AMPANS, com a entitat de l’ESS orientada a la inclusió de persones amb discapacitat i altres col·lectius en risc d’exclusió, participa en projectes socials i col·laboracions solidàries, i té un compromís fort amb l’economia circular. Actualment, no disposa de cap sistema de moneda social local ni d’intercanvi no monetari identificat com a tal, i la seva incorporació podria reforçar la diversificació de fonts de finançament, la cohesió comunitària i la inclusió, però cal plantejar-se fins a quin punt cobriria una necessitat real. 

En aquest sentit, el repte principal d’aquesta anàlisi no és només decidir si es pot implementar o no, sinó definir com fer-ho perquè generi intercanvis reals entre els stakeholders i que, alhora, sigui útil per a l’organització i contribueixi a l’empoderament dels seus usuaris.  

L’anàlisi DAFO realitzada aporta una valoració detallada de l’impacte que tindria la implementació d’una moneda social local o d’un sistema d’intercanvi no monetari a la Fundació. El quadre adjunt identifica fortaleses internes, com l’àmplia base d’stakeholders (usuaris, famílies, treballadors i ciutadania) i el posicionament favorable dins l’ESS, que faciliten aquest tipus de projectes i es poden potenciar a través de les oportunitats externes, com l’empoderament comunitari, la diversificació financera i el reforç territorial a la Catalunya Central.  

A més, si el sistema es dissenya des d’inici amb criteris clars d’accessibilitat, aquesta podria convertir-se en una fortalesa estratègica, especialment en una entitat amb perfils d’usuaris diversos com AMPANS. Per això, és important plantejar i apostar per formats senzills i visuals (formes i colors fàcilment identificables) i formats híbrids (combinant suports físics i digitals), si cal, per garantir-ne l’accés i comprensió d’ús per part de tothom. 

Per altra banda, la complexitat gestora i els possibles problemes d’accessibilitat per a alguns usuaris amb discapacitat destaquen com a debilitats. Aquestes dificultats s’agreugen amb amenaces com els riscos de baixa participació, els contratemps legals o la competència amb altres iniciatives locals similars.  

També cal tenir en compte que, en un entorn fortament vinculat al finançament públic i a la prestació de serveis socials, cal definir molt bé els espais d’ús de la moneda per evitar que el sistema acabi tenint només un valor simbòlic o pedagògic. Així doncs, tenint en compte tots els ítems esmentats, el repte d’AMPANS és assegurar que la moneda tingui un sentit econòmic i social concret dins del projecte, tant per als usuaris com per al territori. 

Aquesta DAFO posa de manifest el punt de partida per a la presa de decisions estratègiques en relació amb la implementació efectiva de la moneda, maximitzant les fortaleses i oportunitats (FO) i minimitzant les debilitats i amenaces (DA), prioritzant eines senzilles i accessibles, i promovent aliances amb entitats i comerços locals. En comparació amb altres casos, com CIPO*, on la moneda pot tenir un ús més intern i pedagògic, en el cas d’AMPANS caldria pensar en una proposta externa més orientada a generar participació activa i impacte comunitari. 

 Som-hi!

Anna Vilamú 

*CIPO: Cas analitzat per un dels companys de l’Aula, una entitat d’inserció sociolaboral que comparteix la missió d’inclusió de persones amb discapacitat a Sabadell. 

Ús de la IA 

He fet ús de la IA per a la correcció dels textos finals. L’eina emprada ha estat Perplexity AI, amb el prompt: “corregeix el text i estructura, si cal, i marca les modificacions” per fer una última revisió. 

Fonts consultades: 

Can-Men. (2014, març 31). Dinero que no tiene precio: Pdf sobre los BANCO DE TIEMPO como cambio de paradigma [Entrada en un blog]. El Blog Alternativo. https://www.elblogalternativo.com/. https://www.elblogalternativo.com/2014/03/31/dinero-que-no-tiene-precio-pdf-sobre-los-banco-de-tiempo-como-cambio-de-paradigma/ 

Canva. (s.d.). Canva [Pàgina web]. Recuperat 26 d'abril de 2026, de https://www.canva.com/projects 

Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Enregistrament de vídeo].  https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991 

Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico. [Treball d’investigació]. Slideshare. Recuperat 10 de abril de 2026, de https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476 

Fundació d’atenció i inserció persones amb discapacitat AMPANS. (s.d.).  Recuperat 8 de abril de 2026, de https://ampans.cat/ 

Huguet, C. (2026, abril 10). CIPO: Fem una moneda solidària? [Entrada en unn blog]. Àgora de Folios, 21.346 – Alternatives econòmiques – Aula 1, UOC. https://aula.uoc.edu/courses/lti_context_id:a7a343cf56bb682cbd4f3744a75c7f55871ea31b/external_tools/5905

En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i dels comentaris rebuts al debat per concretar millor quin paper podria tenir una moneda social local en el cas de Coop57. La idea principal que mantinc és que una moneda social no hauria de ser una eina central dins de la cooperativa, perquè Coop57 ja té una funció molt definida dins de les finances ètiques: captar estalvi i canalitzar-lo cap al finançament de projectes de l’economia social i solidària. Per això, la pregunta sería en quines funcions concretes podria aportar valor real sense desviar l’entitat de la seva missió principal.

Els comentaris dels companys m’han ajudat a precisar millor aquesta idea. D’una banda, han reforçat dues fortaleses que jo ja apuntava: que la moneda social només tindria sentit com a eina complementària i que la credibilitat de Coop57 podria ser un factor important per generar confiança en una possible iniciativa d’aquest tipus. De l’altra, m’han ajudat sobretot a concretar quin paper seria realista per a Coop57: no tant el de gestora directa d’una moneda, sinó més aviat el d’agent de suport, articulació i connexió territorial. També m’han fet veure més clar que el debat no és només ideològic, sinó molt pràctic: una moneda social només té sentit si té utilitat clara, governança definida i viabilitat real.

DAFO definitiu

Fortaleses

Crec que Coop57 té fortaleses reals per participar en una iniciativa vinculada a una moneda social local o a altres mecanismes d’intercanvi complementari. La primera és la coherència de valors. Coop57 ja treballa des d’una lògica de confiança, cooperació, democràcia, transparència i arrelament territorial, i això fa que la idea d’una moneda social no sigui aliena a la seva cultura organitzativa.

Una altra fortalesa important és que no parteix de zero. La cooperativa ja està vinculada a una xarxa d’entitats i projectes de l’ESS que, en alguns territoris, podrien generar circuits d’intercanvi local amb una certa base prèvia. En aquest sentit, un dels comentaris rebuts em sembla especialment útil perquè reforça la idea que la credibilitat de Coop57 podria ser un actiu molt rellevant: si una iniciativa així comptés amb el seu suport, probablement generaria més confiança que no pas si la impulsés una entitat desconeguda.

Debilitats

La principal debilitat és que Coop57 no està pensada per gestionar el dia a dia d’una moneda social local. La seva funció pròpia és la intermediació financera ètica i el finançament de projectes de l’ESS, no la dinamització d’intercanvis quotidians entre persones, comerços o serveis de proximitat. Per això, si s’hi impliqués massa, podria acabar entrant en un terreny que no és exactament el seu.

Aquí és on el feedback rebut m’ha ajudat més a millorar el plantejament. En la meva primera versió jo deia que la moneda social podia ser complementària, però ara crec que queda més clar que el paper més coherent de Coop57 no seria el de gestora directa, sinó el de suport, connexió i legitimació dins d’un territori concret. Dit d’una altra manera, la seva aportació no seria tant fer funcionar operativament la moneda, sinó ajudar a donar-li xarxa, sentit i coherència dins d’un ecosistema local de l’ESS.

També hi ha una altra limitació important: no totes les entitats sòcies tindrien la mateixa utilitat ni la mateixa capacitat de participació en una iniciativa d’aquest tipus. Per això, si no es concreten molt bé els usos, el territori i els actors implicats, la proposta podria quedar massa abstracta.

