L’Economia Social i Solidària i la creació d’una moneda social poden esdevenir una eina interessant per impulsar una economia més cooperativa i arrelada entre els membres de la fundació. No es tracta únicament d’un intercanvi de béns, sinó de fer participar aquelles persones que sovint queden al marge d’aquest tipus de sistema, tot posant en valor capacitats i formes de relació que habitualment queden invisibilitzades.

Tots els petits gestos sumen, i és a partir d’aquest principi que es poden impulsar iniciatives amb un impacte social rellevant. En aquest sentit, el fet de crear una moneda social que impulsi i subvencioni  projectes que la fundació té previst desenvolupar podria arribar a ser un ajut extra per tal d’assolir els objectius desitjats. Alhora, generar espais econòmics alternatius a l’actual model de mercat pot afavorir formes de relació més cooperatives i solidàries, promovent petites accions d’altruisme que contribueixin a construir persones més connectades, participatives i amb una mirada més col·lectiva.

En un món globalitzat com el que vivim i tenint en compte en la geografia on es destinen els recursos i on es desenvolupa l’activitat principal de la fundació, amb necessitats socials i econòmiques significatives, aquesta idea pot ajudar a fomentar valors com la cooperació, la solidaritat i la implicació comunitària sempre que els recursos es gestionin de manera adequada, amb respecte a les possibilitats reals de cada cultura. Aquest fet pot resultar difícil per la combinació de cultures però alhora enriquidor i sensibilitzador si s’actua de manera conscient. A més, resultats positius de les proves pilot en certs territoris poden facilitar l’impuls d’altres iniciatives en economies també regnades per la moneda social creadora de lligams cooperativistes i altruistes.

Tot i això, cal tenir en compte que aquest no seria un camí fàcil. La implementació d’una moneda social implica reptes importants per tots els integrants i tota la comunitat que sustenta la fundació en si. De fet, els mateixos socis i integrants i participants de l’economia social han de ser receptius al moviment social i solidari, per tal de disposar de factor humà potencialment adaptable a les noves regles socials allunyades de les presents en el mercat. Per això, cal realitzar un anàlisi DAFO que permeti a l’entitat identificar les seves debilitat i fortaleses, així com les amenaces i oportunitats del seu entorn, amb l’objectiu de valorar si cal destinar recursos per desenvolupar aquesta idea. Un cop fet l’anàlisi, caldrà veure si la fundació està capacitada per afrontar nous reptes tan motivadors i engrescadors com el fet d’impulsar una moneda social.

A partir de l’aportació en el debat del company David Hernández, s’ha ampliat i millorat la proposta inicial de l’anàlisi DAFO.

Per un costat, s’ha donat importància a la complexitat de la dualitat territorial en la que actua la fundació, enfocant la proposta cap a una implementació més localitzada mitjançant proves pilot en comunitats concretes.

Per altra costat, s’ha posat èmfasi al fet d’utilitzar la moneda social com a moneda dinamitzadora i complementària, en cap cas substituir el model actual de finançament.

Finalment, s’ha reforçat la importància a la governança i la confiança com a element clau per garantir el funcionament del sistema ja que, sense aquests factors no tiraria endavant la proposta.

En aquest sentit, s’ha tingut en compte que la proposta inicial, era una proposta bastant ambiciosa pel context actual de la fundació i s’ha redirigint cap a un sistema més senzill i alhora factible.

DAFO

Debilitats

• Dedicació en gestió econòmica i de recursos
• Distribució geogràfica dels recursos
• Limitacions tecnològiques
• Falta de confiança en el sistema
• Possible manca d’ètica i de responsabilitat social amb el pas del temps
• Manca de recursos humans de gestió i control de política econòmica

La fundació Nzuri Daima és una entitat que, com s’ha comentat anteriorment en altres entregues, desenvolupa els seus projectes per mitjà de voluntariat a través de finançament extern. Part d’aquest finançament econòmic prové de subvencions i l’altra de la recaptació en forma de donacions, ja siguin de caràcter econòmic o en espècies.

La introducció d’una nova moneda social hauria de tenir en compte aquesta estructura, així com els coneixements en termes econòmics i de gestió que aquest fet comporta, ja que podria suposar una dificultat afegida en la seva implementació i limitar la capacitat de l’entitat per gestionar-la de manera eficient. A més la gestió pot resultar complexa ja que requereix un control exhaustiu amb l’impacte econòmic que això suposa.

També cal tenir en compte que la distribució geogràfica pot generar dificultats a l’hora de coordinar i garantir una aplicació homogènia del sistema, fet que pot limitar-ne l’eficàcia i comprometre’n la viabilitat si no es gestiona adequadament. No menys important és el grau de desconfiança que pot generar el fet de crear i gestionar una nova moneda.

L’ús de les tecnologies més avançades per tal de facilitar l’efectivitat de les polítiques econòmiques i el seu control exhaustiu pot veure’s limitada per una manca d’un ús expert per part dels recursos humans disponibles, poc tècnics, fet que a més, a més pot anar acompanyat del desconeixementdels mateixos usuaris directes de la moneda social.

Cal tenir en compte que els agents de política poden arribar a aplicar iniciatives pròpies de l’economia de mercat que no tenen en compte les desigualtats econòmiques dels integrants de l’economia social generant inèrcies que poden perjudicar l’assoliment dels objectius socials i solidaris de la mateixa moneda social.

