Quan la transició energètica és també una qüestió democràtica

En un context marcat per la crisi climàtica, l’encariment de l’energia i la creixent desconfiança envers les grans corporacions elèctriques, Som Energia s’ha consolidat com una de les experiències més rellevants de democràcia energètica dins l’Economia Social i Solidària (ESS) catalana i estatal. Fundada a Girona l’any 2010, la cooperativa va néixer amb la voluntat de demostrar que era possible construir una alternativa real al model energètic convencional: un model basat en energies renovables, governança democràtica i participació ciutadana.

Tanmateix, reduir Som Energia a una simple comercialitzadora d’electricitat verda seria insuficient. El projecte representa també una proposta política i social sobre com organitzar sectors estratègics des de la lògica del bé comú i no únicament des del benefici econòmic. En un mercat històricament dominat per grans oligopolis, la cooperativa planteja una pregunta de fons: és possible democratitzar l’energia?

Aquesta qüió és especialment rellevant en l’actual context de transició ecosocial. La descarbonització de l’economia no implica només substituir combustibles fòssils per energies renovables, sinó també decidir qui controla aquestes infraestructures, qui participa en les decisions i qui es beneficia dels processos de transformació energètica.

En aquest sentit, Som Energia exemplifica una de les grans tensions de la transició ecològica contemporània: la diferència entre una transició verda purament tecnològica i una transició energètica democràtica i socialment justa.

Més que energia verda: una proposta de democràcia econòmica

Des dels seus inicis, Som Energia ha intentat construir un model energètic alternatiu basat en els principis cooperatius i en els valors de l’ESS (Som Energia, 2026). La cooperativa opera sota el principi d’“una persona, un vot”, prioritzant la participació democràtica per sobre del pes del capital aportat.

Aquesta estructura permet que les persones sòcies no siguin només consumidores d’electricitat, sinó participants actives en la presa de decisions, la definició estratègica i el desenvolupament de projectes energètics col·lectius.

Durant la conversa mantinguda amb una treballadora de Som Energia per aquest treball, m’explicava que la cooperativa entén la transició energètica “com una eina per impulsar una transformació social més profunda”, basada en “la democràcia, la participació, la sostenibilitat i la posada de les persones al centre”. Aquesta mirada evidencia que l’energia no és concebuda únicament com un producte de mercat, sinó com un bé comú amb implicacions socials, territorials i democràtiques.

El model cooperatiu també contribueix a generar impacte territorial. Els grups locals de Som Energia desenvolupen activitats de sensibilització, divulgació energètica i participació comunitària que reforcen el teixit social i promouen una major alfabetització energètica de la ciutadania.

A més, la cooperativa participa activament en dinàmiques d’intercooperació amb altres entitats de l’ESS, especialment amb iniciatives com Som Connexió o Coop57 (Som Energia, s.f.). Aquestes aliances reforcen la idea que la transformació ecosocial no pot dependre d’organitzacions aïllades, sinó de la construcció d’ecosistemes econòmics cooperatius capaços de generar alternatives integrals.

Tanmateix, el creixement de la cooperativa també genera tensions internes. Tal com reconeix la mateixa entitat, un dels principals reptes és evitar que l’augment de dimensió comporti processos de burocratització o una major distància entre les persones sòcies i els espais reals de decisió. Aquest risc és especialment rellevant dins de les organitzacions de l’ESS que operen en sectors altament tecnificats i regulats.

Digitalització i sobirania tecnològica: oportunitats i contradiccions

La digitalització és avui una dimensió estratègica per a qualsevol organització cooperativa de gran escala, i Som Energia no n’és una excepció. La gestió de contractes, la comunicació amb les persones sòcies, la facturació, les assemblees virtuals o els espais de participació depenen cada vegada més d’infraestructures digitals.

Des de la cooperativa es considera que les eines digitals poden reforçar la participació, connectar millor els grups locals i facilitar la implicació de persones joves dins la governança cooperativa. Segons m’explica durant l’entrevista, la digitalització és clau “per mantenir l’esperit horitzontal de la cooperativa encara que creixem en nombre de persones i complexitat organitzativa”.

No obstant això, aquest procés també incorpora contradiccions importants. La digitalització pot ampliar la participació, però també pot generar exclusió per a persones amb menys competències digitals o menor accés tecnològic. Així mateix, l’ús d’eines digitals centralitzades pot provocar noves dependències respecte a grans plataformes tecnològiques privades.

Per aquest motiu, Som Energia afirma que la sobirania tecnològica és una preocupació estratègica. La cooperativa intenta evitar “dependències excessives de grans plataformes tecnològiques” i aposta, sempre que és possible, per eines més alineades amb els valors del procomú digital i del cooperativisme de plataforma.

Aquest aspecte és especialment rellevant perquè mostra que la transició ecosocial no és únicament energètica, sinó també tecnològica (Serrano Bosch, 2023). Les infraestructures digitals condicionen cada vegada més la participació democràtica, la transparència i la distribució del poder dins les organitzacions.