Oportunitats

On jo hi veig més potencial és en la possibilitat de reforçar el teixit local de l’ESS. Una moneda social local podria ajudar a fer circular alguns intercanvis, consums o serveis dins d’un mateix ecosistema de proximitat i connectar millor projectes que comparteixen valors però que, a la pràctica, no sempre cooperen tant com podrien.

Aquí també m’ha servit molt el segon comentari rebut, perquè m’ha fet afinar una idea clau: en el cas de Coop57, la pregunta important no és si la moneda social “encaixa” amb la cooperativa, sinó en quins usos molt concrets podria funcionar. Això em porta a pensar que només tindria sentit en forma de prova pilot molt delimitada, en un territori concret, amb una xarxa local de l’ESS ja activa i amb pocs usos però molt clars. Per exemple, intercanvis entre entitats sòcies, serveis comunitaris o circuits de consum de proximitat.

Des d’una mirada més àmplia, crec que també és important diferenciar el paper que poden tenir les finances ètiques, els bancs del temps i les monedes socials. En el cas de Coop57, les finances ètiques són clarament l’eix central, perquè constitueixen la seva funció principal. En canvi, els bancs del temps i les monedes socials serien eines complementàries, més orientades a reforçar relacions de proximitat, suport mutu i circuits locals. Per això, més que substituir el paper de Coop57, aquests mecanismes només tindrien sentit si ajudessin a connectar millor el finançament ètic amb pràctiques comunitàries i territorials més petites i concretes.

Amenaces

També hi ha amenaces importants. La primera és la baixa adopció. Si una moneda social no té una utilitat clara i quotidiana, es pot percebre com una complicació innecessària i quedar en una iniciativa més simbòlica que real. Precisament aquí els comentaris dels companys m’han ajudat a millorar l’anàlisi, perquè m’han fet veure que el problema no és només si la proposta és coherent amb els valors de Coop57, sinó si té governança, utilitat i viabilitat reals.

Una altra amenaça és la confusió de rols. Coop57 ja té una funció molt definida dins de les finances ètiques, i afegir-hi una moneda social sense explicar molt bé per a què serveix, qui la impulsa i quin paper hi té la cooperativa podria barrejar massa conceptes i desdibuixar la seva funció principal.

També hi ha el risc que la iniciativa depengui massa d’un grup petit de persones molt implicades i que, si aquestes es desgasten, el projecte perdi força ràpidament. I finalment, s’hauria de vigilar que una eina així no acabés generant desigualtats entre entitats o persones que, per temps, mida, recursos o ubicació, no hi poguessin participar de la mateixa manera.

Bibliografía

Com ens organitzem. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/com-ens-organitzem

Implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. (2026). Obtenido de DIBA: https://www.diba.cat/ca/web/comerc/moneda-local

La Turuta, la moneda social que s’estrena al Mercat de segona mà i d’intercanvi. (2012). Obtenido de Vilanova i la Geltru: https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=36018414

Memòria d’activitat 2024. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/documento/memòria-dactivitat-2024

Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. (2024). Obtenido de UOC: https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica

Principis ètics. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/principis-ètics

Qui som. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/qui-som

La IA s’ha utilitzat com a eina de suport per ordenar idees, reformular alguns fragments, revisar la correcció lingüística del text i ajudar en la creació de la imatge de suport per representar visualment el DAFO de Coop57. La valoració crítica del cas, la selecció de les idees principals, el contingut final del DAFO i la revisió definitiva del text i de la imatge han estat revisats i decidits per mi.

Les monedes socials són instruments financers d’ intercanvi comunitari que promouen vincles dins d’un territori entre productors i consumidors amb la finalitat de fomentar la cohesió social. A brasil en circulen 182 monedes i segons l’article de xarxanet el 2016  a Catalunya ni circulaven 10

Consulta 10/04/2026: Xarxanet  ed. Ravalnet(2016)  https://xarxanet.org/economic/noticies/coneix-10-de-les-monedes-socials-que-es-fan-servir-al-territori-catala

Segons August Corrons 1  existeix les monedes complementaries son un instrument al servei de la societat que ajuden a superar els buits que genera el sistema monetari convencional en el àmbit local, social i ambiental, entenem com a monedes complementaries els bancs de temps,  el bescanvi  i les monedes locals existents a Catalunya que son essencialment per recolzar el comerç local de proximitat

Encara que la cooperativa l’olivera té una producció artesanal limitada, la qualitat i el projecte han elevat la seva demanda. El sistema actual de venda es fonamenta en vendes externes multicanal i el seu èxit ha creat noves necessitats , el repte actual es cobrir aquestes necessitats amb iniciatives solidaries com bons de participació solidària  i com implantar  noves formes de moneda social en part d’aquestes vendes i els efectes que això comportaria. Aquest DAFO m’ha fet reflexionar i buscar prioritats , els dubtes son limitar la producció i en conseqüència limitar la capacitat d’ “ampliar marges” quedant persones fora del projecte o buscar alternatives financeres solidàries amb capacitat per sumar en el projecte de la cooperativa l’Olivera.

Per donar resposta al comentari del nostre company Pol-Sewlan, en la creació de la moneda social i fer un test en un àmbit reduït , local, al meu parer les dimensions de la Cooperativa l’Olivera no ho permeten. La entitat ni es tan petita per testejar, ni es tan gran per impulsar una moneda pròpia, potser la clau està en vincular-ho a la xarxa de 14 ateneus cooperatius de Catalunya on participa a través de https://ponentcoopera.cat/ i que tenen com objectiu generar emprenedoria col·lectiva, nous projectes socioeconòmics i de transformació social. ODS17 Aliança per objectius

Per donar resposta de la nostra companya Sol Navarro, per complementar l’emissió dels bons solidaris de Cooperativa l’Olivera, posa en valor el sistema Wir suïs: Wir és un banc centralitzat de crèdit mutu per a PIMES suïsses que opera amb una moneda complementària (wir) paritària al franc suís. El banc WIR crea diners en concedir préstecs sense interessos, que les empreses han de retornar venent productes dins la xarxa tancada. El sistema és completament complementari al franc: no es pot comprar wir amb francs ni a l’inrevés, però les contribucions (quota anual 150 francs + 2% per transacció) es paguen en francs. Els membres reben un “paquet WIR” que inclou préstecs immediats de fins a 10.000 wir, i poden pagar parcialment sous en wir als treballadors, qui accedeixen a condicions avantatjoses en crèdits hipotecaris. La xarxa és tancada (només el 16% de les PIMES suïsses en són membres), la qual cosa genera un avantatge competitiu per als associats mitjançant la facturació extra en wir. A diferència del sistema monetari hegemònic, el wir només funciona com a dinamitzador del comerç, no com a objecte d’especulació, la qual cosa li confereix estabilitat. El sistema va haver d’adaptar-se a la llei bancària el 1936, cosa que n’ha facilitat l’èxit i la longevitat.

La meu punt crític es que  Wir em recorda que a Catalunya i la resta d’estat espanyol, a principis de segle passat es van crear unes entitats:  Caixa d’estalvis , que a diferència dels bancs, les caixes no tenien ànim de lucre, tenien objectius de promoció social per reinvertir els seus beneficis en entitats i projectes del territori. Fins que fruit d’un mal govern i del seu creixement desmesurat, van desaparèixer la majoria de les Caixes, tan sols queden la Caixa Ontinyent , Caixa Colonya (Mallorca) , Caixa Guissona, Caixa Enginyers. La pregunta es que s’haurà fet malament per no tenir una entitat Wir al nostre estat.

