En barris marcats per la vulnerabilitat social, la precarietat laboral i les desigualtats estructurals, el fet de trobar feina sovint no és només una qüestió de caràcter econòmic. També implica recuperar autoestima, estabilitat emocional, xarxa comunitària i oportunitats de futur. En aquest context va néixer Comunitat Activa, un projecte impulsat pel Grup ABD al barri de la Torrassa, a l´Hospitalet amb l´objectiu d´acompanyar persones en situació de vulnerabilitat cap a uns processos d´inclusió social i laboral.
Més que un servei d´orientació laboral, representa una manera diferent d´entendre l´economia, el treball i la intervenció social. El projecte situa les persones al centre i construeix itineraris personalitzats que combinen formació, suport social, orientació laboral i participació comunitària. Tot això connecta clarament amb els principis de l´Economia Social i Solidària (ESS), un model que prioritza el benestar col·lectiu i l´impacte social per damunt del benefici econòmic.
Una economia basada en les persones
La pràctica diària de Comunitat Activa exemplifica molts dels valors fonamentals de l´ESS: equitat, participació, sostenibilitat, arrelament al territori i cohesió social. A diferència dels models assistencials i que estan orientats al mercat laboral, el projecte entén que la inclusió no depèn d´aconseguir una feina sinó també de garantir unes condicions mínimes de dignitat i estabilitat.
Un dels exemples mes innovadors és la botiga social impulsada pel projecte, es tracta d´un espai a on les persones participants poden accedir setmanalment a productes bàsics d´alimentació i higiene mitjançant una moneda social interna, amb aquest sistema no només ajuda a cobrir les necessitats bàsiques sinó que redueix la pressió econòmica durant els itineraris formatius o laborals.
Tal com em va comentar la Nuria (responsable de Comunitat Activa) en el seu correu de retorn “la finalitat de la botiga és que puguin iniciar i finalitzar els itineraris d´inserció i formació sense les pressions econòmiques fregides de la manca de feina.”
Aquest model també connecta amb formes alternatives de consum responsable i economia comunitària. Aquesta botiga s´abasteix dels Bancs dels Aliments, de donacions de comerços i compres realitzades a petites cooperatives i així genera una xarxa econòmica mes sostenible i arrelada al territori. També es reflecteix gràcies a la participació activa de les persones usuàries, les que reben un suport social són convidades a participar en tallers i fires i d´aquesta manera es reforça el sentiment de pertinença.
Inclusió social, feminisme i dret a una vida digna
El projecte treballa sense problemàtiques estructurals relacionades amb la pobresa, l´exclusió social, la bretxa digital, la desigualtat de gènere o la vulnerabilitat energètica.
La Núria va comentar que aquestes tasques estaven directament connectades amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l´Agenda 2030. El projecte contribueix a l´ODS 1 (fi de la pobresa), l´ODS (fam zero), l´ODS 4 (educació de qualitat). L´ODS 5 (igualtat de gènere), l´ODS 8 (treball digne) i l´ODS 10 (reducció de desigualtats).
La perspectiva feminista és especialment rellevant si es té en compte que un 70% aproximadament de les persones ateses són dones, incorpora una mirada d´apoderament i autonomia econòmica que entén la inserció laboral com una eina de transformació social. També desenvolupen formacions d´alfabetització en català i castellà, competències digitals i d´aquesta manera facilita l´accés a una educació inclusiva i adaptada a les necessitats del territori.
També em va destacar el programa de pobresa energètica obert al barri, destinat a reduir consums i millorar tarifes energètiques per a famílies vulnerables.
Digitalització: eina d´inclusió o risc d´exclusió?
Com altres organitzacions, han incorporat d´una manera progressiva eines digitals per a poder millorar la gestió dels itineraris i el seguiments dels usuaris/àries, els permet una major eficiència i facilita el desenvolupament de competències digitals cada vegada més necessàries en el mercat labora d´avui en dia.
També els ha plantejat algun que altre repte, com el risc de que les persones amb menys accés a tecnologia o amb dificultats quedin encara més excloses. I també el perill de deshumanitzar aquests processos que necessiten proximitat, confiança i acompanyament personal. Per a ells eñ repte a part de digitalitzar-se ha estat fer-ho des d´una perspectiva inclusiva i coherent amb els valors de l´ESS.
