Molsa Casellas i l’Economia Social i Solidària: síntesi final i potencial transformador
He triat Molsa Casellas, una botiga ecològica a Esplugues de Llobregat que forma part de la cooperativa La Molsa. Aquesta botiga ven productes ecològics i de proximitat. Així, fomenta un consum més responsable i sostenible.

Tot i que és un comerç local petit, crec que representa molts valors de l’economia social i solidària (ESS). Per exemple, es compromet amb el territori i aposta per la sostenibilitat. També coopera amb altres i busca tenir un impacte positiu a la comunitat.
Al llarg del curs he treballat diferents aspectes relacionats amb l’ESS, com la digitalització, les finances ètiques, les monedes socials o el paper de les polítiques públiques. En aquest treball final recullo una síntesi dels principals aprenentatges aplicats al cas de Molsa Casellas i reflexiono sobre el seu potencial transformador dins del seu context local.

Molsa Casellas i els principis de l’Economia Social i Solidària
Considero que Molsa Casellas s’ajusta perfectament als principis de l’economia social i solidària. Això és perquè prioritza els aspectes socials i ambientals per sobre del benefici econòmic. Molsa Casellas aposta per productes ecològics i de proximitat, cosa que ajuda a fomentar formes de consum més responsables i sostenibles. Alhora, dóna suport a petits productors locals.

En els darrers anys, el consum ecològic i de proximitat ha guanyat molta importància. Això és degut a la creixent preocupació per la sostenibilitat, la salut i l’impacte ambiental dels models de consum massiu. Tot i això, les petites botigues ecològiques enfronten dificultats importants. Una de les principals és la competència de les grans superfícies comercials, que ara ofereixen més productes ecològics.

En aquest context, crec que iniciatives com Molsa Casellas són molt importants. No només venen productes, sinó que també promouen una manera d’entendre el consum i la relació amb el territori. Formar part d’una cooperativa com La Molsa permet compartir valors i establir relacions de cooperació amb altres iniciatives semblants. Això reforça els principis de l’economia social i solidària.

La digitalització i el seu impacte en l’entitat
Durant el curs he pogut analitzar com la digitalització afecta les entitats de l’Economia Social i Solidària. En el cas de Molsa Casellas, penso que les tecnologies digitals poden ser útils per augmentar la visibilitat del projecte, comunicar-se amb els clients i difondre els valors del consum responsable.

Les xarxes socials i altres eines digitals permeten donar a conèixer productes ecològics, promocionar productors locals i reforçar la relació amb la comunitat. També poden facilitar la cooperació amb altres entitats de l’Economia Social i Solidària i ampliar limpacte social del projecte. Durant el debat amb els meus companys, es va plantejar la possibilitat d’incorporar una botiga en línia o utilitzar eines digitals més ètiques i cooperatives, cosa que podria ajudar a reforçar encara més el projecte de Molsa Casellas.

Tot i això, també he pogut observar que la digitalització comporta alguns riscos. Moltes plataformes digitals funcionen amb models basats en l‟explotació de dades i poden generar dependència tecnològica, aspectes que poden entrar en conflicte amb els valors de transparència i sostenibilitat propis de l‟Economia Social i Solidària. Per això, considero important que entitats com Molsa Casellas facin un ús responsable de la tecnologia i apostin, sempre que sigui possible, per eines digitals coherents amb els valors de l’Economia Social i Solidària.

A més, la digitalització també ha modificat els hàbits de consum. Cada vegada més persones compren productes per internet, cosa que obliga els petits comerços a adaptar-se digitalment si volen continuar sent competitius. Això pot suposar una oportunitat, però també un repte per a iniciatives petites amb recursos limitats, com Molsa Casellas, que necessiten trobar la manera d’adaptar-se a la digitalització sense perdre’n l’essència i els valors.

Monedes socials, finances ètiques i impacte comunitari
Un altre aspecte que vaig treballar durant el curs va ser el paper de les monedes socials i finances ètiques a l’Economia Social i Solidària. En el cas de Molsa Casellas, crec que una moneda social local podria ajudar a impulsar el consum a prop de casa i crear economies més locals i sostenibles.

