AMPANS: Diversitat sense barreres, futurs amb oportunitats.
La Fundació AMPANS, nascuda el 1965 al Bages, es va crear a partir de la iniciativa d’un grup de pares i mares d’infants amb discapacitat intel·lectual per defensar els seus drets. Actualment, treballa per a col·lectius amb diversitat funcional i vulnerables per la seva plena inclusió, oferint serveis d’acolliment residencial, formació i ocupació terapèutica. El seu objectiu central és fomentar l’autonomia personal, la visibilitat social i la imatge digna del col·lectiu.
LA FUNDACIÓ I ELS PRINCIPIS DE L’ESS
AMPANS aplica de manera molt clara els principis de l’ESS, tant en la seva missió com en la diversificació d’activitats econòmiques orientades a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió. Segons xifres facilitades per la mateixa entitat, l’any 2024, la fundació va atendre 3.138 ciutadans, va acollir 407 d’elles en residències i llars pròpies i va comptar amb la col·laboració de 730 donants compromesos amb el projecte. La seva plantilla és de 1.088 professionals, un 26,19% dels quals són persones amb discapacitat (Ampans, s.d.).
Gestió democràtica i participativa
És una fundació privada independent i sense ànim de lucre dirigida per un Patronat, que té la funció de garantir el compliment de la missió de l’entitat i de supervisar-ne la gestió global, d’acord amb el marc legislatiu de les fundacions.
L’estructura organitzativa té una jerarquia clara, amb flux descendent de decisions (Patronat → Direcció → Àrees), i compta amb la participació de diferents òrgans interns, com ara les comissions i consells (general, local, de famílies, de persones ateses i de professionals) que suggereixen una gestió participativa i certa cultura de governança compartida existent, tot i que millorable.
Orientació a les necessitats humanes
AMPANS neix i existeix per donar resposta a les necessitats de persones amb discapacitat intel·lectual, problemes de salut mental i en risc d’exclusió, situant les necessitats humanes al centre de la seva activitat econòmica. Per fer-ho, diferencia tres blocs d’actuació: el suport i acompanyament, l’economia social i treball, i la divulgació i coneixement.
Impulsa projectes d’economia social per a la inserció laboral inclusiva, prioritzant el treball digne, l’autonomia i la integració per sobre de la maximització del benefici econòmic. Els serveis de proximitat, com jardineria, neteja i consergeria, ofereixen tasques accessibles i estables, adaptades a les capacitats individuals i amb suport professional per assegurar l’èxit i el benestar. Els projectes comercials, com hostals, restaurants i supermercats, combinen productivitat amb interacció directa amb la comunitat, fomentant la normalització i el reconeixement social com a necessitats clau per a la dignitat i l’autonomia personal. La producció agroalimentària, com formatges i vins, aporta vinculació comunitària i territorial, promovent la satisfacció personal mitjançant pràctiques sostenibles. I el comerç electrònic AMPANS Market facilita l’accés als processos de digitalització actuals, obrint noves oportunitats d’aprenentatge i participació.
També actua com a pont entre el món empresarial i les persones usuàries a través dels Centres Especials de Treball (CET), el Centre de Formació Professional Integrada JOVIAT-AMPANS (JA) o el seu servei d’inserció laboral. Ofereix cursos, programes formatius i suport personalitzat per acompanyar i adaptar els llocs de treball, facilitant l’adaptació laboral i social del col·lectiu. Anualment acompanya més de 1.000 persones en el seu projecte formatiu i professional (Ampans, s.d.).
Alhora, és pionera a promoure la recerca i la innovació per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, i convoca de forma biennal el Premi d’Investigació i Innovació en l’àmbit de la Discapacitat Intel·lectual i Trastorns del Desenvolupament (DID).
Compromís amb la comunitat i el territori
És una fundació amb clara voluntat de transformació social i amb una forta vinculació a la Catalunya central (Bages i entorn). Participa en tasques locals, col·labora amb ajuntaments i altres entitats del tercer sector, i és extensament reconeguda per la seva implicació en la generació de llocs de treball inclusius i aspectes com l’última milla.
Combina la inserció laboral, la dinamització rural, la sensibilització i el contacte directe amb la comunitat a través de projectes com la finca Urpina, a Sant Salvador de Guardiola, dedicada a l’elaboració de vins i formatges que duu a terme activitats de turisme ecosocial i sostenible. A més, ha establert aliances amb empreses com Caprabo, i emprès serveis oberts al públic que generen espais de convivència i normalització, contribuint a trencar estigmes i fer visible el valor de la diversitat, com el Garden, el restaurant Canonge, la cafeteria El Casino o l’INOUT Hostel a Collserola.
L’INOUT Hostel és “el primer alberg d’Europa amb un 90% de la plantilla formada per persones amb discapacitat” (Ampans, s.d.).
ANÀLISI CRÍTICA
Analitzats els tres eixos principals de l’ESS, podem concloure que AMPANS mostra una alineació notable, tot i que amb marge de millora que li permetria connectar millor amb el model més holístic, principalment en el seu model de governança.