Polítiques públiques i ESS: oportunitats i límits
El projecte està relaciona d´una manera estreta amb els grans marcs institucionals i polítiques públiques vinculades a la inclusió social i l´economia social
En el context català la iniciativa com els Ateneus Cooperatius poden reforçar aquest tipus de projectes facilitant xarxes, recursos o col·laboracions territorials, a nivell d´Europa, el Pla d´Acció per a l´Economia Social reconeix el paper de les entitats socials com a agents claus de cohesió.
Però com va comentar la Nuria en la visita que vaig tenir a la seva entitat continuen depenent molt del finançament públic, tota la seva burocràcia administrativa i les dificultats d´accés a determinats programes o subvencions. Per tant, hi ha una contradicció, les institucions reconeixen el valor transformador de l´ESS però la burocràcia administrativa afavoreix a les organitzacions amb més recursos tècnics i financers.
La contractació pública com eina de transformació social
Mantenen una relació estreta amb les diferents administracions públiques a través de programes i iniciatives vinculades a la inclusió social i laboral. Amb aquesta vinculació queda en evidència la importància del suport institucional en la sostenibilitat del projecte. La contractació pública responsable podria representar una oportunitat important per ampliar l´impacte social de l´entitat, mitjançant clàusules socials i ambientals les administracions poden prioritzar organitzacions que generin inclusió laboral i un retorn social.
També apareixen dificultats com poden ser els processos de licitació ja que normalment impliquen una càrrega burocràtica i competència desnivellada amb grans empreses o entitats amb més estructura administrativa, això els pot dificultar que una entitat com ells puguin accedir en les mateixes condicions a concursos públic tot i que tenen un gran valor social. Només serà transformadora si incorporen criteris socials i simplifica l´accés de les entitats de l´ESS als recursos públics.
Més enllà de la inserció laboral
La conversa amb la Nuria dona per evidència que no entenen la inserció laboral com un accés a la feina, sinó com un procés integral de participació comunitària, moltes de les persones arriben amb situacions de vulnerabilitat que afecten l´àmbit econòmic, el formatiu i el social.
Per això, el projecte combina orientació laboral amb suport social, formació i cobertura de necessitats bàsiques.
L´experiència que m´ha donat el fet de poder visitar l´entitat m´ha fet veure les limitacions amb les que conviuen, tot i la seva alta capacitat transformadora, la sostenibilitat del projecte continuada condicionada pers factors com el finançament públic, la disponibilitat de recursos i les dificultats administratives. Això posa de manifest que la transformació social no pot recaure exclusivament en les organitzacions del tercer sector sinó que necessita també un suport institucional estable i unes polítiques públiques realment accessibles i compromeses amb l´Economia Social i Solidària.
Per a l´elaboració del informe he utilitzat la IA com una eina de suport en la millora del contingut. També m´ha ajudat a donar una visió més professional al text. L´informe final s´ha fet a partir de la recerca d´informació pròpia, fonts acadèmiques i institucionals i també per la informació facilitada directament per Comunitat Activa mitjançant correu electrònic i una visita a la seva entitat. El contingut generat amb l´ajuda de la IA ha estat revisat i adaptat manualment abans d´incorporar-ho al informe final.
BIBLIOGRAFIA
Alcañiz, G. (s. f.). Las monedas sociales en la Economía Social y Solidaria. Universidad Complutense de Madrid. https://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/download/65615/4564456552230/4564456575464
Ajuntament de Barcelona. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària? https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria
BLOC4BCN. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots. https://bloc4.coop/ess/
Comunitat Activa. (s. f.). LinkedIn – Comunitat Activa. LinkedIn. https://www.linkedin.com/showcase/comunitat-activa/
Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris.
