Primer de tot, vull començar situant breument el cas analitzat. Som Mobilitat és una cooperativa de consum sense ànim de lucre que ofereix serveis de carsharing amb vehicles elèctrics per a particulars, entitats, empreses, administracions públiques i comunitats energètiques. El seu model ja està molt vinculat a la sostenibilitat, a la mobilitat compartida i a la idea de reduir la necessitat de tenir un vehicle en propietat. A més, el servei funciona principalment a través d’una app, on l’usuari pot carregar el moneder virtual, reservar el vehicle, obrir-lo i utilitzar-lo.

En aquest cas, la proposta seria desenvolupar una moneda social pròpia o vinculada a l’ecosistema de Som Mobilitat. Aquesta moneda no substituiria l’euro, sinó que funcionaria com una moneda complementària, digital i d’ús parcial. És a dir, no es podria pagar el 100% del servei amb aquesta moneda, sinó només una part, per exemple fins a un 20% del preu de la reserva. Aquesta idea encaixa amb la definició de les monedes socials com a monedes complementàries que busquen fomentar el consum local, la proximitat i les xarxes comunitàries.

La moneda l’emetria Som Mobilitat, però podria funcionar en col·laboració amb ajuntaments, entitats locals, cooperatives, comerços de proximitat i proveïdors vinculats a l’economia social i solidària. La podrien rebre els usuaris, les entitats col·laboradores i alguns proveïdors. Es podria aconseguir a través d’accions com l’ús responsable del servei, la incorporació de nous socis, la participació en activitats comunitàries, la cessió d’espais d’aparcament o energia per part de comunitats energètiques, o també aprofitant hores no utilitzades en acords amb ajuntaments.

Aquesta proposta té sentit perquè Som Mobilitat ja treballa amb administracions públiques mitjançant paquets d’hores anuals perquè els treballadors municipals puguin utilitzar els vehicles de manera flexible. També ofereix gestió a través de l’app, manteniment, assegurança i informes mensuals d’ús i impacte ambiental. Per tant, ja existeix una base organitzativa i tecnològica que podria facilitar una prova pilot d’aquesta moneda.

Un aspecte important que ha sortit en el feedback rebut és que aquesta moneda no hauria de ser percebuda només com un descompte. Estic d’acord amb aquesta crítica, perquè si només serveix per pagar menys, pot perdre el seu sentit transformador. Per evitar-ho, proposaria que la moneda tingués una data de caducitat, per exemple de sis mesos. Això faria que els usuaris tinguessin més incentiu a utilitzar-la i que circulés més ràpidament dins de l’ecosistema local. També evitaria que s’acumulés sense ús real. D’aquesta manera, la moneda tindria més capacitat per generar activitat econòmica i social dins de la xarxa de Som Mobilitat.

Anàlisi DAFO

Fortaleses

Una de les principals fortaleses és que Som Mobilitat ja té una base digital molt clara. L’ús de l’app i del moneder virtual faria que la implementació d’una moneda social fos més fàcil que en altres entitats menys digitalitzades.

També és una cooperativa amb valors molt vinculats a la sostenibilitat, la participació i el consum responsable. Per tant, la moneda social encaixaria bastant bé amb la seva identitat.

Una altra fortalesa és que ja existeixen relacions amb ajuntaments, entitats i comunitats locals. Això podria facilitar que la moneda no quedés només dins de Som Mobilitat, sinó que també es pogués utilitzar en altres espais de l’economia social i solidària.

Finalment, la moneda podria ajudar a fidelitzar els usuaris i a reforçar el sentiment de comunitat. No seria només una eina de pagament, sinó també una manera de reconèixer la participació i el compromís dels socis.

Debilitats

La principal debilitat és que pot complicar l’ús de l’aplicació. Si l’usuari ha d’entendre euros, moneder virtual, moneda social, límits de pagament i caducitat, pot ser que el sistema sembli massa complex.

També pot generar una barrera per a persones amb menys habilitat digital. Som Mobilitat ja depèn molt de l’app, i afegir una nova capa pot dificultar encara més l’accés a alguns perfils.

Una altra debilitat és la càrrega de gestió. Caldria controlar l’emissió de moneda, els usos, la caducitat, els saldos i les entitats col·laboradores. Si no es fa bé, podria suposar més feina de la que realment compensa.

També hi ha el risc que la moneda tingui pocs llocs on gastar-se. Si només es pot utilitzar en poques reserves o en poques entitats, el seu impacte seria limitat.

Oportunitats

Una oportunitat clara és reforçar la relació entre Som Mobilitat, ajuntaments i altres entitats de l’economia social. La moneda podria ajudar a crear un ecosistema local més fort, on el valor generat no marxi fora, sinó que es quedi dins de la comunitat.

