Primer de tot definim les monedes socials com un tipus de moneda alternativa que s’utilitza dins d’una comunitat o grup social específic. A diferència de la moneda tradicional, basada en el valor econòmic de mercat, la moneda social es fonamenta en la cooperació, la confiança mútua i l’intercanvi de serveis i béns entre els membres d’una comunitat. Aquesta no substitueix l’euro, sinó que activa circuits d’intercanvi que el mercat convencional no cobreix.

En el cas de Club FEM, una moneda social podria ser una eina valuosa no tant per generar ingressos com per enfortir els vincles comunitaris i fer visible el treball solidari que l’entitat ja genera a Mataró. Gràcies l’anàlisi inicial i del debat amb els companys i companyes, he pogut millorar, afegir i corregir punts, pel DAFO definitiu.

DAFO FINAL

Fortaleses

Club FEM compta amb un fort arrelament territorial a Mataró i una xarxa consolidada d’entitats i administracions col·laboradores. Els seus valors són plenament coherents amb els principis de l’Economia Social i Solidària, fet que facilitaria l’adhesió a una iniciativa d’aquest tipus sense cap contradicció interna. A més, la diversitat d’activitats que ofereix com poden ser 7 diferents esports, genera un ampli ventall de serveis susceptibles d’intercanvi no monetari. Tot plegat es sustenta en un fort capital social basat en la confiança i el compromís de les persones que formen la comunitat del club.

Precisament aquesta xarxa de confiança preexistent és, com assenyala Corrons, la condició indispensable per fer funcionar qualsevol moneda social.

Oportunitats

Participar en una moneda local podria crear una xarxa de reciprocitat amb entitats i serveis de proximitat a Mataró. A partir del feedback rebut, queda clar que la moneda seria més resilient si es focalitzés en serveis locals de valor completament intern com fisioteràpia, formació esportiva, suport logístic o activitats culturals, on el cercle d’intercanvi es pot tancar amb facilitat, evitant la “trampa de la liquiditat” que apareix quan els intercanvis depenen de proveïdors externs que necessiten euros.

Una oportunitat especialment potent seria utilitzar la moneda per reconèixer i compensar el voluntariat mitjançant crèdits o bancs del temps, donant visibilitat a una feina que sovint passa desapercebuda. Tal com s’ha debatut amb els companys, si la moneda es concep com un acord comunitari autogestionat per les pròpies famílies i voluntaris i no com una tasca administrativa de l’entitat, esdevé una eina d’apoderament real que no sobrecarrega l’equip gestor.

A llarg termini, podria reduir la dependència de subvencions externes i posicionar Club FEM com a referent de l’ESS al territori.

Debilitats

Els recursos humans i econòmics de l’entitat són limitats. Si la moneda social es planteja com una càrrega administrativa centralitzada, el risc de sobrecarregar l’equip és real. Per això, el model de gestió és clau: una estructura descentralitzada i autogestionada per la pròpia comunitat reduiria aquesta debilitat considerablement.

Cal tenir en compte també que algunes participants poden presentar barreres digitals o cognitives que dificultin l’ús d’una moneda complementària digital. Com s’ha apuntat en el debat, dissenyar un sistema senzill i accessible, fins i tot en format físic o híbrid que seria fonamental per garantir que la tecnologia no esdevingui una barrera d’exclusió, contradient la missió inclusiva de l’entitat.

Finalment, la dependència del finançament públic en euros, amb normatives de justificació rígides, limita la flexibilitat per integrar formalment aquest tipus de sistemes en la gestió econòmica de l’entitat.

Amenaces

El principal risc és la falta de massa crítica: si la moneda no aconsegueix prou actors implicats al territori, la iniciativa perd sentit i pot generar frustració. Ara bé, com s’ha reflexionat en el debat, la xarxa d’entitats de Mataró amb les quals Club FEM ja col·labora podria ser el motor inicial per garantir prou moviment des del primer dia, convertint una amenaça en una oportunitat de consolidació gradual.

Hi ha també el risc de friccions legals i administratives amb el marc de finançament públic, i el d’exclusió involuntària de les participants més vulnerables si el sistema no es dissenya amb perspectiva d’accessibilitat. Si la implicació dels actors locals és insuficient, la iniciativa pot quedar inactiva i generar un desgast innecessari per a l’equip gestor.

A continuació adjunto el DAFO FINAL:   DAFO FINAL

Reflexió crítica

L’anàlisi d’aquest DAFO, enriquit pel debat amb els companys, posa de manifest que el potencial d’una moneda social per a Club FEM no és principalment econòmic, sinó relacional i polític. La moneda seria, sobretot, una manera de nomenar i fer visible el valor del que ja existeix: la cooperació, el voluntariat, la confiança i el suport mutu que sostenen l’entitat cada dia.

Els reptes principals no són tècnics sinó de disseny comunitari: qui governa la moneda, qui hi té accés, quins serveis hi participen i com s’evita que es converteixi en una càrrega per als qui ja fan molt. Les finances ètiques i les monedes socials només funcionen quan la comunitat és propietària de l’eina, no quan l’eina és propietat d’una estructura centralitzada. Aquesta és, potser, la lliçó més important del debat i dels recursos d’aprenentatge d’aquest repte.

Bibliografia

• Corrons, A. (webinar UOC): La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament local
• Entrevista sobre La Turuta (recurs d’aprenentatge R3, UOC)
• Pàgina oficial del Club FEM: https://clubesportiufemesportmataro.blogspot.com/
• Exemples de monedes socials a Espanya: https://www.adriver.org/MonedaSocial/espana.html

Eines d’IA

He fet servir la IA, bàsicament per saber una mica més d’altres tipus de monedes socials, per exemples de DAFOS de companyies grans, i per l’ortografía de l’escrit.