El model fundacional fa que la gestió democràtica sigui més limitada que en cooperatives o associacions, ja que el poder de decisió recau principalment en el Patronat i no en una assemblea. Els principals grups d’interès (professionals, famílies o persones usuàries, entre altres), agrupats en Consells Assessors i de Participació seguint l’article 32 dels seus estatuts, són merament consultius, i les seves propostes no són vinculants; així doncs, tot i disposar d’espais propis dins l’estructura organitzativa, no participen directament en la presa de decisions estratègiques de l’organització. Aquesta casuística situa l’organització a mig camí entre el pol clàssic i el pol plenament holístic en termes de democràcia econòmica.
D’acord amb aquesta situació, la meva primera proposta seria crear consells de participació dels principals grups d’interès amb poder real per influir en estratègies, nous projectes i avaluacions d’impacte.
Per altra banda, AMPANS integra la sostenibilitat com a eix estratègic, i a través d’AMPANS Medi Ambient SL (un dels CET esmentats), gestiona 13 deixalleries fixes i 3 de mòbils, i el Servei de Recollida Selectiva de la comarca. Així i tot, és un aspecte al qual s’ha donat poca visibilitat en la presentació dels seus projectes emblemàtics i activitats quotidianes, per exemple en les residències, centres ocupacionals o centres de dia.
Per tant, una segona proposta seria enfortir el discurs i donar visibilitat a la pràctica de consum responsable en les activitats de la fundació (economia circular, eficiència energètica o gestió de residus, entre altres).
Treballant en aquestes millores, l’entitat estaria més connectada amb els principis de l’ESS.
A continuació, adjunto un vídeo oficial d’AMPANS (YouTube, 2025) que mostra els serveis d’inserció laboral, itineraris personalitzats, suport i testimonis de la fundació, destacant la feina digna i significativa alineada amb l’ESS.
AMPANS. (s.d.). Fundació d’atenció i inserció de persones amb discapacitat. Recuperat el 4 de març de 2026, de https://ampans.cat/
AMPANS. (2025, abril 9). Serveis Laborals d’AMPANS | Treballem per una inserció laboral real i amb sentit [Vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=HzWJY7VyfeA
Ampans, un projecte de tothom. 60 anys: Molt fet, molt per fer. (2025, juny 6). Regió7. https://ampans.cat/wp-content/uploads/2025/06/Encartable.pdf
Perplexity AI. (2026). Conversació assistida sobre Fundació AMPANS i economia social i solidària [Xat d’IA generatiu]. Consultes entre els dies 1 i 5 de març de 2026 a https://www.perplexity.ai/
UOC. (s.d.-a). Àmbits socioeconòmics [Vídeo]. Recuperat l’1 de març de 2026, de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268568/
UOC. (s.d.-b). Contextualització socioeconòmica [Vídeo]. Recuperat l’1 de març de 2026, de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268571/
Debat1el AMPANS: Diversitat sense barreres, futurs amb oportunitats.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Anna, m’ha semblat molt interessant la teva anàlisi d’AMPANS. Es nota que has investigat bastant l’entitat i que has intentat relacionar-la amb els tres eixos de l’economia social i solidària. Sobretot m’ha cridat l’atenció la part on expliques la diversitat de projectes que tenen jardineria, restauració, producció agroalimentària…, perquè mostra molt bé com l’activitat econòmica pot servir per generar oportunitats laborals reals per a persones amb discapacitat, que és precisament una de les idees centrals de l’ESS: posar l’economia al servei de les persones i de les seves necessitats.
En el meu cas també he analitzat una fundació que treballa amb persones amb discapacitat, la Fundació Arc de Sant Martí de Martorell, i he trobat bastants punts en comú amb el que expliques d’AMPANS. En tots dos casos es veu clarament aquesta orientació a les necessitats humanes, ja que l’activitat de l’organització gira al voltant de millorar la qualitat de vida, l’autonomia i la inclusió social d’aquest col·lectiu. També em sembla interessant que moltes d’aquestes entitats combinin serveis socials amb activitats econòmiques reals, perquè això permet crear ocupació inclusiva i alhora generar impacte al territori.
També coincideixo amb la reflexió crítica que fas sobre la gestió democràtica. Tal com explica la teoria de l’ESS, un dels eixos principals és precisament la participació i la distribució del poder en la presa de decisions. En el cas de les fundacions, com bé dius, sovint el model de governança fa que aquesta participació sigui més limitada que en altres formes jurídiques com les cooperatives. Per això trobo molt encertada la proposta que fas de reforçar els espais de participació dels diferents grups implicats persones usuàries, famílies o professionals, ja que podria apropar encara més l’entitat al model més holístic que descriu la teoria.
Finalment, també m’ha semblat interessant la teva proposta de donar més visibilitat a les pràctiques de sostenibilitat i consum responsable. En el context actual, crec que és un aspecte cada vegada més rellevant dins de l’economia social i solidària, perquè no només es tracta de generar impacte social, sinó també de contribuir a un model econòmic més sostenible.