Anàlisi DAFO final sobre la influència d’una moneda social local en Arrels Sant Ignasi

L’entitat seleccionada és Arrels Sant Ignasi, una organització social situada a Lleida que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, especialment persones sense llar o amb greus dificultats socials. Tal com es va exposar a la PAC 1, la seva missió principal és acompanyar aquestes persones perquè puguin millorar la seva qualitat de vida, recuperar autonomia i tornar a formar part activa de la societat. L’entitat ofereix serveis d’acollida, alimentació, suport emocional, formació i inserció laboral, sempre des d’una mirada centrada en la dignitat de les persones i la inclusió social .

A partir de l’anàlisi inicial i del debat amb els companys i companyes, es pot afirmar que l’impuls d’una moneda social local a Lleida podria tenir una influència positiva en Arrels Sant Ignasi, sempre que es plantegés com una eina complementària i no com una substitució dels drets socials, les polítiques públiques o els recursos econòmics necessaris per atendre situacions de pobresa i exclusió.

Fortaleses

Una de les principals fortaleses d’Arrels Sant Ignasi és que la seva activitat ja està molt alineada amb els principis de l’economia social i solidària. L’entitat posa les persones al centre, prioritza el benestar social per davant del benefici econòmic i treballa per reduir desigualtats. Aquest enfocament encaixa amb les finalitats de les monedes socials, els bancs del temps i les finances ètiques, ja que totes aquestes iniciatives busquen generar relacions econòmiques més justes, properes i cooperatives.

Una altra fortalesa és la seva experiència en l’acompanyament social. Arrels coneix bé les necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat i pot detectar quins tipus d’intercanvis o serveis podrien ser realment útils. Per exemple, una moneda social podria facilitar l’accés a determinats productes o serveis locals, mentre que un banc del temps podria permetre intercanviar habilitats, cures, suport comunitari o petites tasques quotidianes.

També cal destacar la presència de voluntariat i la implicació de la comunitat local. En el debat amb els companys/es es va remarcar que aquesta base comunitària és un element clau, perquè una moneda social només pot funcionar si existeix confiança, participació i una xarxa de persones, entitats i comerços disposats a implicar-s’hi.

Debilitats

Tot i aquestes fortaleses, Arrels Sant Ignasi també podria trobar dificultats importants. La primera és la situació de vulnerabilitat de moltes persones usuàries. Les persones sense llar o amb necessitats bàsiques no cobertes poden tenir dificultats per participar de manera estable en una moneda social o en un banc del temps. Abans de poder implicar-se en circuits d’intercanvi, sovint necessiten tenir garantides qüestions bàsiques com l’alimentació, la salut, l’habitatge o l’estabilitat emocional.

Una altra debilitat és la possible manca de recursos humans i tècnics. Gestionar una moneda social o participar-hi activament requereix temps, coordinació, formació i seguiment. Si l’entitat ja té una càrrega elevada de treball assistencial, podria ser difícil assumir noves responsabilitats sense suport extern.

També podria aparèixer una barrera relacionada amb l’accés digital. Si la moneda social funcionés principalment a través d’una aplicació o plataforma tecnològica, algunes persones usuàries podrien quedar-ne excloses per manca de dispositius, connexió o habilitats digitals. Per tant, seria imprescindible que el sistema fos senzill, accessible i acompanyat.

Oportunitats

Una moneda social local podria generar oportunitats importants per a Arrels Sant Ignasi. En primer lloc, podria reforçar el seu arrelament territorial. La participació en una moneda social permetria establir vincles més forts amb comerços locals, cooperatives, associacions veïnals, entitats socials i altres iniciatives de l’economia social i solidària de Lleida.

En segon lloc, podria ajudar a donar més valor a les capacitats de les persones usuàries. Sovint, les persones en situació d’exclusió són percebudes només des de les seves mancances. En canvi, un banc del temps o un sistema d’intercanvi pot permetre reconèixer que aquestes persones també tenen coneixements, habilitats, temps i experiències que poden aportar a la comunitat. Això podria afavorir l’autoestima, el sentiment de pertinença i la reconstrucció de vincles socials.

Una altra oportunitat és la possibilitat de crear circuits econòmics més resilients. En contextos de crisi, precarietat o augment del cost de vida, les monedes socials poden ajudar a cobrir necessitats que el mercat convencional no resol prou bé. Per a Arrels, això podria ser una eina complementària per ampliar les oportunitats d’inclusió social i laboral.

