Les monedes complementàries s’han consolidat com una eina útil per fomentar la cohesió social, impulsar la participació ciutadana i empoderar a la població, especialment en contextos on es vol reforçar el teixit comunitari i l’economia local. Aquests sistemes generen riquesa social, afavoreixen el desenvolupament territorial i faciliten la inclusió de persones amb menys recursos. Alhora, promouen l’economia circular i redueixen la petjada ecològica mitjançant el consum de proximitat i la producció local. Són valors que encaixen plenament amb la missió i la visió de CineCiutat, així com amb els objectius de l’entitat dins l’àmbit cultural i comunitari.

Tal com apunta la bibliografia, les monedes complementàries no pretenen substituir la moneda de curs legal, sinó complementar-la a través de circuits paral·lels que reforcen la resiliència econòmica, especialment en moments de crisi. A diferència de les monedes fiduciàries, no acumulen valor si no circulen i, per tant, eviten la concentració de riquesa. Això permet articular xarxes econòmiques basades en la confiança, la reciprocitat i la participació.

Però si ens centram en el cas a estudiar, CineCiutat, el fet de ser una entitat cultural que funciona a base de voluntaris autoorganitzats planteja un repte específic: discrepàncies sobre el fet de recompensar les tasques de voluntariat, la tensió entre la valorització del temps i la pròpia naturalesa del voluntariat, que es fonamenta en la motivació comunitària i no en la compensació. Aquest punt ha estat destacat també en el debat amb els companys/es, i és una preocupació compartida amb altres projectes similars.

Per aquest motiu, sembla més coherent situar CineCiutat dins una xarxa d’intercanvi territorial més àmplia, vinculada a altres entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS) de Mallorca. En un territori insular, la limitació geogràfica facilita la circulació interna del valor, potencia l’efecte multiplicador i afavoreix la creació d’un ecosistema econòmic local més resilient. Les experiències de Formentera (Molinet) o Menorca (Sa Cala) mostren que una moneda compartida entre diverses entitats pot reforçar la cohesió territorial i dinamitzar l’economia circular. Podent aprofitar la confiança acumulada del projecte Cineciutat, i la capacitat de mobilització ciutadana que ha tengut sempre en els moments més crítics, podria actuar com a motor en les primeres fases d’adopció d’una moneda social, tal com apuntava el company Enric. En el DAFO, l’apartat d’amenaces, explico la importància de la confiança en el model d’intercanvi, i en aquest sentit CineCiutat, podríem afirmar que parteix amb un avantatge que podria ajudar a reduir la desconfiança o la incomprensió inicial.

Per altra banda, després de l’aportació de la companya Margalida he investigat sobre la possibilitat de crear un banc de temps, i en el blog Vivir sin empleo recull l’experiència del Banc de Temps del Círculo Materno Infantil de Mallorca, que mostra com un sistema d’intercanvi basat exclusivament en hores pot generar xarxes de suport molt fortes, en aquest cas, la moneda social no substitueix el voluntariat, sinó que visibilitza i reconeix tasques sovint invisibles, sense convertir-les en una relació mercantil. Aquest model pot inspirar CineCiutat en la mesura que permetria reconèixer tasques comunitàries i dinamitzar activitats culturals o educatives, alhora que reforça els vincles entre projectes culturals, socials i educatius del territori. Creant sinergies i col·laboracions de més impacte, com podria ser amb entitats educatives o culturals, que ja tenen relació amb Cine ciutat, com escoles cooperatives o projectes de mediació cultural. Això podria ser més viable que començar amb sectors més allunyats, com cooperatives agràries o serveis especialitzats. Aquesta priorització permetria un desplegament gradual i sostenible. Aquest enfocament encaixa amb la naturalesa comunitària de CineCiutat i evita la confusió amb una remuneració directa del voluntariat.

A continuació, present el DAFO elaborat per analitzar l’impacte que podria tenir la participació de CineCiutat en una moneda social local integrada en una xarxa d’ESS.

• Debilitats:

Risc de confusió amb la remuneració del temps dels voluntaris, perquè la lògica de valorització del temps pot xocar amb la gratuïtat pròpia del voluntariat.
Dotació de formació a tècnics i voluntaris sobre el sistema d’intercanvi.

Incloure nous projectes pot saturar l’equip ja tensionat de per si, especialment en una organització amb molta dependència del compromís intern.

Cal una infraestructura tecnològica per implementar el nou sistema.

Dependència d’un conjunt d’entitats adherides perquè la moneda tengui circulació real i no quedi com un sistema residual. En cas de tractar-se d’un banc de temps, col·laboració ciutadana activa

Limitació de recursos humans (i, probablement econòmics) per assumir un procés d’implantació i millora constant.

• Amenaces:

Si la moneda substitueix els ingressos monetaris, pot fer que no sigui viable el projecte. Un dels principals objectius és trobar l’estabilitat financera sense deixar enrere i ser fidels als valors.

Obstacles legals/fiscals en la gestió i compliment de les normatives. Com aplicar els impostos, com l’IVA, tan suportat com reperutit.

Baixa adopció inicial o incomprensió del funcionament de la moneda, desconfiança.

Risc de desviar l’atenció de la missió principal de CineCiutat (exhibició i promoció cultural).

