Què és el Grup TEB?

Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social i solidària en format de cooperativa. Fundada a Barcelona l’any 1966 per iniciativa de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. La seva creació va respondre a la necessitat de generar oportunitats laborals, socials i d’autonomia personal per a aquest col·lectiu, en un context en què els recursos econòmics i els suports governamentals eren molt limitats en aquell moment tenien clar que volien transformar una realitat social.

A banda d’una cooperativa, també és un conjunt d’entitats que desenvolupen diferents activitats orientades a la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió. Entre els seus serveis destaquen els centres especials de treball, els serveis d’inserció laboral, els serveis ocupacionals, els programes de suport a l’autonomia personal,   iniciatives d’habitatge i vida independent, tallers de teatre, de lectura fàcil, música, televisió, entitats esportives, etcètera.

                                                                                                             Com funciona la Cooperativa?

L’organització combina la seva tasca social amb una activitat empresarial real, oferint serveis a empreses i a particulars en àmbits com la manipulació industrial, els serveis ambientals, la jardineria, la neteja i la gestió de residus,  o productes propis de qualitat com pintures, granja de bolets o artesania,  D’aquesta manera, el TEB genera llocs de treball adaptats i inclusius per a centenars de persones amb discapacitat intel·lectual, i al mateix temps contribueix al desenvolupament econòmic i social del territori. A nivell intern i segons paraules de la seva responsable de Comunicació: “el 85% de la seva estructura productiva pertany al col.lectiu de les persones amb discapacitat. El rendiment positiu de la facturació (sic benefici), es reinverteix en millora de les seves infraestructures, adquisició de maquinària, aportacions a altres serveis com el Centre Ocupacional, els serveis residencials, activitats de lleure i cultura i pràctica de l’esport”.

                                                                                                            Aplica els principis de l’ ESS?

Esbrinarem primer quina és la seva missió per si ens dona la primera pista: “El TEB té la missió de fer que les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin tots els suports necessaris per poder viure amb la màxima autonomia possible i participar a la societat. … …i aconseguir una vida inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió social”. 

Sentint això sembla que anem ben encaminats. Si continuem llegint al seu web, trobem quines “palanques” fa servir  i veurem que generen oportunitats per desenvolupar projectes de vida amb la màxima autonomia i participació activa. Treballen amb la comunitat per generar entorns inclusius, accessibles i sostenibles. Acompanyen  les famílies per donar el millor suport als seus familiars amb discapacitat intel·lectual,  i finalment,  creen marcs de col.laboració perquè equips de treball, clients i altres entitats facin possible la inclusió.

                                                                                           Podem verificar que aplica els principis de l’ ESS?

Sí.  Existeixen diferents indicadors per mesurar-ho, com per exemple els dissenyats per Pam a Pam. També hi ha diferents principis  segons les fonts consultades, però hem optat per seguir els expressats universalment en la resolució de l’OIT del 16-6-22:

1. Primacia de les persones i l’objectiu social sobre el capital.
Els treballadors de la cooperativa són els propietaris del TEB;  els beneficis obtinguts es reinverteixen en la mateixa cooperativa. (font: Memòria CCAA 2024, pàg.21, els resultats obtinguts, es doten a fons d’educació i promoció cooperatius, fons de reserva obligatori i a reserves estatutàries).

2. Governança democràtica i participativa.
En tractar-se d’una cooperativa, totes les persones sòcies i treballadores tenen participació directa en la presa de decisions i en la vida de l’organització, via assemblees com a òrgan de decisió o via participacions col·lectives en altres iniciatives.

3. Autonomia i independència.
El TEB es va fundar fa 60 anys de manera independent per un grup de famílies i persones directament implicades, la gestió i direcció es decideixen entre aquest mateix col·lectiu, sense interessos de capital o cap soci prevalent que imposi els seus objectius econòmics, en definitiva, el TEB gestiona la seva activitat segons la seva missió i els seus valors. Programa Llars de residència, Servei d’acompanyament a la vida independent (SAVI).

4. Cooperació voluntària i ajuda mútua.
Com s’ha explicat, és una organització que funciona amb la cooperació entre famílies, cercant solucions davant d’una necessitat social, com per exemple la de donar suport en autonomia personal o en habitatge assistit, serveis a la comunitat, tallers de teatre, de lectura fàcil o serveis de suport a persones i famílies per acollir, orientar i assessorar, tenen una televisió pròpia -Tebvist- guardonada amb els Premis Civisme o  els Premis Solidaris ONCE Catalunya.

