Una aposta per l’economia de barri:

Keras Buti és una associació i cooperativa que busca generar valor a partir del mercat agroecològic; alhora que busca recuperar la vida als barris, emprant principalment la cuina i el menjar, tot sempre des d’una perspectiva social.

Per tal d’impulsar aquest tipus de negoci, pertanyent a l’economia social i solidària, val la pena plantejar quins efectes tindria la incorporació d’una moneda complementària en el model.

Cuinant la implementació:

Comencem amb una ràpida explicació de què són els sistemes monetaris complementaris:

Aquests sistemes neixen amb la idea de fomentar els projectes socials, ambientals i econòmics de caràcter regional; posant en valor actius i recursos que el sistema monetari “tradicional” no posa, principalment per la condició d’escassetat i, conseqüentment, de reserva de valor i creació d’interès (Corrons, 2017). Així, en cap cas es tracta de substituir el sistema monetari actual, sinó de reforçar-lo en aquelles parts on més ho necessita, fomentant el desenvolupament econòmic i social de manera regional (Corrons, 2026).

Des d’aquesta perspectiva, Keras Buti ja té molt en comú, puix el seu model econòmic busca actuar de manera regional (actua principalment en els barris de l’Hospitalet, i la collita prové del Parc Agrari del Baix Llobregat). Sumem a tot això que els seus projectes per donar vida als barris (La Marmita, La Suculenta, etc.) també es troben en barris de l’Hospitalet i busquen fomentar la interacció entre els veïns.

Així doncs, se’ns presenta una oportunitat de crear un sistema monetari complementari per donar suport a aquest model de negoci, parlant així de fomentar aquest sistema des de la base (és a dir, són institucions privades les que creen i participen activament en el sistema [no hi ha participació pública]).

L’ús d’una moneda creada per l’entitat (suposant que altres companyies no s’hi sumin a la proposta, tot i que si suposéssim el contrari trobaríem un augment de l’impacte del projecte) permetria donar incentius a la participació del voluntariat en el procés productiu; puix pagar amb aquesta moneda l’esforç dels treballadors, permet donar una recompensa molt assequible per a la cooperativa i pagar “en espècies” a escala pràctica (és a dir, es dona una moneda intercanviable per productes que ofereix l’entitat).

També podria actuar per millorar la circularitat dels consumidors dins de l’oferta de productes i serveis de l’entitat: no només permet una opció de pagament amb temps de treball (és a dir, consumir els productes de la cooperativa i pagar amb temps de voluntariat), sinó que si l’interès no està en els productes de la collita, també es podria gastar aquesta moneda en els altres projectes de l’entitat (l’ús de la cuina comunitària [La Marmita], o la cuina i menjador La Suculenta, per posar alguns exemples).

Es crea també l’oportunitat de fomentar la interacció social amb l’intercanvi d’aquesta moneda, creant una xarxa de solidaritat ciutadana que podria donar lloc a tot un servei de voluntariat per a accions socials diverses dins dels barris de l’Hospitalet.

Dit això, aquest tipus d’iniciatives no estan mai exemptes de dificultats i problemes:

Per una banda, com s’ha dit prèviament, aquest sistema quedaria sustentat per la pròpia empresa, i generalment sol ser motiu d’abandonament a llarg termini; de 306 iniciatives de monedes complementàries entre 2007 i 2023, només continuen actives 65 (Ossorio, 2024). Si el suport principal estigués en mans de l’ajuntament (d’Hospitalet, en aquest cas), hi hauria una perspectiva més positiva a llarg termini. Parlem d’una corporativa de mida reduïda, així que no podem esperar una gran repercussió d’un sistema complementari en el barri sense el suport d’altres entitats que hi vulguin col·laborar. Sota aquest context, podria generar-se una circulació massa interna, i acabar actuant més com un sistema de punts, en comptes de com a moneda complementària.

