Bon dia!

Bé, doncs tal i com han fet la resta de companys, adjunto a continuació la proposta de DAFO sobre la possible aplicació de monedes socials en la meva entitat, «La Cristaleria», en relació amb la presentació del Webinar, contingut de l’assignatura i fonts externes citades dins del mateix text

Ofereixo adjuntada una eina visual .perquè es faci més senzilla la lectura, i a continuació els punts desenvolupats.

Així doncs, iniciem amb les Debilitats:

– Com a primera debilitat trobaríem la capacitat de gestió de l’entitat. Com bé podeu saber si heu anat llegint el fil de l’entitat, es tracta d’un equip petit, de 9 treballadors, que per poder dur a terme la gestió administrativa que comportaria portar al mateix el sistema monetari tradicional amb un altre paral·lel, així com la gestió que haurien de fer per la pròpia moneda.

– En segon lloc, l’entitat necessita de la moneda oficial per la seva pròpia sostenibilitat. Té despeses com lloguer, llum, o els propis treballadors que s’han de pagar en euros, i per tant tindria una limitació en la quantitat de moneda social que l’entitat podria acceptar.

– Com a debilitat, a més, podríem identificar una manca d’entitats i persones externes a la amteixa participant d’aquesta moneda.

Continuem amb les amenaces:

– En primer lloc trobaríem una manca de confiança inicial. La ciutadania pot no veure el valor d’aquesta moneda o no percebre-ho com quelcom segur. Així doncs, això podria provocar un baix ús d’aquesta moneda i per tant que fos un fracàs.

– En segon lloc, podríem identificar també el risc de que la moneda només circulés entre les entitats socials i no arribés al comerç general. Això faria que l’impacte d’aquesta i utilitat per les persones que en fessin ús fos mínim.

En tercer lloc, identifiquem les fortaleses:

– La primera fortalesa que identifiquem és l’alta participació de persones a l’entitat. La Cristaleria de per si ja té una gran base social i això faria que es partís d’una base prou establerta en la comunitat.

– En segon lloc, la nostra entitat té experiència en l’intercanvi no monetari, en tant que moltes vegades actua en col·laboració amb altres entitats o persones buscant xarxes i suport mutu, fent així de forma involuntària un intercanvi encara que no sigui anomenat com a tal.

– Aquestes mateixes xarxes que l’entitat ja té creades, ens poden servir per crear un circuit intern ben establert on la moneda social tindria utilitat des d’un primer moment, i per tant una millor implantació.

Finalment, definim les oportunitats:

– En un entorn com Lleida, establir una moneda social al territori fomentaria que es realitzessin projectes socials a nivell de territori, evitant la fuga de capital a grans corporacions que no participarien en aquesta moneda. Així doncs, aquests diners que potser marxarien de l’àmbit de l’ESS es mantenen en aquesta.

– En segon lloc, la creació d’aquesta moneda fomentaria la solidaritat a la ciutat, així com les sinèrgies entre entitats del tercer sector i població, potenciant aquestes mateixes.

– Finalment, aquesta moneda té resiliència davant de crisis en el sistema monetari tradicional. Ajudaria a mantindre l’activitat social quan ens trobem davant d’una situació de crisis pròpia del sistema capitalista. Aquestes monedes aporten liquiditat en contexts de crisis. (Bigas, s.f.)

Així doncs, La Cristaleria podria beneficiar-se àmpliament de la implantació de la moneda social, però es mantindria igualment vinculada a l’economia tradicional i hauria de fer molts esforços perquè dins de la xarxa social mateixa funcionés.

Bibliografia:

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.

Ara que ja he rebut l’aportació del meu company, ja puc realitzar l’anàlisi DAFO final. A continuació, presento la publicació definitiva per a l’Àgora de Folios, on integro l’estudi del cas de Prodis amb les reflexions clau sorgides del debat, especialment pel que fa a la viabilitat de la moneda social i el valor del Banc del Temps.

Recordem que Prodis (Fundació Pro Discapacitats Intel·lectuals de Terrassa) és una entitat sense ànim de lucre compromesa amb la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral.

Després d’analitzar el material del professor August Corrons, queda clar que el diner és un acord social. Per a una entitat com Prodis, que mou una infraestructura humana i logística tan gran, dependre exclusivament d’un acord extern (l’euro) la fa vulnerable a les retallades públiques o les crisis financeres. Adoptar per una moneda social o un sistema d’intercanvi no monetari a Prodis no és només una estratègia financera, sinó una eina d’empoderament per als seus usuaris i de cohesió amb el teixit de Terrassa.

