Bona nit,

Tal i com han fet la resta de companys, i després d’haver llegit els comentaris dels companys, aquí teniu l’anàlisi final.

L’entitat sobre la qual he fet l’anàlisi, tal i come s pot veure en les publicacions anteriors, és la Cristaleria. La Cristaleria és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 2018, a Lleida, que posa el seu focus en la pràctica esportiva de qualitat, inclusiva i accessible, posant el focus en les persones en situació de risc social. Aquesta entitat és una referent a nivell d’Economia Social i Solidària i col·labora activament en molts projectes socials de la ciutat, agrupant sent una petita entitat amb 9 treballadors i 19 socis a més de 250 usuaris. (La Cristaleria, s.d.).

Arran dels comentaris fets al dafo per part dels companys, he pogut actualitzar el DAFO. Hi ha hagut dos comentaris, un fet per l’Alba i un per la Sadia.

Si analitzem els comentaris, ambdós comentaris coincideixen en un punt: l’entitat no pot funcionar sola. En els dos comentaris destaquen la importància d’establir una estratègia de ciutat. L’Alba, molt encertadament posa l’exemple de «La Grama», de Santa Coloma de Gramenet. Si ens fixem en els comerços participants, podem veure com hi ha una gran diversitat de comerços que hi participen, no només del món social. (Gramamoneda, s.d.) Aquest fet és un dels punts que destaca la Sadia que és important tenir en compte: involucrar a tots els tipus de comerços.

A més a més, l’Alba ens ofereix una solució per la possible sobrecàrrega administrativa que suposaria la gestió d’aquesta moneda, amb l’ús de plataformes tecnològiques com Community Exchange System, que ens permetria alliberar part d’aquest pes. No obstant, si es segueix una política de ciutat en el tant de la moneda social, aquesta càrrega recauria sobre les institucions, i per tant alliberaria de força pes a La Cristaleria.

L’Alba, com a punt a destacar reconeix que com moltes entitats, l’escollida ja fa aquest intercanvi social de forma inintencionada i destaca que la moneda social seria una manera de formalitzar-ho.

Així doncs, podriem incorporar els següents punts:

Com a fortalesa: Reconeixement i formalització dels intercanvis socials que ja es duen a terme.

Com a oportunitat: Replicar el model de «La Grama» vinculant el petit comerç en aquest entorn.

Com a debilitat: dificultat de sostenir un doble sistema comptable en una estructura petita

Com a amenaça, afegiriem el risc de que aquesta moneda no surti de l’ESS i perdi utilitat real per a la població.

Així doncs el DAFO quedaria de la següent manera:

Cal entendre doncs, que la moneda és un acord entre els integrants que en fan ús i una simbologia de valor. (Toñaco del Hoyo & Prieto, 1999). Aquesta moneda local suposa un canvi de perspectiva d’una moneda convencional i depenent dels sistemes bancaris externs a un sistema centrat en el territori i que fomenta l’intercanvi entre persones. La clau doncs, és la confiança que se li doni a aquesta moneda per part de la població, que serà al seu mateix temps la creació d’aquesta confiança que construirà la moneda (Roig, 2007).

Bibliografia:

Cristaleria. (s. f.). https://lacristaleria.cat/

Gramamoneda. (s. f.). https://www.gramamoneda.cat/es/donde-gastar-la-gramamoneda

Roig, A. (2007). Discurso y moneda en la creación de la convertibilidad.

Toñaco Del Hoyo, T., & Prieto Arciniega, A. (1999). Moneda e historia monetaria en la Hispania republicana:¿ economía, política, fiscalidad?.

Fundación Lovaas és una entitat sense ànim de lucre que ofereix tractaments conductuals a nens i nenes amb autisme seguint el model ABA. 

L’entitat té les següents FORTALESES : 

1- Gran impacte Social . Això es pot veure amb la seva presència en tot tipus d’actes socials i en els seus valors enfocats a millorar a qualitat de vida de les persones amb autisme i del seu entorn familiar.

2- Experiència i reputació. Tenen un recorregut d’anys d’experiència en què s’han guanyat una reputació a nivell internacional, gràcies a l’equip d’alta qualificació en autisme i dels resultats obtinguts segons es veu en les seves memòries clíniques. 

3- Organització d’events benèfics. Des del 2021 que organitza directament events benèfics per a arribar a més col·laboradors per a ajudar a finançar els costos dels tractaments.

4- Reinversió dels beneficis. És una entitat sense ànim de lucre i per tant, els beneficis que pot generar en cada exercici són reinvertits en la pròpia entitat, sigui en formació per a professionals, en innovació de tractaments o altres necessitats.

 Per la contra, l’entitat té les següents DEBILITATS, totes elles interrelacionades:

1- Cost Elevat per a les famílies. El finançament dels tractaments en la major part són derivats de les mateixes famílies, que s’ho han de pagar. Això debilita l’entitat en relació a una ESS.

2- Limitació d’accés. L’alt cost de la teràpia fa que sigui impossible d’accedir per a moltes famílies i per tant la seva accessibilitat queda restringida a rendes altes o qui pugui permetre’s endeutar-se amb una entitat bancària. 

3- Dependència del finançament privat. Relacionat als punts anteriors, el finançament és per mitjà de les pròpies famílies i de col·laboradors externs privats (empreses o particulars). Això provoca una gran dependència dinerària a estar contínuament organitzant actes benèfics per aconseguir fons per ajudar a les famílies.

4- Poca flexibilitat. L’estructura és força rígida, havent-hi 3 tipus d’intervencions (intensiu, semi-intensiu i supervisions), en qualsevol dels 3 casos es du a terme a casa del nen, cosa que encareix la teràpia pels desplaçaments i possibles dietes. No hi ha possibilitat d’ampliar i adaptar el nombre d’hores d’acord a les possibilitats econòmiques de cada família.

5- Falta de transparència econòmica. Tot i que al seu web hi tinguin les memòries clíniques a l’abast de tothom, les memòries financeres no hi són contemplades. Així que no es pot saber en què s’inverteixen els beneficis, en cas que en tinguin.