5. Compromís amb el treball digne.
Actualment tenen una plantilla de 800 treballadors amb discapacitat intel·lectual i creen les condicions de treball adaptades I inclusives per a ells, com pot ser el suport de monitors que ELS acompanyen als diferents treballadors en el seu dia a dia.  Disposen d’un servei de teràpia ocupacional (STO) i un servei ocupacional d’inserció (SOI), que són centres d’inserció laboral que orienten i preparen persones externes al TEB  perquè puguin tenir accés a un futur lloc de treball.

6. Equitat i igualtat.
Com s’ha dit abans, genera oportunitats de treball, redueix barreres estructurals, promou la igualtat,  la no discriminació i l’equitat, i  adapta tasques i horaris segons les capacitats i habilitats de cada treballador. Disposa d’un pla d’igualtat propi. Promociona la pràctica esportiva per a la inclusió, la relació social i  els hàbits saludables per 200 esportistes.

7. Sostenibilitat ambiental i Social.
Es realitza recollida selectiva de totes les restes del Grup.  Es va instal.lar el 2007 una central fotovoltaica de 1000 m2 de superfície de plaques solars (font: Memòria 2024, pàg.37). Disposa d’un plà estratègic propi alineat amb pacte mundial per a la sostenibilitat. Comença a renovar la seva flota amb vehicles 100% elèctrics. La sostenibilitat social és inherent a la seva activitat en crear llocs de treballs inclusius, o per exemple,  en els diferents programes d’habitatge o jubilacions que desenvolupa per donar suport a l’autonomia dels seus treballadors.

8. Transparència i rendició de comptes.
Memòries del 2021 al 2024, públiques al web, assemblees anuals ordinàries per a la presentació i aprovació dels comptes i pressupostos per part dels cooperativistes presents o en vot delegat. Disposen de diferents canals de comunicació com Tebvist, videos recurrents a YouTube, WhatsApp corporatiu, etcètera.

                                                                                                                   Mirada crítica.

Com moltes entitats de l’ESS que treballen amb col·lectius vulnerables, el funcionament del TEB, té una forta dependència de les subvencions públiques per finançar el seu dia a dia. La memòria econòmica del 2024 ens diu que el 25% dels seus ingressos provenen dels estaments públics, la qual cosa posa en evidència certa vulnerabilitat davant de canvis de polítiques públiques. Malgrat això, la seva viabilitat recau en la seva facturació. El TEB ha de fer front a un entorn molt competitiu oferint la mateixa qualitat que qualsevol altra empresa a un preu suficientment atractiu. Per tant, podem suggerir més esforç en assolir acords de col·laboració i aliances amb altres empreses i fins i tot, demanar incentivar fiscalment a les empreses privades que contractin els seus productes o serveis.

D’altra banda, té una capacitat limitada de contractar més treballadors. Malauradament,  hi ha molta demanda de feina per a persones d’aquest àmbit, però una bona part no pot ser atesa per la limitació dels seus recursos. El seu creixement orgànic és més lent comparat amb les empreses privades, perque tenen un accés més limitat al finançament bancari.

Tot i que el SOI fa una molt bona tasca per la inserció laboral, hi ha un fort desequilibri respecte a les empreses del sector privat, que sovint es limiten a contractar el mínim legal exigit de persones amb discapacitat (habitualment no són de natura intel·lectuals)  i per tant hi ha molta feina per endavant per minimitzar aquesta segregació laboral. Crec que seria interessant, explorar la possibilitat de cercar acords o aliances amb empreses fora de l’ESS per formar i integrar treballadors en les empreses privades.

                                                                                                                    Conclusió final

Hem verificat que el Grup TEB representa un exemple rellevant d’organització vinculada a l´ Economia Social i Solidària, atès prioritza les persones per sobre del benefici econòmic, -tot i que no descuida el “valor” del seu producte o servei que ofereix als seus clients-, L’entitat promou la inclusió laboral i social de les persones amb discapacitat i desenvolupa diferents activitats significatives de compromís social de manera transparent, les quals impacten positivament en les comunitats relacionades on desenvolupa la seva activitat.
Tot i així,  com qualsevol entitat similar, afronta dificultats importants de cara al futur com potser el finançament ordinari de la cooperativa i per altra banda, el repte d’assolir les màximes quotes d’inclusió laboral entre les persones amb discapacitat intel·lectual que encara troben dificultats per accedir a llocs de feina.

