Introducció i objectius

En aquesta activitat elaboraré una síntesi global dels aprenentatges del curs a partir de l’anàlisi del Banc del Temps de Gràcia, entitat que he treballat en els reptes anteriors. L’objectiu és integrar els continguts sobre Economia Social i Solidària (ESS), digitalització i monedes socials, i relacionar-los amb els principals marcs de política pública, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, els Ateneus Cooperatius i el PERTE. A més, reflexionaré sobre el paper de la contractació pública i el potencial transformador de l’entitat en el seu context.

Presentació de l’entitat

El Banc del Temps de Gràcia és una iniciativa comunitària situada al barri de Gràcia (Barcelona) que es basa en l’intercanvi de serveis entre persones sense utilitzar diners, utilitzant el temps com a unitat de valor. Això implica que totes les activitats tenen el mateix valor, independentment del tipus de servei, fet que trenca amb les jerarquies pròpies del mercat laboral tradicional. La seva missió és fomentar la cooperació, la solidaritat i el suport mutu entre veïns, generant xarxes de confiança i reforçant la cohesió social. Personalment, el fet que estigui vinculat a un entorn que conec em fa percebre aquesta iniciativa com una cosa propera i real, no només teòrica.

Economia Social i Solidària (ESS)

Pel que fa als aprenentatges del curs, considero que el Banc del Temps és un exemple molt clar dels principis de l’ESS, ja que prioritza les necessitats de les persones per sobre del benefici econòmic i promou relacions basades en la cooperació. A diferència del sistema econòmic tradicional, aquí el valor no depèn del mercat, sinó de la utilitat social. Des del meu punt de vista, aquest és un dels aspectes més interessants del projecte, ja que dona valor a habilitats que sovint no són reconegudes.

Digitalització

En relació amb la digitalització, tal com vaig analitzar en el repte anterior, el Banc del Temps fa un ús bastant bàsic de les tecnologies digitals, utilitzant principalment eines de comunicació com correu electrònic o missatgeria. Tot i que això pot semblar una limitació, considero que també és coherent amb el seu objectiu de fomentar relacions de proximitat. No obstant això, crec que una millora en la seva presència digital podria ajudar a ampliar la seva visibilitat i facilitar la participació de nous membres, especialment joves. Al mateix temps, també veig clar que una digitalització excessiva podria posar en risc el component comunitari, per tant, és important trobar un equilibri.

Monedes socials

Pel que fa a les monedes socials, el Banc del Temps ja funciona com una alternativa al sistema monetari tradicional, ja que utilitza el temps com a unitat d’intercanvi. Per això, considero que la introducció d’una moneda social no és necessària, però sí que podria ser una eina complementària interessant si es planteja bé. Tal com vaig analitzar amb el DAFO, podria ajudar a connectar el projecte amb altres actors del barri, però també podria generar complexitat i confusió. Des del meu punt de vista, el més important és no perdre la simplicitat del sistema actual, que és una de les seves fortaleses principals.

Relació amb les polítiques públiques

En relació amb les polítiques públiques, el Banc del Temps de Gràcia s’alinea clarament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment en àmbits com la reducció de desigualtats, el benestar i les comunitats sostenibles. També encaixa amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que promou una economia més inclusiva. Tot i això, considero que hi ha una certa distància entre aquests marcs polítics i la realitat d’aquest tipus d’iniciatives, que sovint tenen dificultats per accedir a recursos. En el cas de Catalunya, els Ateneus Cooperatius podrien donar suport, però crec que no sempre arriben a projectes tan locals. De la mateixa manera, el PERTE representa una oportunitat, però està més orientat a entitats amb més estructura.

La contractació pública

La contractació pública podria ser una eina clau per reforçar el Banc del Temps. Si les administracions incorporessin criteris socials més adaptats, es podrien establir col·laboracions per desenvolupar serveis comunitaris, com suport a persones grans o activitats de cohesió social. Això permetria donar estabilitat a iniciatives com aquesta i reconèixer el seu valor. Tot i això, actualment els processos són massa complexos i dificulten l’accés a entitats petites, fet que limita molt aquesta possibilitat.

Potencial transformador

Pel que fa al seu potencial transformador, considero que el Banc del Temps té un impacte molt important a escala local, especialment en la creació de vincles socials i en la promoció d’una economia més humana. Tot i això, també té limitacions, com la dependència de la participació activa i la dificultat per créixer. Personalment, crec que això no és necessàriament negatiu, ja que el seu valor principal no és tant créixer com mantenir la qualitat de les relacions que genera.

Interacció amb l’entitat

Durant l’elaboració d’aquest treball he intentat establir contacte amb l’entitat per poder contrastar la informació i enriquir l’anàlisi, però no he obtingut resposta. Tot i això, considero que s’han complert tots els requisits de l’activitat, excepte aquesta part, per motius evidents.

Conclusions

En conclusió, el Banc del Temps de Gràcia és un exemple clar del potencial de l’Economia Social i Solidària per generar alternatives al model econòmic tradicional. La seva activitat està alineada amb les polítiques públiques, però també mostra la necessitat d’adaptar millor aquests instruments a la realitat de les iniciatives comunitàries. Des del meu punt de vista, el seu valor principal és la capacitat de generar comunitat, i aquest és un aspecte que s’hauria de preservar en qualsevol procés de creixement o innovació.

Bibliografia

Nacions Unides. (2015). Transforming our world: The 2030 Agenda for Sustainable Development. https://sdgs.un.org/2030agenda

Comissió Europea. (2021). Building an economy that works for people: Action Plan for the Social Economy. https://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=1537&langId=en

Govern d’Espanya. (2022). PERTE de l’economia social i de les cures. https://planderecuperacion.gob.es

Generalitat de Catalunya. (2023). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. https://economiasocial.gencat.cat/ca/ambits/ateneus_cooperatius

Xarxa d’Economia Solidària. (2022). Què és l’economia social i solidària. https://xarxaeconomiasolidaria.org

Laville, J. L. (2010). L’economia social i solidària. Icaria Editorial.

Fuster Morell, M. (2018). Digital commons and cooperative platforms. Universitat Oberta de Catalunya.

1. Presentació breu de l’entitat:

CineCiutat neix fa catorze anys arran de l’anunci del tancament dels cines Renoir, una sala de cinema petita ubicada en un dels barris més poblats de Pama. Lluny de les multisales i grans centres comercials. El cinema es troba ubicat a l’antic escorxador municipal, avui convertit en centre cultural i punt de trobada veïnal.

Quan el 2012 es va anunciar la clausura es va desencadenar una mobilització ciutadana sense precedents. En un context marcat pel clima assembleari i comunitari del 15M, unes 800 persones es van organitzar per crear una cooperativa que mantingués viva l’essència del cinema i que respongués a les seves necessitats culturals. Aquest origen col·lectiu marca profundament la identitat de CineCiutat i el converteix en un exemple paradigmàtic d’Economia Social i Solidària (ESS) aplicada a la cultura.

La seva visió aposta per un cinema que generi pensament crític, cohesió social i espais de trobada, i els seus valors inclouen la responsabilitat, la sostenibilitat, la creativitat, la innovació i el compromís amb la comunitat, des de la consciència. Aquest marc conceptual reforça la seva alineació amb la Carta de l’Economia Solidària, ja que anteposa el bé comú (la cultura) per damunt del capital, actuant com a fre de la mercantilització de la cultural.

La participació i l’equitat són centrals. S’autoorganitzen a través de voluntaris que treballen en diferents cercles de treball amb objectius específics. L’educació i la sensibilització cultural són part de la missió del projecte, compta amb programes per a centres escolars i activitats que fomenten el pensament crític. La solidaritat i la inclusió es reflecteixen en la voluntat de ser un espai obert, divers i accessible, així com en el compromís amb causes socials i ambientals, Cineciutat és més que un cine, és una plataforma per a l’activisme cultural, social i ecològic.

2. Síntesi dels aspectes clau treballats durant el curs
La seva activitat incorpora una dimensió d’innovació constant. La digitalització té un paper rellevant en el projecte,especialment en l’autogestió, la comunicació interna i la relació amb el públic. Les xarxes socials i la taquilla on line apropen el projecte a la ciutadania i amplien el seu impacte social, utilitzant la digitalització com a eina de promoció de nous projectes, sense oblidar la proximitat d’un cinema de barri.

L’entitat manté una col·laboració consolidada amb Filmin, amb qui comparteix projectes com l’Atlàntida Film Fest, un festival híbrid —digital i presencial— que usa les instal·lacions de CineCiutat com a seu física. Aquesta col·laboració exemplifica que la digitalització no és una amenaça, sinó un complement que expandeix l’abast cultural, tal com afirma Jaume Ripoll Vaquer: “Internet no és enemic ni amenaça; és un complement.”

Pel que fa a les finances ètiques i les monedes socials, CineCiutat és un projecte sense ànim de lucre, però amb necessitat de sostenibilitat econòmica. Aquest podria incorporar una moneda social, però només com a mecanisme complementari, no com a substitut dels ingressos monetaris. Les exigències tècniques i organitzatives fan inviable que una moneda complementària sigui l’eix central del model, però sí que podria funcionar com a eina de dinamització comunitària, reforçant vincles i ampliant la funció social del projecte.

3. Connexió amb els marcs de política pública

Per valorar l’impacte real de CineCiutat en el seu entorn, és necessari situar-lo dins els marcs de política pública que orienten les transformacions socials, culturals i econòmiques actuals. Analitzar aquesta relació és clau per entendre el seu potencial transformador. En aquest sentit, l’Agenda 2030 és un instrument central, ja que busca reforçar l’estat del benestar i avançar cap a models més sostenibles i inclusius.

El Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social pretén promocionar i fomentar projectes centrats es les persones i amb capacitat transformadora. Marcant-se un horitzó temporal en el 2030. Per a promocionar-ho ha creat un marc jurídic per al seu desenvolupament. Segons la Comissió Europea, l’economia social complementa les accions de l’Estat per tal de millorar l’estat del benestar, integració, no discriminació ni per raons de gènere, origen o discapacitat, a més de la lluita contra el canvi climàtic.

CineCiutat presenta un compromís ferm amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible. En primer lloc, contribueix de manera clara a l’ODS 4 (Educació de qualitat) a través de programes que apropen el cinema a escoles i famílies, amb un catàleg adaptat a totes les edats i tallers adreçats tant a infants com a adults. A més, en col·laboració amb la UIB, ofereixen un curs oficial per a professorat sobre l’audiovisual com a eina educativa, reforçant l’aprenentatge al llarg de la vida.

També promouen el debat i la sensibilització en temes d’igualtat social, gènere, llibertat sexual i desenvolupament sostenible, aspectes vinculats a l’ODS 5, igualtat de gènere, i l’ODS 10, reducció de les desigualtats. En aquest marc destaca el projecte Cinema Rodat, un cinema itinerant que porta continguts culturals a tota l’illa en col·laboració amb l’Associació Gira-Sol, dedicada a la integració de persones amb problemes de salut mental. Aquest projecte reforça la dimensió inclusiva i comunitària del cinema.

Pel que fa a la sostenibilitat ambiental, CineCiutat s’alinea amb l’ODS 7 (energia assequible i no contaminant) i l’ODS 13 (acció climàtica). La seva col·laboració amb Som Energia els ha convertit en el primer cinema d’Espanya que funciona exclusivament amb energia renovable. D’aquesta aliança neix la iniciativa Green Screens, que promou pràctiques sostenibles en cinemes d’arreu del món i posiciona CineCiutat com a referent internacional en sostenibilitat cultural.

L’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic) també és rellevant, ja que CineCiutat col·labora amb centres especials d’ocupació com Nartha Serveis, integrant persones amb discapacitat en el seu equip i promovent un model laboral inclusiu.

Finalment, el projecte s’ajusta de manera significativa a l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles), pel fet que contribueix a construir una ciutat més inclusiva, segura i resilient mitjançant la cultura de proximitat, la cohesió social i la dinamització comunitària.

4. Finançament públic:
En aquest marc,la cooperació públic-comunitària, entesa com el desenvolupament de marcs de col·laboració estables entre les administracions i els teixits socials. Guiats per principis de justícia, equitat, universalitat i sostenibilitat, i sense ànim de lucre. Fa que es reconeguin formes de gestió que promouen la participació ciutadana i l’apropiació social dels projectes. Des d’aquesta perspectiva, CineCiutat exemplifica un model cultural comunitari que encaixa plenament en les polítiques públiques europees orientades a reforçar l’Economia Social i Solidària.

