En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i dels comentaris rebuts al debat per intentar concretar millor quin paper podria tenir una moneda social en el cas d’Arç Cooperativa.

En la primera versió ja comentava que no veia clar que la moneda social pogués ser una eina central dins de l’activitat d’Arç, sobretot pel tipus de servei que ofereix (assegurances). A partir del feedback rebut, aquesta idea s’ha reforçat, però també m’ha ajudat a veure que potser la qüestió no és tant si encaixa o no, sinó en quins àmbits concrets es podria aplicar de manera més realista.

En aquest sentit, una idea que m’ha semblat interessant és que la moneda social no s’hauria d’aplicar directament al servei principal, sinó a activitats més complementàries o relacionals dins de l’entitat.

Fortaleses

Jo crec que Arç parteix d’una base bastant bona per participar en iniciatives d’aquest tipus. Sobretot perquè ja forma part de l’economia social i solidària, i això fa que els seus valors encaixin amb el que proposen les monedes socials: cooperació, sostenibilitat i impacte social (Arç Cooperativa, s. d.; Corrons, 2026).

També penso que el fet que treballi amb moltes entitats socials pot facilitar la seva participació en una xarxa d’aquest tipus. Això es veu en el cas de la Turuta, on la participació de la comunitat és clau perquè funcioni (Associació ECOL3VNG, s. d.).

A més, el fet que sigui una entitat amb experiència i certa estructura pot ajudar a generar confiança en aquest tipus d’iniciatives.

Debilitats

La principal debilitat continua sent que el tipus d’activitat d’Arç (assegurances) no és fàcil d’adaptar a una moneda social. No és un servei de consum quotidià, i això limita molt la seva aplicació directa (Corrons, 2026).

També crec que perquè funcioni una moneda social cal una implicació real de la comunitat, i no està clar que totes les entitats o clients d’Arç estiguin disposats a utilitzar-la.

A més, tal com es veu en el cas de la Turuta, l’impacte econòmic pot ser limitat i el creixement lent, cosa que pot fer que, si no hi ha un ús clar, la iniciativa perdi força amb el temps (Associació ECOL3VNG, s. d.).

Oportunitats

On jo hi veig més potencial és en la part relacional i territorial. Una moneda social podria ajudar a reforçar la relació d’Arç amb altres entitats i generar més cooperació dins del territori (Corrons, 2026).

A partir del feedback rebut, crec que una opció interessant seria aplicar la moneda no al producte principal, sinó a serveis complementaris com formació, assessorament o activitats comunitàries. Això podria facilitar una aplicació més realista i útil.

També podria servir per diferenciar-se dins del sector assegurador i reforçar la seva imatge com a entitat compromesa amb models econòmics alternatius.

A més, crec que és important diferenciar el paper de les finances ètiques, que en el cas d’Arç són l’eix principal, respecte a les monedes socials o els bancs del temps, que tindrien un paper més complementari i orientat a reforçar la dimensió comunitària.

Aquesta idea també encaixa amb les finances ètiques, ja que busquen orientar els recursos econòmics cap a projectes amb impacte social i ambiental (Cajamar Caja Rural, s. d.).

Amenaces

Una de les principals amenaces és la manca d’ús. Si la moneda no té una utilitat clara i quotidiana, pot quedar com una iniciativa més simbòlica que real.

També hi ha el risc de generar confusió sobre el paper d’Arç, ja que és una entitat amb una funció molt definida dins de les finances ètiques, i afegir-hi una moneda social sense un objectiu clar podria desviar el focus.

Finalment, el sistema econòmic actual, basat en l’euro, continua sent una barrera important perquè aquest tipus d’iniciatives tinguin un ús més ampli.

Reflexió final

En conclusió, crec que les monedes socials poden ser una eina interessant per a Arç, però no com a element central, sinó com a complement.

El més important, des del meu punt de vista, és trobar en quins àmbits concrets poden aportar valor real, especialment en la part més comunitària i relacional de l’entitat.

Tot i això, també penso que tenen limitacions importants, i que el seu èxit depèn molt de la participació i de la utilitat real que tinguin dins del territori.

Per tant, crec que si s’implementen de manera gradual i en contextos concrets, poden aportar valor a llarg termini, però sempre com una eina complementària i no com a base del model.

Referències bibliogràfiques

Arç Cooperativa. (s. d.). Web oficial. https://arc.coop/

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris [recurs d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Associació ECOL3VNG. (s. d.). Entrevista a l’Associació ECOL3VNG (la Turuta) [vídeo].

Cajamar Caja Rural. (s. d.). Finanzas y medio ambiente. https://publicacionescajamar.es/series-tematicas/banca-social/finanzas-y-medio-ambiente/

Ús de la IA

He utilitzat ChatGPT només com a ajuda per revisar la redacció i detectar possibles frases poc clares. Les idees principals, el DAFO i la reflexió final els he treballat a partir dels materials del repte i del debat amb els companys.

