Disculpeu, de moment acompanyo enllaç públic. Els propers dies a veure si ho puc solventar.

Consell: no apureu més de 5′ perquè no excedeixi del 3o0MB

https://drive.google.com/file/d/11SyHLO34tcQfROutx0tmGeSvjDMseYVg/view?usp=sharing

1. L’ecosistema TEB com a valor compartit i arrelament a Sant Andreu

Quan vaig començar a analitzar el Grup TEB com a cas d’estudi en aquesta assignatura, ho vaig fer des d’una mirada freda i en línia a les matèries cursades del grau d’ADE. Però, a mesura que he anat aprofundint en el seu model, m’he adonat que no estem davant d’una simple empresa que ofereix serveis. El TEB pot esdevenir en realitat, un motor que dinamitzi i cohesioni una part important de la vida social i econòmica en les seves àrees d’influència de l’àrea metropolitana de Barcelona.
La meva tesi en aquest treball de síntesi és que la viabilitat de l’entitat no només depèn de la seva eficiència industrial, sinó de la seva capacitat per protegir el valor que genera. Avui dia, el TEB és un model d’èxit en l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic) , però hem de ser crítics: aquest èxit pot esdevenir fràgil. Competir en un mercat globalitzat amb una estructura de costos condicionada pel valor social és un equilibri permanent. El repte és que aquest valor no es dilueixi en un sistema econòmic extractiu que prioritza el preu per sobre de la persona.

Preguntada a l’entitat com és l’adaptació del Plà d’acció per a la ESS de la UE, ens indiquen que l’impacte d’aquestes polítiques és bastant indirecte. La seva viabilitat real depèn de la normativa catalana i estatal, especialment del reconeixement de la distinció entre centres especials de treball d’iniciativa social i els mercantils, una diferenciació clau.

2. Digitalització: Una transició amb riscos

La digitalització s’ha presentat com un imperatiu ineludible, però des d’una perspectiva crítica, pot esdevenir una trampa. Si volem complir amb l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats), la transició digital ha de ser inclusiva, però la realitat és que la inversió tecnològica sovint competeix directament pels mateixos recursos limitats que financen l’atenció i el suport a les persones.
No es tracta només d’instal·lar programari, sinó de garantir el desenvolupament de la Lectura Fàcil, amb tallers específics tots els dijous a les seves instal.lacions . Però siguem realistes: adaptar sistemes complexos a interfícies inclusives té un cost elevat i un aprenentatge lent. El risc és que la digitalització es converteixi en una barrera més si no va acompanyada d’un finançament públic específic que entengui que la tecnologia en l’ESS no és per “estalviar personal”, sinó per “empoderar-lo”.

Per altra banda, el TEB, acompleix l’ODS 9 (Indústria, innovació i infraestructura), en la modernització de les seves línies d’envasat, de pintures i de “Bolet ben fet”, que permeten operar maquinària a les persones amb discapacitat, El Grup TEB, ens confirma que l’entitat explora l’ús d’intel.ligència Artificial i aliances tecnològiques per facilitar la Lectura Fàcil i l’accessibilitat cognitiva evitant que la robotització desplaci les persones.

3. El REC (EIX TEB): Entre la utopia i l’operativitat

La proposta més personal i transformadora que he plantejat és l’adhesió al REC (Recurs Econòmic Ciutadà). Sovint pensem en les monedes socials com a experiments complexos, però jo ho veig com un simple pacte de bon veïnatge.

El potencial real del REC en el context del TEB el veig doble:

• Arrelament territorial: Garanteix que l’esforç dels treballadors es quedi a les botigues de proximitat de Sant Andreu, complint amb l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles).
• L’economia de les cures: És aquí on el REC brilla més. Proposo que la moneda serveixi per visibilitzar el suport mutu entre famílies. Si una família acompanya una altra, aquest temps s’ha de poder “mesurar” i recompensar. És una manera senzilla de dir: “el teu temps cuidant val tant com el temps fabricant”.

Malgrat aquest potencial, des d’una vessant de gestió, aquesta visió topa amb barreres operatives considerables: dificultat en assolir una massa crítica de comerç adherits i el risc de generar una “sobrecàrrega de gestió” per a les famílies. Sense una facilitat d’ús extrema i un suport institucional que garanteixi la seva liquiditat, el REC, corre el risc de quedar-se en una iniciativa simbòlica en lloc d’aconseguir ser una eina de sobirania econòmica que el barri necessita.

Aquesta visió crítica ens la confirma el Grup Teb. Assenyala aquestes barreres operatives més la dispersió territorial de la seva plantilla que viu arreu de l’area Metropolitana i que la manca d’implantació massiva de la moneda no rema a favor.

Per altra banda i en la linea de l’economia de les cures,  l’entitat m’esmenta que han llançat una nova eina: “Valor Social integrat”, en que estan treballant per visibilitzar i monetitzar l’impacte que el TEB genera en les famílies i en la societat, alineant-se en el reconeixement de les xarxes de suport mutu com un actiu econòmic real. Si consultem la seva web en l’apartat de transparència, aquesta eina ens parla del seu efecte multiplicador: Per cada euro invertit, el TEB, retorna 1,61€ a la societat i si es tenen en compte els ajuts rebuts al TEB per part de l’Administració Pública, aquest retorn és molt superior i es situa en 4,37€.

Tampoc podem passar per alt la seva incidència en l’ODS 13 (acció per clima), des d’un enfocament d’economia circular, en un model de producció de Km.0 i en la seva eficiència en la gestió de residus.

