Valors clars en contextos de recursos limitats

Almudena Barbero fundadora de la Fundació Nzuri Daima fa més d’una dècada que, juntament amb el seu equip, impulsa projectes socials en contextos marcats per la desigualtat i la vulnerabilitat.

Són projectes que es desenvolupen entre Catalunya i Sudan del Sud. Aquesta dualitat territorial suposa un repte afegit, per la diversitat cultural, social i econòmica en la que opera la fundació. Per aquest motiu, és necessari adaptar les intervencions a realitats molt diferents, mantenint alhora els valors i objectius de l’entitat situant sempre les persones al centre.

L’objectiu principal d’aquests projectes és contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables, com les dones i els infants. En el cas de les dones, la fundació treballa per fomentar la seva autonomia personal i el seu empoderament, reforçant el seu paper dins la comunitat. Pel que fa als infants, l’objectiu és millorar les seves condicions de vida mitjançant l’accés a l’educació, l’alimentació i espais segurs en contextos de gran vulnerabilitat. Segons explica l’entitat, moltes d’aquestes accions també tenen com a objectiu prevenir situacions extremes de desesperança vinculades a la pobresa i a la manca de recursos. Tot i això, la fundació reconeix que no disposa d’estudis oficials ni d’indicadors quantitatius que permetin demostrar de manera exacta la reducció del suïcidi infantil, encara que sí observa un impacte positiu en el benestar emocional i les oportunitats dels infants participants.

Aquest enfocament s’alinea amb els principis de l’Economia Social i Solidaria, especialment amb la centralitat de les persones, la solidaritat i el compromís amb la justícia social. En aquest sentit, la fundació contribueix a generar processos de transformació social en els territoris on actua, així que, no es limita exclusivament a oferir suport assistencial.

L’entitat disposa de recursos limitats, procedents principalment de donacions, aportacions privades i subvencions públiques. També compta amb recursos materials i amb la participació del voluntariat, tot i que aquests sovint resulten insuficients davant la magnitud dels projectes que desenvolupa.

Pel que fa a la digitalització, aquesta situació es reflecteix clarament. La falta de recursos humans i tècnics fa que la transformació digital hagi quedat en un segon pla, limitant-se principalment a funcions de comunicació i captació de recursos.

En relació amb la governança, segons explica la seva fundadora, la presa de decisions es basa en el treball conjunt de l’equip, amb una orientació cap al consens i la coordinació entre els diferents membres.

La possibilitat d’introduir una moneda social, representa un repte significatiu per la fundació. Un  cop analitzada la seva situació i les seves principals característiques, especialment la dualitat territorial i la diversitat cultural, es tracta d’una iniciativa amb potencial, però amb dificultats importants en el moment actual.

Des d’una perspectiva més estratègica, es fa evident la necessitat d’aplicar models de finançament alineats amb els objectius i les capacitats reals de l’entitat. En aquest sentit, la implementació d’una moneda social, podria esdevenir una opció interessant a llarg termini. Prèviament caldria preparar l’objectiu, procedint de manera progressiva i realitzant proves pilot per tal de veure i valorar la seva adaptació i els seu compliment.

Cal veure aquesta opció com una possibilitat de futur.

Segons explica Almudena Barbero, l’objectiu de l’entitat no és generar assistència permanent, sinó acompanyar processos de dignitat, empoderament i creació d’oportunitats. En aquest sentit, la fundació considera interessant explorar en el futur eines vinculades a l’economia ètica i col·laborativa, com xarxes d’intercanvi, banca ètica, sistemes col·laboratius o projectes comunitaris sostenibles que permetin reforçar l’autonomia de les comunitats i reduir la dependència externa.

Seguint aquesta línia d’actuació, es pot afirmar que la Fundació Nzuri Daima contribueix de manera clara a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per l’agenda 2030.

En primer lloc, destaca el seu compromís de vetllar per les persones, especialment en contextos de vulnerabilitat. En aquest sentit, s’alinea amb l’ODS 1, fi de la pobresa i l’ODS 2, fam zero, tot impulsant projectes que garanteixen recursos bàsics com l’alimentació.

En segon lloc, la fundació també actua en àmbits relacionats amb l’educació i el benestar infantil, especialment en contextos on la manca de recursos dificulta l’accés a l’escolarització. En aquest sentit, la seva activitat s’alinea amb l’ODS 4, educació de qualitat, ja que impulsa iniciatives orientades a generar oportunitats educatives i a millorar les condicions de vida dels infants en situació de vulnerabilitat.

A més, la fundació contribueix a l’ODS 5, igualtat de gènere, promovent l’autonomia i l’empoderament de les dones i reforçant el seu paper dins la comunitat.

Finalment, destacar que la fundació depèn en gran mesura de les donacions i col·laboracions per part de persones i entitats vinculades al projecte, fet que posa en valor la seva contribució a l’ODS 17, aliances per assolir els objectius. Aquestes relacions de cooperació són fonamentals per garantir la continuïtat dels projectes i reflecteixen la implicació d’una xarxa d’actors que comparteixen els mateixos objectius socials.

Una part molt important del finançament que rep la fundació és procedent de subvencions, representant aproximadament una quarta part dels ingressos totals de l’entitat. Aquest fet evidencia la importància de les polítiques públiques en la sostenibilitat de la fundació, ja que li permeten desenvolupar projectes que, sense aquest suport, serien difícils de dur a terme.

En aquest sentit, el paper de la fundació no es pot entendre sense el marc de les polítiques públiques que donen suport a l’Economia Social i Solidària. Iniciatives com l’Agenda 2030 o el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la UE reconeixen el paper de les entitats socials com a agents clau en la construcció d’un model econòmic més just i sostenible.

Tanmateix, aquesta relació també presenta limitacions. Tot i que les polítiques públiques poden afavorir el desenvolupament de projectes socials, la dependència d’aquests recursos pot generar certa vulnerabilitat. A més, la complexitat administrativa i els requisits tècnics poden dificultar l’accés a aquests recursos, sobretot a entitats amb recursos limitats.

Tot i aquestes dificultats, la fundació manifesta sentir-se recolzada per part de l’administració pública, tant a escala autonòmica, mitjançant les ajudes concedides, com a escala local, a través de la col·laboració amb l’Ajuntament de Figueres en projectes com el “Cor Safari”. Aquestes aliances institucionals contribueixen a reforçar la viabilitat dels projectes i evidencien la importància de la cooperació entre administracions públiques i entitats socials.

