Presentació 

El Grup Cooperatiu TEB representa un model de referència en l’Economia Social i Solidària (ESS) pel seu compromís amb la inserció de persones amb discapacitat. En un context de digitalització global sovint dominat per lògiques basades en el profit econòmic, aquesta anàlisi explora com el TEB utilitza la tecnologia per eliminar barreres i que tothom pugui treballar i decidir per si mateix. A través dels quatre eixos clau proposats pel webinar previ examinarem si la seva infraestructura digital realment s’aparta del “capitalisme de plataforma” per construir una alternativa independent, ètica i centrada en la cura de les persones i el seu entorn, aportant propostes, esbrinant possibles fonts de finançament per arribar a una conclusió.

1. Governança i Participació Digital

La gestió democràtica en una cooperativa de grans dimensions requereix canals que assegurin la veu de tots els socis. En aquest apartat s’analitza com la digitalització en les assemblees i la comunicació interna ajuden a superar les dificultats de comprensió i facilitar la presa de decisions.
• Eines i Pràctiques: Implementació de vot electrònic accessible i assemblees presencials o en remot. L’ús de la Lectura Fàcil Digital en tota la documentació assembleària i en l’App interna de comunicació bidireccional (nòmines, avisos i consultes).
• Funció Social: Garanteix que les dificultats cognitives no siguin una barrera per a la democràcia. La Lectura Fàcil digital permet que el  cooperativiste-treballador entengui els comptes i els projectes de la cooperativa de manera autònoma abans d’exercir el seu dret a vot.
• Anàlisi Crític: Existeix el risc de dependència de plataformes de capital (WhatsApp o Google Play). La sobirania real requeriria un salt a un programa lliure (com per exemple Decidim) per garantir que la comunitat tingui el control sobre l’aplicació i com es fan servir les dades.

2.  Model Econòmic i Activitat Productiva
L’activitat industrial del TEB ha de conviure amb un mercat altament competitiu sense renunciar a la seva missió social. Veurem com la tecnologia s’integra en els processos de fabricació per actuar com un suport que facilita les capacitats dels treballadors i garanteix la viabilitat econòmica del projecte.
• Eines i Pràctiques: Sistemes tintomètrics digitals (Pintures TEB) i sensors de control ambiental (Bolet Ben Fet). Ús de terminals adaptats amb interfaces de Lectura Fàcil i pictogrames a les línies de producció i e-commerce propi.
Un apunt significatiu que mostra el Compromís del TEB en no deixar passar l’oportunitat tecnològica, és la notícia que trobem al seu web 16-12-2025, en que s’ha creat un equip de persones amb discapacitat intel·lectual per entrenar algoritmes d’IA.
• Funció Social: La tecnologia actua com a suport per a la memòria i la comprensió. Adaptar el programari industrial a la Lectura Fàcil permet que persones amb grans necessitats de suport gestionin processos complexos (com la formulació de colors) amb autonomia, amb el resultat que competeixen amb èxit en el mercat ordinari.
• Anàlisi Crític: Cal vigilar que la digitalització no esdevingui una eina per pressionar massa els treballadors (control de productivitat). La millora passaria per prioritzar mercats socials digitals com La Zona en comptes de dependre de logístiques de plataforma com Amazon.

3. Infraestructura d’Informació i Gestió de Dades
L’atenció a les persones genera un gran volum d’informació i altament sensible sobre salut, habitatge i necessitats socials. En aquest punt mirem com l’entitat protegeix la vida privada de les persones i els dubtes raonables quan es gestiona tanta informació sensible.
• Eines i Pràctiques: Per exemple, el TEB lidera el projecte “Dades que cuiden”, creant una plataforma digital que unifica la informació de salut, habitatge i feina de cada persona per atendre-la millor, però amb protocols de seguretat estrictes per protegir la seva integritat.
• Funció Social: Aquesta tecnologia permet una visió més complerta del treballador. Si un treballador té un problema de salut, els educadors de l’habitatge i els de la feina ho saben al moment i poden coordinar-se millor i de manera més eficient.
• Anàlisi Crític: Cal evitar que l’organització decideixi per la persona pel fet de gestionar les seves dades. L’usuari hauria de ser l’amo de la seva pròpia informació. L’ús de servidors comercials (Microsoft/Google) planteja el repte de qui té realment la custòdia d’aquestes dades sensibles. Reforçar les eines de Ciberseguretat. Avui en dia és una lluita desagradable i constant per a qualsevol empresa. Han de situar-se un pas per davant dels possibles atacants (contrasenyes, còpies de seguretat, entrenament a les persones que les custodien).

