CIPO SCCL.

Molt més que una empresa.

Quan parlem de CIPO SCCL sovint la definim com un Centre Especial de Treball (CET), però aquesta forma de definir-la no contempla tota la realitat del que fan i el perquè ho fan. Des de la seva fundació el 1968 a Sabadell, a partir de la iniciativa i de l’esforç d’un grup de pares i mares de joves amb discapacitat intel·lectual que van apostar per crear una alternativa normalitzada a l’acabament de l’etapa escolar dels seus fills i filles i que poguessin optar al món laboral, ha demostrat que la discapacitat intel·lectual i la malaltia mental no són barreres per a la productivitat, sinó que es converteixen en una oportunitat per construir un model econòmic més humà i just.

CIPO no és només una entitat sense ànim de lucre ja que es considera com una infraestructura social que garanteix la inclusió real. La seva missió és garantir que aquest col·lectiu de persones puguin tenir una inclusió social i laboral executant programes de formació, ocupació i també de serveis d’acollida residencial i executant programes de formació, ocupació i serveis d’acollida residencial, teixint una xarxa de suport que millora la qualitat de vida de les persones i, al mateix temps, enforteix el teixit social del Vallès Occidental.

CIPO i l’Economia Social i Solidària (ESS)

Dins l’àmbil local, CIPO és un actor econòmic clau dins dels criteris de l’ESS ja que manté una estreta relació amb l’Ajuntament de Sabadell i també d’altres entitats per mullorar l’entorn urbà. Les activitats que executa, com ara la gestió de residus i la jardineria, tenen un enfocament clarament ecològic millorant la sostenibilitat ambiental. Al tractar-se d’una entitat sense ànim de lucre, tots els excedents que es produeixen es destinen a la millora de les seves instal·lacions i els serveis que ofereixen als seus usuaris.

CIPO també és un participant actiu a la Federació de Cooperatives de Treball i a les xarxes locals com ara la XES (Xarxa d’Economia Solidària).

Es pot dir doncs que CIPO ha presentat una constant evolució amb una integració de sistemes i operacions que són claus dins de l’Economia Social i Solidària actual.

Com a cooperativa ha creat un model de gestió on els beneficis es reverteixen en la mateixa finalitat social que persegueix. També ha iniciat processos per modernitzar tota la seva gestió interna i també l’execució dels seu serveis, adaptant la tecnologia per tal que els llocs de treball protegits puguin ser més competitius.

Pel que fa a les Finances Ètiques, CIPO està vinculada a entitats de banca ètica com ara Fiare o Coop57 i d’aquesta manera pot assegurar que els moviments econòmics vagin en concordància amb els valors pels quals va néixer la societat.

Per tal de tenir una aliniació amb la filosofia del mercat social, CIPO participa activament en xarxes locals de Sabadell, fomentant d’aquesta manera el consum de proximitat.

Les ODS i el marc de política pública

Dins dels grans marcs de política pública, CIPO impacta als ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) en l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic) i també a l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats). El model que segueix mostra clarament que la inclusió de les persones no és només per beneficència, sinó que és també un dret econòmic.

CIPO és membre de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental on exerceix de punt central per tal d’atraure activitat, inversions i inspirar noves iniciatives i col·laboracions per crear xarxes de cooperació territorial.

Dins del Pla d’acció per l’economia social de la Unió Europea, CIPO és un clar exemple del que aquesta acció busca, ja que es tracta d’una entitat que mostra una conjunció perfecta entre la viabilitat empresarial i l’impacte social de les seves tasques, alhora que protegeix als col·lectius més vulnerables.

La contractació pública

Gràcies a la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), l’Ajuntament de Sabadell i també d’altres administracions públiques poden reservar processos de contractacions per a centres especials de treball. Amb aquestes contractacions, CIPO aconsegueix una molt bona font d’ingressos, permetent oferir els seus serveis de neteja i jardineria i amb aquests ingressos tranformar-los en un retorn social.

De totes maneres, cal que la contractació dels serveis per part de les institucions públiques passin a ser contractacions innovadores i que siguint també socialment responsables, ja que, d’aquesta manera, CIPO pugui tenir una seguretat de que el futur sigui econòmicament viable i pugui planificar inversions a llarg termini.

