
Quin paper tenen actualment les tecnologies digitals a l’AECV?
Actualment, les tecnologies digitals tenen un paper operatiu, de comunicació i relació entre usuaris i comunitat dins de l’AECV.
A la pàgina web de l’associació, podem veure com estructura digitalment una part important de la seva activitat, té espais diferenciats de compres, lloguers i inscripcions, agenda d’esdeveniments, formularis de contacte, presència a xarxes socials i accés a una intranet. La seva pàgina principal no és un aparador, sinó que facilita l’accés als serveis i processos com la reserva de pistes, compra o lloguer de material esportiu o les inscripcions a activitats.
També té uns diferents espais digitals vinculats al seu ecosistema, com Espai de Mar i Ravalora’t, connectats des del mateix entorn digital. Aquesta digitalització funciona com una eina de coordinació i visibilització de projectes diversos.
La web també aposta per la presentació pública de l’entitat amb les seves línies d’actuació, mostrant dades bàsiques de l’equip, publicant la memòria de 2024 i polítiques de privacitat, compromís d’accessibilitat i canal de denúncies.
A banda d’aquesta digitalització bàsica que l’entitat ja ha superat, a part de la digitalització funcional i instrumental, li falta una digitalització orientada a la governança democràtica amb un espai central de participació i decisió.
Oportunitats que ofereix la digitalització a l’AECV
- Millorar l’accessibilitat i l’abast social: La digitalització ajuda a millorar l’accessibilitat als serveis, és important pel seu treballa amb infants, joves i col·lectius vulnerables. Una plataforma digital ben dissenyada podria tenir:
- Inscripcions més simples.
- Informació clara sobre activitats i requisits
- Consulta d’ajuts econòmics.
- Comunicació directa amb famílies.
- Seguiment educatiu i esportiu dels participants.
Una bona digitalització ajudaria a reduir les barreres d’accés i fer més inclusiva la relació amb l’entitat, mantenint sempre els canals presencials i suport humà.
- Reforçar la governança i la participació: La tecnologia podria fer més visible i pràctica la participació de les famílies, joves i treballadors en la vida de l’entitat, podrien fer:
- Espais digitals de consulta o deliberació.
- Pressupostos participatius per a projectes comunitaris.
- Votacions sobre aspectes específics de la programació.
- Retorn periòdic sobre els resultats i l’impacte social.
Com vaig comentar a la primera activitat, la governança democràtica és coherent amb la naturalesa d’aquesta associació, però és poc visible públicament.
- Millorar la rendició de comptes i la transparència: La digitalització pot reforçar molt la transparència a través de:
- Memòries anuals completes.
- Indicadors d’impacte social.
- Composició dels òrgans de govern.
- Percentatge dels ingressos propis vs. de les subvencions.
- Canals de participació i retorn.
- Generar coneixement útil per a l’impacte social: Les dades digitals ajudaran a conèixer millor l’activitat i el seu impacte amb:
- Nombre de participants becats.
- Percentatge i unitats de participació femenina.
- Abandonament esportiu.
- Permanència en les activitats.
- Diversitat d’origen.
- Inserció laboral de joves formats.
- Percentatge i unitats de participació per franges d’edat.
Riscos i tensions de la digitalització
- Dependència tecnològica: Si l’associació utilitza eines propietàries, serveis tancats o plataformes comercials per gestionar dades, reserves o les comunicacions, pot tenir risc de dependència de proveïdors externs i pot tenir problemes en:
- Dificultat per migrar dades.
- Poca capacitat d’adaptació.
- Dependència estratègica.
- Costos creixents.
Hauria d’apostar per programari lliure, arquitectures obertes i sobirania tecnològica.
- Riscos en la gestió de dades: Controlar, governar i saber si es poden compartir o reutilitzar amb criteris democràtics és clau per les dades. En una entitat amb menors i col·lectius vulnerables és molt sensible aquesta gestió de les dades personals, educatives i socials. Si no es tracta aquestes dades amb criteris de privacitat i sobirania, poden aparèixer riscos reputacionals, legals i ètics.
- Bretxa digital i exclusió: La digitalització és positiva, sempre que es mantinguin els canals presencials, perquè en un territori amb diversitat d’orígens, vulnerabilitat econòmica, pot deixar fora famílies amb menys competències digitals, menys accés a dispositius o menys domini de l’idioma.
- Impacte ambiental de la infraestructura digital: No ens hem d’oblidar del component ambiental i en considerar aspectes com servidors verds, traçabilitat i coherència social per la petjada ecològica de la digitalització.
Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS
- Convertir la pàgina web en un espai de transparència real: S’ha d’incorporar una rendició de comptes més complets amb documentació important com:
- Organigrama.
- Composició de la junta.
- Reglament intern.
- Memòries anuals.
- Pressupostos resumits.
- Fonts de finançament.