L’aportació rebuda ha estat clau per aterrar la teoria a la realitat de l’entitat:

• L’ecosistema obert: perquè la moneda sigui una eina de desenvolupament local, Prodis ha d’actuar com a catalitzador, no com a únic node. Cal evitar que la moneda sigui únicament un “val de descompte”.
• Donar prioritat al banc del temps: en el context de la discapacitat, el temps és una unitat de compte que dignifica i és més comprensible, ja que elimina la jerarquia del valor de mercat.
• Implementar mitjançant proves pilot per provar i testar quina acceptació social té abans de l’expansió per a tota la ciutat.

A més, la proposta de pagaments mixts a proveïdors (per exemple: un 2% en moneda social) és una oportunitat d’or per implicar el sector privat en l’economia social. Això transforma la relació mercantil en una col·laboració estratègica: el proveïdor no només ven, sinó que “inverteix” en el teixit social de Terrassa, rebent a canvi un actiu que circula i retorna al seu propi negoci a través del consum local.

A continuació és mostra la matriu DAFO:

Considero que el principal risc és el “voluntarisme”. Perquè aquesta iniciativa sigui sostenible, s’ha d’integrar en la planificació estratègica de l’entitat. Prodis pot actuar com un “node tractor” a Terrassa acceptant moneda social als seus punts de venda i pagant a proveïdors de proximitat.

Això no és només economia; és crear una xarxa de seguretat. Si el sistema monetari global trontolla, Prodis i Terrassa tindran un circuit d’intercanvi propi que garantirà que ningú es quedi enrere.

Bibliografia:

Corrons Giménez, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. Treball d’Investigació. Universitat Jaume I – Universitat de València. (Base teòrica sobre la resiliència i la sostenibilitat dels sistemes monetaris alternatius).

Cahn, E. S. (2014). Dinero que no tiene precio: los Bancos del Tiempo en épocas de cambio. El Blog Alternativo. (Enfocament sobre el canvi de paradigma en els sistemes d’intercanvi).

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.

Fundació Prodis (2024). Memòria d’activitats i Pla de Voluntarietat Corporativa. Recuperat de fundacionprodis.org.

 Ús IA (Geminis):

En la realització d’aquesta activitat, s’ha utilitzat la Intel·ligència Artificial (IA) com a eina de suport en els següents aspectes com el suport en la jerarquia dels encapçalaments per millorar la claredat visual i síntesi de les idees clau, per contrastar els conceptes més tècnics i precisos (com la definició de l’efecte multiplicador local, l’ús de febleses en lloc de debilitats…) i ajuda en la cerca, verificació i format correcte de les referències bibliogràfiques utilitzades.

En el context actual, les iniciatives vinculades a l’economia social i solidària (ESS) busquen alternatives al sistema econòmic convencional que reforcin la cohesió social, la sostenibilitat i l’arrelament territorial. En aquest marc, la possible implantació d’una moneda social local o de sistemes d’intercanvi no monetari pot tenir un impacte significatiu en el funcionament i desenvolupament de la cooperativa Crisalde. A continuació, es presenta una anàlisi DAFO detallada per valorar-ne les implicacions.

Debilitats (factors interns negatius)
Una de les principals debilitats que pot presentar la cooperativa és la manca de recursos humans i tècnics especialitzats en la gestió de monedes socials o sistemes d’intercanvi alternatius. La implementació d’aquest tipus d’iniciatives requereix coneixements específics, així com una dedicació de temps i esforç que pot sobrecarregar l’equip existent.
A més, és possible que hi hagi un coneixement limitat dins de l’organització sobre el funcionament pràctic d’aquestes eines, fet que podria dificultar-ne la posada en marxa i generar incerteses internes.
També cal tenir en compte la capacitat operativa: gestionar una moneda social implica processos administratius addicionals, seguiment de transaccions i coordinació amb altres actors.
Finalment, la dependència del sistema econòmic convencional pot limitar la integració real d’aquesta eina, ja que moltes despeses estructurals continuaran requerint pagaments en moneda oficial.

Amenaces (factors externs negatius)
Pel que fa a les amenaces, un dels principals riscos és la baixa acceptació de la moneda social per part de la comunitat local. Sense una massa crítica d’usuaris, la seva utilitat es redueix considerablement.
També existeix un cert grau d’incertesa en el marc legal i regulador, ja que aquest tipus d’iniciatives no sempre estan clarament definides normativament, cosa que pot generar inseguretat.
Una altra possible amenaça és la competència o dispersió d’esforços si existeixen altres projectes similars al territori, fet que podria fragmentar la participació.
Finalment, la desconfiança inicial per part de proveïdors, clients o altres agents pot dificultar la seva adopció, especialment si no es perceben beneficis clars a curt termini.