Amenaces

• Frontera, operar en diferents continents
• Cultura
• Dificultats d’implementació per diferents contextos.
• Xoc cultural i moneda social
• Separatisme cultural en l’economia globalitzada
• Obstacles a la creació d’un marc legal

El fet de que l’entitat operi en diferents continents, amb l’obtenció de recursos a Europa, concretament provinents d’Espanya, per ser aportats al continent africà, pot significar una amenaça en primer lloc en termes de legalitat i, alhora, en terme logístics. Els dos continents són ben diferents legalment parlant, i caldrà veure si introduir aquesta moneda és viable o si, per contra, ja s’aporta el rendiment transformat de format material, evitant així possibles problemes d’implementació i de logística.

D’altra banda, la diversitat cultural pot suposar un repte important, ja que les diferents maneres d’entre els sistemes econòmics poden influir en l’acceptació d’una moneda social.

Tot això requereix una coordinació excel·lent entre els membres de l’entitat, així com entre voluntaris i col·laboradors, fet que pot ser una dificultat afegida en l’aplicació pràctica real.

Possible inadaptació de les diferents cultures i nacionalitats a la moneda social.

La mateixa moneda social pot acabar separant economies amb cultures ben diferenciades de  tal manera que l’intent de traspassar fronteres en els agents econòmics participants acabin per separar les economies socials i solidàries i els seus participants en realitats econòmiques, socials i culturals ben distants i aïllades. El reforç a un possible fracàs de la globalització ben entesa és un factor que pot ser exaltat i recalcat per l’economia social i solidària i les noves monedes socials. La moneda social pot implicar un clar separatisme entre els integrants de les societats participants, sobre tot a l’hora de separar cultures distants amb llengües poc properes en arrel històrica.

El mal funcionament i/o el mal ús de la moneda social pot acabar enfrontant grups amb moneda social i amb moneda de crus legal reforçant clubs que ja s’havien generat i aliat en les economies de mercat ordinàries.

En cas que sigui necessari, la creació d’un marc legal pot resultar difícil tant en la seva creació com en la implementació, ja que sovint implica defensar principis que poden entrar en conflicte amb els de l’economia social i solidària.

Fortaleses

• Introducció en els mercats que promou l’entitat
• Cooperativisme
• Integració de personal
• Disposició de mercats propis de l’ESS per tal de provar unes polítiques econòmiques de caire social
• Fomentar la responsabilitat social dintre d’una economia neoliberal irresponsable

La fundació impulsa diferents mercats on es comercialitzen productes nacionals i locals per donar a conèixer la cultura i la manera de fer, i al mateix temps nodrir-se econòmicament. Penso que aquests mercats serien una bona eina per introduir les monedes socials, ja que permetrien una gestió pròpia i fomentarien la cooperativitat entre totes les parts implicades en aquesta iniciativa. De fet, després de l’èxit més probable d’assolir en un mercat més propi i de dimensions més limitades, es podria estendre la mateixa economia social a altres xarxes empresarials locals amb l’afegit d’un ús més massiu de la mateixa moneda social.

A més, el fet de treballar des d’una base cooperativa pot facilitar l’acceptació d’aquest sistema, ja que promou valors com la participació i la responsabilitat compartida. El personal en general es podria veure més implicat, se sentiria més valorat i important,  la qual cosa afavoreix la integració i reforça el sentiment de pertinença dins l’entitat.

L’exposició de la moneda social en els mercats no exclusius de Nzuri Daima pot regenerar la millora en la imatge de l’entitat, augmentant les subvencions i donacions rebudes per l’entitat social.

 Oportunitats

• Visibilitat i impacte social per la innovació
• Generadors d’un sistema econòmic alternatiu
• Empoderament de la comunitat
• Reducció de la dependència i augment de l’autosuficiència
• Política monetària
• Política canviària
• Política fiscal
• Establiment d0una política creditícia per part d’una banca ètica
• Establiment d’un banc del temps

Les oportunitats derivades del desenvolupament d’una moneda social pròpia podrien ser diverses, entre les quals destaco la visibilitat i l’impacte social que pot aportar pel fet d’innovar en termes econòmics. En contextos similars, com és el cas de  Grassroots Economics amb la moneda Sarafu, o iniciatives com Celo Foundation & Mercy Corps Ventures amb els anomenats “Celo dollars” amb la particularitat de ser moneda virtual, s’ha demostrat que les monedes comunitàries poden funcionar com a eina per dinamitzar l’economia local. En aquest sentit, es tracta d’una pràctica poc estesa en entitats amb característiques similars, fet que pot convertir aquesta iniciativa en una oportunitat d’innovació dins el sector.

Totes elles són generadors d’un sistema econòmic alternatiu, fet que permet no dependre exclusivament de recursos externs que, moltes vegades no segueixen els valors de l’economia social i solidària.

