Una fundació arrelada al territori i orientada a la inclusió 

AMPANS és una de les entitats socials més consolidades de la Catalunya Central i un cas especialment rellevant per analitzar les possibilitats i les contradiccions de l’Economia Social i Solidària (ESS) aplicades a la inclusió social. Nascuda com a associació l’any 1965 a Manresa per iniciativa de famílies d’infants amb discapacitat intel·lectual, l’any 2010 es va transformar en fundació amb l’objectiu de disposar de tots els mecanismes que preveu el marc legislatiu per consolidar i assegurar els béns i el futur de les persones usuàries amb total garantia, i avui dia compta amb una àmplia xarxa de serveis educatius, residencials, laborals i comunitaris. 

La seva missió és acompanyar i donar suport a persones amb discapacitat intel·lectual o en situació de vulnerabilitat en àmbits com l’educació, la qualitat de vida i la inserció laboral, garantint-ne els drets i promovent valors de sostenibilitat i transformació social. A això s’afegeix una forta presència territorial al Bages i una diversificació d’activitats que combina serveis socials amb activitat econòmica pròpia en àmbits com la jardineria, la restauració, l’agroalimentació o els serveis ambientals. 

Aquesta trajectòria converteix AMPANS en una organització amb una aportació real al territori: cobreix necessitats socials estructurals, genera oportunitats laborals per al col·lectiu i contribueix a la cohesió comunitària. Ara bé, precisament per la seva dimensió i pel seu pes institucional, AMPANS també planteja interrogants importants, com ara: fins a quin punt té un perfil transformador del sistema? 

AMPANS com a expressió de l’ESS: grans fortaleses i límits evidents 

AMPANS mostra una alineació notable amb dos dels grans eixos de l’ESS: el compromís territorial i l’orientació a les necessitats humanes. La seva activitat es desplega en múltiples àmbits, des del suport i l’acompanyament de les persones usuàries fins a la creació d’itineraris formatius i laborals, la producció agroalimentària de proximitat o el desenvolupament de projectes comercials amb impacte social. 

Les dades publicades en la Memòria d’Activitats 2024 (AMPANS, 2025) reforcen la imatge d’impacte i creixement any rere any. En l’exercici, va atendre 3.138 persones, en va acollir 407 en residències i llars pròpies, va comptar amb 730 donants compromesos amb el projecte i va sostenir una plantilla de 1.088 professionals, dels quals un 26,19% tenien discapacitat. Aquestes xifres no només mostren volum, sinó capacitat de resposta i arrelament real al territori. 

Així i tot, la seva alineació amb l’ESS no és completa, i apareixen limitacions en l’àmbit de la governança. AMPANS és una fundació privada sense ànim de lucre amb una estructura jeràrquica clara, on el poder de decisió recau principalment en el Patronat. Tot i que existeixen espais de participació de professionals, famílies i persones usuàries, aquests són merament consultius i no vinculants. Això fa que la seva participació sigui més simbòlica que efectiva i situa l’entitat en una posició ambigua: orientada al bé comú, però sense una democràcia interna forta. 

Semàfor d’alineació als eixos de l’ESS per a AMPANS. Font: elaboració pròpia (Canva) 

Des d’una perspectiva crítica, això és una contradicció rellevant. Una entitat que treballa per l’autonomia, la dignitat i la inclusió de les persones vulnerables hauria també de fer un pas més decidit cap a formes de governança més democràtiques o compartides. Si no ho fa, corre el risc de reproduir una lògica paternalista, en què es decideix sobre les persones sense una participació real d’aquestes en les decisions estratègiques del seu dia a dia. 

Digitalització: eina d’inclusió o modernització funcional? 

La digitalització d’AMPANS pot entendre’s com una oportunitat clara per millorar la coordinació, la traçabilitat, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis. En una organització tant extensa i diversa, digitalitzar no hauria de significar només informatitzar processos, sinó fer-los més comprensibles, accessibles i útils per a les persones usuàries, les famílies i els equips professionals. 

Ara bé, la lectura crítica extreta de l’anàlisi feta posa en evidència la dependència de plataformes privades, la poca evidència de sobirania tecnològica i la manca d’una relació clara entre eines digitals i participació efectiva que condueixen a pensar que AMPANS s’apropa més a un model funcional que no pas a una digitalització plenament coherent amb l’ESS i l’empoderament col·lectiu. 

Aquest és un punt sensible, ja que en una entitat que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual o diversitat funcional, el risc d’exclusió digital per motius d’accessibilitat és especialment important. Per això, es considera que la transició digital d’AMPANS hauria de partir de la incorporació d’eines accessibles, programari lliure, espais de decisió participativa i una aposta clara per la sobirania tecnològica. 