Per altra banda, tal com comentes, el risc per fer front a l’acumulació, es l’oxidació de la moneda , es la pèrdua del seu valor en cas de acumulació, impulsada per Silvio Gesell (Cortés García, 2008) des del meu punt de vista caldria estudiar les conseqüències d’augmentar la rotació del consum i com afectarien a la ODS12 Consum i producció responsables

 Visita presencial a Cooperativa L’Olivera

Dia: 27/04/2026

Interlocutor: Pau Moragas Vicepresident i responsable de producció de L’Olivera Cooperativa

Pau Moragas entén com la moneda social un intercanvi econòmic i diferència la moneda social local i altres tipus com el bescanvi , els bancs de temps.

Presenta la Memòria 2025 on basa en diferents EIXOS:

• Eix Cooperatiu: Persones treballadores i sòcies: 98 membres actius, 91 professionals tècnics i d’inclusió, 7 membres del consell rector, 51 socis col·laboradors i 2 empreses col·laboradores, que els hi permet:
  • Ingressos 3.591.333,39€
    • 38%Activitat productiva 38,4% Prestació serveis 22.9% Altres ingressos explotació
  • Despeses 3.549.008,28€
    • 38%,46% Personal, 33,30% Explotació (serveis externs) 25,57% Aprovisionament 2,67% Financers i altres
  • Benefici Reinvertit al 100% dins Cooperativa. 42.325,11€
• Eix Inclusió
  • Masia CAN CALOPA de DALT (Barcelona) 20 persones de suport
    • Places de llar residència: 12
    • Persones ateses PSAPLL: 8 (llar pròpia)
    • Persones ateses CET: 8 (centre especial treball)
    • Persones ateses E.I:: 1
  • Vallbona de les monges (Lleida) 27 persones de suport
    • Places de llar residència: 16
    • Persones ateses PSAPLL: 2 (llar pròpia)
    • Persones ateses STO: 11 (servei teràpia ocupacional)
    • Persones ateses SOI: 4 (Servei ocupacional d’incersió)
    • Persones ateses al CET: 8 (centre especial treball)
    • Persones ateses al PSAPLL: 2 (Programa de suport a la pròpia llar)
  • Eix de Producció: Agricultura social, Producte valor afegit, respecte al medi ambient
    • 137 Kgs Verema.126.962 Ampolles 117.592 (L) + 9.370(B)
    • 806 Kgs Olives : Utilització del nou molí 170.605 Kgs
  • Eix Comercial
    • Vendes 148.000 Ampolles oli i vi
    • Facturació: 1.103.000€ 72% vins + 28% olis (92% nacional 8% Export)
      • Facturació botiga On-line 52.000 €
  • Projectes Transversals
    • Exarxament Impacte Global
  • Programes Formatius
    • 294 persones participants

COCEDER, Projecte singular Granadella (Oliveres Ponent) , Comunitats inclusives, Xarxa-i cat , La Drecera, e/s Economia Social, Ponent Coopera, Projecte intercoorperació Palestina

• Entitats participatives: Economia social i solidària, XES, Coop57, Fiare, Ponent coopera, Pam a Pam, Vogadors, Som energia, Queviure, Fets, Sostre cívic, Federació de cooperatives de treball de Catalunya, Tercer Sector, Icass, Dincat, Federació Allem, Taula d’entitats del tercer sector, Xarxa habitatges d’inclusió social, Fundació tutelar terres de Lleida, Grup Alba, Fundació casa Dalmases, Associació Embús rural, Federació Catalana de voluntariat social, Agroalimentaries, CCPAE, Slow Food, Cultures trobades , Alimentem Collserola, Grup Pagesia Collserola, Clúster oli Catalunya, UVA (Urban Vineyards Association), Territori i Locals, Coceder, Turisme Barcelona, Ruta del vi Lleida, Associació Vall del Corb, DO Costers del Segre, DO Catalunya, ADV Ecològica Terres Ponent, Agència catalana de turisme, Associació catalana de Pedra seca

Fins ara part del finançament s’ha obtingut a través de Títols participatius d’entitats socials com COOP57 , i EIXARCOLANT tipus Singulars participatius

Els títols participatius pensats per particulars a partir de 1000 euros.

Projecte OLIVERA 2040

Refinanciació de 1,100.000 € a través de COOP57 i de ICF Institut Català de Finances

Gestió tensions de tresoreria del circulant entre 250.000 € i 300.000 € a través de 10 préstec social privats de 25.000 € cadascú

En L’Olivera convergeix varis factors, Ha de suportar el cost de productor agrícola,  el cost d’ elaborador de la seva producció , el cost de distribució, i el sobre cost d’Agent SOCIAL d’inserció. El seu objecte principal es incorporar les persones dels marges que la societat per diverses raons deixa fora, descobrir les seves habilitats i transformar-les per generar recursos per poder-los reinvertir en la seva tasca social.

Desprès de la visita i d’enraonar amb persones com el Jordi, em ve al cap una dita mallorquina que diu “ No es pagat” la feina que fan aquesta gent.

BIBLIOGRAFIA

Argandoña, A. (2013, 9 d’octubre). Para qué sirven las monedas locales. IESE Blog Network. https://blog.iese.edu/antonioargandona/2013/10/09/para-que-sirven-las-monedas-locales/

Ecoxarxes. (2020). Explicación práctica sobre Moneda Social. Economia Solidària.  https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

Garcia-Alvarez-Coque, J. M., & Piñeiro, V. (2022). Using collective farming to improve farm structures and drive generational renewal in Spain. EuroChoices, *21*(3), 35-41   https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

UOL Economia. (2025, 19 d’abril). Brasil tem 182 moedas sociais: como elas ajudam a estimular a economia? https://economia.uol.com.br/noticias/redacao/2025/04/20/moedas-sociais.htm

AUGUST CORRONS (2021) Universitat Oberta de Catalunya. La moneda social (cap. 6) | Sharing Economy [Video]. YouTube. https://youtu.be/0mg17UJvH9o?si=jRwvGC32y9V9-eS2

1 SHARING ECONOMY. (2019, 15 Juliol). La moneda social. Blog de Economía y Empresa. https://blogs.uoc.edu/economia-empresa/es/la-moneda-social/

Exoxarxes (2025)  monedes solidaries https://ecoxarxes.cat/ecoxarxes/

Ponent Coopera. (2026, 16 Febrer). Set gestories de Ponent reben el segell “Aquí assessorem l’Economia Social” que atorga Ponent Coopera. https://ponentcoopera.cat/set-gestories-de-ponent-reben-el-segell-aqui-assessorem-leconomia-social-que-atorga-ponent-coopera/

Ponent Coopera. (2026,  25 Abril.). Ponent Coopera: Ateneu Cooperatiu de les Terres de Ponent., dari https://ponentcoopera.cat/

Navarro, J. (2024, 21 d’abril). Caràcter complementari de la moneda WIR a Suïssa. Diari La Veu. https://www.diarilaveu.cat/opinio/caracter-complementari-de-la-moneda-wir-suissa-533558/

Consell de Relacions Laborals. (n.d.). Objectiu 12: Producció i consum responsables. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/ca/consell_relacions_laborals/el_crl/agenda-2030/ods12/

Ús Intel.ligència Artificial IA (ChatGPT): En la realització d’aquesta activitat, s’ha utilitzat la IA com a eina de suport en la jerarquia dels encapçalaments per millorar la claredat visual i síntesi de les idees clau i ajuda en la cerca paraules clau.

En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i de la retroalimentació rebuda al debat per concretar millor quin paper podria tenir una moneda complementària o un sistema d’intercanvi no monetari en el cas de Sostre Cívic. La idea principal que mantinc és que la pregunta no és si una moneda social pot substituir l’euro, sinó en quines funcions concretes podria aportar valor real a una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. Aquest matís és important perquè, en aquest cas, no les plantejo com una alternativa general al sistema monetari oficial, sinó com una eina complementària i limitada a funcions concretes: activar accions i projectes que sovint no es prioritzen amb la moneda convencional, especialment en l’àmbit local, social i comunitari (Corrons i Muns, 2022; Universitat Oberta de Catalunya, 2024). Aquesta lectura també és coherent amb el webinar del repte, on es presenten les monedes complementàries com a instruments vinculats al desenvolupament local i comunitari (Corrons, 2026).