Entre les principals fortaleses de l’entitat, destaca la relació amb productors locals i una base de clients que valoren el consum responsable. Això podria facilitar la participació en iniciatives de moneda social o altres sistemes dintercanvi comunitari. També es va parlar de començar amb petits projectes pilot amb clients i productors locals per provar aquestes iniciatives de manera gradual.

Aquestes eines poden ajudar a reforçar l‟arrelament territorial i generar relacions més cooperatives entre comerços, productors i consumidors. També poden ajudar a donar més valor al comerç local davant dels grans models comercials globalitzats.

Tot i això, també hi ha limitacions importants. Les monedes socials necessiten molta participació per funcionar correctament i depenen sovint d’una forta implicació de la comunitat. A més, el sistema econòmic convencional continua sent més senzill i generalitzat, cosa que dificulta la implantació d’alternatives.

Al meu entendre, aquestes iniciatives tenen un gran potencial per canviar les coses, però necessiten temps, coordinació i suport del territori per consolidar-se a llarg termini

Relació amb les polítiques públiques
Durant el curs he relacionat el cas de Molsa Casellas amb diversos marcs de política pública relacionats amb l’Economia Social i Solidària.

En primer lloc, crec que Molsa Casellas contribueix directament a alguns dels objectius de desenvolupament sostenible, especialment aquells que fan referència a la producció i el consum responsables, la sostenibilitat i el desenvolupament local. En promoure productes ecològics i de proximitat, es fomenten formes de consum més conscients i sostenibles.

També he observat que el projecte de Molsa Casellas s’ajusta a les polítiques de foment de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, com ara els Ateneus Cooperatius. Aquests busquen reforçar la creació i la consolidació de projectes cooperatius i d’economia social a la regió.

A nivell europeu, el pla d’acció per a l’economia social de la unió europea té com a objectiu impulsar models econòmics més sostenibles, inclusius i socials. Tot i que Molsa Casellas és una entitat petita, el seu model coincideix clarament amb aquests objectius relacionats amb la sostenibilitat i el desenvolupament comunitari.

De la mateixa manera, iniciatives com el PERTE d’Economia Social i de les cures poden ser una oportunitat per impulsar la digitalització i la consolidació de projectes com Molsa Casellas a través de suport institucional i finançament públic.

Crec que aquestes polítiques públiques són importants per ajudar petites iniciatives de l’Economia Social i Solidària a continuar desenvolupant-se en un context econòmic dominat per grans empreses i plataformes comercials. Molsa Casellas i altres entitats similars es poden beneficiar d’aquest suport per continuar creixent i contribuint a l’Economia Social i Solidària.

El paper de la contractació pública
També considero que la contractació pública pot jugar un paper important en la sostenibilitat d’entitats vinculades a l’Economia Social i Solidària. Les administracions públiques poden incorporar criteris socials i ambientals a l’hora de contractar serveis o adquirir productes, afavorint així iniciatives alineades amb aquests valors.

En el cas de Molsa Casellas, polítiques com aquestes podrien ajudar a fer que l’empresa sigui més estable econòmicament i que més gent sàpiga sobre el consum ecològic i de productes de prop. A més, si les administracions i entitats de l’economia social i solidària treballen juntes, poden crear economies locals que siguin més fortes i sostenibles.

Tot i això, sovint les petites entitats tenen problemes per competir amb les grans empreses quan es tracta de contractacions públiques, perquè no tenen tants recursos o no estan tan organitzades. Per això, crec que les administracions han de trobar maneres de fer que sigui més fàcil per a les petites iniciatives de l’economia social i solidària participar en aquestes oportunitats.

Valoració final
Després d’analitzar Molsa Casellas al llarg del curs, considero que és un exemple clar de com petites iniciatives locals poden tenir un impacte positiu al territori des dels valors de l’Economia Social i Solidària.

Més enllà de la venda de productes ecològics, crec que aquesta mena d’entitats ajuda a promoure models de consum més responsables, reforça el comerç local i genera consciència social sobre sostenibilitat i proximitat. També demostren que és possible desenvolupar activitats econòmiques prioritzant les persones i la comunitat per sobre del benefici econòmic.