Cal assenyalar que el Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf no és una cooperativa ni una entitat amb ànim de lucre, sinó una organització de base assembleària orientada a la defensa del dret a l’habitatge. Aquesta naturalesa implica que no opera sota lògiques econòmiques convencionals ni té com a objectiu l’intercanvi mercantil, sinó la transformació social i la defensa col·lectiva dels drets.

Per aquest motiu, l’anàlisi DAFO s’ha adaptat per posar el focus en elements socials, comunitaris i organitzatius, més que no pas en criteris estrictament econòmics.

L’impuls d’una moneda social o d’altres mecanismes d’intercanvi no monetari ho consideraré com una eina complementària que podria reforçar les dinàmiques de suport mutu existents dins del sindicat, més que no pas com una eina econòmica en sentit estricte.

2. Anàlisi DAFO

Fortaleses

El sindicat presenta un fort arrelament territorial i una base social organitzada, personalment crec que és la clau de l’èxit, ja que ajuda a impulsar iniciatives col·lectives. La seva experiència en mobilització i acció comunitària facilita la participació i l’autoorganització.

A més, els seus valors van de la ma amb l’economia social i solidària , fet que afavoreix la incorporació d’eines com monedes socials o bancs del temps. També disposa de xarxes de col·laboració amb altres entitats i cooperatives del territori, que podrien generar sinergies.

Debilitats

Entre les limitacions internes destaca la manca de recursos, especialment en termes de temps i capital humà, ja que es tracta d’una organització militant. Podria ben ser que cap dels militants pogués comprometres al 100% per tirar l’acció endevant.

També pot existir una manca de coneixement tècnic per gestionar una moneda social, així com una elevada dependència de la participació activa sostinguda. En aquest sentit, hi ha el risc que aquesta iniciativa es percebi com una càrrega addicional i no com una prioritat dins dels objectius principals del sindicat.

Oportunitats

Aquest tipus d’iniciatives poden reforçar la cohesió comunitària i generar circuits alternatius de suport mutu, augmentant la resiliència de les persones llogateres.

També poden afavorir l’arrelament territorial i la cooperació amb altres actors del teixit associatiu del Penedès i el Garraf. A més, poden donar resposta a necessitats concretes com l’intercanvi de serveis (cures, assessorament, suport logístic).

Recollint el feedback dels companys,  els dos comentaris consideraven rellevant la possibilitat d’iniciar petites i concretes proves pilot, centrades en intercanvis de serveis entre membres del sindicat. Aquest enfocament permetria provar la utilitat real de la iniciativa sense assumir grans riscos ni sobrecarregar l’organització.

Amenaces

Entre els riscos externs destaca la possible baixa adopció per part de la comunitat, especialment si no es percep com una eina necessària.

També poden existir reticències o desconfiança envers sistemes alternatius, així com dificultats derivades del marc legal i fiscal. La sostenibilitat a llarg termini pot veure’s compromesa si no s’assoleix una massa crítica suficient, i poden aparèixer desigualtats en l’accés o la participació.

CONCLUSIÓ

L’anàlisi realitzada mostra que les monedes socials, els bancs del temps i les finances ètiques poden tenir un potencial rellevant en entorns comunitaris, tot i que el sindicat pude no és el millor context  el seu valor  no és principalment econòmic, sinó social.

Aquestes eines poden contribuir a reforçar el suport mutu, generar xarxes de confiança i facilitar la resolució de necessitats quotidianes entre persones que comparteixen problemàtiques similars. En aquest sentit, poden ser coherents amb els valors del sindicat i complementar la seva acció política.

Tanmateix, també plantegen reptes importants. El principal és evitar que una eina d’aquest tipus desviï recursos i energies d’una organització que ja funciona amb una alta intensitat militant. A més, la seva implementació requereix una base social activa i compromesa, així com una percepció clara d’utilitat.

Per això, sembla més adequat plantejar aquestes iniciatives de manera gradual i experimental , abans de considerar la creació d’una moneda social més complexa.

En definitiva, la seva viabilitat dependrà de la capacitat d’integrar-les de manera orgànica dins les dinàmiques existents, assegurant que reforcen i no substitueixen o desvien la funció principal del sindicat.

Bibliografia

• Laville, J. L. Economia solidària: una perspectiva internacional. Icaria.
• Coraggio, J. L. . Economia social i solidària: el treball abans que el capital. Abya-Yala.
• North, P. Local Money: How to make it happen in your community. Green Books.
• Blanc, J. “Classifying ‘CCs’: Community, complementary and local currencies”. International Journal of Community Currency Research, 15.

Ús de la IA

Per a l’elaboració d’aquesta activitat s’ha utilitzat Chat GPTcom a eina de suport en la redacció i estructuració del text.

