L’Olivera: 50 ANYS CONREANT MARGES, TRANSFORMANT PERSONES

• La força cooperativa per no deixar ningú al marge.

L’any 1974, un grup de joves i el pare escolapi Josep Maria Segura van fer una aposta : instal·lar-se a Vallbona de les Monges per crear una comunitat de vida i treball que integrés persones amb discapacitat intel·lectual en un entorn rural empobrit . Cinquanta anys després, aquesta utopia s’ha consolidat com una cooperativa de treball associat i d’iniciativa social que ocupa més de 80 persones i que ha demostrat que és possible generar valor econòmic sense perdre de vista l’impacte social.

L’Olivera es defineix a partir del concepte de “cultura de marges“. Originàriament, els marges de pedra seca es construïen per formar terrasses per permetre guanyar espai de conreu, també marges significa el que es queda fora de la via principal. Simbòlicament, fan referència a les persones que la societat deixa als marges i a qui aquest projecte vol oferir un lloc central equitatiu. És una filosofia que aprofita la producció ecològica de vi , oli, els processos d’inserció laboral i acompanyament residencial . La cooperativa compta amb dos centres de treball, un a Vallbona de les Monges (Lleida) i l’altre a Can Calopa (Barcelona), residències, pisos tutelats i una ferma aposta per la desinstitucionalització i l’autonomia de les persones ateses.

• Les Polítiques públiques: un paraigua necessari però insuficient

La trajectòria de l’Olivera s’inscriu en marcs institucionals que reconeixen i, cada cop més, promouen l’Economia Social i Solidària (ESS). D’una banda, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030  permet explicar l’impacte de l’entitat: l’ODS 8 (Treball decent i creixement econòmic), l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats) , l’ODS 12 (Producció i consum responsables), L’ODS 17 (Aliances per assolir els objectius) son presents atesa la capacitat de la cooperativa per teixir xarxes: des d’Ateneus Cooperatius (Ponent Coopera) fins a entitats financeres ètiques com Coop57 i Fiare .

D’altra banda, el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea (2021) i, en l’àmbit català, la Llei 12/2022 de l’Economia Social i Solidària i la Xarxa d’Ateneus Cooperatius proporcionen un reconeixement polític i eines de suport. L’Olivera se n’ha beneficiat indirectament però, en la visita que vaig realitzar el 27 d’abril de 2026 a les instal·lacions de Vallbona de les Monges, el vicepresident i responsable de producció, Pau Moragas, va assenyalar un dels reptes centrals: “El nostre objecte principal és incorporar persones que la societat deixa fora, però hem de suportar el cost de productor agrícola, d’elaborador,  de distribuïdor i el sobrecost d’un agent social d’inserció“, va explicar que malgrat el suport institucional, l’olivera ha de conviure amb el sistema actual de complexitat burocràtica i finançament insuficient per  l’activitat social. L’administració sòl retallar les ajudes a les entitats per generar autosuficiència,

Això connecta directament amb el PERTE d’ Economia Social , un dels instruments més rellevants del govern espanyol en aquest àmbit. L’Olivera podria optar a aquests fons per accelerar la seva digitalització per connectar encara mes la societat amb el projecte de l’Olivera. Tanmateix, l’accés a fons europeus i estatals requereix una capacitat tècnica que moltes entitats socials petites tenen dificultats per assumir. Aquí, la intercooperació esdevé clau: L’Olivera participa activament de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de Ponent Coopera, una xarxa d’entitats que podrien actuar conjuntament per concórrer a aquests projectes sense perdre la seva identitat.

Interacció amb l’entitat
En la conversa amb Pau Moragas, va destacar que L’Olivera està immersa en un procés de reflexió estratègica anomenat Projecte OLIVERA 2040, que inclou la refinanciació d’1.100.000 euros a través de l’Institut Català de Finances (ICF) i Coop57, així com la gestió de tensions de tresoreria del circulant (entre 250.000 i 300.000 euros) mitjançant deu préstecs socials privats de 25.000 euros cadascun. Això evidencia que, fins i tot per a una cooperativa consolidada, l’accés a finançament aliè a la banca tradicional segueix sent un repte estructural.

• Assignatura pendent de la contractació pública

Un dels instruments més potents per a la transformació econòmica i social hauria de ser la contractació pública responsable, regulada per la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, que permet introduir clàusules socials, ambientals i de reserva de mercat per a Centres Especials de Treball (CET) i empreses d’inserció [REAS, 2025]. L’Olivera, com a CET, hauria de ser un actor prioritari en aquest àmbit.