Podem dir doncs que quan parlem de CIPO, estem parlant de quelcom més que una empresa. Estem parlant de tota una infraestructura social que té una gran capacitat per demostrar que la discapacitat de les persones no són un entrebanc per aconseguir una bona productivitat sempre i quan l’entorn sigui l’adient. A més, actua com a topall de les desigualtats i és un clar exemple a seguir per la seva economia més humana.

CIPO té un futur ben definit i seguirà sent el líder de la innovació social al Vallès Occidental i un pilar de la sobirania productiva a nivell local.

Fonts consultades

CIPO SCCL (s.d.) consultada el 06/05/2026 [pàgina web oficial] https://cipo.cat/

Cooperativa 57 – Serveis financers ètics i solidares [pàgina web oficial amb enllaç a CIPO] https://coop57.coop/es/entidad/cipo-sccl

Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) – Accés per consulta al BOE (format pdf) https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2017/11/09/pdfs/BOE-A-2017-12902-C.pdf

ODS (s.d.) consultada el 06/05/2026 https://educacio.gencat.cat/ca/departament/linies-estrategiques/ods/els-17-ods/

Gencat – Llei de l’ESS (s.d.) consultada el 05/05/2026 https://portaljuridic.gencat.cat/ca/detalls/noticia/llei_integral_impuls_ecomonia_social_boe

Gencat – Estratègia Catalana per a l’Ocupació de Qualitat (s.d) consultada el 05/05/2026 https://serveiocupacio.gencat.cat/ca/soc/qui-som-que-fem/planificacio-estrategica/estrategia-catalana-ocupacio-qualitat-2022-2027/

Ajuntament de Sabadell – Pla estratègic d’acció social (s.d.) consultada el 05/05/2026 https://www.sabadell.cat/ca/pla-estrategic

Economia solidaria – Guía interactiva para la Contratación y compra pública responsables (s.d.) consultada el 14/05/2026 https://www.economiasolidaria.org/noticias/presentamos-la-guia-interactiva-para-la-contratacion-y-compra-publica-responsables/

IA consultada

He fet servir la IA Gemini de Google per comprobar l’ortografia i el contingut del text amb el prompt: “Fes la correcció ortogràfica del text del document adjunt i verifica que el contingut sigui coherent amb la informació de la societat CIPO de Sabadell”

Interacció amb l’entitat CIPO SCCL

Tot i haver enviat missatge per correu electrònic el dia 09/05/2026 des del correu de la UOC amb l’explicació del motiu del missatge i adjuntant també l’esborrany del treball, no he obtingut cap resposta per part de l’entitat i per tant tota la informació i documentació ha estat buscada i extreta de les fonts consultades.

CIPO és una entitat amb una tasca social que és fonamental per la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorns mentals.

El fet d’implementar-hi una moneda solidària tindria una una missió o funció molt específica ja que serviria perfectament com a eina pedagògica per les persones que hi treballen i així poder aprendre l’ús d’una moneda fora de l’àmbit de la entitat.

Per tal de tenir una visió de si realment és interessant o no aquesta implementació, he creat la següent matriu DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats):

PUNTS NEGATIUS

Debilitats:

Donada les característiques dels usuaris de la moneda, el sistema ha de ser el més senzill i fàcil per entendre’n el seu us.

La gestió d’una moneda d’aquestes característiques requereix d’una estructura interna per tal de poder gestionar el banc de temps o la plataforma de la pròpia moneda.

Cal plantejar-se la probabilitat que aquest tipus d’eines ajudin a fomentar o no l’autonomia dels usuaris o pel contrari provoquin un entorn massa protegit i tancat dins l’entorn de l’entitat, ja que si la moneda només funciona dins l’entitat pot ajudar a que els usuaris de la mateixa aprenguin a fer-la servir però és possible que es crei una limitació de coneixements del sistema econòmic real i estandaritzat.

Un plantejament sobre aquest aspecte seria aconseguir que la moneda no només sigui una eina formativa, si no que també ajudi als usuaris a enfrontar-se a situacions reals fora de l’àmbit de CIPO.

Amenaces:

Caldria revisar molt meticulosament que aquest ús de moneda solidària no afecti de cap manera a possibles ajuts oficials cap a la societat o cap a les persones que en formen part.

Si es crea la moneda, s’ha d’assegurar que serviria per tothom i no només per persones de col·lectius vulnerables.

Si en algun moment hi ha alguna situació econòmica general desfavorable, pot provocar que la gent prefereixi tenir guardats els euros enlloc de la moneda social.

PUNTS POSITIUS

Fortaleses:

La moneda pot visibilitzar el valor del treball dels usuaris més enllà del mercat ordinari, creant un impacte social directe.

