Quan la transició energètica és també una qüestió democràtica

En un context marcat per la crisi climàtica, l’encariment de l’energia i la creixent desconfiança envers les grans corporacions elèctriques, Som Energia s’ha consolidat com una de les experiències més rellevants de democràcia energètica dins l’Economia Social i Solidària (ESS) catalana i estatal. Fundada a Girona l’any 2010, la cooperativa va néixer amb la voluntat de demostrar que era possible construir una alternativa real al model energètic convencional: un model basat en energies renovables, governança democràtica i participació ciutadana.

Tanmateix, reduir Som Energia a una simple comercialitzadora d’electricitat verda seria insuficient. El projecte representa també una proposta política i social sobre com organitzar sectors estratègics des de la lògica del bé comú i no únicament des del benefici econòmic. En un mercat històricament dominat per grans oligopolis, la cooperativa planteja una pregunta de fons: és possible democratitzar l’energia?

Aquesta qüió és especialment rellevant en l’actual context de transició ecosocial. La descarbonització de l’economia no implica només substituir combustibles fòssils per energies renovables, sinó també decidir qui controla aquestes infraestructures, qui participa en les decisions i qui es beneficia dels processos de transformació energètica.

En aquest sentit, Som Energia exemplifica una de les grans tensions de la transició ecològica contemporània: la diferència entre una transició verda purament tecnològica i una transició energètica democràtica i socialment justa.

Més que energia verda: una proposta de democràcia econòmica

Des dels seus inicis, Som Energia ha intentat construir un model energètic alternatiu basat en els principis cooperatius i en els valors de l’ESS (Som Energia, 2026). La cooperativa opera sota el principi d’“una persona, un vot”, prioritzant la participació democràtica per sobre del pes del capital aportat.

Aquesta estructura permet que les persones sòcies no siguin només consumidores d’electricitat, sinó participants actives en la presa de decisions, la definició estratègica i el desenvolupament de projectes energètics col·lectius.

Durant la conversa mantinguda amb una treballadora de Som Energia per aquest treball, m’explicava que la cooperativa entén la transició energètica “com una eina per impulsar una transformació social més profunda”, basada en “la democràcia, la participació, la sostenibilitat i la posada de les persones al centre”. Aquesta mirada evidencia que l’energia no és concebuda únicament com un producte de mercat, sinó com un bé comú amb implicacions socials, territorials i democràtiques.

El model cooperatiu també contribueix a generar impacte territorial. Els grups locals de Som Energia desenvolupen activitats de sensibilització, divulgació energètica i participació comunitària que reforcen el teixit social i promouen una major alfabetització energètica de la ciutadania.

A més, la cooperativa participa activament en dinàmiques d’intercooperació amb altres entitats de l’ESS, especialment amb iniciatives com Som Connexió o Coop57 (Som Energia, s.f.). Aquestes aliances reforcen la idea que la transformació ecosocial no pot dependre d’organitzacions aïllades, sinó de la construcció d’ecosistemes econòmics cooperatius capaços de generar alternatives integrals.

Tanmateix, el creixement de la cooperativa també genera tensions internes. Tal com reconeix la mateixa entitat, un dels principals reptes és evitar que l’augment de dimensió comporti processos de burocratització o una major distància entre les persones sòcies i els espais reals de decisió. Aquest risc és especialment rellevant dins de les organitzacions de l’ESS que operen en sectors altament tecnificats i regulats.

Digitalització i sobirania tecnològica: oportunitats i contradiccions

La digitalització és avui una dimensió estratègica per a qualsevol organització cooperativa de gran escala, i Som Energia no n’és una excepció. La gestió de contractes, la comunicació amb les persones sòcies, la facturació, les assemblees virtuals o els espais de participació depenen cada vegada més d’infraestructures digitals.

Des de la cooperativa es considera que les eines digitals poden reforçar la participació, connectar millor els grups locals i facilitar la implicació de persones joves dins la governança cooperativa. Segons m’explica durant l’entrevista, la digitalització és clau “per mantenir l’esperit horitzontal de la cooperativa encara que creixem en nombre de persones i complexitat organitzativa”.

