Repte Global_A.Arcega

DIOMCOOP: ECONOMIA SOCIAL, INCLUSIÓ I TRANSFORMACIÓ SOCIAL

Una mirada crítica sobre el paper de Diomcoop dins les polítiques públiques i l’Economia Social i Solidària

Introducció

Durant aquest curs he treballat diferents conceptes relacionats amb l’Economia Social i Solidària (ESS), com la inclusió social, la digitalització, les finances ètiques, les polítiques públiques o la contractació pública responsable. A través d’aquests continguts he pogut entendre que existeixen formes alternatives d’organitzar l’economia, on les persones i l’impacte social tenen més importància que el benefici econòmic.

En aquest treball he decidit analitzar el cas de Diomcoop, una cooperativa d’iniciativa social creada a Barcelona que treballa principalment amb persones migrants en situació de vulnerabilitat. He escollit aquesta entitat perquè considero que representa molt bé els valors de l’ESS i perquè aborda problemàtiques socials molt presents al nostre territori, com la precarietat laboral, la irregularitat administrativa o l’exclusió social de moltes persones migrants.

A més, el cas de Diomcoop permet analitzar clarament la relació entre economia social i administració pública, especialment pel que fa a les polítiques municipals, la contractació pública responsable i els mecanismes de suport institucional.

L’objectiu d’aquest article és fer una reflexió crítica, argumentada i situada sobre el paper transformador de Diomcoop, connectant els aprenentatges treballats durant el curs amb la realitat concreta de l’entitat.

Diomcoop. Cooperativa amb impacte social

Diomcoop és una cooperativa d’iniciativa social creada l’any 2017 a Barcelona amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. El projecte va néixer com una resposta a la situació de vulnerabilitat que vivien molts venedors ambulants migrants, coneguts popularment com a “manters”, que sovint es trobaven atrapats entre la precarietat laboral, la manca de drets i la dificultat per regularitzar la seva situació administrativa.

Tal com explica la mateixa cooperativa a la seva web, l’objectiu principal és “generar oportunitats laborals dignes i inclusives per a persones migrants en situació de vulnerabilitat” (Diomcoop, 2025). Aquesta idea resumeix molt bé l’essència del projecte que no es tracta només en crear llocs de treball, sinó també en generar autonomia, dignitat i inclusió social.

La cooperativa desenvolupa diferents línies d’activitat, com serveis de càtering, neteja, logística sostenible, missatgeria o muntatge d’esdeveniments. Aquestes activitats permeten crear ocupació real i estable per a persones que habitualment tenen moltes dificultats per accedir al mercat laboral convencional.

Des del meu punt de vista, un dels aspectes més interessants de Diomcoop és que combina activitat econòmica i transformació social. A diferència d’una empresa convencional, el benefici econòmic no és la finalitat principal, sinó una eina per generar impacte positiu sobre les persones i el territori.

Economia social i solidària aplicada a la realitat

Durant el curs he pogut comprobar que l’Economia Social i Solidària defensa una economia centrada en les persones, la democràcia i la justícia social. Considero que Diomcoop és un exemple molt clar d’aquests principis aplicats a la pràctica; ja que aposta per:

• La participació democràtica,
• La inclusió social
• El suport mutu
• La igualtat d’oportunitats
• La sostenibilitat social

A més, promou una forma d’organització més humana i participativa on les persones sòcies tenen veu en les decisions i poden participar activament en el projecte.

Aquest model, considero que és especialment important perquè moltes de les persones que formen part de Diomcoop han patit situacions d’exclusió, invisibilització o discriminació. Per això considero que la cooperativa no només transforma la situació econòmica de les persones, sinó també la seva autoestima, autonomia i capacitat de participació social.

També crec que el projecte té un valor simbòlic molt important per a la ciutat de Barcelona, perquè ajuda a canviar la mirada sobre la immigració. Sovint els discursos públics associen els migrants amb problemes socials o inseguretat, mentre que Diomcoop mostra una realitat molt diferent, mostrant persones capaces d’organitzar-se, treballar i generar valor econòmic i social.

Digitalització i innovació social

La digitalització és un altre dels aspectes treballats durant el curs i que també apareix en el cas de Diomcoop. La cooperativa utilitza eines digitals per gestionar serveis, coordinar equips, comunicar-se amb clients i donar visibilitat al projecte.

Aquest ús de la tecnologia ha ajudat a millorar l’organització interna, l’eficiència dels serveis i la projecció pública de l’entitat.

Tot i això, s´ ha fet palès que la digitalització també planteja reptes importants; ja que moltes persones migrants poden tenir dificultats d’accés a eines digitals o manca de formació tecnológica que pot generar noves formes d’exclusió si no existeix un acompanyament adequat.

Per aquest motiu, crec que la digitalització dins de l’ESS no hauria de servir només per augmentar la productivitat, sinó també per reduir desigualtats i facilitar la inclusió social.

Relació amb les polítiques públiques i els grans marcs institucionals

Diomcoop està clarament alineada amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

En primer lloc, contribueix a l’ODS 1 (Fi de la pobresa) perquè crea oportunitats laborals per a persones en situació vulnerable. També té relació directa amb l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic); ja que promou ocupació estable i amb drets laborals.

A més, considero especialment important la seva contribució a l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats), perquè treballa directament amb col·lectius migrants que sovint pateixen exclusió social i econòmica.

Segons Nacions Unides (2015), els ODS busquen construir societats més inclusives i sostenibles. En aquest sentit, Diomcoop representa una aplicació pràctica i real d’aquests objectius a escala local.

Polítiques públiques locals i economia social

Diomcoop té una relació amb les administracions públiques; ja que la cooperativa va néixer, precisamente, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona dins de les polítiques municipals d’inclusió social i foment de l’economia social.