El cas de Sostre Cívic és especialment interessant perquè no es tracta d’una empresa orientada al lucre, sinó d’una cooperativa d’habitatge que es basa en la propietat col·lectiva, el dret d’ús, l’autogestió, la participació democràtica, el suport mutu i la relació amb l’entorn (Sostre Cívic, s. d.-a; Sostre Cívic, s. d.-b). Per això, una eina complementària podria encaixar amb alguns valors de l’economia social i solidària, però només si s’aplica amb una finalitat molt concreta i amb una governança clara.

Ara bé, també cal ser realista: una moneda social no solucionaria el problema estructural de l’accés a l’habitatge. En el cas de Sostre Cívic, el nucli del projecte continua depenent d’aportacions inicials, quotes mensuals, finançament ètic o cooperatiu, manteniment dels edificis i capacitat d’inversió a llarg termini. Per tant, seria un error plantejar una moneda complementària com a substitut dels pagaments principals del model. En aquest àmbit, el finançament ètic encaixa millor amb les necessitats estructurals del projecte, mentre que una moneda social o un banc de temps tindria més sentit en espais comunitaris, de suport mutu o de dinamització local.

A partir del comentari rebut pel company Pol, crec que el punt que cal concretar millor és precisament aquest: la possible aplicació pràctica no hauria de situar-se en el pagament de quotes o en el finançament de l’habitatge, sinó en tasques internes, activitats comunitàries o accions de proximitat. Per exemple, podria tenir sentit en una prova pilot voluntària per reconèixer hores dedicades a suport comunitari, acompanyament veïnal, petites tasques no professionals de manteniment ordinari, dinamització d’activitats col·lectives, intercanvi de materials, participació en projectes del barri o col·laboració amb entitats de l’entorn. En aquest sentit, no entenc les “cures” com un servei professional o assistencial, sinó com a suport comunitari i corresponsabilitat dins del projecte.

Figura 1. DAFO definitiu sobre la possible aplicació d’una moneda complementària a Sostre Cívic. Font: elaboració pròpia amb Canva.

DDAFO definitiu

Fortaleses.
Sostre Cívic té diverses condicions favorables per explorar una iniciativa d’aquest tipus: una base cooperativa, una cultura de participació, una governança democràtica i una vinculació clara amb el territori. A diferència d’altres organitzacions més individualistes o purament comercials, ja parteix d’una comunitat organitzada i d’un model que posa les persones, l’habitatge i l’entorn al centre. Això és important perquè una moneda complementària o un banc de temps només pot funcionar si existeix confiança, participació i una xarxa mínima d’acceptació.

Debilitats.
La principal limitació és que l’habitatge cooperatiu té costos elevats, estables i difícils de cobrir amb eines informals: adquisició o cessió de sòl, obres, manteniment tècnic, assegurances, subministraments, retorn de capital i finançament. Una moneda social té poc marge en aquests àmbits si no hi ha una arquitectura jurídica, comptable i operativa molt sòlida. A més, també pot aparèixer una dificultat interna: no totes les persones residents tenen el mateix temps, energia o capacitat per participar en un sistema d’intercanvi. Si no es dissenya bé, podria generar desigualtats internes o sobrecarregar les persones que ja assumeixen més responsabilitats comunitàries.

Oportunitats.
L’oportunitat principal és utilitzar aquesta eina com a mecanisme de cohesió i dinamització, no com a instrument financer central. Una moneda complementària o un banc de temps podria ajudar a reconèixer tasques que el mercat convencional sovint invisibilitza: suport mutu, organització d’activitats, petites reparacions no especialitzades, reutilització de materials, intercanvi de coneixements o relació amb comerços i entitats locals. L’exemple de La Turuta és útil perquè mostra que aquestes iniciatives poden néixer del territori i articular intercanvis de productes, serveis i projectes socials o ambientals amb suport comunitari i, en alguns moments, institucional (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2012; Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2014). En el cas de Sostre Cívic, això podria reforçar la connexió entre el projecte d’habitatge i el barri, fent que una part de l’activitat econòmica i social generada al voltant de la cooperativa tingués més retorn local.

Amenaces.
La primera amenaça és la baixa adopció. Si la xarxa d’ús és petita o si la moneda només circula dins d’un cercle molt reduït, el sistema perd utilitat ràpidament. La segona és la complexitat legal, fiscal i operativa: caldria garantir traçabilitat, seguretat, criteris clars i una gestió transparent. La tercera és el risc de desviació del focus. Sostre Cívic podria guanyar molt poc si la moneda reforça el projecte, però podria perdre temps i energia si l’eina acaba absorbint recursos que haurien d’anar destinats al dret a l’habitatge, a la convivència o a la consolidació dels projectes.

Per això, la proposta més coherent no seria crear directament una moneda general per a Sostre Cívic, sinó començar amb una prova pilot molt acotada. Aquesta prova podria tenir tres condicions: que fos voluntària, que no substituís cap obligació econòmica formal i que tingués una avaluació clara. Per exemple, es podria provar durant sis mesos en un projecte concret i mesurar indicadors com el nombre d’intercanvis, el tipus de tasques reconegudes, el nivell de participació, la satisfacció de les persones usuàries, la càrrega de gestió generada i els possibles conflictes detectats. Si el resultat fos positiu, es podria ampliar de manera gradual; si no, es podria descartar sense comprometre el funcionament principal de la cooperativa.

D’aquesta manera, les finances ètiques quedarien vinculades a les necessitats estructurals del projecte —finançament, inversió i sostenibilitat econòmica—, mentre que una moneda complementària o un banc de temps tindria més sentit en la dimensió comunitària, relacional i territorial.

En conclusió, una moneda complementària podria aportar valor a Sostre Cívic, però només si s’entén com una eina concreta, limitada i ben governada. No la veig com a substitut del finançament formal ni com a mecanisme principal per sostenir l’habitatge. La veig, sobretot, com una possible infraestructura comunitària per reforçar participació, suport mutu, consum de proximitat, intercooperació i arrelament territorial. En aquest sentit, la seva utilitat dependria menys de la moneda en si mateixa i més de la seva capacitat per reforçar els valors de l’ESS: cooperació, equitat, transparència, sostenibilitat, democràcia interna i retorn social al territori.

Bibliografia

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (2012, 3 d’abril). La Turuta, la moneda social que s’estrena al Mercat de segona mà i d’intercanvi. https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=36018414

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (2014, 8 de juliol). L’Ajuntament de VNG podrà donar “Turutes” en concepte de pagament de serveis ambientals i socials. https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=64731809

Corrons, A., i Muns, L. (2022). Guia metodològica. Implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. Diputació de Barcelona. https://www.diba.cat/ca/web/comerc/moneda-local

Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Material docent]. Universitat Oberta de Catalunya.

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). Principis del model. https://sostrecivic.coop/principis-del-model/

Universitat Oberta de Catalunya. (2024, 20 de juny). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica

Ús d’intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la revisió final del text. L’anàlisi, la selecció de fonts i les conclusions són elaboració pròpia.

Presentació

La moneda tradicional funciona sovint sota una lògica d’economia extractiva: el diner que entra al TEB —ja sigui via subvencions o vendes— tendeix a patir una fuga de valor important cap a grans subministradores d’energia, plataformes digitals globals o mercats financers externs que no aporten res pel desenvolupament del barri de Sant Andreu.