El tractar-se de comunitats amb dificultats econòmiques, sovint encapçalades per dones, iniciatives com aquesta podria afavorir un empoderament d’aquest sector de la societat, aportant-los més valor i confiança en elles mateixes, i podent transmetre aquests beneficis també als seus fills, afectats per la situació de vulnerabilitat en que viuen. En aquest sentit, una implementació progressiva de la moneda social en comunitats locals concretes podria facilitar la validació del seu funcionament real, adaptant-se a les necessitats específiques de cada context. D’aquesta manera, es podria reduir la dependència de recursos externs i augmentar l’autosuficiència, facilitant la gestió de situacions quotidianes que, en el moment actual són difícils d’afrontar sense ajuda externa. Alhora, aquesta moneda hauria d’entendre´s com una eina complementària al sistema de finançament existent, orientada a dinamitzar l’economia interna i a generar circuits d’intercanvi reals dins la comunitat.

Creació de política monetària a partir de la gestió dels fons procedents de subvencions i donacions. La política monetària es concentra en el territori amb moneda social governada per la ESS facilitant el control de la mateixa política. I la pràctica de diferents polítiques monetàries en funció dels trets culturals de cada comunitat són font d’experiències diversificades per la resta de territoris i cultures de l’entitat Nzuri Daima.

Creació de política canviària que estableix el tipus de canvi entre monedes legals oficials i pròpia moneda social de l’ESS afavorint els interessos i els fins polítics per a fomentar la fluïdesa de l’economia de l’entitat social. I solidària.

Creació de política fiscal de subvencions i impostos a productes i serveis expressant en moneda social per tal d’augmentar els preus de productes escassos i reduir els preus dels abundants.

Les tres polítiques poden adaptar-se a les necessitats i recursos disponibles de les comunitats.

Totes aquestes polítiques s’haurien d’implementar de manera progressiva i adaptar-se a les característiques i necessitats de cada context social i cultural.

Bibliografia

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Grassroots Economics (s.d). Grassroots Economics. https://grassrootseconomics.org/

Us de la IA: s’han utilitzat diferents recursos com el LanguageTool i el Softcatalà  per buscar diferent vocabulari, sinònims i sobretot com a corrector ortogràfic.

Les monedes complementàries s’han consolidat com una eina útil per fomentar la cohesió social, impulsar la participació ciutadana i empoderar a la població, especialment en contextos on es vol reforçar el teixit comunitari i l’economia local. Aquests sistemes generen riquesa social, afavoreixen el desenvolupament territorial i faciliten la inclusió de persones amb menys recursos. Alhora, promouen l’economia circular i redueixen la petjada ecològica mitjançant el consum de proximitat i la producció local. Són valors que encaixen plenament amb la missió i la visió de CineCiutat, així com amb els objectius de l’entitat dins l’àmbit cultural i comunitari.

Tal com apunta la bibliografia, les monedes complementàries no pretenen substituir la moneda de curs legal, sinó complementar-la a través de circuits paral·lels que reforcen la resiliència econòmica, especialment en moments de crisi. A diferència de les monedes fiduciàries, no acumulen valor si no circulen i, per tant, eviten la concentració de riquesa. Això permet articular xarxes econòmiques basades en la confiança, la reciprocitat i la participació.

Però si ens centram en el cas a estudiar, CineCiutat, el fet de ser una entitat cultural que funciona a base de voluntaris autoorganitzats planteja un repte específic: discrepàncies sobre el fet de recompensar les tasques de voluntariat, la tensió entre la valorització del temps i la pròpia naturalesa del voluntariat, que es fonamenta en la motivació comunitària i no en la compensació. Aquest punt ha estat destacat també en el debat amb els companys/es, i és una preocupació compartida amb altres projectes similars.

Per aquest motiu, sembla més coherent situar CineCiutat dins una xarxa d’intercanvi territorial més àmplia, vinculada a altres entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS) de Mallorca. En un territori insular, la limitació geogràfica facilita la circulació interna del valor, potencia l’efecte multiplicador i afavoreix la creació d’un ecosistema econòmic local més resilient. Les experiències de Formentera (Molinet) o Menorca (Sa Cala) mostren que una moneda compartida entre diverses entitats pot reforçar la cohesió territorial i dinamitzar l’economia circular. Podent aprofitar la confiança acumulada del projecte Cineciutat, i la capacitat de mobilització ciutadana que ha tengut sempre en els moments més crítics, podria actuar com a motor en les primeres fases d’adopció d’una moneda social, tal com apuntava el company Enric. En el DAFO, l’apartat d’amenaces, explico la importància de la confiança en el model d’intercanvi, i en aquest sentit CineCiutat, podríem afirmar que parteix amb un avantatge que podria ajudar a reduir la desconfiança o la incomprensió inicial.

Per altra banda, després de l’aportació de la companya Margalida he investigat sobre la possibilitat de crear un banc de temps, i en el blog Vivir sin empleo recull l’experiència del Banc de Temps del Círculo Materno Infantil de Mallorca, que mostra com un sistema d’intercanvi basat exclusivament en hores pot generar xarxes de suport molt fortes, en aquest cas, la moneda social no substitueix el voluntariat, sinó que visibilitza i reconeix tasques sovint invisibles, sense convertir-les en una relació mercantil. Aquest model pot inspirar CineCiutat en la mesura que permetria reconèixer tasques comunitàries i dinamitzar activitats culturals o educatives, alhora que reforça els vincles entre projectes culturals, socials i educatius del territori. Creant sinergies i col·laboracions de més impacte, com podria ser amb entitats educatives o culturals, que ja tenen relació amb Cine ciutat, com escoles cooperatives o projectes de mediació cultural. Això podria ser més viable que començar amb sectors més allunyats, com cooperatives agràries o serveis especialitzats. Aquesta priorització permetria un desplegament gradual i sostenible. Aquest enfocament encaixa amb la naturalesa comunitària de CineCiutat i evita la confusió amb una remuneració directa del voluntariat.