CIPO, al tenir diferents serveis integrats (jardineria, neteja, bugaderia, etc.) facilitaria l’intercanvi intern de la moneda entre les diferents seccions.

Oportunitats:

La creació de la moneda podria crear un vincle amb les entitats municipals de Sabadell com el propi Ajuntament.

Es podria fer publicitat d’aquesta moneda per tal que els ciutadans puguin usar-la per donar suport als projectes de CIPO.

Aquesta moneda serviria com a instructora de control de valors i diners pels usuaris de l’entitat.

Com es pot comprovar amb aquesta DAFO, la creació d’una moneda social dins de l’estructura de CIPO, podria ser una molt bona oportunitat pels treballadors i també per la pròpia entitat, ja que aconseguirien més renom dins l’àmbit social i econòmic de Sabadell i extensible a la resta de la comarca.

Recomanaria a CIPO que si aquesta proposta finalment es duu a terme, procurin fer que el format de la moneda sigui molt fàcil d’entendre com ara colors o formes diferents per cada ús que se li vulgui donar, d’aquesta manera els usuaris podrien identificar molt fàcilment l’ús que se li vol donar.

La faria servir en un principi per poder fer intercanvis de serveis dins de la pròpia entitat com ara bescanviar un taller de cuina per un servei de bugaderia i després anar ampliant el seu us.

FONTS CONSULTADES

ADBdT (s.d.) consultada el 10/04/2026 [pàgina web] https://adbdt.org/ca/uneix-te-a-un-banc-de-temps/

Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [vídeo disponible per a usuaris i alumnes UOC]. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991 

Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico [Treball d’investigació]. Slideshare. Consultat feta el 10 de abril de 2026, a https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476 

CIPO SCCL (s.d.) consultada el 10/04/2026 [pàgina web oficial] https://cipo.cat/

IA CONSULTADA

He fet servir la IA Gemini de Google per comprovar l’ortografia i contingut amb el prompt: “fes la correcció ortogràfica del text del document adjunt i verifica que el contingut sigui coherent amb la realitat d’una anàlisi DAFO”

He usat la IA ChatGPT per crear el gràfic del contingut del DAFO amb el prompt: “genera un gràfic DAFO visual segons el contingut del document adjunt”

Feedbacks rebuts:

Comentari de la Verònica García Valverde:

Gràcies per la teva anàlisi, César! Crec que la idea de la moneda com a eina pedagògica és molt encertada perquè encaixa molt amb el perfil de CIPO.

A mi m’ha fet pensar en un altre aspecte: fins a quin punt aquest tipus d’eines poden ajudar realment a fomentar l’autonomia dels usuaris o, al contrari, poden acabar generant un entorn massa protegit.

És a dir, si la moneda només funciona dins de l’entitat o en un entorn molt controlat, potser ajuda a aprendre, però també podria limitar el contacte amb el funcionament real del sistema econòmic. I, tenint en compte que un dels objectius de CIPO és la inserció sociolaboral, em pregunto si això podria ser un límit.

Potser el repte seria trobar una manera que aquesta eina no només sigui formativa, sinó que també ajudi a fer aquest pas cap a fora, cap a situacions més reals. Crec que aquest equilibri podria ser clau en un cas com aquest.

També em fa pensar en quin paper podrien tenir les famílies o l’entorn proper en aquest procés. És a dir, si aquesta eina es podria utilitzar també fora de l’entitat, potser ajudaria a fer més real aquest aprenentatge.

Comentari de l’Anna Vilamú Carbonell

Gràcies per la teva aportació sobre CIPO. Has plasmat perfectament el potencial pedagògic d’una moneda solidària com a eina d’aprenentatge per a persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals. És un enfocament molt específic que m’ha resultat valuós per aplicar en el meu cas d’estudi, AMPANS, una ESS que també treballa per a la inclusió de persones amb discapacitat i altres col·lectius en risc d’exclusió. 

En la meva anàlisi em qüestionava si les necessitats d’accessibilitat dels usuaris podrien ser un condicionant en la incorporació d’un sistema de moneda social local, però llegint la teva proposta d’emprar un format de moneda que resulti fàcil d’entendre a partir de codis de colors o formes en funció dels usos per tal que els usuaris la puguin identificar fàcilment, crec que seria una bona via per sortejar aquesta debilitat.  

