Publicat per

DAFO definitiu i anàlisi final – La Cristaleria

Publicat per

DAFO definitiu i anàlisi final – La Cristaleria

Bona nit, Tal i com han fet la resta de companys, i després d’haver llegit els comentaris dels companys, aquí teniu l’anàlisi…
Bona nit, Tal i com han fet la resta de companys, i després d’haver llegit els comentaris dels companys,…

Bona nit,

Tal i com han fet la resta de companys, i després d’haver llegit els comentaris dels companys, aquí teniu l’anàlisi final.

L’entitat sobre la qual he fet l’anàlisi, tal i come s pot veure en les publicacions anteriors, és la Cristaleria. La Cristaleria és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 2018, a Lleida, que posa el seu focus en la pràctica esportiva de qualitat, inclusiva i accessible, posant el focus en les persones en situació de risc social. Aquesta entitat és una referent a nivell d’Economia Social i Solidària i col·labora activament en molts projectes socials de la ciutat, agrupant sent una petita entitat amb 9 treballadors i 19 socis a més de 250 usuaris. (La Cristaleria, s.d.).

Arran dels comentaris fets al dafo per part dels companys, he pogut actualitzar el DAFO. Hi ha hagut dos comentaris, un fet per l’Alba i un per la Sadia.

Si analitzem els comentaris, ambdós comentaris coincideixen en un punt: l’entitat no pot funcionar sola. En els dos comentaris destaquen la importància d’establir una estratègia de ciutat. L’Alba, molt encertadament posa l’exemple de «La Grama», de Santa Coloma de Gramenet. Si ens fixem en els comerços participants, podem veure com hi ha una gran diversitat de comerços que hi participen, no només del món social. (Gramamoneda, s.d.) Aquest fet és un dels punts que destaca la Sadia que és important tenir en compte: involucrar a tots els tipus de comerços.

A més a més, l’Alba ens ofereix una solució per la possible sobrecàrrega administrativa que suposaria la gestió d’aquesta moneda, amb l’ús de plataformes tecnològiques com Community Exchange System, que ens permetria alliberar part d’aquest pes. No obstant, si es segueix una política de ciutat en el tant de la moneda social, aquesta càrrega recauria sobre les institucions, i per tant alliberaria de força pes a La Cristaleria.

L’Alba, com a punt a destacar reconeix que com moltes entitats, l’escollida ja fa aquest intercanvi social de forma inintencionada i destaca que la moneda social seria una manera de formalitzar-ho.

Així doncs, podriem incorporar els següents punts:

Com a fortalesa: Reconeixement i formalització dels intercanvis socials que ja es duen a terme.

Com a oportunitat: Replicar el model de «La Grama» vinculant el petit comerç en aquest entorn.

Com a debilitat: dificultat de sostenir un doble sistema comptable en una estructura petita

Com a amenaça, afegiriem el risc de que aquesta moneda no surti de l’ESS i perdi utilitat real per a la població.

Així doncs el DAFO quedaria de la següent manera:

Cal entendre doncs, que la moneda és un acord entre els integrants que en fan ús i una simbologia de valor. (Toñaco del Hoyo & Prieto, 1999). Aquesta moneda local suposa un canvi de perspectiva d’una moneda convencional i depenent dels sistemes bancaris externs a un sistema centrat en el territori i que fomenta l’intercanvi entre persones. La clau doncs, és la confiança que se li doni a aquesta moneda per part de la població, que serà al seu mateix temps la creació d’aquesta confiança que construirà la moneda (Roig, 2007).

Bibliografia:

Cristaleria. (s. f.). https://lacristaleria.cat/

Gramamoneda. (s. f.). https://www.gramamoneda.cat/es/donde-gastar-la-gramamoneda

Roig, A. (2007). Discurso y moneda en la creación de la convertibilidad.

Toñaco Del Hoyo, T., & Prieto Arciniega, A. (1999). Moneda e historia monetaria en la Hispania republicana:¿ economía, política, fiscalidad?.

Debat0el DAFO definitiu i anàlisi final – La Cristaleria

No hi ha comentaris.

