AMPANS, com a entitat de l’ESS orientada a la inclusió de persones amb discapacitat i altres col·lectius en risc d’exclusió, participa en projectes socials i col·laboracions solidàries, i té un compromís fort amb l’economia circular. Actualment, no disposa de cap sistema de moneda social local ni d’intercanvi no monetari identificat com a tal, i la seva incorporació podria reforçar la diversificació de fonts de finançament, la cohesió comunitària i la inclusió, però cal plantejar-se fins a quin punt cobriria una necessitat real.
En aquest sentit, el repte principal d’aquesta anàlisi no és només decidir si es pot implementar o no, sinó definir com fer-ho perquè generi intercanvis reals entre els stakeholders i que, alhora, sigui útil per a l’organització i contribueixi a l’empoderament dels seus usuaris.
L’anàlisi DAFO realitzada aporta una valoració detallada de l’impacte que tindria la implementació d’una moneda social local o d’un sistema d’intercanvi no monetari a la Fundació. El quadre adjunt identifica fortaleses internes, com l’àmplia base d’stakeholders (usuaris, famílies, treballadors i ciutadania) i el posicionament favorable dins l’ESS, que faciliten aquest tipus de projectes i es poden potenciar a través de les oportunitats externes, com l’empoderament comunitari, la diversificació financera i el reforç territorial a la Catalunya Central.
A més, si el sistema es dissenya des d’inici amb criteris clars d’accessibilitat, aquesta podria convertir-se en una fortalesa estratègica, especialment en una entitat amb perfils d’usuaris diversos com AMPANS. Per això, és important plantejar i apostar per formats senzills i visuals (formes i colors fàcilment identificables) i formats híbrids (combinant suports físics i digitals), si cal, per garantir-ne l’accés i comprensió d’ús per part de tothom.
Per altra banda, la complexitat gestora i els possibles problemes d’accessibilitat per a alguns usuaris amb discapacitat destaquen com a debilitats. Aquestes dificultats s’agreugen amb amenaces com els riscos de baixa participació, els contratemps legals o la competència amb altres iniciatives locals similars.
També cal tenir en compte que, en un entorn fortament vinculat al finançament públic i a la prestació de serveis socials, cal definir molt bé els espais d’ús de la moneda per evitar que el sistema acabi tenint només un valor simbòlic o pedagògic. Així doncs, tenint en compte tots els ítems esmentats, el repte d’AMPANS és assegurar que la moneda tingui un sentit econòmic i social concret dins del projecte, tant per als usuaris com per al territori.
Aquesta DAFO posa de manifest el punt de partida per a la presa de decisions estratègiques en relació amb la implementació efectiva de la moneda, maximitzant les fortaleses i oportunitats (FO) i minimitzant les debilitats i amenaces (DA), prioritzant eines senzilles i accessibles, i promovent aliances amb entitats i comerços locals. En comparació amb altres casos, com CIPO*, on la moneda pot tenir un ús més intern i pedagògic, en el cas d’AMPANS caldria pensar en una proposta externa més orientada a generar participació activa i impacte comunitari.
Som-hi!
Anna Vilamú
*CIPO: Cas analitzat per un dels companys de l’Aula, una entitat d’inserció sociolaboral que comparteix la missió d’inclusió de persones amb discapacitat a Sabadell.
Ús de la IA
He fet ús de la IA per a la correcció dels textos finals. L’eina emprada ha estat Perplexity AI, amb el prompt: “corregeix el text i estructura, si cal, i marca les modificacions” per fer una última revisió.
Fonts consultades: Can-Men. (2014, març 31). Dinero que no tiene precio: Pdf sobre los BANCO DE TIEMPO como cambio de paradigma [Entrada en un blog]. El Blog Alternativo. https://www.elblogalternativo.com/. https://www.elblogalternativo.com/2014/03/31/dinero-que-no-tiene-precio-pdf-sobre-los-banco-de-tiempo-como-cambio-de-paradigma/ Canva. (s.d.). Canva [Pàgina web]. Recuperat 26 d'abril de 2026, de https://www.canva.com/projects Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Enregistrament de vídeo]. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991 Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico. [Treball d’investigació]. Slideshare. Recuperat 10 de abril de 2026, de https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476 Fundació d’atenció i inserció persones amb discapacitat AMPANS. (s.d.). Recuperat 8 de abril de 2026, de https://ampans.cat/ Huguet, C. (2026, abril 10). CIPO: Fem una moneda solidària? [Entrada en unn blog]. Àgora de Folios, 21.346 – Alternatives econòmiques – Aula 1, UOC. https://aula.uoc.edu/courses/lti_context_id:a7a343cf56bb682cbd4f3744a75c7f55871ea31b/external_tools/5905
Debat0el Moneda Solidària per a l’AMPANS del Futur
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Anna, m’ha semblat molt interessant la teva anàlisi d’AMPANS. Es nota que has investigat bastant l’entitat i que has intentat relacionar-la amb els tres eixos de l’economia social i solidària. Sobretot m’ha cridat l’atenció la part on expliques la diversitat de projectes que tenen jardineria, restauració, producció agroalimentària…, perquè mostra molt bé com l’activitat econòmica pot servir per generar oportunitats laborals reals per a persones amb discapacitat, que és precisament una de les idees centrals de l’ESS: posar l’economia al servei de les persones i de les seves necessitats.
En el meu cas també he analitzat una fundació que treballa amb persones amb discapacitat, la Fundació Arc de Sant Martí de Martorell, i he trobat bastants punts en comú amb el que expliques d’AMPANS. En tots dos casos es veu clarament aquesta orientació a les necessitats humanes, ja que l’activitat de l’organització gira al voltant de millorar la qualitat de vida, l’autonomia i la inclusió social d’aquest col·lectiu. També em sembla interessant que moltes d’aquestes entitats combinin serveis socials amb activitats econòmiques reals, perquè això permet crear ocupació inclusiva i alhora generar impacte al territori.
També coincideixo amb la reflexió crítica que fas sobre la gestió democràtica. Tal com explica la teoria de l’ESS, un dels eixos principals és precisament la participació i la distribució del poder en la presa de decisions. En el cas de les fundacions, com bé dius, sovint el model de governança fa que aquesta participació sigui més limitada que en altres formes jurídiques com les cooperatives. Per això trobo molt encertada la proposta que fas de reforçar els espais de participació dels diferents grups implicats persones usuàries, famílies o professionals, ja que podria apropar encara més l’entitat al model més holístic que descriu la teoria.
Finalment, també m’ha semblat interessant la teva proposta de donar més visibilitat a les pràctiques de sostenibilitat i consum responsable. En el context actual, crec que és un aspecte cada vegada més rellevant dins de l’economia social i solidària, perquè no només es tracta de generar impacte social, sinó també de contribuir a un model econòmic més sostenible.