Una mirada crítica sobre el paper de La Ciutat Invisible dins de l’economia social i solidària i la seva capacitat de transformació comunitària al barri de Sants.

La Ciutat Invisible és una cooperativa de treball associat situada al barri de Sants (Barcelona), creada l’any 2005 i vinculada als moviments socials i cooperatius del territori. Tal com expliquen en els materials compartits per l’entitat, aquest model cooperatiu es basa en principis com la gestió democràtica, la propietat col·lectiva, la participació i la centralitat de les persones per sobre del capital.. Tot i que molta gent la coneix principalment per la llibreria, el projecte va molt més enllà d’un espai comercial convencional. La cooperativa combina activitat econòmica, cultura, pensament crític i participació comunitària, construint un model basat en valors propis de l’Economia Social i Solidària (ESS).

Al llarg d’aquest semestre he treballat el cas de La Ciutat Invisible des de diferents perspectives relacionades amb els continguts del curs. A través dels diferents reptes he pogut analitzar el seu funcionament cooperatiu, els reptes de la digitalització, el possible impacte de les monedes socials i la relació del projecte amb les polítiques públiques vinculades a l’economia social.

 

Una cooperativa més enllà d’una llibreria

Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és que La Ciutat Invisible no es planteja únicament com una empresa cultural, sinó com un projecte de transformació social fortament vinculat al barri de Sants.

La cooperativa es basa en valors com la participació democràtica, el treball digne, el consum responsable i la cooperació amb altres iniciatives del territori. Això fa que l’activitat econòmica no es concebi només com una forma de generar ingressos, sinó també com una eina per sostenir un projecte cultural i comunitari.

També hi ha la idea que l’activitat econòmica ha de servir per cobrir necessitats socials i comunitàries del territori, i no únicament per generar benefici econòmic.

En aquest sentit, La Ciutat Invisible participa en xarxes cooperatives vinculades a Sants i en espais com La Comunal i Coòpolis, on també desenvolupen processos d’acompanyament gratuït a nous projectes d’economia social perquè puguin començar la seva activitat econòmica dins d’aquest ecosistema cooperatiu.

Aquest aspecte em va semblar especialment interessant perquè mostra que el projecte no busca només sostenir la seva pròpia activitat, sinó contribuir a construir un model econòmic alternatiu més ampli i arrelat al territori.

Durant la interacció amb l’entitat també vaig entendre millor la idea de “barri cooperatiu” que impulsen conjuntament amb altres iniciatives de Sants. La voluntat no és només crear una cooperativa cultural aïllada, sinó formar part d’un ecosistema local cooperatiu basat en la intercooperació, el suport mutu i l’arrelament territorial.

Aquesta mirada implica entendre l’economia d’una forma més àmplia i plural, no limitada únicament a la generació de beneficis o activitat empresarial. En el cas de La Ciutat Invisible i de les xarxes cooperatives vinculades a Sants, l’activitat econòmica també es planteja com una manera de cobrir necessitats socials, culturals i comunitàries del territori.

Això em va semblar especialment interessant perquè proposa una alternativa concreta a un model econòmic on sovint la riquesa generada als barris acaba concentrant-se en grans empreses o inversors externs. En canvi, aquest model defensa que la feina, els recursos i les relacions econòmiques haurien de revertir principalment en les persones i col·lectius que formen part del territori.

També considero rellevant que aquesta transformació no es plantegi només des d’una única cooperativa, sinó a través de xarxes de col·laboració entre diferents iniciatives del barri. Això reforça la idea que el cooperativisme pot funcionar no només com una forma jurídica o empresarial, sinó també com una eina de transformació social i comunitària.

A més, també em van comentar la importància que donen a iniciatives vinculades a l’economia antiracista i a la divulgació crítica, reforçant la idea que el projecte combina activitat cultural amb voluntat d’incidència social i política.

 

Digitalitzar-se sense perdre la identitat

Un altre dels aspectes treballats durant el curs ha estat el paper de la digitalització dins de La Ciutat Invisible. Tot i que la cooperativa utilitza eines digitals per comunicar activitats i donar visibilitat als seus projectes, la seva activitat continua molt vinculada a la presencialitat i a les relacions comunitàries.

La digitalització ofereix oportunitats importants, com arribar a més persones, ampliar la difusió del pensament crític o facilitar el treball en xarxa amb altres iniciatives de l’economia social.

Malgrat això, també apareixen contradiccions rellevants. Durant el debat amb els companys van sorgir qüestions relacionades amb la dependència de grans plataformes digitals, la sobirania tecnològica o el risc que els espais digitals acabin substituint part del valor comunitari que tenen espais físics com la llibreria.