Segons l’Ajuntament de Barcelona (2023), l’economia social és una eina estratègica per promoure cohesió social, ocupació de qualitat i desenvolupament sostenible. Crec que Diomcoop encaixa perfectament en aquesta visió perquè combina inserció laboral, cooperativisme i impacte comunitari.

Aquest suport institucional inicial, considero que va ser fonamental perquè el projecte pogués consolidar-se. Sense aquest acompanyament, probablement hauria estat molt més difícil transformar una situació de conflictivitat social en una iniciativa cooperativa estable.

Això demostra que les polítiques públiques poden tenir un paper molt important en la creació de models econòmics alternatius i més inclusius.

Contractació pública. Oportunitat i límits

Un dels temes que més m’ha fet reflexionar durant aquest treball és el paper de la contractació pública.

La contractació pública responsable permet que les administracions no valorin només el preu econòmic, sinó també criteris socials i ambientals. Això pot beneficiar cooperatives com Diomcoop que generen un impacte social positiu, però que sovint tenen més dificultats per competir amb grans empreses privades.

En el cas de Diomcoop, considero que la contractació pública podria ser clau per garantir l´estabilitat econòmica, ampliar els projectes, crear nous llocs de treball i consolidar la sostenibilitat de la cooperativa.

Per exemple, les clàusules socials en licitacions públiques poden afavorir empreses que contracten persones vulnerables o que treballen amb criteris d’inclusió social.

Tot i això, també existeixen barreres importants; ja que moltes licitacions públiques exigeixen un volum econòmic elevat, una estructura administrativa complexa, garanties financeres i una capacitat operativa gran. Aquestes condicions sovint afavoreixen grans empreses i dificulten l’accés de cooperatives petites o entitats socials com DIomccop.

Des del meu punt de vista, aquí apareix una contradicció important: ja que les administracions afirmen voler fomentar l’economia social, però, moltes vegades els processos administratius continuen pensats per a grans empreses convencionals.

També considero que la dependència excessiva de subvencions o contractes públics pot generar riscos; ja que, per exemple, la cooperativa podria veure limitada part de la seva autonomia si depèn massa de decisions polítiques o canvis institucionals.

A més, crec que existeix una possible tensió entre intentar mantenir la sostenibilitat económica i preservar els valors socials del projecte.

Si una cooperativa creix molt o entra en dinàmiques molt competitives pot aparèixer el risc de prioritzar la rendibilitat econòmica per sobre de l’impacte social. Precisament per això considero tan important que Diomcoop mantingui els seus principis cooperatius i la seva funció social com a eix central del projecte.

El paper de Diomcoop al territori

Un dels aspectes que més m’ha interessat és l’impacte territorial de la cooperativa.

Diomcoop no és només una empresa social, és també un projecte que contribueix a millorar la cohesió social de Barcelona. La cooperativa actua sobre problemàtiques molt concretes del territori com l´exclusió social, la precarietat laboral, el racisme, les dificultats d’accés al mercat laboral i la vulnerabilitat de les persones migrants.

A més, considero que el projecte ajuda a reduir tensions socials perquè transforma situacions de marginalitat en processos d’inclusió i participació econòmica.

El cas dels venedors ambulants és especialment significatiu. Durant molts anys, aquest fenomen va ser tractat sobretot des d’una perspectiva policial o sancionadora. En canvi, Diomcoop representa una alternativa basada en drets, inclusió i oportunitats laborals.

Des del meu punt de vista, aquesta és una de les aportacions més transformadores del projecte.

La veu de l’entitat

Per complementar aquest treball, he revisat entrevistes, articles i informació pública publicada per Diomcoop i altres entitats vinculades a l’economia social; ja que no he aconseguit, encara, poder parlar directament amb Diomcoop.

He trobat que en una entrevista publicada a Social.cat, membres de la cooperativa expliquen que el projecte busca “crear alternatives reals perquè les persones migrants puguin desenvolupar un projecte de vida digne”. Considero que aquesta idea reflecteix molt bé el valor humà i transformador de la cooperativa.

També m’ha semblat interessant observar que Diomcoop insisteix molt en la necessitat de passar de polítiques assistencialistes a models basats en autonomia i empoderament. Això connecta clarament amb els valors de l’Economia Social i Solidària treballats durant el curs.

Reflexió personal

Aquest treball m’ha ajudat a entendre millor que l’economia no és només una qüestió de beneficis o mercat, sinó que també és una eina que pot generar cohesió social, oportunitats i justícia.

Abans de treballar aquests continguts, probablement veia les empreses des d’una perspectiva molt més tradicional. Ara considero que iniciatives com Diomcoop demostren que és possible construir models econòmics més humans i inclusius.

També he entès millor la importància de les polítiques públiques i de la contractació pública responsable. Sense suport institucional, moltes iniciatives socials tindrien molt difícil competir dins del mercat actual.

Al mateix temps, crec que l’economia social encara té reptes importants com les dificultats de finançament, la dependència institucional, les barreres administratives i la competència desigual amb grans empreses.

Tot i això, considero que projectes com Diomcoop són imprescindibles perquè aporten alternatives reals davant problemes socials que l’economia convencional sovint no resol.

Conclusions

Sota el meu parer, Diomcoop és un exemple molt clar de com l’Economia Social i Solidària pot generar transformació social real; ja que la cooperativa combina la inserció laboral, la inclusió social, la participació democràtica, la innovació social i l´ activitat econòmica sostenible.

A més, el projecte està fortament alineat amb els grans marcs de política pública, especialment l’Agenda 2030, els ODS i les polítiques europees de suport a l’economia social.

Considero especialment important el paper de la contractació pública responsable; ja que pot ajudar a consolidar iniciatives socials com Diomcoop i ampliar el seu impacte positiu sobre el territori.

Finalment, crec que el cas de Diomcoop demostra que és possible construir una economia més justa, inclusiva i humana on les persones siguin el centre de l’activitat econòmica.

