En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i dels comentaris rebuts al debat per concretar millor quin paper podria tenir una moneda social local en el cas de Coop57. La idea principal que mantinc és que una moneda social no hauria de ser una eina central dins de la cooperativa, perquè Coop57 ja té una funció molt definida dins de les finances ètiques: captar estalvi i canalitzar-lo cap al finançament de projectes de l’economia social i solidària. Per això, la pregunta sería en quines funcions concretes podria aportar valor real sense desviar l’entitat de la seva missió principal.

Els comentaris dels companys m’han ajudat a precisar millor aquesta idea. D’una banda, han reforçat dues fortaleses que jo ja apuntava: que la moneda social només tindria sentit com a eina complementària i que la credibilitat de Coop57 podria ser un factor important per generar confiança en una possible iniciativa d’aquest tipus. De l’altra, m’han ajudat sobretot a concretar quin paper seria realista per a Coop57: no tant el de gestora directa d’una moneda, sinó més aviat el d’agent de suport, articulació i connexió territorial. També m’han fet veure més clar que el debat no és només ideològic, sinó molt pràctic: una moneda social només té sentit si té utilitat clara, governança definida i viabilitat real.

DAFO definitiu

Fortaleses

Crec que Coop57 té fortaleses reals per participar en una iniciativa vinculada a una moneda social local o a altres mecanismes d’intercanvi complementari. La primera és la coherència de valors. Coop57 ja treballa des d’una lògica de confiança, cooperació, democràcia, transparència i arrelament territorial, i això fa que la idea d’una moneda social no sigui aliena a la seva cultura organitzativa.

Una altra fortalesa important és que no parteix de zero. La cooperativa ja està vinculada a una xarxa d’entitats i projectes de l’ESS que, en alguns territoris, podrien generar circuits d’intercanvi local amb una certa base prèvia. En aquest sentit, un dels comentaris rebuts em sembla especialment útil perquè reforça la idea que la credibilitat de Coop57 podria ser un actiu molt rellevant: si una iniciativa així comptés amb el seu suport, probablement generaria més confiança que no pas si la impulsés una entitat desconeguda.

Debilitats

La principal debilitat és que Coop57 no està pensada per gestionar el dia a dia d’una moneda social local. La seva funció pròpia és la intermediació financera ètica i el finançament de projectes de l’ESS, no la dinamització d’intercanvis quotidians entre persones, comerços o serveis de proximitat. Per això, si s’hi impliqués massa, podria acabar entrant en un terreny que no és exactament el seu.

Aquí és on el feedback rebut m’ha ajudat més a millorar el plantejament. En la meva primera versió jo deia que la moneda social podia ser complementària, però ara crec que queda més clar que el paper més coherent de Coop57 no seria el de gestora directa, sinó el de suport, connexió i legitimació dins d’un territori concret. Dit d’una altra manera, la seva aportació no seria tant fer funcionar operativament la moneda, sinó ajudar a donar-li xarxa, sentit i coherència dins d’un ecosistema local de l’ESS.

També hi ha una altra limitació important: no totes les entitats sòcies tindrien la mateixa utilitat ni la mateixa capacitat de participació en una iniciativa d’aquest tipus. Per això, si no es concreten molt bé els usos, el territori i els actors implicats, la proposta podria quedar massa abstracta.

Oportunitats

On jo hi veig més potencial és en la possibilitat de reforçar el teixit local de l’ESS. Una moneda social local podria ajudar a fer circular alguns intercanvis, consums o serveis dins d’un mateix ecosistema de proximitat i connectar millor projectes que comparteixen valors però que, a la pràctica, no sempre cooperen tant com podrien.

Aquí també m’ha servit molt el segon comentari rebut, perquè m’ha fet afinar una idea clau: en el cas de Coop57, la pregunta important no és si la moneda social “encaixa” amb la cooperativa, sinó en quins usos molt concrets podria funcionar. Això em porta a pensar que només tindria sentit en forma de prova pilot molt delimitada, en un territori concret, amb una xarxa local de l’ESS ja activa i amb pocs usos però molt clars. Per exemple, intercanvis entre entitats sòcies, serveis comunitaris o circuits de consum de proximitat.