Des de el meu punt de vista, considero que el principal repte no és tant digitalitzar-se més, sinó decidir com fer-ho sense perdre la identitat ni l’arrelament comunitari que defineixen el projecte.

A més, durant la conversa amb l’entitat també es va reforçar aquesta idea, especialment quan parlaven de la necessitat de mantenir espais de relació i transformació comunitària que difícilment es poden substituir només amb eines digitals.

 

Monedes socials i xarxes comunitàries

En una altra fase del treball vaig analitzar la possibilitat d’implantar una moneda social vinculada a La Ciutat Invisible i al barri de Sants.

D’altra banda, vaig observar que aquest tipus d’eines poden reforçar aspectes molt coherents amb els valors del projecte, com el consum local, la participació comunitària o la cooperació entre entitats del territori.

També vaig arribar a la conclusió que aquestes iniciatives només poden funcionar si existeix una xarxa comunitària forta i una participació real de la gent del barri. Sense una massa crítica suficient o sense una utilitat clara, aquestes propostes poden acabar quedant només en iniciatives simbòliques.

Durant el debat amb els companys també va aparèixer aquesta idea, especialment en relació amb la necessitat de generar confiança i aconseguir que la comunitat hi participi de manera activa.

En aquest sentit, experiències com La Turuta mostren que les monedes socials poden funcionar quan existeix un fort arrelament territorial i una comunitat activa disposada a implicar-s’hi.

A més, crec que aquesta idea connecta bastant amb el model de La Ciutat Invisible, ja que gran part del valor del projecte es troba precisament en la seva capacitat de generar relacions, espais de trobada i cooperació entre iniciatives locals.

En realitat, molts dels reptes que apareixen amb les monedes socials són similars als que també afronta la digitalització o fins i tot la sostenibilitat de les cooperatives culturals: la necessitat de generar participació real, mantenir la coherència amb els valors del projecte i construir comunitat dins d’un context econòmic molt més competitiu.

 

Transformar el barri des de la cooperació i les xarxes comunitàries

Un dels aspectes més interessants d’aquest darrer repte ha estat entendre com projectes com La Ciutat Invisible es relacionen amb marcs més amplis de política pública i economia social.

La cooperativa encaixa clarament amb diferents Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment aquells relacionats amb el consum responsable, la reducció de desigualtats, el treball digne o la creació de comunitats sostenibles.

També manté relació amb iniciatives públiques de promoció del cooperativisme, com els Ateneus Cooperatius o Coòpolis, que busquen reforçar models econòmics més sostenibles i arrelats al territori.

Aquestes línies també encaixen amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social impulsat per la Unió Europea, que promou models econòmics més sostenibles, inclusius i arrelats al territori.

En aquest sentit, considero que La Ciutat Invisible representa bastant bé la idea que l’economia social no funciona només a partir de projectes individuals, sinó mitjançant xarxes de cooperació capaces de generar impacte col·lectiu al barri i reforçar la vida comunitària.

A més, crec que la contractació pública podria tenir un paper important en la sostenibilitat de projectes d’aquest tipus. La incorporació de criteris socials en concursos públics culturals o comunitaris podria ajudar a reforçar iniciatives amb impacte social i territorial.

Això també mostra que  la contractació pública responsable no només podria contribuir a la sostenibilitat econòmica d’aquest tipus de projectes, sinó també reforçar models econòmics més arrelats al territori i amb major retorn social.

Tot i això, també crec que moltes cooperatives culturals petites poden trobar dificultats per accedir a processos de contractació pública, ja sigui per manca de recursos administratius, complexitat burocràtica o dificultats per competir amb empreses de més dimensió. Això pot generar una certa contradicció entre la voluntat institucional de promoure l’economia social i les dificultats reals que tenen alguns projectes per accedir-hi.

A més, també existeix el risc que aquest tipus d’iniciatives acabin depenent parcialment de subvencions públiques o de públics ja sensibilitzats amb aquest model econòmic, fet que pot limitar la seva capacitat real d’expansió.

Per aquest motiu, considero que el principal repte és trobar un equilibri entre sostenibilitat econòmica, coherència amb els valors cooperatius i capacitat d’obrir-se a nous sectors socials.

En el cas de La Ciutat Invisible, crec que aquesta connexió amb les xarxes cooperatives és especialment visible, ja que el projecte no només desenvolupa activitat econòmica, sinó que també participa en processos comunitaris, culturals i de suport a altres iniciatives del barri de Sants.