Tot i això, també tenen limitacions importants, especialment pel que fa als recursos disponibles, la competència amb grans empreses i la necessitat d’adaptar-se als nous models digitals i de consum.

Considero que eines com la digitalització responsable, les finances ètiques o les monedes socials poden ajudar a reforçar encara més l’impacte de Molsa Casellas si s’apliquen de manera coherent amb els valors de l’economia social i solidària. Tot i això, l’èxit dependrà també del suport institucional, de la implicació comunitària i de la capacitat de cooperació entre diferents actors del territori.

En conclusió, crec que Molsa Casellas és una iniciativa petita però amb una gran capacitat de generar transformació social dins del seu entorn local, especialment perquè promou una manera diferent d’entendre el consum, l’economia i la relació amb la comunitat.

Interacció amb l’entitat
Durant l’elaboració d’aquesta activitat he intentat establir contacte amb l’entitat mitjançant correu electrònic amb l’objectiu de contrastar informació i enriquir l’anàlisi realitzada. Tot i això, no he obtingut resposta per part de l’entitat.
Per aquest motiu, l’anàlisi s’ha elaborat a partir d’informació pública disponible i dels recursos treballats durant el curs.

Bibliografia
Pam a Pam. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://pamapam.cat
Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Economia social i solidària. Recuperat de https://xes.cat
Essencialis. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://essencialis.es/listifier/molsa-casellas/
Generalitat de Catalunya. (s.d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Recuperat de https://economiasocial.gencat.cat
Unió Europea. (s.d.). Pla d’acció per a l’economia social. Recuperat de https://ec.europa.eu

Ús de la intel·ligència artificial
Per a l’elaboració d’aquesta activitat he utilitzat la intel·ligència artificial com a eina de suport per a la correcció ortogràfica del text, la revisió de coherència i estructura, i el suport en l’organització de les idees.
Aquest ús ha estat exclusivament complementari, mentre que el contingut, les reflexions i l’anàlisi han estat elaborats per l’autora.

1. L’ecosistema TEB com a valor compartit i arrelament a Sant Andreu

Quan vaig començar a analitzar el Grup TEB com a cas d’estudi en aquesta assignatura, ho vaig fer des d’una mirada freda i en línia a les matèries cursades del grau d’ADE. Però, a mesura que he anat aprofundint en el seu model, m’he adonat que no estem davant d’una simple empresa que ofereix serveis. El TEB pot esdevenir en realitat, un motor que dinamitzi i cohesioni una part important de la vida social i econòmica en les seves àrees d’influència de l’àrea metropolitana de Barcelona.
La meva tesi en aquest treball de síntesi és que la viabilitat de l’entitat no només depèn de la seva eficiència industrial, sinó de la seva capacitat per protegir el valor que genera. Avui dia, el TEB és un model d’èxit en l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic) , però hem de ser crítics: aquest èxit pot esdevenir fràgil. Competir en un mercat globalitzat amb una estructura de costos condicionada pel valor social és un equilibri permanent. El repte és que aquest valor no es dilueixi en un sistema econòmic extractiu que prioritza el preu per sobre de la persona.

Preguntada a l’entitat com és l’adaptació del Plà d’acció per a la ESS de la UE, ens indiquen que l’impacte d’aquestes polítiques és bastant indirecte. La seva viabilitat real depèn de la normativa catalana i estatal, especialment del reconeixement de la distinció entre centres especials de treball d’iniciativa social i els mercantils, una diferenciació clau.

2. Digitalització: Una transició amb riscos

La digitalització s’ha presentat com un imperatiu ineludible, però des d’una perspectiva crítica, pot esdevenir una trampa. Si volem complir amb l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats), la transició digital ha de ser inclusiva, però la realitat és que la inversió tecnològica sovint competeix directament pels mateixos recursos limitats que financen l’atenció i el suport a les persones.
No es tracta només d’instal·lar programari, sinó de garantir el desenvolupament de la Lectura Fàcil, amb tallers específics tots els dijous a les seves instal.lacions . Però siguem realistes: adaptar sistemes complexos a interfícies inclusives té un cost elevat i un aprenentatge lent. El risc és que la digitalització es converteixi en una barrera més si no va acompanyada d’un finançament públic específic que entengui que la tecnologia en l’ESS no és per “estalviar personal”, sinó per “empoderar-lo”.