6- Dependència Econòmica. Per a pagar els professionals que són psicòlegs i tenen contractes a jornada complerta, pensar en una moneda social per a les famílies, no encaixa, ja que l’entitat necessita generar liquiditat real per a fer front als costos salarials.

A partir de les Fortaleses, poden néixer les següents OPORTUNITATS, per també aconseguir eliminar les debilitats que ara afecten a l’entitat:

1- Finances ètiques. Tenint en compte el propòsit de l’entitat, que és purament social i en benefici del col·lectiu autista, pot aconseguir finançament d’alguna entitat de finançament ètic, com Fiare Banca Ètica, en què únicament financen projectes d’impacte social i ètic.

Els projectes que es poden fer per aquest finançament poden ser la millora de la digitalització del servei, creant una plataforma dinàmica d’accés per a les famílies. Però també es pot fer un projecte de beques per a garantir l’accés a teràpia a aquelles famílies que no tenen recursos econòmics i, d’aquesta manera reduiria la debilitat d’accessibilitat. O també un projecte de beques per a les formacions que imparteixen. 

2- Banca de Temps. En el punt anterior s’ha plantejat crear una plataforma dinàmica per a famílies, doncs poden aprofitar-la per a incloure la banca de temps en què les famílies es poden en contacte creant comunitat entre elles i ajudant-se mútuament, oferint-se per canguratge, per a intercanvi de material didàctic, per transport o per a donar-se suport emocional.  Però no només pot servir per fer Banca de Temps entre famílies, sinó també entre famílies i la Fundación Lovaas, ja que poden “pagar” part de la teràpia per mitjà de temps, com per exemple la col·laboració directa en l’organització d’events.

3- Moneda Social. Molt relacionat al punt anterior, Lovaas pot aprofitar la seva implicació en events socials i la seva presència internacional per a crear algun tipus de Moneda Social en què les famílies poguessin obtenir per a pagar les teràpies o part d’aquestes. Però no només d’accés a famílies, sinó també una Moneda Social d’accés a col·laboradors, en què el finançament per part d’aquests no sigui necessàriament en moneda legal sinó també en Moneda Social, com per exemple oferir serveis. De fet, Vueling ofereix els vols gratuïts per als terapeutes quan s’han de desplaçar i NH l’estància a hotels. D’aquesta manera es pot crear una economia circular entre Lovaas-Col·laboradors i Lovaas-Famílies.

Les oportunitats que té Lovaas amb les alternatives econòmiques ha de saber-les aprofitar, amb projectes ben elaborats de construcció de beques per a famílies i professionals tot per a millorar la qualitat de vida de la comunitat autista, és un punt de partida per a què l’accés no quedi tant restringit a la renda i amb la creació d’una Moneda Social pot aconseguir millorar aquesta accessibilitat de les famílies, a part de crear més valor social, incorporant també la banca de temps. No obstant, és un repte difícil per a minoritzar la debilitat de la dependència econòmica per a la moneda legal, que és necessària per a pagar els professionals i altres costos d’estructura.

Finalment, no cal oblidar les AMENACES en que s’ha d’afrontar l’entitat:

1-Crisi Econòmica. Una crisi econòmica afecta a la majoria d’empreses i aquesta no és una excepció. Encara no està preparada per a fer ús de moneda social i té molta dependència al finançament privat. Una crisi econòmica afectaria greument al seu servei si no sap aprofitar les oportunitats anteriors, ja que les famílies no podrien costejar la teràpia i haurien de rescindir contracte. Però no només les famílies, sinó també disminuirien dràsticament les col·laboracions amb altres entitats. 

2- Competència. Amb l’augment de casos d’autisme registrat al llarg dels anys, cada vegada hi ha més centres especialitzats que ofereixen els serveis de teràpia ocupacional. Cal aprofitar la seva experiència, referències i professionalitat de l’equip per a fer front a aquesta amenaça.

3- Moviments Anti-ABA. Són grups que desprestigien el model ABA i poden ser molt perjudicials, ja que és un model molt estructurat basat en el mutu win-win que està científicament avalat i dóna resultats. Amb l’experiència i qualificació del personal poden fer front a aquesta amenaça.

4- Desigualtats econòmiques a l’alça. L’atur, l’augment de costos, etc. fa que les desigualtats econòmiques entre famílies continuï existint. Cal posar mesures amb finances ètiques o moneda social.

Bibliografia:

Europa Press (2023, 30 març). Vueling y Lovaas colaboran para el tratamiento de niños con autismo en cualquier punto de España. https://www.europapress.es/catalunya/noticia-vueling-lovaas-colaboran-tratamiento-ninos-autismo-cualquier-punto-espana-20230330184357.html

Foro de Marcas Renombradas (2023, 28 març). NH Hotel Group refuerza su compromiso social con nuevos convenios del programa Hotels with a Heart”  https://www.marcasrenombradas.com/nh-hotel-group-refuerza-su-compromiso-social-con-nuevos-convenios-del-programa-h,  marçotels-with-a-heart/

Fiare Banca Etica. https://www.fiarebancaetica.coop/ca/identitat/politica-de-credit/

Ecosistema de la Turuta. http://ecosistemadelaturuta.blogspot.com 

Lovaas Fundation. http://lovaasfundtion.es/

Primer de tot definim les monedes socials com un tipus de moneda alternativa que s’utilitza dins d’una comunitat o grup social específic. A diferència de la moneda tradicional, basada en el valor econòmic de mercat, la moneda social es fonamenta en la cooperació, la confiança mútua i l’intercanvi de serveis i béns entre els membres d’una comunitat. Aquesta no substitueix l’euro, sinó que activa circuits d’intercanvi que el mercat convencional no cobreix.

En el cas de Club FEM, una moneda social podria ser una eina valuosa no tant per generar ingressos com per enfortir els vincles comunitaris i fer visible el treball solidari que l’entitat ja genera a Mataró. Gràcies l’anàlisi inicial i del debat amb els companys i companyes, he pogut millorar, afegir i corregir punts, pel DAFO definitiu.