Malgrat no tractar-se de projectes del tot similars, perquè en el cas de CIPO es proposa la moneda per a intercanvis de serveis en l’àmbit intern, mentre que en AMPANS se centraria en la seva activitat en la seva xarxa territorial, el perfil de stakeholders sí que ho són; per tant, podria implementar-se de forma satisfactòria adaptant la proposa al perfil operacional de cada ESS. 

En l’àmbit funcional, coincideixo amb l’aportació que t’ha fet la Verònica. Crec que si la moneda social només funciona internament, pot limitar el contacte amb el sistema econòmic real i frenar la inserció sociolaboral dels usuaris, fet que aniria en contra de la missió de l’organització, potser caldria replantejar la funcionalitat de la moneda en aquest cas, creus que seria viable? 

Un cop revisats els comentaris dels companys sobre la meva aportació inicial de l’empresa CIPO SCCL, procedeixo a mostrar-vos el meu informe final sobre la relació de la tecnologia digital i l’empresa.

Al seu pla estratègic (2023-2026) ja es centren i defineixen la digitalització de processos com a eix estratègic i també com a prioritari, així com la millora de les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació).

CIPO pot difondre la seva activitat gràcies a les tecnologies digitats usant les xarxes socials i també el màrqueting digital, així com apareixent a pàgines web empresarials com ara Linkedin, les quals permeten que l’empresa pugui mostrar o acostar les seves activitats i serveis i de pas, augmentar la sensibilització de la societat sobre la discapacitat de les persones que formen part de CIPO i les seves capacitats, així com la possibilitat de captació de clients o de col·laboradors, així com reforçar la pròpia marca CIPO.

La digitalització de la informació permet que les persones amb discapacitat puguin accedir a la informació de l’empresa d’una manera molt més fàcil ja que, per exemple, han adaptat la seva web amb una opció de lectura fàcil que facilita la comprensió dels continguts de la web per persones amb dificultats de comprensió lectora i sentir-se una mica més partícips de l’empresa.

Si parlem de les tecnologies digitals dins de l’empresa, podem certificar que permeten una millor gestió administrativa i també tenir un sistema de comunicació intern per tenir tots els serveis que ofereix l’empresa ben gestionats i controlats.

CIPO és una empresa de caràcter social i per tant implementar noves tecnologies digitals els pot aportar molts beneficis però al mateix temps es poden generar uns riscos que s’hauran de gestionar i controlar, com per exemple el cost que pot tenir el manteniment d’aquestes tecnologies digitals així com el cost de les llicències d’ús del programari utilitzat, ja que els recursos econòmics amb una empresa d’aquest tipus poden ser limitats i destinar una part del pressupost anual a aquesta infraestructura podria afectar al sosteniment econòmic de l’empresa.

La implementació de noves tecnologies digitals han d’estar també molt ben revisades i amb mesures de seguretat importants, principalment amb la gestió de la base de dades i el seu contingut, ja que estaran registrats tots els seus treballadors amb dades mèdiques que són absolutament privades però necessàries per la gestió del dia a dia del personal i el lloc de treball on estigui assignat el treballador. Per tant, s’haurà de disposar d’un sistema informàtic prou potent i segur per garantir aquesta confidencialitat i tenir tot el sistema registrat per tal de complir amb la normativa de protecció de dades.

S’ha de tenir en compte també que, donat el perfil majoritari dels treballadors de CIPO, un ús d’aquestes tecnologies, poden provocar una sensació d’exclusió del treballador si prèviament no ha hagut una formació correcta, adequada i adaptada a cada un dels treballadors ja que sovint no es tenen en compte alguns col·lectius i se’ls ignora, i un dels objectius més importants en l’economia social solidària és la inclusió de tot tipus de persones.

Si CIPO volgués usar una digitalització alineada amb els principis de l’ESS podria optar per utilitzar programari lliure i en la majoria de casos gratuït, reduint d’aquesta manera la dependència de les grans empreses proveïdores de tecnologia i reduint també de forma significativa l’impacte econòmic que suposa la compra o ús mitjançant llicències d’aquest programari.

Un control molt exhaustiu de les dades personals de clients i treballadors creant uns protocols molt estrictes d’ús i accés a aquesta informació seria totalment necessari implementar-lo, així com una formació adaptada per a treballadors discapacitats  que els poden permetre una inclusió real i que puguin desenvolupar coneixements adaptats a la seva discapacitat.