Afegim la poca potència que té l’associació en l’ús de noves tecnologies, la falta d’experiència en la digitalització tampoc jugaria a favor en aquesta iniciativa i, sense dubte, suposaria un repte per a l’entitat. Caldria considerar el temps d’implementació de la moneda, puix les dimensions de l’empresa i la falta d’experiència comportarien una implementació lenta, progressiva i segurament amb un gran marge de millora a llarg termini. Una solució a curt termini seria fer la moneda en físic, per tal de fer una prova pilot del seu funcionament i facilitar la gestió, només necessitant un petit control digital amb fulls de càlcul.

Finalment, també trobem els problemes habituals de la implementació d’una moneda complementària, que és la poca acollida inicial, la desconfiança general a un sistema alternatiu i la complexitat que suposa en el marc legal i fiscal.

Així i tot, podem veure que la iniciativa s’alinearia, i molt, amb els valors principals de l’entitat, i es podria reforçar la cohesió social i econòmica dels barris de l’Hospitalet de Llobregat; i que els riscos són pocs en comparació, puix en cas de no prosperar, no comportaria pèrdues importants.

A tall de conclusió i resum, s’ofereix una matriu DAFO que sintetitza aquest escrit:

Fonts:

Canva. Canva. https://www.canva.com/.

Corrons, A. [August] (2017). Monedas complementarias: dinero con valores. Revista Internacional de Organizaciones, 2017-06 (18), p.109-134.

Corrons Giménez, A. F. [August Francesc] (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. [Treball final de màster]. Universitat Jaume I – Universitat de València. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476.

Corrons, A. [August] (2026). La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. [Recurs d’aprenentatge audiovisual]. Universitat Oberta de Catalunya. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991.

Economia Solidaria (s.d.). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. https://xes.cat/economia-solidaria.

Keras Buti (s.d.), LaFundació. https://lafundicio.net/kerasbuti/.

Keras Buti (s.d.). Pam a Pam. https://pamapam.cat/directori/escola-popular-keras-buti/.

Ossorio, M. A. [Miguel Ángel] (20 de juny de 2024). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. Universitat Oberta de Catalunya. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica?utm_source=chatgpt.com.

[No s’ha usat la IA en aquest treball].

Primer de tot, vull començar situant breument el cas analitzat. Som Mobilitat és una cooperativa de consum sense ànim de lucre que ofereix serveis de carsharing amb vehicles elèctrics per a particulars, entitats, empreses, administracions públiques i comunitats energètiques. El seu model ja està molt vinculat a la sostenibilitat, a la mobilitat compartida i a la idea de reduir la necessitat de tenir un vehicle en propietat. A més, el servei funciona principalment a través d’una app, on l’usuari pot carregar el moneder virtual, reservar el vehicle, obrir-lo i utilitzar-lo.

En aquest cas, la proposta seria desenvolupar una moneda social pròpia o vinculada a l’ecosistema de Som Mobilitat. Aquesta moneda no substituiria l’euro, sinó que funcionaria com una moneda complementària, digital i d’ús parcial. És a dir, no es podria pagar el 100% del servei amb aquesta moneda, sinó només una part, per exemple fins a un 20% del preu de la reserva. Aquesta idea encaixa amb la definició de les monedes socials com a monedes complementàries que busquen fomentar el consum local, la proximitat i les xarxes comunitàries.

La moneda l’emetria Som Mobilitat, però podria funcionar en col·laboració amb ajuntaments, entitats locals, cooperatives, comerços de proximitat i proveïdors vinculats a l’economia social i solidària. La podrien rebre els usuaris, les entitats col·laboradores i alguns proveïdors. Es podria aconseguir a través d’accions com l’ús responsable del servei, la incorporació de nous socis, la participació en activitats comunitàries, la cessió d’espais d’aparcament o energia per part de comunitats energètiques, o també aprofitant hores no utilitzades en acords amb ajuntaments.

Aquesta proposta té sentit perquè Som Mobilitat ja treballa amb administracions públiques mitjançant paquets d’hores anuals perquè els treballadors municipals puguin utilitzar els vehicles de manera flexible. També ofereix gestió a través de l’app, manteniment, assegurança i informes mensuals d’ús i impacte ambiental. Per tant, ja existeix una base organitzativa i tecnològica que podria facilitar una prova pilot d’aquesta moneda.