La Fundació Nzuri Daima imparteix xerrades i conferències en centres educatius amb l’objectiu de difondre els valors que la representen, donant a conèixer el seu projecte i despertar la sensibilitat social dins la comunitat educativa.

Aquestes activitats tenen un caràcter principalment divulgatiu, i per tant, no es poden considerar pròpiament contractació pública. Tot i això, generen un impacte positiu tant per l’entitat com per la societat en general, ja que contribueixen a la formació i conscienciació en valors socials.

En aquest context, la contractació pública podria representar una oportunitat per la fundació, especialment si aquestes activitats es formalitzessin com a serveis educatius o socials encarregats per l’administració. No obstant això, l’accés a aquests processos pot resultar complex, especialment per a entitats amb recursos limitats.

Es valora positivament el potencial transformador de la Fundació Nzuri Daima en el marc de l’Economia Social i Solidaria, tot i les limitacions que poden dificultar l’assoliment dels seus objectius. Malgrat això, el seu fort compromís amb les persones i amb la millora de les condicions de vida dels col·lectius més vulnerables la posiciona com un actor rellevant en la construcció d’un model més just i sostenible.

Bibliografia

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (s.d). https://xes.cat/economia-solidaria

Ajuntament de Figueres (s.d). https://www.figueres.cat/actualitat/noticies/l-ajuntament-de-figueres-dona-suport-al-projecte-cor-safari-de-la-fundacio-nzuri-daima-19164

Ministeri de drets socials, consum i agenda 2030 (s.d). https://www.dsca.gob.es/es/agenda-2030/conoce-la-agenda

Ús de la IA: s’han utilitzat diferents recursos com el LanguageTool i el Softcatalà  per buscar diferent vocabulari, sinònims i sobretot com a corrector ortogràfic.

Contacte amb l’entitat

Per completar i contrastar la informació analitzada, vaig contactar amb l’Almudena Barbero, fundadora de la Fundació Nzuri Daima, per mitjà de WhatsApp. Li vaig enviar un qüestionari de preguntes que va respondre ràpidament i que m’ha permès aportar informació complementària sobre el funcionament dels projectes, les dificultats de gestió, la relació amb les polítiques publiques i la seva visió sobre l’economia ètica i la sostenibilitat social. Aquest retorn m’ha permès enriquir i contextualitzar millor la redacció de l’article.

Introducció

L’economia sovint es relaciona amb beneficis, empreses o creixement econòmic, però existeixen altres formes d’entendre-la on el centre no és el lucre sinó les persones, la comunitat i el benestar social. L’economia social i solidària (ESS) defensa precisament aquesta mirada, apostant per models més inclusius, participatius i compromesos amb el territori.

La Fundació Arc de Sant Martí, situada a Martorell, és un exemple clar d’aquest model alternatiu. L’entitat treballa principalment amb persones amb discapacitat intel·lectual i desenvolupa serveis residencials, llars residència, pisos amb suport, serveis d’atenció diürna i activitats ocupacionals orientades a la inclusió social i laboral. Tot i això, la seva activitat va molt més enllà de l’atenció assistencial, ja que també desenvolupa una tasca comunitària i social molt vinculada al territori.

Aquest article analitza el paper de la Fundació Arc de Sant Martí des d’una mirada integrada dels diferents conceptes treballats al llarg del curs: economia social i solidària, digitalització, finances ètiques, monedes socials i polítiques públiques. També incorpora el retorn rebut per part de Juani Gonzalez, presidenta de la Fundació Arc de Sant Martí, després de compartir-li l’article per poder contrastar i enriquir l’anàlisi.

La Fundació Arc de Sant Martí i els valors de l’economia social i solidària

L’economia social i solidària es basa en principis com la cooperació, la participació democràtica, el compromís amb la comunitat i la priorització de les necessitats humanes per sobre del benefici econòmic (Universitat Oberta de Catalunya).

Des del meu punt de vista, aquests valors es poden identificar clarament en el funcionament de la Fundació Arc de Sant Martí. La fundació no només ofereix serveis d’atenció, sinó que treballa per generar inclusió, autonomia i qualitat de vida per a les persones usuàries i les seves famílies.

A més, la seva activitat també contribueix a reforçar la cohesió social i el treball comunitari al territori. La col·laboració amb famílies, professionals, empreses i administracions mostra una clara aposta pel treball en xarxa i per la construcció d’un model social més inclusiu.

També és interessant relacionar la fundació amb els criteris que defineixen moltes iniciatives de l’ESS, com l’arrelament territorial, la transformació social, la transparència o la responsabilitat social (Fernàndez). En el cas de la Fundació Arc de Sant Martí, aquests aspectes es poden observar en la seva vinculació amb el territori de Martorell i en la voluntat constant de generar oportunitats per a persones amb especial dificultat de col·locació.

Economia de les cures i impacte social

Una part molt important de l’activitat de la Fundació Arc de Sant Martí està relacionada amb les cures i l’acompanyament a les persones. Aquest aspecte connecta directament amb el concepte d’economia reproductiva, que posa en valor les tasques de suport, convivència i cura que sovint queden invisibilitzades dins del sistema econòmic tradicional (Universitat Oberta de Catalunya).

En aquest sentit, la fundació desenvolupa una feina essencial per garantir el benestar i la inclusió de moltes persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest impacte social no sempre és fàcil de quantificar econòmicament, però té una importància molt gran tant per a les persones usuàries com per a les seves famílies i per al conjunt de la comunitat.

A més, l’entitat també treballa per afavorir la inclusió laboral i social, contribuint a reduir desigualtats i a generar oportunitats reals d’autonomia i participació.

Digitalització i nous reptes socials

La digitalització és un altre dels grans reptes actuals per a les entitats socials. Les tecnologies digitals poden ajudar a millorar la comunicació, l’organització interna, la participació o l’accés als serveis, però també poden generar noves desigualtats si no es garanteix l’accessibilitat i la inclusió digital.

La Fundació Arc de Sant Martí ja utilitza eines digitals i xarxes socials per donar visibilitat als seus projectes i activitats, fet que contribueix a reforçar la comunicació amb la comunitat i les famílies.

Tot i això, considero important mantenir una mirada crítica sobre la digitalització. Les plataformes digitals i les noves tecnologies poden generar dependència tecnològica o excloure persones amb menys competències digitals si no s’adapten adequadament (Universitat Oberta de Catalunya).

