Presentació de l’entitat

SOM MOBILITAT és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, creada l’any 2016 a Mataró amb l’objectiu de promoure un model de mobilitat més sostenible i compartida. La cooperativa ofereix principalment un servei de carsharing amb vehicles elèctrics, que permet als usuaris utilitzar un cotxe només quan el necessiten sense haver-lo de tenir en propietat. En aquest article analitzarem la seva relació amb els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques, les monedes socials i les polítiques públiques, així com els límits i les oportunitats que troba en el seu context institucional.

Som Mobilitat és més que una cooperativa de carsharing; el que busca és demostrar que és possible organitzar serveis de mobilitat des de la ciutadania, reduir emissions, optimitzar recursos i construir comunitats. Treballa tant amb empreses com amb administracions locals, i el seu objectiu i principal repte és escalar el projecte, sempre oferint una governança local.

Principis de l’ESS i finances ètiques

La cooperativa s’alinea clarament amb els principis de l’ESS perquè planteja la mobilitat com un servei col·lectiu i no com un negoci. A més, utilitza les finances ètiques per créixer, com la banca ètica, les cooperatives de serveis financers, els préstecs participatius i les aportacions de sòcies. Tot i això, el model té precisament el repte de mantenir aquest creixement mantenint els valors cooperatius, a més de fer viable la flota de vehicles i millorar l’operativa, tot competint amb empreses amb més recursos.

Digitalització del projecte

La digitalització forma part de la mateixa estructura i, per tant, és una part fonamental del seu funcionament, tant en l’operativa de gestió de reserves i ús del servei, com en la gestió interna i la relació amb les sòcies. Tanmateix, aquesta tecnologia és una eina al servei del seu model per poder escalar el projecte i fer-lo eficient.

Moneda social o complementària

Una possible línia d’innovació seria la creació d’una moneda social o complementària, però només tindria sentit en un context col·laboratiu amb altres entitats energètiques, barris o altres entitats locals, sempre que fos d’una forma senzilla i integrable amb una gestió real. D’una altra manera, podria complicar el projecte i fer-li perdre el sentit.

Relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

L’entitat encaixa amb molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, dels quals podem destacar els més evidents.

ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles.
ODS 12: Producció i consum responsables.
ODS 13: Acció climàtica.
ODS 7: Energia assequible i no contaminant.
ODS 17: Aliances per assolir objectius.

És un fet que l’entitat es preocupa per fer les ciutats i comunitats més sostenibles, tant per l’electrificació dels cotxes que s’utilitzen com per la reducció del parc de cotxes privats a través de l’ús compartit del vehicle, pretenent la construcció de comunitats més inclusives, ja que permet l’accés a tothom encara que no puguin permetre’s la compra d’un cotxe privat, segures, a través de la reducció de la contaminació, resilients, per la unió de la comunitat i sostenibles, per l’alta reducció de la contaminació.

Polítiques públiques i marcs institucionals

Arribats a aquest punt, volem comentar la connexió de l’entitat amb les polítiques públiques, ja que, com ells comenten, són clarament una part important per reforçar l’impacte social de la cooperativa. De fet, l’entitat col·labora d’alguna forma amb tots els àmbits de les entitats públiques, tant amb Ateneus Cooperatius, està dins l’ecosistema dels Ateneus, de forma col·laborativa, fomentant la difusió i participant en diferents activitats, com per exemple l’Ateneu Cooperatiu del Maresme, on va participar amb la creació d’eixos estratègics de diagnosi del territori, visibilitat, emprenedoria del territori, o amb l’Ateneu de Girona on va participar a la Install Party, on ajudaven a la ciutadania a fer el canvi al consum responsable. És a dir, hi participa d’una forma directa.

Però també té relació directa amb instruments públics de més abast territorial, com per exemple amb el PERTE, on tal com comenten els han ajudat a reforçar el desplegament de la mobilitat elèctrica a través del programa MOVES, on s’han destinat recursos a millorar informació, recursos pedagògics, comunicació territorial i visibilitat del finançament públic.

I, tot i que no hi participa directament, també té un encaix clar en el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social, ja que el Pla europeu busca crear millors condicions per a l’economia social. A més, Som Mobilitat és cofundadora de The Mobility Factory, una cooperativa europea que ajuda altres cooperatives en la creació de serveis tecnològics.