Publicat per

DAFO de la Cristaleria

Publicat per

DAFO de la Cristaleria

Bon dia! Bé, doncs tal i com han fet la resta de companys, adjunto a continuació la proposta de DAFO sobre la…
Bon dia! Bé, doncs tal i com han fet la resta de companys, adjunto a continuació la proposta de…

Bon dia!

Bé, doncs tal i com han fet la resta de companys, adjunto a continuació la proposta de DAFO sobre la possible aplicació de monedes socials en la meva entitat, «La Cristaleria», en relació amb la presentació del Webinar, contingut de l’assignatura i fonts externes citades dins del mateix text

Ofereixo adjuntada una eina visual .perquè es faci més senzilla la lectura, i a continuació els punts desenvolupats.

Així doncs, iniciem amb les Debilitats:

– Com a primera debilitat trobaríem la capacitat de gestió de l’entitat. Com bé podeu saber si heu anat llegint el fil de l’entitat, es tracta d’un equip petit, de 9 treballadors, que per poder dur a terme la gestió administrativa que comportaria portar al mateix el sistema monetari tradicional amb un altre paral·lel, així com la gestió que haurien de fer per la pròpia moneda.

– En segon lloc, l’entitat necessita de la moneda oficial per la seva pròpia sostenibilitat. Té despeses com lloguer, llum, o els propis treballadors que s’han de pagar en euros, i per tant tindria una limitació en la quantitat de moneda social que l’entitat podria acceptar.

– Com a debilitat, a més, podríem identificar una manca d’entitats i persones externes a la amteixa participant d’aquesta moneda.

Continuem amb les amenaces:

– En primer lloc trobaríem una manca de confiança inicial. La ciutadania pot no veure el valor d’aquesta moneda o no percebre-ho com quelcom segur. Així doncs, això podria provocar un baix ús d’aquesta moneda i per tant que fos un fracàs.

– En segon lloc, podríem identificar també el risc de que la moneda només circulés entre les entitats socials i no arribés al comerç general. Això faria que l’impacte d’aquesta i utilitat per les persones que en fessin ús fos mínim.

En tercer lloc, identifiquem les fortaleses:

– La primera fortalesa que identifiquem és l’alta participació de persones a l’entitat. La Cristaleria de per si ja té una gran base social i això faria que es partís d’una base prou establerta en la comunitat.

– En segon lloc, la nostra entitat té experiència en l’intercanvi no monetari, en tant que moltes vegades actua en col·laboració amb altres entitats o persones buscant xarxes i suport mutu, fent així de forma involuntària un intercanvi encara que no sigui anomenat com a tal.

– Aquestes mateixes xarxes que l’entitat ja té creades, ens poden servir per crear un circuit intern ben establert on la moneda social tindria utilitat des d’un primer moment, i per tant una millor implantació.

Finalment, definim les oportunitats:

– En un entorn com Lleida, establir una moneda social al territori fomentaria que es realitzessin projectes socials a nivell de territori, evitant la fuga de capital a grans corporacions que no participarien en aquesta moneda. Així doncs, aquests diners que potser marxarien de l’àmbit de l’ESS es mantenen en aquesta.

– En segon lloc, la creació d’aquesta moneda fomentaria la solidaritat a la ciutat, així com les sinèrgies entre entitats del tercer sector i població, potenciant aquestes mateixes.

– Finalment, aquesta moneda té resiliència davant de crisis en el sistema monetari tradicional. Ajudaria a mantindre l’activitat social quan ens trobem davant d’una situació de crisis pròpia del sistema capitalista. Aquestes monedes aporten liquiditat en contexts de crisis. (Bigas, s.f.)

Així doncs, La Cristaleria podria beneficiar-se àmpliament de la implantació de la moneda social, però es mantindria igualment vinculada a l’economia tradicional i hauria de fer molts esforços perquè dins de la xarxa social mateixa funcionés.

Bibliografia:

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.

Bigas, F. (s. f.). La moneda social, una herramienta contra las crisis financieras. UOChttps://www.uoc.edu/es/news/2019/182-moneda-social

 

Debat2el DAFO de la Cristaleria

  1. Sadia Fatima Mustafa Ikhlaq says:

    Hola Kilian,

    M’ha semblat realment fascinant la teva anàlisi, sobretot perquè demostra un bon coneixement de la situació de La Cristaleria i has elaborat un DAFO que s’ajusta bé a la seva mida i funcionament. Es nota especialment en com identifiques la limitació de recursos i la dependència de l’euro, que és un punt clau en moltes entitats petites de l’ESS.