Per aquest motiu, crec que la tecnologia hauria d’utilitzar-se sempre com una eina al servei de les persones, mantenint la proximitat humana i els valors comunitaris que caracteritzen les entitats socials.

Finances ètiques i sostenibilitat dels projectes socials

Les finances ètiques defensen models econòmics on la rendibilitat social té tanta importància com la rendibilitat econòmica (Universitat Oberta de Catalunya). Aquest plantejament encaixa clarament amb la realitat de moltes entitats socials, ja que la seva finalitat principal no és generar beneficis sinó millorar la qualitat de vida de les persones.

A partir del feedback rebut per part de Juani Gonzalez, presidenta de la Fundació Arc de Sant Martí, he pogut entendre millor la complexitat econòmica que hi ha darrere de la gestió d’una entitat social. Tot i tractar-se d’una fundació sense ànim de lucre, la sostenibilitat dels serveis requereix una recerca constant de recursos, activitats benèfiques, convenis amb empreses, col·laboracions vinculades a la LISMI i iniciatives d’inserció laboral.

Aquest aspecte posa de manifest que moltes entitats socials desenvolupen activitats essencials per a la societat però, al mateix temps, han de fer un esforç continu per garantir la seva sostenibilitat econòmica.

També és interessant relacionar aquesta realitat amb les crítiques al sistema financer tradicional, que sovint prioritza el creixement econòmic i el benefici per sobre de les necessitats socials i ambientals (Fundación Cajamar, 2010).

Monedes socials, economia local i comunitat

Les monedes complementàries i els sistemes econòmics alternatius busquen reforçar l’economia local, la participació ciutadana i la cohesió social (Corrons, 2026).

Experiències com la Turuta mostren com aquests sistemes poden generar xarxes de suport mutu, dinamitzar el territori i reforçar les relacions comunitàries (Associació ECOL3VNG).

Tot i que la Fundació Arc de Sant Martí no utilitza una moneda social pròpia, considero que comparteix molts dels valors presents en aquestes iniciatives:

• treball comunitari;
• arrelament territorial;
• suport mutu;
• cooperació;
• inclusió social.

Aquest tipus de models també permeten reflexionar sobre formes alternatives d’entendre l’economia, on el valor no es mesura únicament en termes monetaris sinó també en impacte social i comunitari.

Relació amb les polítiques públiques i els marcs institucionals

La Fundació Arc de Sant Martí també es pot relacionar amb diferents marcs de política pública vinculats a l’economia social, la sostenibilitat i les cures.

La seva activitat encaixa clarament amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment aquells relacionats amb la salut i el benestar, la reducció de les desigualtats, el treball digne i la construcció de comunitats més inclusives i sostenibles (Nacions Unides, 2015).

També es pot relacionar amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social, que reconeix el paper de l’ESS com a eina de cohesió social, innovació i desenvolupament territorial (Comissió Europea, 2021).

En el mateix sentit, el PERTE de l’Economia Social i de les Cures aposta per impulsar models econòmics centrats en les persones, la inclusió i la sostenibilitat social, aspectes que encaixen plenament amb la realitat de la fundació (Govern d’Espanya).

A Catalunya, els Ateneus Cooperatius també promouen iniciatives vinculades a l’economia social i solidària, fomentant la cooperació, el desenvolupament local i les xarxes comunitàries (Generalitat de Catalunya).

Contractació pública, transparència i responsabilitat social

Segons el retorn rebut per part de la Fundació Arc de Sant Martí, tots els seus serveis estan concertats amb la Generalitat de Catalunya mitjançant processos públics i sotmesos a controls, auditories i supervisió institucional.

Aquest aspecte reforça la importància de la contractació pública en la sostenibilitat dels serveis socials i en la garantia de qualitat i transparència en la gestió dels recursos.

Des del meu punt de vista, la contractació pública té un paper fonamental en el futur de les entitats socials, ja que permet garantir estabilitat i continuïtat en serveis essencials per a moltes persones.

Al mateix temps, també considero important que aquests processos no es basin únicament en criteris econòmics, sinó que tinguin en compte aspectes com l’impacte social, l’arrelament territorial i la qualitat de l’atenció.

La transparència i la responsabilitat en la gestió dels recursos també són elements centrals dins l’economia social i solidària, especialment quan es treballa amb recursos públics i amb col·lectius vulnerables.

Conclusions

Després d’analitzar el cas de la Fundació Arc de Sant Martí, considero que queda clar que l’economia pot ser molt més que una eina per generar beneficis econòmics. Entitats com aquesta demostren que és possible construir models basats en la inclusió, les cures, la cooperació i el compromís comunitari.

La fundació representa un exemple real de com l’economia social i solidària pot generar impacte social positiu i contribuir a construir comunitats més inclusives i sostenibles.

Al mateix temps, també evidencia les dificultats i reptes que afronten moltes entitats socials: sostenibilitat econòmica, recerca constant de recursos, digitalització inclusiva i dependència parcial del finançament públic.

El feedback rebut per part de Juani Gonzalez ha ajudat a enriquir aquesta anàlisi i a entendre millor la complexitat de la gestió social, econòmica i humana que hi ha darrere del funcionament de la fundació.

En definitiva, considero que la Fundació Arc de Sant Martí és un exemple molt clar de com l’economia social i solidària pot esdevenir una eina real de transformació social i comunitària.

Interacció amb l’entitat

Bibliografia

Associació ECOL3VNG. (s.d.). Entrevista a l’Associació ECOL3VNG (La Turuta).

Comissió Europea. (2021). Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social.

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris. Universitat Oberta de Catalunya. FUOC

Fernàndez, A. (s.d.). Entrevista a Pam a Pam.

Fundación Cajamar. (2010). Finanzas y medio ambiente. Colección Finanzas Éticas.

Generalitat de Catalunya. (s.d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius.

Govern d’Espanya. (s.d.). PERTE de l’Economia Social i de les Cures.

Nacions Unides. (2015). Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 6. L’economia col·laborativa procomú.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 5. L’economia reproductiva.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 3. L’economia social i solidària en la seva vessant socioempresarial.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 4. L’economia social i solidària en la seva vessant sociocomunitària.

Arc de sant marti. arcdesantmarti.cat

Juani Gonzalez (2026). Correu amb feedback

Una de les contradiccions més profundes que travessa actualment bona part de l’Economia Social i Solidària (ESS) és l’asimetria existent entre la generació d’un alt valor social i la precarietat econòmica de moltes de les organitzacions que l’impulsen. Tot i que el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social identifica aquest sector com un actor clau per a la resiliència territorial, la cohesió comunitària i la innovació social (Comissió Europea, 2021), nombroses entitats continuen operant sota condicions de fragilitat financera i elevada dependència institucional.