4. De la subvenció a la complicitat: la trampa de la dependència

Des d’una mirada esbiaixada d’una empresa privada amb ànim de lucre, m’he fixat especialment en una certa dependència de les entitats de l’ESS respecte a les polítiques públiques.

La relació amb l’administració és el punt més sensible. Tot i que el TEB no vol dependre de subvencions, la realitat del sector demostra que sense el suport públic la viabilitat financera pot trontollar o crear dificultats a curt termini. Hi ha una certa complicitat i col.laboració de les administracions, però hauria de passar per una simplificació administrativa real. La rigidesa dels terminis de pagament de l’administració, la seva aprovació de pressupostos i la burocràcia generen tensions de tresoreria que de vegades dificulten la viabilitat del seu dia a dia.

L’entitat valida aquesta tesi, afegint que les clàusules socials sovint són només complementàries i no canvien les condicions de competència real enfront de grans corporacions. El TEB reclama que la compra pública s’utilitzi realment com una eina de política econòmica per protegir models que generen arrelament territorial i un retorn social real.

L’ODS 17 (Aliances per assolir objectius), es materialitza en la contractació pública responsable, però sovint ens trobem amb una “administració de vidre”: bones paraules en les guies (com la de REAS, 2025) però licitacions que, a l’hora de la veritat, segueixen premiant l’oferta més barata.
Si l’Ajuntament de Barcelona no aposta decididament per clàusules socials blindades, el TEB es veu obligat a competir en desigualtat de condicions contra grans corporacions mercantils que no tenen el seu retorn social (SROI) i que la XES, ho mesura i denomina com a balança social. La sostenibilitat del TEB, per tant, no és només una qüestió de bona gestió interna, sinó d’una voluntat política real que deixi de veure l’ESS com un sector assistencial per veure’l com un soci econòmic de ple dret.

En aquest punt, m’agradaria mencionar positivament l’acord d’aquesta entitat d’habitatge inclusiu amb Sostre Cívic i Perviure, un exemple d’èxit per ajudar a resoldre el repte de l’habitatge, demostrant, que la innovació social més efectiva és la que connecta necessitats vitals concretes.

5. Conclusió: Una viabilitat que cal conquerir

Aquest curs m’ha permès entendre que l’Economia Social i Solidària no és una alternativa marginal, sinó una necessitat urgent. El Grup TEB m’ha ensenyat que es pot ser rendible essent radicalment humà però que sempre està sota amenaça constant.
La meva valoració final és que el potencial transformador del TEB depèn de la seva capacitat per defensar el seu espai amb eines noves, però també amb un realisme exigent. La viabilitat serà real només si aconseguim un ecosistema on la tecnologia no exclogui, una moneda social o similar sigui acceptada i l’administració es comprometi més enllà de la signatura de convenis. El valor s’ha de quedar a casa, però per fer-ho, hem de construir parets financeres més sòlides.
Malgrat les dificultats operatives, el GRUP TEB ens pot demostrar que l’economia pot tenir ànima i que el futur del nostre territori hauria de passar per relacions més circulars i humanes. Si són capaços, d’unir rigor en la gestió amb la força de la solidaritat, no només estan assegurant la seva supervivència, sinó que estaríen plantant una nova llavor d’un model econòmic que es mesuri, per sobre de tot, en dignitat.

Agraïments i interacció amb l’entitat

Vull expresar el meu sincer agraïment al Grup TEB per la seva excel.lent predisposició i col.laboració al llarg de tota l’assignatura. Han escoltat les meves propostes, m’han ajudat amb les seves correccions i suggeriments. Especialment vull destacar el suport de Gemma Vialcanet del departament de Comunicació i a Susana Garriga, directora d’Economia Social (EMS), amb les quals he mantingut un intercanvi de comunicacions via correu electrònic que ha permés contrastar les meves hipòtesis amb la realitat operativa del grup.

Fonts consultades:

Grup TEB (2026). Memòria social i de sostenibilitat. https://teb.coop/

Grup TEB (2026) El valor social integrat: posem xifres a l’impacte social del TEB  https://teb.org/el-valor-social-integrat-del-teb-posar-xifres-a-limpacte-social/

REAS – Xarxa d’Economia Solidària (2025). Guia de contractació pública responsable i mercat social. https://reas.red/

Sostre Cívic (2025) L’habitatge cooperatiu fa un nou pas endavant amb Ca L’Ordit. https://sostrecivic.coop/acte-inici-obres-ca-lordit/

Nacions Unides (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/development-agenda/

Comissió Europea (2021). Pla d’Acció de la UE per a l’Economia Social. https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-9-2022-0288_ES.html

IA Gemini. Prompt: identificar objectius ODS agenda 2030 i relació directe amb les activitats del TEB i en la revisió ortogràfica i gramatical, i revisió final en la seva estructura de presentació sota la responsabilitat de l’alumne.

Presentació

La moneda tradicional funciona sovint sota una lògica d’economia extractiva: el diner que entra al TEB —ja sigui via subvencions o vendes— tendeix a patir una fuga de valor important cap a grans subministradores d’energia, plataformes digitals globals o mercats financers externs que no aporten res pel desenvolupament del barri de Sant Andreu.