Per altra banda, el TEB, acompleix l’ODS 9 (Indústria, innovació i infraestructura), en la modernització de les seves línies d’envasat, de pintures i de “Bolet ben fet”, que permeten operar maquinària a les persones amb discapacitat, El Grup TEB, ens confirma que l’entitat explora l’ús d’intel.ligència Artificial i aliances tecnològiques per facilitar la Lectura Fàcil i l’accessibilitat cognitiva evitant que la robotització desplaci les persones.

3. El REC (EIX TEB): Entre la utopia i l’operativitat

La proposta més personal i transformadora que he plantejat és l’adhesió al REC (Recurs Econòmic Ciutadà). Sovint pensem en les monedes socials com a experiments complexos, però jo ho veig com un simple pacte de bon veïnatge.

El potencial real del REC en el context del TEB el veig doble:

• Arrelament territorial: Garanteix que l’esforç dels treballadors es quedi a les botigues de proximitat de Sant Andreu, complint amb l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles).
• L’economia de les cures: És aquí on el REC brilla més. Proposo que la moneda serveixi per visibilitzar el suport mutu entre famílies. Si una família acompanya una altra, aquest temps s’ha de poder “mesurar” i recompensar. És una manera senzilla de dir: “el teu temps cuidant val tant com el temps fabricant”.

Malgrat aquest potencial, des d’una vessant de gestió, aquesta visió topa amb barreres operatives considerables: dificultat en assolir una massa crítica de comerç adherits i el risc de generar una “sobrecàrrega de gestió” per a les famílies. Sense una facilitat d’ús extrema i un suport institucional que garanteixi la seva liquiditat, el REC, corre el risc de quedar-se en una iniciativa simbòlica en lloc d’aconseguir ser una eina de sobirania econòmica que el barri necessita.

Aquesta visió crítica ens la confirma el Grup Teb. Assenyala aquestes barreres operatives més la dispersió territorial de la seva plantilla que viu arreu de l’area Metropolitana i que la manca d’implantació massiva de la moneda no rema a favor.

Per altra banda i en la linea de l’economia de les cures,  l’entitat m’esmenta que han llançat una nova eina: “Valor Social integrat”, en que estan treballant per visibilitzar i monetitzar l’impacte que el TEB genera en les famílies i en la societat, alineant-se en el reconeixement de les xarxes de suport mutu com un actiu econòmic real. Si consultem la seva web en l’apartat de transparència, aquesta eina ens parla del seu efecte multiplicador: Per cada euro invertit, el TEB, retorna 1,61€ a la societat i si es tenen en compte els ajuts rebuts al TEB per part de l’Administració Pública, aquest retorn és molt superior i es situa en 4,37€.

Tampoc podem passar per alt la seva incidència en l’ODS 13 (acció per clima), des d’un enfocament d’economia circular, en un model de producció de Km.0 i en la seva eficiència en la gestió de residus.

4. De la subvenció a la complicitat: la trampa de la dependència

Des d’una mirada esbiaixada d’una empresa privada amb ànim de lucre, m’he fixat especialment en una certa dependència de les entitats de l’ESS respecte a les polítiques públiques.

La relació amb l’administració és el punt més sensible. Tot i que el TEB no vol dependre de subvencions, la realitat del sector demostra que sense el suport públic la viabilitat financera pot trontollar o crear dificultats a curt termini. Hi ha una certa complicitat i col.laboració de les administracions, però hauria de passar per una simplificació administrativa real. La rigidesa dels terminis de pagament de l’administració, la seva aprovació de pressupostos i la burocràcia generen tensions de tresoreria que de vegades dificulten la viabilitat del seu dia a dia.

