Després d’analitzar el cas de Bauharum Handmade i d’haver explorat a fons el webinar de l’August Corrons, m’ha quedat gravada la idea que el diner no és una entitat rígida que ens ve imposada, sinó que es tracta d’un acord social entre les persones d’una comunitat per utilitzar un símbol com a mitjà d’intercanvi.

Aplicant això Bauharum Handmade de la Nàdia a la Cerdanya, veig clar que per a una artesana autònoma, la dependència absoluta de l’euro suposa un risc real, i la moneda social apareix com una eina clau perquè el valor que ella genera es quedi realment a la comarca i no s’escapi cap a grans plataformes externes.

El fet de formar part de Pam a Pam és una fortalesa fonamental, ja que aquesta validació dins de l’Economia Social i Solidària (ESS) construeix la confiança necessària perquè la comunitat acabi acceptant una moneda alternativa.

El seu producte, les espelmes de cera de soja, es presenta com un bé de consum circular i sostenible ideal per ser l’eix d’un intercanvi de proximitat que permeti reduir la petjada ecològica del territori.

Però la debilitat principal segueix sent la solitud de la Nàdia a l’obrador, ja que la gestió d’una moneda nova requereix un temps i una formació dels quals sovint no disposa. El meu company David m’ha aportat una solució molt bona, i es que a través del Banc del Temps, li permetria a la Nàdia intercanviar el seu producte o els seus tallers per hores de gestió administrativa o suport tecnològic, resolent la seva sobrecàrrega operativa sense haver de dependre de la liquiditat en euros. Alhora, sobre l’amenaça que pot suposar el turisme a la Cerdanya; mentre jo dubtava si la moneda social podria ser una “barrera” pel client de fora, el David m’ha fet veure que es pot transformar en un atribut de marca: un segell d’identitat que diferencia Bauharum com un projecte totalment arrelat al territori per a aquell visitant que busca un consum més conscient.

Aquest enfocament permet potenciar l’oportunitat de l’efecte multiplicador local, aconseguint que els diners circulin entre els comerços de la zona en lloc de marxar a grans corporacions. Tot i que no podem ignorar el risc de la trampa de la liquiditat, ja que la Bauharum Handmade igualment necessita euros per comprar les matèries primeres.

El futur de Bauharum ha de passa inevitablement per un model híbrid. Crear aquest “amortidor” local és, en definitiva, fer resiliència econòmica i mantenir l’autonomia de l’artesania del Pirineu davant de possibles crisis globals. Aplicar aquest enfocament panàrquic ens permet utilitzar les finances ètiques per garantir que el teixit artesà de la muntanya tingui una xarxa de seguretat pròpia i sòlida. No trobeu?

Moltes gràcies!

Mariona

Bibliografia

• Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico..
• Corrons, A. (2026, 7 d’abril). Webinar: La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Universitat Oberta de Catalunya.
• La Turuta. (s. d.). Què és la Turuta? Vilanova i la Geltrú..
• Pam a Pam. (2026). Bauharum Handmade: Fitxa d’entitat.

IA Per polir aquesta síntesi m’he ajudat de la IA (Gemini) com a suport per estructurar el text. M’ha servit per resumir tots els conceptes teòrics de l’August Corrons en el cas pràctic, tot i que l’anàlisi de les fortaleses de Bauharum i la visió final sobre la resiliència del territori són fruit de la meva pròpia reflexió i també s’ha utilitzat per crear la imarge del DAFO.