Un aspecte important que ha sortit en el feedback rebut és que aquesta moneda no hauria de ser percebuda només com un descompte. Estic d’acord amb aquesta crítica, perquè si només serveix per pagar menys, pot perdre el seu sentit transformador. Per evitar-ho, proposaria que la moneda tingués una data de caducitat, per exemple de sis mesos. Això faria que els usuaris tinguessin més incentiu a utilitzar-la i que circulés més ràpidament dins de l’ecosistema local. També evitaria que s’acumulés sense ús real. D’aquesta manera, la moneda tindria més capacitat per generar activitat econòmica i social dins de la xarxa de Som Mobilitat.

Anàlisi DAFO

Fortaleses

Una de les principals fortaleses és que Som Mobilitat ja té una base digital molt clara. L’ús de l’app i del moneder virtual faria que la implementació d’una moneda social fos més fàcil que en altres entitats menys digitalitzades.

També és una cooperativa amb valors molt vinculats a la sostenibilitat, la participació i el consum responsable. Per tant, la moneda social encaixaria bastant bé amb la seva identitat.

Una altra fortalesa és que ja existeixen relacions amb ajuntaments, entitats i comunitats locals. Això podria facilitar que la moneda no quedés només dins de Som Mobilitat, sinó que també es pogués utilitzar en altres espais de l’economia social i solidària.

Finalment, la moneda podria ajudar a fidelitzar els usuaris i a reforçar el sentiment de comunitat. No seria només una eina de pagament, sinó també una manera de reconèixer la participació i el compromís dels socis.

Debilitats

La principal debilitat és que pot complicar l’ús de l’aplicació. Si l’usuari ha d’entendre euros, moneder virtual, moneda social, límits de pagament i caducitat, pot ser que el sistema sembli massa complex.

També pot generar una barrera per a persones amb menys habilitat digital. Som Mobilitat ja depèn molt de l’app, i afegir una nova capa pot dificultar encara més l’accés a alguns perfils.

Una altra debilitat és la càrrega de gestió. Caldria controlar l’emissió de moneda, els usos, la caducitat, els saldos i les entitats col·laboradores. Si no es fa bé, podria suposar més feina de la que realment compensa.

També hi ha el risc que la moneda tingui pocs llocs on gastar-se. Si només es pot utilitzar en poques reserves o en poques entitats, el seu impacte seria limitat.

Oportunitats

Una oportunitat clara és reforçar la relació entre Som Mobilitat, ajuntaments i altres entitats de l’economia social. La moneda podria ajudar a crear un ecosistema local més fort, on el valor generat no marxi fora, sinó que es quedi dins de la comunitat.

També podria servir per donar ús a recursos infrautilitzats. Per exemple, hores de vehicle que no s’utilitzen, places d’aparcament, energia compartida o serveis de persones i entitats del territori.

A més, aquesta moneda podria diferenciar Som Mobilitat d’altres empreses de carsharing més convencionals. No només oferiria un servei de mobilitat, sinó també una eina de transformació social.

També es podria combinar amb bancs del temps. Els bancs del temps funcionen amb la idea que l’hora és la unitat de valor i permeten intercanviar serveis, habilitats i coneixements entre persones d’un mateix territori. En el cas de Som Mobilitat, això podria aplicar-se a tasques comunitàries, tallers d’ús del servei, suport a nous usuaris o activitats de difusió.

Amenaces

La principal amenaça és que la moneda acabi sent només un descompte simbòlic. Si no circula prou o no té usos reals, pot perdre força i convertir-se en una simple promoció comercial.

També hi ha el risc que hi hagi poca acceptació per part dels usuaris o de les entitats col·laboradores. Perquè funcioni, cal una massa mínima de participants.

Una altra amenaça és la possible confusió legal, fiscal o comptable. Encara que sigui una moneda complementària, caldria definir molt bé com es registra, com es declara i quins límits té.

Finalment, també hi ha el risc que la cooperativa assumeixi massa càrrega organitzativa. Si el projecte no es fa de manera progressiva, podria distreure recursos d’altres prioritats de Som Mobilitat.