És per aquest motiu que la contractació pública es converteix en una eina clau per consolidar aquest tipus de projectes, tal com afirma la comunicació de la Comissió del Parlament Europeu, al consell, al comitè econòmic i social Europeu i al comitè de les regions. Ja que permet establir relacions estables entre l’administració i iniciatives comunitàries, garantint la seva sostenibilitat i ampliant el seu impacte social.

CineCiutat ha rebut suport institucional mitjançant ajudes econòmiques des de la seva creació, tant municipals, de l’Ajuntament de Palma, autonòmiques, GOIB i ICIB, així com estatals des del Plan de Recuperación, Transformación y resilencia i del Govern d’Espanya (Ministeri de Cultura) i per part de la Unió Europea.

A més de les subvencions, CineCiutat manté col·laboracions públiques estables amb l’Ajuntament de Palma, com pot ser el recent projecte CineCiutat Comunitats, coorganitzat amb Palmacultura o el projecte Descobrint Cinema, que compta amb la col·laboració del Consell de Mallorca i del mateix ajuntament. Aquest tipus de cooperació públic-comunitària reforça l’arrelament territorial del projecte i evidencia el seu paper com a agent cultural de proximitat. Però no es tracta de contractació pública estricta, sinó de col·laboracions i programes municipals. Segons la guia per a la inclusió de clàusules de caràcter social en la contractació de l’administració de la comunitat de les Illes Balears i el seu sector públic instrumental parla sobre la importància d’incloure projectes socials en els òrgans de contractacions, ja que a més de ser beneficiosos per a l’interès general, aporta valor afegit. Però, d’altra banda, cal tenir en compte els requisits que estableixi l’ordenament jurídic per a la seva admissió.

Pel que fa als PERTE, són instruments de col·laboració publicoprivada orientats a la transformació econòmica. Malgrat que CineCiutat podria encaixar en el PERTE d’Economia Social i Cures, no hi ha constància pública que hagi rebut finançament. Tot i que l’entitat s’alinea amb els seus objectius: innovació social, inclusió i transició ecològica. Podent-se considerar un “Hub d’Avantguarda”, ja que és un espai de creació, experimentació i innovació, amb articulació de xarxes locals i internacionals (Som Energia, Ecotxe, Amnistia Internacional, Creu Roja, Intermón-Oxfam, Metges del Món, Associació d’Amics del Poble Sahrauí, entre d’altres).

Després de revisar el BOE i el BOIB, no s’han identificat casos de contractació pública directa amb CineCiutat. M’he posat en contacte amb l’entitat per a saber si existeix algun contracte, tot i haver-hi intenció de col·laboració no se m’ha pogut contestar a la pregunta. Cal tenir en compte que el volum de feina en l’actualitat és elevada i com s’ha mencionat anteriorment són voluntaris.

Tot i això, l’entitat desenvolupa activitats que encaixen plenament en serveis contractables segons la llei 9/2017, sobre Contractes del Sector Públic, tal com indica a l’apartat II del preàmbul. L’Ajuntament de Palma podria licitar tallers de cinematografia o cursos de creació audiovisual vinculats al casal de barri ubicat al mateix centre cultural, així com programes de cinema a la fresca o projeccions estivals a les platges o parcs del municipi. Amb la finalitat d’apropar la cultura i fer-la accessible.

Igualment, també es podria fer amb el consistori del Consell de Mallorca, on es podria establir contractes per oferir tallers socioculturals de psicoestimulació a residències públiques, o programes educatius i de sensibilització en centres de menors. Aquestes iniciatives, alineades amb la trajectòria educativa i comunitària de CineCiutat, representarien una oportunitat per consolidar la seva sostenibilitat i ampliar el seu impacte social mitjançant la contractació pública. I també amb el govern, contractació de programes amb la Conselleria d’Educació i Universitats, o amb el lloguer de les sales per a esdevenimetns culturals.

La contractació pública podria representar una oportunitat estratègica per reforçar la sostenibilitat econòmica de CineCiutat i ampliar el seu impacte social. Cineciutat ja desenvolupa activitats perfectament contractables segons la LCSP i que encaixen amb les prioritats de les administracions locals en matèria de cultura, educació i cohesió social. Cal tenir en compte que CineCiutat compleix amb criteris que es valoren positivament en licitacions amb clàusules socials: inclusió laboral, sostenibilitat ambiental, arrelament territorial i governança democràtica.

Però també comporta riscos i tensions. Una dependència excessiva de contractes públics podria comprometre la flexibilitat del projecte o reduir la capacitat d’innovació comunitària. A més, la necessitat de complir requisits formals estrictes pot desviar temps i energia del treball cultural i social.

5. Potencial transformador de CineCiutat

CineCiutat té un elevat potencial transformador tant dins l’illa com en l’àmbit cultural més ampli. La seva capacitat de mobilització ciutadana ha quedat demostrada en totes les campanyes iniciades des de la seva creació, especialment a través de les campanyes de micromecenatge, que han rebut un suport massiu i transversal. Malauradament, més des de l’àmbit privat que públic, però l’entitat ha sabut identificar i sol·licitar els ajuts institucionals quan han estat necessaris, demostrant una gestió responsable i una clara orientació a la sostenibilitat.

CineCiutat va més enllà de la dimensió econòmica: és un espai de trobada, participació i expressió col·lectiva que dona veu a moviments socials, iniciatives comunitàries i projectes culturals emergents. És exemple de sostenibilitat d’un cine col·laboratiu a través de títols no sempre comercials, demostra resistència a la mercantilització de la cultura a més de demostrar que és possible fer-ho amb energia verda.

Una de les seves principals fortaleses és l’èxit amb totes les campanyes realitzades, el que demostra que compta amb un fort reconeixement de la comunitat que dona legitimitat del projecte i evidencia la confiança que transmet.

Per tant, podem afirmar que Cine Ciutat és un agent transformador del territori.

Imatge extreta de la campanya de  goteo del 2020

6. Bibliografia

Atlàntida Mallorca Film Fest. (s.d.). Treballa amb Nosaltres. https://amff2026-trabajaconnosotras.fillout.com/t/uFNeeHo8MGus

Bisun, V. (s.d.). Nuevos paradigmas organizacionales. Holacracia: Análisis y estudio del caso CineCiutat. https://repositori.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/153040/Bisun_Vyacheslav153040.pdf?sequence=3&isAllowed=y

CineCiutat. (s.d.). CineCiutat. https://www.cineciutat.org/ca

CineCiutat. (s.d.). Salvem CineCiutat. Goteo. https://www.goteo.org/project/salvem-cineciutat

Comisión Europea. (s.d.). Social Economy Action Plan. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/eu-employment-policies/social-economy-and-inclusive-entrepreneurship/social-economy-action-plan_en

España. (2017). Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público. Boletín Oficial del Estado, núm. 272. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2017-12902

Filmin. (2012). Atlàntida Film Fest 2012. https://static.filmin.es/aff/2012/AFF-2012.pdf

Gobierno de España. (s.d.). PERTE de Economía de los Cuidados y Refuerzo de las Políticas de Igualdad. https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes#cuidados

Gómez – Garrido, M. (2024). Salir de la trampa: cooperación públicocomunitaria para democratizar la economía. Alternativas Económicas. https://alternativaseconomicas.coop/salir-de-la-trampa-cooperacion-publico-comunitaria-para-democratizar-la-economia (alternativaseconomicas.coop in Bing)

Govern de les Illes Balears. (2023, 18 de gener). El Govern aporta 30.000 euros para el sostenimiento de CineCiutat. https://www.caib.es/pidip2front/jsp/es/ficha-convocatoria/el-govern-aporta-30000-euros-para-el-sostenimiento-de-cineciutat

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s.d.). Hub de Vanguardia. https://www.mites.gob.es/EconomiaSocial/es/iniciativas-financiacion/hub-vanguardia/index.html

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s.d.). La Economía Social en Europa. https://www.mites.gob.es/EconomiaSocial/es/sobre-economia-social/es-europa/index.html

Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. (s.d.). PERTE – Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica. https://www.prtr.miteco.gob.es/es/perte.html

Naciones Unidas. (s.d.). Objetivos de Desarrollo Sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/sustainable-development-goals/

Pacto Mundial de la ONU España. (s.d.). Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). https://www.pactomundial.org/que-puedes-hacer-tu/ods/

7. Us de IA

He utilitzat l’assistència de la IA a través de l’eina Microsoft Copilot com a suport durant diferents fases del procés. Principalment, l’he emprada per millorar la qualitat del text, polir la fluïdesa, la cohesió i la claredat, així com per reformular alguns paràgrafs amb l’objectiu d’evitar repeticions i assegurar una estructura coherent.

També he utilitzat Copilot per orientar la cerca d’informació administrativa, especialment per identificar possibles contractacions públiques al BOE i al BOIB. Tot i això, la comprovació final l’he realitzada personalment revisant les fonts oficials.

A més, l’he emprada com a suport en la redacció de la bibliografia en format APA 7.

Prompts utilitzats: “millora el meu text”, “cohesiona aquests paràgrafs”, “existeix contractació pública anunciada al BOE o BOIB on aparegui CineCiutat o Xarxa Cinema?”, “citem els següents articles en format APA”.

Tot el contingut analític, idees principals, la selecció d’exemples i la interpretació del cas de CineCiutat són pròpies. La IA no ha substituït en cap moment la meva capacitat d’anàlisi ni la presa de decisions, ha actuat únicament com a eina de suport per millorar la presentació i la qualitat formal del treball.

Fundació Finances Ètiques: potencial transformador en l’àmbit de les finances ètiques i l’economia social i solidària

Anàlisi institucional, alineació amb polítiques públiques i perspectives de col·laboració

1. Presentació de l’entitat

La Fundació Finances Ètiques és una entitat sense ànim de lucre vinculada a l’àmbit de les finances ètiques i de l’economia social i solidària (ESS), orientada a promoure models econòmics més justos, transparents i sostenibles. Forma part del Grup Banca Etica, juntament amb Fiare Banca Etica, la micro financera Cresud, la gestora de fons Etica SGR i la seva homòloga italiana Fondazione Finanza Etica. La seva missió principal és fomentar una cultura financera basada en criteris socials, ambientals i democràtics, contribuint al desenvolupament d’iniciatives amb impacte positiu sobre les persones i el territori.

L’entitat actua principalment en l’àmbit català i estatal, treballant en xarxa amb cooperatives, entitats socials, administracions públiques i organitzacions de l’ESS. Entre els seus valors destaquen la transparència, la participació democràtica, la sostenibilitat, la inclusió financera i el compromís amb la transformació social. Dins l’estructura del Grup Banca Etica, la Fundació és l’espai que impulsa, en el territori espanyol, projectes de formació, investigació, divulgació i publicació al voltant de les finances ètiques i l’economia alternativa.

La Fundació representa clarament molts dels eixos abordats durant el curs, especialment en relació amb l’economia social i solidària, les finances ètiques, la digitalització i les alternatives monetàries.

1.1. L’ESS com a eix vertebrador

Pel que fa a l’ESS, l’entitat defensa un model econòmic centrat en les necessitats de les persones i no en la maximització del benefici. Això es reflecteix en el suport a projectes cooperatius, iniciatives de proximitat i activitats amb retorn social (Coraggio i Vanni, 2015). L’enfocament de la Fundació s’inscriu en el marc teòric de l’economia solidària, que entén l’activitat econòmica com a instrument al servei del benestar col·lectiu i no com a finalitat en si mateixa.

1.2. Finances ètiques i inversió responsable

En relació amb les finances ètiques, la Fundació contribueix a impulsar mecanismes financers responsables que prioritzen la inversió socialment útil, evitant sectors especulatius o perjudicials per al medi ambient i els drets humans. Aquesta perspectiva connecta amb entitats com Fiare Banca Etica o REAS Red de Redes, referents dins del sector. Els informes sobre Finances Ètiques a Europa, elaborats conjuntament amb la Fondazione Finanza Etica i FEBEA, documenten sistemàticament la solidesa financera i l’impacte social d’aquest model (Fundació Finances Ètiques, FEBEA i Fondazione Finanza Etica, 2023).