Fortaleses (factors interns positius)
La cooperativa Crisalde compta amb diverses fortaleses que poden facilitar la seva participació en aquest tipus d’iniciatives. En primer lloc, els seus valors estan alineats amb els principis de l’ESS, com la cooperació, la solidaritat i el compromís social, fet que afavoreix la coherència amb una moneda social.
A més, l’arrelament territorial i la proximitat amb la comunitat són factors clau, ja que aquestes iniciatives funcionen millor en entorns on hi ha relacions de confiança consolidades.
La flexibilitat organitzativa pròpia de les cooperatives també permet adaptar-se amb més facilitat a nous models econòmics.
Finalment, l’experiència en el treball col·laboratiu i en xarxa pot ser un gran avantatge a l’hora de participar en sistemes d’intercanvi i projectes compartits.

Oportunitats (factors externs positius)
La implantació d’una moneda social pot generar múltiples oportunitats per a la cooperativa. D’una banda, pot contribuir a enfortir el teixit econòmic local, fomentant el consum de proximitat i reduint la dependència de mercats externs.
També permet diversificar les formes d’accés a recursos, facilitant intercanvis sense necessitat de disposar de diners convencionals en tots els casos.
En termes de resiliència, aquestes iniciatives poden ajudar la cooperativa a afrontar millor situacions de crisi econòmica, mantenint l’activitat a través de circuits alternatius.
A més, poden afavorir la creació de noves aliances amb altres entitats de l’ESS, generant sinergies i projectes conjunts.
Finalment, cal destacar el potencial impacte social positiu, ja que aquestes eines promouen valors com la solidaritat, la inclusió i la sostenibilitat.

Necessitats de l’entitat que es podrien reforçar
Mitjançant una moneda social o sistemes d’intercanvi no monetari, la cooperativa podria millorar la seva liquiditat, especialment en moments de dificultat econòmica.
També podria accedir a determinats serveis o productes a través de l’intercanvi directe, optimitzant recursos.
A més, aquest tipus d’iniciatives poden incrementar la visibilitat de l’entitat dins del territori i reforçar el seu posicionament com a agent compromès amb l’economia alternativa.
Finalment, permeten consolidar i ampliar les relacions amb altres actors locals, generant una xarxa de suport mutu.

Conclusió
En conclusió, la implantació d’una moneda social local pot representar una oportunitat estratègica rellevant per a la cooperativa Crisalde, especialment en termes de coherència amb els seus valors i d’enfortiment del seu entorn comunitari. No obstant això, per garantir-ne l’èxit, serà fonamental abordar les limitacions internes, invertir en formació i assegurar una bona acceptació i participació per part de la comunitat. Només així es podrà aprofitar plenament el potencial transformador d’aquest tipus d’iniciatives.

Referències bibliogràfiques

• Xarxa d’Economia Solidària. (2020). L’economia social i solidària a Catalunya. Xarxa d’Economia Solidària.
  https://xes.cat/
• REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (2019). Carta de principios de la economía solidaria. REAS.
  https://www.economiasolidaria.org/principios/
• Banco de España. (2018). Las monedas complementarias y su papel en la economía. Banco de España.
  https://www.bde.es/
• Lietaer, B. A. (2001). The future of money: Creating new wealth, work and a wiser world. Century.
  https://monneta.org/wp-content/uploads/2020/11/Future-of-Money-Bernard-Lietaer.pdf
• Gesell, S. (1916). The natural economic order. Peter Owen.
  https://archive.org/details/naturaleconomico00geseuoft
• Coop57. (2021). Finances ètiques i solidàries: una alternativa real. Coop57.
  https://www.coop57.coop/
• Fiare Banca Etica. (2022). Què són les finances ètiques? Fiare Banca Etica.
  https://www.fiarebancaetica.coop/ca
• Ajuntament de Barcelona. (2018). Monedes socials i economies comunitàries: experiències a Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
  https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/

Primer de tot vull començar desenvolupant breument el sistema de Moneda social que podria desenvolupar Som Mobilitat.

En aquest cas proposem un sistema semiobert de moneda, que estigui en col·laboració amb els ajuntaments i altres entitats locals socials. d’ús parcial (és a dir, que no es pugui pagar el 100% del servei amb la moneda) i digital.

Som Mobilitat ja té acords fets amb ajuntaments on venen hores d’ús per serveis municipals, tant en hores de feina com fora d’hores, si aquestes hores no s’utilitzen, poden anar dirigits a l’usuari amb un descompte del 22%.

En aquest cas la moneda no seria com a substitut de l’euro, sinó una forma complementaria on s’incentivi el consum de la pròpia cooperativa i d’entitats, socials en les que es col·labori, fent un consum local i responsable amb el medi ambient i social.