Finalment, les finances ètiques podrien oferir alternatives de finançament més coherents amb els valors de l’entitat. Per exemple, Arrels podria reforçar aliances amb entitats de banca ètica, cooperatives de crèdit o fons solidaris per impulsar projectes d’inserció laboral, formació o economia comunitària.

Amenaces

Una de les principals amenaces és que la moneda social no tingui prou acceptació social. Si pocs comerços, entitats o ciutadans hi participen, la seva utilitat real pot ser limitada. Perquè funcioni, cal una xarxa àmplia, estable i compromesa.

També existeix el risc que la moneda social es converteixi en una eina simbòlica però amb poc impacte real. Si no permet accedir a béns i serveis útils, pot generar frustració entre les persones participants. Per això, és important que la iniciativa parteixi de necessitats concretes i no només d’una idea teòrica.

Una altra amenaça és el risc d’estigmatització. Si la moneda social s’associa només a persones pobres o excloses, podria reforçar etiquetes negatives. Per evitar-ho, hauria de ser una eina oberta a tota la comunitat, no només a les persones ateses per entitats socials.

Finalment, cal tenir present el risc que aquestes iniciatives siguin utilitzades per compensar mancances estructurals. Les monedes socials, els bancs del temps i les finances ètiques poden ser eines valuoses, però no poden substituir el dret a l’habitatge, les prestacions socials, els serveis públics ni les polítiques de lluita contra la pobresa.

Reflexió crítica final

El debat amb els companys/es ha ajudat a veure que la moneda social pot ser una eina útil, però només si s’implanta amb realisme i amb una mirada inclusiva. No es tracta només de crear una nova forma d’intercanvi, sinó de construir confiança, comunitat i relacions econòmiques més humanes.

En el cas d’Arrels Sant Ignasi, aquesta iniciativa podria reforçar la seva missió social perquè permetria ampliar les formes de participació de les persones usuàries i generar nous vincles amb el territori. També podria contribuir a fer més visible que les persones en situació de vulnerabilitat no són només receptores d’ajuda, sinó que també poden aportar valor a la comunitat.

Tot i això, la implantació hauria de ser progressiva. Primer caldria fer una diagnosi de necessitats, identificar possibles aliances locals i garantir que les persones usuàries reben l’acompanyament necessari. També seria recomanable començar amb experiències petites, com un banc del temps vinculat a activitats comunitàries o intercanvis amb entitats properes, abans d’impulsar una moneda social més complexa.

En conclusió, una moneda social local podria ser una oportunitat per reforçar la tasca d’Arrels Sant Ignasi en termes d’inclusió, cooperació, resiliència i arrelament territorial. Tanmateix, perquè tingui un impacte real, hauria de ser accessible, participativa i complementària a les polítiques socials existents. El seu valor principal no seria només econòmic, sinó sobretot comunitari i social.

Bibliografia

Arrels Sant Ignasi. (s.d.). Qui som i què fem.

Arrels Fundació. (s.d.). Projecte social i acció contra el sensellarisme.

Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Principis de l’economia social i solidària.

González Molero, R. (2025). PAC 1: Aplicació dels principis de l’Economia Social i Solidària a Arrels Lleida.

Ús de la intel·ligència artificial

Per a l’elaboració d’aquesta publicació s’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport per organitzar les idees, estructurar l’anàlisi DAFO i millorar la redacció final. La IA s’ha fet servir a partir de la PAC 1 prèviament elaborada sobre Arrels Sant Ignasi i de les indicacions de l’activitat. Posteriorment, el contingut ha estat revisat i adaptat personalment per assegurar que respongui als objectius de la tasca, incorpori el debat amb els companys/es i mantingui una reflexió crítica pròpia.

Anàlisi DAFO sobre la influència d’una moneda social local en Arrels Sant Ignasi

L’impuls d’una moneda social local a Lleida podria tenir una influència positiva en una entitat com Arrels Sant Ignasi, ja que la seva activitat se centra en la inclusió social, l’acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat i la recuperació de l’autonomia personal. Una moneda social o altres fórmules d’intercanvi no monetari, com bancs del temps o xarxes d’ajuda mútua, podrien reforçar la connexió entre l’entitat, les persones usuàries i la comunitat local.