1.3. Digitalització i bretxa digital

Respecte a la digitalització, l’entitat afronta el repte d’adaptar-se a nous entorns tecnològics mantenint els seus valors democràtics i inclusius. La digitalització pot facilitar la transparència, la participació i l’accés als serveis financers, però també implica riscos vinculats a la bretxa digital i la concentració tecnològica (Mazzucato, 2021).

En aquest sentit, la Fundació participa activament en el Grup de Treball de Digitalització de l’Estratègia ESSBCN2030, un espai de reflexió i proposta sobre com la tecnologia pot estar al servei de l’ESS.

1.4. Monedes socials i complementàries

Finalment, les monedes socials i complementàries apareixen com una eina coherent amb la visió transformadora de la Fundació, ja que promouen economies locals, circuits curts i relacions econòmiques basades en la cooperació i la confiança comunitària (Blanc, 2011). Iniciatives d’aquest tipus reforcen la resiliència dels territoris i la cohesió social en contextos de crisi econòmica.

2. Alineació amb els grans marcs de política pública

La Fundació Finances Ètiques mostra una elevada coherència amb diversos marcs institucionals i polítiques públiques d’àmbit català, estatal i europeu.

2.1. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

La seva activitat contribueix directament als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (Nacions Unides, 2015), especialment:

• ODS 8 – Treball digne i creixement econòmic sostenible

Meta 8.3: Promoure polítiques orientades al desenvolupament que fomentin activitats productives, la creació de llocs de treball dignes i el suport a microempreses i cooperatives, a través del finançament de projectes de l’ESS que generen ocupació de qualitat.

• ODS 10 – Reducció de les desigualtats

Meta 10.2: Potenciar la inclusió social, econòmica i política de totes les persones, facilitant l’accés a serveis financers a col·lectius exclosos del sistema bancari convencional.

• ODS 11 – Ciutats i comunitats sostenibles

Meta 11.3: Augmentar la urbanització inclusiva i sostenible i la capacitat per a una planificació participativa, donant suport a iniciatives d’economia de proximitat.

• ODS 12 – Producció i consum responsables

Meta 12.6: Encoratjar les empreses a adoptar pràctiques sostenibles, promovent patrons de consum alineats amb la sostenibilitat ambiental.

• ODS 17 – Aliances per assolir els objectius

Meta 17.17: Fomentar i promoure les aliances públiques, público-privades i de la societat civil, a través de la participació activa en xarxes nacionals i internacionals..

2.2. Context català: Ateneus Cooperatius i ecosistema ESS

En el context català, la Fundació encaixa plenament dins la lògica dels Ateneus Cooperatius, que promouen l’emprenedoria cooperativa i l’enfortiment de l’ESS al territori (Generalitat de Catalunya, 2019). La seva activitat contribueix a consolidar ecosistemes econòmics més resilients i democràtics, en línia amb la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives de Catalunya, i amb les polítiques de foment de la cooperació impulsades pel Departament d’Empresa i Treball.

2.3. Àmbit estatal: PERTE d’Economia Social

A escala estatal, la Fundació es pot vincular amb les línies estratègiques del PERTE de l’Economia Social i de les Cures impulsat pel govern espanyol, especialment en matèria d’innovació social, cohesió territorial i transformació sostenible (Ministerio de Trabajo y Economía Social, 2022). Aquest instrument pretén reforçar la capacitat de les entitats de l’ESS per generar impacte positiu en el territori.

2.4. Pla d’Acció per a l’Economia Social de la UE

A escala europea, l’entitat s’alinea amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Comissió Europea (Comissió Europea, 2021), que reconeix l’economia social com un actor clau per construir una economia més inclusiva, verda i digital. FEBEA, de la qual forma part la Fundació Finances Ètiques, és membre del GECES (Grup d’Experts de la Comissió Europea sobre Economia Social i Emprenedoria Social) i de Social Economy Europe, contribuint directament a la definició de les polítiques europees en aquest àmbit.

3. El paper de les institucions públiques: col·laboració i incidència política

La contractació pública i la col·laboració institucional poden esdevenir eines fonamentals per reforçar la sostenibilitat i l’impacte de la Fundació i del conjunt del sector de les finances ètiques. En aquest apartat, s’analitzen les vies concretes d’interacció amb les administracions públiques, a partir de la perspectiva de la pròpia entitat.

3.1. Visió de la Fundació: la veu de Jordi Ibáñez

Per tal d’aprofundir en la relació de la Fundació amb les institucions públiques, s’ha contactat amb Jordi Ibáñez, director de la Fundació Finances Ètiques. Ibáñez és diplomat en Ciències Empresarials per la Universitat de Barcelona i Màster en Direcció d’Entitats sense Ànim de Lucre. Ha estat durant deu anys responsable de desenvolupament de Fiare Banca Etica en la Zona Mediterrània, i anteriorment havia treballat com a coordinador d’Oikocredit Catalunya i en l’àmbit de les microfinances a la Fundació Un Sol Món.

Ibañez determina que la contribució de la fundació no es fa de manera directe sinó a través de xarxes que els permet estar a espais de decisió europeus, estatals i locals. Destaca el cas dels grups de treball que sorgeixen a partir de FEBEA i la incidència i contacte constant que tenen amb el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el Banc Europeu, i Fons Europeus d’inversions, institucions amb un rol clau en la pressa de decisions i influència pública en el sector.

D’altra banda, també es destaca la participació a la Global Alliance for Banking on Values o amb la relació amb la Social Economy Europe.

A nivell més autonòmic, Ibañez destaca la forta col·laboració amb l’ajuntament de Barcelona i l’estratègia en Economia Social desenvolupada per aquest. Exposa que s’organitzen assemblees que donen lloc a grups de treball i a partir d’aquestes es contacta i treballa amb entitats del sector.

Finalment, remarca que també es disposa de un portal (portaldevalorsocial.net) a través del qual es publiques articles i fragments d’opinió sobre temes del sector. Destaca que la contribució o impacte és significativament menor.

3.2. La participació a FEBEA: incidència política a escala europea

La Federació Europea de Banca Ètica i Alternativa (FEBEA) és una associació sense ànim de lucre amb seu a Brussel·les, fundada l’any 2001. Agrupa 33 institucions financeres de 17 països europeus amb l’objectiu de finançar l’ESS i projectes amb valor social, ambiental i cultural, prestant serveis a més de 700.000 persones (Social Economy News, 2024). La Fundació Finances Ètiques és membre actiu d’aquesta federació, i a través seva participa en la definició de les polítiques europees de finançament ètic.

Tal com apunta Ibáñez, la participació a FEBEA constitueix el principal canal d’incidència política de la Fundació a escala supranacional. En concret, la Federació desenvolupa les seves línies estratègiques en tres eixos: la consolidació de la incidència política i institucional a les institucions europees, el treball en xarxa entre les entitats membres, i la col·laboració amb altres xarxes que promouen i acompanyen les economies socials i alternatives a Europa (Valorsocial, 2020).

Recentment, els dies 3 i 4 de juny de 2025, la Fundació va participar en una reunió estratègica presencial convocada per FEBEA a Brussel·les, en la qual les entitats membres van abordar dos processos clau: la revisió del model de governança i l’inici de l’elaboració del nou Pla Estratègic 2026-2029. Des de la Fundació, es va subratllar la importància de participar activament en la definició d’objectius comuns que impulsin el desenvolupament de la xarxa i reforcin les finances ètiques a tota Europa (Fundació Finances Ètiques, 2025).

La participació en FEBEA implica també la co-autoria d’informes de referència del sector. L’Informe sobre Finances Ètiques a Europa, presentat al Parlament Europeu el desembre de 2023, va ser elaborat conjuntament per la Fundació Finances Ètiques, la Fondazione Finanza Etica i FEBEA. L’informe posa de manifest que les finances ètiques combinen estabilitat i prudència financera amb una clara orientació al bé comú, finançant majoritàriament projectes d’economia social.

FEBEA és, a més, membre del GECES (Grup d’Experts de la Comissió Europea sobre Economia Social i Emprenedoria Social) i de Social Economy Europe, la qual cosa li permet influir directament en els processos de disseny de polítiques europees (Comissió Europea, 2024). Tal com va afirmar el seu secretari general, Daniel Sorrosal, en la conferència anual celebrada a Barcelona: “les finances ètiques són una alternativa real, una oportunitat de posar les persones en el centre, i això fa que el sector sigui soci natural de qui pren les decisions polítiques” (Valorsocial, 2022).

3.3. La participació a l’Estratègia ESSBCN2030: governança compartida a Barcelona

A escala municipal, Jordi Ibáñez destaca la participació de la Fundació en l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030 (Estratègia #ESSBCN2030) com un dels espais de col·laboració institucional més rellevants. Aquesta estratègia és el resultat del treball conjunt de 203 persones i 147 entitats de l’ESS, que van generar més de 500 propostes. La seva versió definitiva va ser aprovada el 16 de setembre de 2020 per l’Àmbit Participat, i el 23 de juny de 2021 va esdevenir Acord de Ciutat (Ajuntament de Barcelona, 2021).

L’Estratègia #ESSBCN2030 és un procés col·lectiu, un espai de trobada i una oportunitat de governança compartida, co-liderat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT). El seu objectiu principal és fer créixer i enfortir el teixit de l’ESS per contribuir al desenvolupament socioeconòmic de la ciutat.

El mecanisme de governança s’estructura en dos nivells. D’una banda, el Grup Motor actua com a òrgan executiu i ajuda en l’elaboració dels plans de treball anuals; de l’altra, l’Àmbit Participat, conformat per totes les entitats promotores, actua com a motor de la transformació social i econòmica. La màxima expressió d’aquest model participatiu és l’Assemblea anual, en la qual les entitats adherides debaten i aproven el Pla de Treball de l’any següent.

D’aquesta estructura participativa sorgeixen els Grups de Treball, que constitueixen espais permanents o ad hoc de reflexió i proposta sobre temàtiques concretes, territoris o sectors d’activitat. Tal com va afirmar Ester Vidal, directora de Serveis d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament, en l’Assemblea de 2025: “aquest any, més enllà de l’Assemblea, volíem tenir un espai de reflexió. Ara mateix hi ha vuit grups de treball actius amb molta gent implicada” (Ajuntament de Barcelona, 2025). Qualsevol entitat adherida —amb un mínim de tres participants representatius de diferents agents— pot proposar la creació d’un nou Grup de Treball.

La Fundació Finances Ètiques participa activament en aquest marc a través de diversos grups temàtics, entre els quals destaca el Grup de Treball de Digitalització. Aquesta participació li permet contribuir a la definició de les polítiques municipals de foment de l’ESS, traslladant la perspectiva específica de les finances ètiques a un espai de governança compartida entre el teixit associatiu i l’administració local.

Paral·lelament, el Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària (PIESS) 2024-2027, que s’emmarca dins el Pla d’Actuació Municipal 2023-2027 i el programa Barcelona Impulsa, concreta tres objectius estratègics: promoure una major resiliència i un salt d’escala de l’ESS; afavorir l’accés de tota la població a l’ESS; i fomentar la transversalitat i la referència de l’ESS en les polítiques públiques. Aquests objectius es concreten en 69 accions, algunes de les quals inclouen la promoció de les finances ètiques com a eina de finançament de l’ESS.

3.4. La contractació pública com a eina de transformació

Més enllà de la participació en xarxes i espais de governança, la contractació pública pot constituir un mecanisme addicional per reforçar l’impacte de la Fundació. Mitjançant clàusules socials, ambientals i ètiques, les administracions públiques poden prioritzar entitats que generin valor social i retorn comunitari (Fernández i Pardo, 2019).

La incorporació de criteris de banca ètica, inversió responsable o impacte social en licitacions públiques podria afavorir un model econòmic més coherent amb els objectius de sostenibilitat i justícia social. A més, la contractació pública responsable permetria donar estabilitat econòmica a iniciatives de l’ESS, reduint la seva dependència de subvencions puntuals.

Tanmateix, encara existeixen limitacions importants, com la complexitat administrativa, la competència desigual amb grans actors mercantils i la manca de coneixement institucional sobre el valor diferencial de les finances ètiques. En aquest sentit, el treball de sensibilització i formació que realitza la Fundació, a través de les seves xarxes i dels espais de governança compartida, té un paper fonamental per superar aquestes barreres.

4. Valoració global del potencial transformador

La Fundació Finances Ètiques presenta un elevat potencial transformador perquè impulsa una alternativa real al model financer convencional. El seu impacte no és únicament econòmic, sinó també cultural i polític, ja que promou noves formes d’entendre els diners, el consum i les relacions econòmiques (Laville, 2013).