El TEB actual és un model d’eficiència com a empresa social, però encara està lligat a unes regles del joc que prioritzen la sortida de “reserva de valor” fora del territori.
El procés de preparació d’aquesta activitat, ens ha obligat a reflexionar com la cooperativa TEB Barcelona, podría explorar una possible adhesió al REC. És tracta d’una eina a tenir en compte per fer el “click” definitiu: passar de ser una entitat que insereix persones en el mercat laboral, -que no és poca cosa-,  a ser una entitat que pot ajudar a crear un mercat propi, protegit i humà. Es tracta d’un instrument polític d’arrelament comunitari on el valor no resideix en l’acumulació o l’especulació, sinó en la capacitat de retenir i fer circular la riquesa dins del barri. En lloc de crear una moneda de zero, el TEB s’uneix a un ecosistema ja operatiu a Barcelona per garantir que cada unitat de valor generada pel treball de les persones amb discapacitat alimenti el comerç de proximitat al Eix de Sant Andreu i per cert que comparteix veïnatge amb la “grama” de Santa Coloma.

Estratègia marc operatiu

Per tal que la moneda social aporti valor sense tensionar la missió productiva de la cooperativa, delimitem la proposta:

1. Espai concret: El districte de Sant Andreu, amb focus especial en els comerços que envolten les seus del TEB i l’eix Besòs (connexió amb la Trinitat Vella o Santa Coloma Gramanet).
2. Actors clau: Interns: Treballadors, socis i famílies (com a consumidors i nodes de cures). Caldria una xarxa important de voluntaris per fer arribar la campanya a tots els comerços del barri. (i molta pedagogía)
Externs: comerços/PIMES del barri (alimentació, reparacions, serveis) i el Districte (com a garant institucional).
3. Usos delimitats,. On aporta valor?:
a)  Incentius no salarials: Bonificacions extra en REC per als treballadors (per exemple, un 10% addicional sobre complements o gratificacions) per ser gastats en productes del propi TEB o en botigues del barri.
b)  Circuit d’Economia de Cures: Usar el REC per “pagar” serveis d’intercanvi entre famílies (ex: algú que acompanya a usuari a una activitat rep RECs que pot gastar en productes de la cooperativa).
c) Compres de proximitat: Que el TEB prioritzi proveïdors del barri que acceptin REC per a despeses menors de manteniment o càtering.

Mirada Crítica al Model Actual del TEB

Per justificar l’impuls del REC, cal analitzar les limitacions del model actual:

• El miratge de la inserció: El TEB no té eines per evitar que el consum dels seus membres es desconnecti de la seva missió social i acabi en multinacionals.
• La dictadura de la factura: La pressió per la viabilitat pot subordinar el “temps de cura” a la facturació. L’èxit es mesura en euros, no en la intensitat de les relacions.
• Dependència Institucional: Calen canals de sobirania econòmica. El REC, en ser una moneda ciutadana, ofereix aquesta autonomia i intercanvi directe amb el territori.

Possible aliances estratègiques

L’adhesió al REC permet al TEB liderar una xarxa de complicitats externes:
• Districte de Sant Andreu: Aliança clau per legitimar el projecte. Com s’ha vist a l’Eix Besòs, el Districte pot canalitzar ajudes via REC, assegurant que els recursos públics es quedin al barri.
• PIMES i Eixos Comercials: El petit comerç és l’aliat natural. El REC els protegeix de les grans plataformes creant un circuit de fidelització on els membres de la cooperativa consumeixen directament a les botigues “amigues” de Sant Andreu.

Anàlisi DAFO ampliat

FORTALESES
• Tecnologia i Legalitat: L’ús del REC estalvia la inversió en desenvolupament; és un sistema segur i ja conegut per l’Ajuntament.
• Capacitat Productora d’Autoconsum: El TEB pot oferir els seus productes (alimentació, pintures) en RECs, donant valor real a la moneda.
• Xarxa de Confiança: 60 anys d’arrelament que faciliten la interlocució amb el teixit comercial per sumar-se a la xarxa REC.
• Base social àmplia. Amb centenars de treballadors i famílies vinculades; per tant, una massa crítica suficient per fer que una moneda social pugui circular.
• Identitat i valor arrelats. Cultura de solidaritat estesa. Els socis i treballadors entenen que la seva activitat econòmica ha de servir a les persones, fet que pot facilitar l’acceptació d’una moneda complementària.

FEBLESES
• Gestió de la Productivitat asimètrica: El repte d’equilibrar el valor del temps en l’intercanvi del Rec o del banc del temps.
• Oposició interna: Risc que l’estructura vegi la moneda social com una càrrega operativa i no com un salt de valor afegit.
• Dinamització i recursos: Requereix un esforç constant per mantenir la moneda en moviment i evitar l’estancament.
• Dificultats logístiques i de formació. La majoria dels seus treballadors tenen discapacitat intel.lectual. Una nova moneda de pagament pot demanar un esforç extra en adaptació i aprenentatge.
• Desconfiança. A diferencia de la resta del territori, a Barcelona i altres grans poblacions, la gent no es coneix en general, la qual cosa pot suposar una barrera en les grans ciutats.

OPORTUNITATS
• Recolzament públic. Per exemple en la guía de la diputació de Barcelona en ens orienta en metodologia per mapejar PIMES que ja accepten o podrien acceptar el REC.
• Consolidació de l’Eix Nou Barris-Besos. Aprofitar que el REC ja és present a la Trinitat Vella per estendre’l a tot Sant Andreu a través del TEB.
• Visibilitat. Impulsar i liderar l’us de moneda social en el barri, el convertiria en referent d’innovació social.
• Intercooperació. Aquesta possible notorietat, pot facilitar intercanvis similars, cooperació amb monedes veïnes com la grama i crear nous mercats socials. (EX. Associació Salut i Familia)

AMENACES
• Bretxa Digital: El REC és digital. Cal que el TEB proposi un “pont digital” físic (targetes QR).
• Saturació de Moneda: Si el comerç local no s’implica prou, o els proveïdors del barri no accepten la moneda social, aquesta s’acumularà al TEB i perdrà la seva funció.
• Incerteza Jurídica: Absència de marcs fiscals clars per a la moneda complementària a nivell estatal.

Impactes

a)  Sostenibilitat Ambiental. El REC incentiva el consum de km 0 per definició (no es pot gastar fora del barri o els barris veïns). Redueix la petjada de carboni i bonifica activament l’economia circular.
b)  Lluita contra l’Exclusió. Inverteix la jerarquia social: democratitza l’accés a béns per a rendes baixes i dona prestigi al col·lectiu: el barri reconeix el TEB com el motor de la moneda que salva el petit comerç.
c)  Igualtat i Justícia de Temps. A través de l’aliança amb l’Associació Salut i Família, es visibilitzen les tasques de cura. Es pot proposar que certes hores de voluntariat familiar es tradueixin en RECs, posant la dignitat humana per sobre de la productivitat.

Implementació

Per minimitzar riscos les propostes son:
a) . Proves acotades. Proves pilot i graduals en alguna activitat concreta.
b) . Aplicació de capes:
• Capa Digital: App REC per a la traçabilitat (Observatori de Monedes).
• Capa Física (Lectura Fàcil): Targetes NFC i vals amb pictogrames per garantir que ningú quedi fora per falta de tecnologia.

Màxima difusió
Televisió local, Tebvist, xarxes internes, prensa, videos instagram

Conclusió

Com podem observar, el to obtingut en aquest cas pot pecar d’excés d’optimiste, però crec que és tracta de la mirada que és necessaria per tirar endavant qualsevol projecte ambiciós tot i que no assoleixis el 100% dels objectius. Per tant, un hipotètic impuls del REC podía permetre que el Grup TEB deixés de ser una empresa social a l’ ús per convertirse en un motor de vida i decisió compartida al barri.
Si s’aconseguís enllaçar la tecnologia existent, el suport de la Diputació i el Districte, i l’expertesa en cures de Salut i Família, la moneda social faria possible que el valor creat per les persones amb discapacitat es transformés en la llavor d’una alternativa real, circular i radicalment igualitària a Sant Andreu.
Aquesta moneda complementària no només enfortiria l’economia, sinó que situaria el TEB com un referent on veïns i comerciants podrien col·laborar d’igual a igual.