     

    Des d’una mirada més analítica, penso que un dels aspectes més importants del teu estudi és la tensió entre el potencial comunitari de la moneda social i la capacitat real de gestió de l’entitat. O sigui, tot i que hi ha una base social activa, que és un gran punt fort, implementar un sistema monetari alternatiu pot ser una càrrega organitzativa significativa. En aquesta línia, potser caldria considerar si la moneda social hauria de ser promovuda per l’entitat mateixa o si hauria de ser part d’una iniciativa més àmplia a nivell de ciutat o zona, permetent així compartir recursos i responsabilitats.

     

    A més, considero que demostres el perill que la moneda es quedi restringida a l’àmbit social. De fet, aquest és un dels grans desafiaments d’aquestes iniciatives: si no s’aconsegueix involucrar el comerç local, la circulació de la moneda disminuirà notablement i perdrà la seva utilitat real. Potser aquí podries explorar més a fons quines estratègies podrien ajudar a ampliar aquesta xarxa, com per exemple, incentius, aliances o campanyes de conscienciació.

     

    Un altre aspecte interessant és la noció de resiliència durant les crisis. Encara que les monedes socials poden contribuir a mantenir l’activitat local, també és important considerar que en petites entitats com La Cristaleria, aquest efecte pot ser més social que econòmic. En altres paraules, pot enfortir les connexions i el suport mutu, però difícilment substituirà els fluxos econòmics importants.

    Com a suggeriment de millora, tal vegada podries especificar millor com funcionaria aquesta moneda en la rutina diària de l’entitat: en quines activitats es faria servir? Qui se n’encarregaria? Això ajudaria a fer l’anàlisi encara més rellevant i aplicada.

    En línies generals, penso que has realitzat una gran tasca, amb una visió força equilibrada entre oportunitats i limitacions.

    Salutacions,

    Sadia.

  2. Khalid Kharraz Bahri says:

    Bones, Kilian,
    M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi, sobretot perquè reflecteix molt bé la realitat d’una entitat petita com La Cristaleria i les limitacions que això comporta.
    En relació amb el que comentes i també amb les aportacions de l’Alba i la Sadia, crec que és especialment encertada la idea que una iniciativa així difícilment pot dependre només de l’entitat. La necessitat d’una escala més àmplia (ciutat o territori) sembla clau, tant per reduir la càrrega de gestió com per garantir que la moneda tingui una utilitat real més enllà de l’àmbit social.
    També trobo molt rellevant el punt sobre el risc que la moneda quedi tancada dins l’ESS. En aquest sentit, crec que el fet que La Cristaleria ja tingui xarxes de col·laboració pot ser una bona base, però probablement caldria fer un pas més i implicar activament el petit comerç des del principi.
    Finalment, coincideixo amb la idea que apuntes sobre la resiliència: potser l’impacte no seria tant econòmic com social, però això ja és molt valuós en termes de cohesió i suport mutu.
    Com a possible línia a explorar, crec que seria interessant concretar una mica més com funcionaria el sistema en el dia a dia, tal com comenta la Sadia, ja que això ajudaria a visualitzar millor la seva viabilitat real.
    Bon treball!

Publicat per

La digitalització a la Cristaleria – Punts de millora

Publicat per

La digitalització a la Cristaleria – Punts de millora

És evident que en un món on la tendència a les l’ús de les tecnologies és cada com més present, aquestes també haurien de ser contemplades en tots els sectors de l’economia, inclosa l’Economia Social i Solidària. Tot i així, en la nostra entitat, a la Cristaleria no és massa comú veure que es fa aquest ús. En part perquè no hi ha una estratègia definida per part de l’entitat en aquest àmbit, i en part perquè és molt difícil…
És evident que en un món on la tendència a les l’ús de les tecnologies és cada com més…

És evident que en un món on la tendència a les l’ús de les tecnologies és cada com més present, aquestes també haurien de ser contemplades en tots els sectors de l’economia, inclosa l’Economia Social i Solidària. Tot i així, en la nostra entitat, a la Cristaleria no és massa comú veure que es fa aquest ús. En part perquè no hi ha una estratègia definida per part de l’entitat en aquest àmbit, i en part perquè és molt difícil implantar-la, de forma evident en un sector en què prima la intervenció directa i el contacte humà.