En un context marcat per les desigualtats socials, l’emergència climàtica i la desconfiança envers les institucions financeres tradicionals (especialment arran de la crisi financera del 2008), iniciatives com aquesta contribueixen a reforçar la democràcia econòmica i la cohesió social. La seva capacitat de treballar en xarxa —a través de FEBEA a escala europea i de l’Estratègia ESSBCN2030 a escala local—, de generar consciència crítica i d’impulsar pràctiques financeres responsables la converteixen en un actor rellevant dins la transició cap a un model econòmic més sostenible i inclusiu.

Des d’una perspectiva de polítiques públiques, el model de la Fundació demostra que les finances ètiques poden actuar com a catalitzador de canvi sistèmic quan s’articulen amb espais de governança democràtica i amb marcs normatius favorables. La participació activa de la Fundació en la definició d’aquests marcs —tant a Brussel·les, a través de FEBEA, com a Barcelona, a través de l’ESSBCN2030— és la millor expressió d’aquesta capacitat transformadora.

En definitiva, la Fundació Finances Ètiques il·lustra com una entitat de l’ESS pot exercir incidència política sense renunciar als seus valors, construint aliances estratègiques i participant en espais de deliberació democràtica des dels quals contribuir a la transformació del model econòmic dominant.

5. Referències bibliogràfiques

1. Ajuntament de Barcelona (2021). Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030 (#ESSBCN2030). Acord de Ciutat, 23 de juny de 2021. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria
2. Ajuntament de Barcelona (2025). Assemblea anual de l’Estratègia #ESSBCN2030. Notícia publicada el 19 de maig de 2025. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria
3. Blanc, J. (2011). Clasifying “CCs”: Community, complementary and local currencies’ types and generations. International Journal of Community Currency Research, 15, 4-10.
4. Comissió Europea (2021). Pla d’Acció per a l’Economia Social. COM(2021) 778 final. Brussel·les: Comissió Europea.
5. Comissió Europea (2024). FEBEA – EU Social Economy Gateway. Disponible a: https://social-economy-gateway.ec.europa.eu/febea_en
6. Coraggio, J.L. i Vanni, F. (2015). Economía social y solidaria en movimiento. Buenos Aires: UNGS.
7. Fernández, A. i Pardo, I. (2019). Contractació pública socialment responsable: eines i experiències. Barcelona: IGOP – Universitat Autònoma de Barcelona.
8. Fundació Finances Ètiques (2025). Reunió estratègica a Brussel·les: FEBEA prepara el Pla Estratègic 2026-2029. Disponible a: https://finanzaseticas.net/tag/febea/
9. Fundació Finances Ètiques, FEBEA i Fondazione Finanza Etica (2023). 8è Informe sobre Finances Ètiques a Europa: Capital per al bé comú. Presentat al Parlament Europeu, 1 de desembre de 2023.
10. Generalitat de Catalunya (2019). Els Ateneus Cooperatius: un model d’enfortiment de l’economia social i solidària al territori. Barcelona: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
11. Ibáñez, J. (Director de la Fundació Finances Ètiques). Comunicació telefònica, 2025.
12. Laville, J-L. (2013). L’économie solidaire: une perspective internationale. Paris: Pluriel.
13. Mazzucato, M. (2021). Mission Economy: A Moonshot Guide to Changing Capitalism. London: Allen Lane.
14. Ministerio de Trabajo y Economía Social (2022). PERTE de Economía Social y de los Cuidados. Madrid: Gobierno de España.
15. Nacions Unides (2015). Resolució A/RES/70/1: Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Nova York: ONU.
16. Social Economy News (2024). FEBEA celebró en Atenas su Asamblea y Conferencia anual. Disponible a: https://www.socialeconomynews.eu
17. Valorsocial (2020). Nueva dirección y nuevos miembros en FEBEA después de su asamblea anual. Disponible a: https://valorsocial.info
18. Valorsocial (2022). Conferencia anual de FEBEA en Barcelona: “La banca ética ha dejado de ser una utopía, ya es una realidad”. Disponible a: https://valorsocial.info

6. ÚS DE LA IA

• Edita el següent document i revisa el errors d’ortografia o problemes de typo

Annex 1. Captura de Pantalla Conversa Resumida Jordi Ibañez.

(no em deixa pujar-la s’envia per correu)

Presentació breu de l’entitat

Abacus és una cooperativa vinculada als sectors de l’educació i la cultura, nascuda el maig de 1968 a partir d’un grup de mestres, pares i mares amb la voluntat de facilitar l’accés a productes educatius i culturals de qualitat a bon preu. A dia d’avui opera amb una xarxa de botigues i una comunitat de sòcies i socis, i es presenta com un projecte orientat a eduacació, cultura i cooperativisme.

Síntesi dels aspectes clau del curs aplicats a Abacus

Ess; la lògica cooperativa situa la missió per davant del lucre, Abacus connecta consum i impacte comunitari a través d’un projecte cultural i educatiu amb base social i arrelament territorial.

Digitalització; Abacus combina un canal físic i digital. En el retorn que m’han facilitat per correu, destaquen que la digitalització és clau tant per millorar processos com per poder reforçar la relació amb la comunitat cooperativa. Aquest enfocament encaixa amb la idea que la tecnologia, en entorns cooperatius, ha d’estar governada amb criteris democràtics i de responsabilitat.

Finances ètiques i monedes socials; del treball de tot el curs, la idea central és que les finances poden ser coherents amb l’ESS si reforcen una resiliència i intercooperació. Abacus expressa interès per monedes socials i xarxes d’intercanvi quan generen un retorn social.

Alienament amb marcs de política pública

ODS; Abacus s’alinea de manera especialment directa amb la ODS 4, amb l’0bjectiu d’accés a cultura i reducció de desigualtats. L’Agenda 2030 situa els ODS com un “pla mestre” global per a un futur sostenible.

Ateneus cooperatius; A catalunya, és un espai públic de trobada, cooperació i transformació social amb valors de democràcia participativa, sostenibilitat i equitat. Per Abacus aquest marc és molt útil per reforçar la intercooperació territorial.

PERTE d’Economia Social i de les Cures; busca estimular una economica inclusiva, centrada en les persones i consolidar aliances entre organitzacions i economia social. Per tant, Abacus encaixa en aquest punt sempre que la innovació no desplaci la governança i els valors.

Pla d’acció per a l’Economia Social de la UE; aquest pla vol facilitar que actors d’economia social puguin crear, innovar i escalar impacte i reforçar el marc perquè properin, en el cas d’Abacus és pertinent perquè mostra la tensió “escala i coherència” com créixer en un mercat competitiu sense diluir participació.

Contractació pública i sostenibilitat

La contractació pública pot ser una palanca decisiva per amplificar impacte educatiu i cultura si incorpora criteris socials i ambientals. Abacus aporta un element molt concret per el que m’han mencionat en el correu on diuen; que col·laboren habitualment amb centres educatius, biblioteques i administracions locals, perquè comparteixen objectius de promoció de la lectura, accés a la cultura i cohesió territorial. Amb això puc suggerir dues idees claus:

• Pot reforçar estabilitat econòmica
• però també pot generar tensions si les licitacions penalitzen qualitat social amb criteris excessivament burocràtics.

Valoració global del potencial transformador

El potencial transformador d’Abacus és alt perquè actua sobre dos eixos estructurals del territori; educacuó i cultura. El repte principal -dit per la mateixa entitat- és mantenir i fer créixer impacte en un context de mercat concentrat i digital, trobant sempre un equilibri entre sostenibilitat econòmica i missió social, sense perdre mai els valors cooperatius ni vincle territorial. La digitalització i les finances transformades poden ser acceleradores d’impacte si es governen amb criteris d’inclusió, transparència i viablitat.

Interacció amb l’entitat

s’ha dut a terme una interacció real amb Abacus per correu electrònic per poder contrastar reptes, digitalització i dades.

Bibliografia

Abacus Cooperativa. (2026). Obtenido de https://cooperativa.abacus.coop/ca/qui-som/abacus

Abacus engega el Pla de sostenibilitat 2024 – 2026. (2024). Obtenido de https://abacus.cat/pla-sostenibilitat-abacus

Juan Francisco Albert,, Nerea Gómez Fernández, , & Sergio Luis Náñez Alonso. (2024). Monedas sociales en la era digital: retos y oportunidades. Obtenido de https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_110_06_Albert_et_al.pdf

REC moneda ciutadana Informe final. (2019). Obtenido de https://rec.barcelona/wp-content/uploads/2020/02/informe-final_CAT_compressed.pdf

PERTE de economía social y de los cuidados (2026) https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados

L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals problemàtiques socials a Catalunya durant aquests últims anys. L’augment desorbitat dels preus del lloguer, la situació laboral complicada i la dificultat d’accés a un habitatge digne han provocat un increment de la vulnerabilitat residencial de moltes famílies. En aquest context, han aparegut iniciatives comunitàries i col·lectives que busquen defensar el dret a l’habitatge i generar alternatives davant l’actualitat podrida del mercat immobiliari.

El Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf és una d’aquestes iniciatives. Es tracta d’una organització social que treballa per defensar els drets de les persones llogateres mitjançant l’acompanyament col·lectiu, la mobilització social i la incidència política. Tot i no ser una cooperativa tradicional, comparteix molts dels principis propis de l’Economia Social i Solidària , especialment pel que fa a la participació democràtica. Aquest article presenta una síntesi dels aprenentatges desenvolupats al llarg de les PACS i els treballs fets en aquest semestre, relacionant el cas del Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf amb els grans marcs de política pública, la digitalització, les finances ètiques i el potencial transformador de les iniciatives comunitàries.

El Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf i els valors de l’ESS

El Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf té com a objectiu principal defensar el dret a l’habitatge i protegir les persones llogateres davant situacions d’abusos contractuals, increments desproporcionats dels preus o processos de desnonament. Amb una  l’organització assembleària com a bandera i la creació de xarxes de suport mutu entre persones afectades per problemàtiques similars.

L’entitat desenvolupa varies funcions vàriades, contrant-se amb l’ assessorament col·lectiu, l’acompanyament jurídic, la mediació amb propietaris i les mobilitzacions socials. Aquest model organitzatiu encaixa clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, ja que posa molt per sobre les persones envers del benefici econòmic i promou formes de participació democràtica.

Tanmateixm, el sindicat contribueix a reforçar la cohesió social del territori, arrelant-se molt a ell, especialment en un context on l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un factor de desigualtat creixent. La seva tasca també adopta una filosofia transformadora, ja que busca el canvi, sobretot el de les estructures socials i polítiques que generen exclusió residencial.

Des de la perspectiva de l’ESS, el Sindicat de Llogateres representa una experiència d’autoorganització ciutadana que posa en valor la cooperació, la solidaritat i la participació col·lectiva com a eines per afrontar problemàtiques socials complexes.

Digitalització i acció comunitària

Un dels aspectes treballats durant el curs ha estat la relació entre digitalització i Economia Social i Solidària. En el cas del Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf, les eines digitals tenen un paper important tant en la comunicació interna com en la mobilització social, tot i que no es poden permetre centrar-ho tot en la digitalització, ja que considerem que el contacte humà en el sindicat és clau.

Les xarxes socials son una eina brutal per a difondre informació sobre drets de les persones llogateres, convocar assemblees, compartir casos d’abusos immobiliaris i generar consciència social sobre la problemàtica de l’habitatge. Igualment, les eines digitals agilitzen la coordinació entre membres del collectiu i la creació de xarxes territorials més àmplies.

Tanmateix, aquesta digitalització també presenta limitacions. La dependència de plataformes digitals privades pot generar desigualtats d’accés i dificultats per a determinats col·lectius amb menys competències digitals, com puguin ser gent d’avançada edat o amb limitació de recursos econòmmics. A més, moltes organitzacions socials petites tenen limitacions de recursos per desenvolupar infraestructures digitals pròpies.

Per aquest motiu, la digitalització dins de l’ESS hauria d’anar acompanyada de criteris de sobirania tecnològica, accessibilitat i inclusió social, evitant que les eines digitals es converteixin en un nou factor d’exclusió.

Finances ètiques, economies comunitàries i alternatives socials

Tot i que el Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf no treballa directament amb monedes socials o sistemes financers alternatius, precisament ja que no té ànim de lucre, la seva activitat es relaciona amb els principis de les finances ètiques i les economies comunitàries.