En aquest sentit, Som Energia connecta amb debats contemporanis sobre sobirania digital, governança democràtica de les plataformes i alternatives tecnològiques cooperatives, tal com plantegen Fuster Morell, Espelt i Renau Cano (2021) i Renau Cano, Fuster Morell i Espelt (2021).

Som Energia davant els grans marcs institucionals

L’activitat de Som Energia s’emmarca clarament dins de les principals estratègies internacionals vinculades a la sostenibilitat i l’economia social.

En relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la cooperativa contribueix especialment a (Nacions Unides, 2015):

• l’ODS 7, promovent energia assequible i renovable;
• l’ODS 12, impulsant models de consum responsable;
• l’ODS 13, fomentant l’acció climàtica;
• i l’ODS 16, reforçant formes de governança participativa i democràtica.

A escala europea, el Pla d’Acció per a l’Economia Social 2021–2027 reconeix explícitament el paper de les organitzacions de l’ESS en la construcció d’economies més verdes, inclusives i resilients (European Commission, 2021). En aquest marc, Som Energia representa un exemple clar de com les cooperatives poden actuar com a agents estratègics dins la transició energètica.

No obstant això, també apareixen limitacions importants. Molts programes europeus i estatals de transició energètica continuen afavorint grans inversions industrials i empreses amb elevada capacitat financera i administrativa.

Aquest fenomen es pot observar parcialment en programes com el PERTE d’Energies Renovables, Hidrogen Verd i Emmagatzematge. Tot i obrir oportunitats per a projectes cooperatius o comunitaris, aquests mecanismes sovint presenten barreres burocràtiques i escales d’inversió difícils d’assumir per iniciatives de l’ESS.

Això evidencia una contradicció recurrent en moltes polítiques verdes contemporànies: es promou discursivament una transició justa i participativa, però els instruments econòmics i administratius continuen afavorint actors corporatius de gran dimensió.

Contractació pública: oportunitat transformadora o risc de mercantilització?

Un dels aspectes més rellevants del debat actual sobre ESS i transició ecosocial és el paper de la contractació pública. Les administracions gestionen una part molt significativa de la despesa energètica del país i, per tant, poden actuar com a agents clau per transformar el mercat.

En el cas de Som Energia, la compra pública responsable podria convertir-se en una eina estratègica per ampliar l’impacte social i ambiental de la cooperativa. La incorporació de clàusules socials, ambientals i democràtiques dins les licitacions energètiques permetria valorar aspectes que habitualment queden invisibilitzats en els concursos tradicionals: governança democràtica, retorn social, participació ciutadana o arrelament territorial.

Això podria facilitar que cooperatives com Som Energia esdevinguessin proveïdores estables d’ajuntaments, escoles, equipaments municipals o institucions públiques.

Durant la conversa, s’afirmava que la col·laboració amb institucions públiques “serà cada vegada més important, especialment en el context actual de transició energètica i desplegament de comunitats energètiques”. També subratllen que aquestes aliances només tenen sentit si respecten principis com “la participació ciutadana, la transparència, el retorn social i el control democràtic dels projectes”.

Aquest posicionament és especialment significatiu perquè mostra que Som Energia no busca simplement ampliar mercat, sinó influir en la manera com s’organitza la política energètica pública.

Tanmateix, les barreres continuen sent importants. Els sistemes de licitació sovint prioritzen el criteri econòmic per sobre de l’impacte social o comunitari. A més, les exigències administratives i burocràtiques poden afavorir grans operadores amb més recursos tècnics i financers.

En aquest sentit, la contractació pública es converteix en un espai de tensió política. Pot actuar com una eina transformadora per consolidar models energètics democràtics, però també podria empènyer les cooperatives cap a dinàmiques de professionalització excessiva o dependència institucional.

Això planteja una pregunta de fons especialment rellevant: fins a quin punt és possible escalar iniciatives cooperatives sense perdre part de la seva autonomia transformadora?

Finances ètiques, comunitats locals i economies resilients

Tot i que les monedes socials o els sistemes econòmics comunitaris no formen part central de l’activitat de Som Energia, la cooperativa comparteix moltes de les lògiques pròpies de les finances ètiques i de les economies de proximitat (Articles, 2025; Xarxanet, s.f.). Aquesta dimensió és clau per entendre que la transició ecosocial no es pot limitar a la producció d’energia renovable, sinó que implica també una transformació profunda dels mecanismes de finançament, circulació de recursos i generació de confiança econòmica.

En aquest sentit, Som Energia s’inscriu en una lògica més àmplia d’economia comunitària, en què el capital no es concep únicament com un instrument d’inversió, sinó com una eina de participació i corresponsabilitat col·lectiva. Els projectes de generació renovable impulsats per la cooperativa, sovint possibles gràcies a l’aportació de les persones sòcies i a mecanismes de finançament col·lectiu, exemplifiquen aquesta idea d’economia arrelada al territori i orientada al bé comú.