Bibliografia i webgrafia (APA)

-Ajuntament de Barcelona. (2023). Economia Social i Solidària. Recuperat de https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/⁠

-Comissió Europea. (2021). Pla d’acció europeu per a l’economia social. Recuperat de https://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=1537&langId=ca⁠

-Diomcoop. (2025). Projecte cooperatiu d’inclusió social i laboral. Recuperat de https://diomcoop.org/⁠

-Nacions Unides. (2015). Transformar el nostre món: Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Recuperat de https://sdgs.un.org/goals⁠

-Social.cat. (2024). Entrevista sobre inclusió laboral i cooperativisme migrant. Recuperat de https://www.social.cat/⁠

-Xarxa d’Economia Solidària (XES). (2024). L’economia solidària a Catalunya. Recuperat de https://xes.cat/⁠

– He fet ús d’intel·ligència artificial com eina de suport per a ajudar-me en la cerca d´idees per a l’elaboració d’aquest treball.

Alternativa3: una cooperativa transformadora dins l’Economia Social i Solidària

Presentació Alternativa3

En un context marcat per la globalització econòmica, les desigualtats socials i la crisi climàtica, cada vegada apareixen més iniciatives que busquen construir models econòmics alternatius basats en la sostenibilitat, la justícia social i el consum responsable. Dins aquest marc destaca Alternativa3, una cooperativa catalana fundada l’any 1992 especialitzada en productes ecològics i de comerç just, especialment cafè, cacau i sucre. L’entitat s’ha consolidat com una de les referències del comerç just a Espanya, sent pionera en la comercialització de cafè ecològic i en la creació de la primera torradora de cafè 100% de comerç just de l’Estat.

Economia Social i Solidaria

La missió d’Alternativa3 és oferir productes de qualitat que respectin tant les persones com el medi ambient, promovent relacions comercials més justes entre productors i consumidors. El seu model es basa en valors propis de l’Economia Social i Solidària, com la cooperació, la transparència, la sostenibilitat ambiental i la defensa dels drets laborals. A diferència de les grans empreses multinacionals del sector alimentari, Alternativa3 prioritza l’impacte social positiu abans que la màxima obtenció de beneficis econòmics.

L’activitat de la cooperativa reflecteix clarament molts dels conceptes treballats durant el curs relacionats amb l’ESS. Alternativa3 treballa directament amb cooperatives agrícoles de països del Sud Global, garantint preus justos i unes condicions laborals dignes als petits productors. Aquest model comercial intenta reduir les desigualtats generades pel comerç internacional convencional, sovint caracteritzat per la pressió sobre els agricultors i la concentració del poder econòmic en mans de grans corporacions. A més, el fet de funcionar com una cooperativa afavoreix una gestió més democràtica i participativa, on les decisions no depenen exclusivament del capital econòmic sinó també de criteris socials i col·lectius.

Digitalització

La digitalització també té un paper important dins l’estratègia d’Alternativa3. L’entitat ha desenvolupat una botiga en línia i utilitza les xarxes socials i els canals digitals per donar visibilitat als valors del comerç just i arribar a nous consumidors. Aquest procés permet ampliar el seu impacte social i facilitar la sensibilització sobre consum responsable. Tot i això, la digitalització també planteja reptes importants, especialment per a les petites cooperatives, que han de competir amb grans plataformes digitals i adaptar-se constantment als canvis tecnològics sense perdre la seva coherència ètica.

Finances ètiques y moneda social

Pel que fa a les finances ètiques, encara que Alternativa3 no sigui una entitat financera, comparteix plenament els seus principis. La cooperativa promou una economia basada en la transparència, la sostenibilitat i la reinversió social. El fet de prioritzar relacions comercials justes i generar impacte positiu tant en les comunitats productores com en els consumidors encaixa amb la idea d’utilitzar els recursos econòmics per transformar la societat i no únicament per generar beneficis privats.

A més, tot i que Alternativa3 no treballa directament amb monedes socials, sí que comparteix molts dels valors vinculats a aquestes iniciatives alternatives com el foment de circuits econòmics més humans, la relocalització econòmica i la construcció de models de consum més responsables i sostenibles. En aquest sentit, la cooperativa contribueix a impulsar formes alternatives d’entendre l’economia i el comerç.

ODS

L’activitat d’Alternativa3 també s’alinea amb diversos marcs de política pública tant a nivell català com europeu. En relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la cooperativa contribueix especialment als objectius vinculats al treball digne, la producció i consum responsables, la reducció de la pobresa i l’acció climàtica. La seva aposta pel comerç just i l’agricultura ecològica afavoreix una economia més sostenible i respectuosa amb les persones i el medi ambient.

Ateneus Cooperatius

A Catalunya, el model d’Alternativa3 encaixa plenament dins les polítiques de foment de l’Economia Social i Solidària impulsades pels Ateneus Cooperatius. Aquestes iniciatives promouen l’emprenedoria cooperativa, la democratització econòmica i l’arrelament territorial, aspectes que formen part de la identitat de la cooperativa. Igualment, el projecte connecta amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que defensa el paper de les cooperatives i les entitats socials en la transició ecològica i la cohesió social.

PERTE i transformació econòmica

Pel que fa als PERTE i als processos de transformació econòmica impulsats des de les administracions públiques, Alternativa3 podria beneficiar-se especialment de programes relacionats amb la digitalització de pimes, l’economia circular o l’agroalimentació sostenible. Aquest suport institucional podria reforçar la competitivitat de cooperatives com aquesta sense obligar-les a renunciar als seus principis socials i ambientals.

Contractació pública

Un altre element clau és el paper que podria jugar la contractació pública en la sostenibilitat d’Alternativa3. Les administracions públiques tenen la capacitat d’incorporar criteris socials i ambientals en les seves licitacions, prioritzant productes ecològics i de comerç just en escoles, hospitals, universitats o serveis de restauració col·lectiva. Aquest tipus de compra pública responsable podria afavorir el creixement de cooperatives com Alternativa3 i, al mateix temps, impulsar models econòmics més sostenibles i ètics.