El suport mutu, la cooperació i la defensa dels drets col·lectius formen part d’una concepció econòmica que prioritza el benestar social davant la lògica especulativa del mercat.  Les finances ètiques busquen impulsar projectes amb impacte social positiu i fomentar models econòmics més democràtics i sostenibles. A més, les experiències de monedes socials i xarxes d’intercanvi local mostren que és possible construir alternatives econòmiques basades en la confiança, la proximitat i la solidaritat, elements que també són presents en el funcionament del Sindicat de Llogateres.

Relació amb les polítiques públiques

L’activitat del Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf es pot relacionar amb diferents punts de política pública tant a escala catalana com europea.

En primer lloc, la seva tasca contribueix clarament als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. Especialment, es vincula amb l’ODS 1 (fi de la pobresa), l’ODS 10 (reducció de desigualtats)i l’ODS 11 (ciutats i comunitats sostenibles) . La defensa del dret a l’habitatge és una qüestió central per garantir la inclusió social i la cohesió territorial.

També és possible relacionar l’entitat amb les polítiques de foment de l’Economia Social i Solidària impulsades a Catalunya, especialment a través dels Ateneus Cooperatius. Tot i que el Sindicat de Llogateres no és una cooperativa formal, comparteix molts dels objectius d’aquestes polítiques públiques, com ara el reforç de les xarxes comunitàries, la participació democràtica i el desenvolupament local.

A escala europea, el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social reconeix la importància de les iniciatives socials i comunitàries en la construcció d’una economia més inclusiva i sostenible. En aquest sentit, el Sindicat de Llogateres es pot entendre com una forma d’innovació social que contribueix a generar respostes col·lectives davant problemàtiques estructurals.

Contractació pública i sostenibilitat de les iniciatives socials

La contractació pública pot tenir un paper molt important en el reforç d’iniciatives com el Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf. Les administracions públiquesserien de gran ajut mecanismes de col·laboració amb entitats socials mitjançant subvencions, convenis o clàusules socials en la contractació pública.

Aquest tipus de mesures serien vitals per reconèixer i impulsar institucionalment la tasca preventiva i comunitària que desenvolupen aquestes organitzacions, especialment en àmbits com la mediació residencial, l’acompanyament social o la defensa dels drets ciutadans.

A més, la collaboració pot contribuir a generar polítiques d’habitatge millors i mes adaptades  a les necessitats reals de la població. En aquest sentit, les entitats socials poden convertir-se en agents de proximitat amb capacitat per detectar problemàtiques socials i generar respostes col·lectives innovadores.

Valoració crítica i potencial transformador

El Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf té un elevat potencial transformador dins del seu territori. La seva capacitat de mobilització i d’organització col·lectiva ajuda especialment a donar veu a moviments socials sovint invisibilitzats i a generar espais de participació ciutadana.

Una de les seves principals fortaleses és l’arrelament territorial i la proximitat amb les persones afectades. El suport mutu i la construcció de xarxes comunitàries permeten generar processos d’empoderament col·lectiu que van més enllà de la resolució puntual de conflictes d’habitatge.

Tanmateix, també presenta limitacions importants, especialment pel que fa a la manca de recursos econòmics estables, la dependència del voluntariat i les dificultats per mantenir estructures organitzatives sostenibles a llarg termini. Tot i aquestes dificultats, el Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf representa una experiència significativa dins de l’Economia Social i Solidària perquè demostra que la defensa dels drets socials també pot generar noves formes de participació democràtica i transformació comunitària.

Interacció amb l’entitat

Durant l’elaboració d’aquest treball s’ha establert un contacte informal amb membres del Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf amb l’objectiu de contrastar algunes de les idees desenvolupades en l’anàlisi. Aquesta interacció ha permès obtenir una visió més propera sobre els reptes quotidians de l’entitat i sobre la seva relació amb les institucions públiques.

En la conversa mantinguda, els membres del col·lectiu van destacar especialment la dificultat de sostenir l’activitat militant únicament a través del voluntariat, així com la necessitat de reforçar les xarxes comunitàries i la coordinació amb altres entitats socials del territori. També van remarcar la importància de l’acompanyament col·lectiu en situacions de vulnerabilitat residencial:

“Moltes persones arriben al sindicat pensant que tenen un problema individual, però acaben descobrint que és una problemàtica compartida i estructural.”

A més, es va posar en relleu el paper de les xarxes socials i de les eines digitals per informar, mobilitzar i mantenir el contacte amb les persones afectades, especialment en municipis dispersos del territori del Penedès i Garraf, tot i que al principi eren reticents.

Aquest retorn ha servit per reforçar la idea que el Sindicat de Llogateres no només actua com a espai de defensa jurídica, sinó també com una estructura de suport mutu i d’empoderament comunitari.

Bibliografia

• Xarxa d’Economia Solidària (2023). Què és l’Economia Social i Solidària? Consultat des de Xarxa d’Economia Solidària
• Sindicat de Llogateres (2024). Defensa del dret a l’habitatge i organització col·lectiva de les persones llogateres. Consultat des de Sindicat de Llogateres
• Generalitat de Catalunya (2023). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Consultat des de Ateneus Cooperatius
• Comissió Europea (2021). Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social. Consultat des de European Commission – Social Economy Action Plan
• Nacions Unides (2015). Agenda 2030 i Objectius de Desenvolupament Sostenible. Consultat des de United Nations Sustainable Development Goals

La Fundación Lovaas és un centre clínic amb seu a Sant Cugat del Vallès i es dedica a la teràpia conductual per a nens i nenes amb Transtorn de l’Espectre Autista en edat primerenca i seguint el model desenvolupat pel Dr. Lovaas. Té 20 anys d’experiència al sector i el seu programa es basa en sessions individualitzades intensives o semiintensives a domicili, fent ús del mètode ABA (Anàlisi Aplicat del Comportament). Aquests procediments estan encarats a millorar totes les àrees del desenvolupament dels nens tant a nivell cognitiu, com a nivell social, d’autonomia i de comportament. 

Tot i que la Fundación Lovaas no és una entitat d’Economia Social i Solidària en sentit estricte, pot aprofitar les seves fortaleses per trobar oportunitats d’aproximació a una ESS.  Les FORTALESES de l’entitat són:

• Impacte social. Té presència en multituds d’actes socials, siguin o no dedicats a l’autisme. El seu propòsit és “Creure que les persones dins de l’espectre de l’Autisme i les seves famílies puguin tenir una vida digna i de qualitat” i encaixa perfectament dins dels valors propis d’una ESS.
• Experiència i reputació. 20 anys d’experiència, una entitat madura i amb un equip professional altament qualificat que s’ha guanyat reputació a nivell internacional.
• Reinversió dels beneficis. És una entitat sense ànim de lucre i per tant, es reinverteix en projectes de la pròpia entitat. Segons l’entrevista a la seva Directora Adjunta, l’Ester Calvo, durant els darrers anys s’han destinat els beneficis a la formació de l’equip, a projectes socials, a innovació (digitalitzant els logbooks) i a ajuts a famílies amb programes intensius (comprant ordinadors per a elles).
• Organització d’events benèfics. Des del 2021 que organitza events benèfics per a fer front a les despeses de l’entitat. Cada vegada en fa més, no només amb la finalitat de recaptar fons, sinó per a la defensa de grups menys afavorits socialment, siguin TEA o altres.. Per exemple, segons L’Ester Calvo, han dut a terme actes benèfics amb altres Fundacions a nivell nacional, com la Fundación Ana Carolina Diez Mahou o la Festa Solidaria del Tibidabo.

Les OPORTUNITATS trobades són:

• Finances ètiques. Tenint en compte el propòsit de l’entitat (social en benefici del col·lectiu autista), poden explorar aquesta opció que no s’han proposat fer-ne ús. Fiare Banca Ètica ofereix finançament per a projectes socials, en àmbit d’educació i digitalització, el que encaixaria en aquest cas.
• Banca de Temps. Opció a pagar part de la teràpia amb col·laboracions directes amb la Fundació. Si es crea una plataforma intranet entre Fundació i Famílies bidireccional en què les famílies contactin per a oferir els seus serveis, creant comunitat alhora.
• Moneda Social. creació d’una economia circular entre Famílies – Fundació – Col·laboradors.

Un dels temes sorgits a l’entrevista amb la Sra Calvo (directora adjunta de Fundación Lovaas) ha estat la possibilitat de crear una plataforma per a famílies. De fet, no ha tancat portes sobre el tema, ja que actualment treballen amb el Drive de Google i diu que per a provar de connectar més a les famílies haurien de començar per digitalitzar els registres i càlcul directe de percentatges de manera que cada família pugui estar informada de l’estat dels programes in-time. No obstant, cal fer un projecte i valorar-lo. Pel que fa a l’ús de la banca de temps o moneda social per a arribar a les famílies amb menys recursos econòmics, haurien d’estudiar les propostes i informar-se sobre com consisteix aquest sistema financer sostenible. 

Ha comentat que han plantejat fer un programa de beques per a famílies, però sense èxit degut a la dificultat de posar-lo a la pràctica. La directora adjunta manifesta que desconeix el funcionament de les entitats de finances ètiques, pel que actualment no en fan ús. No obstant, poden informar-se sobre els seus requisits i plantejar-se de nou si algun projecte hi encaixa.

Un dels PUNTS FEBLES que cal minimitzar és l’alt cost per a les famílies, que fa que no sigui accessible per a tothom. El finançament de l’entitat es du a terme per mitjà de donacions, subvencions, cursos de formació, centres clínics o escoles que volen millorar la seva pràctica clínica i finalment, directament de les famílies en tractament. Segons la Directora Adjunta, per a reduir aquests costos han fet projectes socials, donant hores d’assessorament o de teràpia directa. Les subvencions sol·licitades, han estat denegades, degut a què són programes individualitzats i la política de subvencions va relacionada a un impacte social a nivell més globalitzat. 

Així, es pot deduir que l’entitat no aprofita els recursos que estan al seu abast, com el finançament ètic per als seus projectes o la moneda social o banca de temps, la qual és una oportunitat “aparcada” per part de l’entitat, ja que amb el finançament que obté actualment ja cobreix les necessitats econòmiques de l’entitat, deixant al marge (o no explorant a fons totes les opcions) la reducció dels costos familiars. Però també cal dir que en mesura del possible l’entitat intenta oferir algun tipus d’ajut a les famílies per a què la càrrega econòmica no sigui tant gran, com donar hores de servei, costejades sempre a partir de donacions privades, ja que els és molt complicat accedir a subvencions públiques.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que es pot dir que compleix la Fundació Lovaas són els següents : 

• Nº3 – Salut i Benestar. Tothom ha de poder accedir als serveis sanitaris essencials i de qualitat. El col·lectiu autista es diagnostica massa tard per falta de recursos mèdics.
• Nº4 – Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom. Un dels objectius de Lovaas va enllaçat a aquest ODS, que és que les persones autistes puguin arribar a ser autònomes i el màxim de preparades per a la vida, per tant inclou també l’educació inclusiva de qualitat com a preferència.
• Nº5 – Igualtat de Gènere. Transmetre el paper de la “dona” dins l’entorn familiar, personal i laboral. Les mares autistes són les que carreguen el major part del pes i les que acostumen a fer més sacrificis laborals i personals.
• Nº8 – Treball digne i creixement econòmic. Es pretén que el col·lectiu autista pugui accedir a un treball digne.
• Nº10 – Reducció de les desigualtats. Un objectiu és que les persones autistes tinguin les mateixes facilitats que qualsevol altra persona no autista i per tant, els mateixos drets.
• Nº16- Establir aliances pels objectius.  La Fundació, segons la Sra Calvo, està dins de la Federació Catalana d’Autisme, de la Taula TEA de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès i de la coordinació catalana de Fundacions. Això dóna assessorament i empoderament alhora d’actuar en la defensa dels drets de les persones autistes davant d’organismes públics com ajuntaments, la Generalitat, etc. a més de guanyar en reputació, representació i possibilitat d’establir més relacions amb altres entitats.

Comenta que també estableix aliances a nivell educatiu, creant convenis per a la formació de professionals sobre la seva metodologia amb la finalitat de millorar la inclusió escolar dels nens i nenes amb necessitats específiques i treure el màxim rendiment al seu aprenentatge en edat escolar. Les escoles amb les que col·labora són la Fasia i la Lexia i pel que fa a la Fundació Lovaas, la firma de petits convenis amb escoles o ajuntaments és allà on li és més fàcil arribar, degut a la complexitat de les licitacions públiques. 