És evident però, que amb la integració de les tecnologies a la Cristaleria es podria obtenir algunes millores substancials, amb molts pocs riscs i tensions respecte al seu voltant. En primer lloc caldria una estratègia ben marcada. Tal i com planteja Albaigés (2008) a la proposta metodoògica, és important que les TIC estiguin incloses en l’estratègia general de l’organització, i que algú en sigui responsable. Així doncs, en aquest sentit caldria introduir una figura d’un professional del sector que pugui implantar i marcar de forma estructurada l’estratègia en el sector tecnològic a l’entitat. Aquesta estratègia, i centrant-nos en el que és l’activitat principal de l’entitat que és el seu gimnàs social (deixant de banda la Cristaleria Germina) pel que he pogut anar coneixent, podria actuar en els següents àmbits:

– En primer lloc, les tecnologies es podrien utilitzar per la millora dels serveis dels clients del gimnàs. Molts gimnassos fan ús de les tecnologies per millorar els seus serveis i per exemple, obrir en horaris molt amplis, reserva d’espais o classes dirigides, registre de dades esportives… Una millora als serveis suposaria una millora de la competitivitat en un sector en auge, a més que a nivell social es garantiria una igualtat de drets en aquest sector.

– En segon lloc, a nivell de governança. Tal i com vaig destacar en l’anterior entrada, crec que hi ha una possible via de millora en l’àmbit de la governança a l’entitat, en què els més de 200 usuaris podrien esdevenir socis en algun moment, fent créixer així a l’entitat. Crec que seria interessant fer ús de les TIC per millorar la participació dels socis i millorar en la governança democràtica de l’entitat. Tal i com s’exposa al Webinar de l’assignatura, hi ha plataformes com “decidim” que poden ser molt útils en aquest sentit.

– En tercer lloc, en el tractament de dades. A l’entitat, amb la implantació de les tecnologies es podria iniciar en un procès de recull i sistematització de les dades, per posteriorment poder tenir fets objectius sobre assistència, inscrits… I poder comprendre de forma objectiva les tendències a nivell social, les forquilles d’edat amb més vulnerabilitat… Evidentment, seria necessari ser curós amb el tractament de dades i valorar com, quines dades i de quina manera es recullen, així com amb quin objectiu.

– Finalment, al sector de la intervenció i inclusió social, hi ha un treball molt gran a fer en matèria d’accès a tecnologies en població amb risc d’exclusió social. L’entitat podria fins i tot iniciar un treball en aquest aspecte, i potser ampliar horitzons. Fins i tot derivant a que la Cristaleria fos un centre social, més enllà de l’esport, on es fessin activitats de tot tipus. És evident però, que aquesta darrera, pels costos econòmics i logístics que podria tenir la compra de material i manteniment, tindria una barrera molt gran per l’entitat que de moment no és massa gran.

Tot això cal tenir en compte, que caldria que hi hagués una persona amb els coneixements necessaris que se’n responsabilitzés per garantir.ne l’aplicació, evidentment. Tot aquest procés de digitalització, caldria que l’entitat el fes en concordança amb els principis de la mateixa, de sostenibilitat, inclusió social… I mantenint-los en tot moment com a objectius.

Crec que els riscos en que pot caure l’entitat són força pocs. Cal tenir en compte que és una entitat petita i que de moment amb prou feines ha implantat aquestes noves tecnologies. Per la seva acció, a més, seria difícil generar una dependència d’aquestes. Podríem però, trobar riscos en dos aspectes:

– En primer lloc, la gestió de dades. Si un punt de millora és la gestió de dades, cal que aquesta es faci d’acord amb la normativa corresponent, la RGPD, que és molt estricta en aquest àmbit.