Explicació concreta de la implementació

• Qui l’emetria: Som Mobilitat.
• Qui la rebria: Usuaris, entitats col·laboradores i proveïdors.
• Com s’aconseguiria: Ús responsable i local, nous socis, aportació d’energia a la xarxa per col·laboració de proveïdors.
• En què es podria gastar: Reserves amb pagament parcial i a les entitats col·laboradores
• Quin límit tindria: 20% del servei.

Analisi DAFO de la implementació.

Fortaleses

• La cooperativa té una base en el suport digital, cosa que fa que la implamentació e integració, no suposaria cap repte.
• Col·laboració amb Ajuntaments i altres cooperatives ja existents.

Debilitats

• Barreres digitals a la gent amb menys destresa tecnològica.
• Pot complicar la facilitat d’ús de l’aplicació al posar una altra capa de moneda d’ús parcial.

Oportunitats

• Base sòlida i àmplia de socis, ja oberts a noves iniciatives socials.
• Possibilitat de convertir-se en un actor principal i de referencia en l’ecosistema de sostenibilitat i ESS.
• Generació de més mercat i de cohesió social, (per exemple amb la remuneració a usuaris en moneda local, per portar nous usuaris al sistema).

Amenaces

• Risc que acabi tenint un paper simbòlic, si a la pràctica té pocs usos o no implica una circulació real, podria acabar tenint un paper de descompte.
• Pot representar una sobrecàrrega a la cooperativa, per exemple en el disseny o en la difusió o explicació de la moneda.

En conclusió, Som Mobilitat té unes clares avantatges tecnològíques que faciliten la implementació, i encaixa molt bé amb els valors i visió de la cooperativa. Ajudaria a la cohesió social i la col·laboració entre cooperatives i ajuntaments.

Bibliografia

Economía Solidaria. Explicación práctica sobre Moneda Social. (2024). https://www.economiasolidaria.org/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

REC. FOMENTA EL COMERCIO LOCAL DE BARCELONA: USA LA MONEDA REC! (2020). https://rec.barcelona/es/inicio/

Corrons, August. (2026). La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. Universitat Oberta de Catalunya.

Les monedes complementàries representen una eina innovadora en el camp socioeconòmic dins de l’economia social i solidària (ESS), ja que permeten establir circuits econòmics que no depenen només de la moneda oficial. Aquestes iniciatives no busquen reemplaçar l’euro, sinó complementar-lo amb l’objectiu de millorar l’economia local, promoure la cohesió social i estimular models més sostenibles. Per tant, un organisme com La Fageda podria satisfer algunes de les seves necessitats mitjançant una moneda social local o altres formes d’intercanvi sense diner. Per exemple, podria enfortir la seva connexió amb la comunitat, augmentar la lleialtat dels clients i crear noves maneres de relacionar-se amb la població, més enllà de la simple compra de productes. Així mateix, podria ajudar a destacar encara més el seu impacte social i promoure un consum més responsable i compromès.

Fortaleses: La Fageda presenta diverses fortaleses internes que li permeten involucrar-se en projectes com monedes socials, finances responsables o bancs del temps. En primer lloc, té un fort arrelament territorial i una relació consolidada amb la comunitat local, un element clau per al funcionament d’aquest tipus de sistemes. A més, el seu model està plenament alineat amb els valors de l’ESS, com la solidaritat, la sostenibilitat i la centralitat de les persones, cosa que facilita l’acceptació d’aquestes iniciatives. També disposa d’una base de consumidors fidelitzats que aprecien el seu impacte social, la qual cosa podria potenciar la seva participació en circuits econòmics alternatius. Per acabar, la seva habilitat per comunicar i crear consciència és una força rellevant, ja que aquestes iniciatives necessiten la comprensió i el compromís de la comunitat.

Debilitats: Tot i aquestes fortaleses, també hi ha restriccions que poden complicar la creació d’una moneda social. La Fageda funciona dins del sector de l’alimentació amb una estructura productiva establerta, el que comporta una forta dependència del sistema econòmic habitual i de l’euro. A més, introduir un sistema així pot causar complicacions organitzatives, ja que necessita recursos, temps i coneixements particulars.  També pot haver-hi dificultats en l’adopció per part dels treballadors o consumidors, especialment si no tenen experiència amb aquest tipus d’eines. Per últim, hi ha el perill que aquesta iniciativa distregui l’atenció de la seva veritable missió, que és la inclusió social i laboral.

Oportunitats: Quant a les oportunitats, una moneda social que sigui local pot tenir un efecte positiu respecte a l’arrelament al territori, la cooperació i la capacitat de recuperació.  Per exemple, podria reforçar les relacions amb altres entitats locals, fomentant xarxes de col·laboració dins del territori. També podria fomentar mètodes d’intercanvi més inclusius i solidaris, així com incrementar la participació de la comunitat en el projecte. A més, podria ajudar a crear circuits econòmics locals que siguin més resistents, especialment en situacions d’incertesa financera. Aquest tipus d’accions també poden millorar la visibilitat de La Fageda i augmentar el seu impacte en la comunitat, situant-la com una organització innovadora dins de l’Economia Social i Solidària.