Pel que fa a ajuts a nivell europeu, han obtingut fons per a desenvolupar un projecte de Tennis Taula per a professionals que volen ensenyar a persones amb TEA. Podrien aprofundir més a la recerca d’ajuts i subvencions, per exemple el “PERTE de economía social y de los cuidados” per a l’ajut a la digitalització de l’entitat, que està desfasada i necessitaria una plataforma per a famílies.

Finalment, cal dir que Fundació Lovaas és una entitat amb una intenció d’ajudar al col·lectiu autista, però li queda molt camí a recórrer per a aproximar-se a una ESS, per a donar prioritat a la cooperació familiar i l’acostament als seus serveis a les persones econòmicament més desafavorides. Li manca aprofitament de finançament públic, ajuts i subvencions, encara que el seu paper a l’impacte social és òptim.

Bibliografia :

No s’ha fet ús de la IA en l’elaboració d’aquest treball.

Fundació Lovaas. https://lovaasfoundation.es/la-fundacion/quienes-somos/

Fiare Banca Ética. Principales ámbitos de financiación. https://www.fiarebancaetica.coop/empresas-y-organizaciones/financiacion/principales-ambitos-de-financiacion/

Federació Catalana d’Autisme. Agenda 2030. https://fedcatalanautisme.org/agenda-2030/

Nacions Unides. (2015). Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible. https://www.sostenible.cat/sites/sostenible.cat/files/public/documents_21_resolucio_nnuu_agenda_2030.pdf

Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. PERTE. https://www.mites.gob.es/es/perte/index.htm

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L.: una cooperativa de comunicació al servei de l’ESS.

Konexiona Marketing Services és una cooperativa de treball associat amb seu a Montgat (Maresme), fundada per tres dones que van deixar el món de les multinacionals per crear un model de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments alineat amb els principis de l’Economia Social i Solidària. La seva missió és oferir serveis de comunicació a preu just, amb tracte proper i transparent, prioritzant clients del tercer sector i l’ESS.

Funcionen amb una estructura horitzontal on les tres sòcies participen en igualtat en la presa de decisions, i estan federades i presents al mapa Pam a Pam de la XES. Col·laboren habitualment amb altres cooperatives com Arç Coop, Omplim o Lamosca, i han impulsat projectes d’arrelament territorial com la Guia de Montgat per dinamitzar el comerç local de proximitat.

Per a l’elaboració d’aquest treball s’ha establert contacte directe amb l’entitat per correu electrònic (març de 2026). Les sòcies de Konexiona van explicar els principis que les defineixen com a ESS: governança democràtica i horitzontal, la centralitat de les persones, el compromís social, la cooperació amb altres entitats i l’orientació amb un impacte positiu en la societat. També van destacar la seva vinculació amb l’ecosistema de l’ESS a través de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i el mapa de Pam a Pam de la XES.

Síntesi dels aspectes clau treballats durant el curs

Al llarg de l’assignatura hem analitzat Konexiona des de tres eixos que travessen l’ESS: la digitalització, les finances ètiques i les monedes socials.

La digitalització és el nucli de l’activitat de Konexiona: gestió de xarxes socials, campanyes en línia, disseny web i comunicació digital per als seus clients. Això genera una tensió estructural amb els principis de sobirania tecnològica de l’ESS, ja que l’entitat depèn de plataformes com Meta, Google o Canva, per desenvolupar part de la seva feina. Segons dades de la XES, un 40% de les entitats de l’economia solidària no tenen cap proveïdora de programari lliure, principalment per falta de reflexió o desconeixement.

Com a estratègies, hem identificat la migració progressiva cap a eines cooperatives (CommonsCloud, Meet.coop, Matomo), l’assessorament en comunicació digital ètica com a nou nínxol de mercat, i la participació en espais d’intercooperació tecnològica com el Mosaic Tecnològic Cooperatiu o TechBloc4. Cal afegir, a més, la qüestió de l’impacte ambiental associat a la digitalització (consum energètic dels servidors, cicle de vida del hardware), un aspecte que sovint queda fora del debat sobre sobirania tecnològica però que connecta directament amb el compromís ecosocial de l’ESS.

Respecte a les finances ètiques i monedes socials, l’anàlisi DAFO va evidenciar que per a una microcooperativa de serveis com Konexiona, una moneda social completa no seria viable per les limitacions de tresoreria i dimensió. No obstant això, a partir de les aportacions del debat amb els companys, es va proposar “paquets modulars” de serveis fàcils d’intercanviar sense risc de liquiditat, i es va suggerir apostar per la banca ètica (Coop57, Fiare) com a via més realista per mantenir la coherència amb l’ESS. La conclusió és que la fórmula més adequada per a Konexiona seria una combinació de banc del temps amb les entitats amb les quals ja col·labora, banca ètica per a la gestió quotidiana, i intercanvis puntuals que no comprometin la liquiditat.

Konexiona i l’alineació amb els marcs de política pública

A partir de l’anàlisi de l’estructura de Konexiona, de la seva relació amb la tecnologia i les seves possibilitats amb les finances ètiques, s’ha d’estudiar quins instruments institucionals existeixen per donar suport a entitats com aquesta. L’objectiu d’aquest apartat és connectar els àmbits treballats durant el curs (digitalització, finances ètiques, monedes socials) amb els instruments institucionals disponibles.

El Pla d’Acció per a l’Economia Social (2021-2030) —a escala europea— reconeix les cooperatives com a motor del desenvolupament sostenible i proposa 38 mesures concretes per crear condicions favorables al seu creixement.

Per a Konexiona, tres àmbits del Pla d’Acció són directament rellevants: la transició digital de les entitats de l’ESS, la contractació pública responsable i l’accés a finançament europeu. A la pràctica, una microocoperativa de tres persones a Montgat difícilment té recursos per accedir a convocatòries europees dissenyades per a entitats amb personal dedicat a la gestió de projectes i subvencions.

El PERTE d’Economia Social i de les Cures —a escala nacional— ha mobilitzat més de 2.500 milions d’euros i ha arribat a 4.461 entitats. La seva línia dedicada a la millora de la competitivitat de les pimes de l’ESS per afrontar la transformació digital connecta directament amb el dilema que hem analitzat al llarg del curs: Com pot Konexiona migrar cap a eines lliures (CommonsCloud, Matomo) sense perdre competitivitat davant els seus clients?.

El PERTE podria finançar aquesta transició, però exigeix que els projectes es desenvolupin en un mínim de dues comunitats autònomes i es presentin per entitats amb implantació territorial àmplia. Per a Konexiona, és inviable. L’única manera seria si es presentés a través d’una agrupació amb altres cooperatives de l’ESS —per exemple, via la XES o el Mosaic Tecnològic Cooperatiu—.

Els Ateneus Cooperatius —a escala autonòmica—  promoguts pel Departament d’Empresa i Treball, són espais de trobada, coordinació, aprenentatge i assessorament en l’àmbit de l’ESS. Konexiona, com a cooperativa del Maresme, té a Coop Maresme com a Ateneu Cooperatiu de referència.

Aquesta xarxa territorial és l’instrument més accessible dels tres: no requereix projectes transnacionals ni documentació complexa, sinó participació en xarxes locals. De fet, l’Ateneu podria ser el canal per abordar dos dels reptes que hem identificat durant el curs: facilitar l’accés a la contractació pública municipal i impulsar un banc del temps entre cooperatives del Maresme.

Pel que fa als Objectius de Desenvolupament Sostenible, Konexiona contribueix de manera directa:

• ODS 5 (Igualtat de gènere): cooperativa fundada i liderada per tres dones.
• ODS 8 (Treball decent): model de feina democràtica amb salaris justos i conciliació.
• ODS 11 (Ciutats sostenibles): projectes d’arrelament com la Guia de Montgat.
• ODS 12 (Consum responsable): aposta per proveïdors ètics i la reflexió sobre la petjada ambiental de la digitalització.
• ODS 17 (Aliances): intercooperació amb Arç Coop, Omplim, Lamosca i participació en xarxes com la XES.

Contractació pública en la sostenibilitat i impacte

Un aspecte que podria ser determinant per a la sostenibilitat de Konexiona és la contractació pública. Les administracions locals i supralocals necessiten serveis de comunicació, disseny web i gestió de xarxes, i podrien incorporar clàusules socials en les licitacions que afavorissin la contractació d’entitats de l’ESS. El Pla d’Acció Europeu ja identifica la contractació pública responsable com una de les seves àrees prioritàries, i la Llei de Contractes del Sector Públic espanyola permet introduir criteris socials i mediambientals en la valoració de les ofertes.

Per a una cooperativa com Konexiona, accedir a contractes públics municipals (Montgat, Mataró, comarca del Maresme) suposaria una font d’ingressos més estable. A més, treballar per a administracions públiques reforçaria el seu impacte social: la comunicació institucional sobre serveis públics, ESS o comerç de proximitat encaixa perfectament amb la seva missió. Tanmateix, la realitat és que les microcooperatives sovint no tenen la capacitat administrativa per competir en licitacions, que requereixen documentació extensa i garanties financeres. Els Ateneus Cooperatius podrien jugar un paper facilitador aquí, ajudant les cooperatives petites a accedir a aquests processos.

Valoració global

Konexiona és una entitat petita, però la seva capacitat per incidir en l’entorn va més enllà de la dimensió de l’organització.

Han demostrat que és viable un model de treball cooperatiu, liderat per dones i democràtic en un sector (el màrqueting) dominat per agències convencionals amb estructures jeràrquiques. En l’actualitat hi ha moltes cooperatives i entitats del tercer sector que necessiten millorar la seva presència digital però no saben com fer-ho de manera coherent amb els seus valors. Konexiona pot ocupar un nínxol estratègic, assessorant entitats de l’ESS en comunicació digital coherent amb els seus valors. Projectes com la Guia de Montgat demostren que una cooperativa de comunicació pot generar impacte social real al seu municipi (arrelament territorial), connectant comerç local, comunitat i ESS a través d’eines digitals.

Tot i que s’enfronten a reptes com la dependència tecnològica, marges econòmics ajustats propis d’una microcooperativa, i la dificultat d’accedir a finançament i contractació pública, el camí per a Konexiona no és créixer en dimensió, sinó créixer en coherència, en valors i en impacte.

Interacció amb l’entitat

Per a l’elaboració d’aquest treball s’ha establert contacte directe amb Konexiona per correu electrònic el març de 2026. Les sòcies van facilitar informació detallada sobre els seus principis, estructura i vinculació amb l’ESS, que ha servit de base per a tota l’anàlisi. Per a aquesta darrera fase es va contactar novament amb l’entitat per contrastar les conclusions sobre política pública i contractació pública, però no es va obtenir resposta dins del termini de lliurament. Les reflexions d’aquest apartat es basen, per tant, en la informació facilitada en el primer contacte i en les fonts documentals consultades.

Bibliografia

Comissió Europea. (2021). Construir una economía que funcione para las personas: un plan de acción para la Economía Social. COM/2021/778 final. https://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=1537&langId=es

CooDin. (2020). Lo que nos cuenta la realidad catalana sobre las monedas sociales y la Economía Social y Solidaria. Mercado Social Madrid. https://www.mercadosocial.madrid/monedas-sociales-mondeas-locales-economia-social-y-solidaria-monedas-complementarias-cataluna/

Coop Maresme. (s.d.). Ateneu Cooperatiu del Maresme. https://coopmaresme.cat/

Economiasocial.coop. (s.d.). Ateneus Cooperatius. https://economiasocial.coop/ateneus-cooperatius

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L. (2026, març). Comunicació personal per correu electrònic.

La Moncloa. (2025, 17 de febrer). El PERTE de Economía Social y Cuidados ha movilizado más de 2.500 millones de euros y ha alcanzado un 92% de ejecución. https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/trabajo14/paginas/2025/170225-alianza-perte-economia-social-cuidados.aspx

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s.d.). PERTE de Economía Social y de los Cuidados. https://www.mites.gob.es/es/sec_eco_social/perte_ESyEC/index.htm

Nexe. (2021, 17 de maig). Sobirania tecnològica, la gran assignatura pendent. https://nexe.coop/reportatge/sobirania-tecnol%C3%B2gica-la-gran-assignatura-pendent

S’ha utilitzat  CLAUDE, Anthropic (maig de 2026), com a suport per a l’elaboració d’aquesta activitat. Els prompts emprats han anat orientats a estructurar les idees i contrastar dades citades en aquest article; revisió gramatical i ortogràfica dels textos redactats per mi i  revisió de referències bibliogràfiques i citacions.