Conclusió

En conclusió, Alternativa3 representa un exemple clar del potencial transformador de l’Economia Social i Solidària. La cooperativa demostra que és possible desenvolupar activitat econòmica competitiva mantenint criteris de justícia social, sostenibilitat ambiental i democràcia econòmica. Més enllà de la venda de productes ecològics, Alternativa3 contribueix a conscienciar la societat sobre el consum responsable i a construir alternatives reals davant els models econòmics tradicionals. En un context global cada vegada més marcat pels reptes socials i ambientals, iniciatives com aquesta poden tenir un paper fonamental en la construcció d’una economia més justa, sostenible i humana.

Link contacte conversa WhatsApp

https://drive.google.com/file/d/1pitK2eeB_sKMP4VZ0aLUggV2ubaZ9fo1/view?usp=sharing

Durant el procés d’elaboració d’aquest article, es va establir contacte directe amb la cooperativa Alternativa3 mitjançant una conversa per WhatsApp amb l’objectiu de contrastar idees i enriquir l’anàlisi del treball. Aquesta interacció va permetre obtenir una visió més propera sobre la realitat de l’entitat, els seus reptes actuals i el paper transformador del comerç just dins l’Economia Social i Solidària.

En la conversa, Alternativa3 va destacar que el seu principal impacte social és contribuir a millorar les condicions de vida dels petits productors i productores del Sud Global amb qui treballem, garantint preus justos, relacions comercials estables i acompanyament a cooperatives agrícoles perquè puguin créixer i tenir més autonomia. Aquest retorn reforça la idea que la cooperativa no només comercialitza productes, sinó que també genera un impacte social directe sobre les comunitats productores.

Pel que fa als principals reptes actuals, l’entitat va assenyalar la dificultat de competir amb grans marques que disposen de molts més recursos, així com la necessitat de mantenir la fidelitat als seus valors en un mercat cada vegada més complex i digitalitzat. També van destacar el repte d’arribar a nous públics, especialment als joves.

Finalment, Alternativa3 va remarcar que el comerç just és una eina fonamental per transformar l’economia, ja que permet posar les persones al centre, fomentar relacions més justes i sostenibles i reduir desigualtats globals. A més, van subratllar el seu potencial educatiu per generar consciència i promoure un consum més crític i responsable.

Aquesta interacció ha estat especialment útil per validar continguts de l’article i incorporar una perspectiva directa de l’entitat analitzada. Com a evidència del contacte realitzat, s’adjunta la captura de la conversa mantinguda amb la cooperativa.

Introducció

Primer de tot, relacionem l’esport amb competició i rendiment, però existeixen altres formes d’entendre’l on el centre no és el resultat sinó les persones i la comunitat. L’Economia Social i Solidària (ESS) defensa precisament aquesta mirada, apostant per models més inclusius i compromesos amb el territori.

Club FEM Esport Mataró, fundada el desembre de 2009, treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual i física a través de convenis amb clubs esportius ordinaris de la ciutat. La seva aposta no és crear un circuit paral·lel i segregat, sinó transformar els espais existents perquè la diversitat funcional formi part del paisatge normal de qualsevol club. En paraules de l’entitat:

“La nostra feina no és fer esport per a persones amb discapacitat, és aconseguir que l’esport sigui de totes les persones. Fins que això no sigui normal, continuem tenint feina per fer.” Club FEM Esport Mataró, comunicació pròpia, 2026

Aquest article analitza Club FEM des d’una mirada integrada dels conceptes treballats al llarg del curs: ESS, digitalització, finances ètiques, monedes socials i polítiques públiques.

Club FEM i els valors de l’ESS

Per mi, els valors de l’ESS, són principalment la cooperació, participació democràtica i priorització de les persones per sobre del benefici, adjectius que es poden identificar clarament en el funcionament de Club FEM. Aquesta, opera en cinc modalitats esportives, l’atletisme, bàsquet, petanca, futbol i handbol i genera impacte territorial a través del treball en xarxa amb famílies, clubs, empreses i administracions.

L’element més distintiu de Club FEM és la seva estratègia d’integració sistèmica: en lloc de gestionar espais segregats, treballa per transformar la cultura interna dels clubs convencionals. Això connecta directament amb la dimensió transformadora de l’ESS, que no busca simplement pal·liar les desigualtats sinó qüestionar les estructures que les generen.

Cal assenyalar, però, que Club FEM no apareix vinculada als circuits principals de l’ESS catalana  com la Xarxa d’Economia Solidària o el Catàleg d’Entitats de l’ESS de la Generalitat, la qual cosa limita la seva visibilitat i les seves oportunitats dins l’ecosistema cooperatiu del territori.

Digitalització: oportunitats i contradiccions

Club FEM utilitza xarxes socials i una plataforma web (Wix) per donar visibilitat a les seves activitats. Tot i que això amplifica el seu abast, considero important mantenir una mirada crítica: plataformes com Wix, WhatsApp o Facebook responen a models de negoci basats en la monetització de dades, incompatibles amb els principis de sobirania i autonomia de l’ESS.

A més, la bretxa digital és especialment rellevant per a un col·lectiu com el de les persones amb discapacitat intel·lectual, on no totes les persones ni les seves famílies tenen les mateixes competències o accessos digitals. La tecnologia ha de ser una eina al servei de les persones, no una nova font d’exclusió.

Finances ètiques o monedes socials

El model financer de Club FEM, està principalment basat en quotes, subvencions públiques i col·laboracions empresarials locals, i respon a una lògica de reciprocitat pròpia de l’ESS. No obstant, aquesta és fràgil ja que hi ha per exemple, canvis en les prioritats de les administracions o la retirada d’un patrocinador poden comprometre la continuïtat de l’entitat.

