Alternativa3: una cooperativa transformadora dins l’Economia Social i Solidària

Presentació Alternativa3

En un context marcat per la globalització econòmica, les desigualtats socials i la crisi climàtica, cada vegada apareixen més iniciatives que busquen construir models econòmics alternatius basats en la sostenibilitat, la justícia social i el consum responsable. Dins aquest marc destaca Alternativa3, una cooperativa catalana fundada l’any 1992 especialitzada en productes ecològics i de comerç just, especialment cafè, cacau i sucre. L’entitat s’ha consolidat com una de les referències del comerç just a Espanya, sent pionera en la comercialització de cafè ecològic i en la creació de la primera torradora de cafè 100% de comerç just de l’Estat.

Economia Social i Solidaria

La missió d’Alternativa3 és oferir productes de qualitat que respectin tant les persones com el medi ambient, promovent relacions comercials més justes entre productors i consumidors. El seu model es basa en valors propis de l’Economia Social i Solidària, com la cooperació, la transparència, la sostenibilitat ambiental i la defensa dels drets laborals. A diferència de les grans empreses multinacionals del sector alimentari, Alternativa3 prioritza l’impacte social positiu abans que la màxima obtenció de beneficis econòmics.

L’activitat de la cooperativa reflecteix clarament molts dels conceptes treballats durant el curs relacionats amb l’ESS. Alternativa3 treballa directament amb cooperatives agrícoles de països del Sud Global, garantint preus justos i unes condicions laborals dignes als petits productors. Aquest model comercial intenta reduir les desigualtats generades pel comerç internacional convencional, sovint caracteritzat per la pressió sobre els agricultors i la concentració del poder econòmic en mans de grans corporacions. A més, el fet de funcionar com una cooperativa afavoreix una gestió més democràtica i participativa, on les decisions no depenen exclusivament del capital econòmic sinó també de criteris socials i col·lectius.

Digitalització

La digitalització també té un paper important dins l’estratègia d’Alternativa3. L’entitat ha desenvolupat una botiga en línia i utilitza les xarxes socials i els canals digitals per donar visibilitat als valors del comerç just i arribar a nous consumidors. Aquest procés permet ampliar el seu impacte social i facilitar la sensibilització sobre consum responsable. Tot i això, la digitalització també planteja reptes importants, especialment per a les petites cooperatives, que han de competir amb grans plataformes digitals i adaptar-se constantment als canvis tecnològics sense perdre la seva coherència ètica.

Finances ètiques y moneda social

Pel que fa a les finances ètiques, encara que Alternativa3 no sigui una entitat financera, comparteix plenament els seus principis. La cooperativa promou una economia basada en la transparència, la sostenibilitat i la reinversió social. El fet de prioritzar relacions comercials justes i generar impacte positiu tant en les comunitats productores com en els consumidors encaixa amb la idea d’utilitzar els recursos econòmics per transformar la societat i no únicament per generar beneficis privats.

A més, tot i que Alternativa3 no treballa directament amb monedes socials, sí que comparteix molts dels valors vinculats a aquestes iniciatives alternatives com el foment de circuits econòmics més humans, la relocalització econòmica i la construcció de models de consum més responsables i sostenibles. En aquest sentit, la cooperativa contribueix a impulsar formes alternatives d’entendre l’economia i el comerç.

ODS

L’activitat d’Alternativa3 també s’alinea amb diversos marcs de política pública tant a nivell català com europeu. En relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la cooperativa contribueix especialment als objectius vinculats al treball digne, la producció i consum responsables, la reducció de la pobresa i l’acció climàtica. La seva aposta pel comerç just i l’agricultura ecològica afavoreix una economia més sostenible i respectuosa amb les persones i el medi ambient.

Ateneus Cooperatius

A Catalunya, el model d’Alternativa3 encaixa plenament dins les polítiques de foment de l’Economia Social i Solidària impulsades pels Ateneus Cooperatius. Aquestes iniciatives promouen l’emprenedoria cooperativa, la democratització econòmica i l’arrelament territorial, aspectes que formen part de la identitat de la cooperativa. Igualment, el projecte connecta amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que defensa el paper de les cooperatives i les entitats socials en la transició ecològica i la cohesió social.

PERTE i transformació econòmica

Pel que fa als PERTE i als processos de transformació econòmica impulsats des de les administracions públiques, Alternativa3 podria beneficiar-se especialment de programes relacionats amb la digitalització de pimes, l’economia circular o l’agroalimentació sostenible. Aquest suport institucional podria reforçar la competitivitat de cooperatives com aquesta sense obligar-les a renunciar als seus principis socials i ambientals.

Contractació pública

Un altre element clau és el paper que podria jugar la contractació pública en la sostenibilitat d’Alternativa3. Les administracions públiques tenen la capacitat d’incorporar criteris socials i ambientals en les seves licitacions, prioritzant productes ecològics i de comerç just en escoles, hospitals, universitats o serveis de restauració col·lectiva. Aquest tipus de compra pública responsable podria afavorir el creixement de cooperatives com Alternativa3 i, al mateix temps, impulsar models econòmics més sostenibles i ètics.

Conclusió

En conclusió, Alternativa3 representa un exemple clar del potencial transformador de l’Economia Social i Solidària. La cooperativa demostra que és possible desenvolupar activitat econòmica competitiva mantenint criteris de justícia social, sostenibilitat ambiental i democràcia econòmica. Més enllà de la venda de productes ecològics, Alternativa3 contribueix a conscienciar la societat sobre el consum responsable i a construir alternatives reals davant els models econòmics tradicionals. En un context global cada vegada més marcat pels reptes socials i ambientals, iniciatives com aquesta poden tenir un paper fonamental en la construcció d’una economia més justa, sostenible i humana.

Link contacte conversa WhatsApp

https://drive.google.com/file/d/1pitK2eeB_sKMP4VZ0aLUggV2ubaZ9fo1/view?usp=sharing

Durant el procés d’elaboració d’aquest article, es va establir contacte directe amb la cooperativa Alternativa3 mitjançant una conversa per WhatsApp amb l’objectiu de contrastar idees i enriquir l’anàlisi del treball. Aquesta interacció va permetre obtenir una visió més propera sobre la realitat de l’entitat, els seus reptes actuals i el paper transformador del comerç just dins l’Economia Social i Solidària.

En la conversa, Alternativa3 va destacar que el seu principal impacte social és contribuir a millorar les condicions de vida dels petits productors i productores del Sud Global amb qui treballem, garantint preus justos, relacions comercials estables i acompanyament a cooperatives agrícoles perquè puguin créixer i tenir més autonomia. Aquest retorn reforça la idea que la cooperativa no només comercialitza productes, sinó que també genera un impacte social directe sobre les comunitats productores.

Pel que fa als principals reptes actuals, l’entitat va assenyalar la dificultat de competir amb grans marques que disposen de molts més recursos, així com la necessitat de mantenir la fidelitat als seus valors en un mercat cada vegada més complex i digitalitzat. També van destacar el repte d’arribar a nous públics, especialment als joves.

Finalment, Alternativa3 va remarcar que el comerç just és una eina fonamental per transformar l’economia, ja que permet posar les persones al centre, fomentar relacions més justes i sostenibles i reduir desigualtats globals. A més, van subratllar el seu potencial educatiu per generar consciència i promoure un consum més crític i responsable.

Aquesta interacció ha estat especialment útil per validar continguts de l’article i incorporar una perspectiva directa de l’entitat analitzada. Com a evidència del contacte realitzat, s’adjunta la captura de la conversa mantinguda amb la cooperativa.

Font: Arç Cooperativa (s. d.).

Quan es parla del sector assegurador, normalment es pensa en grans empreses orientades principalment al benefici econòmic. No obstant això, existeixen alternatives que intenten demostrar que és possible desenvolupar una activitat econòmica mantenint al mateix temps un compromís social i una manera diferent d’entendre l’economia. Aquest és el cas d’Arç Cooperativa, una corredoria d’assegurances creada l’any 1983 especialitzada en entitats socials, cooperatives i iniciatives vinculades a l’Economia Social i Solidària (ESS).

Al llarg dels diferents reptes d’aquesta assignatura he treballat sobre aquesta entitat i això m’ha permès entendre millor com organitzacions com Arç intenten anar més enllà de l’activitat econòmica tradicional. Inicialment, la meva percepció era que es tractava simplement d’una cooperativa que oferia assegurances des d’una perspectiva més social. No obstant això, a mesura que he anat aprofundint en diferents aspectes com els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques o les monedes socials, he pogut veure que el seu paper és bastant més ampli.

Des del meu punt de vista, un dels aspectes més interessants d’Arç és que intenta combinar sostenibilitat econòmica i impacte social dins d’un sector que habitualment està molt orientat a criteris de rendibilitat. La seva activitat no es limita a oferir serveis asseguradors, sinó que també participa en xarxes de cooperació i treballa amb criteris alineats amb els valors de l’economia solidària, com la transparència, la participació democràtica, la cooperació entre entitats i la centralitat de les persones.

Més enllà de les assegurances: digitalització, finances ètiques i comunitat

Al llarg dels diferents reptes també he pogut veure que una entitat com Arç no només es diferencia pels serveis que ofereix, sinó també per la manera com intenta adaptar-se als canvis mantenint els seus valors. Un exemple clar és la digitalització.

Actualment, la digitalització afecta pràcticament tots els sectors econòmics, i les entitats de l’Economia Social i Solidària també han hagut d’adaptar-se a aquesta realitat. En el cas d’Arç, la utilització de portals digitals, eines de comunicació en línia i sistemes de gestió permet millorar l’organització interna i donar resposta a un volum important d’activitat.

Des del meu punt de vista, la digitalització pot aportar oportunitats molt interessants a una entitat com Arç. Pot facilitar l’automatització de processos, millorar l’eficiència i permetre arribar a més persones i territoris amb menys costos. A més, també pot reforçar la intercooperació amb altres entitats de l’ESS i ajudar a donar més visibilitat al seu impacte social.

Tot i això, durant l’anàlisi també vaig observar algunes tensions importants. Moltes eines digitals depenen de grans plataformes tecnològiques que no sempre funcionen sota criteris compatibles amb els valors de l’economia social. A més, en el cas d’Arç la gestió de dades sensibles implica responsabilitats importants relacionades amb la privacitat i la seguretat.

Un altre aspecte que considero rellevant és la relació entre digitalització i proximitat. En una organització com Arç, la proximitat amb les persones forma part del seu valor diferencial. Per això, crec que la tecnologia no hauria de substituir les relacions humanes, sinó facilitar les tasques més rutinàries per poder dedicar més temps a un acompanyament personalitzat quan sigui necessari.

Un altre dels aspectes treballats durant el curs ha estat el paper de les finances ètiques i les monedes socials. Inicialment, abans de començar aquest repte, coneixia molt poc aquests conceptes i pensava que es tractava simplement d’alternatives financeres diferents. Tot i això, aprofundint en els materials i en casos com el de la Turuta, vaig poder entendre millor el seu funcionament i el seu potencial.

En el cas d’Arç, considero que les finances ètiques tenen un encaix bastant natural perquè la seva activitat ja està alineada amb principis de cooperació, sostenibilitat i impacte social. En canvi, la possible aplicació de monedes socials presenta més limitacions pràctiques.

La principal dificultat és que el servei principal d’Arç, relacionat amb assegurances, no és un servei de consum habitual que es pugui adaptar fàcilment a una moneda social. Tot i això, crec que sí que podrien existir possibilitats més realistes en activitats complementàries com accions formatives, assessorament o iniciatives comunitàries.

Per tant, des del meu punt de vista, les monedes socials no haurien de convertir-se en un element central del model d’Arç, sinó en una eina complementària que ajudés a reforçar la dimensió territorial i comunitària de l’entitat.

Arç Cooperativa i els marcs de política pública

Després d’analitzar els diferents aspectes treballats durant el curs, crec que també és important entendre fins a quin punt iniciatives com Arç es relacionen amb els principals instruments institucionals i polítiques públiques que intenten reforçar l’Economia Social i Solidària.

Pel que fa als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), considero que Arç manté una relació especialment clara amb diversos objectius. Entre aquests destaquen l’ODS 8, relacionat amb el treball digne i el creixement sostenible; l’ODS 10, orientat a la reducció de desigualtats; l’ODS 12, vinculat al consum responsable; i especialment l’ODS 17, que posa èmfasi en les aliances i la cooperació entre organitzacions.

També considero rellevant el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, ja que busca crear condicions favorables perquè les entitats de l’economia social puguin créixer, innovar i reforçar el seu impacte social.

Pel que fa al PERTE d’Economia Social i de les Cures, aquest representa una oportunitat interessant per impulsar processos d’innovació, transformació digital i reforç de les entitats de l’ESS.