Possibles conflictes interpretatius sobre si la moneda social pot substituir o complementar pagaments reals.

Manca d’estabilitat si algunes entitats abandonen la xarxa o no mantenen el volum d’intercanvi necessari.

• Fortaleses:

Base social fidel i participativa (socis, voluntaris, públic compromès), així com la identitat cooperativa i comunitària fortament arrelada.

Oferta cultural pròpia que actua com a actiu d’intercanvi: projeccions, festivals, tallers, col·loquis i activitats educatives.

Reputació i legitimitat dins el teixit cultural i social a l’illa, la cultura té un valor emocional i comunitari que reforça el prestigi i l’ús de la moneda.

Experiència en altres projectes col·laboratius i treball en xarxa, amb capacitat d’articular comunitat al voltant d’un bé cultural compartit.

Situació a Palma, en un node urbà amb concentració d’entitats culturals, socials i de l’ESS, que facilita els intercanvis.

Capacitat de mobilització ciutadana demostrada des del seu origen cooperatiu i del relat de “salvar el cinema”

• Oportunitats:

Creació d’un ecosistema monetari territorial dins l’ESS a Mallorca

Impuls de l’economia circular i del consum local, reduint fugues de valor cap a fora del territori.

Sinergies amb altres entitats de l’ESS de l’illa: socials com Deixalles o Projecte Home, econòmiques i ecològiques com cellers, cooperatives agràries i artesans.

Apropar la cultura a persones amb menors recursos: mitjançant intercanvis no monetaris.

Posicionament de CineCiutat com a referent en innovació social i cultura transformadora.

Possibilitat de crear un “circuit tancat” on la moneda circuli entre entitats locals i tengui un efecte multiplicador de valor.

Resiliència econòmica en contextos de crisi o inestabilitat.

La moneda podria afavorir al fet que ajuts i bons públics fossin destinats al foment del comerç local, evitant la fugida de recursos públics.

Major capacitat d’arrelament territorial en un entorn insular, on la geografia afavoreix la circulació interna del valor.

Possibilitat de generar aliances amb projectes educatius, culturals i ambientals que comparteixen públic i valors.

Ampliació del relat de CineCiutat com a infraestructura cultural amb funció social, no només com a sala de cinema.

Podem concloure que la incorporació una moneda social a CineCiutat o dins un sistema d’intercanvi basat en el temps presenta un potencial significatiu per reforçar la dimensió comunitària del projecte i ampliar el seu impacte cultural i social dins el territori. Però aquest només és viable si s’entén com un mecanisme complementari i no com un substitut dels ingressos monetaris necessaris per garantir la sostenibilitat econòmica de l’entitat. La naturalesa del voluntariat, la necessitat de mantenir l’estabilitat financera i els requisits tècnics i organitzatius fan inviable plantejar una moneda social com a eix central del model.

En canvi, el seu ús en activitats comunitàries, educatives o de proximitat podria generar sinergies rellevants. Reforçant la participació ciutadana i consolidar un ecosistema cultural més resilient. La confiança acumulada per CineCiutat i les experiències existents a la comunitat: com el Molinet, Sa Cala o el Banc de Temps del Círculo Materno Infantil de Mallorca, indiquen que hi ha un terreny favorable per explorar aquesta via de manera gradual i estratègica.

Aquesta no hauria de ser concebuda com una solució econòmica, sinó com una eina de dinamització comunitària capaç d’enfortir vincles, visibilitzar tasques col·lectives i ampliar la funció social de CineCiutat dins el territori. El repte, per tant, no és substituir el que ja funciona. Sinó donar un valor extra que reforci la identitat cooperativa i el compromís cultural que defineixen el projecte.

 

BIBLIOGRAFIA:

• Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya (UOC). https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991
• Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico [Presentación en Slideshare]. Slideshare. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476
• Diputació de Barcelona. (2022). Guia de monedes locals. https://www.diba.cat/documents/153833/343368215/Guia+monedes+locals_ES_web.pdf/01947188-0c77-8342-5c3f-6d326ed83603?t=1671789731172
• López Rodríguez, H. (2010, 24 de setembre). Banco de tiempo: Círculo Materno Infantil de Mallorca. Vivir sin empleo. http://www.vivirsinempleo.org/2010/09/banco-de-tiempo-circulo-materno-de.html
• Observatorio de Monedas Complementarias. (s.f.). Mapeo actual [Recurs digital]. https://observatoriomc.glide.page/dl/16a409/s/19e8b5

ÚS DE IA: He utilitzat l’assistència de l’eina Microsoft Copilot com a suport en diferents fases del procés. Sobretot a l’hora de millorar la qualitat del text, polir fluïdesa, cohesió i claredat del text. Així com reformulació d’alguns pargafs per evitar repetcions i assegurar una estructura coherent.
Promts utilitzats: “ajude’m a connectar les següents idees”, “millora el meu text”

Tot el contingut analític, idees principals, la selecció d’exemples i la interpretació del cas de CineCiutat són pròpies amb el suport dels comentaris i altres entrades dels companys a Actfolio. La IA no ha substituït en cap moment la meva capacitat d’anàlisi ni la presa de decisions,ha actuat únicament com a eina de suport per millorar la presentació i la qualitat formal del treball.

Ús de l’eina Canvas per a realitzar el DAFO.