L’ús de la IA s’ha limitat a tasques de suport i revisió.

AMPANS, com a entitat de l’ESS orientada a la inclusió de persones amb discapacitat i altres col·lectius en risc d’exclusió, participa en projectes socials i col·laboracions solidàries, i té un compromís fort amb l’economia circular. Actualment, no disposa de cap sistema de moneda social local ni d’intercanvi no monetari identificat com a tal, i la seva incorporació podria reforçar la diversificació de fonts de finançament, la cohesió comunitària i la inclusió, però cal plantejar-se fins a quin punt cobriria una necessitat real. 

En aquest sentit, el repte principal d’aquesta anàlisi no és només decidir si es pot implementar o no, sinó definir com fer-ho perquè generi intercanvis reals entre els stakeholders i que, alhora, sigui útil per a l’organització i contribueixi a l’empoderament dels seus usuaris.  

L’anàlisi DAFO realitzada aporta una valoració detallada de l’impacte que tindria la implementació d’una moneda social local o d’un sistema d’intercanvi no monetari a la Fundació. El quadre adjunt identifica fortaleses internes, com l’àmplia base d’stakeholders (usuaris, famílies, treballadors i ciutadania) i el posicionament favorable dins l’ESS, que faciliten aquest tipus de projectes i es poden potenciar a través de les oportunitats externes, com l’empoderament comunitari, la diversificació financera i el reforç territorial a la Catalunya Central.  

A més, si el sistema es dissenya des d’inici amb criteris clars d’accessibilitat, aquesta podria convertir-se en una fortalesa estratègica, especialment en una entitat amb perfils d’usuaris diversos com AMPANS. Per això, és important plantejar i apostar per formats senzills i visuals (formes i colors fàcilment identificables) i formats híbrids (combinant suports físics i digitals), si cal, per garantir-ne l’accés i comprensió d’ús per part de tothom. 

Per altra banda, la complexitat gestora i els possibles problemes d’accessibilitat per a alguns usuaris amb discapacitat destaquen com a debilitats. Aquestes dificultats s’agreugen amb amenaces com els riscos de baixa participació, els contratemps legals o la competència amb altres iniciatives locals similars.  

També cal tenir en compte que, en un entorn fortament vinculat al finançament públic i a la prestació de serveis socials, cal definir molt bé els espais d’ús de la moneda per evitar que el sistema acabi tenint només un valor simbòlic o pedagògic. Així doncs, tenint en compte tots els ítems esmentats, el repte d’AMPANS és assegurar que la moneda tingui un sentit econòmic i social concret dins del projecte, tant per als usuaris com per al territori. 

Aquesta DAFO posa de manifest el punt de partida per a la presa de decisions estratègiques en relació amb la implementació efectiva de la moneda, maximitzant les fortaleses i oportunitats (FO) i minimitzant les debilitats i amenaces (DA), prioritzant eines senzilles i accessibles, i promovent aliances amb entitats i comerços locals. En comparació amb altres casos, com CIPO*, on la moneda pot tenir un ús més intern i pedagògic, en el cas d’AMPANS caldria pensar en una proposta externa més orientada a generar participació activa i impacte comunitari. 

 Som-hi!

Anna Vilamú 

*CIPO: Cas analitzat per un dels companys de l’Aula, una entitat d’inserció sociolaboral que comparteix la missió d’inclusió de persones amb discapacitat a Sabadell. 

Ús de la IA 

He fet ús de la IA per a la correcció dels textos finals. L’eina emprada ha estat Perplexity AI, amb el prompt: “corregeix el text i estructura, si cal, i marca les modificacions” per fer una última revisió. 

Fonts consultades: 

Can-Men. (2014, març 31). Dinero que no tiene precio: Pdf sobre los BANCO DE TIEMPO como cambio de paradigma [Entrada en un blog]. El Blog Alternativo. https://www.elblogalternativo.com/. https://www.elblogalternativo.com/2014/03/31/dinero-que-no-tiene-precio-pdf-sobre-los-banco-de-tiempo-como-cambio-de-paradigma/ 

Canva. (s.d.). Canva [Pàgina web]. Recuperat 26 d'abril de 2026, de https://www.canva.com/projects 

Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Enregistrament de vídeo].  https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991 

Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico. [Treball d’investigació]. Slideshare. Recuperat 10 de abril de 2026, de https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476 

Fundació d’atenció i inserció persones amb discapacitat AMPANS. (s.d.).  Recuperat 8 de abril de 2026, de https://ampans.cat/ 

Huguet, C. (2026, abril 10). CIPO: Fem una moneda solidària? [Entrada en unn blog]. Àgora de Folios, 21.346 – Alternatives econòmiques – Aula 1, UOC. https://aula.uoc.edu/courses/lti_context_id:a7a343cf56bb682cbd4f3744a75c7f55871ea31b/external_tools/5905