Amenaces: Al final, també és important considerar diverses amenaces o perills. Un dels més rellevants és la poca acceptació de la moneda social, ja que si no s’usa de forma àmplia pot acabar sent només simbòlica. Igualment, poden sorgir problemes legals o fiscals, així com limitacions que venen del sistema econòmic tradicional. A més, hi ha el perill de crear desigualtats en l’accés o l’ús d’aquestes eines, especialment entre individus amb diverses habilitats digitals. Per últim, si no es dóna una bona gestió, pot convertir-se en una càrrega extra per a l’organització sense aconseguir un impacte real.

Resumint tot aixó, la implamentació d’una moneda social a La Fageda podria millorar diverses necessitats vinculades amb el territori, la comunitat i un consum més responsable. Encara que, la seva posada en marxa hauria de ser gradual i ajustada a la realitat de l’entitat, garantint que proporciona valor sense posar en perill la seva missió principal.

En aquesta aportació final sobre el cas de Supercoop, m’agradaria integrar tant l’anàlisi inicial com les aportacions realitzades pels companys i companyes al debat, que han ajudat a enriquir i aprofundir la reflexió.

D’una banda, es confirma que les tecnologies digitals tenen un paper rellevant en el funcionament de la cooperativa, especialment en la gestió de les persones sòcies, l’organització dels torns de treball i la comunicació interna. Tal com es va comentar, aquestes eines permeten millorar l’eficiència i facilitar la coordinació en un model basat en la participació activa.

Pel que fa a les oportunitats, la digitalització pot contribuir a optimitzar processos com la logística o la gestió d’estocs, així com ampliar l’impacte social del projecte mitjançant una millor comunicació amb la comunitat. En aquest sentit, una de les aportacions dels companys que considero especialment rellevant és la necessitat de potenciar la presència digital de Supercoop, ja que actualment la seva web té un caràcter principalment informatiu. Fer-la més dinàmica i participativa podria reforçar la implicació de les persones sòcies i facilitar la captació de nous membres.

Tanmateix, el debat també ha posat en relleu diversos riscos i tensions. D’una banda, la possible dependència de grans plataformes tecnològiques pot entrar en contradicció amb els valors de l’economia social i solidària, especialment pel que fa a la sobirania tecnològica. D’altra banda, la gestió de dades personals emergeix com un aspecte clau, i tal com s’ha suggerit, seria necessari definir una política de dades clara que especifiqui quina informació es recull, amb quina finalitat i durant quant temps s’emmagatzema.

Un altre punt interessant que ha sorgit és que les eines digitals no són neutres, sinó que poden influir en la governança de l’organització. Per això, seria important que la seva implementació anés acompanyada de criteris explícits i consensuats entre les persones sòcies. Això connecta directament amb els principis democràtics de l’ESS.

Finalment, s’ha reforçat una idea clau: la possible tensió entre digitalització i comunitat. Una digitalització excessiva podria debilitar els vincles socials que caracteritzen el projecte. En aquest sentit, es planteja com a proposta un model híbrid, que combini eines digitals per facilitar la gestió amb espais presencials que reforcin la cohesió i la participació.

En conclusió, la digitalització representa una oportunitat clara per millorar el funcionament i l’abast de Supercoop, però també planteja reptes importants. La clau està en implementar-la de manera coherent amb els valors de l’economia social i solidària, garantint la participació democràtica, la transparència i el manteniment del caràcter comunitari del projecte.

1. Paper actual de les tecnologies digitals

Actualment, la Fundació Altem utilitza eines digitals com la seva pàgina web i xarxes socials, principalment Facebook i Instagram, per difondre les seves activitats, serveis i projectes. Aquests canals funcionen principalment com a eines de visibilització i informació, però encara tenen un ús limitat per a la interacció directa amb la comunitat i la captació activa de nous col·laboradors i aliances estratègiques.

A nivell intern, les tecnologies digitals contribueixen a la gestió i coordinació dels serveis i equips professionals, incloent la planificació d’activitats i l’organització de recursos. Tot i això, no existeix encara una estratègia integral de digitalització que maximitzi l’impacte social de l’organització ni que faciliti la col·laboració digital amb altres entitats ESS.

