En aquest tercer repte continuo treballant amb La Ciutat Invisible, una cooperativa cultural situada al barri de Sants i vinculada a l’economia social i solidària.

En aquest cas, m’he centrat en analitzar com podria afectar la implantació d’una moneda social en aquest tipus d’organització.

A partir dels materials del repte i també del debat amb els companys, he vist que és un tema bastant més complex del que sembla al principi.

Necessitats de l’entitat

En el cas de La Ciutat Invisible, crec que una moneda social podria ajudar a reforçar algunes necessitats importants.

Per exemple, podria afavorir el consum local i fer que més gent participi en les activitats que organitzen.

També podria servir per enfortir la relació amb altres entitats del barri i facilitar l’intercanvi de serveis o recursos.

En general, crec que encaixa bastant amb els valors que ja té el projecte, però això no vol dir que sigui fàcil d’aplicar.

Anàlisi DAFO

 Fortaleses

• Té un arrelament molt clar al barri de Sants
• Forma part d’una xarxa d’entitats de l’economia social
• El seu públic ja està bastant sensibilitzat amb el consum crític
• Les activitats que fan es poden adaptar bastant bé a sistemes d’intercanvi

 Debilitats

• És una cooperativa amb recursos limitats
• Gestionar una moneda social pot suposar més feina
• No tots els serveis es poden adaptar fàcilment
• Capacitat limitada de gestió i coordinació de la moneda

Oportunitats

• Pot ajudar a generar més activitat dins del barri
• Pot reforçar les relacions amb altres entitats
• Pot fomentar el consum local
• Pot augmentar la participació de la comunitat
• Hi ha exemples com La Turuta que mostren que pot funcionar
• Possibilitat d’implicar comerços i altres agents del territori

 Amenaces

• Pot ser difícil aconseguir prou gent que la faci servir
• Pot haver-hi desconfiança o desconeixement
• Pot quedar en una cosa més simbòlica que real
• Si la gent no hi veu un benefici clar, pot no funcionar
• Dificultat d’aconseguir una massa crítica suficient
• Manca de comunicació clara sobre el funcionament

El debat amb els companys m’ha ajudat bastant a veure millor alguns punts. Per exemple, l’Eloi comentava la importància de la massa crítica, i crec que té tota la raó. Si no hi ha prou gent que utilitzi la moneda, al final no serveix de gaire.

També parlava de la necessitat de pensar bé quins serveis poden fer circular aquesta moneda, i això crec que és clau.

Per altra banda, el César comentava el tema de la comunicació, i crec que també és molt important. En un barri com Sants, pot tenir potencial, però si la gent no entén per què serveix o com funciona, serà difícil que l’utilitzin.

Tot això m’ha fet veure que no és només una qüestió d’idea, sinó de com es posa en pràctica.

En general, crec que les monedes socials poden ser una bona eina per reforçar projectes com La Ciutat Invisible, però no són una solució fàcil.

El principal repte, per mi, és que la gent realment les faci servir en el dia a dia.

També crec que hi ha una certa contradicció entre els valors del projecte i el fet que vivim dins d’un sistema econòmic molt diferent, i això no és fàcil de gestionar.

Per això, més que fer grans canvis, potser seria millor començar per coses més concretes i veure si funcionen.

*Nota sobre l’ús d’eines digitals

He utilitzat ChatGPT de manera puntual, únicament com a suport per ordenar les idees i revisar la redacció. Tot i això, el contingut i l’anàlisi del treball són propis i basats en la comprensió dels materials del repte.

Bibliografia

Corrons, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. SlideShare. https://es.slideshare.net/

Associació ECOL3VNG. (s. d.). La Turuta: moneda social. https://www.turuta.cat

La Ciutat Invisible. (s. d.). La Ciutat Invisible cooperativa. https://www.invisible.coop

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s. d.). Economia social i solidària. https://xes.cat

Canva. (s. d.). Canva. Recuperat el 21 d’abril de 2026, de https://www.canva.com/templates

L’impacte de la digitalització en La Ciutat Invisible

La Ciutat Invisible és una cooperativa cultural situada al barri de Sants que combina activitat econòmica amb un fort component social. Es basa en valors de l’economia social i solidària, com la participació, el treball digne i l’arrelament al territori.