A partir de l’estudi qualitatiu realitzat sobre Icaria Acció Socioeducativa —cooperativa vertebral de la Comunalitat Reus Sud— aquest article formula la hipòtesi següent: el principal límit de moltes iniciatives transformadores de l’ESS no és la manca d’impacte territorial, sinó la incapacitat dels marcs institucionals actuals per reconèixer, sostenir i escalar el valor relacional que produeixen.

L’article proposa una lectura integrada dels principals aprenentatges teòrics vinculats a l’ESS, la digitalització procomú, la innovació monetària i les polítiques públiques, prenent com a base empírica el cas d’Icaria. L’objectiu és examinar la necessitat que les entitats del sector evolucionin d’un rol estrictament executor cap a una funció d’infraestructura transformadora i transferència metodològica.

1. El valor relacional com a infraestructura invisible

L’anàlisi de l’ecosistema comunitari de Reus evidencia que Icaria ha superat la funció convencional de cooperativa executora d’activitats socioeducatives. La seva funció real és més estructural: actuar com una infraestructura relacional informal del territori.

La cooperativa no es limita a desenvolupar projectes aïllats; connecta actors, activa converses, genera confiança entre col·lectius diversos i sosté espais d’intermediació comunitària que difícilment existirien sense aquesta arquitectura relacional. Durant l’entrevista semiestructurada realitzada amb l’equip directiu de l’entitat (comunicació personal, maig de 2026), aquesta consciència de l’actiu propi apareix de forma explícita:

«Jo crec que connectem amb la gent perquè el que agrada és la nostra creativitat o la forma natural que tenim de lligar una cosa amb l’altra, la facilitat per, en un sol conversatori, treure un munt d’inputs o d’idees.»

Aquesta afirmació identifica el veritable factor diferencial de l’entitat: la seva capacitat de generar densitat relacional. Icaria opera com un node articulador que connecta ecosistemes socials, culturals i institucionals que, sense aquest espai d’intermediació, difícilment cooperarien de manera espontània. Aquest tipus de capital social territorialitzat constitueix un factor crític de cohesió comunitària i desenvolupament democràtic (Putnam, 2000).

Tanmateix, aquest valor presenta una dificultat tècnica considerable per als actuals sistemes administratius d’avaluació. Es tracta d’un valor acumulatiu, transversal i sistèmic, difícilment quantificable mitjançant indicadors centrats en activitats executades o assistències puntuals. Tal com assenyalen Moulaert i Nussbaumer (2005), bona part dels processos d’innovació social queden invisibilitzats quan les polítiques públiques només mesuren outputs immediats i no la transformació relacional sostinguda.

En conseqüència, gran part del valor produït per organitzacions com Icaria queda institucionalment infrarepresentat.

2. El desgast estructural del sistema de subvencions

La disfuncionalitat del model es fa especialment visible quan aquesta infraestructura territorial ha de garantir la seva sostenibilitat econòmica dins dels marcs administratius vigents. Icaria opera condicionada per un sistema de subvencions fragmentat, temporalment inestable i d’alta exigència burocràtica.

La tensió estructural d’aquest model cristal·litza en una de les afirmacions més contundents recollides durant la investigació qualitativa:

«L’últim 10% de la Comunalitat de Reus Sud que suposa una quantitat de diners considerable, estarà retingut encara dos, tres o quatre anys més fins que es consolidi el projecte.»

La rellevància d’aquesta dada transcendeix la qüestió estrictament financera. Assenyala el tipus de relació econòmica que imposa el sistema. Quan una organització es veu obligada a operar exclusivament sota lògiques de subvenció finalista, la seva energia acaba orientada a la supervivència operativa en detriment de la consolidació estratègica.

Diversos autors han advertit que els mecanismes de finançament excessivament burocratitzats poden acabar erosionant la capacitat transformadora de les organitzacions socials (Eikenberry i Kluver, 2004; Uclés Aguilera, 2010). Les conseqüències són profundes: es dificulta la planificació a llarg termini, es limita la retenció de talent, es fragmenten els processos comunitaris i es consumeix capacitat creativa en tasques purament administratives.

Des d’aquesta perspectiva, Icaria no pateix una manca d’impacte social, sinó un desajust sever entre la naturalesa del valor produït i el marc institucional que l’ha de finançar.

La paradoxa s’agreuja pel fet que les institucions públiques es beneficien directament d’aquesta capacitat cohesiva. Tal com expressa l’equip entrevistat:

«Fem de paraigua… les institucions estan necessitades d’això.»

La cooperativa assumeix funcions de mediació i proximitat que l’administració no pot desplegar amb la mateixa flexibilitat territorial. Tot i així, aquestes funcions continuen sent remunerades mitjançant instruments jurídics pensats per a l’encàrrec puntual de serveis i no per a la consolidació d’infraestructures socials de llarg recorregut.

3. Digitalització relacional i sobirania econòmica

Davant aquest atzucac estructural, la digitalització i la innovació monetària apareixen com a possibles vectors d’escalabilitat. Tanmateix, dins els marcs conceptuals de l’ESS, la tecnologia només resulta coherent quan reforça la comunitat, la governança col·lectiva i els vincles humans (Fuster Morell, 2010).

L’equip d’Icaria verbalitza amb claredat aquesta prevenció:

«Estem en un moment molt digital i bastant fred humanament, i crec que nosaltres anem cap tot el contrari. La proximitat avui en dia potser no es valora molt.»

Aquesta reflexió posa de manifest que la tecnologia no és neutra. Una digitalització orientada exclusivament a l’eficiència burocràtica pot debilitar precisament l’actiu principal d’aquestes organitzacions: la proximitat relacional.

Per aquest motiu, l’estratègia digital d’Icaria no pot orientar-se únicament cap a l’automatització administrativa, sinó cap a la construcció d’infraestructures digitals alineades amb la lògica del procomú: eines que reforcin la transparència, la governança participativa i la sobirania de dades de la comunitat (Ostrom, 1990).

En paral·lel, la dependència absoluta de la liquiditat en euros incrementa la vulnerabilitat de les xarxes davant els retards administratius. En aquest context, els sistemes monetaris complementaris i els mecanismes de crèdit mutu poden actuar com a instruments de resiliència territorial (Lietaer et al., 2012; North, 2010).