En el cas dels Ateneus Cooperatius, considero que poden tenir un paper especialment important perquè actuen com a espais de suport, assessorament i creació de xarxes entre entitats.

Contractació pública: una oportunitat amb alguns reptes

Les administracions públiques gestionen una gran quantitat de recursos i necessiten serveis molt diversos. Si les licitacions incorporen criteris socials i aspectes vinculats a l’impacte social, poden convertir-se en una eina important per reforçar entitats de l’Economia Social i Solidària.

En el cas d’Arç, la contractació pública podria generar ingressos més estables i ampliar el seu impacte social. A més, també podria reforçar la seva participació en iniciatives vinculades a administracions locals, projectes socials o serveis relacionats amb assegurances i assessorament per a entitats.

Tot i això, també existeixen algunes dificultats. En molts casos, els processos administratius són complexos i poden resultar més accessibles per a organitzacions grans amb més recursos tècnics i econòmics.

Des del meu punt de vista, aquest és un aspecte important perquè si les polítiques públiques volen impulsar realment l’Economia Social i Solidària, no és suficient reconèixer-ne la importància, sinó que també cal facilitar mecanismes que permetin a cooperatives i entitats petites competir en condicions més equilibrades.

Interacció amb l’entitat

Durant el desenvolupament d’aquest treball vaig intentar establir contacte directe amb Arç Cooperativa per contrastar algunes idees i enriquir l’anàlisi realitzada.

Contacte inicial amb Arç Cooperativa a través d’Instagram. Elaboració pròpia.

Resposta d’Arç Cooperativa indicant continuar la comunicació per correu electrònic. Elaboració pròpia.

Correu enviat a Arç Cooperativa durant l’elaboració del treball. Elaboració pròpia.

Inicialment vaig contactar amb l’entitat a través d’Instagram, des d’on es va indicar la conveniència de continuar la comunicació mitjançant correu electrònic. Posteriorment es va enviar una consulta relacionada amb el treball acadèmic. Tot i això, no es va rebre resposta dins del termini d’elaboració de l’activitat.

Valoració final

Després d’analitzar Arç al llarg de tots els reptes, crec que el seu valor principal no es troba únicament en el servei que ofereix, sinó en la manera com intenta desenvolupar la seva activitat mantenint coherència amb els seus valors.

Des del meu punt de vista, Arç demostra que és possible combinar activitat econòmica, sostenibilitat i impacte social dins d’un sector tradicionalment molt orientat al benefici econòmic.

Tot i això, també existeixen reptes importants relacionats amb la digitalització, l’accés a recursos, l’adaptació als canvis tecnològics o la necessitat de mantenir la proximitat amb les persones.

En conclusió, considero que iniciatives com Arç mostren que l’Economia Social i Solidària no només pot actuar com una alternativa econòmica, sinó també com una manera diferent d’entendre les relacions econòmiques i socials.

Referències bibliogràfiques

Arç Cooperativa. (s. d.). Web oficial. https://arc.coop/

Associació ECOL3VNG. (s. d.). Entrevista a l’Associació ECOL3VNG (La Turuta) [vídeo].

Comissió Europea. (2021). Building an economy that works for people: Action plan for the social economy.

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris [recurs d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya.

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau, C. (2021). El cooperativisme de plataforma.

Generalitat de Catalunya. (s. d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius.

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s. d.). PERTE d’Economia Social i de les Cures.

Nacions Unides. (2015). Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.

Ús de la IA

He utilitzat ChatGPT com a eina de suport per ajudar en l’organització i estructuració de les idees, revisar la redacció i detectar possibles millores de claredat i coherència del text. Les idees principals, les reflexions, l’anàlisi realitzada i la selecció dels continguts treballats s’han desenvolupat a partir dels materials de l’assignatura, dels recursos d’aprenentatge i del treball elaborat durant els reptes anteriors.

Fiare Banca Ètica i el paper de les finances ètiques en la transformació social

1. Introducció

Fiare Banca Ètica és una entitat financera cooperativa integrada dins del moviment de les finances ètiques i de l’economia social i solidària (ESS). A diferència de la banca tradicional, el seu objectiu principal no és obtenir el màxim benefici econòmic, sinó finançar projectes amb impacte social, ambiental i comunitari, promovent una economia més justa, sostenible i transparent.

El model de Fiare es basa en la participació democràtica de les persones sòcies, que tenen veu en la presa de decisions de l’entitat. Aquest aspecte la diferencia clarament dels bancs tradicionals i reforça la idea de les finances com una eina al servei de la societat i no únicament del benefici privat.

Durant el curs, els diferents reptes m’han permès analitzar Fiare des de perspectives diverses, com els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques o les monedes socials. Aquest article recull una síntesi d’aquests aspectes i els relaciona amb els principals marcs de política pública actuals.

2. Fiare dins de l’Economia Social i Solidària

Fiare encaixa plenament dins dels principis de l’economia social i solidària perquè prioritza les persones, el territori i l’impacte social per sobre del benefici econòmic. El seu model es basa en la transparència, la participació democràtica i el suport a iniciatives transformadores.

A través del seu sistema de finançament, dóna suport a cooperatives, entitats socials, projectes culturals i iniciatives ambientals que sovint tenen dificultats per accedir al crèdit dins de la banca convencional. Això converteix Fiare en una eina de suport al desenvolupament local i la cohesió social.

A més, la participació de les persones sòcies dins de l’entitat reforça el component democràtic i la idea que el sistema financer també pot tenir una funció social. Tot i això, cal tenir en compte que Fiare continua operant dins d’un sistema financer regulat, fet que limita parcialment la seva capacitat d’actuar al marge del mercat tradicional.

3. Digitalització: oportunitats i reptes

La digitalització és un element cada vegada més important dins del sector financer, i Fiare també ha hagut d’adaptar-se a aquesta realitat. Les eines digitals permeten facilitar l’accés als serveis financers, agilitzar processos i millorar la participació de les persones sòcies.

Una de les principals oportunitats és la possibilitat d’impulsar processos participatius digitals, com assemblees en línia o sistemes de votació telemàtica, reforçant així la democràcia interna de l’entitat.

Tot i això, la digitalització també comporta riscos importants. En primer lloc, existeix el perill de deshumanitzar el servei, especialment en un sector com el bancari, on la proximitat i la confiança són molt importants. També és rellevant la qüestió de la gestió ètica de les dades, ja que moltes entitats financeres tradicionals utilitzen les dades personals amb finalitats comercials.

Finalment, també s’ha de tenir en compte la bretxa digital. No totes les persones tenen les mateixes competències tecnològiques ni el mateix accés als recursos digitals, i això podria generar situacions d’exclusió si la digitalització no es desenvolupa de manera inclusiva.

4. Monedes socials i finances ètiques

Les monedes socials i els sistemes d’intercanvi comunitari són eines complementàries que busquen reforçar les economies locals i fomentar la cooperació entre persones i entitats.

En el cas de Fiare, la implantació directa d’una moneda social presenta dificultats, principalment pel fet de ser una entitat bancària regulada. Tot i això, sí que podria actuar com a agent facilitador o impulsor d’aquest tipus d’iniciatives, oferint suport financer, tècnic o institucional a projectes de monedes socials o bancs del temps.

Aquest tipus d’iniciatives encaixen amb els valors de les finances ètiques perquè prioritzen la cooperació, la cohesió social i el desenvolupament local davant de les dinàmiques especulatives del sistema financer tradicional.

5. Fiare i els marcs de política pública

5.1 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Fiare contribueix directament a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. Entre els més destacats estan:

• ODS 1: Fi de la pobresa, donant suport a projectes socials i comunitaris.
• ODS 8: Treball digne i creixement econòmic, impulsant cooperatives i iniciatives d’economia social.
• ODS 10: Reducció de desigualtats, facilitant finançament a projectes amb impacte social.
• ODS 12: Consum i producció responsables, promovent una economia més sostenible i responsable.

La seva activitat demostra que el sistema financer també pot contribuir als objectius globals de desenvolupament sostenible i tenir un impacte positiu sobre la societat.

5.2 Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea

La Unió Europea reconeix cada vegada més la importància de l’economia social com a eina per afrontar reptes socials, econòmics i ambientals. El Pla d’Acció per a l’Economia Social aposta per reforçar entitats que promouen la cohesió social, la sostenibilitat i la participació democràtica.

Fiare encaixa clarament dins d’aquest model, ja que desenvolupa una activitat financera orientada al bé comú i alineada amb els valors que promou la Unió Europea.

5.3 PERTE d’Economia Social i de les Cures

El PERTE d’Economia Social i de les Cures és una iniciativa impulsada pel govern espanyol per reforçar projectes vinculats a l’economia social mitjançant inversió, innovació i digitalització.

En aquest context, Fiare pot tenir un paper rellevant com a entitat financera capaç de canalitzar recursos cap a iniciatives socials i comunitàries. Tot i això, també existeix el risc que les grans entitats tradicionals segueixin concentrant la major part dels recursos públics disponibles, dificultant el creixement de models financers alternatius.

5.4 Ateneus Cooperatius

A Catalunya, els Ateneus Cooperatius funcionen com a xarxes de suport al cooperativisme i a l’economia social. La seva funció és impulsar projectes locals, oferir assessorament i reforçar el desenvolupament territorial.

Fiare pot connectar amb aquest ecosistema facilitant finançament a cooperatives i iniciatives locals, reforçant així l’arrelament territorial i la cohesió comunitària.

6. Contractació pública i finances ètiques

La contractació pública és una eina molt important perquè les administracions poden decidir quin tipus d’economia volen impulsar a través dels seus concursos i contractes.

Actualment, gran part de la contractació financera pública continua concentrada en grans bancs tradicionals, principalment perquè tenen més capacitat operativa i econòmica. Això dificulta la participació d’entitats més petites com Fiare, tot i el seu impacte social positiu.

En aquest sentit, seria interessant que les administracions incorporessin més criteris socials i ètics dins dels processos de contractació pública. Això permetria valorar no només el cost econòmic, sinó també aspectes com la transparència, el retorn social o el compromís amb el territori.

Per tant, la contractació pública no és neutra. Pot reforçar el model financer tradicional o, al contrari, ajudar al creixement de les finances ètiques i de l’economia social.

7. Interacció amb l’entitat

Durant l’elaboració d’aquest treball es va contactar amb Fiare Banca Ètica per correu electrònic amb l’objectiu de contrastar alguns aspectes relacionats amb el paper de les finances ètiques i la relació de l’entitat amb l’economia social.

La resposta va arribar per part d’un responsable de la Fundació Finances Ètiques, vinculada a Fiare, que va mostrar predisposició a comentar el projecte i xerrar sobre aquestes qüestions.

Aquest contacte va servir per reforçar la idea que Fiare entén les finances ètiques no només com una activitat bancària, sinó també com una eina de transformació social vinculada al territori, la cooperació i el suport a projectes amb impacte comunitari.

8. Valoració final

Fiare Banca Ètica representa una alternativa real dins del sistema financer actual, demostrant que és possible desenvolupar una activitat bancària basada en criteris socials, democràtics i sostenibles.

El seu paper dins de l’economia social és rellevant perquè contribueix al finançament de projectes transformadors i impulsa una manera diferent d’entendre les finances. A més, la seva alineació amb marcs com els ODS, el Pla d’Acció europeu o el PERTE mostra que les finances ètiques poden tenir un paper important en les polítiques públiques del futur.

Tot i això, també presenta limitacions importants derivades de la seva escala reduïda i de la dependència d’un sistema financer dominat per grans entitats tradicionals. Precisament per això, serà important reforçar instruments públics que facilitin el creixement de models financers alternatius i més socials.

9. Bibliografía

• Fiare Banca Ètica. (s.d.). Qui som. Recuperat de: https://www.fiarebancaetica.coop/
• Comissió Europea. (2021). Action Plan for the Social Economy. Recuperat de: https://social-economy-gateway.ec.europa.eu/action-plan-social-economy_en
• Govern d’Espanya. (s.d.). PERTE d’Economia Social i de les Cures. Recuperat de: https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados
• Generalitat de Catalunya. (s.d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Recuperat de: https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/ateneus/
• ONU. (2015). Agenda 2030 i Objectius de Desenvolupament Sostenible.
• Corrons, A. Webinar UOC sobre monedes complementàries i desenvolupament local.
• Material docent UOC R4.

10. Ús de la intel·ligència artificial

Per a la realització d’aquest treball s’ha utilitzat la intel·ligència artificial com a eina de suport per estructurar els continguts, millorar la redacció i relacionar els conceptes treballats durant el curs.

