Des d’Europa, l’Estat Espanyol i Catalunya, la realitat de l’entorn econòmic actual, on cada cop són menys empreses les que controlen la major part del mercat europeu, centrades sempre a maximitzar beneficis independentment del cost mediambiental i social que pugui comportar, esdevé des de fa anys una preocupació real i ja mostren plans d’accions per refrenar aquesta tendència cada dia més consolidada. 

Amb aquesta idea present, la Comissió Europea ja ha creat un pla d’acció que busca ajudar a les organitzacions de l’economia social i solidària (ESS) a créixer en el seu entorn, alhora que facilitar el seu desenvolupament (generant un marc que millori les condicions d’aquestes empreses: polítiques de contractació, ajudes estatals, ajudes fiscals, etc.), i fomentar la col·laboració entre empreses socials i negocis convencionals. 

L’Estat Espanyol té el PERTE (Plan de Recuperación, Transformacion y Resiliencia) de economía social y de los ciudadanos [dotat amb més de 800 milions d’euros en el moment de la seva creació]. Que sota una premissa prou similar a l’anterior (generar un marc pioner pel desenvolupament de les entitats socials i solidàries), ens ofereix dades més concretes del pes que tenen aquestes organitzacions en el conjunt de l’Estat: les ESS comporten actualment el 10% del PIB total, i contribueixen al 12,5% de l’ocupació. Concretament, el teixit de les ESS està format per 43.000 empreses, generant quasi 2,2 milions de treballs. 

Catalunya també té el seu marc d’actuació, i l’any 2016 es va crear la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, que busca realitzar un mapa de les ESS, orientar i acompanyar a aquestes entitats, connectar les empreses amb treballadors potencials, promoure el seu creixement, etc. 

No és una novetat que la terminologia política no sigui gaire concisa ni concreta, i per tal de millorar la comprensió de que és una ESS i com podria beneficar-se de les polítiques mencionades, desenvolupem el cas concret de Keras Buti. 

 

Una entitat arrelada al barri 

L’associació i cooperativa Keras Buti és una entitat que treballa en el sector agroecològic, dedicant-se tant a la distribució com a la venda de productes de la terra sempre amb una mirada enfocada a l’economia social i solidària.  

Veiem com s’alineen els seus principis amb les ESS: 

La seva principal forma de treball és a través d’unes cistelles preestablertes que contenen productes de temporada; reduint l’impacte ambiental, i sense forçar els cultius, generant productes saludables, frescos i nutritius. A més, la seva àrea d’acció està centrada als barris de l’Hospitalet, i el cultiu el trobem al Parc Agrari del Baix Llobregat; que juntament amb el fet que la distribució de les cistelles es fa en 5 punts de recollida, comporten una reducció del quilometratge en el transport; fent tot el procés més sostenible i conscient amb el medi ambient. 

Com a associació, tenen un objectiu clar: tornar a donar vida als barris a partir de la cuina i el menjar, alhora que busquen recuperar i adaptar a l’actualitat pràctiques de la cultura gitana (rom) i compartir-les als barris. Així, trobem diferents iniciatives: 

• Oferta de classes per a aprendre romanó, llengua compartida pel poble rom estesa a tota Europa a excepció de l’estat espanyol. 

• La Suculenta, una cuina i menjador ubicada al Casal Cívic Bellvitge, on es busca obrir un espai cultural comunitari a partir de pràctiques i espais històricament feminitzats (amb productes ecològics, de proximitat i a preus populars). Se suma així al procés de transformar els Casals de Gent Gran en Centres Cívics i Comunitaris. 

• La Marmita,  una cuina comunitària autogestionada que cuina de manera ecològica, energèticament eficient i sense malbaratament alimentari, garantint l’accés a menjar saludable i assequible per a tot el veïnat. 

 

[Per a saber més sobre l’entitat, recomanem la lectura de: Keras Buti: aliment, cultura i societat].

 

Germinant un futur més solidari 

Ara que tenim un exemple concret d’una ESS, com ajudarien els marcs creats per incentivar el creixement d’aquestes entitats? 

