Una aposta per l’economia de barri:

Keras Buti és una associació i cooperativa que busca generar valor a partir del mercat agroecològic; alhora que busca recuperar la vida als barris, emprant principalment la cuina i el menjar, tot sempre des d’una perspectiva social.

Per tal d’impulsar aquest tipus de negoci, pertanyent a l’economia social i solidària, val la pena plantejar quins efectes tindria la incorporació d’una moneda complementària en el model.

Cuinant la implementació:

Comencem amb una ràpida explicació de què són els sistemes monetaris complementaris:

Aquests sistemes neixen amb la idea de fomentar els projectes socials, ambientals i econòmics de caràcter regional; posant en valor actius i recursos que el sistema monetari “tradicional” no posa, principalment per la condició d’escassetat i, conseqüentment, de reserva de valor i creació d’interès (Corrons, 2017). Així, en cap cas es tracta de substituir el sistema monetari actual, sinó de reforçar-lo en aquelles parts on més ho necessita, fomentant el desenvolupament econòmic i social de manera regional (Corrons, 2026).

Des d’aquesta perspectiva, Keras Buti ja té molt en comú, puix el seu model econòmic busca actuar de manera regional (actua principalment en els barris de l’Hospitalet, i la collita prové del Parc Agrari del Baix Llobregat). Sumem a tot això que els seus projectes per donar vida als barris (La Marmita, La Suculenta, etc.) també es troben en barris de l’Hospitalet i busquen fomentar la interacció entre els veïns.

Així doncs, se’ns presenta una oportunitat de crear un sistema monetari complementari per donar suport a aquest model de negoci, parlant així de fomentar aquest sistema des de la base (és a dir, són institucions privades les que creen i participen activament en el sistema [no hi ha participació pública]).

L’ús d’una moneda creada per l’entitat (suposant que altres companyies no s’hi sumin a la proposta, tot i que si suposéssim el contrari trobaríem un augment de l’impacte del projecte) permetria donar incentius a la participació del voluntariat en el procés productiu; puix pagar amb aquesta moneda l’esforç dels treballadors, permet donar una recompensa molt assequible per a la cooperativa i pagar “en espècies” a escala pràctica (és a dir, es dona una moneda intercanviable per productes que ofereix l’entitat).

També podria actuar per millorar la circularitat dels consumidors dins de l’oferta de productes i serveis de l’entitat: no només permet una opció de pagament amb temps de treball (és a dir, consumir els productes de la cooperativa i pagar amb temps de voluntariat), sinó que si l’interès no està en els productes de la collita, també es podria gastar aquesta moneda en els altres projectes de l’entitat (l’ús de la cuina comunitària [La Marmita], o la cuina i menjador La Suculenta, per posar alguns exemples).

Es crea també l’oportunitat de fomentar la interacció social amb l’intercanvi d’aquesta moneda, creant una xarxa de solidaritat ciutadana que podria donar lloc a tot un servei de voluntariat per a accions socials diverses dins dels barris de l’Hospitalet.

Dit això, aquest tipus d’iniciatives no estan mai exemptes de dificultats i problemes:

Per una banda, com s’ha dit prèviament, aquest sistema quedaria sustentat per la pròpia empresa, i generalment sol ser motiu d’abandonament a llarg termini; de 306 iniciatives de monedes complementàries entre 2007 i 2023, només continuen actives 65 (Ossorio, 2024). Si el suport principal estigués en mans de l’ajuntament (d’Hospitalet, en aquest cas), hi hauria una perspectiva més positiva a llarg termini. Parlem d’una corporativa de mida reduïda, així que no podem esperar una gran repercussió d’un sistema complementari en el barri sense el suport d’altres entitats que hi vulguin col·laborar. Sota aquest context, podria generar-se una circulació massa interna, i acabar actuant més com un sistema de punts, en comptes de com a moneda complementària.

Afegim la poca potència que té l’associació en l’ús de noves tecnologies, la falta d’experiència en la digitalització tampoc jugaria a favor en aquesta iniciativa i, sense dubte, suposaria un repte per a l’entitat. Caldria considerar el temps d’implementació de la moneda, puix les dimensions de l’empresa i la falta d’experiència comportarien una implementació lenta, progressiva i segurament amb un gran marge de millora a llarg termini. Una solució a curt termini seria fer la moneda en físic, per tal de fer una prova pilot del seu funcionament i facilitar la gestió, només necessitant un petit control digital amb fulls de càlcul.

Finalment, també trobem els problemes habituals de la implementació d’una moneda complementària, que és la poca acollida inicial, la desconfiança general a un sistema alternatiu i la complexitat que suposa en el marc legal i fiscal.

Així i tot, podem veure que la iniciativa s’alinearia, i molt, amb els valors principals de l’entitat, i es podria reforçar la cohesió social i econòmica dels barris de l’Hospitalet de Llobregat; i que els riscos són pocs en comparació, puix en cas de no prosperar, no comportaria pèrdues importants.

A tall de conclusió i resum, s’ofereix una matriu DAFO que sintetitza aquest escrit:

Fonts:

Canva. Canva. https://www.canva.com/.

Corrons, A. [August] (2017). Monedas complementarias: dinero con valores. Revista Internacional de Organizaciones, 2017-06 (18), p.109-134.

Corrons Giménez, A. F. [August Francesc] (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. [Treball final de màster]. Universitat Jaume I – Universitat de València. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476.

Corrons, A. [August] (2026). La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. [Recurs d’aprenentatge audiovisual]. Universitat Oberta de Catalunya. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991.

Economia Solidaria (s.d.). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. https://xes.cat/economia-solidaria.

Keras Buti (s.d.), LaFundació. https://lafundicio.net/kerasbuti/.

Keras Buti (s.d.). Pam a Pam. https://pamapam.cat/directori/escola-popular-keras-buti/.

Ossorio, M. A. [Miguel Ángel] (20 de juny de 2024). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. Universitat Oberta de Catalunya. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica?utm_source=chatgpt.com.

[No s’ha usat la IA en aquest treball].