- Indicadors d’impacte.
- Incorporar eines de participació digital: Implementar una eina de participació com Decidim seria molt recomanable per a consultes, grups de treball o processos deliberatius. Això faria que la digitalització, evolucioni de només un canal de servei a incloure un canal de governança comunitària.
- Política de dades ètica: L’associació hauria d’elaborar una política de dades més clara que pugui respondre a aquestes preguntes:
- Quines dades recopilarà?
- Per què les utilitzarà?
- Qui té accés?
- Com es protegiran i es governaran?
S’haurien de diferenciar les dades sensibles de les dades agregades d’impacte social, on aquestes dades no sensibles es podrien publicar de forma anònima per reforçar la transparència i coneixement col·lectiu.
- Mantenir la lògica híbrida i comunitària: S’ha d’incloure eines digitals, però sempre amb suport humà i acompanyament, per tant, no s’ha d’abandonar el canal presencial.
- Finançament col·laboratiu i aliances: S’hauria d’explorar fórmules com el matchfunding o plataformes com Goteo per reforçar el finançament mixt i comunitari, a l’associació li aniria molt bé per poder finançar projectes digitals com:
- Plataforma d’indicadors d’impacte.
- Crear una app comunitària d’activitats.
- Eines de seguiment d’ajuts i beques.
Per acabar, puc dir que la clau no és digitalitzar més, sinó digitalitzar millor. Així s’aconseguirà passar d’una digitalització orientada a la gestió i prestació de serveis, a una orientada en la transparència, la governança digital i la gestió democràtica de les dades. Això reforçarà l’entitat en inclusió, participació, arrelament territorial i impacte social.
Bibliografia
AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/
GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/
Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226
Webinar La digitalización de la economía social y solidaria. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848
Bona tarda Victor!!
M’ha agradat molt la teva anàlisi perquè el sector dels bancs és on la digitalització fa més por, ja que sovint serveix per tancar oficines i allunyar-se de la gent. Estic molt d’acord amb tu que el repte de Fiare és no acabar sent «un banc més» per culpa de la tecnologia.
Hi ha un punt que menciones sobre els riscos que m’ha fet pensar: com decidim a qui donem un préstec? La banca normal fa servir algorismes freds que només miren números. Una oportunitat brutal per a Fiare seria crear una «fintech ètica» on l’algorisme també tingui en compte si el projecte ajuda al barri o al medi ambient. Creus que la tecnologia podria servir perquè les mateixes sòcies participessin més en aquestes decisions de forma digital?
També m’ha semblat clau el que dius de la gestió de dades. Anant una mica més enllà, Fiare podria ser un «refugi digital» si ens garantís que les nostres dades no es venen a tercers, cosa que avui dia gairebé cap banc fa (Fuster Morell et al., 2021).
I finalment, sobre la bretxa digital: com podem fer que l’APP de Fiare sigui realment fàcil per a tothom, també per a la gent gran, sense perdre aquesta proximitat que els diferencia?
Al final, com bé dius, no es tracta de competir amb els bancs grans en tecnologia, sinó en fer servir la digitalització per ser més lliures i estar més units.
Moltes gràcies pel post, m’ha ajudat a veure que tant el meu cas (Bauharum) com el teu compartim el mateix repte: que la pantalla no ens faci perdre la comunitat!
Una abraçada!
Mariona
Bona tarda Victor,
El teu anàlisi sobre Fiare Banca Etica és molt clar i ben estructurat, i reflecteix molt bé la tensió existent entre innovació digital i manteniment dels valors propis de l’ESS.
Un dels aspectes més destacables és com expliques que la digitalització no només serveix per millorar l’eficiència, sinó també per ampliar l’accés als serveis financers i reforçar la transparència i la participació. Aquesta idea encaixa molt bé amb el model de Fiare, i està molt ben argumentada al llarg del text.
També és molt encertat que posis èmfasi en els riscos, especialment la dependència de grans plataformes tecnològiques i la gestió de dades sensibles. És una reflexió molt rellevant en el context actual, i demostra una mirada crítica alineada amb els continguts del repte.
Com a aportació, potser podries aprofundir una mica més en exemples concrets de com es podria aplicar aquesta governança digital que menciones. Per exemple, podries plantejar mecanismes específics de participació online de les sòcies (assemblees digitals, votacions, plataformes col·laboratives, etc.), que reforçarien encara més aquesta dimensió democràtica.
També podria ser interessant explorar una mica més el repte de la deshumanització del servei, ja que en el sector bancari és especialment crític: com podria Fiare mantenir aquesta proximitat tot i digitalitzar processos? Això enriquiria encara més la teva anàlisi.
En conjunt, és una aportació molt equilibrada, amb una bona combinació d’oportunitats, riscos i propostes, i molt coherent amb els valors de l’economia social i solidària.
Salutacions,
Pol