DAFO FINAL

Fortaleses

Club FEM compta amb un fort arrelament territorial a Mataró i una xarxa consolidada d’entitats i administracions col·laboradores. Els seus valors són plenament coherents amb els principis de l’Economia Social i Solidària, fet que facilitaria l’adhesió a una iniciativa d’aquest tipus sense cap contradicció interna. A més, la diversitat d’activitats que ofereix com poden ser 7 diferents esports, genera un ampli ventall de serveis susceptibles d’intercanvi no monetari. Tot plegat es sustenta en un fort capital social basat en la confiança i el compromís de les persones que formen la comunitat del club.

Precisament aquesta xarxa de confiança preexistent és, com assenyala Corrons, la condició indispensable per fer funcionar qualsevol moneda social.

Oportunitats

Participar en una moneda local podria crear una xarxa de reciprocitat amb entitats i serveis de proximitat a Mataró. A partir del feedback rebut, queda clar que la moneda seria més resilient si es focalitzés en serveis locals de valor completament intern com fisioteràpia, formació esportiva, suport logístic o activitats culturals, on el cercle d’intercanvi es pot tancar amb facilitat, evitant la “trampa de la liquiditat” que apareix quan els intercanvis depenen de proveïdors externs que necessiten euros.

Una oportunitat especialment potent seria utilitzar la moneda per reconèixer i compensar el voluntariat mitjançant crèdits o bancs del temps, donant visibilitat a una feina que sovint passa desapercebuda. Tal com s’ha debatut amb els companys, si la moneda es concep com un acord comunitari autogestionat per les pròpies famílies i voluntaris i no com una tasca administrativa de l’entitat, esdevé una eina d’apoderament real que no sobrecarrega l’equip gestor.

A llarg termini, podria reduir la dependència de subvencions externes i posicionar Club FEM com a referent de l’ESS al territori.

Debilitats

Els recursos humans i econòmics de l’entitat són limitats. Si la moneda social es planteja com una càrrega administrativa centralitzada, el risc de sobrecarregar l’equip és real. Per això, el model de gestió és clau: una estructura descentralitzada i autogestionada per la pròpia comunitat reduiria aquesta debilitat considerablement.

Cal tenir en compte també que algunes participants poden presentar barreres digitals o cognitives que dificultin l’ús d’una moneda complementària digital. Com s’ha apuntat en el debat, dissenyar un sistema senzill i accessible, fins i tot en format físic o híbrid que seria fonamental per garantir que la tecnologia no esdevingui una barrera d’exclusió, contradient la missió inclusiva de l’entitat.

Finalment, la dependència del finançament públic en euros, amb normatives de justificació rígides, limita la flexibilitat per integrar formalment aquest tipus de sistemes en la gestió econòmica de l’entitat.

Amenaces

El principal risc és la falta de massa crítica: si la moneda no aconsegueix prou actors implicats al territori, la iniciativa perd sentit i pot generar frustració. Ara bé, com s’ha reflexionat en el debat, la xarxa d’entitats de Mataró amb les quals Club FEM ja col·labora podria ser el motor inicial per garantir prou moviment des del primer dia, convertint una amenaça en una oportunitat de consolidació gradual.

Hi ha també el risc de friccions legals i administratives amb el marc de finançament públic, i el d’exclusió involuntària de les participants més vulnerables si el sistema no es dissenya amb perspectiva d’accessibilitat. Si la implicació dels actors locals és insuficient, la iniciativa pot quedar inactiva i generar un desgast innecessari per a l’equip gestor.

A continuació adjunto el DAFO FINAL:   DAFO FINAL

Reflexió crítica

L’anàlisi d’aquest DAFO, enriquit pel debat amb els companys, posa de manifest que el potencial d’una moneda social per a Club FEM no és principalment econòmic, sinó relacional i polític. La moneda seria, sobretot, una manera de nomenar i fer visible el valor del que ja existeix: la cooperació, el voluntariat, la confiança i el suport mutu que sostenen l’entitat cada dia.

Els reptes principals no són tècnics sinó de disseny comunitari: qui governa la moneda, qui hi té accés, quins serveis hi participen i com s’evita que es converteixi en una càrrega per als qui ja fan molt. Les finances ètiques i les monedes socials només funcionen quan la comunitat és propietària de l’eina, no quan l’eina és propietat d’una estructura centralitzada. Aquesta és, potser, la lliçó més important del debat i dels recursos d’aprenentatge d’aquest repte.

Bibliografia

• Corrons, A. (webinar UOC): La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament local
• Entrevista sobre La Turuta (recurs d’aprenentatge R3, UOC)
• Pàgina oficial del Club FEM: https://clubesportiufemesportmataro.blogspot.com/
• Exemples de monedes socials a Espanya: https://www.adriver.org/MonedaSocial/espana.html

Eines d’IA

He fet servir la IA, bàsicament per saber una mica més d’altres tipus de monedes socials, per exemples de DAFOS de companyies grans, i per l’ortografía de l’escrit.

Hola a tothom,

En aquesta publicació final presento l’anàlisi DAFO sobre com podría influir l’impuls d’una moneda social local en Abacus. A partir del feedback rebut, he concretat dos aspectes clau: Com seria la moneda i com es governaria. En una cooperativa tant gran com Abacus, tindria sentit un model híbrid com per exemple una app + una targeta física per poder arribar a perfils i reduir una bretxa d’accés, i una governança clara (normes transparent i compartides) per poder generar confiança.

Reflexió crítica i proposta

Una moneda social pot ser una oportunitat real, però no és una “solución mágica”. En una organització tant gran com Abacus, el valor més interesant pot ser doble:

• Un impacte comunitari; si la moneda s’orienta a necessitats concretes pot reforçar l’accés i dinamitzar el teixit local
• Una intercooperació; pot facilitar compres i intercanvis amb entitats del territorio, especialment si hi ha un marc compartit.

Per minimitzar riscos, caldria una governança clara, model híbrid, indicadors simples i limitar el percentatge de pagament en moneda social.