Col·laboració amb ajuntaments i contractació pública

En aquest cas, l’entitat té una clara col·laboració directa amb els ajuntaments locals, amb els quals té diversos acords, per a l’ús de la seva xarxa de vehicles elèctrics, l’ús de punts de càrrega i un sistema d’ús per a la ciutadania amb descompte quan no són utilitzats per l’ajuntament.

Per tant, Som Mobilitat encaixa clarament amb els grans marcs públics de sostenibilitat i economia social, però no n’hi ha prou amb reconèixer les ESS. També cal que els programes públics puguin accedir al finançament i a la contractació d’aquestes, sense perdre el seu arrelament territorial.

Conclusió

En conclusió, Som Mobilitat és un exemple clar de com l’Economia Social i Solidària pot donar resposta als reptes actuals d’una manera concreta i pràctica. La cooperativa no només planteja el servei de carsharing, sinó que proposa una forma diferent d’entendre la mobilitat, més compartida, més accessible, més inclusiva, més sostenible, més arrelada al territori, fent comunitat i més col·laborativa.

Al llarg de l’anàlisi hem pogut veure com s’alinea amb els principis de l’ESS, ja que posa la comunitat al centre, i s’envolta d’una digitalització i una governança cooperativa, per poder generar l’impacte social esperat. A través d’un finançament coherent amb el projecte, fent ús de la banca ètica, aportacions de sòcies i préstecs participatius. Alhora que participa de les polítiques públiques, tant de manera local vinculant-se amb els ajuntaments, però també a través de programes institucionals com el PERTE, buscant aquest impuls tan necessari de les institucions per al bon funcionament d’entitats amb potencial transformador com la que estem analitzant.

Tot i així, no hem d’oblidar que, encara que està superant molts dels reptes presentats, continua tenint un gran repte per endavant: escalar el projecte sense perdre la seva essència cooperativa i territorial.

En definitiva, el valor de Som Mobilitat no és només posar cotxes elèctrics al carrer, sinó demostrar que la mobilitat pot organitzar-se d’una manera més democràtica, compartida i arrelada al territori. El seu gran repte és créixer sense convertir-se en allò que precisament vol transformar.

Interacció amb l’entitat

Per a aquesta anàlisi hem comptat amb l’ajuda de la mateixa entitat, que ens ha respost les preguntes formulades via correu electrònic, per part d’un dels socis fundadors de l’entitat, Ricard Jornet, que ens ha dedicat el seu temps tot i participar en moltes cooperatives com Som Mobilitat, WeTribu, SolarTradex, Restaurant Lasal del Varador, elAbogado, Derecho.com, Lasal, Som Energia i Universitat Autònoma de Barcelona, al qual agraïm el seu temps.

Ús d’intel·ligència artificial

L’hem utilitzada per fer l’estructura de l’article, per a la recerca de vinculacions públiques de l’entitat com per exemple la vinculació amb el PERTE i per a la posterior correcció de faltes ortogràfiques i d’estructura de les oracions

.

Bibliografia

Economia social aracoop. xarxa d’Ateneus Cooperatius. https://economiasocial.coop/wp-content/uploads/Recull_AC_PS_entitats_representatives_aracoop. pdf

Som Mobilitat. Ateneu Cooperatiu de Girona. InstalPartyhttps://sommobilitat.coop/participem-installparty-organitzada-lateneu-cooperatiu-girona/

Cooperativa La Fàbrica. (s. d.). Les monedes socials. https://www.coopelafabrica.cat/wp-content/uploads/QUADERN-MONEDES-SOCIALS_web.pdf

Público. (2017). Els bancs del temps, una eina més viva que mai. https://www.diaripublic.cat/els-bancs-temps-eina-mes-viva-mai.html

Som Mobilitat. (s. d.). Servei de carsharing: compartir vehicles elèctrics. https://sommobilitat.coop/?utm_source=chatgpt.com

Som Mobilitat. (s. d.). Lloguer per hores per a administracions públiques. https://sommobilitat.coop/lloguer-per-hores-administracions-publiques/

Xarxanet. (2023). Escàner de les Finances Ètiques: eina per mesurar el compromís del sector financer amb els principis ètics. https://xarxanet.org/noticies/economic/escaner-de-les-finances-etiques-eina-mesurar-el-compromis-del-sector-financer-amb-els-principis