BIBLIOGRAFIA/MATERIALS

Rbiu (2024). Formen part de l’observatori de la Moneda Complementària. https://project.rbiu.org/formem-part-de-lobservatori-de-la-moneda-complementaria/

REC Barcelona. (s.d). Li toca al barri. https://rec.barcelona/litocaalbarri/

REC Barcelona. (s.d). Menja’t Barcelona! https://rec.barcelona/menjat-barcelona/

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. (Materials Alternatives Econòmiques, UOC)

Què es la Grama? (s.d) Com funciona, Normativa i documentació https://www.gramamoneda.cat/

Diputació de Barcelona (2022). Guia metodológica implementación de monedes local des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. https://www.diba.cat/documents/153833/343368215/Guia+Monedes+Locals.pdf/889e8864-cb80-80e3-0d21-ead9fed77aed?t=1668683005797

Associació Salut i Familia (s.d) . Àrea Bancs del temps i cohesió social https://saludyfamilia.es/ca/programa/banc-del-temps/

CANVA.  Diagrama anàlisi DAFO Aplicat al TEB.

IA (Gemini). S’ha utilitzat aquesta eina, pel reordenament i assignació dels conceptes en el DAFO, ajuda en la cerca de dades i la seva verificació, en la revisió gramàtica i ortogràfica i assistent per no ometre punts clau sota la responsabilitat final de l’alumne.

L’enfocament i l’ evolució que ha tingut el cas presentat, és producte del feed-back rebut d’altres alumnes.

Introducció

Konexiona és una cooperativa de treball associat amb seu a Montgat, impulsada per tres dones que van apostar per un model de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments alineat amb l’ESS. Està federada, present al mapa Pam a Pam de la XES, i treballa habitualment amb entitats del tercer sector i cooperatives com Arç Coop, Omplim o Lamosca. A partir d’aquesta realitat, analitzo com l’impuls d’una moneda social local podria influir en el seu funcionament.

FORTALESES

Konexiona ja opera dins l’ecosistema de l’ESS, amb relacions de confiança i reciprocitat amb altres entitats. Aquesta xarxa és una base sòlida per participar en circuits de moneda social, perquè el factor confiança ja existeix. A més, els seus serveis (disseny web, xarxes socials, comunicació) són fàcilment intercanviables dins d’un banc del temps: qualsevol entitat de l’ESS necessita comunicació, i Konexiona podria oferir-la a canvi de serveis que ella necessiti. Com apuntava la Marta al debat, hi ha l’oportunitat de convertir part dels serveis en “paquets” modulars que siguin fàcils d’intercanviar sense suposar un risc alt de liquiditat. La governança democràtica de la cooperativa facilita, a més, que la decisió de participar es prengui de manera col·lectiva i alineada amb els seus valors.

DEBILITATS

La principal limitació és la dimensió: com a microcooperativa de tres sòcies, la capacitat d’absorció de pagaments en moneda social és molt reduïda. Les despeses fixes (Seguretat Social, lloguer, eines digitals) s’han de pagar en euros, i això limita la proporció d’ingressos que podrien arribar en moneda local. La Núria aportava un matís important al debat: l’ús creixent de la IA en tasques de màrqueting i comunicació pot reduir encara més les necessitats de capital humà, fent menys probable que la cooperativa creixi en sòcies i, per tant, dificultant la generació d’un volum d’intercanvis significatiu. A més, segons un estudi de la cooperativa CooDin, l’ús de moneda social entre les entitats de l’ESS a Catalunya és encara mínim, en bona part per desconeixement del seu funcionament. La gestió d’un doble sistema comptable suposaria una càrrega administrativa difícil d’assumir per a un equip tan reduït.

OPORTUNITATS

Una moneda social local podria reforçar l’arrelament territorial de Konexiona, que ja va impulsar la Guia de Montgat per dinamitzar el comerç de proximitat. Participar en un circuit de moneda local les posicionaria com a referent de comunicació ètica dins del teixit del municipi. A Catalunya existeixen experiències consolidades com el REC (Barcelona) o el Grama (Santa Coloma de Gramenet, molt a prop de Montgat), que demostren que amb suport institucional una moneda local pot funcionar. La Marta suggeria al debat fórmules com acords d’intercooperació amb descomptes creuats, borses d’hores o convenis amb l’administració local, que serien vies pràctiques per a Konexiona. A un nivell més ampli, les finances ètiques també ofereixen oportunitats complementàries: entitats com Coop57 o Fiare Banca Ètica permeten gestionar els recursos de manera coherent amb l’ESS.

AMENACES

El risc principal és la baixa massa crítica: perquè una moneda social funcioni calen suficients entitats i comerços que l’acceptin. Si a Montgat no hi ha prou participants, la moneda perd utilitat. La Núria plantejava al debat que compartir moneda social amb les entitats clients i proveïdores podria ser una solució, però que requeriria decidir quina entitat assumeix els controls de gestió d’aquesta moneda, una qüestió organitzativa gens menor. A més, la falta de suport institucional pot ser determinant: les monedes amb recolzament municipal es consoliden millor que les gestionades per voluntaris. Per a una cooperativa amb marges ajustats, acceptar una part del pagament en moneda social podria tensar la tresoreria en moments de baixa facturació.

Reflexió crítica final

El debat amb les companyes ha reforçat una conclusió que ja intuïa: per a una microcooperativa de serveis com Konexiona, la moneda social no seria una solució global sinó, com molt, un instrument complementari. La Marta encertava quan deia que el valor pot ser més relacional i d’intercooperació que no pas estrictament econòmic. I la Núria feia una aportació que m’ha fet replantejar l’enfocament: potser no es tracta tant de canviar el sistema monetari sinó de decidir com i amb qui es gestionen els recursos per generar un impacte social coherent amb el projecte.

En aquest sentit, crec que l’opció més viable per a Konexiona no seria una moneda social completa, sinó una combinació de tres vies. En primer lloc, un banc del temps entre les entitats amb les quals ja col·labora, per intercanviar serveis de comunicació per assessoria fiscal, formació o espais. En segon lloc, apostar per la banca ètica per a la gestió del dia a dia, com proposava la Núria, treballant amb Coop57 o Fiare per mantenir la coherència amb els valors de l’ESS sense assumir riscos de liquiditat. I en tercer lloc, els “paquets modulars” que suggeria la Marta: serveis petits i acotats que es puguin intercanviar sense comprometre la tresoreria.

Podem concloure que la clau és que qualsevol d’aquestes fórmules s’implementi de manera progressiva, consensuada entre les tres sòcies, i que no desviï l’atenció de l’activitat principal de la cooperativa. Les finances ètiques, els bancs del temps i les monedes socials són eines al servei de l’ESS, però només funcionen quan s’adapten a la realitat de cada entitat. I la realitat de Konexiona és la d’un equip petit, amb marges ajustats i una xarxa de confiança que és el seu actiu més valuós.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CooDin. (2020). Lo que nos cuenta la realidad catalana sobre las monedas sociales y la Economía Social y Solidaria. Mercado Social Madrid. https://www.mercadosocial.madrid/monedas-sociales-mondeas-locales-economia-social-y-solidaria-monedas-complementarias-cataluna/

Cooperativa El Poblet. (s.d.). Moneda social. Cooperativa Integral Catalana. https://cooperativa.cat/otro-sistema-economico/la-moneda-social/

Lietaer, B., Rogers, J. i Kennedy, M. (2015). El dinero de la gente. Monedas locales y soberanía económica. XES/Icaria Editorial.

Economía Solidaria. (2025, 22 de gener). Un nuevo impulso a la ESS en Catalunya. https://www.economiasolidaria.org/noticias/un-nuevo-impulso-a-la-ess-en-catalunya/

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L. (2026, març). Comunicació personal per correu electrònic.