Fortaleses

Una de les principals fortaleses d’Arrels Sant Ignasi és la seva clara orientació social. L’entitat ja treballa posant les persones al centre, prioritzant la dignitat, la inclusió i el suport comunitari per davant del benefici econòmic. Això encaixa molt bé amb els valors de les monedes socials, que busquen promoure relacions econòmiques més justes, properes i solidàries.

A més, Arrels ja disposa d’una xarxa de voluntariat i de col·laboració comunitària. Aquesta base social podria facilitar la participació en iniciatives com bancs del temps, intercanvis de serveis o circuits locals de moneda social. També és una fortalesa el fet que l’entitat treballi amb tallers ocupacionals, formació i inserció laboral, ja que aquests espais podrien vincular-se a activitats d’intercanvi comunitari o a serveis reconeguts mitjançant una moneda local.

Debilitats

Tot i aquestes fortaleses, també hi ha limitacions importants. Una primera debilitat és que les persones usuàries d’Arrels es troben sovint en situacions de gran vulnerabilitat, cosa que pot dificultar la seva participació regular en iniciatives que requereixen organització, confiança, estabilitat i continuïtat. Per exemple, una persona sense llar o amb necessitats bàsiques no cobertes pot tenir dificultats per implicar-se en un sistema d’intercanvi si abans no té resoltes qüestions urgents com l’habitatge, l’alimentació o la salut.

Una altra debilitat és la possible manca de recursos tècnics i humans per gestionar una iniciativa d’aquest tipus. Participar en una moneda social implica coordinació, seguiment, formació i coneixement del funcionament del sistema. Si l’entitat ja té una càrrega elevada de treball assistencial, podria ser complicat assumir noves tasques sense suport extern.

Oportunitats

Una moneda social local podria generar oportunitats interessants per a Arrels Sant Ignasi. En primer lloc, podria reforçar l’arrelament territorial de l’entitat, connectant-la més amb comerços locals, cooperatives, associacions veïnals i altres iniciatives de l’economia social i solidària de Lleida. Això podria ajudar a crear una xarxa més forta de suport comunitari al voltant de les persones en situació d’exclusió.

També podria afavorir la participació activa de les persones usuàries. Per exemple, algunes persones podrien oferir habilitats, temps o serveis a la comunitat i rebre a canvi béns, serveis o reconeixement dins del circuit de moneda social. Això podria contribuir a millorar l’autoestima, el sentiment d’utilitat social i la recuperació de vincles comunitaris.

A més, aquest tipus d’iniciatives poden reforçar la resiliència local. En contextos de crisi econòmica o precarietat, les monedes socials i els bancs del temps poden ajudar a cobrir necessitats que el mercat convencional no resol adequadament. Per a una entitat com Arrels, això podria representar una eina complementària per ampliar oportunitats d’inclusió sense dependre exclusivament dels recursos econòmics tradicionals.

Amenaces

Malgrat el potencial positiu, també poden aparèixer amenaces. Una de les principals és el risc que la moneda social no tingui prou acceptació entre la població o els comerços locals. Si no hi ha una xarxa àmplia i estable de participants, la iniciativa pot quedar limitada i tenir poc impacte real.

També existeix el risc d’exclusió dins de la mateixa eina. Si el sistema és massa digital, burocràtic o difícil d’entendre, pot deixar fora precisament les persones amb més dificultats socials o amb menys accés a tecnologia. Per això, seria important que qualsevol moneda social fos accessible, senzilla i acompanyada d’un procés de formació.

Finalment, caldria evitar que la moneda social substituís drets bàsics o recursos públics. Aquestes iniciatives poden ser útils com a complement, però no haurien de convertir-se en una alternativa a les polítiques socials, l’accés a l’habitatge, les prestacions econòmiques o els serveis públics.

Conclusió

En conclusió, una moneda social local podria ser una oportunitat per reforçar la tasca d’Arrels Sant Ignasi, especialment en termes de cooperació comunitària, inclusió social, arrelament territorial i participació de les persones usuàries. Tot i això, la seva implantació hauria de ser progressiva, inclusiva i ben acompanyada, tenint en compte les limitacions de l’entitat i les necessitats específiques de les persones amb qui treballa. Ben plantejada, aquesta eina podria contribuir a fer més visible el valor social de les persones i a construir una economia local més solidària i cohesionada.