L’objectiu no és emetre una moneda social amb finalitats especulatives, sinó construir arquitectures de confiança capaces de facilitar la circulació de valor no monetari —coneixements, espais, serveis o temps— dins l’ecosistema comunitari.

La pràctica quotidiana d’Icaria ja anticipa aquesta capacitat relacional. Durant l’entrevista, l’equip descrivia processos espontanis d’acompanyament, connexió i suport mutu entre persones i col·lectius vulnerables. Precisament aquesta densitat de confiança constitueix la base imprescindible perquè qualsevol sistema cooperatiu d’intercanvi sigui viable (North, 2010).

4. Precedents empírics de transferència metodològica

La transició cap a models basats en la sistematització del coneixement compta amb precedents significatius dins l’ESS que validen aquesta línia evolutiva. El salt de valor més determinant de moltes organitzacions es produeix quan transcendeixen la prestació directa de serveis per passar a transferir arquitectura institucional o metodologies d’intervenció a tercers.

El cas de la Mondragon Corporation resulta paradigmàtic. Més enllà de la seva dimensió productiva, el seu principal actiu exportable és una arquitectura cooperativa basada en mecanismes estructurats d’intercooperació, governança i participació territorial (Mondragon Corporation, 2021; Whyte i Whyte, 1991).

De manera similar, Col·lectiu Punt 6 ha convertit l’urbanisme feminista en una metodologia transferible aplicada actualment per universitats i administracions públiques internacionals. El seu valor diferencial ja no resideix únicament en l’execució de projectes, sinó en la sistematització d’un marc metodològic propi (Col·lectiu Punt 6, 2019).

També Platoniq ha transformat els processos participatius i la governança oberta en metodologies auditables i escalables dins l’àmbit europeu (Platoniq, 2022).

Finalment, LaFede.cat ha aconseguit estructurar els criteris de justícia global en protocols i eines operatives amb capacitat directa d’incidència institucional (LaFede.cat, 2018).

Aquests precedents demostren que les institucions responen favorablement davant metodologies capaces de reduir la complexitat en la gestió de problemàtiques socials sistèmiques.

5. Del projecte al mètode: la proposta transformadora

Arribats a aquest punt, emergeix la qüestió estratègica central: pot una infraestructura relacional sobreviure indefinidament sotmesa a temporalitats institucionals incompatibles amb els ritmes del canvi comunitari?

L’entrevista apunta cap a una resposta significativa. Icaria ja ha començat a conceptualitzar el seu propi coneixement metodològic:

«Ja el tenim el Mètode Icaria… en un llibret! El que passa és que falta una persona que connecti profundament amb nosaltres i ens acompanyi en el procés.»

Aquesta afirmació altera profundament la lectura de l’entitat. El principal actiu d’Icaria ja no és únicament la seva capacitat executora, sinó el coneixement acumulat després d’anys d’articulació territorial.

El repte immediat consisteix a transformar aquest coneixement dispers en una metodologia sistematitzada, replicable i transferible. Aquesta evolució permetria a Icaria deixar d’operar exclusivament com a entitat executora de projectes subvencionats per esdevenir un laboratori territorial d’innovació social.

En aquest nou escenari, la Contractació Pública Responsable adquireix una importància decisiva. La Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic incorpora la possibilitat d’introduir criteris socials, ambientals i comunitaris en els processos de licitació pública, convertint la compra institucional en una eina estratègica de transformació (Bernal Blay, 2018).

Paral·lelament, l’Agenda 2030 situa les aliances territorials i la reducció de desigualtats com a objectius prioritaris de les polítiques públiques (Nacions Unides, 2015). Les institucions necessiten capacitat de cohesió comunitària per donar resposta a aquests reptes, però sovint no disposen de les metodologies adequades per generar-la.

El futur estratègic d’Icaria passa, precisament, per convertir aquest saber relacional en un servei de transferència metodològica institucionalment reconegut, jurídicament protegit i econòmicament sostenible.

6. Resolució: el context del valor

El 12 de gener de 2007, un músic va interpretar durant quaranta-cinc minuts peces d’enorme complexitat tècnica en una estació de metro de Washington. Milers de persones van passar pel seu costat sense aturar-se. La recaptació final va ser de trenta-dos dòlars.

L’endemà, la premsa va revelar que aquell músic era Joshua Bell, un dels violinistes més reconeguts del món, tocant un Stradivarius valorat en milions de dòlars.

Només dos dies abans havia exhaurit les entrades d’un auditori on el públic havia pagat centenars de dòlars per escoltar exactament la mateixa qualitat musical (Weingarten, 2007).

La diferència no era el violí. No era el músic. No era l’obra.

La diferència era el context.

Aquesta metàfora permet comprendre amb precisió el cul de sac de moltes entitats de l’economia social. Durant anys, organitzacions com Icaria han intentat transformar el territori tocant al metro: generant un valor profund dins d’un sistema institucional que no disposa ni del temps, ni dels instruments, ni de l’acústica adequada per reconèixer-lo plenament.

El problema no és que l’ESS aporti poc valor. El problema és que el marc des del qual aquest valor s’avalua pertany encara a una lògica administrativa i econòmica aliena a la naturalesa relacional de les comunitats.

El repte d’Icaria ja no consisteix a demostrar la seva capacitat transformadora, la qual ha quedat àmpliament validada empíricament. El veritable repte estratègic és construir el “teatre” institucional adequat perquè aquest valor pugui ser reconegut, sostingut i escalat.

La transició des d’un model de subvencions reactives cap a un model de transferència metodològica i contractació pública representa molt més que una estratègia de supervivència econòmica. Representa la possibilitat que l’economia social deixi de limitar-se a reparar les fractures del sistema i comenci, finalment, a redissenyar-lo.

Només quan l’economia social deixi de tocar al metro i aconsegueixi construir el seu propi teatre institucional, la intel·ligència comunitària passarà de ser un subsidi reactiu a consolidar-se com un model d’escala sostenible.

Bibliografia

Ateneus Cooperatius de Catalunya. (2023). Balanç de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius: Impacte i articulació territorial. Generalitat de Catalunya.

Bernal Blay, M. Á. (2018). Compra pública estratégica. Aranzadi.

Col·lectiu Punt 6. (2019). Urbanismo feminista para la vida cotidiana. Virus Editorial.

Comissió Europea. (2021). Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social. Oficina de Publicacions de la Unió Europea.