També podria servir per donar ús a recursos infrautilitzats. Per exemple, hores de vehicle que no s’utilitzen, places d’aparcament, energia compartida o serveis de persones i entitats del territori.

A més, aquesta moneda podria diferenciar Som Mobilitat d’altres empreses de carsharing més convencionals. No només oferiria un servei de mobilitat, sinó també una eina de transformació social.

També es podria combinar amb bancs del temps. Els bancs del temps funcionen amb la idea que l’hora és la unitat de valor i permeten intercanviar serveis, habilitats i coneixements entre persones d’un mateix territori. En el cas de Som Mobilitat, això podria aplicar-se a tasques comunitàries, tallers d’ús del servei, suport a nous usuaris o activitats de difusió.

Amenaces

La principal amenaça és que la moneda acabi sent només un descompte simbòlic. Si no circula prou o no té usos reals, pot perdre força i convertir-se en una simple promoció comercial.

També hi ha el risc que hi hagi poca acceptació per part dels usuaris o de les entitats col·laboradores. Perquè funcioni, cal una massa mínima de participants.

Una altra amenaça és la possible confusió legal, fiscal o comptable. Encara que sigui una moneda complementària, caldria definir molt bé com es registra, com es declara i quins límits té.

Finalment, també hi ha el risc que la cooperativa assumeixi massa càrrega organitzativa. Si el projecte no es fa de manera progressiva, podria distreure recursos d’altres prioritats de Som Mobilitat.

Reflexió crítica

Des del meu punt de vista, les finances ètiques, les monedes socials i els bancs del temps poden aportar molt valor a una organització com Som Mobilitat, però només si es fan amb una planificació clara. Les finances ètiques no són només una manera diferent de finançar-se, sinó que també impliquen coherència, transparència, participació i compromís amb l’impacte social i ambiental. Aquests principis són importants perquè eviten que la proposta sigui només una acció de màrqueting.

En el cas de Som Mobilitat, la moneda social podria ajudar a reforçar la seva missió cooperativa. No només es tractaria de compartir cotxes elèctrics, sinó de crear una xarxa més àmplia de consum responsable, mobilitat sostenible i col·laboració local. Per exemple, un usuari podria rebre moneda per portar nous socis, per participar en activitats de difusió o per fer un ús responsable del servei. Després podria gastar aquesta moneda en una part de la reserva del vehicle o en serveis d’entitats col·laboradores.

Ara bé, també cal ser crítics. Una moneda social no és bona només pel fet de ser social. Si està mal dissenyada, pot generar confusió, poca participació o una càrrega excessiva per a l’entitat. Per això, crec que seria millor començar amb una prova pilot en un municipi concret, durant sis o dotze mesos. Aquesta prova hauria de tenir uns indicadors clars: nombre d’usuaris actius, nombre d’entitats participants, volum de moneda emesa, volum de moneda gastada, velocitat de circulació i satisfacció dels usuaris.

També considero important incorporar la proposta de caducitat que ha sortit en el feedback. Aquesta idea ajudaria a evitar l’acumulació i faria que la moneda tingués més moviment. Si la moneda caduca, els usuaris tenen més incentiu a gastar-la i això pot generar més activitat dins de la xarxa local.

En conclusió, Som Mobilitat té unes condicions bastant favorables per impulsar una moneda social: és una cooperativa, té una base digital, treballa amb ajuntaments i té una missió vinculada a la sostenibilitat. Tot i això, la proposta hauria de ser gradual, clara i fàcil d’utilitzar. La moneda no hauria de substituir l’euro ni convertir-se només en un descompte, sinó actuar com una eina complementària per reforçar la cohesió social, la participació i l’economia local.

Bibliografia

Cooperativa La Fàbrica. (s. d.). Les monedes socials. https://www.coopelafabrica.cat/wp-content/uploads/QUADERN-MONEDES-SOCIALS_web.pdf

Público. (2017). Els bancs del temps, una eina més viva que mai. https://www.diaripublic.cat/els-bancs-temps-eina-mes-viva-mai.html

Som Mobilitat. (s. d.). Servei de carsharing: compartir vehicles elèctrics. https://sommobilitat.coop/?utm_source=chatgpt.com

Som Mobilitat. (s. d.). Lloguer per hores per a administracions públiques. https://sommobilitat.coop/lloguer-per-hores-administracions-publiques/

Xarxanet. (2023). Escàner de les Finances Ètiques: eina per mesurar el compromís del sector financer amb els principis ètics. https://xarxanet.org/noticies/economic/escaner-de-les-finances-etiques-eina-mesurar-el-compromis-del-sector-financer-amb-els-principis