Actualment, l’Olivera gestiona Can Calopa  per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, un exemple d’èxit de col·laboració publicocooperativa on el consistori cedeix la finca i L’Olivera gestiona els cultius, l’elaboració del vi i les tasques d’inserció per a joves en situació de vulnerabilitat . Però aquesta experiència podria ampliar-se a altres àmbits: subministrament d’oli per a menjadors escolars, hospitals o vi i oli per menjadors socials, residències públiques, serveis de restauració del govern, organització visites de l’ INSERSO ; es podria completar amb serveis de jardineria i manteniment de zones verdes; o la incorporació de clàusules socials en licitacions de l’administració local, com les de l’Ajuntament de Reus o la Diputació de Lleida, que ja ha reconegut públicament la feina de l’entitat.

Per què no s’ha explotat del tot aquesta via? Diverses barreres: la complexitat tècnica dels plecs de licitació , dissenyats sovint per a grans empreses, la manca d’un departament específic per a aquestes gestions a l’interior de la cooperativa i, en alguns casos, la por a desvirtuar el projecte si s’assumeixen encàrrecs allunyats de la missió principal. Tanmateix, la Guia interactiva per a la contractació i compra pública responsables de REAS (2025) ofereix eines per superar aquestes dificultats, posant exemples de com els CET poden articular-se per oferir serveis conjunts.

Proposta de millora
L’Olivera podria liderar una plataforma de CET agroalimentaris catalans per concórrer conjuntament a licitacions públiques de gran volum, compartint costos de gestió i garantint el subministrament de productes ecològics i amb impacte social verificable. Aquesta aliança, inspirada en les experiències de la Xarxa d’Economia Solidària, permetria escalar l’impacte sense perdre l’arrelament territorial.

• Digitalització amb valors

 L’Olivera ha anat incorporant les tecnologies digitals de manera esglaonada. Disposa d’un lloc web amb botiga online que li ha permès obrir nous canals comercials, la facturació online va assolir els 52.000 euros el 2025,  i d’un sistema ERP per a la gestió integrada .i són conscients de que la digitalització és una oportunitat per fer visible el projecte social.

Una de les propostes que va sorgir dels companys va ser la implementació de codis QR a les etiquetes que permetin a la persona consumidora accedir a la traçabilitat “història” de cada ampolla: l’origen del raïm, les persones que l’han participat en la seva elaboració, l’impacte social de la compra. Pau Moragas va recordar que la cooperativa treballa amb recursos humans limitats i que qualsevol innovació ha de ser assumible.

La intel·ligència artificial podria ajudar en tasques i a més caldria aprofitar el seu potencial entre d’altres per la predicció de collites, generar estudis d’hàbits de consum, gestió de l’estoc i personalització de la comunicació amb els clients. L’adaptació comporta riscos: dependència tecnològica, l’escletxa digital interna en el conjunt de les persones, Augment de tasques educacionals per la formació contínua.

Reflexió
L’Olivera ha d’assumir la digitalització com un procés participatiu i centrat en les persones que en formen part, no com una imposició externa. S’ha d’adaptar la tecnologia a la cultura de marges. La creació d’un espai digital comunitari on connectar les 80 persones treballadores, els 51 socis col·laboradors i els clients fidels podria enfortir els valors de l’ESS com la participació i la transparència.

• Moneda Social i finances ètiques:

L’Olivera compta amb: productes de qualitat premiada, demanda creixent i una història de 50 anys que genera confiança. Aquests actius el converteixen en un candidat referent per explorar sistemes monetaris complementaris.

A partir de l’anàlisi comparatiu amb els companys, vam concloure que L’Olivera té estructura bicentral amb presència a Vallbona de les Monges i a Barcelona i la dependència de vendes exteriors suposen gairebé el 10% de la facturació dificulten impulsar una moneda local social . En canvi, el model més adequat seria l’emissió de bons de participació solidària o un crèdit comunitari limitat, inspirat en el sistema WIR suís.