Primer de tot, vull començar situant breument el cas analitzat. Som Mobilitat és una cooperativa de consum sense ànim de lucre que ofereix serveis de carsharing amb vehicles elèctrics per a particulars, entitats, empreses, administracions públiques i comunitats energètiques. El seu model ja està molt vinculat a la sostenibilitat, a la mobilitat compartida i a la idea de reduir la necessitat de tenir un vehicle en propietat. A més, el servei funciona principalment a través d’una app, on l’usuari pot carregar el moneder virtual, reservar el vehicle, obrir-lo i utilitzar-lo.

En aquest cas, la proposta seria desenvolupar una moneda social pròpia o vinculada a l’ecosistema de Som Mobilitat. Aquesta moneda no substituiria l’euro, sinó que funcionaria com una moneda complementària, digital i d’ús parcial. És a dir, no es podria pagar el 100% del servei amb aquesta moneda, sinó només una part, per exemple fins a un 20% del preu de la reserva. Aquesta idea encaixa amb la definició de les monedes socials com a monedes complementàries que busquen fomentar el consum local, la proximitat i les xarxes comunitàries.

La moneda l’emetria Som Mobilitat, però podria funcionar en col·laboració amb ajuntaments, entitats locals, cooperatives, comerços de proximitat i proveïdors vinculats a l’economia social i solidària. La podrien rebre els usuaris, les entitats col·laboradores i alguns proveïdors. Es podria aconseguir a través d’accions com l’ús responsable del servei, la incorporació de nous socis, la participació en activitats comunitàries, la cessió d’espais d’aparcament o energia per part de comunitats energètiques, o també aprofitant hores no utilitzades en acords amb ajuntaments.

Aquesta proposta té sentit perquè Som Mobilitat ja treballa amb administracions públiques mitjançant paquets d’hores anuals perquè els treballadors municipals puguin utilitzar els vehicles de manera flexible. També ofereix gestió a través de l’app, manteniment, assegurança i informes mensuals d’ús i impacte ambiental. Per tant, ja existeix una base organitzativa i tecnològica que podria facilitar una prova pilot d’aquesta moneda.

Un aspecte important que ha sortit en el feedback rebut és que aquesta moneda no hauria de ser percebuda només com un descompte. Estic d’acord amb aquesta crítica, perquè si només serveix per pagar menys, pot perdre el seu sentit transformador. Per evitar-ho, proposaria que la moneda tingués una data de caducitat, per exemple de sis mesos. Això faria que els usuaris tinguessin més incentiu a utilitzar-la i que circulés més ràpidament dins de l’ecosistema local. També evitaria que s’acumulés sense ús real. D’aquesta manera, la moneda tindria més capacitat per generar activitat econòmica i social dins de la xarxa de Som Mobilitat.

Anàlisi DAFO

Fortaleses

Una de les principals fortaleses és que Som Mobilitat ja té una base digital molt clara. L’ús de l’app i del moneder virtual faria que la implementació d’una moneda social fos més fàcil que en altres entitats menys digitalitzades.

També és una cooperativa amb valors molt vinculats a la sostenibilitat, la participació i el consum responsable. Per tant, la moneda social encaixaria bastant bé amb la seva identitat.

Una altra fortalesa és que ja existeixen relacions amb ajuntaments, entitats i comunitats locals. Això podria facilitar que la moneda no quedés només dins de Som Mobilitat, sinó que també es pogués utilitzar en altres espais de l’economia social i solidària.

Finalment, la moneda podria ajudar a fidelitzar els usuaris i a reforçar el sentiment de comunitat. No seria només una eina de pagament, sinó també una manera de reconèixer la participació i el compromís dels socis.

Debilitats

La principal debilitat és que pot complicar l’ús de l’aplicació. Si l’usuari ha d’entendre euros, moneder virtual, moneda social, límits de pagament i caducitat, pot ser que el sistema sembli massa complex.

També pot generar una barrera per a persones amb menys habilitat digital. Som Mobilitat ja depèn molt de l’app, i afegir una nova capa pot dificultar encara més l’accés a alguns perfils.