Bibliografía

Abacus Cooperativa. (2026). Obtenido de https://cooperativa.abacus.coop/ca/qui-som/abacus

Abacus engega el Pla de sostenibilitat 2024 – 2026. (2024). Obtenido de https://abacus.cat/pla-sostenibilitat-abacus

Juan Francisco Albert,, Nerea Gómez Fernández, , & Sergio Luis Náñez Alonso. (2024). Monedas sociales en la era digital: retos y oportunidades. Obtenido de https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_110_06_Albert_et_al.pdf

REC moneda ciutadana Informe final. (2019). Obtenido de https://rec.barcelona/wp-content/uploads/2020/02/informe-final_CAT_compressed.pdf

DAFO

Fortaleses internes

1. Compromís amb valors socials i ambientals
   Alternativa3 té una forta missió de justícia social, sostenibilitat i comerç just, alineant-se molt bé amb la lògica de les monedes socials i economia alternativa.
2. Estructura cooperativa i participativa
   La seva forma cooperativa facilita la presa de decisions col∙lectiva i la capacitat de provar noves eines de gestió comunitària com intercanvis o monedes socials.
3. Experiència en economia alternativa
   L’entitat ha promogut i participa en iniciatives d’economia responsable, incloent promoció de finances ètiques i d’inversió socialment responsable.
4. Relacions amb productores i cooperatives del Sud Global
   Aquestes xarxes poden ser un actiu en una moneda social orientada a pisos globals o comunitaris interconnectats.

Debilitats internes

1. Capacitat operativa i recursos limitats
   Com a cooperativa modesta, pot tenir limitacions de personal dedicat específicament a innovacions com una moneda social o sistemes d’intercanvi.
2. Complexitat de gestió i educació digital
   La implementació d’una moneda social requereix eines i competències digitals o logístiques noves, que podrien superar l’experiència actual de l’equip.
3. Mesura d’impacte i rendició de comptes
   Caldrà dissenyar mecanismes per monitoritzar l’ús i impacte de la moneda social per demostrar valors afegits a membres, clients i productores.

Oportunitats externes

1. Arrelament territorial i comunitari
   Una moneda social pot reforçar el vincle d’Alternativa3 amb productores locals, clients conscients i altres entitats ESS de territori, generant un ecosistema col·laboratiu més fort.
2. Cooperació amb altres iniciatives ESS
   Pot consolidar aliances amb xarxes locals d’economia solidària, bancs del temps i mercats de proximitat, creant un cercle d’intercanvi mutu.
3. Augment de la resiliència comunitària
   Monedes socials i intercanvis no monetaris poden ajudar a estabilitzar l’activitat comercial en moments de crisi econòmica, promovent consum responsable i intercanvi de serveis o productes dins del sector.
4. Educació i sensibilització per a nous col·lectius
   Aquest tipus d’iniciatives pot fer visible l’impacte de l’economia solidària i atraure noves persones membres o clients que comparteixen els seus valors.

Amenaces i riscos externs

1. Acceptació i confiança del mercat
   La introducció d’una moneda social pot trobar resistències tant entre clients com entre proveïdors si no es comprèn o no s’hi veu utilitat.
2. Regulació i aspectes legals
   Depenent de com s’implementi la moneda social o sistema d’intercanvi, podrien sorgir qüestions fiscals o regulatòries que calgui gestionar per evitar risc legal.
3. Competència amb altres sistemes financers o comercials
   Sistemes de pagament tradicionals o d’altres iniciatives poden eclipsar o fragmentar l’ecosistema, dificultant l’adopció de la moneda social.
4. Dependència tecnològica
   Si el sistema requereix plataformes digitals externes, la cooperativa hauria de garantir seguretat, privacitat i sostenibilitat tecnològica, una barrera no menor.

Anàlisi final: Alternativa 3

1. Presentació

Alternativa3 és una cooperativa de l’Economia Social i Solidària (ESS) amb una trajectòria consolidada en el comerç just i la producció ecològica. L’entitat treballa principalment amb productes com cafè, cacau, te i sucre, i combina l’activitat econòmica amb una clara missió social: promoure un model de consum responsable, sostenible i basat en relacions comercials més justes amb productores del Sud Global.

En aquest context, l’impuls d’una moneda social local (o fórmules d’intercanvi no monetari com bancs del temps) podria representar una eina per reforçar el vincle territorial d’Alternativa3, ampliar aliances dins del sector ESS i generar circuits econòmics alternatius alineats amb els seus valors.

2. Idees principals del debat

Les aportacions del debat han permès enriquir el DAFO inicial destacant diversos elements clau:

• La importància de la massa crítica: diversos companys han remarcat que una moneda social només funciona si hi ha un volum suficient d’usuaris i d’intercanvis. No n’hi ha prou amb compartir valors; cal garantir que la moneda sigui útil i tingui circulació real.
• El risc d’exclusió tecnològica o complexitat operativa: s’ha assenyalat que, si el sistema és massa digital o burocràtic, pot limitar la participació de petits comerços o persones que no estiguin familiaritzades amb aquestes eines.
• La necessitat d’una governança distribuïda: el debat ha reforçat la idea que Alternativa3 no hauria d’assumir sola la gestió del sistema, sinó actuar com a actor impulsor dins d’una xarxa col·lectiva amb altres entitats locals.
• El valor dels bancs del temps com a fase prèvia: s’ha destacat que iniciar amb fórmules d’intercanvi no monetari pot ser una estratègia d’entrada més viable i menys arriscada que desplegar directament una moneda social formal.

Aquestes idees han contribuït a formular una lectura més realista sobre la implementació, posant el focus no només en la coherència ideològica sinó també en la viabilitat pràctica.

3. Reflexió sobre oportunitats i reptes

L’anàlisi DAFO mostra que Alternativa3 té una forta compatibilitat ideològica amb iniciatives com monedes socials i bancs del temps. La seva identitat cooperativa, el seu compromís amb el comerç just i la sostenibilitat, i la seva trajectòria dins de l’ESS la converteixen en una candidata natural per participar en projectes de finances alternatives.