En el context de l´Economia Social i Solidària (ESS) les eines com les finances ètiques, els bancs dels temps i les monedes social es plantegen com a mecanismes per a reforçar el desenvolupament comunitari i la inclusió social. Analitzo el cas de Comunitat Activa, una entitat amb un fort arrelament territorial que treballa amb persones en situació del vulnerabilitat.

A partir de l´anàlisi inicial i de la valoració que ha fet la companya Verònica he pogut aprofundir en els aspectes claus relacionats amb la viabilitat real d’aquest tipus d´iniciatives. La Verònica destaca la importància de començar amb formes d´intercanvi més senzilles (com un mercat solidari ja existent) així com la necessitat de garantir l´accessibilitat i evitar que la iniciativa es vegui com una eina limitada a col.lectius vulnerables.

Anàlisis DAFO

FORTALESES (internes)

-Arrelament al territori i xarxa de confiança, Comunitat Activa ja disposa d´una base comunitària sòlida, amb la qual cosa ja facilita la introducció de noves dinàmiques d´intercanvi basades en la confiança.

-Experiència en inclusió social i treball comunitari, ja tenen una trajectòria en l´acompanyament de persones vulnerables cosa que pot afavorir una implementació més sensible i adaptada.

-Valors alineats amb l´ESS, els principis de cooperació, solidaritat i sostenibilitat encaixen d´una manera molt present amb les monedes socials i altres conceptes alternatius.

-Capacitat de treball en xarxa, la col.laboració amb altres sectors socials ajuda a la seva difusió i consolidació de la iniciativa.

DEBILITATS (internes)

-Dependència del finançament públic, pot limitar la capacitat d´assumir els riscos corresponents o invertir en nous projectes innovadors.

-Recursos limitats, la gestió d´una moneda social requereix temps, coneixement i una estructura, aspectes que poden ser escassos.

-Bretxa digital, part de les persones usuàries poden tenir dificultats per a poder utilitzar les eines digitals si la moneda social en depèn.

-Necessitat de formació, tant l´equip com els usuaris necessitarien formació específica per entendre i utilitzar d´una manera correcta aqeust sistema.

-Dificultat d´adaptació als col.lectius vulnerables, tal com comenta la Verònica si l´eina no es prou senzilla i clara, pot acabar sent poc útil en el dia a dia.

OPORTUNITATS (externes)

-Millora en la inclusió social, pot facilitar l´accés a serveis a persones amb recursos limitats.

-Impuls de l´economia local, afavorirà el consum de proximitat i el suport a comerços del barri.

-Enfortiment de xarxes comunitàries, servirà per a promoure relacions de cooperació i intercanvi entre veïns i entitats.

-Major resiliència davant la crisi, podrà oferir alternatives en altres contextos de dificultat econòmica.

-Implementació progressiva, també com comenta la Verònica iniciatives ja existents com el mercat solidari poden servir de base per a evolucionar cap a una moneda social.

AMENACES (externes)

-Poca participació inicial, sense una participació suficient, la iniciativa no podrà consolidar-se.

-Desconfiança, algunes de les persones i comerços poden tenir reticències davant sistemes no tradicionals.

-Risc de segmentació, tal com també diu la Verònica, pot ser percebuda com una eina només per a col.lectius no vulnerables, limitant el seu abast.

-Incertesa legal, la regulació d´aquest tipus d´iniciatives pot generar dubtes o dificultats.

-Dependència institucional, el suport de les administracions pot ser determinant però també pot generar incertesa si desapareix.

Amb aquest anàlisis vull mostrar que la moneda social pot ser una eina amb un gram potencial de transformació per a la Comunitat Activa però la seva implementació ha de ser realista i adaptada al context. Tal com apunto no només es tracta d´introduir una nova eina sinó d´assegurar que sigui útil, comprensible i accessible per a les persones. Considero especialment rellevant el poder apostar per una estratègia progressiva partint d´algunes experiències ja existents dins l´entitat, això permetria generar confiança i aprenentatge abans d´implementar un sistema mes complex.

En conclusió, les monedes socials amb altres eines de l´ESS podrien reforçar l´impacte social de Comunitat Activa però penso que necessiten una bona planificació, formació, participació i una implementació d´una manera progressiva. Gràcies als comentaris de la Verònica m´han servit per poder identificar millor els reptes reals i orientar una proposta més viable i ajustada al context d´avui en dia.

Aquest treball s’ha elaborat a partir de l’anàlisi, la contextualització i la redacció pròpia dels continguts.
La IA s’ha utilitzat únicament com a eina de suport per a la revisió i correcció lingüística del text.

Ajuntament de Barcelona. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària?
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria

Alcañiz, G. (s. f.). Las monedas sociales en la Economía Social y Solidaria. Universidad Complutense de Madrid.
https://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/download/65615/4564456552230/4564456575464

BLOC4BCN. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots.
https://bloc4.coop/ess/

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris

Cristina Enea Fundazioa. (s. f.). ¿Qué son las monedas complementarias?
https://www.cristinaenea.eus/es/download/contenidos/ficheros/Monedas_peq_CAST.pdf

Grup ABD. (s. f.). Comunitat Activa.
https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/

Socioeco. (s. f.). Monedas complementarias, una herramienta de la transición económica.
https://www.socioeco.org/bdf_dossier-20_es.html

CIPO és una entitat amb una tasca social que és fonamental per la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorns mentals.

El fet d’implementar-hi una moneda solidària tindria una una missió o funció molt específica ja que serviria perfectament com a eina pedagògica per les persones que hi treballen i així poder aprendre l’ús d’una moneda fora de l’àmbit de la entitat.

Per tal de tenir una visió de si realment és interessant o no aquesta implementació, he creat la següent matriu DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats):

PUNTS NEGATIUS

Debilitats:

Donada les característiques dels usuaris de la moneda, el sistema ha de ser el més senzill i fàcil per entendre’n el seu us.

La gestió d’una moneda d’aquestes característiques requereix d’una estructura interna per tal de poder gestionar el banc de temps o la plataforma de la pròpia moneda.

Cal plantejar-se la probabilitat que aquest tipus d’eines ajudin a fomentar o no l’autonomia dels usuaris o pel contrari provoquin un entorn massa protegit i tancat dins l’entorn de l’entitat, ja que si la moneda només funciona dins l’entitat pot ajudar a que els usuaris de la mateixa aprenguin a fer-la servir però és possible que es crei una limitació de coneixements del sistema econòmic real i estandaritzat.

Un plantejament sobre aquest aspecte seria aconseguir que la moneda no només sigui una eina formativa, si no que també ajudi als usuaris a enfrontar-se a situacions reals fora de l’àmbit de CIPO.

Amenaces:

Caldria revisar molt meticulosament que aquest ús de moneda solidària no afecti de cap manera a possibles ajuts oficials cap a la societat o cap a les persones que en formen part.

Si es crea la moneda, s’ha d’assegurar que serviria per tothom i no només per persones de col·lectius vulnerables.

Si en algun moment hi ha alguna situació econòmica general desfavorable, pot provocar que la gent prefereixi tenir guardats els euros enlloc de la moneda social.

PUNTS POSITIUS

Fortaleses:

La moneda pot visibilitzar el valor del treball dels usuaris més enllà del mercat ordinari, creant un impacte social directe.

CIPO, al tenir diferents serveis integrats (jardineria, neteja, bugaderia, etc.) facilitaria l’intercanvi intern de la moneda entre les diferents seccions.

Oportunitats:

La creació de la moneda podria crear un vincle amb les entitats municipals de Sabadell com el propi Ajuntament.

Es podria fer publicitat d’aquesta moneda per tal que els ciutadans puguin usar-la per donar suport als projectes de CIPO.

Aquesta moneda serviria com a instructora de control de valors i diners pels usuaris de l’entitat.