El sistema WIR és un banc centralitzat de crèdit mutu que opera amb una moneda complementària paritària al franc suís, concedint préstecs sense interessos a les empreses associades a canvi que aquestes venguin els seus productes dins la xarxa tancada. Si L’Olivera liderés la petició de creació del sistema WIR a Catalunya, podria permetre que clients, socis col·laboradors i treballadors adquireixin crèdit WIR per avançat, per  utilitzar-lo per crear un intercanvi comercial per exemple, formació en inclusió per a altres entitats.

La memòria 2025 que ens va mostrar Pau Moragas identifica una necessitat de finançament del circulant d’entre 250.000 i 300.000 euros, que podria cobrir-se parcialment amb aquest sistema.

Interacció amb l’entitat –
Transcripció les paraules d’en Pau Moragas “Els títols participatius, com els que hem emès amb Coop57 i Eixarcolant, són una via que ja coneixem. Parlem de quantitats a partir de 1.000 euros per cada particular. Ara estudiem finançar el circulant amb aportacions de 25.000 euros que permetin sentir-se part del nostre projecte”

• Aportació final i potencial transformador

L’Olivera és entitat en format cooperativa de treball que ha demostrat durant mig segle que és possible conrear la terra, elaborar vins i olis de qualitat reconeguda i, alhora, construir una comunitat on les persones amb discapacitat i en situació de vulnerabilitat ocupin el centre creant un precedent en un context de despoblació rural i crisi eco-social.

Desprès de visitar l’Olivera a Vallbona de les monges , vaig tenir la oportunitat d’interactuar amb el Pau i amb el Jordi i em va aparèixer al cap una dita mallorquina:  “No es pagat” la feina que fan aquesta gent.

Per concloure agraïments als meus companys: Sol Navarro per les referències al sistema WIR Suis al Pol-Sewlan per l’anàlisi de creació de moneda social local, al Pol Alcàntara per la seva proposta de millorar visibilitat amb introducció de storytelling i a en Pau Moragas de la Cooperativa l’Olivera per la seva amabilitat en la visita a Vallfogona de les Monges.

BIBLIOGRAFIA

Ús Intel.ligència Artificial IA : En la realització d’aquesta activitat, s’ha utilitzat la IA com a eina de suport en la jerarquia dels encapçalaments per millorar la claredat visual i síntesi de les idees clau i ajuda en la cerca paraules clau. S’ha utilitzar el programa CANVA+IA per maquetar el DAFO

Fundació Espriu. (2025, 9 de setembre). IA per a cooperatives: avantatges, reptes i passos cap a un futur ètic i participatiu. Cooperativisme. Recuperat el 17 de març de 2026, de https://www.fundacionespriu.coop/ca/ia-cooperatives-avantatges-reptes-i-passos-cap-un-futur-etic-i-participatiu

Bach, R. M. (2024, 25 d’agost). El macabeu amb més impacte social. La Vanguardia. Recuperat el 15 de març de 2026, de https://agroinforma.ibercaja.es/noticias/prensa/brindis-con-el-macabeo-de-mas-impacto-social.aspx

Escudero, M. (2022, 18 de març). Can Calopa: una bodega solidaria en Barcelona ciudad. El País. ISSN: 1134-6582. Recuperat el 16 de març de 2026, https://elpais.com/gastronomia/el-comidista/2022/03/10/articulo/1646923501_448138.html

Moragues, P. (2014, 16 de setembre). L’Olivera, construcció d’un projecte cooperatiu al món rural. Ara. Recuperat el 15 de març de 2026, de https://empreses.ara.cat/blogs/cooperatives/lolivera-construccio-projecte-cooperatiu-rural_132_2871827.html

Serra, M. (2024, 1 de juny). Pau Moragas: “Des dels marges encara hi ha coses interessants a fer”. VilaWeb. Recuperat el 15 de març de 2026, de https://www.vilaweb.cat/noticies/pau-moragas-cooperativa-lolivera-des-dels-marges-hi-ha-coses-encara-interessants-a-fer/

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2024, 14 de desembre). El Govern reconeix 83 olis d’oliva verge extra durant la primera edició de la Nit de l’Oli [Nota de premsa]. www.govern.cat Recuperat el 15 de març de 2026, https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/666162/el-govern-reconeix-83-olis-d-oliva-verge-extra-durant-la-primera-edicio-de-la-nit-de-l-oli

Ajuntament de Barcelona. (2025, 16 de juliol). Trobada de l’alcalde de Barcelona amb entitats clau de l’ESS. Economia Social i Solidària. Recuperat el 15 de març de 2026, https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/actualitat/noticies/trobada-de-lalcalde-de-barcelona-amb-entitats-clau-de-less-1537698