El TEB actual és un model d’eficiència com a empresa social, però encara està lligat a unes regles del joc que prioritzen la sortida de “reserva de valor” fora del territori.
El procés de preparació d’aquesta activitat, ens ha obligat a reflexionar com la cooperativa TEB Barcelona, podría explorar una possible adhesió al REC. És tracta d’una eina a tenir en compte per fer el “click” definitiu: passar de ser una entitat que insereix persones en el mercat laboral, -que no és poca cosa-,  a ser una entitat que pot ajudar a crear un mercat propi, protegit i humà. Es tracta d’un instrument polític d’arrelament comunitari on el valor no resideix en l’acumulació o l’especulació, sinó en la capacitat de retenir i fer circular la riquesa dins del barri. En lloc de crear una moneda de zero, el TEB s’uneix a un ecosistema ja operatiu a Barcelona per garantir que cada unitat de valor generada pel treball de les persones amb discapacitat alimenti el comerç de proximitat al Eix de Sant Andreu i per cert que comparteix veïnatge amb la “grama” de Santa Coloma.

Estratègia marc operatiu

Per tal que la moneda social aporti valor sense tensionar la missió productiva de la cooperativa, delimitem la proposta:

1. Espai concret: El districte de Sant Andreu, amb focus especial en els comerços que envolten les seus del TEB i l’eix Besòs (connexió amb la Trinitat Vella o Santa Coloma Gramanet).
2. Actors clau: Interns: Treballadors, socis i famílies (com a consumidors i nodes de cures). Caldria una xarxa important de voluntaris per fer arribar la campanya a tots els comerços del barri. (i molta pedagogía)
Externs: comerços/PIMES del barri (alimentació, reparacions, serveis) i el Districte (com a garant institucional).
3. Usos delimitats,. On aporta valor?:
a)  Incentius no salarials: Bonificacions extra en REC per als treballadors (per exemple, un 10% addicional sobre complements o gratificacions) per ser gastats en productes del propi TEB o en botigues del barri.
b)  Circuit d’Economia de Cures: Usar el REC per “pagar” serveis d’intercanvi entre famílies (ex: algú que acompanya a usuari a una activitat rep RECs que pot gastar en productes de la cooperativa).
c) Compres de proximitat: Que el TEB prioritzi proveïdors del barri que acceptin REC per a despeses menors de manteniment o càtering.

Mirada Crítica al Model Actual del TEB

Per justificar l’impuls del REC, cal analitzar les limitacions del model actual:

• El miratge de la inserció: El TEB no té eines per evitar que el consum dels seus membres es desconnecti de la seva missió social i acabi en multinacionals.
• La dictadura de la factura: La pressió per la viabilitat pot subordinar el “temps de cura” a la facturació. L’èxit es mesura en euros, no en la intensitat de les relacions.
• Dependència Institucional: Calen canals de sobirania econòmica. El REC, en ser una moneda ciutadana, ofereix aquesta autonomia i intercanvi directe amb el territori.

Possible aliances estratègiques

L’adhesió al REC permet al TEB liderar una xarxa de complicitats externes:
• Districte de Sant Andreu: Aliança clau per legitimar el projecte. Com s’ha vist a l’Eix Besòs, el Districte pot canalitzar ajudes via REC, assegurant que els recursos públics es quedin al barri.
• PIMES i Eixos Comercials: El petit comerç és l’aliat natural. El REC els protegeix de les grans plataformes creant un circuit de fidelització on els membres de la cooperativa consumeixen directament a les botigues “amigues” de Sant Andreu.

Anàlisi DAFO ampliat

FORTALESES
• Tecnologia i Legalitat: L’ús del REC estalvia la inversió en desenvolupament; és un sistema segur i ja conegut per l’Ajuntament.
• Capacitat Productora d’Autoconsum: El TEB pot oferir els seus productes (alimentació, pintures) en RECs, donant valor real a la moneda.
• Xarxa de Confiança: 60 anys d’arrelament que faciliten la interlocució amb el teixit comercial per sumar-se a la xarxa REC.
• Base social àmplia. Amb centenars de treballadors i famílies vinculades; per tant, una massa crítica suficient per fer que una moneda social pugui circular.
• Identitat i valor arrelats. Cultura de solidaritat estesa. Els socis i treballadors entenen que la seva activitat econòmica ha de servir a les persones, fet que pot facilitar l’acceptació d’una moneda complementària.

FEBLESES
• Gestió de la Productivitat asimètrica: El repte d’equilibrar el valor del temps en l’intercanvi del Rec o del banc del temps.
• Oposició interna: Risc que l’estructura vegi la moneda social com una càrrega operativa i no com un salt de valor afegit.
• Dinamització i recursos: Requereix un esforç constant per mantenir la moneda en moviment i evitar l’estancament.
• Dificultats logístiques i de formació. La majoria dels seus treballadors tenen discapacitat intel.lectual. Una nova moneda de pagament pot demanar un esforç extra en adaptació i aprenentatge.
• Desconfiança. A diferencia de la resta del territori, a Barcelona i altres grans poblacions, la gent no es coneix en general, la qual cosa pot suposar una barrera en les grans ciutats.