No obstant això, aquest procés també incorpora contradiccions importants. La digitalització pot ampliar la participació, però també pot generar exclusió per a persones amb menys competències digitals o menor accés tecnològic. Així mateix, l’ús d’eines digitals centralitzades pot provocar noves dependències respecte a grans plataformes tecnològiques privades.

Per aquest motiu, Som Energia afirma que la sobirania tecnològica és una preocupació estratègica. La cooperativa intenta evitar “dependències excessives de grans plataformes tecnològiques” i aposta, sempre que és possible, per eines més alineades amb els valors del procomú digital i del cooperativisme de plataforma.

Aquest aspecte és especialment rellevant perquè mostra que la transició ecosocial no és únicament energètica, sinó també tecnològica (Serrano Bosch, 2023). Les infraestructures digitals condicionen cada vegada més la participació democràtica, la transparència i la distribució del poder dins les organitzacions.

En aquest sentit, Som Energia connecta amb debats contemporanis sobre sobirania digital, governança democràtica de les plataformes i alternatives tecnològiques cooperatives, tal com plantegen Fuster Morell, Espelt i Renau Cano (2021) i Renau Cano, Fuster Morell i Espelt (2021).

Som Energia davant els grans marcs institucionals

L’activitat de Som Energia s’emmarca clarament dins de les principals estratègies internacionals vinculades a la sostenibilitat i l’economia social.

En relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la cooperativa contribueix especialment a (Nacions Unides, 2015):

• l’ODS 7, promovent energia assequible i renovable;
• l’ODS 12, impulsant models de consum responsable;
• l’ODS 13, fomentant l’acció climàtica;
• i l’ODS 16, reforçant formes de governança participativa i democràtica.

A escala europea, el Pla d’Acció per a l’Economia Social 2021–2027 reconeix explícitament el paper de les organitzacions de l’ESS en la construcció d’economies més verdes, inclusives i resilients (European Commission, 2021). En aquest marc, Som Energia representa un exemple clar de com les cooperatives poden actuar com a agents estratègics dins la transició energètica.

No obstant això, també apareixen limitacions importants. Molts programes europeus i estatals de transició energètica continuen afavorint grans inversions industrials i empreses amb elevada capacitat financera i administrativa.

Aquest fenomen es pot observar parcialment en programes com el PERTE d’Energies Renovables, Hidrogen Verd i Emmagatzematge. Tot i obrir oportunitats per a projectes cooperatius o comunitaris, aquests mecanismes sovint presenten barreres burocràtiques i escales d’inversió difícils d’assumir per iniciatives de l’ESS.

Això evidencia una contradicció recurrent en moltes polítiques verdes contemporànies: es promou discursivament una transició justa i participativa, però els instruments econòmics i administratius continuen afavorint actors corporatius de gran dimensió.

Contractació pública: oportunitat transformadora o risc de mercantilització?

Un dels aspectes més rellevants del debat actual sobre ESS i transició ecosocial és el paper de la contractació pública. Les administracions gestionen una part molt significativa de la despesa energètica del país i, per tant, poden actuar com a agents clau per transformar el mercat.

En el cas de Som Energia, la compra pública responsable podria convertir-se en una eina estratègica per ampliar l’impacte social i ambiental de la cooperativa. La incorporació de clàusules socials, ambientals i democràtiques dins les licitacions energètiques permetria valorar aspectes que habitualment queden invisibilitzats en els concursos tradicionals: governança democràtica, retorn social, participació ciutadana o arrelament territorial.

Això podria facilitar que cooperatives com Som Energia esdevinguessin proveïdores estables d’ajuntaments, escoles, equipaments municipals o institucions públiques.

Durant la conversa, s’afirmava que la col·laboració amb institucions públiques “serà cada vegada més important, especialment en el context actual de transició energètica i desplegament de comunitats energètiques”. També subratllen que aquestes aliances només tenen sentit si respecten principis com “la participació ciutadana, la transparència, el retorn social i el control democràtic dels projectes”.

Aquest posicionament és especialment significatiu perquè mostra que Som Energia no busca simplement ampliar mercat, sinó influir en la manera com s’organitza la política energètica pública.

Tanmateix, les barreres continuen sent importants. Els sistemes de licitació sovint prioritzen el criteri econòmic per sobre de l’impacte social o comunitari. A més, les exigències administratives i burocràtiques poden afavorir grans operadores amb més recursos tècnics i financers.

En aquest sentit, la contractació pública es converteix en un espai de tensió política. Pot actuar com una eina transformadora per consolidar models energètics democràtics, però també podria empènyer les cooperatives cap a dinàmiques de professionalització excessiva o dependència institucional.

Això planteja una pregunta de fons especialment rellevant: fins a quin punt és possible escalar iniciatives cooperatives sense perdre part de la seva autonomia transformadora?

Finances ètiques, comunitats locals i economies resilients

Tot i que les monedes socials o els sistemes econòmics comunitaris no formen part central de l’activitat de Som Energia, la cooperativa comparteix moltes de les lògiques pròpies de les finances ètiques i de les economies de proximitat (Articles, 2025; Xarxanet, s.f.). Aquesta dimensió és clau per entendre que la transició ecosocial no es pot limitar a la producció d’energia renovable, sinó que implica també una transformació profunda dels mecanismes de finançament, circulació de recursos i generació de confiança econòmica.

En aquest sentit, Som Energia s’inscriu en una lògica més àmplia d’economia comunitària, en què el capital no es concep únicament com un instrument d’inversió, sinó com una eina de participació i corresponsabilitat col·lectiva. Els projectes de generació renovable impulsats per la cooperativa, sovint possibles gràcies a l’aportació de les persones sòcies i a mecanismes de finançament col·lectiu, exemplifiquen aquesta idea d’economia arrelada al territori i orientada al bé comú.

Tanmateix, aquest potencial transformador continua sent parcial mentre les finances ètiques operin en un sistema financer més ampli que no ha estat estructuralment transformat. Això situa iniciatives com Som Energia en un espai de tensió entre la innovació social i els límits institucionals del model econòmic dominant, on la capacitat d’escala i incidència depèn en gran mesura de marcs regulatoris i polítics que sovint no estan alineats amb la lògica de l’ESS.

Conclusions: entre la democràcia energètica i els límits del sistema

Som Energia constitueix avui una de les experiències més sòlides i reconegudes de l’Economia Social i Solidària aplicada al sector energètic. La cooperativa ha demostrat que és viable desenvolupar un model de comercialització d’energia renovable basat en la participació democràtica, la transparència i la primacia de les persones per sobre del capital.

Tanmateix, el seu valor més rellevant no rau únicament en la comercialització d’energia verda, sinó en la capacitat de qüestionar el model energètic convencional i introduir criteris de democràcia econòmica en un sector històricament concentrat i dominat per grans actors privats.

Tal com expressa la pròpia cooperativa, la transició energètica “sempre l’hem concebut com una eina per impulsar una transformació social més profunda” (Som Energia, entrevista pròpia, 2026), fet que reforça la seva dimensió no només econòmica, sinó també política i social dins la transició ecosocial.

L’anàlisi realitzada permet concloure que la transició ecosocial no pot entendre’s com un simple procés tecnològic o de substitució de fonts energètiques, sinó com una transformació profunda de les estructures institucionals, econòmiques i democràtiques. En aquest sentit, Som Energia funciona com un espai d’experimentació de noves formes de governança econòmica, tot i que la seva capacitat transformadora continua condicionada per un marc regulador i polític que respon majoritàriament a lògiques de mercat convencional.

Un dels principals reptes identificats és la tensió entre creixement i democràcia interna. A mesura que la cooperativa s’expandeix, es fa més difícil mantenir la proximitat amb les persones sòcies i evitar processos de burocratització o tecnificació de la presa de decisions, una tensió habitual en organitzacions de l’ESS que operen en sectors estratègics.

Així mateix, la digitalització i la relació amb les administracions públiques obren oportunitats però també nous reptes. D’una banda, les eines digitals poden facilitar la participació i la transparència; de l’altra, poden generar noves dependències tecnològiques i formes d’exclusió. Paral·lelament, la contractació pública apareix com una via clau per ampliar l’impacte de la cooperativa, però també pot comportar el risc d’haver-se d’adaptar a criteris de licitació que no sempre reconeixen adequadament el valor social i democràtic del model cooperatiu.

En conjunt, Som Energia evidencia que la transició energètica només serà realment justa si incorpora, més enllà de la dimensió tecnològica, nous models de governança, instruments de política pública alineats amb l’Economia Social i Solidària i mecanismes econòmics que reforcin la democràcia econòmica.

Tal com adverteix la pròpia cooperativa, resulta clau evitar “reproduir models centralitzats o purament mercantils sota una aparença verda” (Som Energia, entrevista pròpia, 2026), ja que aquest és un dels principals riscos de la transició energètica actual.

Per tant, Som Energia no només representa una alternativa dins del mercat energètic, sinó també una proposta de transformació sistèmica que posa de manifest que la transició ecosocial depèn, en última instància, de la capacitat de les institucions i de la societat per redefinir què entenem per valor econòmic, sostenibilitat i democràcia en el segle XXI.

Bibliografia

• Articles, V. T. E. (2025). Monedes socials i alternatives. Valors. https://valors.org/monedes-socials-i-alternatives/
• Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Enregistrament de vídeo]. Universitat Oberta de Catalunya.
• European Commission. (2021). Building an economy that works for people: Action plan for the social economy. Publications Office of the European Union. an action plan for the social economy – European CommissionEuropean Commissionhttps://ec.europa.eu › social › BlobServlet
• Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5–31. https://doi.org/10.7203/CIRIEC-E.102.18429
• Generalitat de Catalunya. (2023). Ateneus Cooperatius i transició ecosocial. Generalitat de Catalunya.
• J.-L. Laville, J.-L. (2004). Economía social y solidaria: Una visión europea. Altamira.
• Renau Cano, M., Fuster Morell, M., & Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics, 15. Universitat Oberta de Catalunya.
• Serrano Bosch, E. (2023). Corporate culture, change management and digital sustainability (PID_00304455). Universitat Oberta de Catalunya.
• Som Energia. (2024). Memòria social 2024. Som Energia Cooperativa. https://www.somenergia.coop/es/cooperativa/memoria-social
• Som Energia. (2026). Qui som i què fem. https://www.somenergia.coop/
• Som Energia. (s.f.). Impulsem l’Economia Social i Solidària. https://www.somenergia.coop/
• Som Connexió & Som Energia. (2022). Col·laboració entre cooperatives per impulsar serveis digitals i de telecomunicacions sostenibles.
• Xarxanet. (s.f.). El valor de les monedes complementàries en les entitats. https://xarxanet.org/noticies/economic/el-valor-de-les-monedes-complementaries-en-les-entitats
• Diputació de Barcelona. (s.f.). Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat. https://www.diba.cat/ca/web/comerc/-/monedes-complementaries

Ús d’intel·ligència artificial en l’elaboració del treball

En aquest treball s’ha utilitzat intel·ligència artificial com a eina de suport metodològic i de redacció. Concretament, ha servit per ajudar en la formulació inicial de preguntes per tractar amb personal de Som Energia, en l’organització i estructuració de l’informe, així com en la revisió i millora de la coherència i claredat del text final. La informació ha estat contrastada amb fonts acadèmiques i documentals, i l’ús de la IA s’ha entès com un suport per optimitzar el procés de treball i la qualitat comunicativa del resultat final.

INFORME FINAL

1. Introducció: marc conceptual i contextualització

Les monedes complementàries constitueixen una de les expressions més innovadoresdins del paradigma de l’economia social i solidària (ESS), en tant que introdueixen formes alternatives de circulació del valor econòmic que no depenen exclusivament del sistema monetari convencional basat en l’euro.

Tal com recull la literatura especialitzada, aquests instruments no tenen com a finalitat substituir la moneda de curs legal, sinó complementar-la, generant circuits econòmics paral·lels que afavoreixen la resiliència territorial, la cohesió comunitària i l’enfortiment del teixit socioeconòmic local.

En aquest marc teòric, les cooperatives de l’ESS representen un entorn especialment interessant per a l’experimentació d’aquest tipus d’instruments, atesa la seva estructura democràtica, la seva orientació al bé comú i la seva capacitat d’articular xarxes econòmiques basades en la confiança i la participació.

En concret, el present informe analitza la viabilitat estratègica de la implantació d’una moneda social en el si de Som Energia, cooperativa de producció i comercialització d’energia renovable, amb l’objectiu d’avaluar tant les oportunitats com les limitacions estructurals d’aquesta proposta.

2. Aproximació analítica: naturalesa del cas estudiat

Som Energia opera en un sector altament regulat, intensament capitalitzat i profundament intervingut per marcs normatius estatals i europeus. Aquest fet condiciona de manera determinant qualsevol intent d’introducció de sistemes monetaris alternatius en l’àmbit estrictament energètic.

A diferència d’altres sectors de l’economia social, el mercat elèctric presenta una rigidesa estructural que dificulta la substitució del mitjà de pagament, ja que la pràctica totalitat de les transaccions es realitzen en euros i estan sotmeses a requisits fiscals, tarifaris i regulatoris estrictes.

Així, la introducció d’una moneda social en aquest context no pot ser interpretada com un mecanisme de substitució monetària, sinó únicament com un instrument complementari aplicable a serveis perifèrics o ecosistèmics vinculats a l’activitat cooperativa.

3. DAFO estratègic ampliat 

 Impacte d’una moneda social local a Som Energia

4. Aportacions del debat i integració del feedback

El procés de debat amb companys i companyes ha permès enriquir substancialment l’anàlisi inicial, introduint una dimensió més operativa i realista de la proposta.

En particular, s’ha destacat la idea de transformar els socis en agents coproductors, especialment en àmbits com la rehabilitació energètica o l’assessorament tècnic, la qual cosa suposa un canvi de paradigma: de consumidors passius a participants actius en la generació de valor.

Així mateix, s’ha plantejat una qüestió estratègica fonamental:

És més viable una moneda única digital per a tota la cooperativa o un model obert que integri monedes locals ja existents per evitar la desconnexió territorial i el risc de “moneda fantasma”?

Aquesta pregunta posa de manifest que la viabilitat del sistema no depèn únicament del seu disseny tècnic, sinó de la seva capacitat real de circulació, arrelament territorial i acceptació social.

5. Reflexió crítica: finances ètiques, bancs del temps i monedes socials

Les finances ètiques i les monedes complementàries no poden ser interpretades com alternatives completes al sistema monetari tradicional, sinó com a instruments de transformació socioeconòmica local, amb un impacte fonamentalment qualitatiu més que quantitatiu.

En el cas de Som Energia, la implementació d’una moneda social només resulta coherent si s’orienta a espais no regulats directament pel mercat energètic, és a dir, a activitats complementàries que reforcin el teixit comunitari.

Els bancs del temps i les monedes socials comparteixen una lògica comuna: la revalorització de les relacions socials com a base de l’intercanvi econòmic. Aquest fet introdueix una dimensió profundament transformadora, en tant que desplaça el focus del capital financer cap al capital social.

Tanmateix, el principal repte estructural resideix en evitar la institucionalització de sistemes simbòlics sense activitat econòmica real. L’evidència empírica mostra que la sostenibilitat d’aquests sistemes depèn menys de la tecnologia i més de la seva integració en la vida quotidiana de la comunitat.

6. Conclusions

L’anàlisi realitzada permet concloure que la implantació d’una moneda social en el si de Som Energia presenta una viabilitat limitada en l’àmbit del seu negoci principal, però pot adquirir un valor estratègic significatiu en la seva dimensió ecosistèmica i comunitària.

En aquest sentit, la moneda social només pot entendre’s com un instrument de reforç de l’ecosistema cooperatiu, i no com un mecanisme de substitució del sistema monetari convencional.

El seu valor principal no és financer, sinó social, relacional i territorial, en la mesura que pot contribuir a activar dinàmiques econòmiques més resilients, participatives i arrelades al territori.

7. Bibliografía

• Articles, V. T. E. (2025, gener 1). Monedes socials i alternatives. Valors. Disponible a: https://valors.org/monedes-socials-i-alternatives/
• Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Enregistrament de vídeo]. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991
• de Barcelona, D. (s/f). Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat – Comerç. Comerç. Disponible a: https://www.diba.cat/ca/web/comerc/-/monedes-complementaries
• El valor de les monedes complementàries en les entitats. (s/f). Xarxanet.org. Disponible a: https://xarxanet.org/economic/noticies/el-valor-de-les-monedes-complementaries-en-les-entitats

8. Ús de l’Intel·ligència Artificial

En el desenvolupament del present informe s’ha utilitzat intel·ligència artificial generativa (ChatGPT) com a eina de suport metodològic per a la revisió lingüística, la millora de l’estructura argumentativa i la coherència textual.

La IA ha estat emprada exclusivament com a instrument d’assistència, sense substituir el procés d’anàlisi crític ni la construcció conceptual del treball, que han estat desenvolupats de manera autònoma.

Avui us proposo una pregunta: pot la digitalització fer més democràtic el model energètic? Per respondre-la, analitzo el cas de Som Energia, una cooperativa clau de l’economia social i solidària que impulsa un model renovable i col·lectiu. En aquest context, la digitalització no és només una eina tècnica, sinó un element estratègic que permet gestionar la cooperativa, connectar una comunitat molt àmplia i, alhora, obrir noves oportunitats de transformació social cap a un model energètic més transparent, participatiu i sostenible.

APARTAT II – ANÀLISI DE SOM ENERGIA I DELS PRINCIPIS ESS

2.1 Introducció a l’entitat

Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre fundada l’any 2010 a la ciutat de Girona (Catalunya). La iniciativa va sorgir impulsada per un grup de professors i estudiants vinculats a la Universitat de Girona amb l’objectiu de promoure un model energètic més sostenible, participatiu i basat en fonts renovables.

L’organització opera dins del sector energètic, concretament en la comercialització i producció d’electricitat d’origen renovable. El seu model es basa en el cooperativisme: les persones consumidores són alhora sòcies de l’entitat i participen en la presa de decisions mitjançant mecanismes democràtics.

Actualment, Som Energia s’ha consolidat com una de les cooperatives energètiques més importants de l’Estat espanyol, amb desenes de milers de persones sòcies i diversos projectes de generació d’energia renovable repartits pel territori.

2.2 Context del sector energètic

El sector energètic a Espanya ha estat tradicionalment dominat per grans companyies elèctriques. Aquest model centralitzat ha generat dependència de combustibles fòssils i una baixa participació ciutadana en les decisions energètiques.

En el context actual de transició energètica i lluita contra el canvi climàtic, han sorgit iniciatives que busquen alternatives més sostenibles i democràtiques. Les cooperatives energètiques, com Som Energia, representen una resposta des de l’economia social i solidària, promovent la producció d’energia renovable i la participació directa de la ciutadania en el sistema energètic.

2.3 Aplicació dels principis de l’Economia Social i Solidària

Pel que fa els principis d’economia Social y Solidària (ESS) que l’entitat Som Energia aplica, des del meu punt de vista, són:

1. Gestió democràtica i participativa: Aplica el principi d’“una persona, un vot”, independentment del capital aportat. L’assemblea general és l’òrgan sobirà i existeixen grups locals territorials que fomenten la participació descentralitzada. Això reforça la democràcia econòmica i la coresponsabilitat de les persones sòcies.
2. Primacia de les persones sobre el capital: La finalitat no és maximitzar beneficis sinó garantir un accés ètic i transparent a l’energia renovable. Els excedents es reinverteixen en projectes de generació energètica o en la millora del servei.
3. Compromís amb el territori: Impulsa projectes propis de generació renovable i fomenta la sobirania energètica local, contribuint a un model descentralitzat.
4. Sostenibilitat ambiental i transformació social: No només comercialitza energia verda, sinó que promou consciència crítica sobre el model energètic i defensa una transició ecològica justa.

Cal considerar que el sector energètic és especialment estratègic en l’actual context de crisi climàtica, dependència energètica exterior i volatilitat dels preus. A l’Estat espanyol, el mercat elèctric ha estat tradicionalment dominat per grans corporacions, fet que ha generat barreres d’entrada importants i una notable concentració de poder econòmic. En els darrers anys, la transició energètica cap a fonts renovables, l’expansió de l’autoconsum i el desenvolupament de comunitats energètiques locals han començat a transformar aquest model. No obstant això, encara persisteixen obstacles regulatoris, financers i estructurals que dificulten una democratització plena del sistema energètic.

En aquest context, Som Energia representa una alternativa cooperativa rellevant dins d’un sector altament concentrat. La seva experiència demostra que les organitzacions vinculades a l’economia social i solidària poden operar també en àmbits estratègics i tecnològicament complexos, promovent un model energètic més sostenible, participatiu i orientat al bé comú.

Malgrat aquest clar alineament amb els principis de l’ESS, la cooperativa afronta diversos reptes que seran determinants per al seu desenvolupament futur. En primer lloc, la gestió de la participació en una cooperativa amb una base social molt àmplia pot comportar una implicació limitada d’una part de les persones sòcies. En aquest sentit, existeix el risc que la governança efectiva es concentri progressivament en els equips tècnics o en un nombre reduït de membres més actius. Per reforçar el principi democràtic propi del cooperativisme, podria ser interessant impulsar mecanismes de participació digital deliberativa, així com programes de formació cooperativa que facilitin una implicació més informada i activa de la base social.

En segon lloc, Som Energia s’enfronta al repte de créixer i consolidar-se sense perdre els valors que defineixen el projecte. L’escalabilitat de la cooperativa pot generar tensions entre l’eficiència operativa necessària per competir en el mercat energètic i el manteniment d’un model basat en la participació, la transparència i la sostenibilitat social. Per evitar l’adopció de dinàmiques pròpies del mercat convencional, podria ser útil reforçar les aliances amb altres iniciatives de l’economia social i solidària, així com promoure amb més intensitat projectes comunitaris d’autoconsum col·lectiu que enforteixin la dimensió territorial i comunitària del projecte.

Finalment, un altre àmbit de millora és la mesura i comunicació de l’impacte social i ambiental de l’organització. Tot i que la cooperativa ja contribueix a la transició energètica mitjançant la promoció d’energia renovable, seria positiu desenvolupar indicadors més visibles i sistemàtics que permetin avaluar aspectes com la reducció d’emissions de CO₂, l’impacte territorial dels projectes o el nivell real de participació democràtica de les persones sòcies. Una major transparència en aquests indicadors podria reforçar la legitimitat social del projecte i facilitar la seva replicabilitat en altres territoris.

En conclusió, Som Energia constitueix un exemple sòlid d’aplicació dels principis de l’economia social i solidària en un sector clau per al futur de les societats contemporànies. Tanmateix, la seva evolució dependrà en gran mesura de la capacitat de mantenir un equilibri entre creixement organitzatiu, participació democràtica i coherència amb els valors fundacionals que han inspirat el projecte des dels seus inicis.

APARTAT III – BIBLIOGRAFIA

• Enciende el cambio. Pásate a Som Energía. (2025, septiembre 19). economiasolidaria.org. Recuperat el 7 de març de 2026. Disponible a: https://www.economiasolidaria.org/noticias/enciende-el-cambio-pasate-a-som-energia-una-cooperativa-que-produce-transporta-y-gestiona-energias-100-renovables/
• Impulsem l’Economia Social i Solidària. (s/f). Somenergia.coop. Recuperat el 7 de març de 2026. Disponible a: https://www.somenergia.coop/ca/actualitat/ess/impulsem-leconomia-social-i-solidaria/
• J.-L., & Laville, L. (s/f). Economía solidaria, economía social, Tercer Sector: Las Apuestas europeas. Socioeco.org. Recuperat el 7 de març de 2026. Disponible a: https://base.socioeco.org/docs/laville_jean-louis_-_ecomonia_solidaria_economia_social.pdf
• Som Energia. Qui som. Recuperat el 2 de març de 2026. Disponible a:  https://www.somenergia.coop
• Som Energia. (2024). Memòria social 2024. Recuperat el 2 de març de 2026. Disponible a: https://back.somenergia.coop/storage/app/media/DOCS/MS/CA/Memoria-Social-2024-CA.pdf
• Som Energia, un instrumento para la innovación social. (s/f). Alternativas económicas. Recuperat el 7 de març de 2026. Disponible a:  https://alternativaseconomicas.coop/som-energia-un-instrumento-para-la-innovacion-social