Bibliografia:

• TEB GRUP COOPERATIU (s.d) https://teb.org/es/

• Reas Red de Redes Economia Solidària (s.d) https://www.economiasolidaria.org/ca/carta-de-principios-de-la-economia-solidaria/

• Organización Internacional de Trabajo OIT (s.d) https://www.ilo.org/es/temas-y-sectores/economia-social-y-solidaria
Resolucion relativa al Trabajo decente y economia social y solidaria (16-06-2022) Resolución relativa al trabajo decente y la economía social y solidaria | International Labour Organization
• UOC Biblioguía. (2025) Com els centres de creació contribueixen al desenvolupament de l’economia social i solidaria? Espelt, R. https://hdl.handle.net/10609/153587

• Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya Pam a Pam (s.d) https://xes.cat/pam-a-pam

• Web Tebvist (s.d) https://tebvist.cat/

• El Punt Avui (15-11-25) “Pisos del nou bloc de Ca l’Ordit de Sant Andreu serán per a persones amb discapacitat”. B.Vilaro/ACN https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2595997-pisos-del-nou-bloc-de-ca-l-orditde-sant-andreu-seran-per-a-persones-amb-discapacitat.html

• Web Esadealumni (s.d). TEB, “Bolet Ben fet Cuidem la qualitat, Les coses ben fetes” per Davide Menine.https://www.esadealumni.net/ca/blog/teb-bolet-ben-fet-cuidem-la-qualitat-escrit-davide-menini-casanica-efms-20-indigital-pdm-19

• Fundació Josi Llorenç (s.d) https://tebfundacio.cat/

La Fundació AMPANS, nascuda el 1965 al Bages, es va crear a partir de la iniciativa d’un grup de pares i mares d’infants amb discapacitat intel·lectual per defensar els seus drets. Actualment, treballa per a col·lectius amb diversitat funcional i vulnerables per la seva plena inclusió, oferint serveis d’acolliment residencial, formació i ocupació terapèutica. El seu objectiu central és fomentar l’autonomia personal, la visibilitat social i la imatge digna del col·lectiu.

LA FUNDACIÓ I ELS PRINCIPIS DE L’ESS

AMPANS aplica de manera molt clara els principis de l’ESS, tant en la seva missió com en la diversificació d’activitats econòmiques orientades a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió. Segons xifres facilitades per la mateixa entitat, l’any 2024, la fundació va atendre 3.138 ciutadans, va acollir 407 d’elles en residències i llars pròpies i va comptar amb la col·laboració de 730 donants compromesos amb el projecte. La seva plantilla és de 1.088 professionals, un 26,19% dels quals són persones amb discapacitat (Ampans, s.d.).

Gestió democràtica i participativa

És una fundació privada independent i sense ànim de lucre dirigida per un Patronat, que té la funció de garantir el compliment de la missió de l’entitat i de supervisar-ne la gestió global, d’acord amb el marc legislatiu de les fundacions.

L’estructura organitzativa té una jerarquia clara, amb flux descendent de decisions (Patronat → Direcció → Àrees), i compta amb la participació de diferents òrgans interns, com ara les comissions i consells (general, local, de famílies, de persones ateses i de professionals) que suggereixen una gestió participativa i certa cultura de governança compartida existent, tot i que millorable.

Orientació a les necessitats humanes

AMPANS neix i existeix per donar resposta a les necessitats de persones amb discapacitat intel·lectual, problemes de salut mental i en risc d’exclusió, situant les necessitats humanes al centre de la seva activitat econòmica. Per fer-ho, diferencia tres blocs d’actuació: el suport i acompanyament, l’economia social i treball, i la divulgació i coneixement.

Impulsa projectes d’economia social per a la inserció laboral inclusiva, prioritzant el treball digne, l’autonomia i la integració per sobre de la maximització del benefici econòmic. Els serveis de proximitat, com jardineria, neteja i consergeria, ofereixen tasques accessibles i estables, adaptades a les capacitats individuals i amb suport professional per assegurar l’èxit i el benestar. Els projectes comercials, com hostals, restaurants i supermercats, combinen productivitat amb interacció directa amb la comunitat, fomentant la normalització i el reconeixement social com a necessitats clau per a la dignitat i l’autonomia personal. La producció agroalimentària, com formatges i vins, aporta vinculació comunitària i territorial, promovent la satisfacció personal mitjançant pràctiques sostenibles. I el comerç electrònic AMPANS Market facilita l’accés als processos de digitalització actuals, obrint noves oportunitats d’aprenentatge i participació.

També actua com a pont entre el món empresarial i les persones usuàries a través dels Centres Especials de Treball (CET), el Centre de Formació Professional Integrada JOVIAT-AMPANS (JA) o el seu servei d’inserció laboral. Ofereix cursos, programes formatius i suport personalitzat per acompanyar i adaptar els llocs de treball, facilitant l’adaptació laboral i social del col·lectiu. Anualment acompanya més de 1.000 persones en el seu projecte formatiu i professional (Ampans, s.d.).