Una altra debilitat és la càrrega de gestió. Caldria controlar l’emissió de moneda, els usos, la caducitat, els saldos i les entitats col·laboradores. Si no es fa bé, podria suposar més feina de la que realment compensa.

També hi ha el risc que la moneda tingui pocs llocs on gastar-se. Si només es pot utilitzar en poques reserves o en poques entitats, el seu impacte seria limitat.

Oportunitats

Una oportunitat clara és reforçar la relació entre Som Mobilitat, ajuntaments i altres entitats de l’economia social. La moneda podria ajudar a crear un ecosistema local més fort, on el valor generat no marxi fora, sinó que es quedi dins de la comunitat.

També podria servir per donar ús a recursos infrautilitzats. Per exemple, hores de vehicle que no s’utilitzen, places d’aparcament, energia compartida o serveis de persones i entitats del territori.

A més, aquesta moneda podria diferenciar Som Mobilitat d’altres empreses de carsharing més convencionals. No només oferiria un servei de mobilitat, sinó també una eina de transformació social.

També es podria combinar amb bancs del temps. Els bancs del temps funcionen amb la idea que l’hora és la unitat de valor i permeten intercanviar serveis, habilitats i coneixements entre persones d’un mateix territori. En el cas de Som Mobilitat, això podria aplicar-se a tasques comunitàries, tallers d’ús del servei, suport a nous usuaris o activitats de difusió.

Amenaces

La principal amenaça és que la moneda acabi sent només un descompte simbòlic. Si no circula prou o no té usos reals, pot perdre força i convertir-se en una simple promoció comercial.

També hi ha el risc que hi hagi poca acceptació per part dels usuaris o de les entitats col·laboradores. Perquè funcioni, cal una massa mínima de participants.

Una altra amenaça és la possible confusió legal, fiscal o comptable. Encara que sigui una moneda complementària, caldria definir molt bé com es registra, com es declara i quins límits té.

Finalment, també hi ha el risc que la cooperativa assumeixi massa càrrega organitzativa. Si el projecte no es fa de manera progressiva, podria distreure recursos d’altres prioritats de Som Mobilitat.

Reflexió crítica

Des del meu punt de vista, les finances ètiques, les monedes socials i els bancs del temps poden aportar molt valor a una organització com Som Mobilitat, però només si es fan amb una planificació clara. Les finances ètiques no són només una manera diferent de finançar-se, sinó que també impliquen coherència, transparència, participació i compromís amb l’impacte social i ambiental. Aquests principis són importants perquè eviten que la proposta sigui només una acció de màrqueting.

En el cas de Som Mobilitat, la moneda social podria ajudar a reforçar la seva missió cooperativa. No només es tractaria de compartir cotxes elèctrics, sinó de crear una xarxa més àmplia de consum responsable, mobilitat sostenible i col·laboració local. Per exemple, un usuari podria rebre moneda per portar nous socis, per participar en activitats de difusió o per fer un ús responsable del servei. Després podria gastar aquesta moneda en una part de la reserva del vehicle o en serveis d’entitats col·laboradores.

Ara bé, també cal ser crítics. Una moneda social no és bona només pel fet de ser social. Si està mal dissenyada, pot generar confusió, poca participació o una càrrega excessiva per a l’entitat. Per això, crec que seria millor començar amb una prova pilot en un municipi concret, durant sis o dotze mesos. Aquesta prova hauria de tenir uns indicadors clars: nombre d’usuaris actius, nombre d’entitats participants, volum de moneda emesa, volum de moneda gastada, velocitat de circulació i satisfacció dels usuaris.

També considero important incorporar la proposta de caducitat que ha sortit en el feedback. Aquesta idea ajudaria a evitar l’acumulació i faria que la moneda tingués més moviment. Si la moneda caduca, els usuaris tenen més incentiu a gastar-la i això pot generar més activitat dins de la xarxa local.

En conclusió, Som Mobilitat té unes condicions bastant favorables per impulsar una moneda social: és una cooperativa, té una base digital, treballa amb ajuntaments i té una missió vinculada a la sostenibilitat. Tot i això, la proposta hauria de ser gradual, clara i fàcil d’utilitzar. La moneda no hauria de substituir l’euro ni convertir-se només en un descompte, sinó actuar com una eina complementària per reforçar la cohesió social, la participació i l’economia local.