– En segon lloc, existeix un risc econòmic. Moltes de les propostes de millora impliquen una alta inversió econòmica, i per tant un alt risc. Caldria tenir molt estudiada la viabilitat per garantir la sostenibilitat econòmica de l’entitat.

Crec en general, que en l’entitat escollida hi ha marge de millora en aquest sentit, però que al mateix temps és un sector en què es difícil sent una entitat tant petita implantar aquest tipus de millores. Difícil, però no impossible!

Kilian

BIBLIOGRAFIA:

Albaigès, J. (2008). Usos i reptes de les TIC a les organitzacions socials. Quaderns d’Educació Social, (12), 83-90.

Cristaleria. (s. f.). https://lacristaleria.cat/

Debat2el La digitalització a la Cristaleria – Punts de millora

  1. Marina Lana Cadenas says:

    Hola Kilian!
    M’ha semblat molt interessant la teva aportació, sobretot perquè poses sobre la taula una realitat que sovint passa: no totes les entitats de l’ESS estan igual de digitalitzades, i en alguns sectors (com el que comentes) sembla que la tecnologia queda més en segon pla pel pes del contacte humà.
    Tot i així, crec que justament aquí hi ha un punt clau: potser la digitalització no ha de substituir aquesta relació directa, sinó complementar-la. Per exemple, en el cas del gimnàs social, tot el que proposes de reserves, seguiment o dades pot ajudar molt a millorar el servei, però sense perdre aquesta dimensió comunitària que és la que realment dona valor a l’entitat.
    Sobre el que comentes que els riscos són pocs, aquí potser discrepo una mica. Encara que l’entitat sigui petita, crec que sí que hi pot haver riscos importants, sobretot si la digitalització es fa sense una estratègia clara (com tu mateix apuntes). Per exemple, una mala gestió de dades o dependre d’eines digitals privatives pot acabar generant problemes a llarg termini, fins i tot en entitats petites.
    També m’ha semblat molt encertat el tema de la governança. El fet que els usuaris puguin arribar a ser socis i participar més activament em sembla una idea molt potent, i aquí les eines digitals poden ser una oportunitat real per fer-ho viable. Però crec que el repte serà assegurar que aquesta participació sigui real i no només formal, especialment si hi ha perfils amb menys competències digitals.
    I finalment, la idea de convertir l’espai en un centre social més ampli em sembla molt interessant, però com bé dius, aquí entra en joc la sostenibilitat econòmica. Potser una opció seria començar amb iniciatives digitals petites i escalables, que no impliquin grans inversions inicials.

  2. Sadia Fatima Mustafa Ikhlaq says:

    Molt bones Kilian,

    Gràcies per la teva aportació, m’ha semblat molt interessant, ja que exposes una realitat que sovint passa: no totes les entitats de l’ESS consideren la digitalització com una prioritat, especialment quan la seva feina depèn del contacte directe amb les persones. Encara que la digitalització sigui baixa en aquest moment, crec que és necessari aclarir la idea que els riscos són “força pocs”. La introducció de tecnologia pot transformar el funcionament de l’entitat. Per exemple, podria millorar l’organització i els serveis, però alhora pot provocar que la relació amb els usuaris sigui menys càlida o propera, cosa que és important en un projecte social.

    Pel que fa a les oportunitats, crec que proposes idees molt interessants, sobretot en l’àmbit de la governança i la participació. L’ús d’eines com decidim pot ser molt potent, però aquí també veig un repte important, com garantir que totes les persones puguin participar realment. Tenint en compte que treballeu amb col·lectius vulnerables, pot haver-hi dificultats d’accés o de competències digitals que caldria tenir molt presents. A més, m’ha semblat molt encertada la idea de treballar l’accés a la tecnologia com a part de la intervenció social. Hi veig una oportunitat clara d’impacte, però alhora comporta un canvi significatiu que requereix recursos i una estratègia ben pensada.

    En conclusió, estic d’acord amb tu que hi ha molt espai per millorar, però potser el repte no és només integrar la tecnologia, sinó fer-ho d’una manera que sigui coherent amb els valors de l’entitat: mantenint la proximitat, garantint la inclusió i pensant amb cura les eines que s’utilitzaran i per a què serveixen.