Introducció

Konexiona és una cooperativa de treball associat amb seu a Montgat, impulsada per tres dones que van apostar per un model de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments alineat amb l’ESS. Està federada, present al mapa Pam a Pam de la XES, i treballa habitualment amb entitats del tercer sector i cooperatives com Arç Coop, Omplim o Lamosca. A partir d’aquesta realitat, analitzo com l’impuls d’una moneda social local podria influir en el seu funcionament.

FORTALESES

Konexiona ja opera dins l’ecosistema de l’ESS, amb relacions de confiança i reciprocitat amb altres entitats. Aquesta xarxa és una base sòlida per participar en circuits de moneda social, perquè el factor confiança ja existeix. A més, els seus serveis (disseny web, xarxes socials, comunicació) són fàcilment intercanviables dins d’un banc del temps: qualsevol entitat de l’ESS necessita comunicació, i Konexiona podria oferir-la a canvi de serveis que ella necessiti. Com apuntava la Marta al debat, hi ha l’oportunitat de convertir part dels serveis en “paquets” modulars que siguin fàcils d’intercanviar sense suposar un risc alt de liquiditat. La governança democràtica de la cooperativa facilita, a més, que la decisió de participar es prengui de manera col·lectiva i alineada amb els seus valors.

DEBILITATS

La principal limitació és la dimensió: com a microcooperativa de tres sòcies, la capacitat d’absorció de pagaments en moneda social és molt reduïda. Les despeses fixes (Seguretat Social, lloguer, eines digitals) s’han de pagar en euros, i això limita la proporció d’ingressos que podrien arribar en moneda local. La Núria aportava un matís important al debat: l’ús creixent de la IA en tasques de màrqueting i comunicació pot reduir encara més les necessitats de capital humà, fent menys probable que la cooperativa creixi en sòcies i, per tant, dificultant la generació d’un volum d’intercanvis significatiu. A més, segons un estudi de la cooperativa CooDin, l’ús de moneda social entre les entitats de l’ESS a Catalunya és encara mínim, en bona part per desconeixement del seu funcionament. La gestió d’un doble sistema comptable suposaria una càrrega administrativa difícil d’assumir per a un equip tan reduït.

OPORTUNITATS

Una moneda social local podria reforçar l’arrelament territorial de Konexiona, que ja va impulsar la Guia de Montgat per dinamitzar el comerç de proximitat. Participar en un circuit de moneda local les posicionaria com a referent de comunicació ètica dins del teixit del municipi. A Catalunya existeixen experiències consolidades com el REC (Barcelona) o el Grama (Santa Coloma de Gramenet, molt a prop de Montgat), que demostren que amb suport institucional una moneda local pot funcionar. La Marta suggeria al debat fórmules com acords d’intercooperació amb descomptes creuats, borses d’hores o convenis amb l’administració local, que serien vies pràctiques per a Konexiona. A un nivell més ampli, les finances ètiques també ofereixen oportunitats complementàries: entitats com Coop57 o Fiare Banca Ètica permeten gestionar els recursos de manera coherent amb l’ESS.

AMENACES

El risc principal és la baixa massa crítica: perquè una moneda social funcioni calen suficients entitats i comerços que l’acceptin. Si a Montgat no hi ha prou participants, la moneda perd utilitat. La Núria plantejava al debat que compartir moneda social amb les entitats clients i proveïdores podria ser una solució, però que requeriria decidir quina entitat assumeix els controls de gestió d’aquesta moneda, una qüestió organitzativa gens menor. A més, la falta de suport institucional pot ser determinant: les monedes amb recolzament municipal es consoliden millor que les gestionades per voluntaris. Per a una cooperativa amb marges ajustats, acceptar una part del pagament en moneda social podria tensar la tresoreria en moments de baixa facturació.

Reflexió crítica final

El debat amb les companyes ha reforçat una conclusió que ja intuïa: per a una microcooperativa de serveis com Konexiona, la moneda social no seria una solució global sinó, com molt, un instrument complementari. La Marta encertava quan deia que el valor pot ser més relacional i d’intercooperació que no pas estrictament econòmic. I la Núria feia una aportació que m’ha fet replantejar l’enfocament: potser no es tracta tant de canviar el sistema monetari sinó de decidir com i amb qui es gestionen els recursos per generar un impacte social coherent amb el projecte.

En aquest sentit, crec que l’opció més viable per a Konexiona no seria una moneda social completa, sinó una combinació de tres vies. En primer lloc, un banc del temps entre les entitats amb les quals ja col·labora, per intercanviar serveis de comunicació per assessoria fiscal, formació o espais. En segon lloc, apostar per la banca ètica per a la gestió del dia a dia, com proposava la Núria, treballant amb Coop57 o Fiare per mantenir la coherència amb els valors de l’ESS sense assumir riscos de liquiditat. I en tercer lloc, els “paquets modulars” que suggeria la Marta: serveis petits i acotats que es puguin intercanviar sense comprometre la tresoreria.

Podem concloure que la clau és que qualsevol d’aquestes fórmules s’implementi de manera progressiva, consensuada entre les tres sòcies, i que no desviï l’atenció de l’activitat principal de la cooperativa. Les finances ètiques, els bancs del temps i les monedes socials són eines al servei de l’ESS, però només funcionen quan s’adapten a la realitat de cada entitat. I la realitat de Konexiona és la d’un equip petit, amb marges ajustats i una xarxa de confiança que és el seu actiu més valuós.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CooDin. (2020). Lo que nos cuenta la realidad catalana sobre las monedas sociales y la Economía Social y Solidaria. Mercado Social Madrid. https://www.mercadosocial.madrid/monedas-sociales-mondeas-locales-economia-social-y-solidaria-monedas-complementarias-cataluna/

Cooperativa El Poblet. (s.d.). Moneda social. Cooperativa Integral Catalana. https://cooperativa.cat/otro-sistema-economico/la-moneda-social/

Lietaer, B., Rogers, J. i Kennedy, M. (2015). El dinero de la gente. Monedas locales y soberanía económica. XES/Icaria Editorial.

Economía Solidaria. (2025, 22 de gener). Un nuevo impulso a la ESS en Catalunya. https://www.economiasolidaria.org/noticias/un-nuevo-impulso-a-la-ess-en-catalunya/

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L. (2026, març). Comunicació personal per correu electrònic.