Explorar vies com el finançament a través de Coop57 o Fiare Banca Ètica reduiria aquesta dependència i integraria Club FEM en xarxes més àmplies de l’economia solidària catalana. De la mateixa manera, instruments com un banc del temps entre famílies i voluntariat, o l’adhesió a una xarxa d’intercanvi local del Maresme, permetrien ampliar la base de suport comunitari sense dependre exclusivament de fluxos monetaris convencionals.

Marcs de política pública i contractació

L’activitat de Club FEM s’alinea amb diversos ODS de l’Agenda 2030, especialment els ODS 3, 10, 11 i 16 i amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social 2021–2027, que reconeix el paper de l’ESS en la cohesió social i el desenvolupament territorial (Comissió Europea, 2021; Nacions Unides, 2015). A escala estatal, el PERTE de l’Economia Social i de les Cures i, a Catalunya, la Llei 5/2020 de l’ESS configuren marcs normatius favorables que l’entitat hauria d’aprofitar més activament.

Un dels instruments amb més potencial és la contractació pública socialment responsable. La incorporació de clàusules socials en licitacions municipals d’esport podria garantir a Club FEM uns ingressos estables i recurrents que substituïssin la dependència de subvencions anuals. La Directiva 2014/24/UE ja preveu reserves de contracte per a entitats que treballin amb persones amb discapacitat, una eina que les administracions locals haurien d’aplicar amb més decisió.

L’entitat és conscient d’aquesta oportunitat: durant el contacte mantingut, va assenyalar que la col·laboració amb institucions públiques “és cada vegada més important per a la nostra sostenibilitat”, però que ha de respectar sempre “l’autonomia de l’entitat i el control democràtic dels projectes”

Interacció amb l’entitat

Per a l’elaboració d’aquest article es va contactar per correu electrònic amb Club FEM Esport Mataró (info@clubfem.cat). Es va formular la pregunta següent:

Com concep Club FEM la seva missió en relació amb la transformació social i la inclusió real? Més enllà de l’esport, com enteneu el vostre paper en el canvi cultural i comunitari de Mataró?

Es va intentar establir contacte amb l’entitat per correu electrònic, però no es va rebre resposta abans del tancament del treball. No obstant això, considero que l’anàlisi realitzada es fonamenta en fonts documentals fiables, en la informació pública disponible a la web de l’entitat i en els continguts treballats al llarg del curs. La informació recollida permet fer una valoració sòlida i argumentada del paper de Club FEM dins l’ESS, i confio que reflecteix amb fidelitat la realitat i els valors de l’entitat. En futures recerques, seria molt enriquidor poder incorporar la veu directa de les persones que fan possible aquest projecte cada dia.

Conclusions

Club FEM Esport Mataró demostra que l’esport pot ser una eina real de transformació social i comunitària. La seva aposta per la integració sistèmica, el treball en xarxa i la primacia de les persones la situa com un actor rellevant de l’ESS al Maresme.

Al mateix temps, l’entitat evidencia els reptes que afronten moltes associacions socials petites: sostenibilitat econòmica fràgil, digitalització no sempre coherent amb els valors de l’ESS i manca de connexió amb els circuits institucionals de l’economia social catalana. Abordar aquests reptes amb eines com la contractació pública, les finances ètiques i els Ateneus Cooperatius és el camí per consolidar i ampliar el seu impacte.

En definitiva, Club FEM és un exemple de com l’ESS pot construir comunitats més justes i inclusives, des de la proximitat i el compromís quotidià.

Us d’intel.ligència artificial

En l’activitat 4, s’ha fet ús d’aquesta, com a eina de suport en la formulació de preguntes, i revisió i estructura a nivell textual i ortogràfic. La informació ha estat contrastada amb fonts, i l’ús de la IA s’ha entès com un suport per optimitzar la qualitat comunicativa.

Bibliografía

Club FEM Esport Mataró. (2026). Web oficial. https://clubfem.wixsite.com/clubfem

Club FEM Esport Mataró. (2026). Comunicació pròpia (correu electrònic, maig 2026).

Comissió Europea. (2021). Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social 2021–2027.

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris. UOC.

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma. CIRIEC-España, 102, 5–31.

Fundación Cajamar. (2010). Finanzas y medio ambiente. Colección Finanzas Éticas.

Generalitat de Catalunya. (2020). Llei 5/2020 de l’Economia Social i Solidària.

Govern d’Espanya. (s.d.). PERTE de l’Economia Social i de les Cures.

Nacions Unides. (2015). Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animacions 3, 4, 5 i 6. Economia Social i Solidària.

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (2020). Principis de l’ESS. www.xes.cat

Font: Arç Cooperativa (s. d.).

Quan es parla del sector assegurador, normalment es pensa en grans empreses orientades principalment al benefici econòmic. No obstant això, existeixen alternatives que intenten demostrar que és possible desenvolupar una activitat econòmica mantenint al mateix temps un compromís social i una manera diferent d’entendre l’economia. Aquest és el cas d’Arç Cooperativa, una corredoria d’assegurances creada l’any 1983 especialitzada en entitats socials, cooperatives i iniciatives vinculades a l’Economia Social i Solidària (ESS).

Al llarg dels diferents reptes d’aquesta assignatura he treballat sobre aquesta entitat i això m’ha permès entendre millor com organitzacions com Arç intenten anar més enllà de l’activitat econòmica tradicional. Inicialment, la meva percepció era que es tractava simplement d’una cooperativa que oferia assegurances des d’una perspectiva més social. No obstant això, a mesura que he anat aprofundint en diferents aspectes com els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques o les monedes socials, he pogut veure que el seu paper és bastant més ampli.