2. Oportunitats de la digitalització

La digitalització pot reforçar notablement l’impacte social de la Fundació Altem a través de diverses vies concretes:

1. Inclusió i autonomia de les persones usuàries: l’adopció d’eines digitals accessibles —com aplicacions amb lectura fàcil, suport visual o pictogrames— podria millorar l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual en activitats quotidianes i processos d’aprenentatge. Per exemple, un sistema digital de gestió d’activitats diàries podria permetre que els usuaris planifiquin i siguin conscients de les tasques que realitzen, fomentant l’autogestió.
2. Formació i inserció laboral: la digitalització pot facilitar l’accés a programes de capacitació digital adaptada, millorant la preparació de les persones usuàries per a entorns laborals cada vegada més digitals. Això incrementa les possibilitats d’inclusió laboral i fomenta competències clau en un mercat de treball modern.
3. Eficiència interna i expansió de serveis: la implementació de sistemes de gestió interns més avançats permetria optimitzar processos, reduir errors i ampliar la capacitat d’atenció a més beneficiaris sense incrementar recursos humans.
4. Visibilitat i aliances: una estratègia digital més activa podria augmentar la visibilitat de l’entitat, facilitant la captació de recursos, voluntariat i col·laboracions amb altres organitzacions ESS, incloent el desenvolupament d’eines digitals compartides amb entitats com Ampans, com ja s’ha suggerit en el debat amb companys/es.

3. Riscos i tensions

Malgrat els avantatges, la digitalització comporta riscos que cal gestionar amb cura:

• Bretxa digital: moltes persones usuàries poden tenir dificultats tant d’accés com de comprensió de les tecnologies digitals. Sense mesures adaptades, això pot generar noves formes d’exclusió i limitar l’impacte de la digitalització.
• Dependència de grans plataformes: l’ús de serveis comercials com Meta o Google pot comprometre els valors de l’ESS, especialment pel que fa a la sobirania tecnològica i la protecció de dades.
• Gestió de dades sensibles: treballar amb un col·lectiu vulnerable requereix protocols estrictes de privacitat i seguretat, assegurant un ús ètic i responsable de la informació.

4. Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS

Per maximitzar oportunitats i minimitzar riscos, la Fundació Altem podria aplicar les següents estratègies concretes:

1. Programari lliure i ètic: adoptar eines com Nextcloud per a la gestió interna i LibreOffice com a alternativa a software privatiu, reduint així la dependència de corporacions i alineant-se amb els valors ESS.
2. Formació digital adaptada: implementar programes de capacitació digital per a persones usuàries i personal, utilitzant mètodes inclusius com lectura fàcil i suport visual, per reduir la bretxa digital i fomentar la participació activa.
3. Eines accessibles personalitzades: dissenyar o adaptar aplicacions digitals específiques per a persones amb discapacitat intel·lectual, amb interfícies amigables i funcionalitats adaptades, garantint l’autonomia i l’empoderament.
4. Protocols de governança de dades: establir normes clares i transparents sobre gestió de dades, incloent permisos, seguretat i privacitat, per assegurar un ús ètic i responsable de la informació.
5. Col·laboració inter-ESS: desenvolupar eines digitals obertes i compartides amb altres entitats com Ampans, fomentant la cooperació, la sobirania tecnològica i la reutilització de recursos, minimitzant dependència de plataformes externes.

Conclusió

La digitalització representa una oportunitat clau per potenciar l’impacte social de la Fundació Altem, però només serà realment transformadora si s’implementa de manera crítica, inclusiva i alineada amb els valors de l’economia social i solidària. Això implica adoptar tecnologies amb finalitats concretes, adaptades a les necessitats reals de les persones usuàries, formant el personal i fomentant la col·laboració amb altres entitats ESS per crear un ecosistema digital ètic i sostenible.

video pac 2

Webgrafia

Fundació Altem. (2024). Qui som i què fem. Recuperat de https://www.altem.cat

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (2023). Què és l’economia social i solidària? Recuperat de https://xes.cat

Generalitat de Catalunya. (2022). Economia social i solidària a Catalunya. Recuperat de https://economiasocial.gencat.cat

Observatori del Treball i Model Productiu. (2023). Informe sobre l’economia social a Catalunya. Recuperat de https://observatoritreball.gencat.cat

Comissió Europea. (2021). Estratègia digital europea. Recuperat de https://ec.europa.eu

Ús d’IA

Aquest treball ha estat elaborat amb el suport d’eines d’intel·ligència artificial (ChatGPT) per a l’organització d’idees i millora de la redacció. El contingut ha estat fet, revisat, adaptat i validat críticament per l’autor (Khalid Kharraz Bahri).

1 Paper actual de les tecnologies digitals a l’AECV

Actualment, les tecnologies digitals a l’AECV tenen un paper operatiu, comunicatiu i de relació amb la comunitat. La seva pàgina web no serveix només d’aparador, sinó que és una eina funcional que permet:

• Reservar pistes.
• Inscriure’s a activitats.
• Comprar o llogar material esportiu.
• Consultar l’agenda i serveis.
• Accedir a formularis i intranet.