OPORTUNITATS
• Recolzament públic. Per exemple en la guía de la diputació de Barcelona en ens orienta en metodologia per mapejar PIMES que ja accepten o podrien acceptar el REC.
• Consolidació de l’Eix Nou Barris-Besos. Aprofitar que el REC ja és present a la Trinitat Vella per estendre’l a tot Sant Andreu a través del TEB.
• Visibilitat. Impulsar i liderar l’us de moneda social en el barri, el convertiria en referent d’innovació social.
• Intercooperació. Aquesta possible notorietat, pot facilitar intercanvis similars, cooperació amb monedes veïnes com la grama i crear nous mercats socials. (EX. Associació Salut i Familia)

AMENACES
• Bretxa Digital: El REC és digital. Cal que el TEB proposi un “pont digital” físic (targetes QR).
• Saturació de Moneda: Si el comerç local no s’implica prou, o els proveïdors del barri no accepten la moneda social, aquesta s’acumularà al TEB i perdrà la seva funció.
• Incerteza Jurídica: Absència de marcs fiscals clars per a la moneda complementària a nivell estatal.

Impactes

a)  Sostenibilitat Ambiental. El REC incentiva el consum de km 0 per definició (no es pot gastar fora del barri o els barris veïns). Redueix la petjada de carboni i bonifica activament l’economia circular.
b)  Lluita contra l’Exclusió. Inverteix la jerarquia social: democratitza l’accés a béns per a rendes baixes i dona prestigi al col·lectiu: el barri reconeix el TEB com el motor de la moneda que salva el petit comerç.
c)  Igualtat i Justícia de Temps. A través de l’aliança amb l’Associació Salut i Família, es visibilitzen les tasques de cura. Es pot proposar que certes hores de voluntariat familiar es tradueixin en RECs, posant la dignitat humana per sobre de la productivitat.

Implementació

Per minimitzar riscos les propostes son:
a) . Proves acotades. Proves pilot i graduals en alguna activitat concreta.
b) . Aplicació de capes:
• Capa Digital: App REC per a la traçabilitat (Observatori de Monedes).
• Capa Física (Lectura Fàcil): Targetes NFC i vals amb pictogrames per garantir que ningú quedi fora per falta de tecnologia.

Màxima difusió
Televisió local, Tebvist, xarxes internes, prensa, videos instagram

Conclusió

Com podem observar, el to obtingut en aquest cas pot pecar d’excés d’optimiste, però crec que és tracta de la mirada que és necessaria per tirar endavant qualsevol projecte ambiciós tot i que no assoleixis el 100% dels objectius. Per tant, un hipotètic impuls del REC podía permetre que el Grup TEB deixés de ser una empresa social a l’ ús per convertirse en un motor de vida i decisió compartida al barri.
Si s’aconseguís enllaçar la tecnologia existent, el suport de la Diputació i el Districte, i l’expertesa en cures de Salut i Família, la moneda social faria possible que el valor creat per les persones amb discapacitat es transformés en la llavor d’una alternativa real, circular i radicalment igualitària a Sant Andreu.
Aquesta moneda complementària no només enfortiria l’economia, sinó que situaria el TEB com un referent on veïns i comerciants podrien col·laborar d’igual a igual.

BIBLIOGRAFIA/MATERIALS

Rbiu (2024). Formen part de l’observatori de la Moneda Complementària. https://project.rbiu.org/formem-part-de-lobservatori-de-la-moneda-complementaria/

REC Barcelona. (s.d). Li toca al barri. https://rec.barcelona/litocaalbarri/

REC Barcelona. (s.d). Menja’t Barcelona! https://rec.barcelona/menjat-barcelona/

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. (Materials Alternatives Econòmiques, UOC)

Què es la Grama? (s.d) Com funciona, Normativa i documentació https://www.gramamoneda.cat/

Diputació de Barcelona (2022). Guia metodológica implementación de monedes local des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. https://www.diba.cat/documents/153833/343368215/Guia+Monedes+Locals.pdf/889e8864-cb80-80e3-0d21-ead9fed77aed?t=1668683005797

Associació Salut i Familia (s.d) . Àrea Bancs del temps i cohesió social https://saludyfamilia.es/ca/programa/banc-del-temps/

CANVA.  Diagrama anàlisi DAFO Aplicat al TEB.

IA (Gemini). S’ha utilitzat aquesta eina, pel reordenament i assignació dels conceptes en el DAFO, ajuda en la cerca de dades i la seva verificació, en la revisió gramàtica i ortogràfica i assistent per no ometre punts clau sota la responsabilitat final de l’alumne.

L’enfocament i l’ evolució que ha tingut el cas presentat, és producte del feed-back rebut d’altres alumnes.

Presentació 

El Grup Cooperatiu TEB representa un model de referència en l’Economia Social i Solidària (ESS) pel seu compromís amb la inserció de persones amb discapacitat. En un context de digitalització global sovint dominat per lògiques basades en el profit econòmic, aquesta anàlisi explora com el TEB utilitza la tecnologia per eliminar barreres i que tothom pugui treballar i decidir per si mateix. A través dels quatre eixos clau proposats pel webinar previ examinarem si la seva infraestructura digital realment s’aparta del “capitalisme de plataforma” per construir una alternativa independent, ètica i centrada en la cura de les persones i el seu entorn, aportant propostes, esbrinant possibles fonts de finançament per arribar a una conclusió.