4. Impacte Sostenible i Relació amb l’Entorn
La digitalització té una petjada física en el territori i una gran capacitat de visibilitzar col·lectius minoritaris. Analitzarem com el TEB connecta amb el seu entorn més proper mitjançant projectes de comunicació pròpia i pràctiques d’economia circular recolzades en la tecnologia.
* Eines i Pràctiques: TEBvist (canal de TV online gestionat pels usuaris) i logística d’última milla optimitzada digitalment per a una distribució més eficient.
Exemples d’Impacte Positiu:
Logística d’última milla neta: L’optimització de rutes mitjançant programari permet que el repartiment als barris propers (Sant Andreu, Zona Franca) es faci de forma eficient amb vehicles elèctrics. Això redueix la contaminació acústica i les emissions de CO2 en el dia a dia dels veïns.
Economia Circular (Bolet Ben Fet): El control climàtic digital minimitza el consum d’aigua i energia, utilitzant biomassa forestal del Montseny per tancar el cicle de producció i prevenir incendis.
* Anàlisi Crític: L’ús de YouTube per a TEBvist prioritza la visibilitat però cedeix el contingut a un capitalisme de plataforma. Per altra banda, també podem suggerir que la gestió del residu electrònic (e-waste), es gestionen per les xarxes sostenibles de remanufacturació, però a data de lliurament no hem pogut confirmar la dada.

Com es financia la digitalització del Grup Teb?
La majoria dels recursos per finançar la digitalització provenen dels recursos propis generats per la seva activitat empresarial.
Ara bé, aquest finançament es complementa amb el suport de l’administració pública. Indirectament a través dels fons del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya que finança el manteniment dels llocs de feina de les persones amb discapacitat (suport a la inserció) i de forma més directa per l’Ajuntament de Barcelona, que es centra en subvencions per a projectes de digitalització, logística i innovació social a través de Barcelona Activa.

Conclusió.
El Grup Cooperatiu TEB demostra que la digitalització no és només una simple eina. Pot tenir moltes cares: de gestió, d’aprenentatge, de valor afegit, de control, d’emancipació… i el situariem en el model de Cooperativisme de Plataforma atès el seu objectiu no és el benefici d’uns pocs, sinó l’autonomia del col·lectiu mitjançant ajudes digitals que faciliten la feina i la participació de la seva Comunitat….   tot i que no és gens fàcil allunyar-se del capitalisme de plataforma.

Fonts/Recursos

Grup Cooperatiu TEB (2022) Pla Estratègic del TEB (2022-2024)
https://teb.org/transparencia/

Xarxa d’Economia Solidària (XES) (2025). Balanç Social del Grup Cooperatiu TEB
https://especial.balancsocial.org/

Grup Cooperatiu TEB (16-12-2025). El TEB avança en inclusió digital amb un projecte d’entrenament d’intel·ligència artificial.

Barcelona Activa (s.d). Impulsem el que fas: subvencions per a l’economia dels barris. https://www.barcelonactiva.cat/impulsemelquefas

Ajuntament de Barcelona (2021). Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030. Barcelona activa https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/estrategia-ess-bcn-2030

La Zona (s.d) El mercat digital del consum conscient https://lazona.coop

Grup Cooperatiu TEB (25-01-2024) Dades que cuiden: cap a un model ètic de gestió de la informació social.
https://teb.org/el-teb-impulsa-el-projecte-dades-que-cuiden/

Xarxanet.org (s.d.) Recursos i articles sobre digitalització i entitats socials
https://xarxanet.org/

Grup Cooperatiu TEB (s.d.) Pintures TEB i Bolet Ben Fet: Projectes industrials amb valor social. https://teb.org/alimentacio/

Grup Cooperatiu TEB (s.d.) TEBvist: El canal de televisió de la discapacitat Intel·lectual https://tebvist.org/

Pam a Pam (s.d.). Mapa de l’Economia Social i Solidària de Catalunya
https://pamapam.org/ca/

Barcelona sostenible (s.d.). Xarxa d’entitats per la sostenibilitat urbana.
https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible

Diari de la discapacitat (17-03-2026) El Grup Cooperatiu TEB tanca el seu 60è aniversari amb una crida a la inclusió i l’accessibilitat cognitiva

Grup Cooperatiu TEB (29-12-2025). El TEB impulsa la creació d’ocupació amb el suport del programa INNVESS 2025.

Grup Cooperatiu TEB (25-01-2024). Dades que Cuiden: Cap a un model ètic de gestió de la informació social,
https://teb.org/el-teb-impulsa-el-projecte-dades-que-cuiden

Gemini AI:  Assistent en cerca de notícies al voltant del TEB Barcelona i revisió ortografia final del text lliurat tenint en compte alguna observació gramatical sota responsabilitat de l’alumne.