Des d’una mirada més àmplia, crec que també és important diferenciar el paper que poden tenir les finances ètiques, els bancs del temps i les monedes socials. En el cas de Coop57, les finances ètiques són clarament l’eix central, perquè constitueixen la seva funció principal. En canvi, els bancs del temps i les monedes socials serien eines complementàries, més orientades a reforçar relacions de proximitat, suport mutu i circuits locals. Per això, més que substituir el paper de Coop57, aquests mecanismes només tindrien sentit si ajudessin a connectar millor el finançament ètic amb pràctiques comunitàries i territorials més petites i concretes.

Amenaces

També hi ha amenaces importants. La primera és la baixa adopció. Si una moneda social no té una utilitat clara i quotidiana, es pot percebre com una complicació innecessària i quedar en una iniciativa més simbòlica que real. Precisament aquí els comentaris dels companys m’han ajudat a millorar l’anàlisi, perquè m’han fet veure que el problema no és només si la proposta és coherent amb els valors de Coop57, sinó si té governança, utilitat i viabilitat reals.

Una altra amenaça és la confusió de rols. Coop57 ja té una funció molt definida dins de les finances ètiques, i afegir-hi una moneda social sense explicar molt bé per a què serveix, qui la impulsa i quin paper hi té la cooperativa podria barrejar massa conceptes i desdibuixar la seva funció principal.

També hi ha el risc que la iniciativa depengui massa d’un grup petit de persones molt implicades i que, si aquestes es desgasten, el projecte perdi força ràpidament. I finalment, s’hauria de vigilar que una eina així no acabés generant desigualtats entre entitats o persones que, per temps, mida, recursos o ubicació, no hi poguessin participar de la mateixa manera.

Bibliografía

Com ens organitzem. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/com-ens-organitzem

Implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. (2026). Obtenido de DIBA: https://www.diba.cat/ca/web/comerc/moneda-local

La Turuta, la moneda social que s’estrena al Mercat de segona mà i d’intercanvi. (2012). Obtenido de Vilanova i la Geltru: https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=36018414

Memòria d’activitat 2024. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/documento/memòria-dactivitat-2024

Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. (2024). Obtenido de UOC: https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica

Principis ètics. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/principis-ètics

Qui som. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/qui-som

La IA s’ha utilitzat com a eina de suport per ordenar idees, reformular alguns fragments, revisar la correcció lingüística del text i ajudar en la creació de la imatge de suport per representar visualment el DAFO de Coop57. La valoració crítica del cas, la selecció de les idees principals, el contingut final del DAFO i la revisió definitiva del text i de la imatge han estat revisats i decidits per mi.

Les monedes socials són instruments financers d’ intercanvi comunitari que promouen vincles dins d’un territori entre productors i consumidors amb la finalitat de fomentar la cohesió social. A brasil en circulen 182 monedes i segons l’article de xarxanet el 2016  a Catalunya ni circulaven 10

Consulta 10/04/2026: Xarxanet  ed. Ravalnet(2016)  https://xarxanet.org/economic/noticies/coneix-10-de-les-monedes-socials-que-es-fan-servir-al-territori-catala

Segons August Corrons 1  existeix les monedes complementaries son un instrument al servei de la societat que ajuden a superar els buits que genera el sistema monetari convencional en el àmbit local, social i ambiental, entenem com a monedes complementaries els bancs de temps,  el bescanvi  i les monedes locals existents a Catalunya que son essencialment per recolzar el comerç local de proximitat

Encara que la cooperativa l’olivera té una producció artesanal limitada, la qualitat i el projecte han elevat la seva demanda. El sistema actual de venda es fonamenta en vendes externes multicanal i el seu èxit ha creat noves necessitats , el repte actual es cobrir aquestes necessitats amb iniciatives solidaries com bons de participació solidària  i com implantar  noves formes de moneda social en part d’aquestes vendes i els efectes que això comportaria. Aquest DAFO m’ha fet reflexionar i buscar prioritats , els dubtes son limitar la producció i en conseqüència limitar la capacitat d’ “ampliar marges” quedant persones fora del projecte o buscar alternatives financeres solidàries amb capacitat per sumar en el projecte de la cooperativa l’Olivera.

