1. Introducció
En les darreres dècades, l’Economia Social i Solidària (ESS) ha adquirit una rellevància creixent com a alternativa als models econòmics tradicionals. Aquest model econòmic prioritza les persones, la sostenibilitat i el compromís comunitari per sobre del benefici econòmic, promovent formes d’organització més democràtiques, participatives i arrelades al territori.
En un context marcat per la digitalització, la crisi climàtica i les desigualtats socials, les cooperatives desenvolupen un paper especialment rellevant com a agents de transformació social, cohesió territorial i innovació comunitària. Aquest és el cas de l’Crisàlide Comunicació, una cooperativa de comunicació creativa i social que treballa amb administracions públiques, entitats socials i projectes comunitaris amb l’objectiu de generar impacte positiu a través de la comunicació.
Més enllà de desenvolupar serveis comunicatius, Crisàlide construeix narratives vinculades a la participació ciutadana, la cultura, la perspectiva feminista i la justícia social. Això converteix la comunicació en una eina política i transformadora capaç de donar visibilitat a col·lectius i realitats sovint invisibilitzades pels grans mitjans i les dinàmiques comunicatives convencionals.
L’objectiu d’aquest article és elaborar una síntesi crítica dels aprenentatges desenvolupats al llarg del curs, relacionant el cas de Crisàlide Comunicació amb els principals continguts treballats: els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques, les monedes socials i els grans marcs de política pública vinculats a l’economia social.
Així mateix, es pretén analitzar el potencial transformador de la cooperativa i reflexionar sobre els reptes i oportunitats que afronten les entitats socials en un context cada vegada més condicionat per les plataformes digitals i les dinàmiques institucionals.
- Comunicació cooperativa i transformació social
Crisàlide Comunicació és una cooperativa de comunicació creativa i social situada a Catalunya que desenvolupa projectes vinculats a la participació ciutadana, la cultura i la transformació social. La seva activitat es basa en la creació de continguts audiovisuals, processos participatius i estratègies de comunicació amb impacte comunitari.
La cooperativa s’identifica clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, ja que prioritza la cooperació, la sostenibilitat i el compromís comunitari per sobre de la lògica purament mercantil. Aquest model empresarial alternatiu permet desenvolupar una activitat econòmica orientada al bé comú i a la generació d’impacte positiu sobre el territori.
A diferència de moltes empreses convencionals del sector comunicatiu, Crisàlide no entén la comunicació únicament com una eina comercial, sinó com un instrument capaç de generar canvi social. En aquest sentit, la comunicació és concebuda com una eina política i social orientada a generar narratives alternatives, fomentar processos participatius i donar visibilitat a col·lectius invisibilitzats.
Aquest posicionament resulta especialment rellevant en un context mediàtic fortament condicionat per grans plataformes digitals i models comunicatius orientats a la viralitat i la rendibilitat econòmica.
A més, el model cooperatiu permet desenvolupar una estructura organitzativa més horitzontal i democràtica. La participació col·lectiva en la presa de decisions i el treball col·laboratiu reforcen la coherència entre els valors defensats per la cooperativa i les seves pràctiques internes.
La cooperativa també manté una relació estreta amb altres entitats socials, culturals i comunitàries, contribuint a reforçar les xarxes de cooperació territorial pròpies de l’ESS. Aquesta dimensió comunitària reforça el seu paper com a agent de transformació social i no únicament com a empresa de serveis.
- La digitalització com a oportunitat i espai de tensions
La digitalització ocupa un paper central en el funcionament de Crisàlide Comunicació. Les tecnologies digitals permeten produir, gestionar i distribuir continguts audiovisuals, així com coordinar el treball col·laboratiu entre les membres de la cooperativa.
Des d’una perspectiva positiva, la digitalització ofereix grans oportunitats per ampliar l’impacte social dels projectes desenvolupats per la cooperativa. Les plataformes digitals permeten arribar a audiències diverses sense limitacions geogràfiques i faciliten la difusió de narratives vinculades a la justícia social, el feminisme o l’antiracisme.