En el Repte 1 vaig analitzar sobretot com funciona aquest projecte i la seva relació amb aquests valors.

En aquest segon repte, mostro quin paper té la digitalització i com pot afectar aquest tipus d’organitzacions. A més, el debat amb els companys m’ha ajudat a entendre que no tot són avantatges, sinó que també apareixen algunes dificultats i contradiccions.

El paper de la digitalització a La Ciutat Invisible

Actualment, la digitalització a La Ciutat Invisible considero que té un paper bastant secundari.

Principalment s’utilitza per comunicar i difondre activitats, a través de la web i de les xarxes socials. Per exemple, a la seva pàgina web es poden veure les activitats, recomanacions i projectes que impulsen, cosa que permet entendre com utilitzen aquests canals per generar comunitat.

Malgrat això, no és una organització digital en si mateixa, ja que la seva activitat continua molt centrada en el territori i en la presencialitat.

Tot i aquest paper més secundari, la digitalització pot aportar algunes oportunitats interessants perquè permet arribar a més gent i no limitar-se només al barri de Sants. Això pot ajudar a difondre el pensament crític i les activitats culturals a un públic més ampli.

També facilita el treball en xarxa amb altres iniciatives de l’economia social, cosa que és bastant coherent amb aquest tipus de projectes.

A més, la digitalització pot ajudar a reforçar la difusió de les activitats que ja fan, per exemple donant més visibilitat a presentacions, xerrades o projectes culturals. També podria obrir la porta a explorar nous formats en el futur, però actualment el seu model continua molt centrat en la presencialitat.

Riscos de la digitalització

Crec que aquesta és la part més interessant de l’anàlisi, i també una idea que ha sortit en el debat, sobretot en els comentaris dels meus companys Eloi i David.

D’una banda, tal com comentava  el meu company Eloi, hi ha una dependència clara de plataformes digitals. Tot i que el projecte defensa valors alternatius, en la pràctica necessita utilitzar xarxes socials i altres eines que formen part del model econòmic dominant, fet que genera una certa contradicció.

En aquesta mateixa línia, el David plantejava que, utilitzant plataformes com Instagram o altres xarxes socials, es pot acabar participant en dinàmiques que no sempre són coherents amb els valors de la cooperativa, com l’explotació de dades o la difusió de continguts problemàtics.

A més, el David també introduïa un altre aspecte interessant relacionat amb la sobirania tecnològica, que és el tema dels servidors. No només importa quines eines s’utilitzen, sinó també on s’allotgen. Si la web o els serveis digitals depenen de grans multinacionals, la capacitat de decisió real és limitada.

També crec que hi ha un altre risc rellevant, que és el de la “digitalització del pensament”. En un espai físic com la llibreria, el valor està en la recomanació directa i el contacte amb les persones. En canvi, en entorns digitals, aquestes recomanacions sovint depenen d’algoritmes, cosa que pot anar en contra de la seva missió.

D’altra banda, també es parlava en el debat de la dificultat d’aplicar alternatives més coherents amb els valors de l’economia social. Desenvolupar eines pròpies o utilitzar programari lliure requereix recursos i coneixement que no sempre estan a l’abast d’una cooperativa cultural.

En aquest sentit, aquest equilibri entre valors i realitat no és fàcil de gestionar i implica prendre decisions complicades.

A més, també penso que els espais digitals tenen un límit. La Ciutat Invisible té molt de valor pel seu arrelament al barri i per les relacions que es generen de manera presencial, i això és difícil de traslladar al món digital.

Estratègies i reflexió final

Davant d’això, crec que la millor opció no és rebutjar la digitalització, sinó intentar trobar un equilibri.