A més, la IA també s’ha utilitzat per entendre millor quins aspectes de la rúbrica tenen més pes dins de la PAC i com es podia millorar la qualitat de l’article. Aquest suport ha estat especialment útil després de no haver obtingut els resultats esperats en PACs anteriors, ajudant-me a identificar punts de millora relacionats amb la profunditat de la reflexió, la contractació pública i la relació amb les polítiques institucionals.

VÍCTOR FERNÁNDEZ

 1.Introducció de l’AECV

L’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV) és una entitat sense ànim de lucre ubicada al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Fundada l’any 1986, amb la missió de promoure processos d’acció social a través de l’esport i el lleure, amb l’utilització d’aquests com a eines de cohesió social, democratització de l’activitat física i enfortiment de l’economia social del territori. La seva activitat inclou escoles esportives, activitats extraescolars, casals, campus, gestió d’instal·lacions esportives, projectes de transformació social i formació. Disposa d’un equip professional de més de 120 persones, amb una presència destacada en dones, persones joves i contractació indefinida.

El cas de l’AECV és especialment interessant, perquè mostra com una entitat esportiva pot actuar com a agent d’Economia Social i Solidària (ESS). Entenen l’esport com una eina educativa, comunitària i inclusiva, no només com una pràctica física o competitiva. En un territori marcat per desigualtats socioeconòmiques, diversitat cultural i barreres d’accés a l’activitat esportiva, l’AECV representa una resposta pràctica a necessitats socials específiques.

2. L’AECV com a experiència d’Economia Social i Solidària

L’AECV té principis molt semblants amb els de l’ESS, perquè situa les persones i el territori per davant del lucre i guanyar diners. La seva activitat respon a necessitats humanes bàsiques com la salut, la inclusió, la participació, l’educació en valors i la cohesió comunitària. Aquesta orientació la podem observar en la democratització de l’accés a l’activitat física, en la promoció de la participació de nenes i noies, en el treball amb infants i joves del barri i en la voluntat de reduir barreres econòmiques, socials, culturals i de gènere.

Un dels punts claus de l’entitat és el seu arrelament territorial. L’AECV no actua sobre el barri des de fora, sinó que forma part del seu ecosistema. Detecta necessitats comunitàries i les intenta convertir en respostes concretes a través de l’esport, el lleure, la formació i la col·laboració amb altres projectes com Espai de Mar o Ravalora’t. Aquesta lògica del seu ecosistema és central en l’ESS, perquè no es tracta només de prestar serveis, sinó de construir comunitat

Això si, l’anàlisi també mostra alguns límits. La informació pública sobre governança democràtica, fonts de finançament, indicadors d’impacte social i sostenibilitat ambiental encara podria ser més visible. Aquesta és una part important, perquè una entitat de l’ESS no només ha de generar impacte, sinó també demostrar-lo, explicar-lo i governar-lo de manera transparent.

3. Digitalització, canviar de la gestió operativa a la governança amb impacte

Fent un anàlisi de la digitalització, s’ha pogut observar com l’AECV ja ha superat una fase bàsica. La seva pàgina web no és només un aparador, es poden fer reserves, inscripcions, compres o lloguers de material esportiu, consultar l’agenda, accedir a formularis i connectar amb projectes del seu ecosistema. També incorpora elements de transparència bàsica, com la memòria anual, dades de l’equip, polítiques de privacitat i canals de comunicació.

Tot i això, el repte principal no és digitalitzar més, sinó digitalitzar millor. La digitalització actual és sobretot funcional i orientada a la prestació de serveis. La millora qualitativa seria avançar cap a una digitalització alineada amb l’ESS, que sigui més participativa, més transparent, més sobirana tecnològicament i més orientada a l’impacte social.

Això podria concretar-se en diverses estratègies com convertir la web en un espai real de rendició de comptes, publicar indicadors d’impacte, incorporar eines de participació com Decidim, definir una política de dades ètica, prioritzar eines de codi obert i mantenir sempre un model híbrid que combini tecnologia i proximitat humana. Aquest últim punt és crític en un territori amb diversitat cultural, vulnerabilitat econòmica i diferents nivells de competència digital, una digitalització mal dissenyada podria convertir-se en una nova barrera d’exclusió.

4. Finances ètiques, banc del temps i monedes socials

L’anàlisi sobre finances ètiques i monedes socials obre una línia molt interessant per a l’AECV. Una moneda social local o un sistema d’intercanvi no monetari podria reforçar l’accés a activitats esportives per a persones amb pocs recursos, reconèixer tasques comunitàries, fomentar el voluntariat i incrementar el sentiment de pertinença al barri.

En aquest cas, la proposta més eficient no seria crear una moneda social complexa, sinó començar amb un model progressiu i senzill, amb un banc del temps, crèdits comunitaris o un sistema de reconeixement de tasques vinculades a activitats concretes. Per exemple, un jove podria col·laborar en l’organització d’un torneig o en una activitat comunitària i obtenir crèdits per accedir a entrenaments, campus o activitats esportives. Això permetria posar en valor coses que el mercat convencional sovint no reconeix, com el temps, el compromís, el suport mutu i la participació comunitària.

La principal fortalesa de l’AECV en aquest àmbit és la confiança comunitària. Les monedes socials i els bancs del temps no funcionen només per disseny tècnic, sinó perquè hi ha relacions, proximitat i voluntat de cooperar. Però també hi ha riscos importants com per exemple, manca de massa crítica, dificultats de governança, barreres culturals, complexitat operativa i possible exclusió si el sistema és massa digital. Per això, qualsevol proposta hauria de ser híbrida, senzilla i molt arrelada al territori.

5. Connexió amb els grans marcs de política pública

L’AECV també pot ser llegida des dels grans marcs de política pública actuals. En primer lloc, té una connexió clara amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. L’Agenda 2030 reconeix l’esport com un facilitador del desenvolupament sostenible i del progrés social, especialment pel seu potencial en salut, educació, inclusió, igualtat i cohesió comunitària.

En el cas de l’AECV, la vinculació més clara és amb l’ODS 3 (salut i benestar), l’ODS 4 (educació de qualitat), l’ODS 5 (igualtat de gènere), l’ODS 10 (reducció de les desigualtats), l’ODS 11 (comunitats sostenibles) i l’ODS 17 (aliances per assolir objectius). No obstant això, el repte és passar d’una alineació implícita a una alineació mesurable. És a dir, l’entitat podria reforçar molt el seu posicionament si traduís les seves activitats en indicadors vinculats als ODS amb participació femenina, accés de famílies becades, permanència en activitats, diversitat d’origen, reducció d’abandonament esportiu o impacte comunitari.

Pel que fa als Ateneus Cooperatius, l’AECV encaixa amb la seva lògica territorial. La Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya té com a objectiu donar visibilitat al cooperativisme i a l’economia social, consolidant els ateneus com a agents estratègics adaptats a les necessitats de cada territori. L’AECV podria connectar-hi millor per reforçar la intercooperació, obtenir suport en governança, finançament alternatiu, digitalització ètica o mesura d’impacte. Encara que no sigui una cooperativa, és una entitat clarament alineada amb l’ecosistema de l’ESS catalana.

També hi ha una relació evident amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que busca crear condicions perquè l’economia social prosperi i augmenti el seu impacte, especialment en transicions justes, inclusives, ecològiques i digitals. L’AECV és un cas molt representatiu d’aquesta idea, ja que genera ocupació, treballa amb col·lectius vulnerables, reforça el territori i podria avançar cap a una digitalització més democràtica.

Finalment, el PERTE de l’Economia Social i de les Cures també ofereix un marc útil. Aquest projecte estratègic estatal impulsa el desenvolupament de l’economia social i els serveis avançats centrats en les persones, amb l’objectiu de reforçar el potencial transformador del sector i millorar serveis vinculats a les cures, la proximitat i la inclusió. L’AECV no és una entitat de cures en sentit estricte, però sí desenvolupa una tasca comunitària preventiva i educativa que connecta amb la idea de posar la vida i les persones al centre.

6. Contractació pública amb sostenibilitat, impacte i risc de dependència

La contractació pública pot jugar un paper important en la sostenibilitat de l’AECV. En una entitat que gestiona activitats esportives, equipaments, programes educatius i projectes d’inclusió, els contractes públics poden garantir estabilitat, continuïtat i capacitat d’impacte. A més, si s’utilitzen criteris socials, la contractació pública pot actuar com una palanca per reforçar projectes d’ESS que aporten valor comunitari i no només un preu baix. 

Això si, aquí hi ha una tensió important. Si la contractació pública es basa només en criteris econòmics, pot penalitzar entitats com l’AECV davant operadors privats amb més múscul financer. En canvi, si incorpora clàusules socials, criteris d’arrelament territorial, qualitat laboral, inclusió, igualtat de gènere, impacte comunitari i sostenibilitat ambiental, pot afavorir models que generen valor públic real.

El Pla d’Acció europeu per a l’Economia Social assenyala precisament la importància de marcs polítics i jurídics adequats, inclosa la contractació pública, per permetre que les entitats de l’economia social prosperin. Per tant, la contractació pública no hauria de veure l’AECV només com una proveïdora de serveis esportius, sinó com una aliada estratègica en polítiques d’inclusió, salut comunitària, educació i cohesió urbana.

El risc, pot ser la dependència excessiva de subvencions i contractes públics. Si una part molt alta del finançament depèn de convocatòries o adjudicacions, l’autonomia estratègica de l’entitat pot quedar condicionada. Per això, l’escenari òptim seria un model mixt amb contractació pública amb criteris socials, ingressos propis accessibles, aliances amb altres entitats ESS, finançament col·laboratiu i, eventualment, mecanismes de moneda social o banc del temps.

7. Valoració global, potencial transformador i reptes pendents

L’AECV té un potencial transformador alt perquè treballa en un punt on conflueixen diverses necessitats socials com activitat física, educació, inclusió, joventut, gènere, interculturalitat i arrelament territorial. La seva força no està només en fer activitats esportives, sinó en utilitzar l’esport com a infraestructura comunitària.

El seu model mostra una coherència clara amb l’ESS, perquè prioritza persones, treballa amb mirada comunitària, genera ocupació, promou valors inclusius i intenta respondre a desigualtats reals del territori. Però el següent salt qualitatiu passa per reforçar tres factors importants: governança, transparència i mesura d’impacte.

En governança, caldria fer més visibles els espais de participació de famílies, joves, professionals i comunitat. En transparència, seria recomanable publicar més informació econòmica, fonts de finançament, pressupostos resumits i criteris de tarifació social. En impacte, l’entitat podria construir un quadre d’indicadors que connectés directament les seves activitats amb resultats socials mesurables.

La digitalització, les finances ètiques i les monedes socials no són cap solució màgica, però poden ser eines molt potents si es posen al servei del projecte comunitari. La clau és evitar la temptació tecnocràtica, perquè no es tracta de digitalitzar per modernitzar el relat, ni de crear una moneda social per innovar de cara a la galeria. Es tracta de reforçar allò que l’AECV ja fa bé: generar vincles, obrir oportunitats i fer que l’esport sigui una eina real de justícia social.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Associació Esportiva Ciutat Vella. (2020, 29 enero). L’Associació Esportiva Ciutat Vella des de dins [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=LNsw8yrc4dc

Decidim. (2026, 3 septiembre). https://decidim.org/es/

Escoles esportives – AECV. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/escoles-esportives/

Espai de Mar. (2024, 19 febrero). Centre – espai de mar. https://espaidemar.cat/centre/

Finderwilber. (2025, 30 septiembre). Desigualtats en l’activitat física de l’adolescència a Catalunya: influència del nivell socioeconòmic, la. Apunts Educación Física y Deportes. https://revista-apunts.com/ca/desigualtats-en-lactivitat-fisica-de-ladolescencia-a-catalunya-influencia-del-nivell-socioeconomic-la-immigracio-i-el-genere/

Fuster Morell, M., Espelt, R. i Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Idescat. Población a 1 de enero. Total y extranjera. Barcelona. Ciutat Vella. Liberia. (s. f.). https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=0&geo=dis%3A08019301&lang=es&nac=d223

Nosaltres – AECV. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/qui-som/

Oferta deportiva en edad escolar. (s. f.). https://www.plaesportescolarbcn.cat/es

Portal Barcelona Dades. (s. f.). https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/report/esd

Ravalora´t Social Coworking Barcelona. (2025, 19 junio). Conecta, colabora y crece en el Raval – Ravalora´t Social Coworking Barcelona. Ravalora´T Social Coworking Barcelona. https://ravalorat.cat/es/inicio/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La digitalización de la economía social y solidaria. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848

Webinar La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991

Introducció i objectius

En aquesta activitat elaboraré una síntesi global dels aprenentatges del curs a partir de l’anàlisi del Banc del Temps de Gràcia, entitat que he treballat en els reptes anteriors. L’objectiu és integrar els continguts sobre Economia Social i Solidària (ESS), digitalització i monedes socials, i relacionar-los amb els principals marcs de política pública, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, els Ateneus Cooperatius i el PERTE. A més, reflexionaré sobre el paper de la contractació pública i el potencial transformador de l’entitat en el seu context.