Oportunitats principals

En primer lloc, una moneda social local podria permetre a Alternativa3 reforçar el seu arrelament territorial. Tot i que l’entitat té una dimensió global (comerç just amb el Sud Global), la moneda social podria consolidar circuits locals de consum responsable connectant-la amb cooperatives, botigues ecològiques, grups de consum i entitats comunitàries.

En segon lloc, aquestes iniciatives podrien generar cooperació intercooperativa, afavorint aliances estratègiques dins del mercat local. Aquest punt és especialment rellevant perquè Alternativa3 pot actuar com a agent dinamitzador dins d’un ecosistema d’ESS, aportant visibilitat i legitimitat al projecte.

Finalment, un sistema d’intercanvi alternatiu pot incrementar la resiliència econòmica local en situacions de crisi. Segons Bernard Lietaer, la diversitat monetària augmenta l’estabilitat dels ecosistemes econòmics. Per tant, la moneda social podria actuar com a eina complementària per reduir dependència del sistema monetari convencional.

Reptes i limitacions

Tot i això, l’anàlisi també mostra reptes importants. El primer és el risc que la moneda social quedi en una experiència simbòlica sense impacte real si no s’assoleix massa crítica. Perquè la moneda funcioni, cal que existeixi una oferta de béns i serveis variada i recurrent dins el circuit, cosa que requereix una xarxa àmplia i compromesa.

Un segon repte és la càrrega operativa i tècnica. Alternativa3 podria no disposar de recursos suficients per assumir la gestió directa d’un sistema monetari alternatiu. Per això, el debat ha reforçat la idea que l’entitat hauria de participar en un model de governança compartida, evitant que la iniciativa depengui exclusivament del seu equip intern.

Finalment, cal considerar el marc legal i fiscal. Tot i que les monedes socials han demostrat viabilitat en altres territoris (com l’Eusko), la seva regulació continua sent ambigua, i això pot generar inseguretat en entitats que operen amb comptabilitat formal i canals comercials consolidats.

Finances ètiques com a oportunitat complementària

En paral·lel, Alternativa3 podria reforçar la seva estratègia vinculant-se encara més a instruments de finances ètiques (cooperatives de crèdit, banca ètica o inversió responsable). Aquesta connexió no només és coherent amb els seus valors, sinó que pot aportar estabilitat financera i credibilitat institucional per sostenir projectes innovadors com una moneda social.

4. Conclusió

En conclusió, Alternativa3 presenta un alt potencial per participar en iniciatives de moneda social local, especialment per la seva coherència amb els principis de l’ESS i el seu compromís amb models econòmics transformadors. Les oportunitats més destacades es relacionen amb l’arrelament territorial, la cooperació amb altres actors i la creació de circuits econòmics més resilients.

Tanmateix, l’èxit d’aquest tipus de projecte dependrà de la capacitat d’assegurar massa crítica, simplificar la gestió i construir un model de governança compartida. El debat ha reforçat que una estratègia viable podria començar amb fórmules d’intercanvi més simples, com un banc del temps o un sistema de descomptes i punts comunitaris, abans de desplegar una moneda pròpiament dita.

Per tant, la recomanació principal seria que Alternativa3 no actuï com a única gestora, sinó com a actor impulsor i legitimador dins una xarxa col·lectiva d’entitats locals, aprofitant la seva reputació per donar credibilitat al projecte sense assumir tota la càrrega operativa.

Bibliografia

Cahn, E. S. (2004). No more throw-away people: The co-production imperative. Essential Books.

Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico (Tesi doctoral). Universitat Oberta de Catalunya.

Lietaer, B. (2001). The future of money: Creating new wealth, work and a wiser world. Century.

En el context actual, l’economia social i solidària (ESS) planteja alternatives al model econòmic convencional, amb l’objectiu de promoure una economia més justa, sostenible i arrelada al territori. Entre aquestes alternatives, les monedes socials i els sistemes d’intercanvi complementaris es presenten com a eines capaces de reforçar el teixit econòmic local i fomentar relacions basades en la cooperació.

Aquest treball analitza el cas de Crisàlide Comunicació, una cooperativa especialitzada en comunicació creativa amb impacte social. L’entitat desenvolupa projectes vinculats a la transformació social, treballant amb administracions públiques, entitats i iniciatives comunitàries. Aquesta orientació la situa plenament dins dels valors de l’ESS, fet que la converteix en un cas rellevant per explorar la possible implantació d’una moneda social.

A continuació, es presenta un anàlisi DAFO per valorar les implicacions d’aquesta iniciativa en el funcionament i desenvolupament de la cooperativa.

2. Anàlisi DAFO

Debilitats (factors interns negatius)

Una de les principals debilitats de Crisàlide és la seva estructura organitzativa reduïda, pròpia d’una cooperativa petita, fet que pot limitar la capacitat per assumir la implementació i gestió d’un sistema de moneda social.

A més, existeix una manca de coneixement tècnic específic en aquest àmbit, que podria dificultar la posada en marxa del projecte i generar incerteses internes.

La implantació també podria comportar una sobrecàrrega de treball, especialment en tasques de coordinació, seguiment i gestió dels intercanvis.

Finalment, cal tenir en compte la dependència de la moneda convencional, ja que gran part de les despeses estructurals de l’entitat continuen requerint pagaments en euros.

Amenaces (factors externs negatius)

Una de les principals amenaces és la possible falta de massa crítica d’usuaris, ja que la utilitat d’una moneda social depèn de la seva acceptació i ús generalitzat dins del territori.

També existeix una certa incertesa jurídica, que pot generar inseguretat en la implementació d’aquest tipus d’iniciatives.

Una altra amenaça és la possible desconfiança inicial per part de clients, proveïdors o altres agents econòmics, especialment si no perceben beneficis immediats.

Finalment, es pot produir una fragmentació d’iniciatives similars al territori. No obstant això, aquesta situació també podria transformar-se en una oportunitat si es promou la coordinació i la creació de xarxes més àmplies.

Fortaleses (factors interns positius)

Crisàlide Comunicació compta amb un fort alineament amb els valors de l’economia social i solidària, com la cooperació, la sostenibilitat i el compromís social.