Durant la interacció amb Marc Dalmau també em va comentar altres iniciatives vinculades a aquest ecosistema cooperatiu, com els projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impulsats conjuntament amb entitats com La Dinamo Fundació. Això reforça encara més la idea que el cooperativisme s’entén no només com una forma d’organització econòmica, sinó també com una manera de cobrir necessitats socials des de la cooperació i l’arrelament territorial.

Reflexió final

Des del meu punt de vista, La Ciutat Invisible representa molt bé el potencial transformador de l’economia social i solidària. Tot i ser una cooperativa relativament petita, desenvolupa una funció cultural, social i comunitària molt important dins del barri de Sants i dins de l’ecosistema cooperatiu de Barcelona.

El projecte demostra que és possible combinar activitat econòmica, cultura i compromís social des d’una lògica diferent de la del màxim benefici econòmic. A més, contribueix a generar espais de participació, pensament crític i construcció comunitària en un context social cada vegada més individualitzat i digitalitzat.

Precisament, una de les idees que més m’ha fet reflexionar durant el curs és entendre que iniciatives com La Ciutat Invisible no només ofereixen productes o serveis, sinó que també construeixen formes diferents de relacionar-se, consumir i participar socialment. Aquesta dimensió comunitària i transformadora és probablement el seu aspecte més valuós.

Tanmateix, també és important reconèixer les dificultats i contradiccions que afronten aquest tipus d’iniciatives. La pressió del mercat, la competència de les grans plataformes digitals, la precarització del sector cultural o les dificultats d’accés al finançament continuen sent reptes importants.

Malgrat això, considero que projectes com La Ciutat Invisible tenen un gran valor perquè ajuden a imaginar i construir alternatives econòmiques més humanes, cooperatives i sostenibles. Potser no transformen el sistema de manera immediata o massiva, però sí que generen espais reals de resistència, suport mutu i canvi social des del territori i des de la vida quotidiana.

Interacció amb l’entitat

Durant l’elaboració d’aquest article vaig poder mantenir una conversa telefònica i un intercanvi posterior de correus amb Marc Dalmau, soci fundador i membre de La Ciutat Invisible, vinculat també a l’àmbit de la recerca social i els estudis urbans. Aquest retorn em va permetre aprofundir especialment en aspectes relacionats amb el cooperativisme de treball, la intercooperació, el paper d’Impuls Cooperatiu de Sants i la relació entre el projecte i les xarxes comunitàries del barri.

Annex / Evidència d’interacció

 

Bibliografia

Associació ECOL3VNG. (s. d.). La Turuta: moneda social. https://www.turuta.cat

Canva. (s. d.). Canva. https://www.canva.com/templates/

Coòpolis. (s. d.). Coòpolis, Ateneu Cooperatiu de Barcelona. https://www.bcn.coop/

Corrons, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. SlideShare. https://www.slideshare.net/

Espelt, R. (2026). La digitalització de l’economia social i solidària [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya.

La Ciutat Invisible. (s. d.). La Ciutat Invisible cooperativa. https://www.invisible.coop

La Comunal. (s. d.). La Comunal. https://lacomunal.coop/

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s. d.). Economia social i solidària. https://xes.cat

Impuls Cooperatiu de Sants. (s. d.). Impuls Cooperatiu de Sants. https://sants.coop/

REAS Red de Redes. (2025). Guía interactiva para la contratación y compra pública responsables. https://www.economiasolidaria.org/noticias/presentamos-la-guia-interactiva-para-la-contratacion-y-compra-publica-responsables/

Comissió Europea. (2021). Pla d’acció europeu per a l’economia social. https://ec.europa.eu/

Dalmau, M. (2026). Comunicació personal i materials facilitats per correu electrònic sobre La Ciutat Invisible i l’ecosistema cooperatiu de Sants.

*Nota sobre l’ús d’eines digitals

He utilitzat ChatGPT de manera puntual com a suport per ordenar les idees, revisar la redacció i millorar alguns aspectes de l’estructura del text. Tot i això, el contingut, l’anàlisi i la revisió final de la informació són propis i basats en la comprensió dels materials treballats durant l’assignatura i de la informació contrastada amb l’entitat.

Nota final

Aquest article forma part del meu portafolis acadèmic desenvolupat durant l’assignatura Alternatives Econòmiques i recull els principals aprenentatges, reflexions i anàlisis elaborats al llarg del curs a partir del cas de La Ciutat Invisible.