A continuació, present el DAFO elaborat per analitzar l’impacte que podria tenir la participació de CineCiutat en una moneda social local integrada en una xarxa d’ESS.

• Debilitats:

Risc de confusió amb la remuneració del temps dels voluntaris, perquè la lògica de valorització del temps pot xocar amb la gratuïtat pròpia del voluntariat.
Dotació de formació a tècnics i voluntaris sobre el sistema d’intercanvi.

Incloure nous projectes pot saturar l’equip ja tensionat de per si, especialment en una organització amb molta dependència del compromís intern.

Cal una infraestructura tecnològica per implementar el nou sistema.

Dependència d’un conjunt d’entitats adherides perquè la moneda tengui circulació real i no quedi com un sistema residual. En cas de tractar-se d’un banc de temps, col·laboració ciutadana activa

Limitació de recursos humans (i, probablement econòmics) per assumir un procés d’implantació i millora constant.

• Amenaces:

Si la moneda substitueix els ingressos monetaris, pot fer que no sigui viable el projecte. Un dels principals objectius és trobar l’estabilitat financera sense deixar enrere i ser fidels als valors.

Obstacles legals/fiscals en la gestió i compliment de les normatives. Com aplicar els impostos, com l’IVA, tan suportat com reperutit.

Baixa adopció inicial o incomprensió del funcionament de la moneda, desconfiança.

Risc de desviar l’atenció de la missió principal de CineCiutat (exhibició i promoció cultural).

Possibles conflictes interpretatius sobre si la moneda social pot substituir o complementar pagaments reals.

Manca d’estabilitat si algunes entitats abandonen la xarxa o no mantenen el volum d’intercanvi necessari.

• Fortaleses:

Base social fidel i participativa (socis, voluntaris, públic compromès), així com la identitat cooperativa i comunitària fortament arrelada.

Oferta cultural pròpia que actua com a actiu d’intercanvi: projeccions, festivals, tallers, col·loquis i activitats educatives.

Reputació i legitimitat dins el teixit cultural i social a l’illa, la cultura té un valor emocional i comunitari que reforça el prestigi i l’ús de la moneda.

Experiència en altres projectes col·laboratius i treball en xarxa, amb capacitat d’articular comunitat al voltant d’un bé cultural compartit.

Situació a Palma, en un node urbà amb concentració d’entitats culturals, socials i de l’ESS, que facilita els intercanvis.

Capacitat de mobilització ciutadana demostrada des del seu origen cooperatiu i del relat de “salvar el cinema”

• Oportunitats:

Creació d’un ecosistema monetari territorial dins l’ESS a Mallorca

Impuls de l’economia circular i del consum local, reduint fugues de valor cap a fora del territori.

Sinergies amb altres entitats de l’ESS de l’illa: socials com Deixalles o Projecte Home, econòmiques i ecològiques com cellers, cooperatives agràries i artesans.

Apropar la cultura a persones amb menors recursos: mitjançant intercanvis no monetaris.

Posicionament de CineCiutat com a referent en innovació social i cultura transformadora.

Possibilitat de crear un “circuit tancat” on la moneda circuli entre entitats locals i tengui un efecte multiplicador de valor.

Resiliència econòmica en contextos de crisi o inestabilitat.

La moneda podria afavorir al fet que ajuts i bons públics fossin destinats al foment del comerç local, evitant la fugida de recursos públics.

Major capacitat d’arrelament territorial en un entorn insular, on la geografia afavoreix la circulació interna del valor.

Possibilitat de generar aliances amb projectes educatius, culturals i ambientals que comparteixen públic i valors.

Ampliació del relat de CineCiutat com a infraestructura cultural amb funció social, no només com a sala de cinema.

Podem concloure que la incorporació una moneda social a CineCiutat o dins un sistema d’intercanvi basat en el temps presenta un potencial significatiu per reforçar la dimensió comunitària del projecte i ampliar el seu impacte cultural i social dins el territori. Però aquest només és viable si s’entén com un mecanisme complementari i no com un substitut dels ingressos monetaris necessaris per garantir la sostenibilitat econòmica de l’entitat. La naturalesa del voluntariat, la necessitat de mantenir l’estabilitat financera i els requisits tècnics i organitzatius fan inviable plantejar una moneda social com a eix central del model.

En canvi, el seu ús en activitats comunitàries, educatives o de proximitat podria generar sinergies rellevants. Reforçant la participació ciutadana i consolidar un ecosistema cultural més resilient. La confiança acumulada per CineCiutat i les experiències existents a la comunitat: com el Molinet, Sa Cala o el Banc de Temps del Círculo Materno Infantil de Mallorca, indiquen que hi ha un terreny favorable per explorar aquesta via de manera gradual i estratègica.