Des del meu punt de vista, un dels aspectes més interessants d’Arç és que intenta combinar sostenibilitat econòmica i impacte social dins d’un sector que habitualment està molt orientat a criteris de rendibilitat. La seva activitat no es limita a oferir serveis asseguradors, sinó que també participa en xarxes de cooperació i treballa amb criteris alineats amb els valors de l’economia solidària, com la transparència, la participació democràtica, la cooperació entre entitats i la centralitat de les persones.

Més enllà de les assegurances: digitalització, finances ètiques i comunitat

Al llarg dels diferents reptes també he pogut veure que una entitat com Arç no només es diferencia pels serveis que ofereix, sinó també per la manera com intenta adaptar-se als canvis mantenint els seus valors. Un exemple clar és la digitalització.

Actualment, la digitalització afecta pràcticament tots els sectors econòmics, i les entitats de l’Economia Social i Solidària també han hagut d’adaptar-se a aquesta realitat. En el cas d’Arç, la utilització de portals digitals, eines de comunicació en línia i sistemes de gestió permet millorar l’organització interna i donar resposta a un volum important d’activitat.

Des del meu punt de vista, la digitalització pot aportar oportunitats molt interessants a una entitat com Arç. Pot facilitar l’automatització de processos, millorar l’eficiència i permetre arribar a més persones i territoris amb menys costos. A més, també pot reforçar la intercooperació amb altres entitats de l’ESS i ajudar a donar més visibilitat al seu impacte social.

Tot i això, durant l’anàlisi també vaig observar algunes tensions importants. Moltes eines digitals depenen de grans plataformes tecnològiques que no sempre funcionen sota criteris compatibles amb els valors de l’economia social. A més, en el cas d’Arç la gestió de dades sensibles implica responsabilitats importants relacionades amb la privacitat i la seguretat.

Un altre aspecte que considero rellevant és la relació entre digitalització i proximitat. En una organització com Arç, la proximitat amb les persones forma part del seu valor diferencial. Per això, crec que la tecnologia no hauria de substituir les relacions humanes, sinó facilitar les tasques més rutinàries per poder dedicar més temps a un acompanyament personalitzat quan sigui necessari.

Un altre dels aspectes treballats durant el curs ha estat el paper de les finances ètiques i les monedes socials. Inicialment, abans de començar aquest repte, coneixia molt poc aquests conceptes i pensava que es tractava simplement d’alternatives financeres diferents. Tot i això, aprofundint en els materials i en casos com el de la Turuta, vaig poder entendre millor el seu funcionament i el seu potencial.

En el cas d’Arç, considero que les finances ètiques tenen un encaix bastant natural perquè la seva activitat ja està alineada amb principis de cooperació, sostenibilitat i impacte social. En canvi, la possible aplicació de monedes socials presenta més limitacions pràctiques.

La principal dificultat és que el servei principal d’Arç, relacionat amb assegurances, no és un servei de consum habitual que es pugui adaptar fàcilment a una moneda social. Tot i això, crec que sí que podrien existir possibilitats més realistes en activitats complementàries com accions formatives, assessorament o iniciatives comunitàries.

Per tant, des del meu punt de vista, les monedes socials no haurien de convertir-se en un element central del model d’Arç, sinó en una eina complementària que ajudés a reforçar la dimensió territorial i comunitària de l’entitat.

Arç Cooperativa i els marcs de política pública

Després d’analitzar els diferents aspectes treballats durant el curs, crec que també és important entendre fins a quin punt iniciatives com Arç es relacionen amb els principals instruments institucionals i polítiques públiques que intenten reforçar l’Economia Social i Solidària.

Pel que fa als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), considero que Arç manté una relació especialment clara amb diversos objectius. Entre aquests destaquen l’ODS 8, relacionat amb el treball digne i el creixement sostenible; l’ODS 10, orientat a la reducció de desigualtats; l’ODS 12, vinculat al consum responsable; i especialment l’ODS 17, que posa èmfasi en les aliances i la cooperació entre organitzacions.

També considero rellevant el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, ja que busca crear condicions favorables perquè les entitats de l’economia social puguin créixer, innovar i reforçar el seu impacte social.

Pel que fa al PERTE d’Economia Social i de les Cures, aquest representa una oportunitat interessant per impulsar processos d’innovació, transformació digital i reforç de les entitats de l’ESS.

En el cas dels Ateneus Cooperatius, considero que poden tenir un paper especialment important perquè actuen com a espais de suport, assessorament i creació de xarxes entre entitats.

Contractació pública: una oportunitat amb alguns reptes

Les administracions públiques gestionen una gran quantitat de recursos i necessiten serveis molt diversos. Si les licitacions incorporen criteris socials i aspectes vinculats a l’impacte social, poden convertir-se en una eina important per reforçar entitats de l’Economia Social i Solidària.

En el cas d’Arç, la contractació pública podria generar ingressos més estables i ampliar el seu impacte social. A més, també podria reforçar la seva participació en iniciatives vinculades a administracions locals, projectes socials o serveis relacionats amb assegurances i assessorament per a entitats.

Tot i això, també existeixen algunes dificultats. En molts casos, els processos administratius són complexos i poden resultar més accessibles per a organitzacions grans amb més recursos tècnics i econòmics.

Des del meu punt de vista, aquest és un aspecte important perquè si les polítiques públiques volen impulsar realment l’Economia Social i Solidària, no és suficient reconèixer-ne la importància, sinó que també cal facilitar mecanismes que permetin a cooperatives i entitats petites competir en condicions més equilibrades.

Interacció amb l’entitat

Durant el desenvolupament d’aquest treball vaig intentar establir contacte directe amb Arç Cooperativa per contrastar algunes idees i enriquir l’anàlisi realitzada.

Contacte inicial amb Arç Cooperativa a través d’Instagram. Elaboració pròpia.