A més, els nous formats digitals, com el contingut multimèdia, l’storytelling audiovisual o les xarxes socials, incrementen la capacitat d’interacció amb el públic i reforcen el potencial transformador del missatge.
Tanmateix, aquest procés també genera tensions importants. Una de les principals problemàtiques és la dependència de plataformes digitals corporatives com Instagram, Facebook o YouTube. Aquesta dependència no és únicament tecnològica, sinó també ideològica i comunicativa, ja que els algoritmes condicionen quins continguts obtenen visibilitat i quins queden invisibilitzats.
Això genera contradiccions amb els valors de l’Economia Social i Solidària, perquè moltes cooperatives es veuen obligades a adaptar els seus continguts a les dinàmiques imposades per les plataformes digitals per mantenir la seva presència pública. En conseqüència, existeix el risc de simplificar o despolititzar els missatges transformadors per augmentar-ne la visibilitat.
Paral·lelament, la digitalització també planteja altres reptes importants, com la hiperconnectivitat, la precarització laboral o la sobrecàrrega de treball derivada de la necessitat de mantenir una presència digital constant.
Davant aquesta situació, resulta fonamental que cooperatives com Crisàlide desenvolupin estratègies digitals coherents amb els principis de l’ESS. Això implica apostar per eines digitals lliures, reforçar la sobirania tecnològica i promoure una gestió més ètica de les dades i dels processos comunicatius.
No obstant això, aquestes alternatives continuen trobant limitacions importants pel que fa a usabilitat, recursos econòmics i capacitat de competir amb les grans plataformes digitals dominants.
Per tant, la digitalització representa simultàniament una oportunitat de transformació i un espai de tensions per a les cooperatives de comunicació social. El principal repte consisteix a trobar un equilibri entre l’aprofitament de les potencialitats tecnològiques i el manteniment de la coherència amb els valors transformadors de l’organització.
- Finances ètiques, monedes socials i economia comunitària
Un altre dels aspectes treballats durant el curs ha estat el paper de les finances ètiques i les monedes socials dins l’Economia Social i Solidària.
Les finances ètiques representen una alternativa al sistema financer convencional perquè prioritzen criteris socials, ambientals i comunitaris en la gestió dels recursos econòmics. Entitats com Coop57 o Fiare Banca Etica exemplifiquen aquest model de finançament responsable orientat a generar impacte social positiu.
En el cas de Crisàlide Comunicació, aquests principis encaixen amb la seva manera d’entendre l’activitat econòmica i la cooperació territorial.
Pel que fa a les monedes socials, aquestes es presenten com a eines capaces de reforçar el teixit econòmic local i fomentar relacions basades en la cooperació i la reciprocitat.
L’anàlisi DAFO elaborat sobre Crisàlide Comunicació mostra que la cooperativa disposa de diverses fortaleses per participar en iniciatives d’aquest tipus, especialment la seva experiència en treball col·laboratiu, la seva capacitat comunicativa i el seu alineament amb els valors de l’ESS.
Tanmateix, també existeixen dificultats importants, com la manca de coneixement tècnic específic, la necessitat d’assolir una massa crítica suficient d’usuaris o la dependència persistent de la moneda convencional.
Malgrat aquestes limitacions, les monedes socials poden contribuir a reforçar la resiliència econòmica i les xarxes comunitàries, especialment en contextos de crisi o vulnerabilitat social.
En aquest sentit, és important entendre aquestes iniciatives no com una substitució del sistema econòmic convencional, sinó com a instruments complementaris orientats a enfortir les economies locals i les dinàmiques cooperatives.
- Crisàlide Comunicació i els grans marcs de política pública
L’activitat de Crisàlide Comunicació es relaciona amb diversos marcs institucionals i polítiques públiques vinculades a l’Economia Social i Solidària.
En primer lloc, la cooperativa s’alinea amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible impulsats per l’Nacions Unides, especialment:
- l’ODS 8, vinculat al treball digne i el creixement sostenible;
- l’ODS 10, relacionat amb la reducció de les desigualtats;
- l’ODS 11, orientat a les comunitats sostenibles;
- i l’ODS 16, relacionat amb la participació democràtica i les institucions sòlides.
A través dels seus projectes comunicatius, Crisàlide contribueix a generar narratives inclusives, participatives i orientades a la cohesió social.
La cooperativa també es relaciona amb les polítiques impulsades per la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, que promouen la consolidació de projectes cooperatius i l’enfortiment de l’economia social al territori català.
Aquestes polítiques públiques resulten especialment importants perquè ofereixen assessorament, formació i suport a entitats que sovint disposen de menys recursos econòmics i tècnics que les empreses convencionals.
Paral·lelament, Crisàlide podria beneficiar-se de programes vinculats al PERTE de l’Economia Social i de les Cures impulsat pel Govern d’Espanya, especialment en àmbits relacionats amb la digitalització, la innovació comunicativa i la sostenibilitat.
A escala europea, el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea reconeix les cooperatives com a agents clau d’una economia més inclusiva i sostenible.
No obstant això, tot i l’existència d’aquests marcs institucionals, moltes cooperatives continuen trobant dificultats importants per accedir a determinats recursos, línies de finançament o processos administratius. Això evidencia que encara existeix una distància significativa entre el reconeixement institucional de l’ESS i les condicions reals de desenvolupament de moltes entitats socials.
- La contractació pública com a eina de transformació
Un dels aspectes més rellevants dins les polítiques públiques vinculades a l’Economia Social i Solidària és la contractació pública responsable.
En el cas de Crisàlide Comunicació, la relació amb administracions públiques forma part de la seva activitat habitual, especialment en projectes culturals, participatius i comunitaris.
La contractació pública pot representar una oportunitat important per reforçar la sostenibilitat econòmica de la cooperativa i ampliar el seu impacte social. La incorporació de clàusules socials, ambientals i ètiques dins les licitacions públiques podria facilitar l’accés de cooperatives com Crisàlide a concursos públics en condicions més equitatives.
Tanmateix, també existeixen contradiccions i limitacions importants. Moltes licitacions continuen afavorint grans empreses amb més capacitat tècnica, econòmica i administrativa, dificultant l’accés de cooperatives petites als concursos públics.
A més, la dependència excessiva de projectes institucionals podria generar tensions respecte a l’autonomia crítica de la cooperativa o condicionar part dels seus continguts i línies de treball.
Per tant, la contractació pública responsable té un gran potencial transformador, però només serà efectiva si incorpora mecanismes reals que afavoreixin l’accés de les entitats de l’ESS i reconeguin el seu impacte social més enllà dels criteris estrictament econòmics.
- Interacció amb l’entitat
Durant el procés d’elaboració d’aquest treball s’ha intentat establir contacte amb l’Crisàlide Comunicació mitjançant correu electrònic amb l’objectiu de contrastar informació i enriquir l’anàlisi desenvolupada.
Tanmateix, en el moment de finalitzar aquest article no s’ha obtingut resposta per part de l’entitat.
Malgrat això, l’anàlisi s’ha desenvolupat a partir de la informació pública disponible al seu web oficial, així com dels materials i projectes accessibles relacionats amb la seva activitat.
Aquesta aproximació ha permès identificar els principals valors, objectius i reptes de la cooperativa, especialment pel que fa a la comunicació transformadora, la digitalització i el treball comunitari.
- Conclusions
El cas de Crisàlide Comunicació exemplifica les potencialitats i contradiccions de les cooperatives de comunicació dins l’Economia Social i Solidària.
La seva activitat demostra que és possible construir models comunicatius més democràtics, participatius i orientats al bé comú, generant narratives alternatives i reforçant les xarxes comunitàries.
Al mateix temps, la cooperativa afronta tensions importants derivades de la digitalització, la dependència de plataformes corporatives i les limitacions institucionals que continuen afectant moltes entitats de l’ESS.
L’anàlisi desenvolupada també evidencia la importància de les polítiques públiques, com els ODS, els Ateneus Cooperatius, el PERTE o el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social, en la consolidació d’aquest tipus de projectes.
No obstant això, el suport institucional només serà realment transformador si es tradueix en mecanismes efectius d’accés al finançament, contractació pública responsable i reconeixement del valor social generat per les cooperatives.
En definitiva, el futur de projectes com Crisàlide Comunicació dependrà no només de la seva capacitat d’innovació i adaptació digital, sinó també del desenvolupament d’un ecosistema polític, econòmic i social capaç de reforçar l’Economia Social i Solidària com una alternativa real als models econòmics dominants.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
- Abad, G. G. (2026b, febrero 4). ¿Por qué el 70% de las pymes carece de confianza en su transformación digital? Sage Advice España. https://www.sage.com/es-es/blog/dificultades-en-la-transformacion-digital-de-las-pymes
- Economia Social i Solidària | Ajuntament de Barcelona. (s. f.). https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria
- Banco de España. (s. f.). Banco de España. https://www.bde.es/wbe/es
- Inicio | Coop57. (s. f.). https://www.coop57.coop/
- Crisàlide Comunicació. (2026, 16 febrero). Crisàlide Comunicació – Cooperativa de comunicació creativa i social. Cooperativa de Comunicació Crisàlide. https://crisalidecomunicacio.com/
- Del Solar, M. (2025, 10 febrero). El impacto de la digitalización en la mejora continua. ZEO Technology. https://zeotechnology.com/blog/digitalizacion-industrial-mejora-continua
- 5 ejemplos de transformación digital que debes conocer – Dimensiona. (s. f.). https://www.dimensiona.com/es/ejemplos-de-transformacion-digital
- Fiare Banca Etica és un banc cooperatiu i independent. Banca Etica Espanya. (2026, 27 abril). Fiare Banca Etica. https://www.fiarebancaetica.coop/ca
- GestorWeb. (2025, 22 mayo). 9 beneficios de la digitalización en las empresas. Servicios Empresariales Cámara de Madrid. https://serviciosempresariales.camaramadrid.es/9-beneficios-digitalizacion-empresas
- Social Economy Action Plan. (2026, 30 marzo). Employment, Social Affairs And Inclusion. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/eu-employment-policies/social-economy-and-inclusive-entrepreneurship/social-economy-action-plan_en
- Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. (2026, 4 mayo). XES | Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. XES. https://xes.cat/
Debat0el Crisàlide Comunicació: comunicació transformadora, digitalització i Economia Social i Solidària
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Pol.
Em sembla molt interessant i complet el teu anàlisis DAFO, sobretot perquè està molt ben estructurat i identifica clarament els factors clau per a una cooperativa com Crisalde.
Coincideixo amb tu en la importància de la massa crítica perquè la moneda social funcioni. Crec que aquest punt és clau i potser es podria reforçar amb alguna estratègia concreta per assolir-la com per exemple implicar des del principi factors clau del territori com comerços, administració local o altres entitats de l’ESS que ajudin a generar confiança i volum d’ús.
També m’ha semblat molt bé el que comentes sobre la millora de la liquiditat. En aquest sentit, només afegiria que més que substituir la moneda convencional, la moneda social podria funcionar com un sistema complementari que permetés optimitzar recursos infrautilitzats, tal com es planteja en el document que treballem.
D’altra banda, potser es podria aprofundir una mica més en el risc de fragmentació que menciones com a amenaça. En alguns casos, més que que competeixin diferents iniciatives de moneda social, podrien arribar a coordinar-se o integrar-se, generant , així, xarxes més àmplies i reforçant el seu impacte.
Finalment, estic molt d’acord amb tu amb la idea de la formació com a element clau; ja que crec que aquí hi ha una oportunitat clara de convertir una debilitat en fortalesa, si la cooperativa aposta per capacitar tant l’equip intern com la comunitat usuària.
Salutacions
Núria