Presentació de l’entitat

El Banc del Temps de Gràcia és una iniciativa comunitària situada al barri de Gràcia (Barcelona) que es basa en l’intercanvi de serveis entre persones sense utilitzar diners, utilitzant el temps com a unitat de valor. Això implica que totes les activitats tenen el mateix valor, independentment del tipus de servei, fet que trenca amb les jerarquies pròpies del mercat laboral tradicional. La seva missió és fomentar la cooperació, la solidaritat i el suport mutu entre veïns, generant xarxes de confiança i reforçant la cohesió social. Personalment, el fet que estigui vinculat a un entorn que conec em fa percebre aquesta iniciativa com una cosa propera i real, no només teòrica.

Economia Social i Solidària (ESS)

Pel que fa als aprenentatges del curs, considero que el Banc del Temps és un exemple molt clar dels principis de l’ESS, ja que prioritza les necessitats de les persones per sobre del benefici econòmic i promou relacions basades en la cooperació. A diferència del sistema econòmic tradicional, aquí el valor no depèn del mercat, sinó de la utilitat social. Des del meu punt de vista, aquest és un dels aspectes més interessants del projecte, ja que dona valor a habilitats que sovint no són reconegudes.

Digitalització

En relació amb la digitalització, tal com vaig analitzar en el repte anterior, el Banc del Temps fa un ús bastant bàsic de les tecnologies digitals, utilitzant principalment eines de comunicació com correu electrònic o missatgeria. Tot i que això pot semblar una limitació, considero que també és coherent amb el seu objectiu de fomentar relacions de proximitat. No obstant això, crec que una millora en la seva presència digital podria ajudar a ampliar la seva visibilitat i facilitar la participació de nous membres, especialment joves. Al mateix temps, també veig clar que una digitalització excessiva podria posar en risc el component comunitari, per tant, és important trobar un equilibri.

Monedes socials

Pel que fa a les monedes socials, el Banc del Temps ja funciona com una alternativa al sistema monetari tradicional, ja que utilitza el temps com a unitat d’intercanvi. Per això, considero que la introducció d’una moneda social no és necessària, però sí que podria ser una eina complementària interessant si es planteja bé. Tal com vaig analitzar amb el DAFO, podria ajudar a connectar el projecte amb altres actors del barri, però també podria generar complexitat i confusió. Des del meu punt de vista, el més important és no perdre la simplicitat del sistema actual, que és una de les seves fortaleses principals.

Relació amb les polítiques públiques

En relació amb les polítiques públiques, el Banc del Temps de Gràcia s’alinea clarament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment en àmbits com la reducció de desigualtats, el benestar i les comunitats sostenibles. També encaixa amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que promou una economia més inclusiva. Tot i això, considero que hi ha una certa distància entre aquests marcs polítics i la realitat d’aquest tipus d’iniciatives, que sovint tenen dificultats per accedir a recursos. En el cas de Catalunya, els Ateneus Cooperatius podrien donar suport, però crec que no sempre arriben a projectes tan locals. De la mateixa manera, el PERTE representa una oportunitat, però està més orientat a entitats amb més estructura.

La contractació pública

La contractació pública podria ser una eina clau per reforçar el Banc del Temps. Si les administracions incorporessin criteris socials més adaptats, es podrien establir col·laboracions per desenvolupar serveis comunitaris, com suport a persones grans o activitats de cohesió social. Això permetria donar estabilitat a iniciatives com aquesta i reconèixer el seu valor. Tot i això, actualment els processos són massa complexos i dificulten l’accés a entitats petites, fet que limita molt aquesta possibilitat.

Potencial transformador

Pel que fa al seu potencial transformador, considero que el Banc del Temps té un impacte molt important a escala local, especialment en la creació de vincles socials i en la promoció d’una economia més humana. Tot i això, també té limitacions, com la dependència de la participació activa i la dificultat per créixer. Personalment, crec que això no és necessàriament negatiu, ja que el seu valor principal no és tant créixer com mantenir la qualitat de les relacions que genera.

Interacció amb l’entitat

Durant l’elaboració d’aquest treball he intentat establir contacte amb l’entitat per poder contrastar la informació i enriquir l’anàlisi, però no he obtingut resposta. Tot i això, considero que s’han complert tots els requisits de l’activitat, excepte aquesta part, per motius evidents.

Conclusions

En conclusió, el Banc del Temps de Gràcia és un exemple clar del potencial de l’Economia Social i Solidària per generar alternatives al model econòmic tradicional. La seva activitat està alineada amb les polítiques públiques, però també mostra la necessitat d’adaptar millor aquests instruments a la realitat de les iniciatives comunitàries. Des del meu punt de vista, el seu valor principal és la capacitat de generar comunitat, i aquest és un aspecte que s’hauria de preservar en qualsevol procés de creixement o innovació.

Bibliografia

Nacions Unides. (2015). Transforming our world: The 2030 Agenda for Sustainable Development. https://sdgs.un.org/2030agenda

Comissió Europea. (2021). Building an economy that works for people: Action Plan for the Social Economy. https://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=1537&langId=en

Govern d’Espanya. (2022). PERTE de l’economia social i de les cures. https://planderecuperacion.gob.es

Generalitat de Catalunya. (2023). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. https://economiasocial.gencat.cat/ca/ambits/ateneus_cooperatius

Xarxa d’Economia Solidària. (2022). Què és l’economia social i solidària. https://xarxaeconomiasolidaria.org

Laville, J. L. (2010). L’economia social i solidària. Icaria Editorial.

Fuster Morell, M. (2018). Digital commons and cooperative platforms. Universitat Oberta de Catalunya.

1. Presentació breu de l’entitat:

CineCiutat neix fa catorze anys arran de l’anunci del tancament dels cines Renoir, una sala de cinema petita ubicada en un dels barris més poblats de Pama. Lluny de les multisales i grans centres comercials. El cinema es troba ubicat a l’antic escorxador municipal, avui convertit en centre cultural i punt de trobada veïnal.

Quan el 2012 es va anunciar la clausura es va desencadenar una mobilització ciutadana sense precedents. En un context marcat pel clima assembleari i comunitari del 15M, unes 800 persones es van organitzar per crear una cooperativa que mantingués viva l’essència del cinema i que respongués a les seves necessitats culturals. Aquest origen col·lectiu marca profundament la identitat de CineCiutat i el converteix en un exemple paradigmàtic d’Economia Social i Solidària (ESS) aplicada a la cultura.

La seva visió aposta per un cinema que generi pensament crític, cohesió social i espais de trobada, i els seus valors inclouen la responsabilitat, la sostenibilitat, la creativitat, la innovació i el compromís amb la comunitat, des de la consciència. Aquest marc conceptual reforça la seva alineació amb la Carta de l’Economia Solidària, ja que anteposa el bé comú (la cultura) per damunt del capital, actuant com a fre de la mercantilització de la cultural.

La participació i l’equitat són centrals. S’autoorganitzen a través de voluntaris que treballen en diferents cercles de treball amb objectius específics. L’educació i la sensibilització cultural són part de la missió del projecte, compta amb programes per a centres escolars i activitats que fomenten el pensament crític. La solidaritat i la inclusió es reflecteixen en la voluntat de ser un espai obert, divers i accessible, així com en el compromís amb causes socials i ambientals, Cineciutat és més que un cine, és una plataforma per a l’activisme cultural, social i ecològic.

2. Síntesi dels aspectes clau treballats durant el curs
La seva activitat incorpora una dimensió d’innovació constant. La digitalització té un paper rellevant en el projecte,especialment en l’autogestió, la comunicació interna i la relació amb el públic. Les xarxes socials i la taquilla on line apropen el projecte a la ciutadania i amplien el seu impacte social, utilitzant la digitalització com a eina de promoció de nous projectes, sense oblidar la proximitat d’un cinema de barri.

L’entitat manté una col·laboració consolidada amb Filmin, amb qui comparteix projectes com l’Atlàntida Film Fest, un festival híbrid —digital i presencial— que usa les instal·lacions de CineCiutat com a seu física. Aquesta col·laboració exemplifica que la digitalització no és una amenaça, sinó un complement que expandeix l’abast cultural, tal com afirma Jaume Ripoll Vaquer: “Internet no és enemic ni amenaça; és un complement.”

Pel que fa a les finances ètiques i les monedes socials, CineCiutat és un projecte sense ànim de lucre, però amb necessitat de sostenibilitat econòmica. Aquest podria incorporar una moneda social, però només com a mecanisme complementari, no com a substitut dels ingressos monetaris. Les exigències tècniques i organitzatives fan inviable que una moneda complementària sigui l’eix central del model, però sí que podria funcionar com a eina de dinamització comunitària, reforçant vincles i ampliant la funció social del projecte.

3. Connexió amb els marcs de política pública

Per valorar l’impacte real de CineCiutat en el seu entorn, és necessari situar-lo dins els marcs de política pública que orienten les transformacions socials, culturals i econòmiques actuals. Analitzar aquesta relació és clau per entendre el seu potencial transformador. En aquest sentit, l’Agenda 2030 és un instrument central, ja que busca reforçar l’estat del benestar i avançar cap a models més sostenibles i inclusius.

El Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social pretén promocionar i fomentar projectes centrats es les persones i amb capacitat transformadora. Marcant-se un horitzó temporal en el 2030. Per a promocionar-ho ha creat un marc jurídic per al seu desenvolupament. Segons la Comissió Europea, l’economia social complementa les accions de l’Estat per tal de millorar l’estat del benestar, integració, no discriminació ni per raons de gènere, origen o discapacitat, a més de la lluita contra el canvi climàtic.

CineCiutat presenta un compromís ferm amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible. En primer lloc, contribueix de manera clara a l’ODS 4 (Educació de qualitat) a través de programes que apropen el cinema a escoles i famílies, amb un catàleg adaptat a totes les edats i tallers adreçats tant a infants com a adults. A més, en col·laboració amb la UIB, ofereixen un curs oficial per a professorat sobre l’audiovisual com a eina educativa, reforçant l’aprenentatge al llarg de la vida.

També promouen el debat i la sensibilització en temes d’igualtat social, gènere, llibertat sexual i desenvolupament sostenible, aspectes vinculats a l’ODS 5, igualtat de gènere, i l’ODS 10, reducció de les desigualtats. En aquest marc destaca el projecte Cinema Rodat, un cinema itinerant que porta continguts culturals a tota l’illa en col·laboració amb l’Associació Gira-Sol, dedicada a la integració de persones amb problemes de salut mental. Aquest projecte reforça la dimensió inclusiva i comunitària del cinema.

Pel que fa a la sostenibilitat ambiental, CineCiutat s’alinea amb l’ODS 7 (energia assequible i no contaminant) i l’ODS 13 (acció climàtica). La seva col·laboració amb Som Energia els ha convertit en el primer cinema d’Espanya que funciona exclusivament amb energia renovable. D’aquesta aliança neix la iniciativa Green Screens, que promou pràctiques sostenibles en cinemes d’arreu del món i posiciona CineCiutat com a referent internacional en sostenibilitat cultural.

L’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic) també és rellevant, ja que CineCiutat col·labora amb centres especials d’ocupació com Nartha Serveis, integrant persones amb discapacitat en el seu equip i promovent un model laboral inclusiu.

Finalment, el projecte s’ajusta de manera significativa a l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles), pel fet que contribueix a construir una ciutat més inclusiva, segura i resilient mitjançant la cultura de proximitat, la cohesió social i la dinamització comunitària.

4. Finançament públic:
En aquest marc,la cooperació públic-comunitària, entesa com el desenvolupament de marcs de col·laboració estables entre les administracions i els teixits socials. Guiats per principis de justícia, equitat, universalitat i sostenibilitat, i sense ànim de lucre. Fa que es reconeguin formes de gestió que promouen la participació ciutadana i l’apropiació social dels projectes. Des d’aquesta perspectiva, CineCiutat exemplifica un model cultural comunitari que encaixa plenament en les polítiques públiques europees orientades a reforçar l’Economia Social i Solidària.

És per aquest motiu que la contractació pública es converteix en una eina clau per consolidar aquest tipus de projectes, tal com afirma la comunicació de la Comissió del Parlament Europeu, al consell, al comitè econòmic i social Europeu i al comitè de les regions. Ja que permet establir relacions estables entre l’administració i iniciatives comunitàries, garantint la seva sostenibilitat i ampliant el seu impacte social.