Resposta d’Arç Cooperativa indicant continuar la comunicació per correu electrònic. Elaboració pròpia.

Correu enviat a Arç Cooperativa durant l’elaboració del treball. Elaboració pròpia.

Inicialment vaig contactar amb l’entitat a través d’Instagram, des d’on es va indicar la conveniència de continuar la comunicació mitjançant correu electrònic. Posteriorment es va enviar una consulta relacionada amb el treball acadèmic. Tot i això, no es va rebre resposta dins del termini d’elaboració de l’activitat.

Valoració final

Després d’analitzar Arç al llarg de tots els reptes, crec que el seu valor principal no es troba únicament en el servei que ofereix, sinó en la manera com intenta desenvolupar la seva activitat mantenint coherència amb els seus valors.

Des del meu punt de vista, Arç demostra que és possible combinar activitat econòmica, sostenibilitat i impacte social dins d’un sector tradicionalment molt orientat al benefici econòmic.

Tot i això, també existeixen reptes importants relacionats amb la digitalització, l’accés a recursos, l’adaptació als canvis tecnològics o la necessitat de mantenir la proximitat amb les persones.

En conclusió, considero que iniciatives com Arç mostren que l’Economia Social i Solidària no només pot actuar com una alternativa econòmica, sinó també com una manera diferent d’entendre les relacions econòmiques i socials.

Referències bibliogràfiques

Arç Cooperativa. (s. d.). Web oficial. https://arc.coop/

Associació ECOL3VNG. (s. d.). Entrevista a l’Associació ECOL3VNG (La Turuta) [vídeo].

Comissió Europea. (2021). Building an economy that works for people: Action plan for the social economy.

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris [recurs d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya.

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau, C. (2021). El cooperativisme de plataforma.

Generalitat de Catalunya. (s. d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius.

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s. d.). PERTE d’Economia Social i de les Cures.

Nacions Unides. (2015). Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.

Ús de la IA

He utilitzat ChatGPT com a eina de suport per ajudar en l’organització i estructuració de les idees, revisar la redacció i detectar possibles millores de claredat i coherència del text. Les idees principals, les reflexions, l’anàlisi realitzada i la selecció dels continguts treballats s’han desenvolupat a partir dels materials de l’assignatura, dels recursos d’aprenentatge i del treball elaborat durant els reptes anteriors.

Fiare Banca Ètica i el paper de les finances ètiques en la transformació social

1. Introducció

Fiare Banca Ètica és una entitat financera cooperativa integrada dins del moviment de les finances ètiques i de l’economia social i solidària (ESS). A diferència de la banca tradicional, el seu objectiu principal no és obtenir el màxim benefici econòmic, sinó finançar projectes amb impacte social, ambiental i comunitari, promovent una economia més justa, sostenible i transparent.

El model de Fiare es basa en la participació democràtica de les persones sòcies, que tenen veu en la presa de decisions de l’entitat. Aquest aspecte la diferencia clarament dels bancs tradicionals i reforça la idea de les finances com una eina al servei de la societat i no únicament del benefici privat.

Durant el curs, els diferents reptes m’han permès analitzar Fiare des de perspectives diverses, com els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques o les monedes socials. Aquest article recull una síntesi d’aquests aspectes i els relaciona amb els principals marcs de política pública actuals.

2. Fiare dins de l’Economia Social i Solidària

Fiare encaixa plenament dins dels principis de l’economia social i solidària perquè prioritza les persones, el territori i l’impacte social per sobre del benefici econòmic. El seu model es basa en la transparència, la participació democràtica i el suport a iniciatives transformadores.

A través del seu sistema de finançament, dóna suport a cooperatives, entitats socials, projectes culturals i iniciatives ambientals que sovint tenen dificultats per accedir al crèdit dins de la banca convencional. Això converteix Fiare en una eina de suport al desenvolupament local i la cohesió social.

A més, la participació de les persones sòcies dins de l’entitat reforça el component democràtic i la idea que el sistema financer també pot tenir una funció social. Tot i això, cal tenir en compte que Fiare continua operant dins d’un sistema financer regulat, fet que limita parcialment la seva capacitat d’actuar al marge del mercat tradicional.

3. Digitalització: oportunitats i reptes

La digitalització és un element cada vegada més important dins del sector financer, i Fiare també ha hagut d’adaptar-se a aquesta realitat. Les eines digitals permeten facilitar l’accés als serveis financers, agilitzar processos i millorar la participació de les persones sòcies.

Una de les principals oportunitats és la possibilitat d’impulsar processos participatius digitals, com assemblees en línia o sistemes de votació telemàtica, reforçant així la democràcia interna de l’entitat.

Tot i això, la digitalització també comporta riscos importants. En primer lloc, existeix el perill de deshumanitzar el servei, especialment en un sector com el bancari, on la proximitat i la confiança són molt importants. També és rellevant la qüestió de la gestió ètica de les dades, ja que moltes entitats financeres tradicionals utilitzen les dades personals amb finalitats comercials.

Finalment, també s’ha de tenir en compte la bretxa digital. No totes les persones tenen les mateixes competències tecnològiques ni el mateix accés als recursos digitals, i això podria generar situacions d’exclusió si la digitalització no es desenvolupa de manera inclusiva.

4. Monedes socials i finances ètiques

Les monedes socials i els sistemes d’intercanvi comunitari són eines complementàries que busquen reforçar les economies locals i fomentar la cooperació entre persones i entitats.

En el cas de Fiare, la implantació directa d’una moneda social presenta dificultats, principalment pel fet de ser una entitat bancària regulada. Tot i això, sí que podria actuar com a agent facilitador o impulsor d’aquest tipus d’iniciatives, oferint suport financer, tècnic o institucional a projectes de monedes socials o bancs del temps.

Aquest tipus d’iniciatives encaixen amb els valors de les finances ètiques perquè prioritzen la cooperació, la cohesió social i el desenvolupament local davant de les dinàmiques especulatives del sistema financer tradicional.