Aquesta digitalització CIPO la podria fer servir també per donar a conèixer la seva tasca  social a gran escala i augmentar la sensibilitat sobre la discapacitat de les persones i la problemàtica real existent sobre la inclusió laboral d’aquestes persones.

CIPO podria aprofitar aquesta digitalització per cooperar amb d’altres entitats cooperatives o socials i d’aquesta manera crear projectes comuns de tecnologia social o crear una xarxa social pròpia i adaptada per a persones amb discapacitats amb el sistema de lectura fàcil implementat a la pròpia web de CIPO.

CIPO SCCL – Pla estratègic 2023-2026 – https://cipo.cat/cipo/pla-estrategic-2023-2026/

Linkedin – CIPO https://es.linkedin.com/company/ciposabadell

Anàlisi de CIPO SCCL i la seva Economia Social i Solidària (ESS)

La Cooperativa Industrial de Promoció Obrera (CIPO) és una entitat ubicada a Sabadell des de fa més de 50 anys. És una entitat que està plenament dedicada a la inclusió sociolaboral de persones que tenen  discapacitat intel·lectual i també malalties mentals.

CIPO, des d’un compromís ètic i de responsabilitat social, treballa en la generació de xarxes i marcs de cooperació amb altres entitats, institucions i empreses

Com aplica CIPO els principis de l’Economia Social i Solidària (ESS) ?

CIPO està catalogada com a una cooperativa de treball associat sense afany de lucre, per tant, ja està integrada dins de les característiques de l’ESS.

Principis actius de la cooperativa:

• L’òrgan suprem de la cooperativa és l’Assemblea General on es garanteix que la propietat i el control estiguin en mans dels socis i no del capital, aplicant el principi d’una persona, un vot.
• Es prioritza a la persona sobre el capital, i per tant, els beneficis no es reparteixen entre possibles inversors externs, si no que es fan servir en la mateixa cooperativa i en el seu objecte social que no és més que la millora de la qualitat de vida dels usuaris i per la creació de nous llocs de treball que estiguin protegits.
• Les retribucions són equitatives i segueixen les directrius que marca la Xarxa d’Economia Solidària (XES) (https://xes.cat/) per tal d’evitar desigualtats extremes.
• CIPO ha adquirit un compromís amb l’entorn i ha calculat el seu Valor Social Integrat (VSI) en uns catorze milions d’euros segons dades dels darrers exercicis. Aquest valor s’ha calculat mesurant el retorn que la cooperativa i la seva activitat ha generat per la societat, les famílies i l’administració.

Tasques i sectors on opera la cooperativa:

• Medi natural i jardineria: Aquest servei és el més usat i implementat a la cooperativa. Es realitzen manteniments d’espais públics i també de privats.
• Participació en la gestió de residus, realitzant una recollida selectiva i de triatge dels residus per tal de contribuir amb l’economia circular i també reduint restes que afectin a la ecologia d’àmbit local.
• S’ofereixen serveis de restauració i alimentació que funcionen com a escola i d’aquesta manera també fomenten el consum de proximitat.
• Es realitzen serveis de manipulats a tercers, que de fet és com va començar a operar la cooperativa, però cada cop existeix una major tendència a l’adaptació al nou comerç provocat per la seva digitalització.
• S’ofereixen serveis de neteja i manteniment d’edificis i empreses donant cabuda a la contractació de persones amb dificultats i ajudant-los a la seva inserció laboral.

En què podria millorar CIPO en relació amb l’ESS ?

• CIPO està molt centrada en la zona de Sabadell i com a molt dins de l’àmbit de la comarca del Vallès Occidental. Una manera de possible expansió per transmetre la seva filosofia podria ser una associació o col·laboració amb d’altres entitats de l’ESS que els permetin per exemple, utilitzar vehicles elèctrics per reduir la contaminació dels actuals vehicles de motor que fan servir tant per desplaçaments com per a maquinària de treballs de jardineria a gran escala.
• Una de les premisses de l’ESS és la democràcia interna real i efectiva i per tant, CIPO podria ampliar la participació dels seus treballadors en la presa de decisions, no només laborals, si no també a nivell polític dins la cooperativa.

Bibliografia

Cooperativa Industrial de Promoció Obrera (CIPO) (2026) https://cipo.cat/

ESSCOOP, Red de fomento del cooperativisme, economia social y solidaria en la educación https://www.esscoop.red/que-es-la-ess/que-es-la-economia-social-y-solidaria

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya https://xes.cat/