L’Economia Social i Solidària i la creació d’una moneda social poden esdevenir una eina interessant per impulsar una economia més cooperativa i arrelada entre els membres de la fundació. No es tracta únicament d’un intercanvi de béns, sinó de fer participar aquelles persones que sovint queden al marge d’aquest tipus de sistema, tot posant en valor capacitats i formes de relació que habitualment queden invisibilitzades.

Tots els petits gestos sumen, i és a partir d’aquest principi que es poden impulsar iniciatives amb un impacte social rellevant. En aquest sentit, el fet de crear una moneda social que impulsi i subvencioni  projectes que la fundació té previst desenvolupar podria arribar a ser un ajut extra per tal d’assolir els objectius desitjats. Alhora, generar espais econòmics alternatius a l’actual model de mercat pot afavorir formes de relació més cooperatives i solidàries, promovent petites accions d’altruisme que contribueixin a construir persones més connectades, participatives i amb una mirada més col·lectiva.

En un món globalitzat com el que vivim i tenint en compte en la geografia on es destinen els recursos i on es desenvolupa l’activitat principal de la fundació, amb necessitats socials i econòmiques significatives, aquesta idea pot ajudar a fomentar valors com la cooperació, la solidaritat i la implicació comunitària sempre que els recursos es gestionin de manera adequada, amb respecte a les possibilitats reals de cada cultura. Aquest fet pot resultar difícil per la combinació de cultures però alhora enriquidor i sensibilitzador si s’actua de manera conscient. A més, resultats positius de les proves pilot en certs territoris poden facilitar l’impuls d’altres iniciatives en economies també regnades per la moneda social creadora de lligams cooperativistes i altruistes.

Tot i això, cal tenir en compte que aquest no seria un camí fàcil. La implementació d’una moneda social implica reptes importants per tots els integrants i tota la comunitat que sustenta la fundació en si. De fet, els mateixos socis i integrants i participants de l’economia social han de ser receptius al moviment social i solidari, per tal de disposar de factor humà potencialment adaptable a les noves regles socials allunyades de les presents en el mercat. Per això, cal realitzar un anàlisi DAFO que permeti a l’entitat identificar les seves debilitat i fortaleses, així com les amenaces i oportunitats del seu entorn, amb l’objectiu de valorar si cal destinar recursos per desenvolupar aquesta idea. Un cop fet l’anàlisi, caldrà veure si la fundació està capacitada per afrontar nous reptes tan motivadors i engrescadors com el fet d’impulsar una moneda social.

A partir de l’aportació en el debat del company David Hernández, s’ha ampliat i millorat la proposta inicial de l’anàlisi DAFO.

Per un costat, s’ha donat importància a la complexitat de la dualitat territorial en la que actua la fundació, enfocant la proposta cap a una implementació més localitzada mitjançant proves pilot en comunitats concretes.

Per altra costat, s’ha posat èmfasi al fet d’utilitzar la moneda social com a moneda dinamitzadora i complementària, en cap cas substituir el model actual de finançament.

Finalment, s’ha reforçat la importància a la governança i la confiança com a element clau per garantir el funcionament del sistema ja que, sense aquests factors no tiraria endavant la proposta.

En aquest sentit, s’ha tingut en compte que la proposta inicial, era una proposta bastant ambiciosa pel context actual de la fundació i s’ha redirigint cap a un sistema més senzill i alhora factible.

DAFO

Debilitats

• Dedicació en gestió econòmica i de recursos
• Distribució geogràfica dels recursos
• Limitacions tecnològiques
• Falta de confiança en el sistema
• Possible manca d’ètica i de responsabilitat social amb el pas del temps
• Manca de recursos humans de gestió i control de política econòmica

La fundació Nzuri Daima és una entitat que, com s’ha comentat anteriorment en altres entregues, desenvolupa els seus projectes per mitjà de voluntariat a través de finançament extern. Part d’aquest finançament econòmic prové de subvencions i l’altra de la recaptació en forma de donacions, ja siguin de caràcter econòmic o en espècies.