Bibliografia

Cooperativa La Fàbrica. (s. d.). Les monedes socials. https://www.coopelafabrica.cat/wp-content/uploads/QUADERN-MONEDES-SOCIALS_web.pdf

Público. (2017). Els bancs del temps, una eina més viva que mai. https://www.diaripublic.cat/els-bancs-temps-eina-mes-viva-mai.html

Som Mobilitat. (s. d.). Servei de carsharing: compartir vehicles elèctrics. https://sommobilitat.coop/?utm_source=chatgpt.com

Som Mobilitat. (s. d.). Lloguer per hores per a administracions públiques. https://sommobilitat.coop/lloguer-per-hores-administracions-publiques/

Xarxanet. (2023). Escàner de les Finances Ètiques: eina per mesurar el compromís del sector financer amb els principis ètics. https://xarxanet.org/noticies/economic/escaner-de-les-finances-etiques-eina-mesurar-el-compromis-del-sector-financer-amb-els-principis

Primer de tot vull començar desenvolupant breument el sistema de Moneda social que podria desenvolupar Som Mobilitat.

En aquest cas proposem un sistema semiobert de moneda, que estigui en col·laboració amb els ajuntaments i altres entitats locals socials. d’ús parcial (és a dir, que no es pugui pagar el 100% del servei amb la moneda) i digital.

Som Mobilitat ja té acords fets amb ajuntaments on venen hores d’ús per serveis municipals, tant en hores de feina com fora d’hores, si aquestes hores no s’utilitzen, poden anar dirigits a l’usuari amb un descompte del 22%.

En aquest cas la moneda no seria com a substitut de l’euro, sinó una forma complementaria on s’incentivi el consum de la pròpia cooperativa i d’entitats, socials en les que es col·labori, fent un consum local i responsable amb el medi ambient i social.

Explicació concreta de la implementació

• Qui l’emetria: Som Mobilitat.
• Qui la rebria: Usuaris, entitats col·laboradores i proveïdors.
• Com s’aconseguiria: Ús responsable i local, nous socis, aportació d’energia a la xarxa per col·laboració de proveïdors.
• En què es podria gastar: Reserves amb pagament parcial i a les entitats col·laboradores
• Quin límit tindria: 20% del servei.

Analisi DAFO de la implementació.

Fortaleses

• La cooperativa té una base en el suport digital, cosa que fa que la implamentació e integració, no suposaria cap repte.
• Col·laboració amb Ajuntaments i altres cooperatives ja existents.

Debilitats

• Barreres digitals a la gent amb menys destresa tecnològica.
• Pot complicar la facilitat d’ús de l’aplicació al posar una altra capa de moneda d’ús parcial.

Oportunitats

• Base sòlida i àmplia de socis, ja oberts a noves iniciatives socials.
• Possibilitat de convertir-se en un actor principal i de referencia en l’ecosistema de sostenibilitat i ESS.
• Generació de més mercat i de cohesió social, (per exemple amb la remuneració a usuaris en moneda local, per portar nous usuaris al sistema).

Amenaces

• Risc que acabi tenint un paper simbòlic, si a la pràctica té pocs usos o no implica una circulació real, podria acabar tenint un paper de descompte.
• Pot representar una sobrecàrrega a la cooperativa, per exemple en el disseny o en la difusió o explicació de la moneda.

En conclusió, Som Mobilitat té unes clares avantatges tecnològíques que faciliten la implementació, i encaixa molt bé amb els valors i visió de la cooperativa. Ajudaria a la cohesió social i la col·laboració entre cooperatives i ajuntaments.

Bibliografia

Economía Solidaria. Explicación práctica sobre Moneda Social. (2024). https://www.economiasolidaria.org/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

REC. FOMENTA EL COMERCIO LOCAL DE BARCELONA: USA LA MONEDA REC! (2020). https://rec.barcelona/es/inicio/

Corrons, August. (2026). La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. Universitat Oberta de Catalunya.

Un cop analitzat i rebut el feedback dels companys, procedim a fer un anàlisi detallada de la digitalització a Som Mobilitat.