Alhora, és pionera a promoure la recerca i la innovació per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, i convoca de forma biennal el Premi d’Investigació i Innovació en l’àmbit de la Discapacitat Intel·lectual i Trastorns del Desenvolupament (DID).

Compromís amb la comunitat i el territori

És una fundació amb clara voluntat de transformació social i amb una forta vinculació a la Catalunya central (Bages i entorn). Participa en tasques locals, col·labora amb ajuntaments i altres entitats del tercer sector, i és extensament reconeguda per la seva implicació en la generació de llocs de treball inclusius i aspectes com l’última milla.

Combina la inserció laboral, la dinamització rural, la sensibilització i el contacte directe amb la comunitat a través de projectes com la finca Urpina, a Sant Salvador de Guardiola, dedicada a l’elaboració de vins i formatges que duu a terme activitats de turisme ecosocial i sostenible. A més, ha establert aliances amb empreses com Caprabo, i emprès serveis oberts al públic que generen espais de convivència i normalització, contribuint a trencar estigmes i fer visible el valor de la diversitat, com el Garden, el restaurant Canonge, la cafeteria El Casino o l’INOUT Hostel a Collserola.

L’INOUT Hostel és “el primer alberg d’Europa amb un 90% de la plantilla formada per persones amb discapacitat” (Ampans, s.d.).

ANÀLISI CRÍTICA

Analitzats els tres eixos principals de l’ESS, podem concloure que AMPANS mostra una alineació notable, tot i que amb marge de millora que li permetria connectar millor amb el model més holístic, principalment en el seu model de governança.

El model fundacional fa que la gestió democràtica sigui més limitada que en cooperatives o associacions, ja que el poder de decisió recau principalment en el Patronat i no en una assemblea. Els principals grups d’interès (professionals, famílies o persones usuàries, entre altres), agrupats en Consells Assessors i de Participació seguint l’article 32 dels seus estatuts, són merament consultius, i les seves propostes no són vinculants; així doncs, tot i disposar d’espais propis dins l’estructura organitzativa, no participen directament en la presa de decisions estratègiques de l’organització. Aquesta casuística situa l’organització a mig camí entre el pol clàssic i el pol plenament holístic en termes de democràcia econòmica.

D’acord amb aquesta situació, la meva primera proposta seria crear consells de participació dels principals grups d’interès amb poder real per influir en estratègies, nous projectes i avaluacions d’impacte.

Per altra banda, AMPANS integra la sostenibilitat com a eix estratègic, i a través d’AMPANS Medi Ambient SL (un dels CET esmentats), gestiona 13 deixalleries fixes i 3 de mòbils, i el Servei de Recollida Selectiva de la comarca. Així i tot, és un aspecte al qual s’ha donat poca visibilitat en la presentació dels seus projectes emblemàtics i activitats quotidianes, per exemple en les residències, centres ocupacionals o centres de dia.

Per tant, una segona proposta seria enfortir el discurs i donar visibilitat a la pràctica de consum responsable en les activitats de la fundació (economia circular, eficiència energètica o gestió de residus, entre altres).

Treballant en aquestes millores, l’entitat estaria més connectada amb els principis de l’ESS.

A continuació, adjunto un vídeo oficial d’AMPANS (YouTube, 2025) que mostra els serveis d’inserció laboral, itineraris personalitzats, suport i testimonis de la fundació, destacant la feina digna i significativa alineada amb l’ESS.

AMPANS. (s.d.). Fundació d’atenció i inserció de persones amb discapacitat. Recuperat el 4 de març de 2026, de https://ampans.cat/

AMPANS. (2025, abril 9). Serveis Laborals d’AMPANS | Treballem per una inserció laboral real i amb sentit [Vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=HzWJY7VyfeA

Ampans, un projecte de tothom. 60 anys: Molt fet, molt per fer. (2025, juny 6). Regió7. https://ampans.cat/wp-content/uploads/2025/06/Encartable.pdf

Perplexity AI. (2026). Conversació assistida sobre Fundació AMPANS i economia social i solidària [Xat d’IA generatiu]. Consultes entre els dies 1 i 5 de març de 2026 a https://www.perplexity.ai/

UOC. (s.d.-a). Àmbits socioeconòmics [Vídeo]. Recuperat l’1 de març de 2026, de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268568/

UOC. (s.d.-b). Contextualització socioeconòmica [Vídeo]. Recuperat l’1 de març de 2026, de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268571/