Per donar resposta al comentari del nostre company Pol-Sewlan, en la creació de la moneda social i fer un test en un àmbit reduït , local, al meu parer les dimensions de la Cooperativa l’Olivera no ho permeten. La entitat ni es tan petita per testejar, ni es tan gran per impulsar una moneda pròpia, potser la clau està en vincular-ho a la xarxa de 14 ateneus cooperatius de Catalunya on participa a través de https://ponentcoopera.cat/ i que tenen com objectiu generar emprenedoria col·lectiva, nous projectes socioeconòmics i de transformació social. ODS17 Aliança per objectius

Per donar resposta de la nostra companya Sol Navarro, per complementar l’emissió dels bons solidaris de Cooperativa l’Olivera, posa en valor el sistema Wir suïs: Wir és un banc centralitzat de crèdit mutu per a PIMES suïsses que opera amb una moneda complementària (wir) paritària al franc suís. El banc WIR crea diners en concedir préstecs sense interessos, que les empreses han de retornar venent productes dins la xarxa tancada. El sistema és completament complementari al franc: no es pot comprar wir amb francs ni a l’inrevés, però les contribucions (quota anual 150 francs + 2% per transacció) es paguen en francs. Els membres reben un “paquet WIR” que inclou préstecs immediats de fins a 10.000 wir, i poden pagar parcialment sous en wir als treballadors, qui accedeixen a condicions avantatjoses en crèdits hipotecaris. La xarxa és tancada (només el 16% de les PIMES suïsses en són membres), la qual cosa genera un avantatge competitiu per als associats mitjançant la facturació extra en wir. A diferència del sistema monetari hegemònic, el wir només funciona com a dinamitzador del comerç, no com a objecte d’especulació, la qual cosa li confereix estabilitat. El sistema va haver d’adaptar-se a la llei bancària el 1936, cosa que n’ha facilitat l’èxit i la longevitat.

La meu punt crític es que  Wir em recorda que a Catalunya i la resta d’estat espanyol, a principis de segle passat es van crear unes entitats:  Caixa d’estalvis , que a diferència dels bancs, les caixes no tenien ànim de lucre, tenien objectius de promoció social per reinvertir els seus beneficis en entitats i projectes del territori. Fins que fruit d’un mal govern i del seu creixement desmesurat, van desaparèixer la majoria de les Caixes, tan sols queden la Caixa Ontinyent , Caixa Colonya (Mallorca) , Caixa Guissona, Caixa Enginyers. La pregunta es que s’haurà fet malament per no tenir una entitat Wir al nostre estat.

Per altra banda, tal com comentes, el risc per fer front a l’acumulació, es l’oxidació de la moneda , es la pèrdua del seu valor en cas de acumulació, impulsada per Silvio Gesell (Cortés García, 2008) des del meu punt de vista caldria estudiar les conseqüències d’augmentar la rotació del consum i com afectarien a la ODS12 Consum i producció responsables

 Visita presencial a Cooperativa L’Olivera

Dia: 27/04/2026

Interlocutor: Pau Moragas Vicepresident i responsable de producció de L’Olivera Cooperativa

Pau Moragas entén com la moneda social un intercanvi econòmic i diferència la moneda social local i altres tipus com el bescanvi , els bancs de temps.

Presenta la Memòria 2025 on basa en diferents EIXOS:

• Eix Cooperatiu: Persones treballadores i sòcies: 98 membres actius, 91 professionals tècnics i d’inclusió, 7 membres del consell rector, 51 socis col·laboradors i 2 empreses col·laboradores, que els hi permet:
  • Ingressos 3.591.333,39€
    • 38%Activitat productiva 38,4% Prestació serveis 22.9% Altres ingressos explotació
  • Despeses 3.549.008,28€
    • 38%,46% Personal, 33,30% Explotació (serveis externs) 25,57% Aprovisionament 2,67% Financers i altres
  • Benefici Reinvertit al 100% dins Cooperativa. 42.325,11€
• Eix Inclusió
  • Masia CAN CALOPA de DALT (Barcelona) 20 persones de suport
    • Places de llar residència: 12
    • Persones ateses PSAPLL: 8 (llar pròpia)
    • Persones ateses CET: 8 (centre especial treball)
    • Persones ateses E.I:: 1
  • Vallbona de les monges (Lleida) 27 persones de suport
    • Places de llar residència: 16
    • Persones ateses PSAPLL: 2 (llar pròpia)
    • Persones ateses STO: 11 (servei teràpia ocupacional)
    • Persones ateses SOI: 4 (Servei ocupacional d’incersió)
    • Persones ateses al CET: 8 (centre especial treball)
    • Persones ateses al PSAPLL: 2 (Programa de suport a la pròpia llar)
  • Eix de Producció: Agricultura social, Producte valor afegit, respecte al medi ambient
    • 137 Kgs Verema.126.962 Ampolles 117.592 (L) + 9.370(B)
    • 806 Kgs Olives : Utilització del nou molí 170.605 Kgs
  • Eix Comercial
    • Vendes 148.000 Ampolles oli i vi
    • Facturació: 1.103.000€ 72% vins + 28% olis (92% nacional 8% Export)
      • Facturació botiga On-line 52.000 €
  • Projectes Transversals
    • Exarxament Impacte Global
  • Programes Formatius
    • 294 persones participants