1. Governança i Participació Digital

La gestió democràtica en una cooperativa de grans dimensions requereix canals que assegurin la veu de tots els socis. En aquest apartat s’analitza com la digitalització en les assemblees i la comunicació interna ajuden a superar les dificultats de comprensió i facilitar la presa de decisions.
• Eines i Pràctiques: Implementació de vot electrònic accessible i assemblees presencials o en remot. L’ús de la Lectura Fàcil Digital en tota la documentació assembleària i en l’App interna de comunicació bidireccional (nòmines, avisos i consultes).
• Funció Social: Garanteix que les dificultats cognitives no siguin una barrera per a la democràcia. La Lectura Fàcil digital permet que el  cooperativiste-treballador entengui els comptes i els projectes de la cooperativa de manera autònoma abans d’exercir el seu dret a vot.
• Anàlisi Crític: Existeix el risc de dependència de plataformes de capital (WhatsApp o Google Play). La sobirania real requeriria un salt a un programa lliure (com per exemple Decidim) per garantir que la comunitat tingui el control sobre l’aplicació i com es fan servir les dades.

2.  Model Econòmic i Activitat Productiva
L’activitat industrial del TEB ha de conviure amb un mercat altament competitiu sense renunciar a la seva missió social. Veurem com la tecnologia s’integra en els processos de fabricació per actuar com un suport que facilita les capacitats dels treballadors i garanteix la viabilitat econòmica del projecte.
• Eines i Pràctiques: Sistemes tintomètrics digitals (Pintures TEB) i sensors de control ambiental (Bolet Ben Fet). Ús de terminals adaptats amb interfaces de Lectura Fàcil i pictogrames a les línies de producció i e-commerce propi.
Un apunt significatiu que mostra el Compromís del TEB en no deixar passar l’oportunitat tecnològica, és la notícia que trobem al seu web 16-12-2025, en que s’ha creat un equip de persones amb discapacitat intel·lectual per entrenar algoritmes d’IA.
• Funció Social: La tecnologia actua com a suport per a la memòria i la comprensió. Adaptar el programari industrial a la Lectura Fàcil permet que persones amb grans necessitats de suport gestionin processos complexos (com la formulació de colors) amb autonomia, amb el resultat que competeixen amb èxit en el mercat ordinari.
• Anàlisi Crític: Cal vigilar que la digitalització no esdevingui una eina per pressionar massa els treballadors (control de productivitat). La millora passaria per prioritzar mercats socials digitals com La Zona en comptes de dependre de logístiques de plataforma com Amazon.

3. Infraestructura d’Informació i Gestió de Dades
L’atenció a les persones genera un gran volum d’informació i altament sensible sobre salut, habitatge i necessitats socials. En aquest punt mirem com l’entitat protegeix la vida privada de les persones i els dubtes raonables quan es gestiona tanta informació sensible.
• Eines i Pràctiques: Per exemple, el TEB lidera el projecte “Dades que cuiden”, creant una plataforma digital que unifica la informació de salut, habitatge i feina de cada persona per atendre-la millor, però amb protocols de seguretat estrictes per protegir la seva integritat.
• Funció Social: Aquesta tecnologia permet una visió més complerta del treballador. Si un treballador té un problema de salut, els educadors de l’habitatge i els de la feina ho saben al moment i poden coordinar-se millor i de manera més eficient.
• Anàlisi Crític: Cal evitar que l’organització decideixi per la persona pel fet de gestionar les seves dades. L’usuari hauria de ser l’amo de la seva pròpia informació. L’ús de servidors comercials (Microsoft/Google) planteja el repte de qui té realment la custòdia d’aquestes dades sensibles. Reforçar les eines de Ciberseguretat. Avui en dia és una lluita desagradable i constant per a qualsevol empresa. Han de situar-se un pas per davant dels possibles atacants (contrasenyes, còpies de seguretat, entrenament a les persones que les custodien).

4. Impacte Sostenible i Relació amb l’Entorn
La digitalització té una petjada física en el territori i una gran capacitat de visibilitzar col·lectius minoritaris. Analitzarem com el TEB connecta amb el seu entorn més proper mitjançant projectes de comunicació pròpia i pràctiques d’economia circular recolzades en la tecnologia.
* Eines i Pràctiques: TEBvist (canal de TV online gestionat pels usuaris) i logística d’última milla optimitzada digitalment per a una distribució més eficient.
Exemples d’Impacte Positiu:
Logística d’última milla neta: L’optimització de rutes mitjançant programari permet que el repartiment als barris propers (Sant Andreu, Zona Franca) es faci de forma eficient amb vehicles elèctrics. Això redueix la contaminació acústica i les emissions de CO2 en el dia a dia dels veïns.
Economia Circular (Bolet Ben Fet): El control climàtic digital minimitza el consum d’aigua i energia, utilitzant biomassa forestal del Montseny per tancar el cicle de producció i prevenir incendis.
* Anàlisi Crític: L’ús de YouTube per a TEBvist prioritza la visibilitat però cedeix el contingut a un capitalisme de plataforma. Per altra banda, també podem suggerir que la gestió del residu electrònic (e-waste), es gestionen per les xarxes sostenibles de remanufacturació, però a data de lliurament no hem pogut confirmar la dada.

Com es financia la digitalització del Grup Teb?
La majoria dels recursos per finançar la digitalització provenen dels recursos propis generats per la seva activitat empresarial.
Ara bé, aquest finançament es complementa amb el suport de l’administració pública. Indirectament a través dels fons del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya que finança el manteniment dels llocs de feina de les persones amb discapacitat (suport a la inserció) i de forma més directa per l’Ajuntament de Barcelona, que es centra en subvencions per a projectes de digitalització, logística i innovació social a través de Barcelona Activa.

