Bon dia!

Bé, doncs tal i com han fet la resta de companys, adjunto a continuació la proposta de DAFO sobre la possible aplicació de monedes socials en la meva entitat, «La Cristaleria», en relació amb la presentació del Webinar, contingut de l’assignatura i fonts externes citades dins del mateix text

Ofereixo adjuntada una eina visual .perquè es faci més senzilla la lectura, i a continuació els punts desenvolupats.

Així doncs, iniciem amb les Debilitats:

– Com a primera debilitat trobaríem la capacitat de gestió de l’entitat. Com bé podeu saber si heu anat llegint el fil de l’entitat, es tracta d’un equip petit, de 9 treballadors, que per poder dur a terme la gestió administrativa que comportaria portar al mateix el sistema monetari tradicional amb un altre paral·lel, així com la gestió que haurien de fer per la pròpia moneda.

– En segon lloc, l’entitat necessita de la moneda oficial per la seva pròpia sostenibilitat. Té despeses com lloguer, llum, o els propis treballadors que s’han de pagar en euros, i per tant tindria una limitació en la quantitat de moneda social que l’entitat podria acceptar.

– Com a debilitat, a més, podríem identificar una manca d’entitats i persones externes a la amteixa participant d’aquesta moneda.

Continuem amb les amenaces:

– En primer lloc trobaríem una manca de confiança inicial. La ciutadania pot no veure el valor d’aquesta moneda o no percebre-ho com quelcom segur. Així doncs, això podria provocar un baix ús d’aquesta moneda i per tant que fos un fracàs.

– En segon lloc, podríem identificar també el risc de que la moneda només circulés entre les entitats socials i no arribés al comerç general. Això faria que l’impacte d’aquesta i utilitat per les persones que en fessin ús fos mínim.

En tercer lloc, identifiquem les fortaleses:

– La primera fortalesa que identifiquem és l’alta participació de persones a l’entitat. La Cristaleria de per si ja té una gran base social i això faria que es partís d’una base prou establerta en la comunitat.

– En segon lloc, la nostra entitat té experiència en l’intercanvi no monetari, en tant que moltes vegades actua en col·laboració amb altres entitats o persones buscant xarxes i suport mutu, fent així de forma involuntària un intercanvi encara que no sigui anomenat com a tal.

– Aquestes mateixes xarxes que l’entitat ja té creades, ens poden servir per crear un circuit intern ben establert on la moneda social tindria utilitat des d’un primer moment, i per tant una millor implantació.

Finalment, definim les oportunitats:

– En un entorn com Lleida, establir una moneda social al territori fomentaria que es realitzessin projectes socials a nivell de territori, evitant la fuga de capital a grans corporacions que no participarien en aquesta moneda. Així doncs, aquests diners que potser marxarien de l’àmbit de l’ESS es mantenen en aquesta.

– En segon lloc, la creació d’aquesta moneda fomentaria la solidaritat a la ciutat, així com les sinèrgies entre entitats del tercer sector i població, potenciant aquestes mateixes.

– Finalment, aquesta moneda té resiliència davant de crisis en el sistema monetari tradicional. Ajudaria a mantindre l’activitat social quan ens trobem davant d’una situació de crisis pròpia del sistema capitalista. Aquestes monedes aporten liquiditat en contexts de crisis. (Bigas, s.f.)

Així doncs, La Cristaleria podria beneficiar-se àmpliament de la implantació de la moneda social, però es mantindria igualment vinculada a l’economia tradicional i hauria de fer molts esforços perquè dins de la xarxa social mateixa funcionés.

Bibliografia:

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.