COCEDER, Projecte singular Granadella (Oliveres Ponent) , Comunitats inclusives, Xarxa-i cat , La Drecera, e/s Economia Social, Ponent Coopera, Projecte intercoorperació Palestina

• Entitats participatives: Economia social i solidària, XES, Coop57, Fiare, Ponent coopera, Pam a Pam, Vogadors, Som energia, Queviure, Fets, Sostre cívic, Federació de cooperatives de treball de Catalunya, Tercer Sector, Icass, Dincat, Federació Allem, Taula d’entitats del tercer sector, Xarxa habitatges d’inclusió social, Fundació tutelar terres de Lleida, Grup Alba, Fundació casa Dalmases, Associació Embús rural, Federació Catalana de voluntariat social, Agroalimentaries, CCPAE, Slow Food, Cultures trobades , Alimentem Collserola, Grup Pagesia Collserola, Clúster oli Catalunya, UVA (Urban Vineyards Association), Territori i Locals, Coceder, Turisme Barcelona, Ruta del vi Lleida, Associació Vall del Corb, DO Costers del Segre, DO Catalunya, ADV Ecològica Terres Ponent, Agència catalana de turisme, Associació catalana de Pedra seca

Fins ara part del finançament s’ha obtingut a través de Títols participatius d’entitats socials com COOP57 , i EIXARCOLANT tipus Singulars participatius

Els títols participatius pensats per particulars a partir de 1000 euros.

Projecte OLIVERA 2040

Refinanciació de 1,100.000 € a través de COOP57 i de ICF Institut Català de Finances

Gestió tensions de tresoreria del circulant entre 250.000 € i 300.000 € a través de 10 préstec social privats de 25.000 € cadascú

En L’Olivera convergeix varis factors, Ha de suportar el cost de productor agrícola,  el cost d’ elaborador de la seva producció , el cost de distribució, i el sobre cost d’Agent SOCIAL d’inserció. El seu objecte principal es incorporar les persones dels marges que la societat per diverses raons deixa fora, descobrir les seves habilitats i transformar-les per generar recursos per poder-los reinvertir en la seva tasca social.

Desprès de la visita i d’enraonar amb persones com el Jordi, em ve al cap una dita mallorquina que diu “ No es pagat” la feina que fan aquesta gent.

BIBLIOGRAFIA

Argandoña, A. (2013, 9 d’octubre). Para qué sirven las monedas locales. IESE Blog Network. https://blog.iese.edu/antonioargandona/2013/10/09/para-que-sirven-las-monedas-locales/

Ecoxarxes. (2020). Explicación práctica sobre Moneda Social. Economia Solidària.  https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

Garcia-Alvarez-Coque, J. M., & Piñeiro, V. (2022). Using collective farming to improve farm structures and drive generational renewal in Spain. EuroChoices, *21*(3), 35-41   https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

UOL Economia. (2025, 19 d’abril). Brasil tem 182 moedas sociais: como elas ajudam a estimular a economia? https://economia.uol.com.br/noticias/redacao/2025/04/20/moedas-sociais.htm

AUGUST CORRONS (2021) Universitat Oberta de Catalunya. La moneda social (cap. 6) | Sharing Economy [Video]. YouTube. https://youtu.be/0mg17UJvH9o?si=jRwvGC32y9V9-eS2

1 SHARING ECONOMY. (2019, 15 Juliol). La moneda social. Blog de Economía y Empresa. https://blogs.uoc.edu/economia-empresa/es/la-moneda-social/

Exoxarxes (2025)  monedes solidaries https://ecoxarxes.cat/ecoxarxes/

Ponent Coopera. (2026, 16 Febrer). Set gestories de Ponent reben el segell “Aquí assessorem l’Economia Social” que atorga Ponent Coopera. https://ponentcoopera.cat/set-gestories-de-ponent-reben-el-segell-aqui-assessorem-leconomia-social-que-atorga-ponent-coopera/