Conclusió.
El Grup Cooperatiu TEB demostra que la digitalització no és només una simple eina. Pot tenir moltes cares: de gestió, d’aprenentatge, de valor afegit, de control, d’emancipació… i el situariem en el model de Cooperativisme de Plataforma atès el seu objectiu no és el benefici d’uns pocs, sinó l’autonomia del col·lectiu mitjançant ajudes digitals que faciliten la feina i la participació de la seva Comunitat….   tot i que no és gens fàcil allunyar-se del capitalisme de plataforma.

Fonts/Recursos

Grup Cooperatiu TEB (2022) Pla Estratègic del TEB (2022-2024)
https://teb.org/transparencia/

Xarxa d’Economia Solidària (XES) (2025). Balanç Social del Grup Cooperatiu TEB
https://especial.balancsocial.org/

Grup Cooperatiu TEB (16-12-2025). El TEB avança en inclusió digital amb un projecte d’entrenament d’intel·ligència artificial.

Barcelona Activa (s.d). Impulsem el que fas: subvencions per a l’economia dels barris. https://www.barcelonactiva.cat/impulsemelquefas

Ajuntament de Barcelona (2021). Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030. Barcelona activa https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/estrategia-ess-bcn-2030

La Zona (s.d) El mercat digital del consum conscient https://lazona.coop

Grup Cooperatiu TEB (25-01-2024) Dades que cuiden: cap a un model ètic de gestió de la informació social.
https://teb.org/el-teb-impulsa-el-projecte-dades-que-cuiden/

Xarxanet.org (s.d.) Recursos i articles sobre digitalització i entitats socials
https://xarxanet.org/

Grup Cooperatiu TEB (s.d.) Pintures TEB i Bolet Ben Fet: Projectes industrials amb valor social. https://teb.org/alimentacio/

Grup Cooperatiu TEB (s.d.) TEBvist: El canal de televisió de la discapacitat Intel·lectual https://tebvist.org/

Pam a Pam (s.d.). Mapa de l’Economia Social i Solidària de Catalunya
https://pamapam.org/ca/

Barcelona sostenible (s.d.). Xarxa d’entitats per la sostenibilitat urbana.
https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible

Diari de la discapacitat (17-03-2026) El Grup Cooperatiu TEB tanca el seu 60è aniversari amb una crida a la inclusió i l’accessibilitat cognitiva

Grup Cooperatiu TEB (29-12-2025). El TEB impulsa la creació d’ocupació amb el suport del programa INNVESS 2025.

Grup Cooperatiu TEB (25-01-2024). Dades que Cuiden: Cap a un model ètic de gestió de la informació social,
https://teb.org/el-teb-impulsa-el-projecte-dades-que-cuiden

Gemini AI:  Assistent en cerca de notícies al voltant del TEB Barcelona i revisió ortografia final del text lliurat tenint en compte alguna observació gramatical sota responsabilitat de l’alumne.

Feed-back amb l’entitat: Link compartit amb l’entitat.  A diferència de la primera entrega que va permetre corregir alguna dada errònea i incloure alguna omissió significativa abans del seu lliurament, a data d’avui no hem rebut feed-back sobre aquest segon treball.

En la primera entrega del cas del Grup TEB,  vam poder detectar algunes iniciatives que incorporen tecnologies digitals que poden estar clarament en línia segons els objectius plantejats en la presentació d’en Ricard. En aquest sentit, semblarà interessant aprofundir en l’anàlisi de com la digitalització pot influir en el funcionament i el desenvolupament futur de l’entitat, identificant oportunitats, riscos i la detecció de possibles millores.

En l’àmbit de la governança i de la participació —elements centrals en qualsevol organització cooperativa— destaca el cas de TEBvist, la televisió digital impulsada per la mateixa entitat. Aquest projecte constitueix un exemple clar de com les tecnologies digitals poden contribuir a generar espais de comunicació i participació activa per a les persones amb discapacitat intel·lectual, a la vegada que milloren la visibilitat social del col·lectiu i reforcen la Comunitat de l’organització, sempre i quan siguin plantejats de manera FACIL pel treballador.

Pel que fa a la digitalització de l’activitat productiva, també serà interessant analitzar com el TEB desenvolupa i comercialitza diferents productes propis, alguns dels quals arriben a mercats internacionals com Suïssa o Alemanya. Aquest tipus d’activitat, amb tota seguretat implica l’ús de sistemes digitals de gestió logística i control de qualitat, fet que pot obrir noves oportunitats per millorar l’eficiència dels processos i ampliar la capacitat COMPETITIVA de l’organització sense perdre els seus valors socials.

D’altra banda, el TEB gestiona una gran diversitat de serveis —com programes d’habitatge, inserció laboral, activitats esportives o suport a les famílies— que generen una quantitat significativa d’informació i dades. En aquest sentit, l’anàlisi de com es gestionen aquestes dades pot resultar especialment rellevant, tant des de la perspectiva de l’eficiència organitzativa com des del punt de vista dels riscos associats al tractament de dades sensibles i a la necessitat de garantir-ne la protecció i l’ús RESPONSABLE.

Finalment, també s’han identificat algunes iniciatives relacionades amb la sostenibilitat ambiental, com la instal·lació d’una central fotovoltaica d’aproximadament 1000 m² de plaques solars, la renovació progressiva de vehicles elèctrics o en la gestió dels residus. En aquest àmbit, la digitalització podria jugar un paper rellevant mitjançant l’ús d’aplicacions o sistemes digitals de monitoratge que permetin optimitzar els consums energètics, millorar la gestió logística o facilitar la mesura de la SOSTENIBILITAT ambiental de les activitats desenvolupades per l’organització.