També, incorpora diferents projectes en el seu ecosistema com Espai de Mar i Ravalora’t, per facilitar la coordinació i la visibilització.

Els elements de transparència bàsica com la memòria anual, dades de l’equip i polítiques de privacitat també estan incorporats, però amb una orientació a la gestió i prestació de serveis, hi ha poca orientació a la participació i governança democràtica.

2. Oportunitats de la digitalització

• Millora de l’accessibilitat i inclusió: Tenir una digitalització més avançada (sempre mantenint canals presencials) podria reduir barreres d’accés amb les següents característiques:
  • Processos d’inscripció simplificats.
  • Accés digital a ajuts econòmics.
  • Comunicació directa amb famílies.
  • Informació clara i multilingüe.
  • Seguiment educatiu de tots els participants.
• Governança i participació: L’AECV podria implementar una eina com Decidim amb els següents usos:
  • Poder fer consultes periòdiques a famílies i joves sobre activitats i programació.
  • Tenir uns pressupostos participatius per decidir part dels recursos destinats a projectes socials o esportius.
  • Fer unes votacions estructurades en decisions importants com noves activitats i prioritats estratègiques.
  • Crear espais deliberatius digitals per recollir propostes de la comunitat.
• Transparència i rendició de comptes: L’entitat podria evolucionar cap a una transparència més sòlida incorporant:
  • Estructura de govern com la junta i els òrgans.
  • Memòries completes i comparables anualment.
  • Fonts de finançament (percentatge subvencions vs. ingressos propis)
  • Canals de participació actius.
  • Indicadors d’impacte social.
• Dades i impacte social: L’associació podria utilitzar les dades per generar valor real.
  • Recollida de dades amb formularis d’inscripció, registre d’activitats, seguiment d’assistència i programes formatius.
  • Processament de les dades amb una base CRM centralitzada amb dades agregades però anònimes.
  • Indicadors clau com el % dels participants becats, % de participació femenina, diversitat d’origen, inserció laboral de joves i taxa d’abandonament esportiu.
  • Retorn amb publicació anual a la web, informes visuals i el generat i aconseguit a la comunitat.

3. Riscos i tensions

• Dependència tecnològica: L’ús d’eines privatives pot ocasionar costos creixents, poca autonomia i dificultat per migrar dades. La solució és avançar progressivament cap a programari lliure i sobirania tecnològica.
• Gestió de dades sensibles: Hi ha un alt risc reputacional i legal amb la necessitat de governança clara en una entitat que treballa amb menors i col·lectius vulnerables. S’ha d’establir una política de dades ètica i transparent per millorar aquest punt.
• Bretxa digital: Hi ha un risc d’exclusió de famílies amb menys accés tecnològic, menys competències digitals i amb barreres lingüístiques. La solució és tenir un model híbrid digital i presencial.
• Impacte ambiental: La digitalització també genera una petjada ecològica, això es pot reduir o minimitzar amb servidors sostenibles, optimitzar els recursos digitals i tenir coherència amb els valors ecosocials.

4. Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS

• Utilitzar la pàgina web com a espai de transparència real: S’ha de ser transparent i publicar un organigrama, la junta directiva, pressupostos, fonts de finançament i indicadors d’impacte.
• Crear una participació digital estructurada: Implementar progressivament amb Decidim consultes, deliberacions, votacions i pressupostos participatius.
• Definir una política de dades ètiques i establir quines dades es recolliran, per què, qui podrà accedir-hi i com es protegiran. Fer una separació de dades sensibles i dades agregades públiques.
• Sobirania tecnològica: Prioritzar eines d’open source, reduir dependències i garantir control de dades.
• Finançament col·laboratiu: Utilitzar plataformes com Goteo per projectes digitals com una app comunitària, una plataforma d’impacte i sistemes de beques digitals.
• Mantenir un model híbrid: Utilitzar la tecnologia juntament amb la proximitat humana per no excloure a ningú.

Finalment, concloure que el més important no és digitalitzar més, sinó digitalitzar d’una millor manera. Evolucionar de l’enfocament operatiu a una digitalització que reforci la governança democràtica, la transparència, la sobirania tecnològica i la gestió ètica de dades. Això serà que la digitalització d’AECV sigui una palanca real de transformació social alineada amb els valors de l’Economia Social i Solidària.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Decidim. (2026, 3 septiembre). https://decidim.org/es/

Fuster Morell, M., Espelt, R. i Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La digitalización de la economía social y solidaria. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848

Font: Arç Cooperativa (s. d.)

Actualment, la digitalització està transformant molts sectors, i les organitzacions de l’economia social i solidària no en són una excepció. En aquest sentit, el cas d’Arç Cooperativa —una corredoria d’assegurances especialitzada en entitats socials, cooperatives i projectes d’economia transformadora— permet analitzar com la tecnologia pot influir tant en el seu funcionament intern com en el seu impacte social.

