En aquest tercer repte continuo treballant amb La Ciutat Invisible, una cooperativa cultural situada al barri de Sants i vinculada a l’economia social i solidària.

En aquest cas, m’he centrat en analitzar com podria afectar la implantació d’una moneda social en aquest tipus d’organització.

A partir dels materials del repte i també del debat amb els companys, he vist que és un tema bastant més complex del que sembla al principi.

Necessitats de l’entitat

En el cas de La Ciutat Invisible, crec que una moneda social podria ajudar a reforçar algunes necessitats importants.

Per exemple, podria afavorir el consum local i fer que més gent participi en les activitats que organitzen.

També podria servir per enfortir la relació amb altres entitats del barri i facilitar l’intercanvi de serveis o recursos.

En general, crec que encaixa bastant amb els valors que ja té el projecte, però això no vol dir que sigui fàcil d’aplicar.

Anàlisi DAFO

 Fortaleses

• Té un arrelament molt clar al barri de Sants
• Forma part d’una xarxa d’entitats de l’economia social
• El seu públic ja està bastant sensibilitzat amb el consum crític
• Les activitats que fan es poden adaptar bastant bé a sistemes d’intercanvi

 Debilitats

• És una cooperativa amb recursos limitats
• Gestionar una moneda social pot suposar més feina
• No tots els serveis es poden adaptar fàcilment
• Capacitat limitada de gestió i coordinació de la moneda

Oportunitats

• Pot ajudar a generar més activitat dins del barri
• Pot reforçar les relacions amb altres entitats
• Pot fomentar el consum local
• Pot augmentar la participació de la comunitat
• Hi ha exemples com La Turuta que mostren que pot funcionar
• Possibilitat d’implicar comerços i altres agents del territori

 Amenaces

• Pot ser difícil aconseguir prou gent que la faci servir
• Pot haver-hi desconfiança o desconeixement
• Pot quedar en una cosa més simbòlica que real
• Si la gent no hi veu un benefici clar, pot no funcionar
• Dificultat d’aconseguir una massa crítica suficient
• Manca de comunicació clara sobre el funcionament

El debat amb els companys m’ha ajudat bastant a veure millor alguns punts. Per exemple, l’Eloi comentava la importància de la massa crítica, i crec que té tota la raó. Si no hi ha prou gent que utilitzi la moneda, al final no serveix de gaire.

També parlava de la necessitat de pensar bé quins serveis poden fer circular aquesta moneda, i això crec que és clau.

Per altra banda, el César comentava el tema de la comunicació, i crec que també és molt important. En un barri com Sants, pot tenir potencial, però si la gent no entén per què serveix o com funciona, serà difícil que l’utilitzin.

Tot això m’ha fet veure que no és només una qüestió d’idea, sinó de com es posa en pràctica.

En general, crec que les monedes socials poden ser una bona eina per reforçar projectes com La Ciutat Invisible, però no són una solució fàcil.

El principal repte, per mi, és que la gent realment les faci servir en el dia a dia.

També crec que hi ha una certa contradicció entre els valors del projecte i el fet que vivim dins d’un sistema econòmic molt diferent, i això no és fàcil de gestionar.

Per això, més que fer grans canvis, potser seria millor començar per coses més concretes i veure si funcionen.

*Nota sobre l’ús d’eines digitals

He utilitzat ChatGPT de manera puntual, únicament com a suport per ordenar les idees i revisar la redacció. Tot i això, el contingut i l’anàlisi del treball són propis i basats en la comprensió dels materials del repte.

Bibliografia

Corrons, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. SlideShare. https://es.slideshare.net/

Associació ECOL3VNG. (s. d.). La Turuta: moneda social. https://www.turuta.cat

La Ciutat Invisible. (s. d.). La Ciutat Invisible cooperativa. https://www.invisible.coop

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s. d.). Economia social i solidària. https://xes.cat

Canva. (s. d.). Canva. Recuperat el 21 d’abril de 2026, de https://www.canva.com/templates