CineCiutat ha rebut suport institucional mitjançant ajudes econòmiques des de la seva creació, tant municipals, de l’Ajuntament de Palma, autonòmiques, GOIB i ICIB, així com estatals des del Plan de Recuperación, Transformación y resilencia i del Govern d’Espanya (Ministeri de Cultura) i per part de la Unió Europea.

A més de les subvencions, CineCiutat manté col·laboracions públiques estables amb l’Ajuntament de Palma, com pot ser el recent projecte CineCiutat Comunitats, coorganitzat amb Palmacultura o el projecte Descobrint Cinema, que compta amb la col·laboració del Consell de Mallorca i del mateix ajuntament. Aquest tipus de cooperació públic-comunitària reforça l’arrelament territorial del projecte i evidencia el seu paper com a agent cultural de proximitat. Però no es tracta de contractació pública estricta, sinó de col·laboracions i programes municipals. Segons la guia per a la inclusió de clàusules de caràcter social en la contractació de l’administració de la comunitat de les Illes Balears i el seu sector públic instrumental parla sobre la importància d’incloure projectes socials en els òrgans de contractacions, ja que a més de ser beneficiosos per a l’interès general, aporta valor afegit. Però, d’altra banda, cal tenir en compte els requisits que estableixi l’ordenament jurídic per a la seva admissió.

Pel que fa als PERTE, són instruments de col·laboració publicoprivada orientats a la transformació econòmica. Malgrat que CineCiutat podria encaixar en el PERTE d’Economia Social i Cures, no hi ha constància pública que hagi rebut finançament. Tot i que l’entitat s’alinea amb els seus objectius: innovació social, inclusió i transició ecològica. Podent-se considerar un “Hub d’Avantguarda”, ja que és un espai de creació, experimentació i innovació, amb articulació de xarxes locals i internacionals (Som Energia, Ecotxe, Amnistia Internacional, Creu Roja, Intermón-Oxfam, Metges del Món, Associació d’Amics del Poble Sahrauí, entre d’altres).

Després de revisar el BOE i el BOIB, no s’han identificat casos de contractació pública directa amb CineCiutat. M’he posat en contacte amb l’entitat per a saber si existeix algun contracte, tot i haver-hi intenció de col·laboració no se m’ha pogut contestar a la pregunta. Cal tenir en compte que el volum de feina en l’actualitat és elevada i com s’ha mencionat anteriorment són voluntaris.

Tot i això, l’entitat desenvolupa activitats que encaixen plenament en serveis contractables segons la llei 9/2017, sobre Contractes del Sector Públic, tal com indica a l’apartat II del preàmbul. L’Ajuntament de Palma podria licitar tallers de cinematografia o cursos de creació audiovisual vinculats al casal de barri ubicat al mateix centre cultural, així com programes de cinema a la fresca o projeccions estivals a les platges o parcs del municipi. Amb la finalitat d’apropar la cultura i fer-la accessible.

Igualment, també es podria fer amb el consistori del Consell de Mallorca, on es podria establir contractes per oferir tallers socioculturals de psicoestimulació a residències públiques, o programes educatius i de sensibilització en centres de menors. Aquestes iniciatives, alineades amb la trajectòria educativa i comunitària de CineCiutat, representarien una oportunitat per consolidar la seva sostenibilitat i ampliar el seu impacte social mitjançant la contractació pública. I també amb el govern, contractació de programes amb la Conselleria d’Educació i Universitats, o amb el lloguer de les sales per a esdevenimetns culturals.

La contractació pública podria representar una oportunitat estratègica per reforçar la sostenibilitat econòmica de CineCiutat i ampliar el seu impacte social. Cineciutat ja desenvolupa activitats perfectament contractables segons la LCSP i que encaixen amb les prioritats de les administracions locals en matèria de cultura, educació i cohesió social. Cal tenir en compte que CineCiutat compleix amb criteris que es valoren positivament en licitacions amb clàusules socials: inclusió laboral, sostenibilitat ambiental, arrelament territorial i governança democràtica.

Però també comporta riscos i tensions. Una dependència excessiva de contractes públics podria comprometre la flexibilitat del projecte o reduir la capacitat d’innovació comunitària. A més, la necessitat de complir requisits formals estrictes pot desviar temps i energia del treball cultural i social.

5. Potencial transformador de CineCiutat

CineCiutat té un elevat potencial transformador tant dins l’illa com en l’àmbit cultural més ampli. La seva capacitat de mobilització ciutadana ha quedat demostrada en totes les campanyes iniciades des de la seva creació, especialment a través de les campanyes de micromecenatge, que han rebut un suport massiu i transversal. Malauradament, més des de l’àmbit privat que públic, però l’entitat ha sabut identificar i sol·licitar els ajuts institucionals quan han estat necessaris, demostrant una gestió responsable i una clara orientació a la sostenibilitat.

CineCiutat va més enllà de la dimensió econòmica: és un espai de trobada, participació i expressió col·lectiva que dona veu a moviments socials, iniciatives comunitàries i projectes culturals emergents. És exemple de sostenibilitat d’un cine col·laboratiu a través de títols no sempre comercials, demostra resistència a la mercantilització de la cultura a més de demostrar que és possible fer-ho amb energia verda.

Una de les seves principals fortaleses és l’èxit amb totes les campanyes realitzades, el que demostra que compta amb un fort reconeixement de la comunitat que dona legitimitat del projecte i evidencia la confiança que transmet.

Per tant, podem afirmar que Cine Ciutat és un agent transformador del territori.

Imatge extreta de la campanya de  goteo del 2020

6. Bibliografia

Atlàntida Mallorca Film Fest. (s.d.). Treballa amb Nosaltres. https://amff2026-trabajaconnosotras.fillout.com/t/uFNeeHo8MGus

Bisun, V. (s.d.). Nuevos paradigmas organizacionales. Holacracia: Análisis y estudio del caso CineCiutat. https://repositori.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/153040/Bisun_Vyacheslav153040.pdf?sequence=3&isAllowed=y

CineCiutat. (s.d.). CineCiutat. https://www.cineciutat.org/ca

CineCiutat. (s.d.). Salvem CineCiutat. Goteo. https://www.goteo.org/project/salvem-cineciutat

Comisión Europea. (s.d.). Social Economy Action Plan. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/eu-employment-policies/social-economy-and-inclusive-entrepreneurship/social-economy-action-plan_en

España. (2017). Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público. Boletín Oficial del Estado, núm. 272. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2017-12902

Filmin. (2012). Atlàntida Film Fest 2012. https://static.filmin.es/aff/2012/AFF-2012.pdf

Gobierno de España. (s.d.). PERTE de Economía de los Cuidados y Refuerzo de las Políticas de Igualdad. https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes#cuidados

Gómez – Garrido, M. (2024). Salir de la trampa: cooperación públicocomunitaria para democratizar la economía. Alternativas Económicas. https://alternativaseconomicas.coop/salir-de-la-trampa-cooperacion-publico-comunitaria-para-democratizar-la-economia (alternativaseconomicas.coop in Bing)

Govern de les Illes Balears. (2023, 18 de gener). El Govern aporta 30.000 euros para el sostenimiento de CineCiutat. https://www.caib.es/pidip2front/jsp/es/ficha-convocatoria/el-govern-aporta-30000-euros-para-el-sostenimiento-de-cineciutat

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s.d.). Hub de Vanguardia. https://www.mites.gob.es/EconomiaSocial/es/iniciativas-financiacion/hub-vanguardia/index.html

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s.d.). La Economía Social en Europa. https://www.mites.gob.es/EconomiaSocial/es/sobre-economia-social/es-europa/index.html

Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. (s.d.). PERTE – Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica. https://www.prtr.miteco.gob.es/es/perte.html

Naciones Unidas. (s.d.). Objetivos de Desarrollo Sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/sustainable-development-goals/

Pacto Mundial de la ONU España. (s.d.). Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). https://www.pactomundial.org/que-puedes-hacer-tu/ods/

7. Us de IA

He utilitzat l’assistència de la IA a través de l’eina Microsoft Copilot com a suport durant diferents fases del procés. Principalment, l’he emprada per millorar la qualitat del text, polir la fluïdesa, la cohesió i la claredat, així com per reformular alguns paràgrafs amb l’objectiu d’evitar repeticions i assegurar una estructura coherent.

També he utilitzat Copilot per orientar la cerca d’informació administrativa, especialment per identificar possibles contractacions públiques al BOE i al BOIB. Tot i això, la comprovació final l’he realitzada personalment revisant les fonts oficials.

A més, l’he emprada com a suport en la redacció de la bibliografia en format APA 7.

Prompts utilitzats: “millora el meu text”, “cohesiona aquests paràgrafs”, “existeix contractació pública anunciada al BOE o BOIB on aparegui CineCiutat o Xarxa Cinema?”, “citem els següents articles en format APA”.

Tot el contingut analític, idees principals, la selecció d’exemples i la interpretació del cas de CineCiutat són pròpies. La IA no ha substituït en cap moment la meva capacitat d’anàlisi ni la presa de decisions, ha actuat únicament com a eina de suport per millorar la presentació i la qualitat formal del treball.

Fundació Finances Ètiques: potencial transformador en l’àmbit de les finances ètiques i l’economia social i solidària

Anàlisi institucional, alineació amb polítiques públiques i perspectives de col·laboració

1. Presentació de l’entitat

La Fundació Finances Ètiques és una entitat sense ànim de lucre vinculada a l’àmbit de les finances ètiques i de l’economia social i solidària (ESS), orientada a promoure models econòmics més justos, transparents i sostenibles. Forma part del Grup Banca Etica, juntament amb Fiare Banca Etica, la micro financera Cresud, la gestora de fons Etica SGR i la seva homòloga italiana Fondazione Finanza Etica. La seva missió principal és fomentar una cultura financera basada en criteris socials, ambientals i democràtics, contribuint al desenvolupament d’iniciatives amb impacte positiu sobre les persones i el territori.

L’entitat actua principalment en l’àmbit català i estatal, treballant en xarxa amb cooperatives, entitats socials, administracions públiques i organitzacions de l’ESS. Entre els seus valors destaquen la transparència, la participació democràtica, la sostenibilitat, la inclusió financera i el compromís amb la transformació social. Dins l’estructura del Grup Banca Etica, la Fundació és l’espai que impulsa, en el territori espanyol, projectes de formació, investigació, divulgació i publicació al voltant de les finances ètiques i l’economia alternativa.

La Fundació representa clarament molts dels eixos abordats durant el curs, especialment en relació amb l’economia social i solidària, les finances ètiques, la digitalització i les alternatives monetàries.

1.1. L’ESS com a eix vertebrador

Pel que fa a l’ESS, l’entitat defensa un model econòmic centrat en les necessitats de les persones i no en la maximització del benefici. Això es reflecteix en el suport a projectes cooperatius, iniciatives de proximitat i activitats amb retorn social (Coraggio i Vanni, 2015). L’enfocament de la Fundació s’inscriu en el marc teòric de l’economia solidària, que entén l’activitat econòmica com a instrument al servei del benestar col·lectiu i no com a finalitat en si mateixa.

1.2. Finances ètiques i inversió responsable

En relació amb les finances ètiques, la Fundació contribueix a impulsar mecanismes financers responsables que prioritzen la inversió socialment útil, evitant sectors especulatius o perjudicials per al medi ambient i els drets humans. Aquesta perspectiva connecta amb entitats com Fiare Banca Etica o REAS Red de Redes, referents dins del sector. Els informes sobre Finances Ètiques a Europa, elaborats conjuntament amb la Fondazione Finanza Etica i FEBEA, documenten sistemàticament la solidesa financera i l’impacte social d’aquest model (Fundació Finances Ètiques, FEBEA i Fondazione Finanza Etica, 2023).

1.3. Digitalització i bretxa digital

Respecte a la digitalització, l’entitat afronta el repte d’adaptar-se a nous entorns tecnològics mantenint els seus valors democràtics i inclusius. La digitalització pot facilitar la transparència, la participació i l’accés als serveis financers, però també implica riscos vinculats a la bretxa digital i la concentració tecnològica (Mazzucato, 2021).

En aquest sentit, la Fundació participa activament en el Grup de Treball de Digitalització de l’Estratègia ESSBCN2030, un espai de reflexió i proposta sobre com la tecnologia pot estar al servei de l’ESS.

1.4. Monedes socials i complementàries

Finalment, les monedes socials i complementàries apareixen com una eina coherent amb la visió transformadora de la Fundació, ja que promouen economies locals, circuits curts i relacions econòmiques basades en la cooperació i la confiança comunitària (Blanc, 2011). Iniciatives d’aquest tipus reforcen la resiliència dels territoris i la cohesió social en contextos de crisi econòmica.