A partir d’aquests primers elements detectats, l’anàlisi posterior se centrarà en aprofundir amb més detall quines oportunitats i riscos pot comportar la digitalització pel GRUP TEB, així com les possibles estratègies per incorporar aquestes tecnologies d’una manera coherent amb els valors de l’ESS que estem estudiant.

                                                                        Què és el Grup TEB?

Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social i solidària en format de cooperativa. Fundada a Barcelona l’any 1966 per iniciativa de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. La seva creació va respondre a la necessitat de generar oportunitats laborals, socials i d’autonomia personal per a aquest col·lectiu, en un context en què els recursos econòmics i els suports governamentals eren molt limitats en aquell moment tenien clar que volien transformar una realitat social.

A banda d’una cooperativa, també és un conjunt d’entitats que desenvolupen diferents activitats orientades a la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió. Entre els seus serveis destaquen els centres especials de treball, els serveis d’inserció laboral, els serveis ocupacionals, els programes de suport a l’autonomia personal,   iniciatives d’habitatge i vida independent, tallers de teatre, de lectura fàcil, música, televisió, entitats esportives, etcètera.

                                                                                                             Com funciona la Cooperativa?

L’organització combina la seva tasca social amb una activitat empresarial real, oferint serveis a empreses i a particulars en àmbits com la manipulació industrial, els serveis ambientals, la jardineria, la neteja i la gestió de residus,  o productes propis de qualitat com pintures, granja de bolets o artesania,  D’aquesta manera, el TEB genera llocs de treball adaptats i inclusius per a centenars de persones amb discapacitat intel·lectual, i al mateix temps contribueix al desenvolupament econòmic i social del territori. A nivell intern i segons paraules de la seva responsable de Comunicació: “el 85% de la seva estructura productiva pertany al col.lectiu de les persones amb discapacitat. El rendiment positiu de la facturació (sic benefici), es reinverteix en millora de les seves infraestructures, adquisició de maquinària, aportacions a altres serveis com el Centre Ocupacional, els serveis residencials, activitats de lleure i cultura i pràctica de l’esport”.

                                                                                                            Aplica els principis de l’ ESS?

Esbrinarem primer quina és la seva missió per si ens dona la primera pista: “El TEB té la missió de fer que les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin tots els suports necessaris per poder viure amb la màxima autonomia possible i participar a la societat. … …i aconseguir una vida inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió social”. 

Sentint això sembla que anem ben encaminats. Si continuem llegint al seu web, trobem quines “palanques” fa servir  i veurem que generen oportunitats per desenvolupar projectes de vida amb la màxima autonomia i participació activa. Treballen amb la comunitat per generar entorns inclusius, accessibles i sostenibles. Acompanyen  les famílies per donar el millor suport als seus familiars amb discapacitat intel·lectual,  i finalment,  creen marcs de col.laboració perquè equips de treball, clients i altres entitats facin possible la inclusió.

                                                                                           Podem verificar que aplica els principis de l’ ESS?

Sí.  Existeixen diferents indicadors per mesurar-ho, com per exemple els dissenyats per Pam a Pam. També hi ha diferents principis  segons les fonts consultades, però hem optat per seguir els expressats universalment en la resolució de l’OIT del 16-6-22:

1. Primacia de les persones i l’objectiu social sobre el capital.
Els treballadors de la cooperativa són els propietaris del TEB;  els beneficis obtinguts es reinverteixen en la mateixa cooperativa. (font: Memòria CCAA 2024, pàg.21, els resultats obtinguts, es doten a fons d’educació i promoció cooperatius, fons de reserva obligatori i a reserves estatutàries).

2. Governança democràtica i participativa.
En tractar-se d’una cooperativa, totes les persones sòcies i treballadores tenen participació directa en la presa de decisions i en la vida de l’organització, via assemblees com a òrgan de decisió o via participacions col·lectives en altres iniciatives.

3. Autonomia i independència.
El TEB es va fundar fa 60 anys de manera independent per un grup de famílies i persones directament implicades, la gestió i direcció es decideixen entre aquest mateix col·lectiu, sense interessos de capital o cap soci prevalent que imposi els seus objectius econòmics, en definitiva, el TEB gestiona la seva activitat segons la seva missió i els seus valors. Programa Llars de residència, Servei d’acompanyament a la vida independent (SAVI).

4. Cooperació voluntària i ajuda mútua.
Com s’ha explicat, és una organització que funciona amb la cooperació entre famílies, cercant solucions davant d’una necessitat social, com per exemple la de donar suport en autonomia personal o en habitatge assistit, serveis a la comunitat, tallers de teatre, de lectura fàcil o serveis de suport a persones i famílies per acollir, orientar i assessorar, tenen una televisió pròpia -Tebvist- guardonada amb els Premis Civisme o  els Premis Solidaris ONCE Catalunya.

5. Compromís amb el treball digne.
Actualment tenen una plantilla de 800 treballadors amb discapacitat intel·lectual i creen les condicions de treball adaptades I inclusives per a ells, com pot ser el suport de monitors que ELS acompanyen als diferents treballadors en el seu dia a dia.  Disposen d’un servei de teràpia ocupacional (STO) i un servei ocupacional d’inserció (SOI), que són centres d’inserció laboral que orienten i preparen persones externes al TEB  perquè puguin tenir accés a un futur lloc de treball.