Per exemple, es podria apostar per un model híbrid, utilitzant les eines digitals per donar visibilitat, però mantenint el focus en la comunitat i en l’espai físic.

També es podria incorporar progressivament eines més alineades amb els valors cooperatius, sense necessitat de fer un canvi radical.

En general, penso que la clau és utilitzar la tecnologia com a suport, però sense que acabi substituint l’essència del projecte.

Aquest treball m’ha ajudat a entendre que la digitalització, en el context de l’economia social, és un tema bastant complex i que, en el cas de La Ciutat Invisible, el repte principal no és tant digitalitzar-se més, sinó decidir com fer-ho sense perdre la seva identitat.

Això implica assumir que aquestes decisions no sempre són fàcils i que sovint requereixen renúncies o equilibris entre valors i sostenibilitat.

En aquest sentit, més que buscar solucions perfectes, es tracta de trobar un equilibri entre els valors del projecte, les seves necessitats i les possibilitats reals.

Bibliografia

Directori article – Pam a Pam. (s/f). Pamapam.cat. Recuperado el 26 de marzo de 2026, de https://pamapam.cat/directori/ciutat-invisible-sants/

La Ciutat Invisible. (s. d.). La Ciutat Invisible cooperativa. https://www.invisible.coop

Espelt, R. (2026). La digitalització de l’economia social i solidària [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya.

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, (102), 5–31. https://doi.org/10.7203/CIRIEC-E.102.19063

La Comunal. (2020). La Ciutat Invisible. https://lacomunal.coop/projectes/la-ciutat-invisible/

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s. d.). Economia social i solidària. https://xes.cat

Pangea. (s. d.). Servidors virtuals. https://laweb.pangea.org/servidors-virtuals/

Guifi.net. (s. d.). Guifi.net. https://guifi.net

https://www.invisible.coop/

Descripció detallada de l’entitat i la seva relació amb l’Economia Social i Solidària

La Ciutat Invisible és una cooperativa de treball situada al barri de Sants (Barcelona), creada l’any 2005 amb la voluntat de construir alternatives econòmiques i laborals diferents del model empresarial tradicional. El projecte neix vinculat als moviments socials i cooperatius del barri, amb l’objectiu de combinar activitat econòmica amb transformació social i cultural.

La seva activitat més visible és una llibreria especialitzada en pensament crític, feminisme, moviments socials i economia alternativa. Tot i això, la cooperativa no funciona únicament com un comerç, sinó com un espai cultural i comunitari on també es desenvolupen activitats de formació, recerca social, presentacions, debats i projectes vinculats al cooperativisme.

Amb el temps, La Ciutat Invisible ha ampliat les seves línies d’activitat incorporant projectes editorials, assessorament a iniciatives cooperatives i la venda de productes ètics i de proximitat. Aquesta diversificació mostra que l’activitat econòmica s’entén com una eina per sostenir un projecte amb impacte social i no com una finalitat basada exclusivament en el benefici econòmic.

Aplicació dels principis de l’Economia Social i Solidària

Un dels elements que millor defineix La Ciutat Invisible és la seva organització cooperativa. La gestió es basa en la participació de les persones sòcies, seguint el principi d’igualtat en la presa de decisions. Això implica una manera diferent d’organitzar el treball, més col·laborativa i menys jeràrquica que en empreses convencionals.

El projecte també posa especial èmfasi en la qualitat del treball. La cooperativa va néixer amb la intenció de generar alternatives al treball precari dins del sector cultural, apostant per condicions laborals més estables i coherents amb els valors socials que defensa. En aquest sentit, el treball no es concep només com una font d’ingressos, sinó com un espai de participació i desenvolupament col·lectiu.

Un altre aspecte rellevant és el fort arrelament territorial. La Ciutat Invisible participa activament en la vida social del barri de Sants i col·labora amb altres iniciatives cooperatives, formant part d’un ecosistema d’economia social basat en la cooperació més que en la competència. L’espai funciona sovint com a punt de trobada cultural i social, reforçant la comunitat local.