2. Alineació amb els grans marcs de política pública

La Fundació Finances Ètiques mostra una elevada coherència amb diversos marcs institucionals i polítiques públiques d’àmbit català, estatal i europeu.

2.1. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

La seva activitat contribueix directament als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (Nacions Unides, 2015), especialment:

• ODS 8 – Treball digne i creixement econòmic sostenible

Meta 8.3: Promoure polítiques orientades al desenvolupament que fomentin activitats productives, la creació de llocs de treball dignes i el suport a microempreses i cooperatives, a través del finançament de projectes de l’ESS que generen ocupació de qualitat.

• ODS 10 – Reducció de les desigualtats

Meta 10.2: Potenciar la inclusió social, econòmica i política de totes les persones, facilitant l’accés a serveis financers a col·lectius exclosos del sistema bancari convencional.

• ODS 11 – Ciutats i comunitats sostenibles

Meta 11.3: Augmentar la urbanització inclusiva i sostenible i la capacitat per a una planificació participativa, donant suport a iniciatives d’economia de proximitat.

• ODS 12 – Producció i consum responsables

Meta 12.6: Encoratjar les empreses a adoptar pràctiques sostenibles, promovent patrons de consum alineats amb la sostenibilitat ambiental.

• ODS 17 – Aliances per assolir els objectius

Meta 17.17: Fomentar i promoure les aliances públiques, público-privades i de la societat civil, a través de la participació activa en xarxes nacionals i internacionals..

2.2. Context català: Ateneus Cooperatius i ecosistema ESS

En el context català, la Fundació encaixa plenament dins la lògica dels Ateneus Cooperatius, que promouen l’emprenedoria cooperativa i l’enfortiment de l’ESS al territori (Generalitat de Catalunya, 2019). La seva activitat contribueix a consolidar ecosistemes econòmics més resilients i democràtics, en línia amb la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives de Catalunya, i amb les polítiques de foment de la cooperació impulsades pel Departament d’Empresa i Treball.

2.3. Àmbit estatal: PERTE d’Economia Social

A escala estatal, la Fundació es pot vincular amb les línies estratègiques del PERTE de l’Economia Social i de les Cures impulsat pel govern espanyol, especialment en matèria d’innovació social, cohesió territorial i transformació sostenible (Ministerio de Trabajo y Economía Social, 2022). Aquest instrument pretén reforçar la capacitat de les entitats de l’ESS per generar impacte positiu en el territori.

2.4. Pla d’Acció per a l’Economia Social de la UE

A escala europea, l’entitat s’alinea amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Comissió Europea (Comissió Europea, 2021), que reconeix l’economia social com un actor clau per construir una economia més inclusiva, verda i digital. FEBEA, de la qual forma part la Fundació Finances Ètiques, és membre del GECES (Grup d’Experts de la Comissió Europea sobre Economia Social i Emprenedoria Social) i de Social Economy Europe, contribuint directament a la definició de les polítiques europees en aquest àmbit.

3. El paper de les institucions públiques: col·laboració i incidència política

La contractació pública i la col·laboració institucional poden esdevenir eines fonamentals per reforçar la sostenibilitat i l’impacte de la Fundació i del conjunt del sector de les finances ètiques. En aquest apartat, s’analitzen les vies concretes d’interacció amb les administracions públiques, a partir de la perspectiva de la pròpia entitat.

3.1. Visió de la Fundació: la veu de Jordi Ibáñez

Per tal d’aprofundir en la relació de la Fundació amb les institucions públiques, s’ha contactat amb Jordi Ibáñez, director de la Fundació Finances Ètiques. Ibáñez és diplomat en Ciències Empresarials per la Universitat de Barcelona i Màster en Direcció d’Entitats sense Ànim de Lucre. Ha estat durant deu anys responsable de desenvolupament de Fiare Banca Etica en la Zona Mediterrània, i anteriorment havia treballat com a coordinador d’Oikocredit Catalunya i en l’àmbit de les microfinances a la Fundació Un Sol Món.

Ibañez determina que la contribució de la fundació no es fa de manera directe sinó a través de xarxes que els permet estar a espais de decisió europeus, estatals i locals. Destaca el cas dels grups de treball que sorgeixen a partir de FEBEA i la incidència i contacte constant que tenen amb el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el Banc Europeu, i Fons Europeus d’inversions, institucions amb un rol clau en la pressa de decisions i influència pública en el sector.

D’altra banda, també es destaca la participació a la Global Alliance for Banking on Values o amb la relació amb la Social Economy Europe.

A nivell més autonòmic, Ibañez destaca la forta col·laboració amb l’ajuntament de Barcelona i l’estratègia en Economia Social desenvolupada per aquest. Exposa que s’organitzen assemblees que donen lloc a grups de treball i a partir d’aquestes es contacta i treballa amb entitats del sector.

Finalment, remarca que també es disposa de un portal (portaldevalorsocial.net) a través del qual es publiques articles i fragments d’opinió sobre temes del sector. Destaca que la contribució o impacte és significativament menor.

3.2. La participació a FEBEA: incidència política a escala europea

La Federació Europea de Banca Ètica i Alternativa (FEBEA) és una associació sense ànim de lucre amb seu a Brussel·les, fundada l’any 2001. Agrupa 33 institucions financeres de 17 països europeus amb l’objectiu de finançar l’ESS i projectes amb valor social, ambiental i cultural, prestant serveis a més de 700.000 persones (Social Economy News, 2024). La Fundació Finances Ètiques és membre actiu d’aquesta federació, i a través seva participa en la definició de les polítiques europees de finançament ètic.

Tal com apunta Ibáñez, la participació a FEBEA constitueix el principal canal d’incidència política de la Fundació a escala supranacional. En concret, la Federació desenvolupa les seves línies estratègiques en tres eixos: la consolidació de la incidència política i institucional a les institucions europees, el treball en xarxa entre les entitats membres, i la col·laboració amb altres xarxes que promouen i acompanyen les economies socials i alternatives a Europa (Valorsocial, 2020).

Recentment, els dies 3 i 4 de juny de 2025, la Fundació va participar en una reunió estratègica presencial convocada per FEBEA a Brussel·les, en la qual les entitats membres van abordar dos processos clau: la revisió del model de governança i l’inici de l’elaboració del nou Pla Estratègic 2026-2029. Des de la Fundació, es va subratllar la importància de participar activament en la definició d’objectius comuns que impulsin el desenvolupament de la xarxa i reforcin les finances ètiques a tota Europa (Fundació Finances Ètiques, 2025).

La participació en FEBEA implica també la co-autoria d’informes de referència del sector. L’Informe sobre Finances Ètiques a Europa, presentat al Parlament Europeu el desembre de 2023, va ser elaborat conjuntament per la Fundació Finances Ètiques, la Fondazione Finanza Etica i FEBEA. L’informe posa de manifest que les finances ètiques combinen estabilitat i prudència financera amb una clara orientació al bé comú, finançant majoritàriament projectes d’economia social.

FEBEA és, a més, membre del GECES (Grup d’Experts de la Comissió Europea sobre Economia Social i Emprenedoria Social) i de Social Economy Europe, la qual cosa li permet influir directament en els processos de disseny de polítiques europees (Comissió Europea, 2024). Tal com va afirmar el seu secretari general, Daniel Sorrosal, en la conferència anual celebrada a Barcelona: “les finances ètiques són una alternativa real, una oportunitat de posar les persones en el centre, i això fa que el sector sigui soci natural de qui pren les decisions polítiques” (Valorsocial, 2022).

3.3. La participació a l’Estratègia ESSBCN2030: governança compartida a Barcelona

A escala municipal, Jordi Ibáñez destaca la participació de la Fundació en l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030 (Estratègia #ESSBCN2030) com un dels espais de col·laboració institucional més rellevants. Aquesta estratègia és el resultat del treball conjunt de 203 persones i 147 entitats de l’ESS, que van generar més de 500 propostes. La seva versió definitiva va ser aprovada el 16 de setembre de 2020 per l’Àmbit Participat, i el 23 de juny de 2021 va esdevenir Acord de Ciutat (Ajuntament de Barcelona, 2021).

L’Estratègia #ESSBCN2030 és un procés col·lectiu, un espai de trobada i una oportunitat de governança compartida, co-liderat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT). El seu objectiu principal és fer créixer i enfortir el teixit de l’ESS per contribuir al desenvolupament socioeconòmic de la ciutat.

El mecanisme de governança s’estructura en dos nivells. D’una banda, el Grup Motor actua com a òrgan executiu i ajuda en l’elaboració dels plans de treball anuals; de l’altra, l’Àmbit Participat, conformat per totes les entitats promotores, actua com a motor de la transformació social i econòmica. La màxima expressió d’aquest model participatiu és l’Assemblea anual, en la qual les entitats adherides debaten i aproven el Pla de Treball de l’any següent.

D’aquesta estructura participativa sorgeixen els Grups de Treball, que constitueixen espais permanents o ad hoc de reflexió i proposta sobre temàtiques concretes, territoris o sectors d’activitat. Tal com va afirmar Ester Vidal, directora de Serveis d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament, en l’Assemblea de 2025: “aquest any, més enllà de l’Assemblea, volíem tenir un espai de reflexió. Ara mateix hi ha vuit grups de treball actius amb molta gent implicada” (Ajuntament de Barcelona, 2025). Qualsevol entitat adherida —amb un mínim de tres participants representatius de diferents agents— pot proposar la creació d’un nou Grup de Treball.

La Fundació Finances Ètiques participa activament en aquest marc a través de diversos grups temàtics, entre els quals destaca el Grup de Treball de Digitalització. Aquesta participació li permet contribuir a la definició de les polítiques municipals de foment de l’ESS, traslladant la perspectiva específica de les finances ètiques a un espai de governança compartida entre el teixit associatiu i l’administració local.

Paral·lelament, el Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària (PIESS) 2024-2027, que s’emmarca dins el Pla d’Actuació Municipal 2023-2027 i el programa Barcelona Impulsa, concreta tres objectius estratègics: promoure una major resiliència i un salt d’escala de l’ESS; afavorir l’accés de tota la població a l’ESS; i fomentar la transversalitat i la referència de l’ESS en les polítiques públiques. Aquests objectius es concreten en 69 accions, algunes de les quals inclouen la promoció de les finances ètiques com a eina de finançament de l’ESS.

3.4. La contractació pública com a eina de transformació

Més enllà de la participació en xarxes i espais de governança, la contractació pública pot constituir un mecanisme addicional per reforçar l’impacte de la Fundació. Mitjançant clàusules socials, ambientals i ètiques, les administracions públiques poden prioritzar entitats que generin valor social i retorn comunitari (Fernández i Pardo, 2019).

La incorporació de criteris de banca ètica, inversió responsable o impacte social en licitacions públiques podria afavorir un model econòmic més coherent amb els objectius de sostenibilitat i justícia social. A més, la contractació pública responsable permetria donar estabilitat econòmica a iniciatives de l’ESS, reduint la seva dependència de subvencions puntuals.

Tanmateix, encara existeixen limitacions importants, com la complexitat administrativa, la competència desigual amb grans actors mercantils i la manca de coneixement institucional sobre el valor diferencial de les finances ètiques. En aquest sentit, el treball de sensibilització i formació que realitza la Fundació, a través de les seves xarxes i dels espais de governança compartida, té un paper fonamental per superar aquestes barreres.

4. Valoració global del potencial transformador

La Fundació Finances Ètiques presenta un elevat potencial transformador perquè impulsa una alternativa real al model financer convencional. El seu impacte no és únicament econòmic, sinó també cultural i polític, ja que promou noves formes d’entendre els diners, el consum i les relacions econòmiques (Laville, 2013).

En un context marcat per les desigualtats socials, l’emergència climàtica i la desconfiança envers les institucions financeres tradicionals (especialment arran de la crisi financera del 2008), iniciatives com aquesta contribueixen a reforçar la democràcia econòmica i la cohesió social. La seva capacitat de treballar en xarxa —a través de FEBEA a escala europea i de l’Estratègia ESSBCN2030 a escala local—, de generar consciència crítica i d’impulsar pràctiques financeres responsables la converteixen en un actor rellevant dins la transició cap a un model econòmic més sostenible i inclusiu.

Des d’una perspectiva de polítiques públiques, el model de la Fundació demostra que les finances ètiques poden actuar com a catalitzador de canvi sistèmic quan s’articulen amb espais de governança democràtica i amb marcs normatius favorables. La participació activa de la Fundació en la definició d’aquests marcs —tant a Brussel·les, a través de FEBEA, com a Barcelona, a través de l’ESSBCN2030— és la millor expressió d’aquesta capacitat transformadora.