6. Equitat i igualtat.
Com s’ha dit abans, genera oportunitats de treball, redueix barreres estructurals, promou la igualtat,  la no discriminació i l’equitat, i  adapta tasques i horaris segons les capacitats i habilitats de cada treballador. Disposa d’un pla d’igualtat propi. Promociona la pràctica esportiva per a la inclusió, la relació social i  els hàbits saludables per 200 esportistes.

7. Sostenibilitat ambiental i Social.
Es realitza recollida selectiva de totes les restes del Grup.  Es va instal.lar el 2007 una central fotovoltaica de 1000 m2 de superfície de plaques solars (font: Memòria 2024, pàg.37). Disposa d’un plà estratègic propi alineat amb pacte mundial per a la sostenibilitat. Comença a renovar la seva flota amb vehicles 100% elèctrics. La sostenibilitat social és inherent a la seva activitat en crear llocs de treballs inclusius, o per exemple,  en els diferents programes d’habitatge o jubilacions que desenvolupa per donar suport a l’autonomia dels seus treballadors.

8. Transparència i rendició de comptes.
Memòries del 2021 al 2024, públiques al web, assemblees anuals ordinàries per a la presentació i aprovació dels comptes i pressupostos per part dels cooperativistes presents o en vot delegat. Disposen de diferents canals de comunicació com Tebvist, videos recurrents a YouTube, WhatsApp corporatiu, etcètera.

                                                                                                                   Mirada crítica.

Com moltes entitats de l’ESS que treballen amb col·lectius vulnerables, el funcionament del TEB, té una forta dependència de les subvencions públiques per finançar el seu dia a dia. La memòria econòmica del 2024 ens diu que el 25% dels seus ingressos provenen dels estaments públics, la qual cosa posa en evidència certa vulnerabilitat davant de canvis de polítiques públiques. Malgrat això, la seva viabilitat recau en la seva facturació. El TEB ha de fer front a un entorn molt competitiu oferint la mateixa qualitat que qualsevol altra empresa a un preu suficientment atractiu. Per tant, podem suggerir més esforç en assolir acords de col·laboració i aliances amb altres empreses i fins i tot, demanar incentivar fiscalment a les empreses privades que contractin els seus productes o serveis.

D’altra banda, té una capacitat limitada de contractar més treballadors. Malauradament,  hi ha molta demanda de feina per a persones d’aquest àmbit, però una bona part no pot ser atesa per la limitació dels seus recursos. El seu creixement orgànic és més lent comparat amb les empreses privades, perque tenen un accés més limitat al finançament bancari.

Tot i que el SOI fa una molt bona tasca per la inserció laboral, hi ha un fort desequilibri respecte a les empreses del sector privat, que sovint es limiten a contractar el mínim legal exigit de persones amb discapacitat (habitualment no són de natura intel·lectuals)  i per tant hi ha molta feina per endavant per minimitzar aquesta segregació laboral. Crec que seria interessant, explorar la possibilitat de cercar acords o aliances amb empreses fora de l’ESS per formar i integrar treballadors en les empreses privades.

                                                                                                                    Conclusió final

Hem verificat que el Grup TEB representa un exemple rellevant d’organització vinculada a l´ Economia Social i Solidària, atès prioritza les persones per sobre del benefici econòmic, -tot i que no descuida el “valor” del seu producte o servei que ofereix als seus clients-, L’entitat promou la inclusió laboral i social de les persones amb discapacitat i desenvolupa diferents activitats significatives de compromís social de manera transparent, les quals impacten positivament en les comunitats relacionades on desenvolupa la seva activitat.
Tot i així,  com qualsevol entitat similar, afronta dificultats importants de cara al futur com potser el finançament ordinari de la cooperativa i per altra banda, el repte d’assolir les màximes quotes d’inclusió laboral entre les persones amb discapacitat intel·lectual que encara troben dificultats per accedir a llocs de feina.

Bibliografia:

• TEB GRUP COOPERATIU (s.d) https://teb.org/es/

• Reas Red de Redes Economia Solidària (s.d) https://www.economiasolidaria.org/ca/carta-de-principios-de-la-economia-solidaria/

• Organización Internacional de Trabajo OIT (s.d) https://www.ilo.org/es/temas-y-sectores/economia-social-y-solidaria
Resolucion relativa al Trabajo decente y economia social y solidaria (16-06-2022) Resolución relativa al trabajo decente y la economía social y solidaria | International Labour Organization
• UOC Biblioguía. (2025) Com els centres de creació contribueixen al desenvolupament de l’economia social i solidaria? Espelt, R. https://hdl.handle.net/10609/153587

• Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya Pam a Pam (s.d) https://xes.cat/pam-a-pam

• Web Tebvist (s.d) https://tebvist.cat/

• El Punt Avui (15-11-25) “Pisos del nou bloc de Ca l’Ordit de Sant Andreu serán per a persones amb discapacitat”. B.Vilaro/ACN https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2595997-pisos-del-nou-bloc-de-ca-l-orditde-sant-andreu-seran-per-a-persones-amb-discapacitat.html

• Web Esadealumni (s.d). TEB, “Bolet Ben fet Cuidem la qualitat, Les coses ben fetes” per Davide Menine.https://www.esadealumni.net/ca/blog/teb-bolet-ben-fet-cuidem-la-qualitat-escrit-davide-menini-casanica-efms-20-indigital-pdm-19

• Fundació Josi Llorenç (s.d) https://tebfundacio.cat/