Eikenberry, A. M., i Kluver, J. D. (2004). The Marketization of the Nonprofit Sector: Civil Society at Risk? Public Administration Review, 64(2), 132–140.

Fuster Morell, M. (2010). Governance of Online Creation Communities: Provision of Infrastructure for the Building of Digital Commons. European University Institute.

Icaria Acció Socioeducativa. (2026). Entrevista qualitativa de contrast estratègic i validació d’hipòtesis [Arxiu d’àudio no publicat]. Comunalitat Reus Sud.

LaFede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global. (2018). Manual de coherència institucional i criteris de justícia global. LaFede.cat.

Lietaer, B., Ulanowicz, R., i Goerner, S. (2012). Money and Sustainability: The Missing Link. Triarchy Press.

Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic. Butlletí Oficial de l’Estat, 272, de 9 de novembre de 2017.

Mondragon Corporation. (2021). The Mondragon Model: A Human Experience of Cooperation.

Moulaert, F., i Nussbaumer, J. (2005). The Social Region: Beyond the Territorial Dynamics of the Learning Economy. European Urban and Regional Studies, 12(1), 45–64.

Nacions Unides. (2015). Transforming our world: the 2030 Agenda for Sustainable Development.

North, P. (2010). Local Money: How to Make It Happen in Your Community. Green Books.

Ostrom, E. (1990). Governing the Commons: The Evolution of Institutions for Collective Action. Cambridge University Press.

Platoniq. (2022). Metodologies participatives i codisseny de polítiques públiques: marcs metodològics d’innovació democràtica. Platoniq Sistema Cultural.

Putnam, R. D. (2000). Bowling Alone: The Collapse and Revival of American Community. Simon & Schuster.

Uclés Aguilera, G. (2010). La institucionalització del Tercer Sector: riscos de burocratització i pèrdua de potencial transformador. Revista d’Economia Social, 34, 12-28.

Weingarten, G. (2007, 8 d’abril). Pearls Before Breakfast. The Washington Post.

Whyte, W. F., i Whyte, K. K. (1991). Making Mondragon: The Growth and Dynamics of the Worker Cooperative Complex. ILR Press.

Declaració d’ús d’Intel·ligència Artificial:

Per a l’elaboració d’aquest article de síntesi, s’ha utilitzat la IA generativa com a eina de suport en l’estructuració de la diagnosi estratègica, la planificació de l’entrevista qualitativa i la revisió d’estil formal d’acord amb els manuals acadèmics facilitats. L’ús de la IA s’ha limitat a la facilitació del flux argumental i l’optimització formal, garantint que l’anàlisi crítica, la interpretació de referències normatives i les conclusions de la investigació són de producció i reflexió exclusives de l’autora.

Presentació de l’entitat

SOM MOBILITAT és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, creada l’any 2016 a Mataró amb l’objectiu de promoure un model de mobilitat més sostenible i compartida. La cooperativa ofereix principalment un servei de carsharing amb vehicles elèctrics, que permet als usuaris utilitzar un cotxe només quan el necessiten sense haver-lo de tenir en propietat. En aquest article analitzarem la seva relació amb els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques, les monedes socials i les polítiques públiques, així com els límits i les oportunitats que troba en el seu context institucional.

Som Mobilitat és més que una cooperativa de carsharing; el que busca és demostrar que és possible organitzar serveis de mobilitat des de la ciutadania, reduir emissions, optimitzar recursos i construir comunitats. Treballa tant amb empreses com amb administracions locals, i el seu objectiu i principal repte és escalar el projecte, sempre oferint una governança local.

Principis de l’ESS i finances ètiques

La cooperativa s’alinea clarament amb els principis de l’ESS perquè planteja la mobilitat com un servei col·lectiu i no com un negoci. A més, utilitza les finances ètiques per créixer, com la banca ètica, les cooperatives de serveis financers, els préstecs participatius i les aportacions de sòcies. Tot i això, el model té precisament el repte de mantenir aquest creixement mantenint els valors cooperatius, a més de fer viable la flota de vehicles i millorar l’operativa, tot competint amb empreses amb més recursos.

Digitalització del projecte

La digitalització forma part de la mateixa estructura i, per tant, és una part fonamental del seu funcionament, tant en l’operativa de gestió de reserves i ús del servei, com en la gestió interna i la relació amb les sòcies. Tanmateix, aquesta tecnologia és una eina al servei del seu model per poder escalar el projecte i fer-lo eficient.

Moneda social o complementària

Una possible línia d’innovació seria la creació d’una moneda social o complementària, però només tindria sentit en un context col·laboratiu amb altres entitats energètiques, barris o altres entitats locals, sempre que fos d’una forma senzilla i integrable amb una gestió real. D’una altra manera, podria complicar el projecte i fer-li perdre el sentit.

Relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

L’entitat encaixa amb molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, dels quals podem destacar els més evidents.

ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles.
ODS 12: Producció i consum responsables.
ODS 13: Acció climàtica.
ODS 7: Energia assequible i no contaminant.
ODS 17: Aliances per assolir objectius.

És un fet que l’entitat es preocupa per fer les ciutats i comunitats més sostenibles, tant per l’electrificació dels cotxes que s’utilitzen com per la reducció del parc de cotxes privats a través de l’ús compartit del vehicle, pretenent la construcció de comunitats més inclusives, ja que permet l’accés a tothom encara que no puguin permetre’s la compra d’un cotxe privat, segures, a través de la reducció de la contaminació, resilients, per la unió de la comunitat i sostenibles, per l’alta reducció de la contaminació.

Polítiques públiques i marcs institucionals

Arribats a aquest punt, volem comentar la connexió de l’entitat amb les polítiques públiques, ja que, com ells comenten, són clarament una part important per reforçar l’impacte social de la cooperativa. De fet, l’entitat col·labora d’alguna forma amb tots els àmbits de les entitats públiques, tant amb Ateneus Cooperatius, està dins l’ecosistema dels Ateneus, de forma col·laborativa, fomentant la difusió i participant en diferents activitats, com per exemple l’Ateneu Cooperatiu del Maresme, on va participar amb la creació d’eixos estratègics de diagnosi del territori, visibilitat, emprenedoria del territori, o amb l’Ateneu de Girona on va participar a la Install Party, on ajudaven a la ciutadania a fer el canvi al consum responsable. És a dir, hi participa d’una forma directa.