5. Fiare i els marcs de política pública

5.1 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Fiare contribueix directament a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. Entre els més destacats estan:

• ODS 1: Fi de la pobresa, donant suport a projectes socials i comunitaris.
• ODS 8: Treball digne i creixement econòmic, impulsant cooperatives i iniciatives d’economia social.
• ODS 10: Reducció de desigualtats, facilitant finançament a projectes amb impacte social.
• ODS 12: Consum i producció responsables, promovent una economia més sostenible i responsable.

La seva activitat demostra que el sistema financer també pot contribuir als objectius globals de desenvolupament sostenible i tenir un impacte positiu sobre la societat.

5.2 Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea

La Unió Europea reconeix cada vegada més la importància de l’economia social com a eina per afrontar reptes socials, econòmics i ambientals. El Pla d’Acció per a l’Economia Social aposta per reforçar entitats que promouen la cohesió social, la sostenibilitat i la participació democràtica.

Fiare encaixa clarament dins d’aquest model, ja que desenvolupa una activitat financera orientada al bé comú i alineada amb els valors que promou la Unió Europea.

5.3 PERTE d’Economia Social i de les Cures

El PERTE d’Economia Social i de les Cures és una iniciativa impulsada pel govern espanyol per reforçar projectes vinculats a l’economia social mitjançant inversió, innovació i digitalització.

En aquest context, Fiare pot tenir un paper rellevant com a entitat financera capaç de canalitzar recursos cap a iniciatives socials i comunitàries. Tot i això, també existeix el risc que les grans entitats tradicionals segueixin concentrant la major part dels recursos públics disponibles, dificultant el creixement de models financers alternatius.

5.4 Ateneus Cooperatius

A Catalunya, els Ateneus Cooperatius funcionen com a xarxes de suport al cooperativisme i a l’economia social. La seva funció és impulsar projectes locals, oferir assessorament i reforçar el desenvolupament territorial.

Fiare pot connectar amb aquest ecosistema facilitant finançament a cooperatives i iniciatives locals, reforçant així l’arrelament territorial i la cohesió comunitària.

6. Contractació pública i finances ètiques

La contractació pública és una eina molt important perquè les administracions poden decidir quin tipus d’economia volen impulsar a través dels seus concursos i contractes.

Actualment, gran part de la contractació financera pública continua concentrada en grans bancs tradicionals, principalment perquè tenen més capacitat operativa i econòmica. Això dificulta la participació d’entitats més petites com Fiare, tot i el seu impacte social positiu.

En aquest sentit, seria interessant que les administracions incorporessin més criteris socials i ètics dins dels processos de contractació pública. Això permetria valorar no només el cost econòmic, sinó també aspectes com la transparència, el retorn social o el compromís amb el territori.

Per tant, la contractació pública no és neutra. Pot reforçar el model financer tradicional o, al contrari, ajudar al creixement de les finances ètiques i de l’economia social.

7. Interacció amb l’entitat

Durant l’elaboració d’aquest treball es va contactar amb Fiare Banca Ètica per correu electrònic amb l’objectiu de contrastar alguns aspectes relacionats amb el paper de les finances ètiques i la relació de l’entitat amb l’economia social.

La resposta va arribar per part d’un responsable de la Fundació Finances Ètiques, vinculada a Fiare, que va mostrar predisposició a comentar el projecte i xerrar sobre aquestes qüestions.

Aquest contacte va servir per reforçar la idea que Fiare entén les finances ètiques no només com una activitat bancària, sinó també com una eina de transformació social vinculada al territori, la cooperació i el suport a projectes amb impacte comunitari.

8. Valoració final

Fiare Banca Ètica representa una alternativa real dins del sistema financer actual, demostrant que és possible desenvolupar una activitat bancària basada en criteris socials, democràtics i sostenibles.

El seu paper dins de l’economia social és rellevant perquè contribueix al finançament de projectes transformadors i impulsa una manera diferent d’entendre les finances. A més, la seva alineació amb marcs com els ODS, el Pla d’Acció europeu o el PERTE mostra que les finances ètiques poden tenir un paper important en les polítiques públiques del futur.

Tot i això, també presenta limitacions importants derivades de la seva escala reduïda i de la dependència d’un sistema financer dominat per grans entitats tradicionals. Precisament per això, serà important reforçar instruments públics que facilitin el creixement de models financers alternatius i més socials.

9. Bibliografía

• Fiare Banca Ètica. (s.d.). Qui som. Recuperat de: https://www.fiarebancaetica.coop/
• Comissió Europea. (2021). Action Plan for the Social Economy. Recuperat de: https://social-economy-gateway.ec.europa.eu/action-plan-social-economy_en
• Govern d’Espanya. (s.d.). PERTE d’Economia Social i de les Cures. Recuperat de: https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados
• Generalitat de Catalunya. (s.d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Recuperat de: https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/ateneus/
• ONU. (2015). Agenda 2030 i Objectius de Desenvolupament Sostenible.
• Corrons, A. Webinar UOC sobre monedes complementàries i desenvolupament local.
• Material docent UOC R4.

10. Ús de la intel·ligència artificial

Per a la realització d’aquest treball s’ha utilitzat la intel·ligència artificial com a eina de suport per estructurar els continguts, millorar la redacció i relacionar els conceptes treballats durant el curs.

A més, la IA també s’ha utilitzat per entendre millor quins aspectes de la rúbrica tenen més pes dins de la PAC i com es podia millorar la qualitat de l’article. Aquest suport ha estat especialment útil després de no haver obtingut els resultats esperats en PACs anteriors, ajudant-me a identificar punts de millora relacionats amb la profunditat de la reflexió, la contractació pública i la relació amb les polítiques institucionals.

VÍCTOR FERNÁNDEZ