Ponent Coopera. (2026,  25 Abril.). Ponent Coopera: Ateneu Cooperatiu de les Terres de Ponent., dari https://ponentcoopera.cat/

Navarro, J. (2024, 21 d’abril). Caràcter complementari de la moneda WIR a Suïssa. Diari La Veu. https://www.diarilaveu.cat/opinio/caracter-complementari-de-la-moneda-wir-suissa-533558/

Consell de Relacions Laborals. (n.d.). Objectiu 12: Producció i consum responsables. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/ca/consell_relacions_laborals/el_crl/agenda-2030/ods12/

Ús Intel.ligència Artificial IA (ChatGPT): En la realització d’aquesta activitat, s’ha utilitzat la IA com a eina de suport en la jerarquia dels encapçalaments per millorar la claredat visual i síntesi de les idees clau i ajuda en la cerca paraules clau.

En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i de la retroalimentació rebuda al debat per concretar millor quin paper podria tenir una moneda complementària o un sistema d’intercanvi no monetari en el cas de Sostre Cívic. La idea principal que mantinc és que la pregunta no és si una moneda social pot substituir l’euro, sinó en quines funcions concretes podria aportar valor real a una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. Aquest matís és important perquè, en aquest cas, no les plantejo com una alternativa general al sistema monetari oficial, sinó com una eina complementària i limitada a funcions concretes: activar accions i projectes que sovint no es prioritzen amb la moneda convencional, especialment en l’àmbit local, social i comunitari (Corrons i Muns, 2022; Universitat Oberta de Catalunya, 2024). Aquesta lectura també és coherent amb el webinar del repte, on es presenten les monedes complementàries com a instruments vinculats al desenvolupament local i comunitari (Corrons, 2026).

El cas de Sostre Cívic és especialment interessant perquè no es tracta d’una empresa orientada al lucre, sinó d’una cooperativa d’habitatge que es basa en la propietat col·lectiva, el dret d’ús, l’autogestió, la participació democràtica, el suport mutu i la relació amb l’entorn (Sostre Cívic, s. d.-a; Sostre Cívic, s. d.-b). Per això, una eina complementària podria encaixar amb alguns valors de l’economia social i solidària, però només si s’aplica amb una finalitat molt concreta i amb una governança clara.

Ara bé, també cal ser realista: una moneda social no solucionaria el problema estructural de l’accés a l’habitatge. En el cas de Sostre Cívic, el nucli del projecte continua depenent d’aportacions inicials, quotes mensuals, finançament ètic o cooperatiu, manteniment dels edificis i capacitat d’inversió a llarg termini. Per tant, seria un error plantejar una moneda complementària com a substitut dels pagaments principals del model. En aquest àmbit, el finançament ètic encaixa millor amb les necessitats estructurals del projecte, mentre que una moneda social o un banc de temps tindria més sentit en espais comunitaris, de suport mutu o de dinamització local.

A partir del comentari rebut pel company Pol, crec que el punt que cal concretar millor és precisament aquest: la possible aplicació pràctica no hauria de situar-se en el pagament de quotes o en el finançament de l’habitatge, sinó en tasques internes, activitats comunitàries o accions de proximitat. Per exemple, podria tenir sentit en una prova pilot voluntària per reconèixer hores dedicades a suport comunitari, acompanyament veïnal, petites tasques no professionals de manteniment ordinari, dinamització d’activitats col·lectives, intercanvi de materials, participació en projectes del barri o col·laboració amb entitats de l’entorn. En aquest sentit, no entenc les “cures” com un servei professional o assistencial, sinó com a suport comunitari i corresponsabilitat dins del projecte.

Figura 1. DAFO definitiu sobre la possible aplicació d’una moneda complementària a Sostre Cívic. Font: elaboració pròpia amb Canva.

DDAFO definitiu

Fortaleses.
Sostre Cívic té diverses condicions favorables per explorar una iniciativa d’aquest tipus: una base cooperativa, una cultura de participació, una governança democràtica i una vinculació clara amb el territori. A diferència d’altres organitzacions més individualistes o purament comercials, ja parteix d’una comunitat organitzada i d’un model que posa les persones, l’habitatge i l’entorn al centre. Això és important perquè una moneda complementària o un banc de temps només pot funcionar si existeix confiança, participació i una xarxa mínima d’acceptació.