En definitiva, la Fundació Finances Ètiques il·lustra com una entitat de l’ESS pot exercir incidència política sense renunciar als seus valors, construint aliances estratègiques i participant en espais de deliberació democràtica des dels quals contribuir a la transformació del model econòmic dominant.

5. Referències bibliogràfiques

1. Ajuntament de Barcelona (2021). Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030 (#ESSBCN2030). Acord de Ciutat, 23 de juny de 2021. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria
2. Ajuntament de Barcelona (2025). Assemblea anual de l’Estratègia #ESSBCN2030. Notícia publicada el 19 de maig de 2025. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria
3. Blanc, J. (2011). Clasifying “CCs”: Community, complementary and local currencies’ types and generations. International Journal of Community Currency Research, 15, 4-10.
4. Comissió Europea (2021). Pla d’Acció per a l’Economia Social. COM(2021) 778 final. Brussel·les: Comissió Europea.
5. Comissió Europea (2024). FEBEA – EU Social Economy Gateway. Disponible a: https://social-economy-gateway.ec.europa.eu/febea_en
6. Coraggio, J.L. i Vanni, F. (2015). Economía social y solidaria en movimiento. Buenos Aires: UNGS.
7. Fernández, A. i Pardo, I. (2019). Contractació pública socialment responsable: eines i experiències. Barcelona: IGOP – Universitat Autònoma de Barcelona.
8. Fundació Finances Ètiques (2025). Reunió estratègica a Brussel·les: FEBEA prepara el Pla Estratègic 2026-2029. Disponible a: https://finanzaseticas.net/tag/febea/
9. Fundació Finances Ètiques, FEBEA i Fondazione Finanza Etica (2023). 8è Informe sobre Finances Ètiques a Europa: Capital per al bé comú. Presentat al Parlament Europeu, 1 de desembre de 2023.
10. Generalitat de Catalunya (2019). Els Ateneus Cooperatius: un model d’enfortiment de l’economia social i solidària al territori. Barcelona: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
11. Ibáñez, J. (Director de la Fundació Finances Ètiques). Comunicació telefònica, 2025.
12. Laville, J-L. (2013). L’économie solidaire: une perspective internationale. Paris: Pluriel.
13. Mazzucato, M. (2021). Mission Economy: A Moonshot Guide to Changing Capitalism. London: Allen Lane.
14. Ministerio de Trabajo y Economía Social (2022). PERTE de Economía Social y de los Cuidados. Madrid: Gobierno de España.
15. Nacions Unides (2015). Resolució A/RES/70/1: Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Nova York: ONU.
16. Social Economy News (2024). FEBEA celebró en Atenas su Asamblea y Conferencia anual. Disponible a: https://www.socialeconomynews.eu
17. Valorsocial (2020). Nueva dirección y nuevos miembros en FEBEA después de su asamblea anual. Disponible a: https://valorsocial.info
18. Valorsocial (2022). Conferencia anual de FEBEA en Barcelona: “La banca ética ha dejado de ser una utopía, ya es una realidad”. Disponible a: https://valorsocial.info

6. ÚS DE LA IA

• Edita el següent document i revisa el errors d’ortografia o problemes de typo

Annex 1. Captura de Pantalla Conversa Resumida Jordi Ibañez.

(no em deixa pujar-la s’envia per correu)

Presentació breu de l’entitat

Abacus és una cooperativa vinculada als sectors de l’educació i la cultura, nascuda el maig de 1968 a partir d’un grup de mestres, pares i mares amb la voluntat de facilitar l’accés a productes educatius i culturals de qualitat a bon preu. A dia d’avui opera amb una xarxa de botigues i una comunitat de sòcies i socis, i es presenta com un projecte orientat a eduacació, cultura i cooperativisme.

Síntesi dels aspectes clau del curs aplicats a Abacus

Ess; la lògica cooperativa situa la missió per davant del lucre, Abacus connecta consum i impacte comunitari a través d’un projecte cultural i educatiu amb base social i arrelament territorial.

Digitalització; Abacus combina un canal físic i digital. En el retorn que m’han facilitat per correu, destaquen que la digitalització és clau tant per millorar processos com per poder reforçar la relació amb la comunitat cooperativa. Aquest enfocament encaixa amb la idea que la tecnologia, en entorns cooperatius, ha d’estar governada amb criteris democràtics i de responsabilitat.

Finances ètiques i monedes socials; del treball de tot el curs, la idea central és que les finances poden ser coherents amb l’ESS si reforcen una resiliència i intercooperació. Abacus expressa interès per monedes socials i xarxes d’intercanvi quan generen un retorn social.

Alienament amb marcs de política pública

ODS; Abacus s’alinea de manera especialment directa amb la ODS 4, amb l’0bjectiu d’accés a cultura i reducció de desigualtats. L’Agenda 2030 situa els ODS com un “pla mestre” global per a un futur sostenible.

Ateneus cooperatius; A catalunya, és un espai públic de trobada, cooperació i transformació social amb valors de democràcia participativa, sostenibilitat i equitat. Per Abacus aquest marc és molt útil per reforçar la intercooperació territorial.

PERTE d’Economia Social i de les Cures; busca estimular una economica inclusiva, centrada en les persones i consolidar aliances entre organitzacions i economia social. Per tant, Abacus encaixa en aquest punt sempre que la innovació no desplaci la governança i els valors.

Pla d’acció per a l’Economia Social de la UE; aquest pla vol facilitar que actors d’economia social puguin crear, innovar i escalar impacte i reforçar el marc perquè properin, en el cas d’Abacus és pertinent perquè mostra la tensió “escala i coherència” com créixer en un mercat competitiu sense diluir participació.

Contractació pública i sostenibilitat

La contractació pública pot ser una palanca decisiva per amplificar impacte educatiu i cultura si incorpora criteris socials i ambientals. Abacus aporta un element molt concret per el que m’han mencionat en el correu on diuen; que col·laboren habitualment amb centres educatius, biblioteques i administracions locals, perquè comparteixen objectius de promoció de la lectura, accés a la cultura i cohesió territorial. Amb això puc suggerir dues idees claus:

• Pot reforçar estabilitat econòmica
• però també pot generar tensions si les licitacions penalitzen qualitat social amb criteris excessivament burocràtics.

Valoració global del potencial transformador

El potencial transformador d’Abacus és alt perquè actua sobre dos eixos estructurals del territori; educacuó i cultura. El repte principal -dit per la mateixa entitat- és mantenir i fer créixer impacte en un context de mercat concentrat i digital, trobant sempre un equilibri entre sostenibilitat econòmica i missió social, sense perdre mai els valors cooperatius ni vincle territorial. La digitalització i les finances transformades poden ser acceleradores d’impacte si es governen amb criteris d’inclusió, transparència i viablitat.

Interacció amb l’entitat

s’ha dut a terme una interacció real amb Abacus per correu electrònic per poder contrastar reptes, digitalització i dades.

Bibliografia

Abacus Cooperativa. (2026). Obtenido de https://cooperativa.abacus.coop/ca/qui-som/abacus

Abacus engega el Pla de sostenibilitat 2024 – 2026. (2024). Obtenido de https://abacus.cat/pla-sostenibilitat-abacus

Juan Francisco Albert,, Nerea Gómez Fernández, , & Sergio Luis Náñez Alonso. (2024). Monedas sociales en la era digital: retos y oportunidades. Obtenido de https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_110_06_Albert_et_al.pdf

REC moneda ciutadana Informe final. (2019). Obtenido de https://rec.barcelona/wp-content/uploads/2020/02/informe-final_CAT_compressed.pdf

PERTE de economía social y de los cuidados (2026) https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados

L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals problemàtiques socials a Catalunya durant aquests últims anys. L’augment desorbitat dels preus del lloguer, la situació laboral complicada i la dificultat d’accés a un habitatge digne han provocat un increment de la vulnerabilitat residencial de moltes famílies. En aquest context, han aparegut iniciatives comunitàries i col·lectives que busquen defensar el dret a l’habitatge i generar alternatives davant l’actualitat podrida del mercat immobiliari.

El Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf és una d’aquestes iniciatives. Es tracta d’una organització social que treballa per defensar els drets de les persones llogateres mitjançant l’acompanyament col·lectiu, la mobilització social i la incidència política. Tot i no ser una cooperativa tradicional, comparteix molts dels principis propis de l’Economia Social i Solidària , especialment pel que fa a la participació democràtica. Aquest article presenta una síntesi dels aprenentatges desenvolupats al llarg de les PACS i els treballs fets en aquest semestre, relacionant el cas del Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf amb els grans marcs de política pública, la digitalització, les finances ètiques i el potencial transformador de les iniciatives comunitàries.

El Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf i els valors de l’ESS

El Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf té com a objectiu principal defensar el dret a l’habitatge i protegir les persones llogateres davant situacions d’abusos contractuals, increments desproporcionats dels preus o processos de desnonament. Amb una  l’organització assembleària com a bandera i la creació de xarxes de suport mutu entre persones afectades per problemàtiques similars.

L’entitat desenvolupa varies funcions vàriades, contrant-se amb l’ assessorament col·lectiu, l’acompanyament jurídic, la mediació amb propietaris i les mobilitzacions socials. Aquest model organitzatiu encaixa clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, ja que posa molt per sobre les persones envers del benefici econòmic i promou formes de participació democràtica.

Tanmateixm, el sindicat contribueix a reforçar la cohesió social del territori, arrelant-se molt a ell, especialment en un context on l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un factor de desigualtat creixent. La seva tasca també adopta una filosofia transformadora, ja que busca el canvi, sobretot el de les estructures socials i polítiques que generen exclusió residencial.

Des de la perspectiva de l’ESS, el Sindicat de Llogateres representa una experiència d’autoorganització ciutadana que posa en valor la cooperació, la solidaritat i la participació col·lectiva com a eines per afrontar problemàtiques socials complexes.

Digitalització i acció comunitària

Un dels aspectes treballats durant el curs ha estat la relació entre digitalització i Economia Social i Solidària. En el cas del Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf, les eines digitals tenen un paper important tant en la comunicació interna com en la mobilització social, tot i que no es poden permetre centrar-ho tot en la digitalització, ja que considerem que el contacte humà en el sindicat és clau.

Les xarxes socials son una eina brutal per a difondre informació sobre drets de les persones llogateres, convocar assemblees, compartir casos d’abusos immobiliaris i generar consciència social sobre la problemàtica de l’habitatge. Igualment, les eines digitals agilitzen la coordinació entre membres del collectiu i la creació de xarxes territorials més àmplies.

Tanmateix, aquesta digitalització també presenta limitacions. La dependència de plataformes digitals privades pot generar desigualtats d’accés i dificultats per a determinats col·lectius amb menys competències digitals, com puguin ser gent d’avançada edat o amb limitació de recursos econòmmics. A més, moltes organitzacions socials petites tenen limitacions de recursos per desenvolupar infraestructures digitals pròpies.

Per aquest motiu, la digitalització dins de l’ESS hauria d’anar acompanyada de criteris de sobirania tecnològica, accessibilitat i inclusió social, evitant que les eines digitals es converteixin en un nou factor d’exclusió.

Finances ètiques, economies comunitàries i alternatives socials

Tot i que el Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf no treballa directament amb monedes socials o sistemes financers alternatius, precisament ja que no té ànim de lucre, la seva activitat es relaciona amb els principis de les finances ètiques i les economies comunitàries.

El suport mutu, la cooperació i la defensa dels drets col·lectius formen part d’una concepció econòmica que prioritza el benestar social davant la lògica especulativa del mercat.  Les finances ètiques busquen impulsar projectes amb impacte social positiu i fomentar models econòmics més democràtics i sostenibles. A més, les experiències de monedes socials i xarxes d’intercanvi local mostren que és possible construir alternatives econòmiques basades en la confiança, la proximitat i la solidaritat, elements que també són presents en el funcionament del Sindicat de Llogateres.

Relació amb les polítiques públiques

L’activitat del Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf es pot relacionar amb diferents punts de política pública tant a escala catalana com europea.

En primer lloc, la seva tasca contribueix clarament als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. Especialment, es vincula amb l’ODS 1 (fi de la pobresa), l’ODS 10 (reducció de desigualtats)i l’ODS 11 (ciutats i comunitats sostenibles) . La defensa del dret a l’habitatge és una qüestió central per garantir la inclusió social i la cohesió territorial.

També és possible relacionar l’entitat amb les polítiques de foment de l’Economia Social i Solidària impulsades a Catalunya, especialment a través dels Ateneus Cooperatius. Tot i que el Sindicat de Llogateres no és una cooperativa formal, comparteix molts dels objectius d’aquestes polítiques públiques, com ara el reforç de les xarxes comunitàries, la participació democràtica i el desenvolupament local.