Finances ètiques i monedes socials: coherència possible, però paper limitat 

Pel seu perfil, AMPANS encaixa conceptualment amb els principis de les finances ètiques. Així i tot, la informació pública consultada no evidencia una vinculació explícita amb instruments o monedes socials concretes. Atesa aquesta coherència potencial i la manca d’informació disponible, s’ha contactat amb l’entitat per indagar-hi, tot i que sense èxit per l’absència de resposta. 

AMPANS es finança a través d’un model mixt que combina finançament públic institucional, recursos europeus, programes vinculats a convocatòries específiques, aportacions derivades d’aliances amb empreses, fundacions i altres entitats del territori, i ingressos per les seves pròpies activitats; per tant, l’impacte de les monedes socials no podria ser estructural, sinó un recurs de dinamització comunitària complementari que hauria de desenvolupar-se sota un criteri estricte d’accessibilitat: formats senzills, suports híbrids i eines comprensibles imprescindibles perquè no siguin excloents per a les persones usuàries. 

Els grans marcs institucionals: alineació alta, però accés desigual 

L’encaix d’AMPANS amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) és clar. La fundació declara explícitament el seu compromís amb l’Agenda 2030 i el Pacte Mundial de les Nacions Unides, i la seva activitat té una relació directa amb diversos ODS, especialment els ODS 1, 3, 4, 8, 10, 12 i 17, tal com s’identifica en la imatge.  

ODS integrats a AMPANS. Font: elaboració pròpia (Canva) 

També hi ha una correspondència clara amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social. AMPANS encaixa en les prioritats de la UE de generar polítiques i marcs estratègics favorables per impulsar l’economia social, incrementar les seves oportunitats de creixement i assegurar el reconeixement i la visibilitat del model econòmic gràcies a la seva capacitat d’innovació social, la creació d’ocupació inclusiva i de desenvolupament territorial.  

En l’àmbit català, el seu arrelament, els projectes vinculats a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat, la prestació de serveis d’atenció a les persones o la col·laboració en iniciatives de consum responsable estan en plena sintonia amb les línies d’actuació que impulsen els Ateneus Cooperatius promoguts pel Departament d’Empresa i Treball.  

En relació amb instruments de col·laboració publicoprivada, com els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), per exemple, AMPANS també hi presenta alineació, especialment en l’àmbit de l’economia social i la seva orientació a la inclusió sociolaboral, la creació d’ocupació i el desenvolupament de projectes amb impacte social, territorial i transformador, tot i que no de forma tant clara i directa com en les iniciatives anteriors.  

En aquest àmbit, però, cal introduir una reflexió crítica sobre els aspectes de valoració i reconeixement de les entitats. És relativament fàcil reconèixer l’ESS en els discursos de les organitzacions, però, a la pràctica, la sobrecàrrega burocràtica per obtenir el reconeixement “oficial” i poder accedir a subvencions o programes de finançament pot resultar una barrera d’entrada important. Això fa que les entitats més professionalitzades, com ara AMPANS, es trobin en una posició més favorable d’accés que no pas les iniciatives més petites o menys dotades, fet que genera desigualtats entre elles.   

Contractació pública: eina transformadora o mecanisme de dependència? 

La contractació pública és un dels factors més rellevants per entendre tant la sostenibilitat econòmica com el paper transformador de la fundació. Segons les dades publicades a la plataforma d’anàlisi de contractes i adjudicacions públiques, Contractes.cat, els principals òrgans contractants d’AMPANS en els primers cinc mesos de 2026 són l’Ajuntament de Manresa, amb 10 contractes que ascendeixen a 2.997.043 € (el 38,6% del total ), i el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, amb 5 contractes i 2.808.070 € (el 36,1%). A molta distància apareixen altres administracions i entitats públiques, com l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (277.197 €, 2 contractes), CIMALSA (242.895 €, 2 contractes) o l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages (194.853 €, 8 contractes). 

Aquesta concentració evidencia el vincle territorial d’AMPANS amb el Bages i posa de manifest que no només rep subvencions com a receptora passiva, sinó que també actua com a proveïdora de serveis i gestora de contractes amb impacte públic directe, per exemple en la gestió de residus. Ara bé, aquesta dependència pot generar tensions financeres: d’una banda, reforça el projecte i incorpora valor social, però, de l’altra, el pes de les licitacions pot sotmetre l’entitat a dinàmiques de competència que en comprometin la viabilitat. Per això, és vital apostar per una contractació pública responsable, amb clàusules socials i ambientals efectives, estabilitat temporal i reconeixement del valor comunitari, de manera que el finançament públic no depengui d’una successió permanent de licitacions i dependència, sinó que esdevingui una palanca real de transformació. 

En el cas d’AMPANS, això podria reforçar molt la seva estabilitat econòmica i ampliar-ne l’impacte social.  

Impacte real, però amb límits estructurals 

Es pot concloure, doncs, que AMPANS aporta molt al territori: cobreix necessitats socials estructurals, genera ocupació inclusiva, impulsa l’economia local i articula serveis essencials per a persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius vulnerables. En aquest sentit, és una entitat alineada i potent dins l’ESS. 

Així i tot, l’anàlisi rigorosa duta a terme obliga a no idealitzar-la. Malgrat la seva fortalesa en impacte i arrelament, presenta una democratització interna, una sobirania tecnològica i una autonomia financera limitades. Atesa la seva envergadura i capacitat, AMPANS hauria d’incrementar la participació real i la coherència amb els principis de l’ESS, així com apostar per models de relació amb l’administració més transformadors, no només aquells que en garanteixin la supervivència, sinó que la consolidin com a agent de canvi social. Alhora, li caldria aprofundir en una governança compartida, digitalització inclusiva i una estratègia de contractació pública que no faci del preu el criteri principal de selecció. 

El repte actual d’AMPANS no és només preservar l’impacte assolit, sinó convertir-lo en una pràctica plenament coherent amb els valors transformadors de l’ESS.

CONTACTE AMB L’ENTITAT

S’ha contactat amb l’entitat AMPANS el dia 4 de maig de 2026, via correu electrònic, en el marc de la recerca per analitzar la seva dimensió social i la possible vinculació amb les monedes socials, sol·licitant informació sobre experiències, valoracions i aplicacions en l’àmbit de la inclusió i l’intercanvi comunitari. Tanmateix, fins al moment de la redacció d’aquest document, no s’ha rebut cap resposta.

ÚS DE LA IA

Gràcies a la IA, he pogut cercar informació concreta que m’interessava per estructurar el treball, utilitzant els prompts següents:

• • “Quina estructura segueix un article acadèmic d’anàlisi crítica?”, per organitzar el contingut de l’article.
  • “Què són els Ateneus Cooperatius, el PERTE i el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la UE? Defineix-los breument”, per obtenir una base teòrica que posteriorment he contrastat amb els recursos d’aprenentatge i les fonts detallades a la bibliografia.
  • Finalment, “corregeix en llenguatge inclusiu i no sexista, i, si cal, marca els canvis”, per fer una revisió final de les formulacions de gènere i altres aspectes inclusius.

FONTS CONSULTADES:

AMPANS. (1997). Codi d’ètica d’Ampans [Document corporatiu]. https://www.ampans.cat/images/codi_etica.pdf 

AMPANS. (2023). Estatuts 2023 [Document corporatiu]. https://drive.google.com/file/d/1NEYzZ4T-56EEz-7YWeOY8srjYUwxLJAx/view 

AMPANS. (s. d.). Fundació d’atenció i inserció de persones amb discapacitat. Recuperat 9 de maig de 2026, de https://ampans.cat/ 

AMPANS. (s. d.). Compromiso con Objetivos Desarrollo Sostenible ODS. Recuperat 9 de maig de 2026, de https://ampans.cat/es/nosotros/ods/ 

AMPANS.(2025). Memòria d’Activitats 2024. Capaços de tot! [Document corporatiu]. https://ampans.cat/wp-content/uploads/2025/05/Memoria-AMPANS-2024.pdf 

Ateneus Cooperatius. (s. d.). Economiasocial.coop. Recuperat 12 de maig de 2026, de https://dges.andreugros.com/ateneus-cooperatius 

Canva. (s. d.). Creació d’imatges i elements gràfics personalitzats [Eina de disseny gràfic]. https://www.canva.com/ 

CEPES. (s. d.). CEPES presenta en España el Plan de Acción Europeo para la Economía Social. Recuperat 13 de maig de 2026, de https://www.cepes.es/nota-prensa/763_cepes-presenta-espana-plan-accion-europeo-para-economia-social 

Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia. (2021, febrer). Guia sobre l’aplicació d’ingressos a les finalitats fundacionals. Metodologia per al càlcul del percentatge. https://repositori.justicia.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.14226/958/guia-aplicacio-fundacional.pdf 

Generalitat de Catalunya. (s. d.). Entendre la contractació pública. Recuperat 10 de maig de 2026, de https://web.gencat.cat/ca/generalitat/accio-govern/contractacio-publica/entendre-contractacio-publica 

FUNDACIÓ AMPANS. (s. d.). Contractes.cat. Recuperat 15 de maig de 2026, de https://www.contractes.cat/empreses/G08444671 

Perplexity AI. (2026). Revisions i consultes relacionades especificades en l’apartat “Ús de la IA” [Xat d’IA generatiu]. https://www.perplexity.ai/  

PERTE. (s. d.). PERTE. Recuperat 13 de maig de 2026, de https://www.prtr.miteco.gob.es/es/perte.html 

PERTE de economía social y de los cuidados | Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia Gobierno de España. (s.d.). Recuperat 12 de maig de 2026, de https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados 

Introducció
L’Economia Social i Solidària (ESS) proposa una forma alternativa de veure l’activitat econòmica, posant les persones, la comunitat i la sostenibilitat al centre. En aquest sentit, La Fageda s’ha establert com un dels projectes més emblemàtics de Catalunya en termes d’inclusió social i impacte comunitari.
Aquest article examina La Fageda des d’una perspectiva crítica i completa, vinculant el seu model amb els principals temes tractats durant el curs: ESS, digitalització, finances ètiques i monedes socials. També s’analitza la seva connexió amb marcs de política pública com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social o els Ateneus Cooperatius.

Presentació de l’entitat
La Fageda és una fundació ubicada a la Garrotxa que treballa principalment per la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals greus. L’entitat es va fundar l’any 1982 per Cristóbal Colón amb la finalitat de crear oportunitats laborals dignes per a persones en situació de vulnerabilitat.
Actualment, La Fageda realitza la seva activitat en el sector alimentari, especialment en la fabricació de iogurts, postres lactis, gelats i melmelades. Tot i això, el seu objectiu principal no és només econòmic, sinó social: millorar la qualitat de vida de les persones treballadores i promoure la seva inclusió.
Els valors fonamentals de l’entitat estan relacionats amb la dignitat, la sostenibilitat, la cooperació i el compromís amb el territori. Aquest model uneix activitat econòmica i impacte social, convertint La Fageda en un exemple dins de l’ESS.

Economia Social i Solidària: un model centrat en les persones
La Fageda representa clarament els principis de l’Economia Social i Solidària. L’entitat prioritza les necessitats de les persones per sobre del benefici econòmic i promou una activitat productiva amb impacte social positiu.
A diferència de models empresarials tradicionals, La Fageda no entén els treballadors únicament com a mà d’obra, sinó com a persones amb drets, necessitats i capacitats diverses. Aquesta mirada encaixa plenament amb els valors de l’ESS, especialment pel que fa a la inclusió, la democràcia econòmica i el compromís comunitari.
A més, la seva activitat contribueix a reforçar l’economia local de la Garrotxa, fomentant un model més arrelat al territori i menys dependent de dinàmiques purament especulatives.

Digitalització i reptes tecnològics
Durant el curs s’ha treballat com la digitalització pot crear oportunitats però també tensions dins les organitzacions de l’ESS. En el cas de La Fageda, les tecnologies digitals tenen un paper important en aspectes com la gestió de la producció, el control de qualitat o la comunicació amb els clients.
La seva pàgina web i les xarxes socials ajuden a donar visibilitat al projecte i a transmetre el valor social de la marca. Aquesta comunicació digital és significativa perquè connecta el consum amb la consciència social i ajuda a fomentar el consum responsable.
Encara que també hi ha riscos. Un dels més rellevants és la dependència de grans plataformes digitals i eines tecnològiques que operen sota lògiques de mercat diferents dels valors de l’ESS. A més, la digitalització pot crear desigualtats internes si no totes les persones disposen de les mateixes habilitats digitals.
Per això, La Fageda podria enfortir estratègies de digitalització més ètiques i inclusives, optant per eines obertes, formació digital adaptada i espais de participació que siguin accessibles.

Finances ètiques i monedes socials
Un altre dels temes treballats durant el curs és la importància de les finances ètiques i les monedes socials dins l’ESS. En aquest sentit, La Fageda té característiques que podrien ajudar a la seva participació en iniciatives d’aquest tipus.
La fundació està molt lligada al territori i té una comunitat de consumidors que valora el seu impacte social. Això podria beneficiar la creació de xarxes de cooperació local, circuits econòmics més resistents o projectes relacionats amb bancs del temps i intercanvis no monetaris. No obstant això, també hi ha limitacions importants. La Fageda treballa dins del sector alimentari i depèn del sistema econòmic habitual per a gran part de la seva activitat. Per aquesta raó, una moneda social no podria reemplaçar el model actual, sinó només complementar-lo en àmbits concrets.
A partir de l’anàlisi DAFO que es va fer durant el curs i dels comentaris dels companys, es pot dir que aquest tipus d’iniciatives serien més útils com a eina de dinamització comunitària i territorial que no pas com un sistema econòmic central.

Relació amb les polítiques públiques
Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
La Fageda contribueix directament a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible definits per l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.
Especialment rellevants són:

• ODS 3: Salut i benestar.
• ODS 8: Treball digne i creixement econòmic.
• ODS 10: Reducció de les desigualtats.
• ODS 12: Producció i consum responsables.
• ODS 17: Aliances per assolir els objectius.

La seva activitat demostra que és possible combinar sostenibilitat econòmica amb impacte social positiu.

Ateneus Cooperatius i ESS a Catalunya
El model de La Fageda encaixa plenament dins les estratègies de foment de l’ESS impulsades a Catalunya, a través dels Ateneus Cooperatius. El seu objectiu es buscar reforçar el cooperativisme, la innovació social i les economies locals. Tot i que La Fageda no és una cooperativa, comparteix gran part dels valors i objectius promoguts per aquestes xarxes: participació, arrelament territorial i transformació social.

Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social
El Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social reconeix el potencial transformador de les entitats socials en àmbits com la inclusió, l’ocupació i la cohesió territorial.
La Fageda representa aquest model, ja que combina activitat empresarial amb impacte comunitari i sostenibilitat social.

PERTE i innovació social
Els PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica) poden representar oportunitats per a entitats com La Fageda, especialment en àmbits relacionats amb la sostenibilitat, la digitalització o la innovació territorial.
Tanmateix, també existeix el risc que aquest tipus de programes afavoreixin grans empreses amb més capacitat tecnològica i financera, dificultant l’accés d’entitats socials més petites o amb recursos limitats.

El paper de la contractació pública
La contractació pública es molt important en la sostenibilitat de les entitats de l’ESS. A través de clàusules socials i criteris de responsabilitat social, les administracions poden afavorir projectes amb impacte comunitari positiu.
En el cas de La Fageda, la contractació pública podria reforçar la seva estabilitat econòmica i ampliar la seva capacitat d’impacte social. Per exemple, prioritzant productes elaborats per entitats socials en escoles, hospitals o menjadors públics.
Això permetria no només donar suport a l’activitat econòmica de l’entitat, sinó també impulsar models de consum més responsables i coherents amb els valors de l’ESS.

Interacció amb l’entitat
Durant la realització d’aquest treball s’ha fet una consulta de la informació pública que es pot trobar a la pàgina web oficial de La Fageda, així com entrevistes i documents institucionals de l’entitat. A més, s’ha comparat part de l’anàlisi amb opinions i idees que han sorgit en el debat acadèmic amb els companys i companyes de l’assignatura. Aquest comentari ha ajudat a aprofundir especialment en temes relacionats amb la digitalització, les monedes socials i la viabilitat real d’algunes propostes. Aquest procés ha ajudat a formar una visió més crítica i realista sobre els reptes i les oportunitats de l’organització.

Valoració final
La Fageda és molt més que una empresa alimentària. Es tracta d’un projecte transformador que demostra que és possible combinar activitat econòmica, sostenibilitat i inclusió social.
Al llarg del curs s’ha pogut observar com l’entitat s’alinea amb molts dels principis centrals de l’Economia Social i Solidària, especialment pel que fa a la centralitat de les persones, l’arrelament territorial i la generació d’impacte comunitari.
Tot i això, també afronta reptes importants vinculats a la digitalització, la sostenibilitat econòmica i l’adaptació als nous contextos socials i tecnològics. El gran repte de futur serà continuar innovant sense perdre l’essència del projecte.
En definitiva, La Fageda representa un exemple clar de com l’economia pot esdevenir una eina de transformació social quan es construeix des de la cooperació, la dignitat i el compromís amb les persones.

Bibliografia
• Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris. UOC.
• Espelt, R. (2026). La digitalización de la economía social y solidaria. Webinar UOC.
• Fuster Morell, M., Espelt, R. & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5-31.
• La Fageda Fundació. (2026). https://www.fageda.com/
• Naciones Unidas. Objetivos de Desarrollo Sostenible. https://sdgs.un.org/goals
• Xarxanet.org. El valor de les monedes complementàries en les entitats.
• Diputació de Barcelona. Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat.