Les monedes complementàries són una manera innovadora de desenvolupar aspectes socials i econòmics dins de l’economia social i solidària (ESS), ja que ajuden a crear xarxes de valor que no depenen només de la moneda oficial. No es proposen eliminar l’euro, sinó de sumar-s’hi, reforçant així l’economia de proximitat, la cohesió social i la viabilitat dels projectes comunitaris.

En aquest sentit, estudiar el cas de La Fageda és molt rellevant. Aquesta organització esta ben vinculat amb el territori i una missió social clara enfocada en la inclusió laboral de les persones amb dificultats, aix’o vol dir que la introducció d’una moneda social ha de ser vista com una eina per dinamitzar la comunitat.

La Fageda presenta diverses fortaleses que ajuden a la seva implicació en projectes com les monedes socials o les finances ètiques. En primer lloc, el seu profund vincle amb la comunitat local i la seva relació estable amb el territori és essencial per al funcionament d’aquests sistemes. A més, el seu model s’ajusta perfectament als valors de l’ESS (solidaritat, sostenibilitat i enfocament en les persones), cosa que facilita l’acceptació d’aquestes iniciatives. També té una base de clients fidels que valoren el seu impacte social, la qual cosa podria potenciar la seva participació en circuits econòmics alternatius.

Per últim, la seva habilitat per comunicar i sensibilitzar és una fortalesa important, ja que les monedes socials necessiten la comprensió i la participació activa de la comunitat.

Debilitats

La Fageda treballa en el sector de l’alimentació amb una infraestructura estable i una gran dependència del sistema econòmic tradicional, fa que sigui difícil incorporar una moneda social al centre del seu negoci. A més, posar en marxa aquests sistemes comporta una complexitat en l’organització (gestió, tecnologia, formació), i pot provocar obstacles d’acceptació entre els empleats i els clients si no hi ha coneixements previs sobre la matèria.

Com comentaven els companys, és important considerar el perill de falta de concreció: si no hi ha una aplicació definida (per exemple, relacionada amb el comerç local o serveis concrets), la proposta pot resultar massa teòrica.

Per últim, hi ha el perill de desviació estratègica, és a dir, que la iniciativa pugui desviar recursos i atenció de l’objectiu principal: la inclusió social i laboral.

Oportunitats

Les oportunitats són rellevants si la seva aplicació es dissenya d’una manera realista. Una moneda social podria enfortir el vincle amb el territori i promoure xarxes de col·laboració amb comerços locals i altres organitzacions, tal com van suggerir els companys durant la xerrada. ambé podria estimular circuits econòmics locals més adaptables, fomentant formes d’intercanvi més solidàries i millorant la implicació de la comunitat. En aquesta línia, podria usar-se per a serveis relacionats (activitats comunitàries, tallers, col·laboracions locals). Tambés, podria millorar la visibilitat de La Fageda com un projecte innovador dins de l’Economia Social i Solidària, reforçant el seu efecte social i educatiu.

Amenaces

Pel que fa a les amenaces, un dels principals perills és la poca adopció. Si la moneda no s’utilitza suficientment, podria acabar sent només un símbol sense cap efecte en l’economia. Ja que hi ha riscos relacionats amb la legalitat i la tributació, així com restriccions que provenen del sistema econòmic habitual. Tal com es discutia en el debat, surten a la llum preguntes importants com:

• Com es manegen els pagaments amb els proveïdors?
• Qui es fa càrrec dels costos d’implementació?
• Com s’integra dins d’una organització que opera amb grans distribuïdors?

Hih ha el perill de diferències en l’accés, sobretot relacionades amb les habilitats digitals, i el risc que el sistema creï més càrrega administrativa que no pas avantatges reals.

Reflexió crítica final

Després d’estudiar i avaluar les opinions rebudes, es pot dir que introduir una moneda social a La Fageda només tindria valor si es considera com una eina complementària i concreta, relacionada amb la comunitat i amb activitats determinades, i no com un element fonamental del seu model econòmic.

El veritable valor d’aquestes iniciatives no és tant econòmic com comunitari: la seva eficàcia depèn de la capacitat de créixer relacions econòmiques genuïnes dins del grup. Per aquest motiu, en comptes de buscar integrar-la a la producció principal, podria ser més adequat investigar-la dins àmbits de col·laboració local, intercanvi de serveis o activitat comunitària.

Bibliografia

• Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. UOC.
• Articles, V. T. E. (2025). Monedes socials i alternatives. Valors.
• Diputació de Barcelona. Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat.
• Xarxanet.org. El valor de les monedes complementàries en les entitats.
• La Fageda (2026). La Fageda Fundació. https://www.fageda.com/