Però també té relació directa amb instruments públics de més abast territorial, com per exemple amb el PERTE, on tal com comenten els han ajudat a reforçar el desplegament de la mobilitat elèctrica a través del programa MOVES, on s’han destinat recursos a millorar informació, recursos pedagògics, comunicació territorial i visibilitat del finançament públic.

I, tot i que no hi participa directament, també té un encaix clar en el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social, ja que el Pla europeu busca crear millors condicions per a l’economia social. A més, Som Mobilitat és cofundadora de The Mobility Factory, una cooperativa europea que ajuda altres cooperatives en la creació de serveis tecnològics.

Col·laboració amb ajuntaments i contractació pública

En aquest cas, l’entitat té una clara col·laboració directa amb els ajuntaments locals, amb els quals té diversos acords, per a l’ús de la seva xarxa de vehicles elèctrics, l’ús de punts de càrrega i un sistema d’ús per a la ciutadania amb descompte quan no són utilitzats per l’ajuntament.

Per tant, Som Mobilitat encaixa clarament amb els grans marcs públics de sostenibilitat i economia social, però no n’hi ha prou amb reconèixer les ESS. També cal que els programes públics puguin accedir al finançament i a la contractació d’aquestes, sense perdre el seu arrelament territorial.

Conclusió

En conclusió, Som Mobilitat és un exemple clar de com l’Economia Social i Solidària pot donar resposta als reptes actuals d’una manera concreta i pràctica. La cooperativa no només planteja el servei de carsharing, sinó que proposa una forma diferent d’entendre la mobilitat, més compartida, més accessible, més inclusiva, més sostenible, més arrelada al territori, fent comunitat i més col·laborativa.

Al llarg de l’anàlisi hem pogut veure com s’alinea amb els principis de l’ESS, ja que posa la comunitat al centre, i s’envolta d’una digitalització i una governança cooperativa, per poder generar l’impacte social esperat. A través d’un finançament coherent amb el projecte, fent ús de la banca ètica, aportacions de sòcies i préstecs participatius. Alhora que participa de les polítiques públiques, tant de manera local vinculant-se amb els ajuntaments, però també a través de programes institucionals com el PERTE, buscant aquest impuls tan necessari de les institucions per al bon funcionament d’entitats amb potencial transformador com la que estem analitzant.

Tot i així, no hem d’oblidar que, encara que està superant molts dels reptes presentats, continua tenint un gran repte per endavant: escalar el projecte sense perdre la seva essència cooperativa i territorial.

En definitiva, el valor de Som Mobilitat no és només posar cotxes elèctrics al carrer, sinó demostrar que la mobilitat pot organitzar-se d’una manera més democràtica, compartida i arrelada al territori. El seu gran repte és créixer sense convertir-se en allò que precisament vol transformar.

Interacció amb l’entitat

Per a aquesta anàlisi hem comptat amb l’ajuda de la mateixa entitat, que ens ha respost les preguntes formulades via correu electrònic, per part d’un dels socis fundadors de l’entitat, Ricard Jornet, que ens ha dedicat el seu temps tot i participar en moltes cooperatives com Som Mobilitat, WeTribu, SolarTradex, Restaurant Lasal del Varador, elAbogado, Derecho.com, Lasal, Som Energia i Universitat Autònoma de Barcelona, al qual agraïm el seu temps.

Ús d’intel·ligència artificial

L’hem utilitzada per fer l’estructura de l’article, per a la recerca de vinculacions públiques de l’entitat com per exemple la vinculació amb el PERTE i per a la posterior correcció de faltes ortogràfiques i d’estructura de les oracions

.

Bibliografia

Economia social aracoop. xarxa d’Ateneus Cooperatius. https://economiasocial.coop/wp-content/uploads/Recull_AC_PS_entitats_representatives_aracoop. pdf

Som Mobilitat. Ateneu Cooperatiu de Girona. InstalPartyhttps://sommobilitat.coop/participem-installparty-organitzada-lateneu-cooperatiu-girona/

Cooperativa La Fàbrica. (s. d.). Les monedes socials. https://www.coopelafabrica.cat/wp-content/uploads/QUADERN-MONEDES-SOCIALS_web.pdf

Público. (2017). Els bancs del temps, una eina més viva que mai. https://www.diaripublic.cat/els-bancs-temps-eina-mes-viva-mai.html

Som Mobilitat. (s. d.). Servei de carsharing: compartir vehicles elèctrics. https://sommobilitat.coop/?utm_source=chatgpt.com

Som Mobilitat. (s. d.). Lloguer per hores per a administracions públiques. https://sommobilitat.coop/lloguer-per-hores-administracions-publiques/

Xarxanet. (2023). Escàner de les Finances Ètiques: eina per mesurar el compromís del sector financer amb els principis ètics. https://xarxanet.org/noticies/economic/escaner-de-les-finances-etiques-eina-mesurar-el-compromis-del-sector-financer-amb-els-principis

Des d’Europa, l’Estat Espanyol i Catalunya, la realitat de l’entorn econòmic actual, on cada cop són menys empreses les que controlen la major part del mercat europeu, centrades sempre a maximitzar beneficis independentment del cost mediambiental i social que pugui comportar, esdevé des de fa anys una preocupació real i ja mostren plans d’accions per refrenar aquesta tendència cada dia més consolidada. 

Amb aquesta idea present, la Comissió Europea ja ha creat un pla d’acció que busca ajudar a les organitzacions de l’economia social i solidària (ESS) a créixer en el seu entorn, alhora que facilitar el seu desenvolupament (generant un marc que millori les condicions d’aquestes empreses: polítiques de contractació, ajudes estatals, ajudes fiscals, etc.), i fomentar la col·laboració entre empreses socials i negocis convencionals. 

L’Estat Espanyol té el PERTE (Plan de Recuperación, Transformacion y Resiliencia) de economía social y de los ciudadanos [dotat amb més de 800 milions d’euros en el moment de la seva creació]. Que sota una premissa prou similar a l’anterior (generar un marc pioner pel desenvolupament de les entitats socials i solidàries), ens ofereix dades més concretes del pes que tenen aquestes organitzacions en el conjunt de l’Estat: les ESS comporten actualment el 10% del PIB total, i contribueixen al 12,5% de l’ocupació. Concretament, el teixit de les ESS està format per 43.000 empreses, generant quasi 2,2 milions de treballs. 

Catalunya també té el seu marc d’actuació, i l’any 2016 es va crear la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, que busca realitzar un mapa de les ESS, orientar i acompanyar a aquestes entitats, connectar les empreses amb treballadors potencials, promoure el seu creixement, etc. 

