DAFO de la Cristaleria
Bon dia!
Bé, doncs tal i com han fet la resta de companys, adjunto a continuació la proposta de DAFO sobre la possible aplicació de monedes socials en la meva entitat, «La Cristaleria», en relació amb la presentació del Webinar, contingut de l’assignatura i fonts externes citades dins del mateix text
Ofereixo adjuntada una eina visual .perquè es faci més senzilla la lectura, i a continuació els punts desenvolupats.
Així doncs, iniciem amb les Debilitats:
– Com a primera debilitat trobaríem la capacitat de gestió de l’entitat. Com bé podeu saber si heu anat llegint el fil de l’entitat, es tracta d’un equip petit, de 9 treballadors, que per poder dur a terme la gestió administrativa que comportaria portar al mateix el sistema monetari tradicional amb un altre paral·lel, així com la gestió que haurien de fer per la pròpia moneda.
– En segon lloc, l’entitat necessita de la moneda oficial per la seva pròpia sostenibilitat. Té despeses com lloguer, llum, o els propis treballadors que s’han de pagar en euros, i per tant tindria una limitació en la quantitat de moneda social que l’entitat podria acceptar.
– Com a debilitat, a més, podríem identificar una manca d’entitats i persones externes a la amteixa participant d’aquesta moneda.
Continuem amb les amenaces:
– En primer lloc trobaríem una manca de confiança inicial. La ciutadania pot no veure el valor d’aquesta moneda o no percebre-ho com quelcom segur. Així doncs, això podria provocar un baix ús d’aquesta moneda i per tant que fos un fracàs.
– En segon lloc, podríem identificar també el risc de que la moneda només circulés entre les entitats socials i no arribés al comerç general. Això faria que l’impacte d’aquesta i utilitat per les persones que en fessin ús fos mínim.
En tercer lloc, identifiquem les fortaleses:
– La primera fortalesa que identifiquem és l’alta participació de persones a l’entitat. La Cristaleria de per si ja té una gran base social i això faria que es partís d’una base prou establerta en la comunitat.
– En segon lloc, la nostra entitat té experiència en l’intercanvi no monetari, en tant que moltes vegades actua en col·laboració amb altres entitats o persones buscant xarxes i suport mutu, fent així de forma involuntària un intercanvi encara que no sigui anomenat com a tal.
– Aquestes mateixes xarxes que l’entitat ja té creades, ens poden servir per crear un circuit intern ben establert on la moneda social tindria utilitat des d’un primer moment, i per tant una millor implantació.
Finalment, definim les oportunitats:
– En un entorn com Lleida, establir una moneda social al territori fomentaria que es realitzessin projectes socials a nivell de territori, evitant la fuga de capital a grans corporacions que no participarien en aquesta moneda. Així doncs, aquests diners que potser marxarien de l’àmbit de l’ESS es mantenen en aquesta.
– En segon lloc, la creació d’aquesta moneda fomentaria la solidaritat a la ciutat, així com les sinèrgies entre entitats del tercer sector i població, potenciant aquestes mateixes.
– Finalment, aquesta moneda té resiliència davant de crisis en el sistema monetari tradicional. Ajudaria a mantindre l’activitat social quan ens trobem davant d’una situació de crisis pròpia del sistema capitalista. Aquestes monedes aporten liquiditat en contexts de crisis. (Bigas, s.f.)
Així doncs, La Cristaleria podria beneficiar-se àmpliament de la implantació de la moneda social, però es mantindria igualment vinculada a l’economia tradicional i hauria de fer molts esforços perquè dins de la xarxa social mateixa funcionés.
Bibliografia:
Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.
Debat2el DAFO de la Cristaleria
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Kilian,
M’ha semblat realment fascinant la teva anàlisi, sobretot perquè demostra un bon coneixement de la situació de La Cristaleria i has elaborat un DAFO que s’ajusta bé a la seva mida i funcionament. Es nota especialment en com identifiques la limitació de recursos i la dependència de l’euro, que és un punt clau en moltes entitats petites de l’ESS.
Des d’una mirada més analítica, penso que un dels aspectes més importants del teu estudi és la tensió entre el potencial comunitari de la moneda social i la capacitat real de gestió de l’entitat. O sigui, tot i que hi ha una base social activa, que és un gran punt fort, implementar un sistema monetari alternatiu pot ser una càrrega organitzativa significativa. En aquesta línia, potser caldria considerar si la moneda social hauria de ser promovuda per l’entitat mateixa o si hauria de ser part d’una iniciativa més àmplia a nivell de ciutat o zona, permetent així compartir recursos i responsabilitats.
A més, considero que demostres el perill que la moneda es quedi restringida a l’àmbit social. De fet, aquest és un dels grans desafiaments d’aquestes iniciatives: si no s’aconsegueix involucrar el comerç local, la circulació de la moneda disminuirà notablement i perdrà la seva utilitat real. Potser aquí podries explorar més a fons quines estratègies podrien ajudar a ampliar aquesta xarxa, com per exemple, incentius, aliances o campanyes de conscienciació.
Un altre aspecte interessant és la noció de resiliència durant les crisis. Encara que les monedes socials poden contribuir a mantenir l’activitat local, també és important considerar que en petites entitats com La Cristaleria, aquest efecte pot ser més social que econòmic. En altres paraules, pot enfortir les connexions i el suport mutu, però difícilment substituirà els fluxos econòmics importants.
Com a suggeriment de millora, tal vegada podries especificar millor com funcionaria aquesta moneda en la rutina diària de l’entitat: en quines activitats es faria servir? Qui se n’encarregaria? Això ajudaria a fer l’anàlisi encara més rellevant i aplicada.
En línies generals, penso que has realitzat una gran tasca, amb una visió força equilibrada entre oportunitats i limitacions.
Salutacions,
Sadia.
Bones, Kilian,
M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi, sobretot perquè reflecteix molt bé la realitat d’una entitat petita com La Cristaleria i les limitacions que això comporta.
En relació amb el que comentes i també amb les aportacions de l’Alba i la Sadia, crec que és especialment encertada la idea que una iniciativa així difícilment pot dependre només de l’entitat. La necessitat d’una escala més àmplia (ciutat o territori) sembla clau, tant per reduir la càrrega de gestió com per garantir que la moneda tingui una utilitat real més enllà de l’àmbit social.
També trobo molt rellevant el punt sobre el risc que la moneda quedi tancada dins l’ESS. En aquest sentit, crec que el fet que La Cristaleria ja tingui xarxes de col·laboració pot ser una bona base, però probablement caldria fer un pas més i implicar activament el petit comerç des del principi.
Finalment, coincideixo amb la idea que apuntes sobre la resiliència: potser l’impacte no seria tant econòmic com social, però això ja és molt valuós en termes de cohesió i suport mutu.
Com a possible línia a explorar, crec que seria interessant concretar una mica més com funcionaria el sistema en el dia a dia, tal com comenta la Sadia, ja que això ajudaria a visualitzar millor la seva viabilitat real.
Bon treball!