Tanmateix, aquest potencial transformador continua sent parcial mentre les finances ètiques operin en un sistema financer més ampli que no ha estat estructuralment transformat. Això situa iniciatives com Som Energia en un espai de tensió entre la innovació social i els límits institucionals del model econòmic dominant, on la capacitat d’escala i incidència depèn en gran mesura de marcs regulatoris i polítics que sovint no estan alineats amb la lògica de l’ESS.

Conclusions: entre la democràcia energètica i els límits del sistema

Som Energia constitueix avui una de les experiències més sòlides i reconegudes de l’Economia Social i Solidària aplicada al sector energètic. La cooperativa ha demostrat que és viable desenvolupar un model de comercialització d’energia renovable basat en la participació democràtica, la transparència i la primacia de les persones per sobre del capital.

Tanmateix, el seu valor més rellevant no rau únicament en la comercialització d’energia verda, sinó en la capacitat de qüestionar el model energètic convencional i introduir criteris de democràcia econòmica en un sector històricament concentrat i dominat per grans actors privats.

Tal com expressa la pròpia cooperativa, la transició energètica “sempre l’hem concebut com una eina per impulsar una transformació social més profunda” (Som Energia, entrevista pròpia, 2026), fet que reforça la seva dimensió no només econòmica, sinó també política i social dins la transició ecosocial.

L’anàlisi realitzada permet concloure que la transició ecosocial no pot entendre’s com un simple procés tecnològic o de substitució de fonts energètiques, sinó com una transformació profunda de les estructures institucionals, econòmiques i democràtiques. En aquest sentit, Som Energia funciona com un espai d’experimentació de noves formes de governança econòmica, tot i que la seva capacitat transformadora continua condicionada per un marc regulador i polític que respon majoritàriament a lògiques de mercat convencional.

Un dels principals reptes identificats és la tensió entre creixement i democràcia interna. A mesura que la cooperativa s’expandeix, es fa més difícil mantenir la proximitat amb les persones sòcies i evitar processos de burocratització o tecnificació de la presa de decisions, una tensió habitual en organitzacions de l’ESS que operen en sectors estratègics.

Així mateix, la digitalització i la relació amb les administracions públiques obren oportunitats però també nous reptes. D’una banda, les eines digitals poden facilitar la participació i la transparència; de l’altra, poden generar noves dependències tecnològiques i formes d’exclusió. Paral·lelament, la contractació pública apareix com una via clau per ampliar l’impacte de la cooperativa, però també pot comportar el risc d’haver-se d’adaptar a criteris de licitació que no sempre reconeixen adequadament el valor social i democràtic del model cooperatiu.

En conjunt, Som Energia evidencia que la transició energètica només serà realment justa si incorpora, més enllà de la dimensió tecnològica, nous models de governança, instruments de política pública alineats amb l’Economia Social i Solidària i mecanismes econòmics que reforcin la democràcia econòmica.

Tal com adverteix la pròpia cooperativa, resulta clau evitar “reproduir models centralitzats o purament mercantils sota una aparença verda” (Som Energia, entrevista pròpia, 2026), ja que aquest és un dels principals riscos de la transició energètica actual.

Per tant, Som Energia no només representa una alternativa dins del mercat energètic, sinó també una proposta de transformació sistèmica que posa de manifest que la transició ecosocial depèn, en última instància, de la capacitat de les institucions i de la societat per redefinir què entenem per valor econòmic, sostenibilitat i democràcia en el segle XXI.

Bibliografia

• Articles, V. T. E. (2025). Monedes socials i alternatives. Valors. https://valors.org/monedes-socials-i-alternatives/
• Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Enregistrament de vídeo]. Universitat Oberta de Catalunya.
• European Commission. (2021). Building an economy that works for people: Action plan for the social economy. Publications Office of the European Union. an action plan for the social economy – European CommissionEuropean Commissionhttps://ec.europa.eu › social › BlobServlet
• Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5–31. https://doi.org/10.7203/CIRIEC-E.102.18429
• Generalitat de Catalunya. (2023). Ateneus Cooperatius i transició ecosocial. Generalitat de Catalunya.
• J.-L. Laville, J.-L. (2004). Economía social y solidaria: Una visión europea. Altamira.
• Renau Cano, M., Fuster Morell, M., & Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics, 15. Universitat Oberta de Catalunya.
• Serrano Bosch, E. (2023). Corporate culture, change management and digital sustainability (PID_00304455). Universitat Oberta de Catalunya.
• Som Energia. (2024). Memòria social 2024. Som Energia Cooperativa. https://www.somenergia.coop/es/cooperativa/memoria-social
• Som Energia. (2026). Qui som i què fem. https://www.somenergia.coop/
• Som Energia. (s.f.). Impulsem l’Economia Social i Solidària. https://www.somenergia.coop/
• Som Connexió & Som Energia. (2022). Col·laboració entre cooperatives per impulsar serveis digitals i de telecomunicacions sostenibles.
• Xarxanet. (s.f.). El valor de les monedes complementàries en les entitats. https://xarxanet.org/noticies/economic/el-valor-de-les-monedes-complementaries-en-les-entitats
• Diputació de Barcelona. (s.f.). Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat. https://www.diba.cat/ca/web/comerc/-/monedes-complementaries

Ús d’intel·ligència artificial en l’elaboració del treball

En aquest treball s’ha utilitzat intel·ligència artificial com a eina de suport metodològic i de redacció. Concretament, ha servit per ajudar en la formulació inicial de preguntes per tractar amb personal de Som Energia, en l’organització i estructuració de l’informe, així com en la revisió i millora de la coherència i claredat del text final. La informació ha estat contrastada amb fonts acadèmiques i documentals, i l’ús de la IA s’ha entès com un suport per optimitzar el procés de treball i la qualitat comunicativa del resultat final.