No és una novetat que la terminologia política no sigui gaire concisa ni concreta, i per tal de millorar la comprensió de que és una ESS i com podria beneficar-se de les polítiques mencionades, desenvolupem el cas concret de Keras Buti. 

Una entitat arrelada al barri 

L’associació i cooperativa Keras Buti és una entitat que treballa en el sector agroecològic, dedicant-se tant a la distribució com a la venda de productes de la terra sempre amb una mirada enfocada a l’economia social i solidària.  

Veiem com s’alineen els seus principis amb les ESS: 

La seva principal forma de treball és a través d’unes cistelles preestablertes que contenen productes de temporada; reduint l’impacte ambiental, i sense forçar els cultius, generant productes saludables, frescos i nutritius. A més, la seva àrea d’acció està centrada als barris de l’Hospitalet, i el cultiu el trobem al Parc Agrari del Baix Llobregat; que juntament amb el fet que la distribució de les cistelles es fa en 5 punts de recollida, comporten una reducció del quilometratge en el transport; fent tot el procés més sostenible i conscient amb el medi ambient. 

Com a associació, tenen un objectiu clar: tornar a donar vida als barris a partir de la cuina i el menjar, alhora que busquen recuperar i adaptar a l’actualitat pràctiques de la cultura gitana (rom) i compartir-les als barris. Així, trobem diferents iniciatives: 

• Oferta de classes per a aprendre romanó, llengua compartida pel poble rom estesa a tota Europa a excepció de l’estat espanyol. 

• La Suculenta, una cuina i menjador ubicada al Casal Cívic Bellvitge, on es busca obrir un espai cultural comunitari a partir de pràctiques i espais històricament feminitzats (amb productes ecològics, de proximitat i a preus populars). Se suma així al procés de transformar els Casals de Gent Gran en Centres Cívics i Comunitaris. 

• La Marmita,  una cuina comunitària autogestionada que cuina de manera ecològica, energèticament eficient i sense malbaratament alimentari, garantint l’accés a menjar saludable i assequible per a tot el veïnat. 

[Per a saber més sobre l’entitat, recomanem la lectura de: Keras Buti: aliment, cultura i societat].

Germinant un futur més solidari 

Ara que tenim un exemple concret d’una ESS, com ajudarien els marcs creats per incentivar el creixement d’aquestes entitats? 

Evidentment, tenim una part de finançament i reducció de taxes, que obviarem, puix la seva implementació no representa dubtes (més enllà potser de quanties). 

Ens podem fixar en l’ús de les noves tecnologies que fa Keras Buti, que a més de les plataformes típiques de xarxes socials (Instagram, X, etc.), l’entitat té la seva pròpia pàgina web; la qual també empra principalment com a eina de difusió. Així, veiem que l’entitat no busca tindre una forta repercussió de manera digital (val a dir que tampoc és d’estranyar, ja que prioritza la vida als barris; per tant, es pot entendre que la digitalització no sigui la seva prioritat).  

[Per a saber més sobre l’ús de les noves tecnologies a Keras Buti, recomanem la lectura Keras Buti: Cultivant comunitat més enllà de les plataformes digitals].

Sota aquest context, es podria buscar assessorament governamental per millorar el seu ús i repercussió en plataformes digitals, o usar els canals públics que les infraestructures governamentals tenen a l’abast per millorar la difusió de l’entitat. 

Per altra part, també podríem considerar l’ús d’un sistema monetari complementari: sistemes que busquen fomentar els projectes socials, ambientals i econòmics de caràcter regional; posant en valor actius i recursos que el sistema monetari “tradicional” no posa, principalment per la condició d’escassetat. 

Un dels principals problemes de la posada en pràctica d’aquests sistemes complementaris, és la dificultat de mantindre’ls a llarg termini si són sustentats exclusivament per entitats privades (de 306 iniciatives de monedes complementàries entre 2007 i 2023, només continuen actives 65 [Ossorio, 2024]). Amb el suport de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, concretament La Col·lectiva (que és l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, del qual forma part Keras Buti), no només es podria optar al suport de l’ajuntament i altres institucions perquè prosperi el projecte (com ja fa, posant-la en contacte amb la pagesia), sinó que es podria plantejar un projecte més gran involucrant a la resta d’entitats que ja formen part d’aquest Ateneu.

A més, aquesta funció de nexe comú ja l’aplica La Col·lectiva, puix com ens han especificat des de Keras Buti, és aquesta entitat la que els ha connectat amb el conjunt de la pagesia.   

[Per a més informació sobre els sistemes monetaris complementaris i la seva aplicació a Keras Buti, recomanem la lectura: Sembrant valor: la força d’una moneda social a Keras Buti].

A tall de conclusió, aquestes noves propostes de marcs, projectes i iniciatives governamentals, estan pensades per reduir el cost dels errors de mercat propis del capitalisme pur i buscar una economia més conscient de la repercussió que té sobre el medi ambient i la societat. Així, es busca incentivar la creació i manteniment a llarg termini d’entitats com Keras Buti, que estan més interessades a generar una convivència simbiòtica i no disruptiva amb la societat actual i el medi ambient, en comptes de maximitzar beneficis sense pensar en el context que les envolta. 

Tanquem aquest article citant l’opinió que ens ha pogut compartir una de les treballadores de Keras Buti: 

“Para mí, La Col·lectiva es una maravilla; tenemos tierras que cultivar y gente con muchas ganas de trabajar, y la Col·lectiva nos ayuda a juntar todo eso para poder llevar adelante proyectos como Keras Buti, que son cercanos y que nos permite aprovechar los recursos que ya tenemos y no necesitamos importar”. 

Fonts: 

Xarxa d’Ateneus Cooperatius (2026). Gencat. https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/ateneus/. 

PERTE de economía social y de los cuidados. Gobierno de España. https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados.    

EU Social (2022). Building an economy that works for people: an action plan for the social economy [font audiovisual]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=tYg_Z4Dqvx0. 

Keras Buti (s.d.). LaFundació. https://lafundicio.net/kerasbuti/.   

Economia Solidaria (s.d.). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. https://xes.cat/economia-solidaria.  

Corrons Giménez, A. F. [August Francesc] (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. [Treball final de màster]. Universitat Jaume I – Universitat de València. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476.  

Ossorio, M. A. [Miguel Ángel] (20 de juny de 2024). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. Universitat Oberta de Catalunya. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica?utm_source=chatgpt.com.  

[No s’ha usat la IA en aquest treball].