L’entitat valida aquesta tesi, afegint que les clàusules socials sovint són només complementàries i no canvien les condicions de competència real enfront de grans corporacions. El TEB reclama que la compra pública s’utilitzi realment com una eina de política econòmica per protegir models que generen arrelament territorial i un retorn social real.

L’ODS 17 (Aliances per assolir objectius), es materialitza en la contractació pública responsable, però sovint ens trobem amb una “administració de vidre”: bones paraules en les guies (com la de REAS, 2025) però licitacions que, a l’hora de la veritat, segueixen premiant l’oferta més barata.
Si l’Ajuntament de Barcelona no aposta decididament per clàusules socials blindades, el TEB es veu obligat a competir en desigualtat de condicions contra grans corporacions mercantils que no tenen el seu retorn social (SROI) i que la XES, ho mesura i denomina com a balança social. La sostenibilitat del TEB, per tant, no és només una qüestió de bona gestió interna, sinó d’una voluntat política real que deixi de veure l’ESS com un sector assistencial per veure’l com un soci econòmic de ple dret.

En aquest punt, m’agradaria mencionar positivament l’acord d’aquesta entitat d’habitatge inclusiu amb Sostre Cívic i Perviure, un exemple d’èxit per ajudar a resoldre el repte de l’habitatge, demostrant, que la innovació social més efectiva és la que connecta necessitats vitals concretes.

5. Conclusió: Una viabilitat que cal conquerir

Aquest curs m’ha permès entendre que l’Economia Social i Solidària no és una alternativa marginal, sinó una necessitat urgent. El Grup TEB m’ha ensenyat que es pot ser rendible essent radicalment humà però que sempre està sota amenaça constant.
La meva valoració final és que el potencial transformador del TEB depèn de la seva capacitat per defensar el seu espai amb eines noves, però també amb un realisme exigent. La viabilitat serà real només si aconseguim un ecosistema on la tecnologia no exclogui, una moneda social o similar sigui acceptada i l’administració es comprometi més enllà de la signatura de convenis. El valor s’ha de quedar a casa, però per fer-ho, hem de construir parets financeres més sòlides.
Malgrat les dificultats operatives, el GRUP TEB ens pot demostrar que l’economia pot tenir ànima i que el futur del nostre territori hauria de passar per relacions més circulars i humanes. Si són capaços, d’unir rigor en la gestió amb la força de la solidaritat, no només estan assegurant la seva supervivència, sinó que estaríen plantant una nova llavor d’un model econòmic que es mesuri, per sobre de tot, en dignitat.

Agraïments i interacció amb l’entitat

Vull expresar el meu sincer agraïment al Grup TEB per la seva excel.lent predisposició i col.laboració al llarg de tota l’assignatura. Han escoltat les meves propostes, m’han ajudat amb les seves correccions i suggeriments. Especialment vull destacar el suport de Gemma Vialcanet del departament de Comunicació i a Susana Garriga, directora d’Economia Social (EMS), amb les quals he mantingut un intercanvi de comunicacions via correu electrònic que ha permés contrastar les meves hipòtesis amb la realitat operativa del grup.

Fonts consultades:

Grup TEB (2026). Memòria social i de sostenibilitat. https://teb.coop/

Grup TEB (2026) El valor social integrat: posem xifres a l’impacte social del TEB  https://teb.org/el-valor-social-integrat-del-teb-posar-xifres-a-limpacte-social/

REAS – Xarxa d’Economia Solidària (2025). Guia de contractació pública responsable i mercat social. https://reas.red/

Sostre Cívic (2025) L’habitatge cooperatiu fa un nou pas endavant amb Ca L’Ordit. https://sostrecivic.coop/acte-inici-obres-ca-lordit/

Nacions Unides (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/development-agenda/

Comissió Europea (2021). Pla d’Acció de la UE per a l’Economia Social. https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-9-2022-0288_ES.html

IA Gemini. Prompt: identificar objectius ODS agenda 2030 i relació directe amb les activitats del TEB i en la revisió ortogràfica i gramatical, i revisió final en la seva estructura de presentació sota la responsabilitat de l’alumne.