A diferència de molts dels companys, aquesta cooperativa destaca per un ús intensiu en digitalització. És a dir, la digitalització és part de l’estructura de la cooperativa i no com una part complementària o addicional, i per tant no només millora l’eficiència, sinó que es converteix en condicions necessàries d’accés al servei. Aquesta cooperativa funciona a través d’una app que integra tots els processos, com hem comentat anteriorment.

Per tant, la cooperativa no necessita propostes de millora en la digitalització, sinó més aviat ens centrarem en les barreres d’entrada i d’inclusió, ja que per poder utilitzar el servei que ofereix, necessites un mòbil, bateria, accés a internet i coneixements bàsics. Aquest fet condiciona a molta gent, sobretot d’edats avançades.

Per tant, la nostra proposta és garantir l’accés universal, per solventar l’exclusió que genera. I per tant, la nostra proposta és la creació d’un sistema híbrid, implementant;

• Atenció telefònica especialitzada
• Punts físics
• Sistemes alternatius d’accés

Aquest sistema híbrid genera costos addicionals et fan pedre l’avantatge competitiu en el preu, però permet l’accés a molt més mercat. A més de la creació d’una estructura robusta, per tant, serien els objectius a arribar.

Les propostes a curt termini a les implementacions a llarg serien;

• Formació digital dels socis
• Assistència en incidències i contractacions
• Guia d’ús simplificada

El darrer punt que volem remarcar, en aquesta anàlisi és el perill que correm en substituir el contacte humà per tecnologia, fet que s’està debatent a nivell Europeu. Per tant, creiem que aquestes propostes que fem han d’estar condicionades a l’acció humana, és a dir, que tota l’assistència proporcionada inclús la telefònica sigui per humans i no per IA’s. Augmenta el cost, però també la confiança i la proximitat del servei.

En conseqüència, crec que haurien de buscar l’equilibri i aplicar un sistema híbrid, per corregir l’exclusió que suposa i la falta de proximitat.

https://drive.google.com/file/d/1WpugSE2zZGV_YBCv5qqhZoiAcoFSI-UF/view?usp=share_link

Som Mobilitat video2

En el cas de Som Mobilitat, la digitalització ja té un paper fonamental, ja que no és un suport o complementari, sinó que forma part del mateix servei.

La cooperativa vol reduir l’ús del vehicle privat a través del carsharing impulsat per alternatives elèctriques i compartides, i això ho fa sobre una base digital a través d’una app, on tenen tot el procés complet, des de les reserves fins i tot obrir i tancar el vehicle. Fins i tot, han incorporat una plataforma digital, Decidim, com a base de participació democràtica interna i presa de decisions de les persones cooperativistes del projecte.

Per tant, fan un ús intensiu de la digitalització i això els obre moltes oportunitats, com gestionar millor les reserves, els vehicles, les incidències i el seguiment, i també els facilita que s’estengui el model a altres empreses o entitats, ja que disposen d’un sistema que permet l’administració d’usuaris i permisos. A més, disposen d’una altra plataforma d’ajuda a altres empreses europees a aplicar el mateix servei i els donen suport tecnològic.

Ara bé, aquest model tan digitalitzat també té uns riscos, o més aviat podríem dir que planteja alguns reptes. Per exemple, la gestió de dades que es generen per la utilització del servei: qui controla aquestes dades i quin ús se’n fa. En estar tan digitalitzat, és fàcil perdre el control d’algunes dades, per tant han d’extremar la transparència en aquesta gestió. Un altre risc és que la digitalització pugui reproduir algunes de les lògiques capitalistes, com l’automatització excessiva o una gestió massa orientada al control. Seguint els principis de l’ESS, cal decidir qui governa la tecnologia, com es gestionen les dades i al servei de quins valors. Finalment, també presenta el repte que la bretxa digital exclogui una part de la base social; per tant, s’ha d’invertir en suport i formació que faciliti l’accés a tothom.

En resum, la digitalització pot reforçar molt el projecte de Som Mobilitat, però només si continua estant al servei del bé comú, de la sostenibilitat i de la democràcia cooperativa.

Bibliografia

PAM a PAM. (s.d.). La Garbiana. https://pamapam.cat/directori/garbiana/

Fuster, M., Espelt, R. & Renau, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales, CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, (102), 5-31. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

Economia col·laborativa procomú. UOC. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268566/

Renau Cano, Melissa ; Fuster Morell, Mayo ; Espelt, Ricard. Democratizando la economía de plataforma. A: OIKONOMICS [en línia]. N.º 15, mayo de 2021, p. 1-10. ISSN 23399546. Disponible a: http://hdl.handle.net/10609/150226

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (2016). Pam a Pam: Els 15 criteris de l’Economia Social i Solidària.