Evidentment, tenim una part de finançament i reducció de taxes, que obviarem, puix la seva implementació no representa dubtes (més enllà potser de quanties). 

Ens podem fixar en l’ús de les noves tecnologies que fa Keras Buti, que a més de les plataformes típiques de xarxes socials (Instagram, X, etc.), l’entitat té la seva pròpia pàgina web; la qual també empra principalment com a eina de difusió. Així, veiem que l’entitat no busca tindre una forta repercussió de manera digital (val a dir que tampoc és d’estranyar, ja que prioritza la vida als barris; per tant, es pot entendre que la digitalització no sigui la seva prioritat).  

[Per a saber més sobre l’ús de les noves tecnologies a Keras Buti, recomanem la lectura Keras Buti: Cultivant comunitat més enllà de les plataformes digitals].

Sota aquest context, es podria buscar assessorament governamental per millorar el seu ús i repercussió en plataformes digitals, o usar els canals públics que les infraestructures governamentals tenen a l’abast per millorar la difusió de l’entitat. 

Per altra part, també podríem considerar l’ús d’un sistema monetari complementari: sistemes que busquen fomentar els projectes socials, ambientals i econòmics de caràcter regional; posant en valor actius i recursos que el sistema monetari “tradicional” no posa, principalment per la condició d’escassetat. 

Un dels principals problemes de la posada en pràctica d’aquests sistemes complementaris, és la dificultat de mantindre’ls a llarg termini si són sustentats exclusivament per entitats privades (de 306 iniciatives de monedes complementàries entre 2007 i 2023, només continuen actives 65 [Ossorio, 2024]). Amb el suport de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, concretament La Col·lectiva (que és l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, del qual forma part Keras Buti), no només es podria optar al suport de l’ajuntament i altres institucions perquè prosperi el projecte (com ja fa, posant-la en contacte amb la pagesia), sinó que es podria plantejar un projecte més gran involucrant a la resta d’entitats que ja formen part d’aquest Ateneu.

A més, aquesta funció de nexe comú ja l’aplica La Col·lectiva, puix com ens han especificat des de Keras Buti, és aquesta entitat la que els ha connectat amb el conjunt de la pagesia.   

[Per a més informació sobre els sistemes monetaris complementaris i la seva aplicació a Keras Buti, recomanem la lectura: Sembrant valor: la força d’una moneda social a Keras Buti].

 

 

A tall de conclusió, aquestes noves propostes de marcs, projectes i iniciatives governamentals, estan pensades per reduir el cost dels errors de mercat propis del capitalisme pur i buscar una economia més conscient de la repercussió que té sobre el medi ambient i la societat. Així, es busca incentivar la creació i manteniment a llarg termini d’entitats com Keras Buti, que estan més interessades a generar una convivència simbiòtica i no disruptiva amb la societat actual i el medi ambient, en comptes de maximitzar beneficis sense pensar en el context que les envolta. 

Tanquem aquest article citant l’opinió que ens ha pogut compartir una de les treballadores de Keras Buti: 

“Para mí, La Col·lectiva es una maravilla; tenemos tierras que cultivar y gente con muchas ganas de trabajar, y la Col·lectiva nos ayuda a juntar todo eso para poder llevar adelante proyectos como Keras Buti, que son cercanos y que nos permite aprovechar los recursos que ya tenemos y no necesitamos importar”. 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts: 

Xarxa d’Ateneus Cooperatius (2026). Gencat. https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/ateneus/. 

PERTE de economía social y de los cuidados. Gobierno de España. https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados.    

EU Social (2022). Building an economy that works for people: an action plan for the social economy [font audiovisual]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=tYg_Z4Dqvx0. 

Keras Buti (s.d.). LaFundació. https://lafundicio.net/kerasbuti/.   

Economia Solidaria (s.d.). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. https://xes.cat/economia-solidaria.  

Corrons Giménez, A. F. [August Francesc] (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. [Treball final de màster]. Universitat Jaume I – Universitat de València. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476.  

Ossorio, M. A. [Miguel Ángel] (20 de juny de 2024). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. Universitat Oberta de Catalunya. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica?utm_source=chatgpt.com.  

[No s’ha usat la IA en aquest treball].