Una entitat financera diferent dins de l’ESS

Al llarg del curs he treballat amb Coop57 com a cas d’estudi, i en aquesta última activitat m’ha interessat fer una lectura més global del seu paper dins de l’economia social i solidària. Més que tornar a presentar l’entitat, el que m’ha semblat rellevant és entendre què aporta realment al seu territori i al conjunt de l’ESS, quines problemàtiques socials i econòmiques aborda, i fins a quin punt el seu potencial transformador depèn també dels marcs de política pública que l’acompanyen o la limiten.

Coop57 és una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris que recull estalvi de persones i entitats per canalitzar-lo cap al finançament de projectes de l’economia social i solidària. No es presenta com una banca convencional, sinó com una eina financera orientada a la transformació social, basada en principis com l’ètica aplicada, la participació democràtica, la coherència entre valors i ús dels diners, la transparència i l’arrelament territorial. Aquesta definició és important perquè situa Coop57 no només com una entitat coherent amb l’ESS, sinó com una infraestructura financera que permet que moltes altres iniciatives cooperatives, associatives o comunitàries puguin existir i créixer.

Les dades de la memòria d’activitat de 2024 reforcen aquesta idea. Coop57 va tancar l’any amb 64,5 milions d’euros en aportacions, 45,9 milions en préstecs en curs, 5.602 persones sòcies col·laboradores i 1.258 entitats sòcies de serveis. Només el 2024 va concedir 26,7 milions d’euros en nous préstecs. Més que un simple indicador de volum, aquestes xifres mostren que Coop57 ha aconseguit consolidar una estructura financera al servei d’un ecosistema econòmic que sovint troba dificultats per accedir al crèdit en el sistema bancari convencional.

Coop57 i els aprenentatges del curs

Un dels aprenentatges més clars del curs és que Coop57 representa molt bé la dimensió estructural de l’ESS. Hi ha entitats que transformen la realitat des de serveis concrets, des de les cures, des del consum o des de la producció. Coop57, en canvi, transforma des d’un altre lloc: el del finançament. Això em sembla especialment rellevant perquè vol dir que intervé en una peça central de l’economia i no en un àmbit marginal. Des d’aquesta perspectiva, la seva aportació va més enllà del fet de ser “una alternativa” a la banca: fa possible que altres projectes transformadors tinguin recursos, estabilitat i marge per desenvolupar-se.

La digitalització és un altre eix que m’ha ajudat a entendre millor el cas. Coop57 disposa d’una oficina virtual per fer consultes i gestions, i durant la pandèmia va impulsar Participa Coop57, una adaptació de Decidim desenvolupada amb la cooperativa Colectic per facilitar processos assemblearis i participatius en format digital. Això mostra una aposta per una digitalització funcional, vinculada a la participació i a l’operativa quotidiana, i també una certa coherència amb valors de programari lliure i sobirania tecnològica. Ara bé, aquest procés també deixa clar que la tecnologia per si sola no garanteix més democràcia: la participació depèn de la qualitat dels espais deliberatius i de com es faciliten, no només de l’eina utilitzada.

En canvi, quan penso en monedes socials o bancs del temps, la conclusió que he tret durant el curs és diferent. En el cas de Coop57, aquestes eines no serien centrals, perquè el nucli del seu projecte són clarament les finances ètiques. Si poguessin tenir algun sentit, seria només com a instruments complementaris en ecosistemes territorials concrets, per reforçar circuits de proximitat, suport mutu o intercooperació local. Per això, més que veure monedes socials o bancs del temps com una extensió natural de Coop57, jo els veig com a mecanismes que podrien dialogar amb el seu entorn, però no substituir ni redefinir la seva funció principal.

Alineació amb els grans marcs de política pública

Si situem Coop57 dins dels grans marcs institucionals, l’encaix és bastant clar. En primer lloc, la seva activitat es pot relacionar amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, especialment els vinculats al treball digne i creixement inclusiu, la reducció de desigualtats, les comunitats sostenibles, la producció responsable i les aliances. No perquè Coop57 resolgui aquests reptes per si sola, sinó perquè contribueix a sostenir projectes que generen ocupació digna, arrelament territorial, serveis comunitaris i activitat econòmica no especulativa.

En l’àmbit català, Coop57 també opera dins d’un entorn on existeixen instruments específics de suport al cooperativisme i a l’ESS. Els Ateneus Cooperatius, promoguts pel Departament d’Empresa i Treball, es defineixen com espais de trobada, coordinació, aprenentatge, innovació i assessorament per promoure i fer créixer l’economia social al territori. La Xarxa d’Ateneus Cooperatius està formada per 14 ateneus, integra 380 organitzacions de l’economia social i entitats públiques, ha acompanyat 4.500 projectes en els darrers cinc anys i ha implicat 120.000 persones en les seves activitats. Coop57 no és un Ateneu, però forma part d’aquest mateix ecosistema català de suport públic i territorial a l’ESS.

A escala estatal, el cas encaixa clarament amb el PERTE de l’Economia Social i de les Cures. El Ministeri de Treball el presenta com una aposta per impulsar i desenvolupar l’economia social espanyola i el seu potencial transformador, així com per desenvolupar serveis de cures accessibles i centrats en les persones. A més, les convocatòries del PERTE consideren subvencionables despeses vinculades a personal, transformació digital, sostenibilitat, assistència tècnica o actius materials i immaterials, sempre que impliquin un canvi estructural i un impacte durador sobre l’economia i la societat. En aquest marc, Coop57 encaixa de manera natural, perquè representa justament una infraestructura financera que pot facilitar que aquest tipus de projectes transformadors es consolidin.

A nivell europeu, el Pla d’Acció per a l’Economia Social aprovat per la Comissió Europea el 2021 també dona molt sentit al cas. El pla parteix de la idea que l’economia social és clau per avançar cap a un model més just, sostenible i resilient, i s’estructura en tres eixos: millorar les condicions marc, obrir oportunitats i reforçar el reconeixement del sector. A més, la revisió intermèdia publicada el març de 2026 subratlla que l’economia social s’ha consolidat com a part integral de l’economia europea i que continuen sent prioritàries qüestions com l’accés a finançament, a mercats i a marcs favorables. Aquest és justament l’espai on Coop57 pren sentit: perquè treballa sobre una de les condicions materials que més sovint limiten el creixement de l’ESS, que és l’accés a finançament coherent amb els seus valors.

Contractació pública: una palanca indirecta però decisiva

La contractació pública és probablement l’aspecte que més cal llegir amb precisió en el cas de Coop57. D’entrada, no sembla una cooperativa que depengui directament de licitacions públiques per funcionar, perquè el seu paper principal no és el de proveïdora de serveis habituals a l’administració. Tot i així, la contractació pública és molt rellevant per al seu entorn. La Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic estableix que la compra pública ha d’incorporar consideracions socials, ambientals i d’innovació, cosa que obre la porta a una contractació pública responsable.

Des del meu punt de vista, això és clau perquè moltes de les entitats que Coop57 finança poden dependre, directament o indirectament, d’aquesta compra pública responsable per sostenir-se. Si una cooperativa, una fundació o una associació de l’ESS accedeix a contractes públics amb clàusules socials o ambientals, millora la seva estabilitat econòmica; i si millora la seva estabilitat, també reforça l’ecosistema financer ètic del qual Coop57 forma part. Dit d’una altra manera: la compra pública responsable no és només una oportunitat per a les entitats que contracten amb l’administració, sinó també per a les infraestructures financeres que sostenen aquest ecosistema.

Ara bé, aquí també hi ha límits. La contractació pública pot ser una palanca de transformació, però també pot generar barreres importants: complexitat administrativa, pes excessiu del criteri econòmic, manca de cultura de compra responsable o dificultat d’escala per a entitats petites o mitjanes de l’ESS. Per això, crec que el repte no és només obrir la contractació pública a l’economia social, sinó fer-ho d’una manera que no acabi reproduint lògiques competitives o burocràtiques que posin en risc els valors i la sostenibilitat del sector.

Interacció amb l’entitat

Durant el procés d’elaboració d’aquest text vaig intentar establir contacte amb l’entitat per contrastar algunes idees. En concret, vaig enviar un correu electrònic breu amb preguntes sobre el paper actual de Coop57 dins de l’ESS, la relació amb les polítiques públiques, la digitalització i la seva capacitat transformadora. Tot i això, no he rebut resposta abans de tancar aquesta publicació.

Valoració final

La meva valoració global és que Coop57 té una capacitat transformadora molt alta perquè actua sobre una dimensió estructural: les finances. No només dona suport a projectes concrets, sinó que contribueix a fer viable una altra manera d’organitzar l’economia, més democràtica, més territorialitzada i més orientada al bé comú. Aquest és, per mi, el seu principal valor: demostrar que les finances també poden ser una infraestructura de transformació social.

Ara bé, el cas també mostra un límit important: el potencial de l’ESS no depèn només de la coherència interna de les entitats. També depèn dels marcs institucionals que les reconeixen, les financen, les fan visibles o les dificulten. En aquest sentit, Coop57 és una bona prova que les polítiques públiques no són un simple context extern. Poden ser una palanca per ampliar l’impacte de l’economia social o, si no es despleguen bé, poden deixar-la en una posició secundària. Per això, més que veure Coop57 com una excepció admirable, jo la veig com un exemple molt clar del tipus d’infraestructura que cal si realment es vol enfortir una economia al servei de les persones.

Bibliografia

BOE. (2017). Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic.

Comissió Europea. (2021). Social Economy Action Plan.

Comissió Europea. (2026). Mid-term review of the action plan for the social economy.

Coop57. (s. d.). Qui som.

Coop57. (s. d.). Principis ètics.

Coop57. (s. d.). L’oficina virtual.

Coop57. (2020). Participa Coop57, una nova eina al servei de la participació i la democràcia.

Coop57. (2024). Memòria d’activitat 2024.

Economia Social Catalunya. (s. d.). Ateneus Cooperatius.

Ministeri de Treball i Economia Social. (s. d.). Economia Social.

Ministeri de Treball i Economia Social. (s. d.). PERTE de l’Economia Social i de les Cures.

Nacions Unides. (2015). Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Ús de la IA

Aquest text s’ha elaborat a partir de l’anàlisi, la selecció i la redacció pròpia dels continguts. La IA s’ha utilitzat com a eina de suport per ordenar idees, reformular alguns fragments, revisar l’expressió escrita  i ajudar a definir una estructura més clara i publicable per al fòrum.

Una fundació arrelada al territori i orientada a la inclusió 

AMPANS és una de les entitats socials més consolidades de la Catalunya Central i un cas especialment rellevant per analitzar les possibilitats i les contradiccions de l’Economia Social i Solidària (ESS) aplicades a la inclusió social. Nascuda com a associació l’any 1965 a Manresa per iniciativa de famílies d’infants amb discapacitat intel·lectual, l’any 2010 es va transformar en fundació amb l’objectiu de disposar de tots els mecanismes que preveu el marc legislatiu per consolidar i assegurar els béns i el futur de les persones usuàries amb total garantia, i avui dia compta amb una àmplia xarxa de serveis educatius, residencials, laborals i comunitaris. 

La seva missió és acompanyar i donar suport a persones amb discapacitat intel·lectual o en situació de vulnerabilitat en àmbits com l’educació, la qualitat de vida i la inserció laboral, garantint-ne els drets i promovent valors de sostenibilitat i transformació social. A això s’afegeix una forta presència territorial al Bages i una diversificació d’activitats que combina serveis socials amb activitat econòmica pròpia en àmbits com la jardineria, la restauració, l’agroalimentació o els serveis ambientals. 

Aquesta trajectòria converteix AMPANS en una organització amb una aportació real al territori: cobreix necessitats socials estructurals, genera oportunitats laborals per al col·lectiu i contribueix a la cohesió comunitària. Ara bé, precisament per la seva dimensió i pel seu pes institucional, AMPANS també planteja interrogants importants, com ara: fins a quin punt té un perfil transformador del sistema? 