A més, el tipus de productes i continguts que ofereix promou formes de consum responsable. La selecció editorial i els productes tèxtils responen a criteris socials i ètics, fomentant una mirada crítica sobre els models de producció i consum actuals.

  Context econòmic i social

La Ciutat Invisible desenvolupa la seva activitat dins del sector del consum cultural i del comerç local de proximitat. Aquest sector ha experimentat canvis importants en els darrers anys a causa de la digitalització, l’augment del comerç electrònic i la concentració del mercat editorial en grans plataformes i cadenes comercials.

Aquestes transformacions han modificat els hàbits de consum, afavorint la compra ràpida i globalitzada en detriment dels espais culturals locals. Davant d’aquest context, les llibreries independents han hagut de redefinir el seu paper, passant de ser únicament punts de venda a convertir-se en espais culturals i comunitaris.

En aquest sentit, La Ciutat Invisible respon a una necessitat social concreta: generar espais de trobada, debat i accés a continguts crítics que difícilment tenen presència en circuits comercials convencionals. Així, el projecte s’inscriu dins d’un model de consum responsable i de proximitat, propi de l’economia social, on el valor no es troba només en el producte sinó també en l’impacte cultural i social que genera.

Reflexió crítica i propostes de millora

Tot i que La Ciutat Invisible encaixa clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, considero que afronta alguns reptes importants. Un dels principals és la dependència d’un públic sensibilitzat amb el consum crític, que encara representa una part reduïda del mercat.

També pot existir una tensió entre la necessitat de generar ingressos estables i la voluntat de mantenir criteris ètics i preus accessibles. A més, a mesura que els projectes cooperatius creixen, la gestió democràtica pot esdevenir més complexa i requerir nous mecanismes d’organització interna.

Analitzar aquesta entitat m’ha ajudat a entendre que aplicar els valors de l’economia social a la pràctica no elimina les dificultats econòmiques, sinó que implica gestionar equilibris constants entre coherència social i viabilitat econòmica.

Per reforçar encara més la seva connexió amb els principis de l’ESS, el projecte podria ampliar la seva presència digital mantenint criteris cooperatius i ètics, reforçar les aliances amb altres iniciatives d’economia social per compartir recursos i visibilitat, i impulsar activitats educatives orientades a públic jove que ajudin a ampliar el consum crític. Igualment, podria ser interessant comunicar de manera més sistemàtica l’impacte social que genera la cooperativa.

Aquestes iniciatives podrien contribuir a consolidar la sostenibilitat del projecte sense perdre la seva identitat ni els valors que el defineixen.

  Bibliografia

Directori article – Pam a Pam. (s/f). Pamapam.cat. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://pamapam.cat/directori/ciutat-invisible-sants/

La Ciutat Invisible. (s.d.). La Ciutat Invisible cooperativa. Recuperat de https://www.laciutatinvisible.coop

Instagram. (s/f). Instagram. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.instagram.com/ciutatinvisible/

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s.d.). Economia social i solidària. Recuperat de https://xes.cat

LA CIUTAT INVISIBLE, SCCL. (s/f). Coop57.coop. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://coop57.coop/es/entidad/la-ciutat-invisible-sccl

La Ciutat Invisible. (2020, enero 21). La Comunal. https://lacomunal.coop/projectes/la-ciutat-invisible/?lang=es

Before you continue to YouTube. (s/f). [[Object Object]]. Youtube. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.youtube.com/channel/UCbqmb0PWZXtyUHWo954IXTg

Universidad del Buen Vivir-UBV [@universidaddelbuenvivir-ub1924]. (s/f). Entrevista iván miró-la Ciutat invisible coop [[Object Object]]. Youtube. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.youtube.com/watch?v=NEI26gaATLw

(S/f). Facebook.com. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.facebook.com/laciutatinvisible/?locale=es_ES

(S/f-b). Facebook.com. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.facebook.com/reel/1291743431261342?locale=es_ES