Som Mobilitat. (2025). Som Mobilitat. www.sommobilitat.coop

SOM MOBILITAT és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, creada l’any 2016 a Mataró amb l’objectiu de promoure un model de mobilitat més sostenible i compartida. La cooperativa ofereix principalment un servei de carsharing amb vehicles elèctrics, que permet als usuaris utilitzar un cotxe només quan el necessiten sense haver-lo de tenir en propietat

L’organització es defineix com un projecte col·lectiu format per persones i organitzacions que volen impulsar una mobilitat més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Segons la pròpia cooperativa, no es tracta d’una empresa convencional, sinó d’una iniciativa col·lectiva on els membres decideixen conjuntament el futur del servei.

Aquesta forma d’organització està alineada amb diversos principis de l’Economia Social i Solidària (ESS). En primer lloc, Som Mobilitat aplica el principi de gestió democràtica, ja que és una cooperativa de consum on les persones sòcies són les propietàries de l’organització i participen en la presa de decisions. En aquest tipus d’organització cooperativa, el control no depèn del capital aportat sinó de la participació dels membres.

Un altre principi de l’ESS present en aquesta iniciativa és la primacia de les persones i del bé comú per sobre del benefici econòmic. Som Mobilitat es defineix com una cooperativa sense ànim de lucre i té com a objectiu principal transformar el model de mobilitat actual, basat en el vehicle privat de combustió, cap a un sistema més sostenible i saludable per a les persones i el medi ambient.

També es pot observar el principi de sostenibilitat ambiental, que és central en l’activitat de la cooperativa. El servei principal consisteix en el lloguer de vehicles 100 % elèctrics i compartits, que els usuaris poden reservar per hores o dies a través d’una aplicació mòbil. Aquest sistema permet reduir la necessitat de tenir un cotxe en propietat i, per tant, disminuir el nombre de cotxes per habitant i total.

Pel que fa al context en què opera l’organització, Som Mobilitat forma part del sector de la mobilitat sostenible i compartida. Aquest sector busca alternatives al model tradicional de transport basat en el vehicle privat.

Un altre aspecte rellevant és que Som Mobilitat també contribueix a l’expansió del model cooperatiu de mobilitat a escala internacional. A través d’una altra cooperativa vinculada al projecte, es proporciona suport tecnològic i coneixement a altres iniciatives que volen crear cooperatives de mobilitat compartida en diferents territoris. Aquest suport facilita que altres projectes puguin desenvolupar serveis similars, fomentant així la replicació del model cooperatiu i reforçant la cooperació entre iniciatives de mobilitat sostenible.

Una possible línia de millora seria reforçar la col·laboració amb administracions públiques i altres entitats del territori per integrar el servei dins d’un sistema de mobilitat més ampli que inclogui transport públic, bicicleta o altres formes de mobilitat sostenible. Aquest tipus d’aliances podrien facilitar la transició cap a un model de mobilitat més sostenible i coherent amb els principis de l’economia social i solidària.

En conclusió, Som Mobilitat és una iniciativa clarament vinculada als principis de l’ESS, ja que combina una organització cooperativa, participació democràtica, absència d’ànim de lucre i objectius ambientals i socials. El seu model de mobilitat compartida amb vehicles elèctrics representa una alternativa al model tradicional de transport i contribueix a promoure formes de mobilitat més sostenibles i col·laboratives.

Recurs audiovisual de suport
Afegeixo aquest vídeo de presentació de Som Mobilitat.

BIBLIOGRAFIA

Som Mobilitat. (2025). Som Mobilitat. www.sommobilitat.coop

Fiare Banca Ètica. (2022). Som Mobilitat. ¿Qué es lo que os impulsó a crear un proyecto para promover la movilidad eléctrica?. www.fiarebancaetica.coop/sommobilitat/

The Mobility Factory (2025). The Mobility Factory. www.themobilityfactory.coop

Ecocotxe. (2025) Ecocotxe. https://www.ecotxe.coop/