Reflexió crítica

Des del meu punt de vista, les finances ètiques, les monedes socials i els bancs del temps poden aportar molt valor a una organització com Som Mobilitat, però només si es fan amb una planificació clara. Les finances ètiques no són només una manera diferent de finançar-se, sinó que també impliquen coherència, transparència, participació i compromís amb l’impacte social i ambiental. Aquests principis són importants perquè eviten que la proposta sigui només una acció de màrqueting.

En el cas de Som Mobilitat, la moneda social podria ajudar a reforçar la seva missió cooperativa. No només es tractaria de compartir cotxes elèctrics, sinó de crear una xarxa més àmplia de consum responsable, mobilitat sostenible i col·laboració local. Per exemple, un usuari podria rebre moneda per portar nous socis, per participar en activitats de difusió o per fer un ús responsable del servei. Després podria gastar aquesta moneda en una part de la reserva del vehicle o en serveis d’entitats col·laboradores.

Ara bé, també cal ser crítics. Una moneda social no és bona només pel fet de ser social. Si està mal dissenyada, pot generar confusió, poca participació o una càrrega excessiva per a l’entitat. Per això, crec que seria millor començar amb una prova pilot en un municipi concret, durant sis o dotze mesos. Aquesta prova hauria de tenir uns indicadors clars: nombre d’usuaris actius, nombre d’entitats participants, volum de moneda emesa, volum de moneda gastada, velocitat de circulació i satisfacció dels usuaris.

També considero important incorporar la proposta de caducitat que ha sortit en el feedback. Aquesta idea ajudaria a evitar l’acumulació i faria que la moneda tingués més moviment. Si la moneda caduca, els usuaris tenen més incentiu a gastar-la i això pot generar més activitat dins de la xarxa local.

En conclusió, Som Mobilitat té unes condicions bastant favorables per impulsar una moneda social: és una cooperativa, té una base digital, treballa amb ajuntaments i té una missió vinculada a la sostenibilitat. Tot i això, la proposta hauria de ser gradual, clara i fàcil d’utilitzar. La moneda no hauria de substituir l’euro ni convertir-se només en un descompte, sinó actuar com una eina complementària per reforçar la cohesió social, la participació i l’economia local.

Bibliografia

Cooperativa La Fàbrica. (s. d.). Les monedes socials. https://www.coopelafabrica.cat/wp-content/uploads/QUADERN-MONEDES-SOCIALS_web.pdf

Público. (2017). Els bancs del temps, una eina més viva que mai. https://www.diaripublic.cat/els-bancs-temps-eina-mes-viva-mai.html

Som Mobilitat. (s. d.). Servei de carsharing: compartir vehicles elèctrics. https://sommobilitat.coop/?utm_source=chatgpt.com

Som Mobilitat. (s. d.). Lloguer per hores per a administracions públiques. https://sommobilitat.coop/lloguer-per-hores-administracions-publiques/

Xarxanet. (2023). Escàner de les Finances Ètiques: eina per mesurar el compromís del sector financer amb els principis ètics. https://xarxanet.org/noticies/economic/escaner-de-les-finances-etiques-eina-mesurar-el-compromis-del-sector-financer-amb-els-principis

Aquest document analític es complementa amb el vídeo de síntesi adjunt, on se sintetitzen de forma executiva les conclusions estratègiques i el pla d’acció per a Icaria.

Superant el sostre de l’euro: innovació monetària i arquitectura financera a Icaria

1. L’enfocament estratègic: del creixement financer a la sobirania de circulació del valor

L’anàlisi de la possible implementació d’un sistema monetari complementari a Icaria obliga a situar l’entitat dins d’un marc més ampli que el de la seva activitat socioeducativa: el de la infraestructura econòmica del territori. Si la digitalització actua com a infraestructura tecnològica per escalar l’impacte, l’arquitectura financera n’és el mecanisme operatiu que en determina la viabilitat.

La diagnosi posa de manifest una tensió estructural en l’Economia Social i Solidària (ESS): la necessitat de finançar projectes inclusius dins d’un sistema monetari basat en l’escassetat, l’endeutament i la rendibilitat financera. Tal com assenyala Uclés Aguilera (2010), aquest marc genera dinàmiques incompatibles amb els ritmes de reproducció social i ecològica. En termes monetaris, això es tradueix en una pressió estructural cap al creixement continu derivada del mecanisme d’interès compost, que condiciona l’assignació de recursos i prioritza el curt termini.