En barris marcats per la vulnerabilitat social, la precarietat laboral i les desigualtats estructurals, el fet de trobar feina sovint no és només una qüestió de caràcter econòmic. També implica recuperar autoestima, estabilitat emocional, xarxa comunitària i oportunitats de futur. En aquest context va néixer Comunitat Activa, un projecte impulsat pel Grup ABD al barri de la Torrassa, a l´Hospitalet amb l´objectiu d´acompanyar persones en situació de vulnerabilitat cap a uns processos d´inclusió social i laboral.

Més que un servei d´orientació laboral, representa una manera diferent d´entendre l´economia, el treball i la intervenció social. El projecte situa les persones al centre i construeix itineraris personalitzats que combinen formació, suport social, orientació laboral i participació comunitària. Tot això connecta clarament amb els principis de l´Economia Social i Solidària (ESS), un model que prioritza el benestar col·lectiu i l´impacte social per damunt del benefici econòmic.

Una economia basada en les persones

La pràctica diària de Comunitat Activa exemplifica molts dels valors fonamentals de l´ESS: equitat, participació, sostenibilitat, arrelament al territori i cohesió social. A diferència dels models assistencials i que estan orientats al mercat laboral, el projecte entén que la inclusió no depèn d´aconseguir una feina sinó també de garantir unes condicions mínimes de dignitat i estabilitat.

Un dels exemples mes innovadors és la botiga social impulsada pel projecte, es tracta d´un espai a on les persones participants poden accedir setmanalment a productes bàsics d´alimentació i higiene mitjançant una moneda social interna, amb aquest sistema no només ajuda a cobrir les necessitats bàsiques sinó que redueix la pressió econòmica durant els itineraris formatius o laborals.

Tal com em  va comentar la Nuria (responsable de Comunitat Activa) en el seu correu de retorn “la finalitat de la botiga és que puguin iniciar i finalitzar els itineraris d´inserció i formació sense les pressions econòmiques fregides de la manca de feina.”

Aquest model també connecta amb formes alternatives de consum responsable i economia comunitària. Aquesta botiga s´abasteix dels Bancs dels Aliments, de donacions de comerços i compres realitzades a petites cooperatives i així genera una xarxa econòmica mes sostenible i arrelada al territori. També es reflecteix gràcies a la participació activa de les persones usuàries, les que reben un suport social són convidades a participar en tallers i fires i d´aquesta manera es reforça el sentiment de pertinença.

Inclusió social, feminisme i dret a una vida digna

El projecte treballa sense problemàtiques estructurals relacionades amb la pobresa, l´exclusió social, la bretxa digital, la desigualtat de gènere o la vulnerabilitat energètica.

La Núria va comentar que aquestes tasques estaven directament connectades amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l´Agenda 2030. El projecte contribueix a l´ODS 1 (fi de la pobresa), l´ODS (fam zero), l´ODS 4 (educació de qualitat). L´ODS 5 (igualtat de gènere), l´ODS 8 (treball digne) i l´ODS 10 (reducció de desigualtats).

La perspectiva feminista és especialment rellevant si es té en compte que un 70% aproximadament de les persones ateses són dones, incorpora una mirada d´apoderament i autonomia econòmica que entén la inserció laboral com una eina de transformació social. També desenvolupen formacions d´alfabetització en català i castellà, competències digitals i d´aquesta manera facilita l´accés a una educació inclusiva i adaptada a les necessitats del territori.

També em va destacar el programa de pobresa energètica obert al barri, destinat a reduir consums i millorar tarifes energètiques per a famílies vulnerables.

Digitalització: eina d´inclusió o risc d´exclusió?

Com altres organitzacions, han incorporat d´una manera progressiva eines digitals per a poder millorar la gestió dels itineraris i el seguiments dels usuaris/àries, els permet una major eficiència i facilita el desenvolupament de competències digitals cada vegada més necessàries en el mercat labora d´avui en dia.

També els ha plantejat algun que altre repte, com el risc de que les persones amb menys accés a tecnologia o amb dificultats quedin encara més excloses. I també el perill de deshumanitzar aquests processos que necessiten proximitat, confiança i acompanyament personal. Per a ells eñ repte a part de digitalitzar-se ha estat fer-ho des d´una perspectiva inclusiva i coherent amb els valors de l´ESS.