Pel que fa a la seva situació actual, Arç ja presenta un grau rellevant de digitalització. L’ús de portals digitals per gestionar pòlisses, comunicar-se amb els clients o oferir serveis en línia mostra que la tecnologia forma part del seu dia a dia. Això és especialment important si tenim en compte el volum d’activitat que gestiona, amb més de 3.500 organitzacions assegurades i més de 250.000 persones cobertes, fet que fa necessari disposar d’eines eficients i escalables (Arç Cooperativa, s. d.).

Des del meu punt de vista, la digitalització ofereix oportunitats interessants per reforçar el model d’Arç. Per una banda, pot permetre ampliar el seu impacte social arribant a més entitats i territoris amb menys costos. Per una altra, pot millorar l’eficiència interna gràcies a l’automatització de processos i a l’ús de dades per prendre decisions més informades. A més, també pot facilitar la intercooperació amb altres entitats de l’ESS, creant espais digitals compartits que reforcin la col·laboració i el valor col·lectiu. Aquestes idees encaixen amb el cooperativisme de plataforma, que planteja l’ús de tecnologies digitals des d’una lògica més democràtica i orientada al bé comú (Fuster Morell et al., 2021).

A partir del feedback rebut dels companys, crec que hi ha una idea especialment rellevant que val la pena reforçar: la digitalització no només pot fer Arç més eficient, sinó que també pot ajudar-la a fer més visible el seu impacte social i el seu valor diferencial dins del mercat assegurador. En aquest sentit, l’entorn digital podria servir no només per oferir serveis, sinó també per explicar millor amb quines entitats treballa, quina és la seva aportació a l’economia solidària, com s’organitza internament o quins criteris segueix a l’hora d’actuar dins del sector. Això reforçaria tant la transparència com el seu posicionament estratègic.

Tot i això, també cal tenir en compte alguns riscos i tensions. En molts casos, les tecnologies digitals estan controlades per grans plataformes que basen el seu model en l’explotació de dades. Això pot generar una dependència que no sempre és compatible amb els valors de l’economia social (Fuster Morell et al., 2021). A més, en el cas d’Arç, la gestió de dades sensibles dels clients implica responsabilitats importants en termes de privacitat i seguretat. Per això, crec que no n’hi ha prou amb protegir les dades: també caldria parlar d’una governança ètica de les dades, és a dir, definir amb claredat quines dades es recullen, per a què s’utilitzen, qui hi té accés i sota quins criteris es gestionen.

Una altra tensió important és la relació entre digitalització i proximitat. En una entitat com Arç, la proximitat no és només una qüestió comercial, sinó una part del seu valor diferencial. Per això, la tecnologia no hauria de substituir la relació humana, sinó ajudar a alliberar temps en les tasques més rutinàries per poder oferir un acompanyament més personalitzat, especialment en aquells casos més complexos o sensibles. En la pràctica, això podria traduir-se en un model híbrid, on els canals digitals facilitin la gestió quotidiana però es combinin amb atenció directa quan sigui necessari.

Davant d’aquest escenari, crec que és important que Arç defineixi una estratègia de digitalització coherent amb els seus valors. Per exemple, podria apostar per eines digitals ètiques o de codi obert, evitant la dependència de grans plataformes. També seria interessant reforçar la governança digital, incorporant criteris de transparència i control en la gestió de dades. Finalment, podria impulsar espais digitals compartits amb altres entitats, alineant-se amb models com el procomú digital, que promouen una gestió més col·lectiva i democràtica dels recursos (Fuster Morell, Espelt & Renau, 2021).

En conclusió, des del meu punt de vista, la digitalització és una oportunitat clara per a Arç Cooperativa, però també un repte que cal gestionar amb criteri. No es tracta només d’incorporar tecnologia, sinó de fer-ho de manera coherent amb els principis de l’economia social, aprofitant-ne els avantatges per reforçar l’impacte social, la transparència i la qualitat de l’acompanyament sense perdre l’essència de l’organització.

Referències bibliogràfiques

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau, C. (2021). El cooperativisme de plataforma: una alternativa a l’economia digital extractiva. CIRIEC-Espanya, Revista d’Economia Pública, Social y Cooperativa, 102. Disponible a: https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau, C. (2021). Democratitzant l’economia de plataforma: el procomú digital. Oikonomics, 15. Disponible a: https://oikonomics.uoc.edu/divulgacio/oikonomics/_recursos/documents/15/fuster-renau-espelt_Oikonomics15_esp.pdf

Arç Cooperativa. (s. d.). Web oficial. Disponible a: https://arc.coop/