A més, disposa d’una àmplia experiència en projectes col·laboratius, treballant amb administracions públiques, entitats socials i iniciatives comunitàries, fet que facilita la creació de xarxes de confiança.

La seva activitat en l’àmbit de la comunicació li atorga una capacitat estratègica per difondre i dinamitzar iniciatives, un element clau per a la implantació d’una moneda social.

Finalment, la seva flexibilitat organitzativa li permet adaptar-se a noves formes d’innovació social.

Oportunitats (factors externs positius)

La implantació d’una moneda social pot contribuir a enfortir el teixit econòmic local, fomentant el consum de proximitat i la cooperació entre entitats.

També permet optimitzar recursos infrautilitzats, facilitant intercanvis que no depenen exclusivament de la moneda convencional.

Una altra oportunitat és la possibilitat d’integrar la moneda social en projectes de comunicació comunitària que Crisàlide ja desenvolupa, ampliant el seu impacte social.

A més, pot afavorir la creació d’aliances amb altres actors de l’ESS, reforçant les xarxes de col·laboració.

Finalment, aquest tipus d’iniciatives poden millorar la resiliència econòmica davant situacions de crisi.

3. Reflexió crítica: finances ètiques, bancs del temps i monedes socials

La implantació d’una moneda social s’ha d’entendre dins d’un ecosistema més ampli que inclou les finances ètiques i els bancs del temps.

Les finances ètiques ofereixen una gestió responsable dels recursos dins del sistema convencional, mentre que les monedes socials i els bancs del temps introdueixen una lògica alternativa basada en la reciprocitat, la confiança i la valoració del temps i les capacitats.

En el cas de Crisàlide, aquestes eines poden reforçar el seu posicionament com a agent de transformació social. No obstant això, també plantegen reptes importants, com la necessitat de garantir la sostenibilitat del sistema, evitar la sobrecàrrega organitzativa i assegurar una participació activa de la comunitat.

Un dels elements clau és la massa crítica, que requereix la implicació d’actors rellevants com comerços, administracions públiques i altres entitats del territori. Així mateix, la formació esdevé essencial per convertir una debilitat inicial en una fortalesa estratègica.

D’altra banda, el risc de fragmentació ha de ser abordat des d’una perspectiva de cooperació entre iniciatives, afavorint la creació de xarxes més àmplies i eficients.

4. Conclusions

En conclusió, la implantació d’una moneda social a Crisàlide Comunicació presenta un alt potencial com a eina d’innovació social, coherent amb la seva activitat i els seus valors.

La seva experiència en projectes de comunicació social i treball en xarxa constitueix una base sòlida per impulsar aquest tipus d’iniciatives. No obstant això, la seva viabilitat dependrà de la capacitat de l’entitat per gestionar diversos reptes, com la generació de confiança, l’assoliment d’una massa crítica suficient i la inversió en formació.

A més, és fonamental entendre la moneda social com un instrument complementari, capaç d’ampliar les possibilitats d’intercanvi i reforçar les dinàmiques comunitàries, però no de substituir el sistema econòmic convencional.

En definitiva, si s’implementa de manera estratègica i participativa, la moneda social pot esdevenir una eina clau per reforçar el paper de Crisàlide com a agent de transformació social i dinamització del territori.

Referències bibliogràfiques

• Xarxa d’Economia Solidària. (2020). L’economia social i solidària a Catalunya. Xarxa d’Economia Solidària.
  https://xes.cat/
• REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (2019). Carta de principios de la economía solidaria. REAS.
  https://www.economiasolidaria.org/principios/
• Banco de España. (2018). Las monedas complementarias y su papel en la economía. Banco de España.
  https://www.bde.es/
• Lietaer, B. A. (2001). The future of money: Creating new wealth, work and a wiser world. Century.
  https://monneta.org/wp-content/uploads/2020/11/Future-of-Money-Bernard-Lietaer.pdf
• Gesell, S. (1916). The natural economic order. Peter Owen.
  https://archive.org/details/naturaleconomico00geseuoft
• Coop57. (2021). Finances ètiques i solidàries: una alternativa real. Coop57.
  https://www.coop57.coop/
• Fiare Banca Etica. (2022). Què són les finances ètiques? Fiare Banca Etica.
  https://www.fiarebancaetica.coop/ca
• Ajuntament de Barcelona. (2018). Monedes socials i economies comunitàries: experiències a Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
  https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/

Després d’analitzar el cas de Bauharum Handmade i d’haver explorat a fons el webinar de l’August Corrons, m’ha quedat gravada la idea que el diner no és una entitat rígida que ens ve imposada, sinó que es tracta d’un acord social entre les persones d’una comunitat per utilitzar un símbol com a mitjà d’intercanvi.

Aplicant això Bauharum Handmade de la Nàdia a la Cerdanya, veig clar que per a una artesana autònoma, la dependència absoluta de l’euro suposa un risc real, i la moneda social apareix com una eina clau perquè el valor que ella genera es quedi realment a la comarca i no s’escapi cap a grans plataformes externes.

El fet de formar part de Pam a Pam és una fortalesa fonamental, ja que aquesta validació dins de l’Economia Social i Solidària (ESS) construeix la confiança necessària perquè la comunitat acabi acceptant una moneda alternativa.

El seu producte, les espelmes de cera de soja, es presenta com un bé de consum circular i sostenible ideal per ser l’eix d’un intercanvi de proximitat que permeti reduir la petjada ecològica del territori.

Però la debilitat principal segueix sent la solitud de la Nàdia a l’obrador, ja que la gestió d’una moneda nova requereix un temps i una formació dels quals sovint no disposa. El meu company David m’ha aportat una solució molt bona, i es que a través del Banc del Temps, li permetria a la Nàdia intercanviar el seu producte o els seus tallers per hores de gestió administrativa o suport tecnològic, resolent la seva sobrecàrrega operativa sense haver de dependre de la liquiditat en euros. Alhora, sobre l’amenaça que pot suposar el turisme a la Cerdanya; mentre jo dubtava si la moneda social podria ser una “barrera” pel client de fora, el David m’ha fet veure que es pot transformar en un atribut de marca: un segell d’identitat que diferencia Bauharum com un projecte totalment arrelat al territori per a aquell visitant que busca un consum més conscient.

Aquest enfocament permet potenciar l’oportunitat de l’efecte multiplicador local, aconseguint que els diners circulin entre els comerços de la zona en lloc de marxar a grans corporacions. Tot i que no podem ignorar el risc de la trampa de la liquiditat, ja que la Bauharum Handmade igualment necessita euros per comprar les matèries primeres.

El futur de Bauharum ha de passa inevitablement per un model híbrid. Crear aquest “amortidor” local és, en definitiva, fer resiliència econòmica i mantenir l’autonomia de l’artesania del Pirineu davant de possibles crisis globals. Aplicar aquest enfocament panàrquic ens permet utilitzar les finances ètiques per garantir que el teixit artesà de la muntanya tingui una xarxa de seguretat pròpia i sòlida. No trobeu?

Moltes gràcies!

Mariona

Bibliografia

• Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico..
• Corrons, A. (2026, 7 d’abril). Webinar: La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Universitat Oberta de Catalunya.
• La Turuta. (s. d.). Què és la Turuta? Vilanova i la Geltrú..
• Pam a Pam. (2026). Bauharum Handmade: Fitxa d’entitat.

IA Per polir aquesta síntesi m’he ajudat de la IA (Gemini) com a suport per estructurar el text. M’ha servit per resumir tots els conceptes teòrics de l’August Corrons en el cas pràctic, tot i que l’anàlisi de les fortaleses de Bauharum i la visió final sobre la resiliència del territori són fruit de la meva pròpia reflexió i també s’ha utilitzat per crear la imarge del DAFO.

Una moneda complementària, social, local o alternativa és un instrument de pagament que s’utilitza en un àmbit local per adquirir productes, serveis o coneixements.

La cooperativa Artijoc no disposa de moneda complementària, però si n’hagués de dur a terme una, li’n proposaria una amb les característiques següents:

La moneda s’anomenaria “dau” i es podria adquirir fent compres de qualsevol dels seus productes. La podrien obtenir els clients que compren alguna joguina o els centres educatius que adquireixen les estructures de fusta per les escoles; i també per la participació del projecte que estan desenvolupant “Quan s’obre la maleta, s’obre la conversa”.

En primer lloc, els daus tindrien una durada de sis mesos per utilitzar-los i, un cop transcorregut aquest període, es perdrien. D’aquesta manera, la moneda es mantindria en circulació i no quedaria estancada. Es podria utilitzar per obtenir descompte en els productes, però fins a un màxim d’un 40%, i també disposarien de productes exclusius que només es poden adquirir mitjançant daus. Per tant, els daus no tindrien la funció de substitueir l’euro, sinó que funcionarien com a una moneda complementària. Per cada 5 euros de compra s’obtindria un dau.

En segon lloc, els daus no es plantegen només com a un sistema de descomptes, sinó com a una eina per fomentar la participació en activitats i reforçar el vincle entre la cooperativa i la seva comunitat de clients. Així, proporcionarien valor propi i no només valor de descompte. Tal com han comentat els companys, aquestes activitats podrien consistir en tallers familiars o en sessions participatives per fomentar que els infants utilitzin joguines adequades pel seu creixement i desenvolupament. De totes maneres, serien activitats que s’anirien renovant segons la demanda que hi hagués del seu públic objectiu.

En tercer lloc, cal remarcar que la utilització d’aquesta moneda complementària es trobaria regulada en una normativa que crearia la cooperativa i que seria pública per a tothom, per tal d’oferir transparència als seus clients.

Per últim, l’Observatori de la Moneda Complementària és una entitat que s’encarrega específicament d’acompanyar, assessorar i donar suport a ajuntaments, entitats social, comercials i empresarials que podria ajudar a Artijoc amb qualsevol problema i/o dubte que els sorgís en tot el procés d’implementació de la moneda.

Tot seguit es troba l’anàlisi DAFO de la integració d’una moneda complementària a la cooperativa Artijoc:

DEBILITATS:

• Depèn exclusivament del seu ús, ja que si les persones no fan servir aquesta moneda, no té cap sentit mantenir-la.

• Implica costos d’implementació, tant de recursos tecnològics (ja que s’ha de fer digital) com de temps, perquè és una feina extra a desenvolupar a partir de la seva implementació.

• Limita el seu ús a Artijoc, ja que és un sistema monetari complementari molt restringit, en no poder-se utilitzar en cap altre establiment.

• Comporta haver d’actualitzar els productes que es poden obtenir amb la moneda perquè no siguin sempre els mateixos, de la mateixa manera que amb les activitats.

AMENACES:

• Pot provocar que els clients no l’utilitzin per considerar-ho massa complicat o perquè no percebin l’interès suficient per fer-la servir.

• Si no s’utilitza prou, pot generar mancança de moviment de la moneda, fet que suposaria perdre el sentit de mantenir-la.

• Pot generar desinterès al llarg del temps si no es manté actualitzada perquè les persones no perdin el seu interès.

• Perjudici davant la competència, ja que les grans empreses ja disposen de punts per obtenir descomptes, que poden suposar més simples, fet que pot causar que els clients prefereixin acudir-hi.

FORTALESES:

• Facilita un sistema bastant senzill, ja que no és complex i el pot utilitzar qualsevol persona que disposi d’un dispositiu mòbil des del qual es pugui descarregar l’aplicació.

• Fomenta la fidelització de clients, perquè els daus s’aconsegueixen a través de les compres. Per tant, s’incentiva a les persones que comprin productes o participin en el seu projecte per així aconseguir més daus.

• Reforça els principis d’Economia Social i Solidària. Gràcies als daus s’aconsegueix crear una comunitat amb les famílies usuàries i els centres educatius.

• Genera valor propi, ja que hi ha joguines que només es poden aconseguir amb daus, cosa que aporta valor a la cooperativa.

OPORTUNITATS:

• Permet ampliar-se a futurs projectes que desenvolupi la cooperativa.

• Fomenta la participació en el projecte “Quan s’obre la maleta, s’obre la conversa”. En el cas que es comencessin a desenvolupar tallers per ensenyar a usar joguines correctament, els daus també podrien ajudar a augmentar la seva participació.

• Crea diferenciació i innovació respecte la competència. Aquesta iniciativa posiciona a la cooperativa en comparació amb la resta de botigues de joguines convencionals.

• Permet establir col·laboracions amb altres entitats locals que comparteixin els valors de la cooperativa del municipi de Cardedeu, on tenen la botiga física.

En conclusió, la moneda complementària “dau” d’Artijoc és una eina que pot aportar valor tant a la cooperativa com a la seva comunitat, ja que no només serveix per incentivar les compres, sinó també per fomentar la participació i el vincle amb les famílies i els centres educatius. Tot i que presenta algunes limitacions, com la seva dependència de l’ús per part dels clients o el fet que només es pugui utilitzar dins d’Artijoc, també ofereix moltes oportunitats de creixement i diferenciació respecte a altres botigues. Per tant, si es gestiona correctament i es manté actualitzada, pot arribar a ser un element clau per la seva cooperativa.

BIBLIOGRAFIA

Diputació de Barcelona. (febrer de 2024). Las monedas locales y su rol en la dinamización del comercio de proximidad.https://www.diba.cat/es/web/comerc/-/las-monedas-locales-y-su-rol-en-la-dinamizacion-del-comercio-de-proximidad

Ossorio, M.A. (juny de 2024). Monedas complementarias: el motor oculto del desarrollo local en España e Iberoamérica. Universitat Oberta de Catalunya. https://www.uoc.edu/es/news/2024/monedas-complementarias-motor-oculto-del-desarrollo-local-en-espana-iberoamerica

Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet. (s.f.) La Moneda Local.https://www.gramenet.cat/es/sites/moneda-local/

Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. (juliol de 2016). Reglament del circuit de comerç social de Santa Coloma de Gramanet. https://www.gramenet.cat/fileadmin/Files/Ajuntament/comercio/moneda_local/docscast/REGLAMENTO_DEL_CIRCUITO_DE_COMERCIO_SOCIAL_DE_SANTA_COLOMA_DE_GRAMENET.pdf

Economía solidaria. (s.f.) Carta de Principios de la Economía Solidaria.https://www.economiasolidaria.org/carta-de-principios-de-la-economia-solidaria/

Canva. https://www.canva.com/templates

ÚS D’INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

He utilitzat la intel·ligència artificial únicament com a suport per revisar aspectes ortogràfics i gramaticals del text, amb l’objectiu de corregir possibles errors. L’eina d’intel·ligència artificial que he utilitzat ha estat ChatGPT.

En el cas de Fiare Banca Ètica, la possible introducció d’una moneda social local pot encaixar bastant amb els seus objectius, sobretot pel que fa al suport a projectes amb impacte social i al reforç de l’economia de proximitat. Aquest tipus d’eines permeten fomentar intercanvis dins d’una comunitat i generar dinàmiques econòmiques més col·laboratives, alineades amb els valors de l’economia social i solidària.

Una de les principals fortaleses de Fiare és que ja parteix d’un model basat en la participació i en uns valors socials molt clars. El fet que les persones sòcies tinguin un paper actiu en la presa de decisions facilita la connexió amb iniciatives col·lectives com les monedes socials o altres sistemes d’intercanvi. A més, la seva trajectòria en el finançament de projectes amb impacte social la posiciona com una entitat amb credibilitat dins d’aquest àmbit.

Tot i això, probablement el seu paper més interessant no seria tant crear directament una moneda social, sinó actuar com a suport o impulsor d’aquest tipus d’iniciatives. Per exemple, podria ajudar a finançar-ne l’inici, oferir orientació tècnica o connectar diferents actors del territori per fer viable el projecte. Això permetria reduir riscos i augmentar les probabilitats d’èxit.

Pel que fa a les debilitats, cal tenir en compte que Fiare opera dins d’un marc financer regulat, cosa que pot limitar la seva capacitat per integrar sistemes alternatius com una moneda social. A més, posar en marxa una iniciativa així requereix temps, recursos i una comunitat implicada; si aquesta base no existeix, és difícil que funcioni de manera estable.

En relació amb les oportunitats, una moneda social pot ajudar a reforçar l’economia local, fent que els intercanvis es quedin dins del territori i creant vincles més forts entre persones i entitats. A més, si es combina amb eines digitals, es pot facilitar molt la seva gestió, fent els intercanvis més àgils i transparents.

Finalment, també hi ha alguns riscos a considerar. El principal és que no hi hagi prou ús per part de la comunitat, fet que faria que el projecte perdi sentit. També pot ser complicat coordinar a tots els implicats. També s’ha de tenir clar que aquest tipus de monedes tenen un paper complementari i no substitueixen el sistema financer tradicional, sinó que funcionen com una eina addicional per generar cohesió social i dinamitzar l’economia local.

En definitiva, la moneda social pot ser una bona oportunitat per reforçar el paper de Fiare Banca Ètica dins del territori, però el seu èxit dependrà de la implicació de la comunitat, de la seva bona gestió i de la capacitat d’adaptar-la a la realitat concreta.

BIBLIOGRAFIA

Alcañiz, G. (2019). Las monedas sociales en la Economía Social y Solidaria. Revista de Antropología Social.

Corrons, A. (s.d.). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament local (webinar UOC).

Economiasolidaria.org. (s.d.). Moneda social: definició i funcionament. https://www.economiasolidaria.org/

Fiare Banca Ètica. (s.d.). Qui som i model de banca ètica. https://www.fiarebancaetica.coop/

Fiare Banca Ètica. (s.d.). Política de crèdit. https://www.fiarebancaetica.coop/ca/identitat/politica-de-credit/

García, A. (2014). Monedas sociales: cómo funcionan.

OCU. (2021). Monedas sociales para fomentar el comercio local.

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s.d.). Què és l’Economia Social i Solidària. https://xes.cat/

Entrevista sobre La Turuta (recurs d’aprenentatge R3, UOC).

Diferenciaentre.es. (s.d.). Moneda social: concepto y funcionamiento.