La introducció d’una nova moneda social hauria de tenir en compte aquesta estructura, així com els coneixements en termes econòmics i de gestió que aquest fet comporta, ja que podria suposar una dificultat afegida en la seva implementació i limitar la capacitat de l’entitat per gestionar-la de manera eficient. A més la gestió pot resultar complexa ja que requereix un control exhaustiu amb l’impacte econòmic que això suposa.

També cal tenir en compte que la distribució geogràfica pot generar dificultats a l’hora de coordinar i garantir una aplicació homogènia del sistema, fet que pot limitar-ne l’eficàcia i comprometre’n la viabilitat si no es gestiona adequadament. No menys important és el grau de desconfiança que pot generar el fet de crear i gestionar una nova moneda.

L’ús de les tecnologies més avançades per tal de facilitar l’efectivitat de les polítiques econòmiques i el seu control exhaustiu pot veure’s limitada per una manca d’un ús expert per part dels recursos humans disponibles, poc tècnics, fet que a més, a més pot anar acompanyat del desconeixementdels mateixos usuaris directes de la moneda social.

Cal tenir en compte que els agents de política poden arribar a aplicar iniciatives pròpies de l’economia de mercat que no tenen en compte les desigualtats econòmiques dels integrants de l’economia social generant inèrcies que poden perjudicar l’assoliment dels objectius socials i solidaris de la mateixa moneda social.

Amenaces

• Frontera, operar en diferents continents
• Cultura
• Dificultats d’implementació per diferents contextos.
• Xoc cultural i moneda social
• Separatisme cultural en l’economia globalitzada
• Obstacles a la creació d’un marc legal

El fet de que l’entitat operi en diferents continents, amb l’obtenció de recursos a Europa, concretament provinents d’Espanya, per ser aportats al continent africà, pot significar una amenaça en primer lloc en termes de legalitat i, alhora, en terme logístics. Els dos continents són ben diferents legalment parlant, i caldrà veure si introduir aquesta moneda és viable o si, per contra, ja s’aporta el rendiment transformat de format material, evitant així possibles problemes d’implementació i de logística.

D’altra banda, la diversitat cultural pot suposar un repte important, ja que les diferents maneres d’entre els sistemes econòmics poden influir en l’acceptació d’una moneda social.

Tot això requereix una coordinació excel·lent entre els membres de l’entitat, així com entre voluntaris i col·laboradors, fet que pot ser una dificultat afegida en l’aplicació pràctica real.

Possible inadaptació de les diferents cultures i nacionalitats a la moneda social.

La mateixa moneda social pot acabar separant economies amb cultures ben diferenciades de  tal manera que l’intent de traspassar fronteres en els agents econòmics participants acabin per separar les economies socials i solidàries i els seus participants en realitats econòmiques, socials i culturals ben distants i aïllades. El reforç a un possible fracàs de la globalització ben entesa és un factor que pot ser exaltat i recalcat per l’economia social i solidària i les noves monedes socials. La moneda social pot implicar un clar separatisme entre els integrants de les societats participants, sobre tot a l’hora de separar cultures distants amb llengües poc properes en arrel històrica.

El mal funcionament i/o el mal ús de la moneda social pot acabar enfrontant grups amb moneda social i amb moneda de crus legal reforçant clubs que ja s’havien generat i aliat en les economies de mercat ordinàries.

En cas que sigui necessari, la creació d’un marc legal pot resultar difícil tant en la seva creació com en la implementació, ja que sovint implica defensar principis que poden entrar en conflicte amb els de l’economia social i solidària.

Fortaleses

• Introducció en els mercats que promou l’entitat
• Cooperativisme
• Integració de personal
• Disposició de mercats propis de l’ESS per tal de provar unes polítiques econòmiques de caire social
• Fomentar la responsabilitat social dintre d’una economia neoliberal irresponsable

La fundació impulsa diferents mercats on es comercialitzen productes nacionals i locals per donar a conèixer la cultura i la manera de fer, i al mateix temps nodrir-se econòmicament. Penso que aquests mercats serien una bona eina per introduir les monedes socials, ja que permetrien una gestió pròpia i fomentarien la cooperativitat entre totes les parts implicades en aquesta iniciativa. De fet, després de l’èxit més probable d’assolir en un mercat més propi i de dimensions més limitades, es podria estendre la mateixa economia social a altres xarxes empresarials locals amb l’afegit d’un ús més massiu de la mateixa moneda social.

