Introducció
L’Economia Social i Solidària (ESS) proposa una forma alternativa de veure l’activitat econòmica, posant les persones, la comunitat i la sostenibilitat al centre. En aquest sentit, La Fageda s’ha establert com un dels projectes més emblemàtics de Catalunya en termes d’inclusió social i impacte comunitari.
Aquest article examina La Fageda des d’una perspectiva crítica i completa, vinculant el seu model amb els principals temes tractats durant el curs: ESS, digitalització, finances ètiques i monedes socials. També s’analitza la seva connexió amb marcs de política pública com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social o els Ateneus Cooperatius.

Presentació de l’entitat
La Fageda és una fundació ubicada a la Garrotxa que treballa principalment per la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals greus. L’entitat es va fundar l’any 1982 per Cristóbal Colón amb la finalitat de crear oportunitats laborals dignes per a persones en situació de vulnerabilitat.
Actualment, La Fageda realitza la seva activitat en el sector alimentari, especialment en la fabricació de iogurts, postres lactis, gelats i melmelades. Tot i això, el seu objectiu principal no és només econòmic, sinó social: millorar la qualitat de vida de les persones treballadores i promoure la seva inclusió.
Els valors fonamentals de l’entitat estan relacionats amb la dignitat, la sostenibilitat, la cooperació i el compromís amb el territori. Aquest model uneix activitat econòmica i impacte social, convertint La Fageda en un exemple dins de l’ESS.

Economia Social i Solidària: un model centrat en les persones
La Fageda representa clarament els principis de l’Economia Social i Solidària. L’entitat prioritza les necessitats de les persones per sobre del benefici econòmic i promou una activitat productiva amb impacte social positiu.
A diferència de models empresarials tradicionals, La Fageda no entén els treballadors únicament com a mà d’obra, sinó com a persones amb drets, necessitats i capacitats diverses. Aquesta mirada encaixa plenament amb els valors de l’ESS, especialment pel que fa a la inclusió, la democràcia econòmica i el compromís comunitari.
A més, la seva activitat contribueix a reforçar l’economia local de la Garrotxa, fomentant un model més arrelat al territori i menys dependent de dinàmiques purament especulatives.

Digitalització i reptes tecnològics
Durant el curs s’ha treballat com la digitalització pot crear oportunitats però també tensions dins les organitzacions de l’ESS. En el cas de La Fageda, les tecnologies digitals tenen un paper important en aspectes com la gestió de la producció, el control de qualitat o la comunicació amb els clients.
La seva pàgina web i les xarxes socials ajuden a donar visibilitat al projecte i a transmetre el valor social de la marca. Aquesta comunicació digital és significativa perquè connecta el consum amb la consciència social i ajuda a fomentar el consum responsable.
Encara que també hi ha riscos. Un dels més rellevants és la dependència de grans plataformes digitals i eines tecnològiques que operen sota lògiques de mercat diferents dels valors de l’ESS. A més, la digitalització pot crear desigualtats internes si no totes les persones disposen de les mateixes habilitats digitals.
Per això, La Fageda podria enfortir estratègies de digitalització més ètiques i inclusives, optant per eines obertes, formació digital adaptada i espais de participació que siguin accessibles.

Finances ètiques i monedes socials
Un altre dels temes treballats durant el curs és la importància de les finances ètiques i les monedes socials dins l’ESS. En aquest sentit, La Fageda té característiques que podrien ajudar a la seva participació en iniciatives d’aquest tipus.
La fundació està molt lligada al territori i té una comunitat de consumidors que valora el seu impacte social. Això podria beneficiar la creació de xarxes de cooperació local, circuits econòmics més resistents o projectes relacionats amb bancs del temps i intercanvis no monetaris. No obstant això, també hi ha limitacions importants. La Fageda treballa dins del sector alimentari i depèn del sistema econòmic habitual per a gran part de la seva activitat. Per aquesta raó, una moneda social no podria reemplaçar el model actual, sinó només complementar-lo en àmbits concrets.
A partir de l’anàlisi DAFO que es va fer durant el curs i dels comentaris dels companys, es pot dir que aquest tipus d’iniciatives serien més útils com a eina de dinamització comunitària i territorial que no pas com un sistema econòmic central.

Relació amb les polítiques públiques
Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
La Fageda contribueix directament a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible definits per l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.
Especialment rellevants són:

• ODS 3: Salut i benestar.
• ODS 8: Treball digne i creixement econòmic.
• ODS 10: Reducció de les desigualtats.
• ODS 12: Producció i consum responsables.
• ODS 17: Aliances per assolir els objectius.

La seva activitat demostra que és possible combinar sostenibilitat econòmica amb impacte social positiu.

Ateneus Cooperatius i ESS a Catalunya
El model de La Fageda encaixa plenament dins les estratègies de foment de l’ESS impulsades a Catalunya, a través dels Ateneus Cooperatius. El seu objectiu es buscar reforçar el cooperativisme, la innovació social i les economies locals. Tot i que La Fageda no és una cooperativa, comparteix gran part dels valors i objectius promoguts per aquestes xarxes: participació, arrelament territorial i transformació social.

Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social
El Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social reconeix el potencial transformador de les entitats socials en àmbits com la inclusió, l’ocupació i la cohesió territorial.
La Fageda representa aquest model, ja que combina activitat empresarial amb impacte comunitari i sostenibilitat social.

PERTE i innovació social
Els PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica) poden representar oportunitats per a entitats com La Fageda, especialment en àmbits relacionats amb la sostenibilitat, la digitalització o la innovació territorial.
Tanmateix, també existeix el risc que aquest tipus de programes afavoreixin grans empreses amb més capacitat tecnològica i financera, dificultant l’accés d’entitats socials més petites o amb recursos limitats.

El paper de la contractació pública
La contractació pública es molt important en la sostenibilitat de les entitats de l’ESS. A través de clàusules socials i criteris de responsabilitat social, les administracions poden afavorir projectes amb impacte comunitari positiu.
En el cas de La Fageda, la contractació pública podria reforçar la seva estabilitat econòmica i ampliar la seva capacitat d’impacte social. Per exemple, prioritzant productes elaborats per entitats socials en escoles, hospitals o menjadors públics.
Això permetria no només donar suport a l’activitat econòmica de l’entitat, sinó també impulsar models de consum més responsables i coherents amb els valors de l’ESS.

Interacció amb l’entitat
Durant la realització d’aquest treball s’ha fet una consulta de la informació pública que es pot trobar a la pàgina web oficial de La Fageda, així com entrevistes i documents institucionals de l’entitat. A més, s’ha comparat part de l’anàlisi amb opinions i idees que han sorgit en el debat acadèmic amb els companys i companyes de l’assignatura. Aquest comentari ha ajudat a aprofundir especialment en temes relacionats amb la digitalització, les monedes socials i la viabilitat real d’algunes propostes. Aquest procés ha ajudat a formar una visió més crítica i realista sobre els reptes i les oportunitats de l’organització.

Valoració final
La Fageda és molt més que una empresa alimentària. Es tracta d’un projecte transformador que demostra que és possible combinar activitat econòmica, sostenibilitat i inclusió social.
Al llarg del curs s’ha pogut observar com l’entitat s’alinea amb molts dels principis centrals de l’Economia Social i Solidària, especialment pel que fa a la centralitat de les persones, l’arrelament territorial i la generació d’impacte comunitari.
Tot i això, també afronta reptes importants vinculats a la digitalització, la sostenibilitat econòmica i l’adaptació als nous contextos socials i tecnològics. El gran repte de futur serà continuar innovant sense perdre l’essència del projecte.
En definitiva, La Fageda representa un exemple clar de com l’economia pot esdevenir una eina de transformació social quan es construeix des de la cooperació, la dignitat i el compromís amb les persones.

Bibliografia
• Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris. UOC.
• Espelt, R. (2026). La digitalización de la economía social y solidaria. Webinar UOC.
• Fuster Morell, M., Espelt, R. & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5-31.
• La Fageda Fundació. (2026). https://www.fageda.com/
• Naciones Unidas. Objetivos de Desarrollo Sostenible. https://sdgs.un.org/goals
• Xarxanet.org. El valor de les monedes complementàries en les entitats.
• Diputació de Barcelona. Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat.

Les monedes complementàries són una manera innovadora de desenvolupar aspectes socials i econòmics dins de l’economia social i solidària (ESS), ja que ajuden a crear xarxes de valor que no depenen només de la moneda oficial. No es proposen eliminar l’euro, sinó de sumar-s’hi, reforçant així l’economia de proximitat, la cohesió social i la viabilitat dels projectes comunitaris.

En aquest sentit, estudiar el cas de La Fageda és molt rellevant. Aquesta organització esta ben vinculat amb el territori i una missió social clara enfocada en la inclusió laboral de les persones amb dificultats, aix’o vol dir que la introducció d’una moneda social ha de ser vista com una eina per dinamitzar la comunitat.

La Fageda presenta diverses fortaleses que ajuden a la seva implicació en projectes com les monedes socials o les finances ètiques. En primer lloc, el seu profund vincle amb la comunitat local i la seva relació estable amb el territori és essencial per al funcionament d’aquests sistemes. A més, el seu model s’ajusta perfectament als valors de l’ESS (solidaritat, sostenibilitat i enfocament en les persones), cosa que facilita l’acceptació d’aquestes iniciatives. També té una base de clients fidels que valoren el seu impacte social, la qual cosa podria potenciar la seva participació en circuits econòmics alternatius.

Per últim, la seva habilitat per comunicar i sensibilitzar és una fortalesa important, ja que les monedes socials necessiten la comprensió i la participació activa de la comunitat.

Debilitats

La Fageda treballa en el sector de l’alimentació amb una infraestructura estable i una gran dependència del sistema econòmic tradicional, fa que sigui difícil incorporar una moneda social al centre del seu negoci. A més, posar en marxa aquests sistemes comporta una complexitat en l’organització (gestió, tecnologia, formació), i pot provocar obstacles d’acceptació entre els empleats i els clients si no hi ha coneixements previs sobre la matèria.

Com comentaven els companys, és important considerar el perill de falta de concreció: si no hi ha una aplicació definida (per exemple, relacionada amb el comerç local o serveis concrets), la proposta pot resultar massa teòrica.

Per últim, hi ha el perill de desviació estratègica, és a dir, que la iniciativa pugui desviar recursos i atenció de l’objectiu principal: la inclusió social i laboral.

Oportunitats

Les oportunitats són rellevants si la seva aplicació es dissenya d’una manera realista. Una moneda social podria enfortir el vincle amb el territori i promoure xarxes de col·laboració amb comerços locals i altres organitzacions, tal com van suggerir els companys durant la xerrada. ambé podria estimular circuits econòmics locals més adaptables, fomentant formes d’intercanvi més solidàries i millorant la implicació de la comunitat. En aquesta línia, podria usar-se per a serveis relacionats (activitats comunitàries, tallers, col·laboracions locals). Tambés, podria millorar la visibilitat de La Fageda com un projecte innovador dins de l’Economia Social i Solidària, reforçant el seu efecte social i educatiu.

Amenaces

Pel que fa a les amenaces, un dels principals perills és la poca adopció. Si la moneda no s’utilitza suficientment, podria acabar sent només un símbol sense cap efecte en l’economia. Ja que hi ha riscos relacionats amb la legalitat i la tributació, així com restriccions que provenen del sistema econòmic habitual. Tal com es discutia en el debat, surten a la llum preguntes importants com:

• Com es manegen els pagaments amb els proveïdors?
• Qui es fa càrrec dels costos d’implementació?
• Com s’integra dins d’una organització que opera amb grans distribuïdors?

Hih ha el perill de diferències en l’accés, sobretot relacionades amb les habilitats digitals, i el risc que el sistema creï més càrrega administrativa que no pas avantatges reals.

Reflexió crítica final

Després d’estudiar i avaluar les opinions rebudes, es pot dir que introduir una moneda social a La Fageda només tindria valor si es considera com una eina complementària i concreta, relacionada amb la comunitat i amb activitats determinades, i no com un element fonamental del seu model econòmic.

El veritable valor d’aquestes iniciatives no és tant econòmic com comunitari: la seva eficàcia depèn de la capacitat de créixer relacions econòmiques genuïnes dins del grup. Per aquest motiu, en comptes de buscar integrar-la a la producció principal, podria ser més adequat investigar-la dins àmbits de col·laboració local, intercanvi de serveis o activitat comunitària.

Bibliografia

• Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. UOC.
• Articles, V. T. E. (2025). Monedes socials i alternatives. Valors.
• Diputació de Barcelona. Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat.
• Xarxanet.org. El valor de les monedes complementàries en les entitats.
• La Fageda (2026). La Fageda Fundació. https://www.fageda.com/

Les monedes complementàries representen una eina innovadora en el camp socioeconòmic dins de l’economia social i solidària (ESS), ja que permeten establir circuits econòmics que no depenen només de la moneda oficial. Aquestes iniciatives no busquen reemplaçar l’euro, sinó complementar-lo amb l’objectiu de millorar l’economia local, promoure la cohesió social i estimular models més sostenibles. Per tant, un organisme com La Fageda podria satisfer algunes de les seves necessitats mitjançant una moneda social local o altres formes d’intercanvi sense diner. Per exemple, podria enfortir la seva connexió amb la comunitat, augmentar la lleialtat dels clients i crear noves maneres de relacionar-se amb la població, més enllà de la simple compra de productes. Així mateix, podria ajudar a destacar encara més el seu impacte social i promoure un consum més responsable i compromès.

Fortaleses: La Fageda presenta diverses fortaleses internes que li permeten involucrar-se en projectes com monedes socials, finances responsables o bancs del temps. En primer lloc, té un fort arrelament territorial i una relació consolidada amb la comunitat local, un element clau per al funcionament d’aquest tipus de sistemes. A més, el seu model està plenament alineat amb els valors de l’ESS, com la solidaritat, la sostenibilitat i la centralitat de les persones, cosa que facilita l’acceptació d’aquestes iniciatives. També disposa d’una base de consumidors fidelitzats que aprecien el seu impacte social, la qual cosa podria potenciar la seva participació en circuits econòmics alternatius. Per acabar, la seva habilitat per comunicar i crear consciència és una força rellevant, ja que aquestes iniciatives necessiten la comprensió i el compromís de la comunitat.

Debilitats: Tot i aquestes fortaleses, també hi ha restriccions que poden complicar la creació d’una moneda social. La Fageda funciona dins del sector de l’alimentació amb una estructura productiva establerta, el que comporta una forta dependència del sistema econòmic habitual i de l’euro. A més, introduir un sistema així pot causar complicacions organitzatives, ja que necessita recursos, temps i coneixements particulars.  També pot haver-hi dificultats en l’adopció per part dels treballadors o consumidors, especialment si no tenen experiència amb aquest tipus d’eines. Per últim, hi ha el perill que aquesta iniciativa distregui l’atenció de la seva veritable missió, que és la inclusió social i laboral.

Oportunitats: Quant a les oportunitats, una moneda social que sigui local pot tenir un efecte positiu respecte a l’arrelament al territori, la cooperació i la capacitat de recuperació.  Per exemple, podria reforçar les relacions amb altres entitats locals, fomentant xarxes de col·laboració dins del territori. També podria fomentar mètodes d’intercanvi més inclusius i solidaris, així com incrementar la participació de la comunitat en el projecte. A més, podria ajudar a crear circuits econòmics locals que siguin més resistents, especialment en situacions d’incertesa financera. Aquest tipus d’accions també poden millorar la visibilitat de La Fageda i augmentar el seu impacte en la comunitat, situant-la com una organització innovadora dins de l’Economia Social i Solidària.

Amenaces: Al final, també és important considerar diverses amenaces o perills. Un dels més rellevants és la poca acceptació de la moneda social, ja que si no s’usa de forma àmplia pot acabar sent només simbòlica. Igualment, poden sorgir problemes legals o fiscals, així com limitacions que venen del sistema econòmic tradicional. A més, hi ha el perill de crear desigualtats en l’accés o l’ús d’aquestes eines, especialment entre individus amb diverses habilitats digitals. Per últim, si no es dóna una bona gestió, pot convertir-se en una càrrega extra per a l’organització sense aconseguir un impacte real.

Resumint tot aixó, la implamentació d’una moneda social a La Fageda podria millorar diverses necessitats vinculades amb el territori, la comunitat i un consum més responsable. Encara que, la seva posada en marxa hauria de ser gradual i ajustada a la realitat de l’entitat, garantint que proporciona valor sense posar en perill la seva missió principal.

Actualment, les tecnologies digitals són cada cop més importants en el funcionament de La Fageda. Com a entitat del sector alimentari, fa servir eines digitals per millorar la gestió de la producció, el seguiment de qualitat i la distribució dels seus productes. A més, la seva presència en línia a través del lloc web i les xarxes socials li dóna l’oportunitat de comunicar el valor social del projecte i establir vincles amb els consumidors. Encara que la digitalització no és el nucli central del seu model, sinó que és un recurs que recolza el seu objectiu principal: la inclusió social i laboral.

A partir del feedback rebut, es pot aprofundir en l’estat actual, notant que La Fageda ja compta amb una plataforma digital ben desenvolupada en termes de comunicació, amb un lloc web clar i accessible que facilita la difusió del seu impacte social. Això mostra que la digitalització externa ja està ben establerta, mentre que hi ha oportunitats per desenvolupar més aspectes interns i participatius.

Des d’un punt de vista analític, la digitalització aporta múltiples oportunitats estratègiques per enfortir el model de La Fageda dins del context d’Economia Social i Solidària. En primer lloc, pot augmentar la transparència i el seguiment dels productes, permetent als consumidors conèixer millor l’origen, el procés de producció i l’impacte social de l’entitat. Aquest punt és especialment important en un moment en què creix el consum responsable. En aquesta línia, i incorporant les contribucions dels col·legues, es podrien crear eines més interactives dirigides als consumidors, com ara codis QR en els productes que ofereixin informació addicional o suggeriments d’ús, promovent així un consum més conscient i participatiu.

En segon lloc, les eines digitals poden facilitar una participació interna, mitjançant espais digitals de deliberació o consulta, com plataformes col·laboratives o eines de participació com Decidim. Això reforçaria el principi de gestió democràtica, tot i que es necessari garantir que aquestes eines siguin accessibles per a totes les persones treballadores.

Finalment, la digitalització també pot ampliar l’impacte social del projecte, millorant la seva capacitat per comunicar-se, sensibilitzar i educar sobre els valors de l’Economia Social i Solidària, si es fa servir per crear contingut que ressalti el valor social del projecte (Espelt, 2026). Encara que, aquest procés també pot comportar riscos i tensions que s’han  d’analitzar amb cura. Un dels principals riscos és la dependència de grans plataformes digitals que operen amb criteris diferents als valors de l’Economia Social i Solidària. A més, la gestió de dades és un aspecte delicat, ja que comporta responsabilitats ètiques relacionades amb la privacitat. També cal considerar les desigualtats en competències digitals dins de l’entitat, que poden dificultar una participació realment inclusiva. Així mateix, existeix el perill que una digitalització excessivament enfocada al consumidor acabi prioritzant lògiques de mercat sobre la missió social de la cooperativa.

Davant d’aquestes dificultats, La Fageda podria considerar diferents maneres d’implementar una digitalització que s’ajusti millor als valors de l’Economia Social i Solidària. En primer lloc, podria optar per tecnologia oberta o cooperativa, amb la finalitat de disminuir la seva dependència envers grans empreses. En segon lloc, seria convenient establir normatives clares sobre la gestió de dades qualssevol, tenint en compte criteris ètics. En tercer lloc, és important invertir en formació digital accessible per assegurar la inclusió de tothom. Per últim, es podrien crear espais digitals per a la participació interna i també eines de comunicació directa amb els clients que ajudaria a millorar la transparència i la connexió amb la comunitat.

Referències bibliogràfiques:

• Espelt, R. (2026). La digitalización de la economía social y solidaria: ¿Cómo la digitalización impacta o puede impactar en la entidad? Webinar UOC.
• Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5–31.
• La Fageda. (2026). La Fageda Fundació.

Actualment, les tecnologies digitals tenen un paper cada vegada més rellevant en el funcionament de La Fageda. Com a organització que opera en el sector alimentari, utilitza eines digitals per optimitzar la gestió de la producció, el control de qualitat i la distribució dels seus productes. A més, la seva presència digital (web corporativa i xarxes socials) li permet comunicar el valor social del projecte i connectar amb els consumidors. Tanmateix, el nivell de digitalització no és l’eix central del seu model, sinó una eina de suport al seu objectiu principal, la inclusió social i laboral.

Des d’una perspectiva analítica, la digitalització ofereix diverses oportunitats estratègiques per reforçar el model de La Fageda dins del marc de l’Economia Social i Solidària. En primer lloc, pot millorar la transparència i la traçabilitat dels productes, permetent als consumidors conèixer amb més detall l’origen, el procés productiu i l’impacte social de l’organització. Això és rellevant en un context de creixement del consum responsable. En segon lloc, les eines digitals poden facilitar una major participació interna, per exemple mitjançant espais digitals de deliberació o consulta, reforçant així el principi de gestió democràtica. Finalment, la digitalització també podria contribuir a ampliar l’impacte social del projecte, millorant la seva capacitat de comunicació, sensibilització i educació sobre els valors de l’ESS.

Encara que aquest procés també genera riscos i tensions que cal analitzar críticament. Un dels principals riscos és la dependència de grans plataformes digitals, com xarxes socials o eines de gestió privades que operen sota lògiques de mercat allunyades dels valors de l’ESS. Aquesta dependència pot generar contradiccions entre el model social de la cooperativa i les infraestructures tecnològiques que utilitza. A més, la gestió de dades és un altre aspecte crític, ja que implica responsabilitats ètiques en relació amb la privacitat i l’ús de la informació. També cal tenir en compte les desigualtats internes en competències digitals que podrien dificultar la participació real de totes les persones treballadores, especialment tenint en compte el perfil dels col·lectius amb els quals treballa La Fageda.

Davant d’aquests reptes, La Fageda podria adoptar diverses estratègies per desenvolupar una digitalització més alineada amb els principis de l’Economia Social i Solidària. En primer lloc, seria recomanable apostar per tecnologies obertes o de caràcter cooperatiu, reduint la dependència de grans corporacions tecnològiques i afavorint models més ètics i sostenibles. En segon lloc, podria implementar una política de gestió de dades, basada en criteris de transparència, seguretat i respecte pels drets de les persones. En tercer lloc, seria clau invertir en formació digital inclusiva, assegurant que totes les persones treballadores puguin participar en els processos digitals i evitant noves formes d’exclusió. Finalment, també podria explorar la creació de xarxes digitals amb altres entitats de l’ESS, reforçant la cooperació i l’intercanvi de coneixement.