Aquesta no hauria de ser concebuda com una solució econòmica, sinó com una eina de dinamització comunitària capaç d’enfortir vincles, visibilitzar tasques col·lectives i ampliar la funció social de CineCiutat dins el territori. El repte, per tant, no és substituir el que ja funciona. Sinó donar un valor extra que reforci la identitat cooperativa i el compromís cultural que defineixen el projecte.

BIBLIOGRAFIA:

• Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya (UOC). https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991
• Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico [Presentación en Slideshare]. Slideshare. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476
• Diputació de Barcelona. (2022). Guia de monedes locals. https://www.diba.cat/documents/153833/343368215/Guia+monedes+locals_ES_web.pdf/01947188-0c77-8342-5c3f-6d326ed83603?t=1671789731172
• López Rodríguez, H. (2010, 24 de setembre). Banco de tiempo: Círculo Materno Infantil de Mallorca. Vivir sin empleo. http://www.vivirsinempleo.org/2010/09/banco-de-tiempo-circulo-materno-de.html
• Observatorio de Monedas Complementarias. (s.f.). Mapeo actual [Recurs digital]. https://observatoriomc.glide.page/dl/16a409/s/19e8b5

ÚS DE IA: He utilitzat l’assistència de l’eina Microsoft Copilot com a suport en diferents fases del procés. Sobretot a l’hora de millorar la qualitat del text, polir fluïdesa, cohesió i claredat del text. Així com reformulació d’alguns pargafs per evitar repetcions i assegurar una estructura coherent.
Promts utilitzats: “ajude’m a connectar les següents idees”, “millora el meu text”

Tot el contingut analític, idees principals, la selecció d’exemples i la interpretació del cas de CineCiutat són pròpies amb el suport dels comentaris i altres entrades dels companys a Actfolio. La IA no ha substituït en cap moment la meva capacitat d’anàlisi ni la presa de decisions,ha actuat únicament com a eina de suport per millorar la presentació i la qualitat formal del treball.

Ús de l’eina Canvas per a realitzar el DAFO.

L’impuls d’una moneda social o de sistemes d’intercanvi no monetari podria tenir un impacte significatiu en una entitat com l’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV), pel seu fort arrelament territorial, la vocació d’inclusió social i la seva base comunitària.

Com vam poder observar al webinar de l’August Corrons, les monedes complementàries permeten fomentar intercanvis dins d’una comunitat, reforçar l’economia local i generar cohesió social, en contextos amb escassetat de recursos o desigualtats.

Anàlisi DAFO sobre la influència que podria exercir l’impuls d’una nova moneda social local a l’AECV:

Fortaleses (internes)

• Arrelament territorial i capital social: L’AECV com està i treballa directament amb el barri de Ciutat Vella, es troba en un entorn ideal per implementar una moneda local basada en confiança i proximitat.
• Experiència en inclusió social: Tenen molta experiència en treballar amb persones amb barreres econòmiques, la moneda social seria un reforç d’aquest objectiu.
• Base comunitària consolidada: Tenen una relació directa amb famílies, joves i col·lectius vulnerables, això facilitarà l’acceptació d’un sistema alternatiu d’intercanvi.
• Capacitat de treball en xarxa: Les col·laboracions amb altres projectes, com Espai de Mar i Ravalora’t, poden també formar part de l’ecosistema de la moneda.

El valor que tenen no és només econòmic, sinó que la moneda pot actuar com a reconeixement del temps, l’esforç i el compromís, això ajudarà a l’apoderament comunitari, tal com van comentar els companys al debat anterior.

Debilitats (internes)

• Limitació de recursos i capacitat operativa: Gestionar o implementar una moneda social requereix temps, tecnologia i governança.
• Poca experiència en finances alternatives: L’AECV no és una entitat financera, pot faltar coneixement tècnic.
• Governança digital poc desenvolupada: La participació encara no està estructurada digitalment, com s’ha comentat en anteriors aportacions.
• Dependència de finançament públic: Els sistemes alternatius poden ser complicats per adoptar-los si no estan alineats amb administracions.

La debilitat no és tant la tecnologia, sinó el disseny i la capacitat d’organització del sistema.

Oportunitats (externes)

• Millora de la inclusió social real: A través d’intercanvis o participació comunitària, es permetria accedir a activitats a persones sense capacitat econòmica.
• Reconeixement de tasques invisibles: Hi haurà suport entre famílies, voluntariat i es dinamitzarà tot.
• Cohesió i sentiment de pertinença: S’augmentaria el vincle amb el barri i la comunitat.
• Cooperació amb altres entitats ESS: Podria generar una xarxa local d’intercanvi en educació, esport i serveis socials.
• Efecte multiplicador local: Els recursos podran circular dins del barri i reforçarà el comerç de proximitat.

En un barri com Ciutat Vella, aquestes accions poden evitar la fuita de valor cap a grans actors externs, per tant, podrà reforçar l’economia de proximitat.

Amenaces (externes)

• Baixa adopció o confiança inicial: Si la comunitat no entén o no veu que és útil aquesta moneda alternativa, llavors pot fracassar.
• Barreres culturals i educatives: Aquests usos són complexos per a alguns col·lectius.
• Marc legal i regulatori poc clar: Això pot crear incertesa, especialment si es tenen relacions amb administracions.
• Risc d’exclusió digital: Al final, les persones poden preferir el sistema monetari tradicional per la seva simplicitat en comptes de l’alternatiu, les persones amb dificultat per accedir de manera digital poden quedar excloses.
• Dependència d’una massa gran: El sistema no funcionarà si no hi ha prous actors que hi participin en aquesta nova moneda social.

La tensió entre digitalització i inclusió és un problema si el sistema és massa digital, perquè pot generar noves barreres. Per això, el model o sistema ha de ser híbrid (digital + presencial) per garantir l’accessibilitat real a tothom.

Necessitats que podria cobrir

• Accés a activitats esportives per persones amb pocs recursos.
• Participació comunitària amb intercanvi de temps o de serveis.
• Fidelització de famílies i usuaris.
• Reconeixement de tasques comunitàries a través de voluntariat i suport.

Exemple d’aplicació: Un jove que no té recursos, podria obtenir crèdits ajudant en activitats i utilitzar aquests crèdits per accedir a entrenaments o al campus.

Reflexió crítica

La moneda social és una infraestructura social que requereix disseny, governança i ús real.

S’ha de garantir que la massa crítica d’usuaris l’utilitzi, assegurar la circulació de la moneda, evitar la complexitat excessiva i mantenir la coherència amb els valors de l’ESS.

La clau per l’AECV seria implementar un sistema progressiu i senzill amb banc del temps, crèdits comunitaris i aplicació en activitats concretes. El model tindrà alta utilitat i baix risc per ser validat.

La implementació d’una moneda social a l’AECV pot ser una eina potent per millorar la inclusió, la cohesió i l’economia local, però s’ha de fer amb criteri i amb un model híbrid. S’hauria de crear una moneda simple per activar intercanvis reals, reconèixer el valor comunitari i construir un sistema accessible, simple i adaptat al territori. Per poder posar en valor allò que el mercat convencional no reconeix.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Decidim. (2026, 3 septiembre). https://decidim.org/es/

Fuster Morell, M., Espelt, R. i Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991

Introducció
En aquesta activitat analitzo com podria afectar la implantació d’una moneda social local a Molsa Casellas, una botiga ecològica d’Esplugues de Llobregat vinculada a l’Economia Social i Solidària. Per fer-ho, he elaborat una anàlisi DAFO on identifico les possibles fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces d’aquest tipus d’iniciatives.

1. Debilitats
Una de les principals dificultats seria la manca de recursos per implementar i gestionar aquest sistema. També podria haver-hi desconeixement per part dels clients, cosa que dificultaria la seva adopció. A més, aquest tipus de sistema necessita una base de participants prou gran per funcionar correctament, cosa que pot ser complicada en una fase inicial.
També, a partir del feedback dels companys, es pot considerar que la mida reduïda de l’entitat, tot i ser una limitació, podria facilitar la comunicació amb els clients i la difusió d’aquest tipus d’iniciatives en una fase inicial.

2. Amenaces
Entre les amenaces, destaca la possible baixa acceptació per part dels clients o altres comerços. També pot ser difícil mantenir el sistema en el temps si no hi ha prou implicació. A més, el sistema econòmic tradicional és més senzill, fet que pot dificultar la implantació d’aquest tipus d’iniciatives.
A més, tal com s’ha comentat en el debat, la continuïtat del sistema pot dependre del suport d’altres actors del territori, com administracions públiques o altres entitats, que poden ajudar a reforçar la seva viabilitat a llarg termini.

3. Fortaleses
Molsa Casellas ja treballa amb un model basat en el consum local i ecològic, fet que encaixa molt bé amb la lògica de les monedes socials. A més, té relació amb productors de proximitat i uns valors clars d’Economia Social i Solidària, com la sostenibilitat i el compromís amb la comunitat. També pot comptar amb una base de clients sensibilitzats, més oberts a participar en aquest tipus d’iniciatives.

4. Oportunitats
La implantació d’una moneda social podria reforçar el consum local i ajudar a fidelitzar els clients. També permetria crear més vincle amb el territori i establir col·laboracions amb altres entitats de l’ESS. A més, podria contribuir a promoure un model econòmic més sostenible i diferenciar-se d’altres comerços més convencionals.
A partir de les aportacions dels companys, es pot destacar que la necessitat d’una base de participants també es pot veure com una oportunitat per crear noves col·laboracions amb altres entitats del territori. En aquest sentit, es podria començar amb un projecte pilot amb clients i productors locals per provar el funcionament de la moneda social i fomentar la intercooperació.
També es podria explorar la possibilitat d’utilitzar la moneda social per afavorir intercanvis de serveis dins la comunitat, reforçant així el vincle social i l’impacte local.

Reflexió crítica
Les monedes socials, juntament amb altres eines com els bancs del temps o les finances ètiques, poden contribuir a reforçar l’economia local i a generar relacions més cooperatives entre les persones i les entitats del territori.
En el cas de Molsa Casellas, aquestes iniciatives poden ajudar a enfortir el seu impacte social i comunitari, però la seva implementació requereix una base comunitària sòlida, confiança i una bona coordinació amb altres actors.
Per això, considero que una estratègia progressiva, començant amb iniciatives petites o projectes pilot, pot ser clau per garantir l’èxit i l’acceptació d’aquest tipus de sistemes.

Bibliografia:

Pam a Pam. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://pamapam.cat

Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Economia social i solidària. Recuperat de https://xes.cat

Essencialis. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://essencialis.es/listifier/molsa-casellas/

Les monedes complementàries són una manera innovadora de desenvolupar aspectes socials i econòmics dins de l’economia social i solidària (ESS), ja que ajuden a crear xarxes de valor que no depenen només de la moneda oficial. No es proposen eliminar l’euro, sinó de sumar-s’hi, reforçant així l’economia de proximitat, la cohesió social i la viabilitat dels projectes comunitaris.

En aquest sentit, estudiar el cas de La Fageda és molt rellevant. Aquesta organització esta ben vinculat amb el territori i una missió social clara enfocada en la inclusió laboral de les persones amb dificultats, aix’o vol dir que la introducció d’una moneda social ha de ser vista com una eina per dinamitzar la comunitat.

La Fageda presenta diverses fortaleses que ajuden a la seva implicació en projectes com les monedes socials o les finances ètiques. En primer lloc, el seu profund vincle amb la comunitat local i la seva relació estable amb el territori és essencial per al funcionament d’aquests sistemes. A més, el seu model s’ajusta perfectament als valors de l’ESS (solidaritat, sostenibilitat i enfocament en les persones), cosa que facilita l’acceptació d’aquestes iniciatives. També té una base de clients fidels que valoren el seu impacte social, la qual cosa podria potenciar la seva participació en circuits econòmics alternatius.

Per últim, la seva habilitat per comunicar i sensibilitzar és una fortalesa important, ja que les monedes socials necessiten la comprensió i la participació activa de la comunitat.

Debilitats

La Fageda treballa en el sector de l’alimentació amb una infraestructura estable i una gran dependència del sistema econòmic tradicional, fa que sigui difícil incorporar una moneda social al centre del seu negoci. A més, posar en marxa aquests sistemes comporta una complexitat en l’organització (gestió, tecnologia, formació), i pot provocar obstacles d’acceptació entre els empleats i els clients si no hi ha coneixements previs sobre la matèria.

Com comentaven els companys, és important considerar el perill de falta de concreció: si no hi ha una aplicació definida (per exemple, relacionada amb el comerç local o serveis concrets), la proposta pot resultar massa teòrica.

Per últim, hi ha el perill de desviació estratègica, és a dir, que la iniciativa pugui desviar recursos i atenció de l’objectiu principal: la inclusió social i laboral.

Oportunitats

Les oportunitats són rellevants si la seva aplicació es dissenya d’una manera realista. Una moneda social podria enfortir el vincle amb el territori i promoure xarxes de col·laboració amb comerços locals i altres organitzacions, tal com van suggerir els companys durant la xerrada. ambé podria estimular circuits econòmics locals més adaptables, fomentant formes d’intercanvi més solidàries i millorant la implicació de la comunitat. En aquesta línia, podria usar-se per a serveis relacionats (activitats comunitàries, tallers, col·laboracions locals). Tambés, podria millorar la visibilitat de La Fageda com un projecte innovador dins de l’Economia Social i Solidària, reforçant el seu efecte social i educatiu.

Amenaces

Pel que fa a les amenaces, un dels principals perills és la poca adopció. Si la moneda no s’utilitza suficientment, podria acabar sent només un símbol sense cap efecte en l’economia. Ja que hi ha riscos relacionats amb la legalitat i la tributació, així com restriccions que provenen del sistema econòmic habitual. Tal com es discutia en el debat, surten a la llum preguntes importants com:

• Com es manegen els pagaments amb els proveïdors?
• Qui es fa càrrec dels costos d’implementació?
• Com s’integra dins d’una organització que opera amb grans distribuïdors?

Hih ha el perill de diferències en l’accés, sobretot relacionades amb les habilitats digitals, i el risc que el sistema creï més càrrega administrativa que no pas avantatges reals.

Reflexió crítica final

Després d’estudiar i avaluar les opinions rebudes, es pot dir que introduir una moneda social a La Fageda només tindria valor si es considera com una eina complementària i concreta, relacionada amb la comunitat i amb activitats determinades, i no com un element fonamental del seu model econòmic.

El veritable valor d’aquestes iniciatives no és tant econòmic com comunitari: la seva eficàcia depèn de la capacitat de créixer relacions econòmiques genuïnes dins del grup. Per aquest motiu, en comptes de buscar integrar-la a la producció principal, podria ser més adequat investigar-la dins àmbits de col·laboració local, intercanvi de serveis o activitat comunitària.

Bibliografia

• Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. UOC.
• Articles, V. T. E. (2025). Monedes socials i alternatives. Valors.
• Diputació de Barcelona. Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat.
• Xarxanet.org. El valor de les monedes complementàries en les entitats.
• La Fageda (2026). La Fageda Fundació. https://www.fageda.com/

INFORME FINAL

1. Introducció: marc conceptual i contextualització

Les monedes complementàries constitueixen una de les expressions més innovadoresdins del paradigma de l’economia social i solidària (ESS), en tant que introdueixen formes alternatives de circulació del valor econòmic que no depenen exclusivament del sistema monetari convencional basat en l’euro.

Tal com recull la literatura especialitzada, aquests instruments no tenen com a finalitat substituir la moneda de curs legal, sinó complementar-la, generant circuits econòmics paral·lels que afavoreixen la resiliència territorial, la cohesió comunitària i l’enfortiment del teixit socioeconòmic local.

En aquest marc teòric, les cooperatives de l’ESS representen un entorn especialment interessant per a l’experimentació d’aquest tipus d’instruments, atesa la seva estructura democràtica, la seva orientació al bé comú i la seva capacitat d’articular xarxes econòmiques basades en la confiança i la participació.

En concret, el present informe analitza la viabilitat estratègica de la implantació d’una moneda social en el si de Som Energia, cooperativa de producció i comercialització d’energia renovable, amb l’objectiu d’avaluar tant les oportunitats com les limitacions estructurals d’aquesta proposta.

2. Aproximació analítica: naturalesa del cas estudiat

Som Energia opera en un sector altament regulat, intensament capitalitzat i profundament intervingut per marcs normatius estatals i europeus. Aquest fet condiciona de manera determinant qualsevol intent d’introducció de sistemes monetaris alternatius en l’àmbit estrictament energètic.

A diferència d’altres sectors de l’economia social, el mercat elèctric presenta una rigidesa estructural que dificulta la substitució del mitjà de pagament, ja que la pràctica totalitat de les transaccions es realitzen en euros i estan sotmeses a requisits fiscals, tarifaris i regulatoris estrictes.

Així, la introducció d’una moneda social en aquest context no pot ser interpretada com un mecanisme de substitució monetària, sinó únicament com un instrument complementari aplicable a serveis perifèrics o ecosistèmics vinculats a l’activitat cooperativa.

3. DAFO estratègic ampliat 

 Impacte d’una moneda social local a Som Energia

4. Aportacions del debat i integració del feedback

El procés de debat amb companys i companyes ha permès enriquir substancialment l’anàlisi inicial, introduint una dimensió més operativa i realista de la proposta.

En particular, s’ha destacat la idea de transformar els socis en agents coproductors, especialment en àmbits com la rehabilitació energètica o l’assessorament tècnic, la qual cosa suposa un canvi de paradigma: de consumidors passius a participants actius en la generació de valor.

Així mateix, s’ha plantejat una qüestió estratègica fonamental:

És més viable una moneda única digital per a tota la cooperativa o un model obert que integri monedes locals ja existents per evitar la desconnexió territorial i el risc de “moneda fantasma”?

Aquesta pregunta posa de manifest que la viabilitat del sistema no depèn únicament del seu disseny tècnic, sinó de la seva capacitat real de circulació, arrelament territorial i acceptació social.

5. Reflexió crítica: finances ètiques, bancs del temps i monedes socials

Les finances ètiques i les monedes complementàries no poden ser interpretades com alternatives completes al sistema monetari tradicional, sinó com a instruments de transformació socioeconòmica local, amb un impacte fonamentalment qualitatiu més que quantitatiu.

En el cas de Som Energia, la implementació d’una moneda social només resulta coherent si s’orienta a espais no regulats directament pel mercat energètic, és a dir, a activitats complementàries que reforcin el teixit comunitari.

Els bancs del temps i les monedes socials comparteixen una lògica comuna: la revalorització de les relacions socials com a base de l’intercanvi econòmic. Aquest fet introdueix una dimensió profundament transformadora, en tant que desplaça el focus del capital financer cap al capital social.

Tanmateix, el principal repte estructural resideix en evitar la institucionalització de sistemes simbòlics sense activitat econòmica real. L’evidència empírica mostra que la sostenibilitat d’aquests sistemes depèn menys de la tecnologia i més de la seva integració en la vida quotidiana de la comunitat.

6. Conclusions

L’anàlisi realitzada permet concloure que la implantació d’una moneda social en el si de Som Energia presenta una viabilitat limitada en l’àmbit del seu negoci principal, però pot adquirir un valor estratègic significatiu en la seva dimensió ecosistèmica i comunitària.

En aquest sentit, la moneda social només pot entendre’s com un instrument de reforç de l’ecosistema cooperatiu, i no com un mecanisme de substitució del sistema monetari convencional.

El seu valor principal no és financer, sinó social, relacional i territorial, en la mesura que pot contribuir a activar dinàmiques econòmiques més resilients, participatives i arrelades al territori.

7. Bibliografía

• Articles, V. T. E. (2025, gener 1). Monedes socials i alternatives. Valors. Disponible a: https://valors.org/monedes-socials-i-alternatives/
• Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Enregistrament de vídeo]. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991
• de Barcelona, D. (s/f). Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat – Comerç. Comerç. Disponible a: https://www.diba.cat/ca/web/comerc/-/monedes-complementaries
• El valor de les monedes complementàries en les entitats. (s/f). Xarxanet.org. Disponible a: https://xarxanet.org/economic/noticies/el-valor-de-les-monedes-complementaries-en-les-entitats

8. Ús de l’Intel·ligència Artificial

En el desenvolupament del present informe s’ha utilitzat intel·ligència artificial generativa (ChatGPT) com a eina de suport metodològic per a la revisió lingüística, la millora de l’estructura argumentativa i la coherència textual.

La IA ha estat emprada exclusivament com a instrument d’assistència, sense substituir el procés d’anàlisi crític ni la construcció conceptual del treball, que han estat desenvolupats de manera autònoma.