Feed-back amb l’entitat: Link compartit amb l’entitat.  A diferència de la primera entrega que va permetre corregir alguna dada errònea i incloure alguna omissió significativa abans del seu lliurament, a data d’avui no hem rebut feed-back sobre aquest segon treball.

En la primera entrega del cas del Grup TEB,  vam poder detectar algunes iniciatives que incorporen tecnologies digitals que poden estar clarament en línia segons els objectius plantejats en la presentació d’en Ricard. En aquest sentit, semblarà interessant aprofundir en l’anàlisi de com la digitalització pot influir en el funcionament i el desenvolupament futur de l’entitat, identificant oportunitats, riscos i la detecció de possibles millores.

En l’àmbit de la governança i de la participació —elements centrals en qualsevol organització cooperativa— destaca el cas de TEBvist, la televisió digital impulsada per la mateixa entitat. Aquest projecte constitueix un exemple clar de com les tecnologies digitals poden contribuir a generar espais de comunicació i participació activa per a les persones amb discapacitat intel·lectual, a la vegada que milloren la visibilitat social del col·lectiu i reforcen la Comunitat de l’organització, sempre i quan siguin plantejats de manera FACIL pel treballador.

Pel que fa a la digitalització de l’activitat productiva, també serà interessant analitzar com el TEB desenvolupa i comercialitza diferents productes propis, alguns dels quals arriben a mercats internacionals com Suïssa o Alemanya. Aquest tipus d’activitat, amb tota seguretat implica l’ús de sistemes digitals de gestió logística i control de qualitat, fet que pot obrir noves oportunitats per millorar l’eficiència dels processos i ampliar la capacitat COMPETITIVA de l’organització sense perdre els seus valors socials.

D’altra banda, el TEB gestiona una gran diversitat de serveis —com programes d’habitatge, inserció laboral, activitats esportives o suport a les famílies— que generen una quantitat significativa d’informació i dades. En aquest sentit, l’anàlisi de com es gestionen aquestes dades pot resultar especialment rellevant, tant des de la perspectiva de l’eficiència organitzativa com des del punt de vista dels riscos associats al tractament de dades sensibles i a la necessitat de garantir-ne la protecció i l’ús RESPONSABLE.

Finalment, també s’han identificat algunes iniciatives relacionades amb la sostenibilitat ambiental, com la instal·lació d’una central fotovoltaica d’aproximadament 1000 m² de plaques solars, la renovació progressiva de vehicles elèctrics o en la gestió dels residus. En aquest àmbit, la digitalització podria jugar un paper rellevant mitjançant l’ús d’aplicacions o sistemes digitals de monitoratge que permetin optimitzar els consums energètics, millorar la gestió logística o facilitar la mesura de la SOSTENIBILITAT ambiental de les activitats desenvolupades per l’organització.

A partir d’aquests primers elements detectats, l’anàlisi posterior se centrarà en aprofundir amb més detall quines oportunitats i riscos pot comportar la digitalització pel GRUP TEB, així com les possibles estratègies per incorporar aquestes tecnologies d’una manera coherent amb els valors de l’ESS que estem estudiant.

                                                                        Què és el Grup TEB?

Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social i solidària en format de cooperativa. Fundada a Barcelona l’any 1966 per iniciativa de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. La seva creació va respondre a la necessitat de generar oportunitats laborals, socials i d’autonomia personal per a aquest col·lectiu, en un context en què els recursos econòmics i els suports governamentals eren molt limitats en aquell moment tenien clar que volien transformar una realitat social.

A banda d’una cooperativa, també és un conjunt d’entitats que desenvolupen diferents activitats orientades a la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió. Entre els seus serveis destaquen els centres especials de treball, els serveis d’inserció laboral, els serveis ocupacionals, els programes de suport a l’autonomia personal,   iniciatives d’habitatge i vida independent, tallers de teatre, de lectura fàcil, música, televisió, entitats esportives, etcètera.

                                                                                                             Com funciona la Cooperativa?

L’organització combina la seva tasca social amb una activitat empresarial real, oferint serveis a empreses i a particulars en àmbits com la manipulació industrial, els serveis ambientals, la jardineria, la neteja i la gestió de residus,  o productes propis de qualitat com pintures, granja de bolets o artesania,  D’aquesta manera, el TEB genera llocs de treball adaptats i inclusius per a centenars de persones amb discapacitat intel·lectual, i al mateix temps contribueix al desenvolupament econòmic i social del territori. A nivell intern i segons paraules de la seva responsable de Comunicació: “el 85% de la seva estructura productiva pertany al col.lectiu de les persones amb discapacitat. El rendiment positiu de la facturació (sic benefici), es reinverteix en millora de les seves infraestructures, adquisició de maquinària, aportacions a altres serveis com el Centre Ocupacional, els serveis residencials, activitats de lleure i cultura i pràctica de l’esport”.

                                                                                                            Aplica els principis de l’ ESS?

Esbrinarem primer quina és la seva missió per si ens dona la primera pista: “El TEB té la missió de fer que les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin tots els suports necessaris per poder viure amb la màxima autonomia possible i participar a la societat. … …i aconseguir una vida inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió social”. 

Sentint això sembla que anem ben encaminats. Si continuem llegint al seu web, trobem quines “palanques” fa servir  i veurem que generen oportunitats per desenvolupar projectes de vida amb la màxima autonomia i participació activa. Treballen amb la comunitat per generar entorns inclusius, accessibles i sostenibles. Acompanyen  les famílies per donar el millor suport als seus familiars amb discapacitat intel·lectual,  i finalment,  creen marcs de col.laboració perquè equips de treball, clients i altres entitats facin possible la inclusió.

                                                                                           Podem verificar que aplica els principis de l’ ESS?

Sí.  Existeixen diferents indicadors per mesurar-ho, com per exemple els dissenyats per Pam a Pam. També hi ha diferents principis  segons les fonts consultades, però hem optat per seguir els expressats universalment en la resolució de l’OIT del 16-6-22:

1. Primacia de les persones i l’objectiu social sobre el capital.
Els treballadors de la cooperativa són els propietaris del TEB;  els beneficis obtinguts es reinverteixen en la mateixa cooperativa. (font: Memòria CCAA 2024, pàg.21, els resultats obtinguts, es doten a fons d’educació i promoció cooperatius, fons de reserva obligatori i a reserves estatutàries).

2. Governança democràtica i participativa.
En tractar-se d’una cooperativa, totes les persones sòcies i treballadores tenen participació directa en la presa de decisions i en la vida de l’organització, via assemblees com a òrgan de decisió o via participacions col·lectives en altres iniciatives.

3. Autonomia i independència.
El TEB es va fundar fa 60 anys de manera independent per un grup de famílies i persones directament implicades, la gestió i direcció es decideixen entre aquest mateix col·lectiu, sense interessos de capital o cap soci prevalent que imposi els seus objectius econòmics, en definitiva, el TEB gestiona la seva activitat segons la seva missió i els seus valors. Programa Llars de residència, Servei d’acompanyament a la vida independent (SAVI).

4. Cooperació voluntària i ajuda mútua.
Com s’ha explicat, és una organització que funciona amb la cooperació entre famílies, cercant solucions davant d’una necessitat social, com per exemple la de donar suport en autonomia personal o en habitatge assistit, serveis a la comunitat, tallers de teatre, de lectura fàcil o serveis de suport a persones i famílies per acollir, orientar i assessorar, tenen una televisió pròpia -Tebvist- guardonada amb els Premis Civisme o  els Premis Solidaris ONCE Catalunya.

5. Compromís amb el treball digne.
Actualment tenen una plantilla de 800 treballadors amb discapacitat intel·lectual i creen les condicions de treball adaptades I inclusives per a ells, com pot ser el suport de monitors que ELS acompanyen als diferents treballadors en el seu dia a dia.  Disposen d’un servei de teràpia ocupacional (STO) i un servei ocupacional d’inserció (SOI), que són centres d’inserció laboral que orienten i preparen persones externes al TEB  perquè puguin tenir accés a un futur lloc de treball.

6. Equitat i igualtat.
Com s’ha dit abans, genera oportunitats de treball, redueix barreres estructurals, promou la igualtat,  la no discriminació i l’equitat, i  adapta tasques i horaris segons les capacitats i habilitats de cada treballador. Disposa d’un pla d’igualtat propi. Promociona la pràctica esportiva per a la inclusió, la relació social i  els hàbits saludables per 200 esportistes.

7. Sostenibilitat ambiental i Social.
Es realitza recollida selectiva de totes les restes del Grup.  Es va instal.lar el 2007 una central fotovoltaica de 1000 m2 de superfície de plaques solars (font: Memòria 2024, pàg.37). Disposa d’un plà estratègic propi alineat amb pacte mundial per a la sostenibilitat. Comença a renovar la seva flota amb vehicles 100% elèctrics. La sostenibilitat social és inherent a la seva activitat en crear llocs de treballs inclusius, o per exemple,  en els diferents programes d’habitatge o jubilacions que desenvolupa per donar suport a l’autonomia dels seus treballadors.

8. Transparència i rendició de comptes.
Memòries del 2021 al 2024, públiques al web, assemblees anuals ordinàries per a la presentació i aprovació dels comptes i pressupostos per part dels cooperativistes presents o en vot delegat. Disposen de diferents canals de comunicació com Tebvist, videos recurrents a YouTube, WhatsApp corporatiu, etcètera.

                                                                                                                   Mirada crítica.

Com moltes entitats de l’ESS que treballen amb col·lectius vulnerables, el funcionament del TEB, té una forta dependència de les subvencions públiques per finançar el seu dia a dia. La memòria econòmica del 2024 ens diu que el 25% dels seus ingressos provenen dels estaments públics, la qual cosa posa en evidència certa vulnerabilitat davant de canvis de polítiques públiques. Malgrat això, la seva viabilitat recau en la seva facturació. El TEB ha de fer front a un entorn molt competitiu oferint la mateixa qualitat que qualsevol altra empresa a un preu suficientment atractiu. Per tant, podem suggerir més esforç en assolir acords de col·laboració i aliances amb altres empreses i fins i tot, demanar incentivar fiscalment a les empreses privades que contractin els seus productes o serveis.

D’altra banda, té una capacitat limitada de contractar més treballadors. Malauradament,  hi ha molta demanda de feina per a persones d’aquest àmbit, però una bona part no pot ser atesa per la limitació dels seus recursos. El seu creixement orgànic és més lent comparat amb les empreses privades, perque tenen un accés més limitat al finançament bancari.

Tot i que el SOI fa una molt bona tasca per la inserció laboral, hi ha un fort desequilibri respecte a les empreses del sector privat, que sovint es limiten a contractar el mínim legal exigit de persones amb discapacitat (habitualment no són de natura intel·lectuals)  i per tant hi ha molta feina per endavant per minimitzar aquesta segregació laboral. Crec que seria interessant, explorar la possibilitat de cercar acords o aliances amb empreses fora de l’ESS per formar i integrar treballadors en les empreses privades.

                                                                                                                    Conclusió final

Hem verificat que el Grup TEB representa un exemple rellevant d’organització vinculada a l´ Economia Social i Solidària, atès prioritza les persones per sobre del benefici econòmic, -tot i que no descuida el “valor” del seu producte o servei que ofereix als seus clients-, L’entitat promou la inclusió laboral i social de les persones amb discapacitat i desenvolupa diferents activitats significatives de compromís social de manera transparent, les quals impacten positivament en les comunitats relacionades on desenvolupa la seva activitat.
Tot i així,  com qualsevol entitat similar, afronta dificultats importants de cara al futur com potser el finançament ordinari de la cooperativa i per altra banda, el repte d’assolir les màximes quotes d’inclusió laboral entre les persones amb discapacitat intel·lectual que encara troben dificultats per accedir a llocs de feina.

Bibliografia:

• TEB GRUP COOPERATIU (s.d) https://teb.org/es/

• Reas Red de Redes Economia Solidària (s.d) https://www.economiasolidaria.org/ca/carta-de-principios-de-la-economia-solidaria/

• Organización Internacional de Trabajo OIT (s.d) https://www.ilo.org/es/temas-y-sectores/economia-social-y-solidaria
Resolucion relativa al Trabajo decente y economia social y solidaria (16-06-2022) Resolución relativa al trabajo decente y la economía social y solidaria | International Labour Organization
• UOC Biblioguía. (2025) Com els centres de creació contribueixen al desenvolupament de l’economia social i solidaria? Espelt, R. https://hdl.handle.net/10609/153587

• Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya Pam a Pam (s.d) https://xes.cat/pam-a-pam

• Web Tebvist (s.d) https://tebvist.cat/

• El Punt Avui (15-11-25) “Pisos del nou bloc de Ca l’Ordit de Sant Andreu serán per a persones amb discapacitat”. B.Vilaro/ACN https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2595997-pisos-del-nou-bloc-de-ca-l-orditde-sant-andreu-seran-per-a-persones-amb-discapacitat.html

• Web Esadealumni (s.d). TEB, “Bolet Ben fet Cuidem la qualitat, Les coses ben fetes” per Davide Menine.https://www.esadealumni.net/ca/blog/teb-bolet-ben-fet-cuidem-la-qualitat-escrit-davide-menini-casanica-efms-20-indigital-pdm-19

• Fundació Josi Llorenç (s.d) https://tebfundacio.cat/