Ara que ja he rebut l’aportació del meu company, ja puc realitzar l’anàlisi DAFO final. A continuació, presento la publicació definitiva per a l’Àgora de Folios, on integro l’estudi del cas de Prodis amb les reflexions clau sorgides del debat, especialment pel que fa a la viabilitat de la moneda social i el valor del Banc del Temps.

Recordem que Prodis (Fundació Pro Discapacitats Intel·lectuals de Terrassa) és una entitat sense ànim de lucre compromesa amb la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral.

Després d’analitzar el material del professor August Corrons, queda clar que el diner és un acord social. Per a una entitat com Prodis, que mou una infraestructura humana i logística tan gran, dependre exclusivament d’un acord extern (l’euro) la fa vulnerable a les retallades públiques o les crisis financeres. Adoptar per una moneda social o un sistema d’intercanvi no monetari a Prodis no és només una estratègia financera, sinó una eina d’empoderament per als seus usuaris i de cohesió amb el teixit de Terrassa.

L’aportació rebuda ha estat clau per aterrar la teoria a la realitat de l’entitat:

• L’ecosistema obert: perquè la moneda sigui una eina de desenvolupament local, Prodis ha d’actuar com a catalitzador, no com a únic node. Cal evitar que la moneda sigui únicament un “val de descompte”.
• Donar prioritat al banc del temps: en el context de la discapacitat, el temps és una unitat de compte que dignifica i és més comprensible, ja que elimina la jerarquia del valor de mercat.
• Implementar mitjançant proves pilot per provar i testar quina acceptació social té abans de l’expansió per a tota la ciutat.

A més, la proposta de pagaments mixts a proveïdors (per exemple: un 2% en moneda social) és una oportunitat d’or per implicar el sector privat en l’economia social. Això transforma la relació mercantil en una col·laboració estratègica: el proveïdor no només ven, sinó que “inverteix” en el teixit social de Terrassa, rebent a canvi un actiu que circula i retorna al seu propi negoci a través del consum local.

A continuació és mostra la matriu DAFO:

Considero que el principal risc és el “voluntarisme”. Perquè aquesta iniciativa sigui sostenible, s’ha d’integrar en la planificació estratègica de l’entitat. Prodis pot actuar com un “node tractor” a Terrassa acceptant moneda social als seus punts de venda i pagant a proveïdors de proximitat.

Això no és només economia; és crear una xarxa de seguretat. Si el sistema monetari global trontolla, Prodis i Terrassa tindran un circuit d’intercanvi propi que garantirà que ningú es quedi enrere.

Bibliografia:

Corrons Giménez, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. Treball d’Investigació. Universitat Jaume I – Universitat de València. (Base teòrica sobre la resiliència i la sostenibilitat dels sistemes monetaris alternatius).

Cahn, E. S. (2014). Dinero que no tiene precio: los Bancos del Tiempo en épocas de cambio. El Blog Alternativo. (Enfocament sobre el canvi de paradigma en els sistemes d’intercanvi).

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.

Fundació Prodis (2024). Memòria d’activitats i Pla de Voluntarietat Corporativa. Recuperat de fundacionprodis.org.

 Ús IA (Geminis):

En la realització d’aquesta activitat, s’ha utilitzat la Intel·ligència Artificial (IA) com a eina de suport en els següents aspectes com el suport en la jerarquia dels encapçalaments per millorar la claredat visual i síntesi de les idees clau, per contrastar els conceptes més tècnics i precisos (com la definició de l’efecte multiplicador local, l’ús de febleses en lloc de debilitats…) i ajuda en la cerca, verificació i format correcte de les referències bibliogràfiques utilitzades.