Com es pot comprovar amb aquesta DAFO, la creació d’una moneda social dins de l’estructura de CIPO, podria ser una molt bona oportunitat pels treballadors i també per la pròpia entitat, ja que aconseguirien més renom dins l’àmbit social i econòmic de Sabadell i extensible a la resta de la comarca.

Recomanaria a CIPO que si aquesta proposta finalment es duu a terme, procurin fer que el format de la moneda sigui molt fàcil d’entendre com ara colors o formes diferents per cada ús que se li vulgui donar, d’aquesta manera els usuaris podrien identificar molt fàcilment l’ús que se li vol donar.

La faria servir en un principi per poder fer intercanvis de serveis dins de la pròpia entitat com ara bescanviar un taller de cuina per un servei de bugaderia i després anar ampliant el seu us.

FONTS CONSULTADES

ADBdT (s.d.) consultada el 10/04/2026 [pàgina web] https://adbdt.org/ca/uneix-te-a-un-banc-de-temps/

Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [vídeo disponible per a usuaris i alumnes UOC]. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991 

Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico [Treball d’investigació]. Slideshare. Consultat feta el 10 de abril de 2026, a https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476 

CIPO SCCL (s.d.) consultada el 10/04/2026 [pàgina web oficial] https://cipo.cat/

IA CONSULTADA

He fet servir la IA Gemini de Google per comprovar l’ortografia i contingut amb el prompt: “fes la correcció ortogràfica del text del document adjunt i verifica que el contingut sigui coherent amb la realitat d’una anàlisi DAFO”

He usat la IA ChatGPT per crear el gràfic del contingut del DAFO amb el prompt: “genera un gràfic DAFO visual segons el contingut del document adjunt”

Feedbacks rebuts:

Comentari de la Verònica García Valverde:

Gràcies per la teva anàlisi, César! Crec que la idea de la moneda com a eina pedagògica és molt encertada perquè encaixa molt amb el perfil de CIPO.

A mi m’ha fet pensar en un altre aspecte: fins a quin punt aquest tipus d’eines poden ajudar realment a fomentar l’autonomia dels usuaris o, al contrari, poden acabar generant un entorn massa protegit.

És a dir, si la moneda només funciona dins de l’entitat o en un entorn molt controlat, potser ajuda a aprendre, però també podria limitar el contacte amb el funcionament real del sistema econòmic. I, tenint en compte que un dels objectius de CIPO és la inserció sociolaboral, em pregunto si això podria ser un límit.

Potser el repte seria trobar una manera que aquesta eina no només sigui formativa, sinó que també ajudi a fer aquest pas cap a fora, cap a situacions més reals. Crec que aquest equilibri podria ser clau en un cas com aquest.

També em fa pensar en quin paper podrien tenir les famílies o l’entorn proper en aquest procés. És a dir, si aquesta eina es podria utilitzar també fora de l’entitat, potser ajudaria a fer més real aquest aprenentatge.

Comentari de l’Anna Vilamú Carbonell

Gràcies per la teva aportació sobre CIPO. Has plasmat perfectament el potencial pedagògic d’una moneda solidària com a eina d’aprenentatge per a persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals. És un enfocament molt específic que m’ha resultat valuós per aplicar en el meu cas d’estudi, AMPANS, una ESS que també treballa per a la inclusió de persones amb discapacitat i altres col·lectius en risc d’exclusió. 

En la meva anàlisi em qüestionava si les necessitats d’accessibilitat dels usuaris podrien ser un condicionant en la incorporació d’un sistema de moneda social local, però llegint la teva proposta d’emprar un format de moneda que resulti fàcil d’entendre a partir de codis de colors o formes en funció dels usos per tal que els usuaris la puguin identificar fàcilment, crec que seria una bona via per sortejar aquesta debilitat.  

Malgrat no tractar-se de projectes del tot similars, perquè en el cas de CIPO es proposa la moneda per a intercanvis de serveis en l’àmbit intern, mentre que en AMPANS se centraria en la seva activitat en la seva xarxa territorial, el perfil de stakeholders sí que ho són; per tant, podria implementar-se de forma satisfactòria adaptant la proposa al perfil operacional de cada ESS. 

En l’àmbit funcional, coincideixo amb l’aportació que t’ha fet la Verònica. Crec que si la moneda social només funciona internament, pot limitar el contacte amb el sistema econòmic real i frenar la inserció sociolaboral dels usuaris, fet que aniria en contra de la missió de l’organització, potser caldria replantejar la funcionalitat de la moneda en aquest cas, creus que seria viable? 

Bon dia!

Bé, doncs tal i com han fet la resta de companys, adjunto a continuació la proposta de DAFO sobre la possible aplicació de monedes socials en la meva entitat, «La Cristaleria», en relació amb la presentació del Webinar, contingut de l’assignatura i fonts externes citades dins del mateix text

Ofereixo adjuntada una eina visual .perquè es faci més senzilla la lectura, i a continuació els punts desenvolupats.

Així doncs, iniciem amb les Debilitats:

– Com a primera debilitat trobaríem la capacitat de gestió de l’entitat. Com bé podeu saber si heu anat llegint el fil de l’entitat, es tracta d’un equip petit, de 9 treballadors, que per poder dur a terme la gestió administrativa que comportaria portar al mateix el sistema monetari tradicional amb un altre paral·lel, així com la gestió que haurien de fer per la pròpia moneda.

– En segon lloc, l’entitat necessita de la moneda oficial per la seva pròpia sostenibilitat. Té despeses com lloguer, llum, o els propis treballadors que s’han de pagar en euros, i per tant tindria una limitació en la quantitat de moneda social que l’entitat podria acceptar.

– Com a debilitat, a més, podríem identificar una manca d’entitats i persones externes a la amteixa participant d’aquesta moneda.

Continuem amb les amenaces:

– En primer lloc trobaríem una manca de confiança inicial. La ciutadania pot no veure el valor d’aquesta moneda o no percebre-ho com quelcom segur. Així doncs, això podria provocar un baix ús d’aquesta moneda i per tant que fos un fracàs.

– En segon lloc, podríem identificar també el risc de que la moneda només circulés entre les entitats socials i no arribés al comerç general. Això faria que l’impacte d’aquesta i utilitat per les persones que en fessin ús fos mínim.

En tercer lloc, identifiquem les fortaleses:

– La primera fortalesa que identifiquem és l’alta participació de persones a l’entitat. La Cristaleria de per si ja té una gran base social i això faria que es partís d’una base prou establerta en la comunitat.

– En segon lloc, la nostra entitat té experiència en l’intercanvi no monetari, en tant que moltes vegades actua en col·laboració amb altres entitats o persones buscant xarxes i suport mutu, fent així de forma involuntària un intercanvi encara que no sigui anomenat com a tal.

– Aquestes mateixes xarxes que l’entitat ja té creades, ens poden servir per crear un circuit intern ben establert on la moneda social tindria utilitat des d’un primer moment, i per tant una millor implantació.

Finalment, definim les oportunitats:

– En un entorn com Lleida, establir una moneda social al territori fomentaria que es realitzessin projectes socials a nivell de territori, evitant la fuga de capital a grans corporacions que no participarien en aquesta moneda. Així doncs, aquests diners que potser marxarien de l’àmbit de l’ESS es mantenen en aquesta.

– En segon lloc, la creació d’aquesta moneda fomentaria la solidaritat a la ciutat, així com les sinèrgies entre entitats del tercer sector i població, potenciant aquestes mateixes.

– Finalment, aquesta moneda té resiliència davant de crisis en el sistema monetari tradicional. Ajudaria a mantindre l’activitat social quan ens trobem davant d’una situació de crisis pròpia del sistema capitalista. Aquestes monedes aporten liquiditat en contexts de crisis. (Bigas, s.f.)

Així doncs, La Cristaleria podria beneficiar-se àmpliament de la implantació de la moneda social, però es mantindria igualment vinculada a l’economia tradicional i hauria de fer molts esforços perquè dins de la xarxa social mateixa funcionés.

Bibliografia:

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.