Cristina Enea Fundazioa. (s. f.). ¿Qué son las monedas complementarias? https://www.cristinaenea.eus/es/download/contenidos/ficheros/Monedas_peq_CAST.pdf
Fundación Salud y Comunidad. (2024). Experiències d’inserció sociolaboral. https://www.fsyc.org
Grup ABD. (s. f.). Comunidad Activa. https://abd.ong/programas/comunidad-activa/
Grup ABD. (s. f.). Comunitat Activa: programa d’inserció sociolaboral. https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/
Grup ABD. (s. f.). Història de l’entitat. https://abd.ong/ca/historia/
Grup ABD. (s. f.). L’equip. https://abd.ong/ca/equip/
Grup ABD. (2023, 30 març). Comunitat Activa Sants es trasllada a un espai nou, més ampli, per implementar nous projectes d’inserció sociolaboral. https://abd.ong/ca/desigualtat/comunitat-activa-sants-es-trasllada-a-un-espai-nou-mes-ampli-per-implementar-nous-projectes-dinsercio-sociolaboral/
Grup ABD. (2024, 27 novembre). Comunitat Activa organitza una sessió d’entrevistes ràpides per facilitar l’ocupabilitat. https://abd.ong/ca/inclusio-i-pobresa/comunitat-activa-organitza-una-sessio-dentrevistes-rapides-per-facilitar-locupabilitat/
Grup ABD. (2025). “Tejiendo futuro”: nova línia d’actuació de Comunitat Activa orientada especialment a les persones en situació administrativa irregular. https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/tejiendo-futuro-la-nueva-apuesta-de-comunitat-activa-orientada-especialmente-a-las-personas-en-situacion-administrativa-irregular/
Grup ABD. (2026). Programa Orienta en Comunitat Activa. https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/el-programa-orienta-del-soc-ya-esta-en-marcha-en-comunitat-activa-sants/
Socioeco. (s. f.). Monedas complementarias, una herramienta de la transición económica. https://www.socioeco.org/bdf_dossier-20_es.html
YouTube. (s. f.). Vídeo de presentació de Comunitat Activa [Vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=L9WPUgEnnr0
Entrevista, visita i intercanvi d’informació amb Núria, responsable de Comunitat Activa, realitzada durant l’elaboració del treball acadèmic (2026).
Hola,
M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi sobre Comunitat Activa, sobretot perquè planteges la moneda social no com una solució immediata, sinó com una eina que hauria d’implantar-se de manera progressiva i adaptada al context real de l’entitat. Crec que aquest punt és molt important, ja que en organitzacions que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat no n’hi ha prou amb crear un sistema alternatiu d’intercanvi: cal assegurar que aquest sigui comprensible, útil i accessible.
Una de les fortaleses que destacaria de la teva proposta és l’arrelament territorial de Comunitat Activa. Aquest element pot ser clau perquè una moneda social local només pot funcionar si existeix una xarxa de confiança entre veïnat, comerços, entitats i persones usuàries. En aquest sentit, comparteixo la idea que iniciatives ja existents, com un mercat solidari o espais d’intercanvi comunitari, podrien ser una bona base per començar. Abans d’implantar una moneda social més complexa, podria ser més viable reforçar experiències senzilles de banc del temps, intercanvi de serveis o xarxes d’ajuda mútua.
També trobo molt encertada la debilitat que assenyales sobre la bretxa digital. Si la moneda social depèn massa d’una aplicació o d’una eina tecnològica, pot deixar fora precisament les persones que més podrien beneficiar-se’n. Per això, crec que seria necessari combinar eines digitals amb mecanismes presencials, acompanyament personalitzat i formació bàsica.
Pel que fa a les amenaces, em sembla especialment rellevant el risc d’estigmatització. Si la moneda social es percep només com una eina per a persones vulnerables, pot perdre capacitat transformadora i reforçar etiquetes socials negatives. Per evitar-ho, seria important que fos una iniciativa oberta a tota la comunitat, on també participessin comerços, veïns, entitats educatives i associacions del barri.
En conclusió, considero que la teva proposta és realista i ben orientada. La moneda social podria reforçar la inclusió, l’economia local i la cohesió comunitària de Comunitat Activa, però només si es construeix des de la participació, la formació i la confiança. M’ha semblat especialment interessant la idea de començar amb experiències petites i anar avançant progressivament cap a un sistema més ampli.