Anàlisi DAFO sobre la influència d’una moneda social local en Arrels Sant Ignasi

L’impuls d’una moneda social local a Lleida podria tenir una influència positiva en una entitat com Arrels Sant Ignasi, ja que la seva activitat se centra en la inclusió social, l’acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat i la recuperació de l’autonomia personal. Una moneda social o altres fórmules d’intercanvi no monetari, com bancs del temps o xarxes d’ajuda mútua, podrien reforçar la connexió entre l’entitat, les persones usuàries i la comunitat local.

Fortaleses

Una de les principals fortaleses d’Arrels Sant Ignasi és la seva clara orientació social. L’entitat ja treballa posant les persones al centre, prioritzant la dignitat, la inclusió i el suport comunitari per davant del benefici econòmic. Això encaixa molt bé amb els valors de les monedes socials, que busquen promoure relacions econòmiques més justes, properes i solidàries.

A més, Arrels ja disposa d’una xarxa de voluntariat i de col·laboració comunitària. Aquesta base social podria facilitar la participació en iniciatives com bancs del temps, intercanvis de serveis o circuits locals de moneda social. També és una fortalesa el fet que l’entitat treballi amb tallers ocupacionals, formació i inserció laboral, ja que aquests espais podrien vincular-se a activitats d’intercanvi comunitari o a serveis reconeguts mitjançant una moneda local.

Debilitats

Tot i aquestes fortaleses, també hi ha limitacions importants. Una primera debilitat és que les persones usuàries d’Arrels es troben sovint en situacions de gran vulnerabilitat, cosa que pot dificultar la seva participació regular en iniciatives que requereixen organització, confiança, estabilitat i continuïtat. Per exemple, una persona sense llar o amb necessitats bàsiques no cobertes pot tenir dificultats per implicar-se en un sistema d’intercanvi si abans no té resoltes qüestions urgents com l’habitatge, l’alimentació o la salut.

Una altra debilitat és la possible manca de recursos tècnics i humans per gestionar una iniciativa d’aquest tipus. Participar en una moneda social implica coordinació, seguiment, formació i coneixement del funcionament del sistema. Si l’entitat ja té una càrrega elevada de treball assistencial, podria ser complicat assumir noves tasques sense suport extern.

Oportunitats

Una moneda social local podria generar oportunitats interessants per a Arrels Sant Ignasi. En primer lloc, podria reforçar l’arrelament territorial de l’entitat, connectant-la més amb comerços locals, cooperatives, associacions veïnals i altres iniciatives de l’economia social i solidària de Lleida. Això podria ajudar a crear una xarxa més forta de suport comunitari al voltant de les persones en situació d’exclusió.

També podria afavorir la participació activa de les persones usuàries. Per exemple, algunes persones podrien oferir habilitats, temps o serveis a la comunitat i rebre a canvi béns, serveis o reconeixement dins del circuit de moneda social. Això podria contribuir a millorar l’autoestima, el sentiment d’utilitat social i la recuperació de vincles comunitaris.

A més, aquest tipus d’iniciatives poden reforçar la resiliència local. En contextos de crisi econòmica o precarietat, les monedes socials i els bancs del temps poden ajudar a cobrir necessitats que el mercat convencional no resol adequadament. Per a una entitat com Arrels, això podria representar una eina complementària per ampliar oportunitats d’inclusió sense dependre exclusivament dels recursos econòmics tradicionals.

Amenaces

Malgrat el potencial positiu, també poden aparèixer amenaces. Una de les principals és el risc que la moneda social no tingui prou acceptació entre la població o els comerços locals. Si no hi ha una xarxa àmplia i estable de participants, la iniciativa pot quedar limitada i tenir poc impacte real.

També existeix el risc d’exclusió dins de la mateixa eina. Si el sistema és massa digital, burocràtic o difícil d’entendre, pot deixar fora precisament les persones amb més dificultats socials o amb menys accés a tecnologia. Per això, seria important que qualsevol moneda social fos accessible, senzilla i acompanyada d’un procés de formació.

Finalment, caldria evitar que la moneda social substituís drets bàsics o recursos públics. Aquestes iniciatives poden ser útils com a complement, però no haurien de convertir-se en una alternativa a les polítiques socials, l’accés a l’habitatge, les prestacions econòmiques o els serveis públics.

Conclusió

En conclusió, una moneda social local podria ser una oportunitat per reforçar la tasca d’Arrels Sant Ignasi, especialment en termes de cooperació comunitària, inclusió social, arrelament territorial i participació de les persones usuàries. Tot i això, la seva implantació hauria de ser progressiva, inclusiva i ben acompanyada, tenint en compte les limitacions de l’entitat i les necessitats específiques de les persones amb qui treballa. Ben plantejada, aquesta eina podria contribuir a fer més visible el valor social de les persones i a construir una economia local més solidària i cohesionada.