Polítiques públiques i ESS: oportunitats i límits

El projecte està relaciona d´una manera estreta amb els grans marcs institucionals i polítiques públiques vinculades a la inclusió social i l´economia social

En el context català la iniciativa com els Ateneus Cooperatius poden reforçar aquest tipus de projectes facilitant xarxes, recursos o col·laboracions territorials, a nivell d´Europa, el Pla d´Acció per a l´Economia Social reconeix el paper de les entitats socials com a agents claus de cohesió.

Però com va comentar la Nuria en la visita que vaig tenir a la seva entitat continuen depenent molt del finançament públic, tota la seva burocràcia administrativa i les dificultats d´accés a determinats programes o subvencions. Per tant, hi ha una contradicció, les institucions reconeixen el valor transformador de l´ESS però la burocràcia administrativa afavoreix a les organitzacions amb més recursos tècnics i financers.

La contractació pública com eina de transformació social

Mantenen una relació estreta amb les diferents administracions públiques a través de programes i iniciatives vinculades a la inclusió social i laboral. Amb aquesta vinculació queda en evidència la importància del suport institucional en la sostenibilitat del projecte. La contractació pública responsable podria representar una oportunitat important per ampliar l´impacte social de l´entitat, mitjançant clàusules socials i ambientals les administracions poden prioritzar organitzacions que generin inclusió laboral i un retorn social.

També apareixen dificultats com poden ser els processos de licitació ja que normalment impliquen una càrrega burocràtica i competència desnivellada amb grans empreses o entitats amb més estructura administrativa, això els pot dificultar que una entitat com ells puguin accedir en les mateixes condicions a concursos públic tot i que tenen un gran valor social. Només serà transformadora si incorporen criteris socials i simplifica l´accés de les entitats de l´ESS als recursos públics.

Més enllà de la inserció laboral

La conversa amb la Nuria dona per evidència que no entenen la inserció laboral com un accés a la feina, sinó com un procés integral de participació comunitària, moltes de les persones arriben amb situacions de vulnerabilitat que afecten l´àmbit econòmic, el formatiu i el social.

Per això, el projecte combina orientació laboral amb suport social, formació i cobertura de necessitats bàsiques.

L´experiència que m´ha donat el fet de poder visitar l´entitat m´ha fet veure les limitacions amb les que conviuen, tot i la seva alta capacitat transformadora, la sostenibilitat del projecte continuada condicionada pers factors com el finançament públic, la disponibilitat de recursos i les dificultats administratives. Això posa de manifest que la transformació social no pot recaure exclusivament en les organitzacions del tercer sector sinó que necessita també un suport institucional estable i unes polítiques públiques realment accessibles i compromeses amb l´Economia Social i Solidària.

Per a l´elaboració del informe he utilitzat la IA com una eina de suport en la millora del contingut. També m´ha ajudat a donar una visió més professional al text. L´informe final s´ha fet a partir de la recerca d´informació pròpia, fonts acadèmiques i institucionals i també per la informació facilitada directament per Comunitat Activa mitjançant correu electrònic i una visita a la seva entitat. El contingut generat amb l´ajuda de la IA ha estat revisat i adaptat manualment abans d´incorporar-ho al informe final.

BIBLIOGRAFIA

Alcañiz, G. (s. f.). Las monedas sociales en la Economía Social y Solidaria. Universidad Complutense de Madrid. https://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/download/65615/4564456552230/4564456575464

Ajuntament de Barcelona. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària? https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria

BLOC4BCN. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots. https://bloc4.coop/ess/

Comunitat Activa. (s. f.). LinkedIn – Comunitat Activa. LinkedIn. https://www.linkedin.com/showcase/comunitat-activa/

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris.

Cristina Enea Fundazioa. (s. f.). ¿Qué son las monedas complementarias? https://www.cristinaenea.eus/es/download/contenidos/ficheros/Monedas_peq_CAST.pdf

Fundación Salud y Comunidad. (2024). Experiències d’inserció sociolaboral. https://www.fsyc.org

Grup ABD. (s. f.). Comunidad Activa. https://abd.ong/programas/comunidad-activa/

Grup ABD. (s. f.). Comunitat Activa: programa d’inserció sociolaboral. https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/

Grup ABD. (s. f.). Història de l’entitat. https://abd.ong/ca/historia/

Grup ABD. (s. f.). L’equip. https://abd.ong/ca/equip/

Grup ABD. (2023, 30 març). Comunitat Activa Sants es trasllada a un espai nou, més ampli, per implementar nous projectes d’inserció sociolaboral. https://abd.ong/ca/desigualtat/comunitat-activa-sants-es-trasllada-a-un-espai-nou-mes-ampli-per-implementar-nous-projectes-dinsercio-sociolaboral/

Grup ABD. (2024, 27 novembre). Comunitat Activa organitza una sessió d’entrevistes ràpides per facilitar l’ocupabilitat. https://abd.ong/ca/inclusio-i-pobresa/comunitat-activa-organitza-una-sessio-dentrevistes-rapides-per-facilitar-locupabilitat/

Grup ABD. (2025). “Tejiendo futuro”: nova línia d’actuació de Comunitat Activa orientada especialment a les persones en situació administrativa irregular. https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/tejiendo-futuro-la-nueva-apuesta-de-comunitat-activa-orientada-especialmente-a-las-personas-en-situacion-administrativa-irregular/

Grup ABD. (2026). Programa Orienta en Comunitat Activa. https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/el-programa-orienta-del-soc-ya-esta-en-marcha-en-comunitat-activa-sants/

Socioeco. (s. f.). Monedas complementarias, una herramienta de la transición económica. https://www.socioeco.org/bdf_dossier-20_es.html

YouTube. (s. f.). Vídeo de presentació de Comunitat Activa [Vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=L9WPUgEnnr0

Entrevista, visita i intercanvi d’informació amb Núria, responsable de Comunitat Activa, realitzada durant l’elaboració del treball acadèmic (2026).

1. Introducció

En les darreres dècades, l’Economia Social i Solidària (ESS) ha adquirit una rellevància creixent com a alternativa als models econòmics tradicionals. Aquest model econòmic prioritza les persones, la sostenibilitat i el compromís comunitari per sobre del benefici econòmic, promovent formes d’organització més democràtiques, participatives i arrelades al territori.

En un context marcat per la digitalització, la crisi climàtica i les desigualtats socials, les cooperatives desenvolupen un paper especialment rellevant com a agents de transformació social, cohesió territorial i innovació comunitària. Aquest és el cas de l’Crisàlide Comunicació, una cooperativa de comunicació creativa i social que treballa amb administracions públiques, entitats socials i projectes comunitaris amb l’objectiu de generar impacte positiu a través de la comunicació.

Més enllà de desenvolupar serveis comunicatius, Crisàlide construeix narratives vinculades a la participació ciutadana, la cultura, la perspectiva feminista i la justícia social. Això converteix la comunicació en una eina política i transformadora capaç de donar visibilitat a col·lectius i realitats sovint invisibilitzades pels grans mitjans i les dinàmiques comunicatives convencionals.

L’objectiu d’aquest article és elaborar una síntesi crítica dels aprenentatges desenvolupats al llarg del curs, relacionant el cas de Crisàlide Comunicació amb els principals continguts treballats: els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques, les monedes socials i els grans marcs de política pública vinculats a l’economia social.

Així mateix, es pretén analitzar el potencial transformador de la cooperativa i reflexionar sobre els reptes i oportunitats que afronten les entitats socials en un context cada vegada més condicionat per les plataformes digitals i les dinàmiques institucionals. 

2. Comunicació cooperativa i transformació social

Crisàlide Comunicació és una cooperativa de comunicació creativa i social situada a Catalunya que desenvolupa projectes vinculats a la participació ciutadana, la cultura i la transformació social. La seva activitat es basa en la creació de continguts audiovisuals, processos participatius i estratègies de comunicació amb impacte comunitari.

La cooperativa s’identifica clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, ja que prioritza la cooperació, la sostenibilitat i el compromís comunitari per sobre de la lògica purament mercantil. Aquest model empresarial alternatiu permet desenvolupar una activitat econòmica orientada al bé comú i a la generació d’impacte positiu sobre el territori.

A diferència de moltes empreses convencionals del sector comunicatiu, Crisàlide no entén la comunicació únicament com una eina comercial, sinó com un instrument capaç de generar canvi social. En aquest sentit, la comunicació és concebuda com una eina política i social orientada a generar narratives alternatives, fomentar processos participatius i donar visibilitat a col·lectius invisibilitzats.

Aquest posicionament resulta especialment rellevant en un context mediàtic fortament condicionat per grans plataformes digitals i models comunicatius orientats a la viralitat i la rendibilitat econòmica.

A més, el model cooperatiu permet desenvolupar una estructura organitzativa més horitzontal i democràtica. La participació col·lectiva en la presa de decisions i el treball col·laboratiu reforcen la coherència entre els valors defensats per la cooperativa i les seves pràctiques internes.

La cooperativa també manté una relació estreta amb altres entitats socials, culturals i comunitàries, contribuint a reforçar les xarxes de cooperació territorial pròpies de l’ESS. Aquesta dimensió comunitària reforça el seu paper com a agent de transformació social i no únicament com a empresa de serveis. 

3. La digitalització com a oportunitat i espai de tensions

La digitalització ocupa un paper central en el funcionament de Crisàlide Comunicació. Les tecnologies digitals permeten produir, gestionar i distribuir continguts audiovisuals, així com coordinar el treball col·laboratiu entre les membres de la cooperativa.

Des d’una perspectiva positiva, la digitalització ofereix grans oportunitats per ampliar l’impacte social dels projectes desenvolupats per la cooperativa. Les plataformes digitals permeten arribar a audiències diverses sense limitacions geogràfiques i faciliten la difusió de narratives vinculades a la justícia social, el feminisme o l’antiracisme.

A més, els nous formats digitals, com el contingut multimèdia, l’storytelling audiovisual o les xarxes socials, incrementen la capacitat d’interacció amb el públic i reforcen el potencial transformador del missatge.

Tanmateix, aquest procés també genera tensions importants. Una de les principals problemàtiques és la dependència de plataformes digitals corporatives com Instagram, Facebook o YouTube. Aquesta dependència no és únicament tecnològica, sinó també ideològica i comunicativa, ja que els algoritmes condicionen quins continguts obtenen visibilitat i quins queden invisibilitzats.

Això genera contradiccions amb els valors de l’Economia Social i Solidària, perquè moltes cooperatives es veuen obligades a adaptar els seus continguts a les dinàmiques imposades per les plataformes digitals per mantenir la seva presència pública. En conseqüència, existeix el risc de simplificar o despolititzar els missatges transformadors per augmentar-ne la visibilitat.

Paral·lelament, la digitalització també planteja altres reptes importants, com la hiperconnectivitat, la precarització laboral o la sobrecàrrega de treball derivada de la necessitat de mantenir una presència digital constant.

Davant aquesta situació, resulta fonamental que cooperatives com Crisàlide desenvolupin estratègies digitals coherents amb els principis de l’ESS. Això implica apostar per eines digitals lliures, reforçar la sobirania tecnològica i promoure una gestió més ètica de les dades i dels processos comunicatius.

No obstant això, aquestes alternatives continuen trobant limitacions importants pel que fa a usabilitat, recursos econòmics i capacitat de competir amb les grans plataformes digitals dominants.

Per tant, la digitalització representa simultàniament una oportunitat de transformació i un espai de tensions per a les cooperatives de comunicació social. El principal repte consisteix a trobar un equilibri entre l’aprofitament de les potencialitats tecnològiques i el manteniment de la coherència amb els valors transformadors de l’organització. 

4. Finances ètiques, monedes socials i economia comunitària

Un altre dels aspectes treballats durant el curs ha estat el paper de les finances ètiques i les monedes socials dins l’Economia Social i Solidària.

Les finances ètiques representen una alternativa al sistema financer convencional perquè prioritzen criteris socials, ambientals i comunitaris en la gestió dels recursos econòmics. Entitats com Coop57 o Fiare Banca Etica exemplifiquen aquest model de finançament responsable orientat a generar impacte social positiu.

En el cas de Crisàlide Comunicació, aquests principis encaixen amb la seva manera d’entendre l’activitat econòmica i la cooperació territorial.

Pel que fa a les monedes socials, aquestes es presenten com a eines capaces de reforçar el teixit econòmic local i fomentar relacions basades en la cooperació i la reciprocitat.

L’anàlisi DAFO elaborat sobre Crisàlide Comunicació mostra que la cooperativa disposa de diverses fortaleses per participar en iniciatives d’aquest tipus, especialment la seva experiència en treball col·laboratiu, la seva capacitat comunicativa i el seu alineament amb els valors de l’ESS. 

Tanmateix, també existeixen dificultats importants, com la manca de coneixement tècnic específic, la necessitat d’assolir una massa crítica suficient d’usuaris o la dependència persistent de la moneda convencional. 

Malgrat aquestes limitacions, les monedes socials poden contribuir a reforçar la resiliència econòmica i les xarxes comunitàries, especialment en contextos de crisi o vulnerabilitat social.

En aquest sentit, és important entendre aquestes iniciatives no com una substitució del sistema econòmic convencional, sinó com a instruments complementaris orientats a enfortir les economies locals i les dinàmiques cooperatives.

5. Crisàlide Comunicació i els grans marcs de política pública

L’activitat de Crisàlide Comunicació es relaciona amb diversos marcs institucionals i polítiques públiques vinculades a l’Economia Social i Solidària.

En primer lloc, la cooperativa s’alinea amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible impulsats per l’Nacions Unides, especialment:

• l’ODS 8, vinculat al treball digne i el creixement sostenible;
• l’ODS 10, relacionat amb la reducció de les desigualtats;
• l’ODS 11, orientat a les comunitats sostenibles;
• i l’ODS 16, relacionat amb la participació democràtica i les institucions sòlides.

A través dels seus projectes comunicatius, Crisàlide contribueix a generar narratives inclusives, participatives i orientades a la cohesió social.

La cooperativa també es relaciona amb les polítiques impulsades per la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, que promouen la consolidació de projectes cooperatius i l’enfortiment de l’economia social al territori català.

Aquestes polítiques públiques resulten especialment importants perquè ofereixen assessorament, formació i suport a entitats que sovint disposen de menys recursos econòmics i tècnics que les empreses convencionals.

Paral·lelament, Crisàlide podria beneficiar-se de programes vinculats al PERTE de l’Economia Social i de les Cures impulsat pel Govern d’Espanya, especialment en àmbits relacionats amb la digitalització, la innovació comunicativa i la sostenibilitat.

A escala europea, el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea reconeix les cooperatives com a agents clau d’una economia més inclusiva i sostenible.

No obstant això, tot i l’existència d’aquests marcs institucionals, moltes cooperatives continuen trobant dificultats importants per accedir a determinats recursos, línies de finançament o processos administratius. Això evidencia que encara existeix una distància significativa entre el reconeixement institucional de l’ESS i les condicions reals de desenvolupament de moltes entitats socials. 

6. La contractació pública com a eina de transformació

Un dels aspectes més rellevants dins les polítiques públiques vinculades a l’Economia Social i Solidària és la contractació pública responsable.

En el cas de Crisàlide Comunicació, la relació amb administracions públiques forma part de la seva activitat habitual, especialment en projectes culturals, participatius i comunitaris.

La contractació pública pot representar una oportunitat important per reforçar la sostenibilitat econòmica de la cooperativa i ampliar el seu impacte social. La incorporació de clàusules socials, ambientals i ètiques dins les licitacions públiques podria facilitar l’accés de cooperatives com Crisàlide a concursos públics en condicions més equitatives.

Tanmateix, també existeixen contradiccions i limitacions importants. Moltes licitacions continuen afavorint grans empreses amb més capacitat tècnica, econòmica i administrativa, dificultant l’accés de cooperatives petites als concursos públics.

A més, la dependència excessiva de projectes institucionals podria generar tensions respecte a l’autonomia crítica de la cooperativa o condicionar part dels seus continguts i línies de treball.

Per tant, la contractació pública responsable té un gran potencial transformador, però només serà efectiva si incorpora mecanismes reals que afavoreixin l’accés de les entitats de l’ESS i reconeguin el seu impacte social més enllà dels criteris estrictament econòmics. 

7. Interacció amb l’entitat

Durant el procés d’elaboració d’aquest treball s’ha intentat establir contacte amb l’Crisàlide Comunicació mitjançant correu electrònic amb l’objectiu de contrastar informació i enriquir l’anàlisi desenvolupada.

Tanmateix, en el moment de finalitzar aquest article no s’ha obtingut resposta per part de l’entitat.

Malgrat això, l’anàlisi s’ha desenvolupat a partir de la informació pública disponible al seu web oficial, així com dels materials i projectes accessibles relacionats amb la seva activitat. 

Aquesta aproximació ha permès identificar els principals valors, objectius i reptes de la cooperativa, especialment pel que fa a la comunicació transformadora, la digitalització i el treball comunitari. 

8. Conclusions

El cas de Crisàlide Comunicació exemplifica les potencialitats i contradiccions de les cooperatives de comunicació dins l’Economia Social i Solidària.

La seva activitat demostra que és possible construir models comunicatius més democràtics, participatius i orientats al bé comú, generant narratives alternatives i reforçant les xarxes comunitàries.

Al mateix temps, la cooperativa afronta tensions importants derivades de la digitalització, la dependència de plataformes corporatives i les limitacions institucionals que continuen afectant moltes entitats de l’ESS.

L’anàlisi desenvolupada també evidencia la importància de les polítiques públiques, com els ODS, els Ateneus Cooperatius, el PERTE o el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social, en la consolidació d’aquest tipus de projectes.

No obstant això, el suport institucional només serà realment transformador si es tradueix en mecanismes efectius d’accés al finançament, contractació pública responsable i reconeixement del valor social generat per les cooperatives.

En definitiva, el futur de projectes com Crisàlide Comunicació dependrà no només de la seva capacitat d’innovació i adaptació digital, sinó també del desenvolupament d’un ecosistema polític, econòmic i social capaç de reforçar l’Economia Social i Solidària com una alternativa real als models econòmics dominants.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

• Abad, G. G. (2026b, febrero 4). ¿Por qué el 70% de las pymes carece de confianza en su transformación digital? Sage Advice España. https://www.sage.com/es-es/blog/dificultades-en-la-transformacion-digital-de-las-pymes
• Economia Social i Solidària | Ajuntament de Barcelona. (s. f.). https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria
• Banco de España. (s. f.). Banco de España. https://www.bde.es/wbe/es
• Inicio | Coop57. (s. f.). https://www.coop57.coop/
• Crisàlide Comunicació. (2026, 16 febrero). Crisàlide Comunicació – Cooperativa de comunicació creativa i social. Cooperativa de Comunicació Crisàlide. https://crisalidecomunicacio.com/
• Del Solar, M. (2025, 10 febrero). El impacto de la digitalización en la mejora continua. ZEO Technology. https://zeotechnology.com/blog/digitalizacion-industrial-mejora-continua
• 5 ejemplos de transformación digital que debes conocer – Dimensiona. (s. f.). https://www.dimensiona.com/es/ejemplos-de-transformacion-digital
• Fiare Banca Etica és un banc cooperatiu i independent. Banca Etica Espanya. (2026, 27 abril). Fiare Banca Etica. https://www.fiarebancaetica.coop/ca
• GestorWeb. (2025, 22 mayo). 9 beneficios de la digitalización en las empresas. Servicios Empresariales Cámara de Madrid. https://serviciosempresariales.camaramadrid.es/9-beneficios-digitalizacion-empresas
• Social Economy Action Plan. (2026, 30 marzo). Employment, Social Affairs And Inclusion. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/eu-employment-policies/social-economy-and-inclusive-entrepreneurship/social-economy-action-plan_en
• Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. (2026, 4 mayo). XES | Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. XES. https://xes.cat/