A escala europea, el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social reconeix la importància de les iniciatives socials i comunitàries en la construcció d’una economia més inclusiva i sostenible. En aquest sentit, el Sindicat de Llogateres es pot entendre com una forma d’innovació social que contribueix a generar respostes col·lectives davant problemàtiques estructurals.

Contractació pública i sostenibilitat de les iniciatives socials

La contractació pública pot tenir un paper molt important en el reforç d’iniciatives com el Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf. Les administracions públiquesserien de gran ajut mecanismes de col·laboració amb entitats socials mitjançant subvencions, convenis o clàusules socials en la contractació pública.

Aquest tipus de mesures serien vitals per reconèixer i impulsar institucionalment la tasca preventiva i comunitària que desenvolupen aquestes organitzacions, especialment en àmbits com la mediació residencial, l’acompanyament social o la defensa dels drets ciutadans.

A més, la collaboració pot contribuir a generar polítiques d’habitatge millors i mes adaptades  a les necessitats reals de la població. En aquest sentit, les entitats socials poden convertir-se en agents de proximitat amb capacitat per detectar problemàtiques socials i generar respostes col·lectives innovadores.

Valoració crítica i potencial transformador

El Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf té un elevat potencial transformador dins del seu territori. La seva capacitat de mobilització i d’organització col·lectiva ajuda especialment a donar veu a moviments socials sovint invisibilitzats i a generar espais de participació ciutadana.

Una de les seves principals fortaleses és l’arrelament territorial i la proximitat amb les persones afectades. El suport mutu i la construcció de xarxes comunitàries permeten generar processos d’empoderament col·lectiu que van més enllà de la resolució puntual de conflictes d’habitatge.

Tanmateix, també presenta limitacions importants, especialment pel que fa a la manca de recursos econòmics estables, la dependència del voluntariat i les dificultats per mantenir estructures organitzatives sostenibles a llarg termini. Tot i aquestes dificultats, el Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf representa una experiència significativa dins de l’Economia Social i Solidària perquè demostra que la defensa dels drets socials també pot generar noves formes de participació democràtica i transformació comunitària.

Interacció amb l’entitat

Durant l’elaboració d’aquest treball s’ha establert un contacte informal amb membres del Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf amb l’objectiu de contrastar algunes de les idees desenvolupades en l’anàlisi. Aquesta interacció ha permès obtenir una visió més propera sobre els reptes quotidians de l’entitat i sobre la seva relació amb les institucions públiques.

En la conversa mantinguda, els membres del col·lectiu van destacar especialment la dificultat de sostenir l’activitat militant únicament a través del voluntariat, així com la necessitat de reforçar les xarxes comunitàries i la coordinació amb altres entitats socials del territori. També van remarcar la importància de l’acompanyament col·lectiu en situacions de vulnerabilitat residencial:

“Moltes persones arriben al sindicat pensant que tenen un problema individual, però acaben descobrint que és una problemàtica compartida i estructural.”

A més, es va posar en relleu el paper de les xarxes socials i de les eines digitals per informar, mobilitzar i mantenir el contacte amb les persones afectades, especialment en municipis dispersos del territori del Penedès i Garraf, tot i que al principi eren reticents.

Aquest retorn ha servit per reforçar la idea que el Sindicat de Llogateres no només actua com a espai de defensa jurídica, sinó també com una estructura de suport mutu i d’empoderament comunitari.

Bibliografia

• Xarxa d’Economia Solidària (2023). Què és l’Economia Social i Solidària? Consultat des de Xarxa d’Economia Solidària
• Sindicat de Llogateres (2024). Defensa del dret a l’habitatge i organització col·lectiva de les persones llogateres. Consultat des de Sindicat de Llogateres
• Generalitat de Catalunya (2023). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Consultat des de Ateneus Cooperatius
• Comissió Europea (2021). Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social. Consultat des de European Commission – Social Economy Action Plan
• Nacions Unides (2015). Agenda 2030 i Objectius de Desenvolupament Sostenible. Consultat des de United Nations Sustainable Development Goals

La Fundación Lovaas és un centre clínic amb seu a Sant Cugat del Vallès i es dedica a la teràpia conductual per a nens i nenes amb Transtorn de l’Espectre Autista en edat primerenca i seguint el model desenvolupat pel Dr. Lovaas. Té 20 anys d’experiència al sector i el seu programa es basa en sessions individualitzades intensives o semiintensives a domicili, fent ús del mètode ABA (Anàlisi Aplicat del Comportament). Aquests procediments estan encarats a millorar totes les àrees del desenvolupament dels nens tant a nivell cognitiu, com a nivell social, d’autonomia i de comportament. 

Tot i que la Fundación Lovaas no és una entitat d’Economia Social i Solidària en sentit estricte, pot aprofitar les seves fortaleses per trobar oportunitats d’aproximació a una ESS.  Les FORTALESES de l’entitat són:

• Impacte social. Té presència en multituds d’actes socials, siguin o no dedicats a l’autisme. El seu propòsit és “Creure que les persones dins de l’espectre de l’Autisme i les seves famílies puguin tenir una vida digna i de qualitat” i encaixa perfectament dins dels valors propis d’una ESS.
• Experiència i reputació. 20 anys d’experiència, una entitat madura i amb un equip professional altament qualificat que s’ha guanyat reputació a nivell internacional.
• Reinversió dels beneficis. És una entitat sense ànim de lucre i per tant, es reinverteix en projectes de la pròpia entitat. Segons l’entrevista a la seva Directora Adjunta, l’Ester Calvo, durant els darrers anys s’han destinat els beneficis a la formació de l’equip, a projectes socials, a innovació (digitalitzant els logbooks) i a ajuts a famílies amb programes intensius (comprant ordinadors per a elles).
• Organització d’events benèfics. Des del 2021 que organitza events benèfics per a fer front a les despeses de l’entitat. Cada vegada en fa més, no només amb la finalitat de recaptar fons, sinó per a la defensa de grups menys afavorits socialment, siguin TEA o altres.. Per exemple, segons L’Ester Calvo, han dut a terme actes benèfics amb altres Fundacions a nivell nacional, com la Fundación Ana Carolina Diez Mahou o la Festa Solidaria del Tibidabo.

Les OPORTUNITATS trobades són:

• Finances ètiques. Tenint en compte el propòsit de l’entitat (social en benefici del col·lectiu autista), poden explorar aquesta opció que no s’han proposat fer-ne ús. Fiare Banca Ètica ofereix finançament per a projectes socials, en àmbit d’educació i digitalització, el que encaixaria en aquest cas.
• Banca de Temps. Opció a pagar part de la teràpia amb col·laboracions directes amb la Fundació. Si es crea una plataforma intranet entre Fundació i Famílies bidireccional en què les famílies contactin per a oferir els seus serveis, creant comunitat alhora.
• Moneda Social. creació d’una economia circular entre Famílies – Fundació – Col·laboradors.

Un dels temes sorgits a l’entrevista amb la Sra Calvo (directora adjunta de Fundación Lovaas) ha estat la possibilitat de crear una plataforma per a famílies. De fet, no ha tancat portes sobre el tema, ja que actualment treballen amb el Drive de Google i diu que per a provar de connectar més a les famílies haurien de començar per digitalitzar els registres i càlcul directe de percentatges de manera que cada família pugui estar informada de l’estat dels programes in-time. No obstant, cal fer un projecte i valorar-lo. Pel que fa a l’ús de la banca de temps o moneda social per a arribar a les famílies amb menys recursos econòmics, haurien d’estudiar les propostes i informar-se sobre com consisteix aquest sistema financer sostenible. 

Ha comentat que han plantejat fer un programa de beques per a famílies, però sense èxit degut a la dificultat de posar-lo a la pràctica. La directora adjunta manifesta que desconeix el funcionament de les entitats de finances ètiques, pel que actualment no en fan ús. No obstant, poden informar-se sobre els seus requisits i plantejar-se de nou si algun projecte hi encaixa.

Un dels PUNTS FEBLES que cal minimitzar és l’alt cost per a les famílies, que fa que no sigui accessible per a tothom. El finançament de l’entitat es du a terme per mitjà de donacions, subvencions, cursos de formació, centres clínics o escoles que volen millorar la seva pràctica clínica i finalment, directament de les famílies en tractament. Segons la Directora Adjunta, per a reduir aquests costos han fet projectes socials, donant hores d’assessorament o de teràpia directa. Les subvencions sol·licitades, han estat denegades, degut a què són programes individualitzats i la política de subvencions va relacionada a un impacte social a nivell més globalitzat. 

Així, es pot deduir que l’entitat no aprofita els recursos que estan al seu abast, com el finançament ètic per als seus projectes o la moneda social o banca de temps, la qual és una oportunitat “aparcada” per part de l’entitat, ja que amb el finançament que obté actualment ja cobreix les necessitats econòmiques de l’entitat, deixant al marge (o no explorant a fons totes les opcions) la reducció dels costos familiars. Però també cal dir que en mesura del possible l’entitat intenta oferir algun tipus d’ajut a les famílies per a què la càrrega econòmica no sigui tant gran, com donar hores de servei, costejades sempre a partir de donacions privades, ja que els és molt complicat accedir a subvencions públiques.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que es pot dir que compleix la Fundació Lovaas són els següents : 

• Nº3 – Salut i Benestar. Tothom ha de poder accedir als serveis sanitaris essencials i de qualitat. El col·lectiu autista es diagnostica massa tard per falta de recursos mèdics.
• Nº4 – Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom. Un dels objectius de Lovaas va enllaçat a aquest ODS, que és que les persones autistes puguin arribar a ser autònomes i el màxim de preparades per a la vida, per tant inclou també l’educació inclusiva de qualitat com a preferència.
• Nº5 – Igualtat de Gènere. Transmetre el paper de la “dona” dins l’entorn familiar, personal i laboral. Les mares autistes són les que carreguen el major part del pes i les que acostumen a fer més sacrificis laborals i personals.
• Nº8 – Treball digne i creixement econòmic. Es pretén que el col·lectiu autista pugui accedir a un treball digne.
• Nº10 – Reducció de les desigualtats. Un objectiu és que les persones autistes tinguin les mateixes facilitats que qualsevol altra persona no autista i per tant, els mateixos drets.
• Nº16- Establir aliances pels objectius.  La Fundació, segons la Sra Calvo, està dins de la Federació Catalana d’Autisme, de la Taula TEA de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès i de la coordinació catalana de Fundacions. Això dóna assessorament i empoderament alhora d’actuar en la defensa dels drets de les persones autistes davant d’organismes públics com ajuntaments, la Generalitat, etc. a més de guanyar en reputació, representació i possibilitat d’establir més relacions amb altres entitats.

Comenta que també estableix aliances a nivell educatiu, creant convenis per a la formació de professionals sobre la seva metodologia amb la finalitat de millorar la inclusió escolar dels nens i nenes amb necessitats específiques i treure el màxim rendiment al seu aprenentatge en edat escolar. Les escoles amb les que col·labora són la Fasia i la Lexia i pel que fa a la Fundació Lovaas, la firma de petits convenis amb escoles o ajuntaments és allà on li és més fàcil arribar, degut a la complexitat de les licitacions públiques. 

Pel que fa a ajuts a nivell europeu, han obtingut fons per a desenvolupar un projecte de Tennis Taula per a professionals que volen ensenyar a persones amb TEA. Podrien aprofundir més a la recerca d’ajuts i subvencions, per exemple el “PERTE de economía social y de los cuidados” per a l’ajut a la digitalització de l’entitat, que està desfasada i necessitaria una plataforma per a famílies.

Finalment, cal dir que Fundació Lovaas és una entitat amb una intenció d’ajudar al col·lectiu autista, però li queda molt camí a recórrer per a aproximar-se a una ESS, per a donar prioritat a la cooperació familiar i l’acostament als seus serveis a les persones econòmicament més desafavorides. Li manca aprofitament de finançament públic, ajuts i subvencions, encara que el seu paper a l’impacte social és òptim.

Bibliografia :

No s’ha fet ús de la IA en l’elaboració d’aquest treball.

Fundació Lovaas. https://lovaasfoundation.es/la-fundacion/quienes-somos/

Fiare Banca Ética. Principales ámbitos de financiación. https://www.fiarebancaetica.coop/empresas-y-organizaciones/financiacion/principales-ambitos-de-financiacion/

Federació Catalana d’Autisme. Agenda 2030. https://fedcatalanautisme.org/agenda-2030/

Nacions Unides. (2015). Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible. https://www.sostenible.cat/sites/sostenible.cat/files/public/documents_21_resolucio_nnuu_agenda_2030.pdf

Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. PERTE. https://www.mites.gob.es/es/perte/index.htm