En aquest context, la “monetització de la solidaritat” no s’ha d’entendre com un procés d’acumulació, sinó com el disseny institucional de mecanismes que permetin reorganitzar la circulació del valor a escala local mitjançant finances ètiques, sistemes de crèdit mutu i monedes socials. Tal com planteja Corrons (2026), aquestes eines no substitueixen la moneda oficial, sinó que en corregeixen les disfuncions territorials mitjançant la recirculació i l’arrelament econòmic.

2. Diagnosi de l’arquitectura de valor actual

Icaria opera principalment a través de circuits de finançament convencionals —subvencions públiques i liquiditat en euros—, la qual cosa implica una dependència estructural de fluxos externs. Tot i disposar d’un capital relacional elevat dins la Comunalitat Reus Sud, aquest no es tradueix en mecanismes econòmics propis capaços de reduir la necessitat de liquiditat.

Des d’una perspectiva institucional, l’entitat no activa encara instruments de coordinació econòmica basats en la reciprocitat. No obstant això, l’evidència empírica mostra que en contextos amb alta densitat relacional, els sistemes de crèdit mutu i les monedes complementàries poden incrementar la resiliència econòmica mitjançant la retenció del valor i la reducció de dependències externes (North, 2010; Lietaer, Ulanowicz, & Goerner, 2012).

Això indica que la limitació d’Icaria no és tant de recursos socials com d’arquitectura econòmica.

3. Anàlisi DAFO: influència de la innovació monetària i financera

Icaria presenta un conjunt de fortaleses clarament alineades amb els requisits de funcionament dels sistemes monetaris alternatius. Disposa d’un capital social elevat, trajectòria consolidada i capacitat de dinamització comunitària. Aquests factors són crítics, ja que, tal com assenyala Cortés García (2008a), aquests sistemes es basen en la “garantia social” i no en avals financers tradicionals. A més, la seva orientació cap a col·lectius vulnerables la posiciona com a agent clau per activar intercanvis en l’àmbit de l’economia de les cures, habitualment infrarepresentada en el mercat formal.

Tanmateix, aquestes fortaleses conviuen amb debilitats estructurals rellevants. Icaria no disposa de la capacitat financera ni de la massa crítica necessària per sostenir sistemes monetaris complexos. La literatura mostra que molts sistemes d’intercanvi fracassen per manca de continuïtat en l’oferta i desequilibris operatius (Seyfang, 2001; North, 2010). Això limita la viabilitat d’una implementació autònoma.

Pel que fa a les oportunitats, les monedes complementàries, els sistemes de crèdit mutu i els instruments de finances ètiques permeten incrementar la recirculació del valor i reduir la dependència de la moneda oficial. A més, poden activar activitats econòmiques invisibilitzades i reforçar la cohesió social (Corrons, 2026; Lietaer et al., 2012). Si Icaria s’articula amb actors econòmics reals del territori, pot contribuir a democratitzar l’accés a béns i serveis.

No obstant això, les amenaces són igualment significatives. El risc principal és el del “circuit buit”: sense una base suficient d’oferta real, la moneda o el sistema d’intercanvi perd funcionalitat i credibilitat. Tal com assenyala la literatura, la manca de massa crítica i de governança participativa són factors clau de fracàs (Seyfang, 2001; Oliver Sanz, 2016). A això s’hi afegeix el risc de mercantilització de pràctiques comunitàries basades en la reciprocitat.

4. Avaluació d’escenaris i estratègia de risc

Integrant tant l’anàlisi teòrica com el feedback rebut, es poden distingir tres escenaris diferenciats:

Un escenari d’alt risc seria la creació d’una moneda local generalista. Aquest model requereix una massa crítica i una infraestructura que Icaria no pot assumir, amb un alt risc de fracàs i descrèdit.