AMPANS com a expressió de l’ESS: grans fortaleses i límits evidents 

AMPANS mostra una alineació notable amb dos dels grans eixos de l’ESS: el compromís territorial i l’orientació a les necessitats humanes. La seva activitat es desplega en múltiples àmbits, des del suport i l’acompanyament de les persones usuàries fins a la creació d’itineraris formatius i laborals, la producció agroalimentària de proximitat o el desenvolupament de projectes comercials amb impacte social. 

Les dades publicades en la Memòria d’Activitats 2024 (AMPANS, 2025) reforcen la imatge d’impacte i creixement any rere any. En l’exercici, va atendre 3.138 persones, en va acollir 407 en residències i llars pròpies, va comptar amb 730 donants compromesos amb el projecte i va sostenir una plantilla de 1.088 professionals, dels quals un 26,19% tenien discapacitat. Aquestes xifres no només mostren volum, sinó capacitat de resposta i arrelament real al territori. 

Així i tot, la seva alineació amb l’ESS no és completa, i apareixen limitacions en l’àmbit de la governança. AMPANS és una fundació privada sense ànim de lucre amb una estructura jeràrquica clara, on el poder de decisió recau principalment en el Patronat. Tot i que existeixen espais de participació de professionals, famílies i persones usuàries, aquests són merament consultius i no vinculants. Això fa que la seva participació sigui més simbòlica que efectiva i situa l’entitat en una posició ambigua: orientada al bé comú, però sense una democràcia interna forta. 

Semàfor d’alineació als eixos de l’ESS per a AMPANS. Font: elaboració pròpia (Canva) 

Des d’una perspectiva crítica, això és una contradicció rellevant. Una entitat que treballa per l’autonomia, la dignitat i la inclusió de les persones vulnerables hauria també de fer un pas més decidit cap a formes de governança més democràtiques o compartides. Si no ho fa, corre el risc de reproduir una lògica paternalista, en què es decideix sobre les persones sense una participació real d’aquestes en les decisions estratègiques del seu dia a dia. 

Digitalització: eina d’inclusió o modernització funcional? 

La digitalització d’AMPANS pot entendre’s com una oportunitat clara per millorar la coordinació, la traçabilitat, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis. En una organització tant extensa i diversa, digitalitzar no hauria de significar només informatitzar processos, sinó fer-los més comprensibles, accessibles i útils per a les persones usuàries, les famílies i els equips professionals. 

Ara bé, la lectura crítica extreta de l’anàlisi feta posa en evidència la dependència de plataformes privades, la poca evidència de sobirania tecnològica i la manca d’una relació clara entre eines digitals i participació efectiva que condueixen a pensar que AMPANS s’apropa més a un model funcional que no pas a una digitalització plenament coherent amb l’ESS i l’empoderament col·lectiu. 

Aquest és un punt sensible, ja que en una entitat que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual o diversitat funcional, el risc d’exclusió digital per motius d’accessibilitat és especialment important. Per això, es considera que la transició digital d’AMPANS hauria de partir de la incorporació d’eines accessibles, programari lliure, espais de decisió participativa i una aposta clara per la sobirania tecnològica. 

Finances ètiques i monedes socials: coherència possible, però paper limitat 

Pel seu perfil, AMPANS encaixa conceptualment amb els principis de les finances ètiques. Així i tot, la informació pública consultada no evidencia una vinculació explícita amb instruments o monedes socials concretes. Atesa aquesta coherència potencial i la manca d’informació disponible, s’ha contactat amb l’entitat per indagar-hi, tot i que sense èxit per l’absència de resposta. 

AMPANS es finança a través d’un model mixt que combina finançament públic institucional, recursos europeus, programes vinculats a convocatòries específiques, aportacions derivades d’aliances amb empreses, fundacions i altres entitats del territori, i ingressos per les seves pròpies activitats; per tant, l’impacte de les monedes socials no podria ser estructural, sinó un recurs de dinamització comunitària complementari que hauria de desenvolupar-se sota un criteri estricte d’accessibilitat: formats senzills, suports híbrids i eines comprensibles imprescindibles perquè no siguin excloents per a les persones usuàries. 

Els grans marcs institucionals: alineació alta, però accés desigual 

L’encaix d’AMPANS amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) és clar. La fundació declara explícitament el seu compromís amb l’Agenda 2030 i el Pacte Mundial de les Nacions Unides, i la seva activitat té una relació directa amb diversos ODS, especialment els ODS 1, 3, 4, 8, 10, 12 i 17, tal com s’identifica en la imatge.  

ODS integrats a AMPANS. Font: elaboració pròpia (Canva) 

També hi ha una correspondència clara amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social. AMPANS encaixa en les prioritats de la UE de generar polítiques i marcs estratègics favorables per impulsar l’economia social, incrementar les seves oportunitats de creixement i assegurar el reconeixement i la visibilitat del model econòmic gràcies a la seva capacitat d’innovació social, la creació d’ocupació inclusiva i de desenvolupament territorial.  

En l’àmbit català, el seu arrelament, els projectes vinculats a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat, la prestació de serveis d’atenció a les persones o la col·laboració en iniciatives de consum responsable estan en plena sintonia amb les línies d’actuació que impulsen els Ateneus Cooperatius promoguts pel Departament d’Empresa i Treball.  

En relació amb instruments de col·laboració publicoprivada, com els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), per exemple, AMPANS també hi presenta alineació, especialment en l’àmbit de l’economia social i la seva orientació a la inclusió sociolaboral, la creació d’ocupació i el desenvolupament de projectes amb impacte social, territorial i transformador, tot i que no de forma tant clara i directa com en les iniciatives anteriors.  

En aquest àmbit, però, cal introduir una reflexió crítica sobre els aspectes de valoració i reconeixement de les entitats. És relativament fàcil reconèixer l’ESS en els discursos de les organitzacions, però, a la pràctica, la sobrecàrrega burocràtica per obtenir el reconeixement “oficial” i poder accedir a subvencions o programes de finançament pot resultar una barrera d’entrada important. Això fa que les entitats més professionalitzades, com ara AMPANS, es trobin en una posició més favorable d’accés que no pas les iniciatives més petites o menys dotades, fet que genera desigualtats entre elles.   

Contractació pública: eina transformadora o mecanisme de dependència? 

La contractació pública és un dels factors més rellevants per entendre tant la sostenibilitat econòmica com el paper transformador de la fundació. Segons les dades publicades a la plataforma d’anàlisi de contractes i adjudicacions públiques, Contractes.cat, els principals òrgans contractants d’AMPANS en els primers cinc mesos de 2026 són l’Ajuntament de Manresa, amb 10 contractes que ascendeixen a 2.997.043 € (el 38,6% del total ), i el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, amb 5 contractes i 2.808.070 € (el 36,1%). A molta distància apareixen altres administracions i entitats públiques, com l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (277.197 €, 2 contractes), CIMALSA (242.895 €, 2 contractes) o l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages (194.853 €, 8 contractes). 

Aquesta concentració evidencia el vincle territorial d’AMPANS amb el Bages i posa de manifest que no només rep subvencions com a receptora passiva, sinó que també actua com a proveïdora de serveis i gestora de contractes amb impacte públic directe, per exemple en la gestió de residus. Ara bé, aquesta dependència pot generar tensions financeres: d’una banda, reforça el projecte i incorpora valor social, però, de l’altra, el pes de les licitacions pot sotmetre l’entitat a dinàmiques de competència que en comprometin la viabilitat. Per això, és vital apostar per una contractació pública responsable, amb clàusules socials i ambientals efectives, estabilitat temporal i reconeixement del valor comunitari, de manera que el finançament públic no depengui d’una successió permanent de licitacions i dependència, sinó que esdevingui una palanca real de transformació. 

En el cas d’AMPANS, això podria reforçar molt la seva estabilitat econòmica i ampliar-ne l’impacte social.  

Impacte real, però amb límits estructurals 

Es pot concloure, doncs, que AMPANS aporta molt al territori: cobreix necessitats socials estructurals, genera ocupació inclusiva, impulsa l’economia local i articula serveis essencials per a persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius vulnerables. En aquest sentit, és una entitat alineada i potent dins l’ESS. 

Així i tot, l’anàlisi rigorosa duta a terme obliga a no idealitzar-la. Malgrat la seva fortalesa en impacte i arrelament, presenta una democratització interna, una sobirania tecnològica i una autonomia financera limitades. Atesa la seva envergadura i capacitat, AMPANS hauria d’incrementar la participació real i la coherència amb els principis de l’ESS, així com apostar per models de relació amb l’administració més transformadors, no només aquells que en garanteixin la supervivència, sinó que la consolidin com a agent de canvi social. Alhora, li caldria aprofundir en una governança compartida, digitalització inclusiva i una estratègia de contractació pública que no faci del preu el criteri principal de selecció. 

El repte actual d’AMPANS no és només preservar l’impacte assolit, sinó convertir-lo en una pràctica plenament coherent amb els valors transformadors de l’ESS.

CONTACTE AMB L’ENTITAT

S’ha contactat amb l’entitat AMPANS el dia 4 de maig de 2026, via correu electrònic, en el marc de la recerca per analitzar la seva dimensió social i la possible vinculació amb les monedes socials, sol·licitant informació sobre experiències, valoracions i aplicacions en l’àmbit de la inclusió i l’intercanvi comunitari. Tanmateix, fins al moment de la redacció d’aquest document, no s’ha rebut cap resposta.

ÚS DE LA IA

Gràcies a la IA, he pogut cercar informació concreta que m’interessava per estructurar el treball, utilitzant els prompts següents:

• • “Quina estructura segueix un article acadèmic d’anàlisi crítica?”, per organitzar el contingut de l’article.
  • “Què són els Ateneus Cooperatius, el PERTE i el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la UE? Defineix-los breument”, per obtenir una base teòrica que posteriorment he contrastat amb els recursos d’aprenentatge i les fonts detallades a la bibliografia.
  • Finalment, “corregeix en llenguatge inclusiu i no sexista, i, si cal, marca els canvis”, per fer una revisió final de les formulacions de gènere i altres aspectes inclusius.

FONTS CONSULTADES:

AMPANS. (1997). Codi d’ètica d’Ampans [Document corporatiu]. https://www.ampans.cat/images/codi_etica.pdf 

AMPANS. (2023). Estatuts 2023 [Document corporatiu]. https://drive.google.com/file/d/1NEYzZ4T-56EEz-7YWeOY8srjYUwxLJAx/view 

AMPANS. (s. d.). Fundació d’atenció i inserció de persones amb discapacitat. Recuperat 9 de maig de 2026, de https://ampans.cat/ 

AMPANS. (s. d.). Compromiso con Objetivos Desarrollo Sostenible ODS. Recuperat 9 de maig de 2026, de https://ampans.cat/es/nosotros/ods/ 

AMPANS.(2025). Memòria d’Activitats 2024. Capaços de tot! [Document corporatiu]. https://ampans.cat/wp-content/uploads/2025/05/Memoria-AMPANS-2024.pdf 

Ateneus Cooperatius. (s. d.). Economiasocial.coop. Recuperat 12 de maig de 2026, de https://dges.andreugros.com/ateneus-cooperatius 

Canva. (s. d.). Creació d’imatges i elements gràfics personalitzats [Eina de disseny gràfic]. https://www.canva.com/ 

CEPES. (s. d.). CEPES presenta en España el Plan de Acción Europeo para la Economía Social. Recuperat 13 de maig de 2026, de https://www.cepes.es/nota-prensa/763_cepes-presenta-espana-plan-accion-europeo-para-economia-social 

Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia. (2021, febrer). Guia sobre l’aplicació d’ingressos a les finalitats fundacionals. Metodologia per al càlcul del percentatge. https://repositori.justicia.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.14226/958/guia-aplicacio-fundacional.pdf 

Generalitat de Catalunya. (s. d.). Entendre la contractació pública. Recuperat 10 de maig de 2026, de https://web.gencat.cat/ca/generalitat/accio-govern/contractacio-publica/entendre-contractacio-publica 

FUNDACIÓ AMPANS. (s. d.). Contractes.cat. Recuperat 15 de maig de 2026, de https://www.contractes.cat/empreses/G08444671 

Perplexity AI. (2026). Revisions i consultes relacionades especificades en l’apartat “Ús de la IA” [Xat d’IA generatiu]. https://www.perplexity.ai/  

PERTE. (s. d.). PERTE. Recuperat 13 de maig de 2026, de https://www.prtr.miteco.gob.es/es/perte.html 

PERTE de economía social y de los cuidados | Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia Gobierno de España. (s.d.). Recuperat 12 de maig de 2026, de https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados