Anàlisi estratègica de la viabilitat d’una moneda social a Som Energia

Maria-Goretti Marquier Ferré
Visibilitat: Públic - - comentari el Anàlisi estratègica de la viabilitat d’una moneda social a Som Energia

INFORME FINAL

1. Introducció: marc conceptual i contextualització

Les monedes complementàries constitueixen una de les expressions més innovadoresdins del paradigma de l’economia social i solidària (ESS), en tant que introdueixen formes alternatives de circulació del valor econòmic que no depenen exclusivament del sistema monetari convencional basat en l’euro.

Tal com recull la literatura especialitzada, aquests instruments no tenen com a finalitat substituir la moneda de curs legal, sinó complementar-la, generant circuits econòmics paral·lels que afavoreixen la resiliència territorial, la cohesió comunitària i l’enfortiment del teixit socioeconòmic local.

En aquest marc teòric, les cooperatives de l’ESS representen un entorn especialment interessant per a l’experimentació d’aquest tipus d’instruments, atesa la seva estructura democràtica, la seva orientació al bé comú i la seva capacitat d’articular xarxes econòmiques basades en la confiança i la participació.

En concret, el present informe analitza la viabilitat estratègica de la implantació d’una moneda social en el si de Som Energia, cooperativa de producció i comercialització d’energia renovable, amb l’objectiu d’avaluar tant les oportunitats com les limitacions estructurals d’aquesta proposta.

2. Aproximació analítica: naturalesa del cas estudiat

Som Energia opera en un sector altament regulat, intensament capitalitzat i profundament intervingut per marcs normatius estatals i europeus. Aquest fet condiciona de manera determinant qualsevol intent d’introducció de sistemes monetaris alternatius en l’àmbit estrictament energètic.

A diferència d’altres sectors de l’economia social, el mercat elèctric presenta una rigidesa estructural que dificulta la substitució del mitjà de pagament, ja que la pràctica totalitat de les transaccions es realitzen en euros i estan sotmeses a requisits fiscals, tarifaris i regulatoris estrictes.

Així, la introducció d’una moneda social en aquest context no pot ser interpretada com un mecanisme de substitució monetària, sinó únicament com un instrument complementari aplicable a serveis perifèrics o ecosistèmics vinculats a l’activitat cooperativa.

3. DAFO estratègic ampliat 

 Impacte d’una moneda social local a Som Energia

DEBILITATS

FORTALESES
  • Incompatibilitat estructural del core business amb moneda local. L’electricitat és un bé altament centralitzat, regulat i pagat gairebé sempre en euros, fet que limita l’aplicació real d’una moneda social.
  • Dependència total de la cadena de valor en euros. Generació, distribució, impostos i mercats energètics no permeten substitució monetària, convertint la moneda social en un sistema parcial i perifèric.
  • Risc de complexitat operativa dual. La gestió simultània de dos sistemes monetaris implica costos administratius, tecnològics i comptables elevats.
  • Bretxa de coneixement financer i digital entre socis. No tots els membres tenen el mateix nivell d’alfabetització en economia alternativa o eines digitals.
  • Risc de desviació estratègica. Pot existir el perill de diluir el focus principal de la cooperativa: la transició energètica i la producció renovable.
  • Governança democràtica robusta i cultura participativa consolidada. Som Energia funciona sota un model cooperatiu amb alta implicació dels socis en la presa de decisions.
  • Capital social elevat i comunitat ideològicament cohesionada. Existeix una forta alineació amb valors de sostenibilitat, economia social i transició ecològica.
  • Experiència en finances ètiques i circuits econòmics alternatius. La cooperativa ja opera amb criteris de transparència i economia social.
  • Capacitat d’incidència i pedagogia social. Alt potencial per generar consciència sobre transició energètica i economia solidària.
  • Xarxa cooperativa extensa dins l’ESS. Possibilitat d’articular ecosistemes territorials amb altres entitats socials i cooperatives.

AMENACES

OPORTUNITATS
 

  • Incertesa jurídica i fiscal. Les monedes complementàries no tenen un marc normatiu clar en entitats de gran dimensió.
  • Incompatibilitat amb el sector energètic regulat. El mercat elèctric està altament regulat, limitant l’ús de sistemes monetaris alternatius.
  • Risc de baixa circulació real (efecte “moneda fantasma”). La dispersió geogràfica pot impedir una massa crítica d’ús efectiva.
  • Desconfiança d’agents externs. Proveïdors, administracions i actors financers poden no acceptar el sistema.
  • Fragmentació de sistemes locals. Manca d’interoperabilitat entre diferents monedes socials o iniciatives territorials.
  • Risc reputacional. Si la moneda no genera utilitat real, pot afectar la credibilitat innovadora de la cooperativa.
  • Desigualtat d’accés. Possibilitat d’exclusió de perfils menys digitalitzats o menys familiaritzats amb economia alternativa.
  • Desenvolupament d’un ecosistema d’economia local vinculat a l’energia. Serveis com autoconsum, instal·lació solar, rehabilitació energètica o assessorament.
  • Reforç de les comunitats energètiques locals. La moneda pot actuar com a incentiu per dinamitzar projectes territorials.
  • Integració amb bancs del temps i economies no monetàries. Possibilitat de crear sistemes híbrids de valor social i econòmic.
  • Resiliència econòmica local. Capacitat d’amortir impactes de crisi econòmica o inflació.
  • Posicionament estratègic innovador. Som Energia podria esdevenir referent europeu en innovació ecosocial.
  • Aprenentatge d’experiències existents (La Turuta). Evidència que la clau és la utilitat quotidiana i la circulació real.

 

4. Aportacions del debat i integració del feedback

El procés de debat amb companys i companyes ha permès enriquir substancialment l’anàlisi inicial, introduint una dimensió més operativa i realista de la proposta.

En particular, s’ha destacat la idea de transformar els socis en agents coproductors, especialment en àmbits com la rehabilitació energètica o l’assessorament tècnic, la qual cosa suposa un canvi de paradigma: de consumidors passius a participants actius en la generació de valor.

Així mateix, s’ha plantejat una qüestió estratègica fonamental:

És més viable una moneda única digital per a tota la cooperativa o un model obert que integri monedes locals ja existents per evitar la desconnexió territorial i el risc de “moneda fantasma”?

Aquesta pregunta posa de manifest que la viabilitat del sistema no depèn únicament del seu disseny tècnic, sinó de la seva capacitat real de circulació, arrelament territorial i acceptació social.

5. Reflexió crítica: finances ètiques, bancs del temps i monedes socials

Les finances ètiques i les monedes complementàries no poden ser interpretades com alternatives completes al sistema monetari tradicional, sinó com a instruments de transformació socioeconòmica local, amb un impacte fonamentalment qualitatiu més que quantitatiu.

En el cas de Som Energia, la implementació d’una moneda social només resulta coherent si s’orienta a espais no regulats directament pel mercat energètic, és a dir, a activitats complementàries que reforcin el teixit comunitari.

Els bancs del temps i les monedes socials comparteixen una lògica comuna: la revalorització de les relacions socials com a base de l’intercanvi econòmic. Aquest fet introdueix una dimensió profundament transformadora, en tant que desplaça el focus del capital financer cap al capital social.

Tanmateix, el principal repte estructural resideix en evitar la institucionalització de sistemes simbòlics sense activitat econòmica real. L’evidència empírica mostra que la sostenibilitat d’aquests sistemes depèn menys de la tecnologia i més de la seva integració en la vida quotidiana de la comunitat.

6. Conclusions

L’anàlisi realitzada permet concloure que la implantació d’una moneda social en el si de Som Energia presenta una viabilitat limitada en l’àmbit del seu negoci principal, però pot adquirir un valor estratègic significatiu en la seva dimensió ecosistèmica i comunitària.

En aquest sentit, la moneda social només pot entendre’s com un instrument de reforç de l’ecosistema cooperatiu, i no com un mecanisme de substitució del sistema monetari convencional.

El seu valor principal no és financer, sinó social, relacional i territorial, en la mesura que pot contribuir a activar dinàmiques econòmiques més resilients, participatives i arrelades al territori.

7. Bibliografía
8. Ús de l’Intel·ligència Artificial

En el desenvolupament del present informe s’ha utilitzat intel·ligència artificial generativa (ChatGPT) com a eina de suport metodològic per a la revisió lingüística, la millora de l’estructura argumentativa i la coherència textual.

La IA ha estat emprada exclusivament com a instrument d’assistència, sense substituir el procés d’anàlisi crític ni la construcció conceptual del treball, que han estat desenvolupats de manera autònoma.

Lliurament de l'activitat R3

Debat

Deixa un comentari