Un escenari de risc mitjà correspon als sistemes de crèdit comunitari segmentats. Tot i que poden generar impacte en col·lectius específics, existeix el risc de crear circuits econòmics marginals i estigmatitzats (Oliver Sanz, 2016).

Finalment, l’escenari de risc baix —i estratègicament recomanat— consisteix en l’adopció d’un rol de node articulador. En aquest model, Icaria no emet moneda, sinó que facilita sistemes de crèdit mutu entre entitats (B2B) i impulsa un Banc del Temps ciutadà. Aquest enfocament permet activar la circulació de valor sense assumir riscos sistèmics elevats.

5. Condicions de disseny i viabilitat

Per garantir la funcionalitat dels sistemes proposats, cal incorporar condicions de disseny específiques.

En primer lloc, mecanismes anti-acumulació. Basant-se en la teoria de l’oxidació monetària de Gesell, la incorporació de caducitat o depreciació dels saldos incentiva la circulació i evita l’acumulació improductiva (Cortés García, 2008b; Lietaer et al., 2012).

En segon lloc, governança comunitària. Sense mecanismes de participació i validació col·lectiva, els sistemes tendeixen a perdre legitimitat i sostenibilitat.

Finalment, equilibri entre oferta i demanda. Aquest és un requisit estructural: sense una base real d’intercanvis, el sistema no es consolida.

6. Full de ruta d’implementació

L’estratègia d’implementació hauria de seguir una seqüència progressiva.

En primer lloc, la cartografia de l’oferta real del territori, identificant actors amb capacitat d’intercanvi.

En segon lloc, l’activació d’un sistema de crèdit mutu entre entitats i proveïdors, combinat amb un Banc del Temps orientat a la ciutadania.

Finalment, en cas de necessitats d’inversió, l’exploració d’instruments de finances ètiques com els bons de participació solidària, alineats amb els tempos del projecte (Uclés Aguilera, 2010).

Conclusió

La innovació monetària a l’ESS no consisteix a replicar el sistema financer convencional a petita escala, sinó a redissenyar l’arquitectura de circulació del valor. Icaria disposa de les condicions socials per participar en aquests sistemes, però la seva estratègia ha de ser selectiva.

La via més coherent és adoptar un rol de node articulador que activi sistemes de crèdit mutu i intercanvi de temps, combinats amb instruments de finances ètiques. Aquest enfocament permet augmentar la resiliència econòmica, reforçar la cohesió social i mantenir la coherència amb els principis de l’ESS.

Referències (APA 7a ed.)

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya.

Cortés García, F. J. (2008a). Las microfinanzas: caracterización e instrumentos. En Fundación Cajamar (Ed.), Finanzas éticas (Vol. 1). Cajamar Caja Rural.

Cortés García, F. J. (2008b). Las monedas sociales. En Fundación Cajamar (Ed.), Finanzas éticas (Vol. 2). Cajamar Caja Rural.

Lietaer, B., Ulanowicz, R., & Goerner, S. (2012). Is our monetary structure a systemic cause for financial instability? Evidence and remedies from nature. Journal of Futures Studies, 16(2), 1–22.

North, P. (2010). Local money: How to make it happen in your community. Green Books.

Oliver Sanz, E. (2016). Community currency in Spain: Social effects and limitations. Ecological Economics, 121, 20–27.

Seyfang, G. (2001). Working for the Fenland Dollar: An evaluation of local exchange trading schemes. Ecological Economics, 39(3), 331–344.

Uclés Aguilera, D. (2010). Finanzas y medio ambiente. En Fundación Cajamar (Ed.), Finanzas éticas (Vol. 9). Cajamar Caja Rural.

Declaració d’ús d’intel·ligència artificial

Per a l’elaboració d’aquesta activitat s’han utilitzat eines d’intel·ligència artificial ( ChatGPT i Gemini ) com a suport en l’estructuració de l’anàlisi, la millora de la precisió conceptual, l’afinació del llenguatge acadèmic, en la preparació del guió del vídeo i de la presentació de suport. Les propostes generades han estat revisades, contrastades amb la bibliografia utilitzada, revisades i adaptades per l’autora, que assumeix la responsabilitat final del contingut.