A més, el fet de treballar des d’una base cooperativa pot facilitar l’acceptació d’aquest sistema, ja que promou valors com la participació i la responsabilitat compartida. El personal en general es podria veure més implicat, se sentiria més valorat i important,  la qual cosa afavoreix la integració i reforça el sentiment de pertinença dins l’entitat.

L’exposició de la moneda social en els mercats no exclusius de Nzuri Daima pot regenerar la millora en la imatge de l’entitat, augmentant les subvencions i donacions rebudes per l’entitat social.

 Oportunitats

• Visibilitat i impacte social per la innovació
• Generadors d’un sistema econòmic alternatiu
• Empoderament de la comunitat
• Reducció de la dependència i augment de l’autosuficiència
• Política monetària
• Política canviària
• Política fiscal
• Establiment d0una política creditícia per part d’una banca ètica
• Establiment d’un banc del temps

Les oportunitats derivades del desenvolupament d’una moneda social pròpia podrien ser diverses, entre les quals destaco la visibilitat i l’impacte social que pot aportar pel fet d’innovar en termes econòmics. En contextos similars, com és el cas de  Grassroots Economics amb la moneda Sarafu, o iniciatives com Celo Foundation & Mercy Corps Ventures amb els anomenats “Celo dollars” amb la particularitat de ser moneda virtual, s’ha demostrat que les monedes comunitàries poden funcionar com a eina per dinamitzar l’economia local. En aquest sentit, es tracta d’una pràctica poc estesa en entitats amb característiques similars, fet que pot convertir aquesta iniciativa en una oportunitat d’innovació dins el sector.

Totes elles són generadors d’un sistema econòmic alternatiu, fet que permet no dependre exclusivament de recursos externs que, moltes vegades no segueixen els valors de l’economia social i solidària.

El tractar-se de comunitats amb dificultats econòmiques, sovint encapçalades per dones, iniciatives com aquesta podria afavorir un empoderament d’aquest sector de la societat, aportant-los més valor i confiança en elles mateixes, i podent transmetre aquests beneficis també als seus fills, afectats per la situació de vulnerabilitat en que viuen. En aquest sentit, una implementació progressiva de la moneda social en comunitats locals concretes podria facilitar la validació del seu funcionament real, adaptant-se a les necessitats específiques de cada context. D’aquesta manera, es podria reduir la dependència de recursos externs i augmentar l’autosuficiència, facilitant la gestió de situacions quotidianes que, en el moment actual són difícils d’afrontar sense ajuda externa. Alhora, aquesta moneda hauria d’entendre´s com una eina complementària al sistema de finançament existent, orientada a dinamitzar l’economia interna i a generar circuits d’intercanvi reals dins la comunitat.

Creació de política monetària a partir de la gestió dels fons procedents de subvencions i donacions. La política monetària es concentra en el territori amb moneda social governada per la ESS facilitant el control de la mateixa política. I la pràctica de diferents polítiques monetàries en funció dels trets culturals de cada comunitat són font d’experiències diversificades per la resta de territoris i cultures de l’entitat Nzuri Daima.

Creació de política canviària que estableix el tipus de canvi entre monedes legals oficials i pròpia moneda social de l’ESS afavorint els interessos i els fins polítics per a fomentar la fluïdesa de l’economia de l’entitat social. I solidària.

Creació de política fiscal de subvencions i impostos a productes i serveis expressant en moneda social per tal d’augmentar els preus de productes escassos i reduir els preus dels abundants.

Les tres polítiques poden adaptar-se a les necessitats i recursos disponibles de les comunitats.

Totes aquestes polítiques s’haurien d’implementar de manera progressiva i adaptar-se a les característiques i necessitats de cada context social i cultural.

 

Bibliografia

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Grassroots Economics (s.d). Grassroots Economics. https://grassrootseconomics.org/

Us de la IA: s’han utilitzat diferents recursos com el LanguageTool i el Softcatalà  per buscar diferent vocabulari, sinònims i sobretot com a corrector ortogràfic.