Debilitats.
La principal limitació és que l’habitatge cooperatiu té costos elevats, estables i difícils de cobrir amb eines informals: adquisició o cessió de sòl, obres, manteniment tècnic, assegurances, subministraments, retorn de capital i finançament. Una moneda social té poc marge en aquests àmbits si no hi ha una arquitectura jurídica, comptable i operativa molt sòlida. A més, també pot aparèixer una dificultat interna: no totes les persones residents tenen el mateix temps, energia o capacitat per participar en un sistema d’intercanvi. Si no es dissenya bé, podria generar desigualtats internes o sobrecarregar les persones que ja assumeixen més responsabilitats comunitàries.

Oportunitats.
L’oportunitat principal és utilitzar aquesta eina com a mecanisme de cohesió i dinamització, no com a instrument financer central. Una moneda complementària o un banc de temps podria ajudar a reconèixer tasques que el mercat convencional sovint invisibilitza: suport mutu, organització d’activitats, petites reparacions no especialitzades, reutilització de materials, intercanvi de coneixements o relació amb comerços i entitats locals. L’exemple de La Turuta és útil perquè mostra que aquestes iniciatives poden néixer del territori i articular intercanvis de productes, serveis i projectes socials o ambientals amb suport comunitari i, en alguns moments, institucional (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2012; Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2014). En el cas de Sostre Cívic, això podria reforçar la connexió entre el projecte d’habitatge i el barri, fent que una part de l’activitat econòmica i social generada al voltant de la cooperativa tingués més retorn local.

Amenaces.
La primera amenaça és la baixa adopció. Si la xarxa d’ús és petita o si la moneda només circula dins d’un cercle molt reduït, el sistema perd utilitat ràpidament. La segona és la complexitat legal, fiscal i operativa: caldria garantir traçabilitat, seguretat, criteris clars i una gestió transparent. La tercera és el risc de desviació del focus. Sostre Cívic podria guanyar molt poc si la moneda reforça el projecte, però podria perdre temps i energia si l’eina acaba absorbint recursos que haurien d’anar destinats al dret a l’habitatge, a la convivència o a la consolidació dels projectes.

Per això, la proposta més coherent no seria crear directament una moneda general per a Sostre Cívic, sinó començar amb una prova pilot molt acotada. Aquesta prova podria tenir tres condicions: que fos voluntària, que no substituís cap obligació econòmica formal i que tingués una avaluació clara. Per exemple, es podria provar durant sis mesos en un projecte concret i mesurar indicadors com el nombre d’intercanvis, el tipus de tasques reconegudes, el nivell de participació, la satisfacció de les persones usuàries, la càrrega de gestió generada i els possibles conflictes detectats. Si el resultat fos positiu, es podria ampliar de manera gradual; si no, es podria descartar sense comprometre el funcionament principal de la cooperativa.

D’aquesta manera, les finances ètiques quedarien vinculades a les necessitats estructurals del projecte —finançament, inversió i sostenibilitat econòmica—, mentre que una moneda complementària o un banc de temps tindria més sentit en la dimensió comunitària, relacional i territorial.

En conclusió, una moneda complementària podria aportar valor a Sostre Cívic, però només si s’entén com una eina concreta, limitada i ben governada. No la veig com a substitut del finançament formal ni com a mecanisme principal per sostenir l’habitatge. La veig, sobretot, com una possible infraestructura comunitària per reforçar participació, suport mutu, consum de proximitat, intercooperació i arrelament territorial. En aquest sentit, la seva utilitat dependria menys de la moneda en si mateixa i més de la seva capacitat per reforçar els valors de l’ESS: cooperació, equitat, transparència, sostenibilitat, democràcia interna i retorn social al territori.

Bibliografia

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (2012, 3 d’abril). La Turuta, la moneda social que s’estrena al Mercat de segona mà i d’intercanvi. https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=36018414

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (2014, 8 de juliol). L’Ajuntament de VNG podrà donar “Turutes” en concepte de pagament de serveis ambientals i socials. https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=64731809

Corrons, A., i Muns, L. (2022). Guia metodològica. Implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. Diputació de Barcelona. https://www.diba.cat/ca/web/comerc/moneda-local

Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Material docent]. Universitat Oberta de Catalunya.

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). Principis del model. https://sostrecivic.coop/principis-del-model/

Universitat Oberta de Catalunya. (2024, 20 de juny). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica

Ús d’intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la revisió final del text. L’anàlisi, la selecció de fonts i les conclusions són elaboració pròpia.