Manzo C. Atlas of the Future. (2019,15 Juliol). L’Olivera: Vi amb segell social. Recuperat el 17 de març de 2026, de https://atlasofthefuture.org/ca/project/lolivera/

Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Consulta 26/03/2026. Compromisos de l’Aliança Catalunya 2030. Generalitat de Catalunya. https://cads.gencat.cat/ca/alianca/compromisos/

Argandoña, A. (2013, 9 d’octubre). Para qué sirven las monedas locales. IESE Blog Network. https://blog.iese.edu/antonioargandona/2013/10/09/para-que-sirven-las-monedas-locales/

Ecoxarxes. (2020). Explicación práctica sobre Moneda Social. Economia Solidària.  https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

Garcia-Alvarez-Coque, J. M., & Piñeiro, V. (2022). Using collective farming to improve farm structures and drive generational renewal in Spain. EuroChoices, *21*(3), 35-41   https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

UOL Economia. (2025, 19 d’abril). Brasil tem 182 moedas sociais: como elas ajudam a estimular a economia? https://economia.uol.com.br/noticias/redacao/2025/04/20/moedas-sociais.htm

AUGUST CORRONS (2021) Universitat Oberta de Catalunya. La moneda social (cap. 6) | Sharing Economy [Video]. YouTube. https://youtu.be/0mg17UJvH9o?si=jRwvGC32y9V9-eS2

1 SHARING ECONOMY. (2019, 15 Juliol). La moneda social. Blog de Economía y Empresa. https://blogs.uoc.edu/economia-empresa/es/la-moneda-social/

Exoxarxes (2025)  monedes solidaries https://ecoxarxes.cat/ecoxarxes/

Ponent Coopera. (2026, 16 Febrer). Set gestories de Ponent reben el segell “Aquí assessorem l’Economia Social” que atorga Ponent Coopera. https://ponentcoopera.cat/set-gestories-de-ponent-reben-el-segell-aqui-assessorem-leconomia-social-que-atorga-ponent-coopera/

Ponent Coopera. (2026,  25 Abril.). Ponent Coopera: Ateneu Cooperatiu de les Terres de Ponent., dari https://ponentcoopera.cat/

Navarro, J. (2024, 21 d’abril). Caràcter complementari de la moneda WIR a Suïssa. Diari La Veu. https://www.diarilaveu.cat/opinio/caracter-complementari-de-la-moneda-wir-suissa-533558/

Consell de Relacions Laborals. (n.d.). Objectiu 12: Producció i consum responsables. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/ca/consell_relacions_laborals/el_crl/agenda-2030/ods12/

Les monedes socials són instruments financers d’ intercanvi comunitari que promouen vincles dins d’un territori entre productors i consumidors amb la finalitat de fomentar la cohesió social. A brasil en circulen 182 monedes i segons l’article de xarxanet el 2016  a Catalunya ni circulaven 10

Consulta 10/04/2026: Xarxanet  ed. Ravalnet(2016)  https://xarxanet.org/economic/noticies/coneix-10-de-les-monedes-socials-que-es-fan-servir-al-territori-catala

Segons August Corrons 1  existeix les monedes complementaries son un instrument al servei de la societat que ajuden a superar els buits que genera el sistema monetari convencional en el àmbit local, social i ambiental, entenem com a monedes complementaries els bancs de temps,  el bescanvi  i les monedes locals existents a Catalunya que son essencialment per recolzar el comerç local de proximitat

Encara que la cooperativa l’olivera té una producció artesanal limitada, la qualitat i el projecte han elevat la seva demanda. El sistema actual de venda es fonamenta en vendes externes multicanal i el seu èxit ha creat noves necessitats , el repte actual es cobrir aquestes necessitats amb iniciatives solidaries com bons de participació solidària  i com implantar  noves formes de moneda social en part d’aquestes vendes i els efectes que això comportaria. Aquest DAFO m’ha fet reflexionar i buscar prioritats , els dubtes son limitar la producció i en conseqüència limitar la capacitat d’ “ampliar marges” quedant persones fora del projecte o buscar alternatives financeres solidàries amb capacitat per sumar en el projecte de la cooperativa l’Olivera.

Per donar resposta al comentari del nostre company Pol-Sewlan, en la creació de la moneda social i fer un test en un àmbit reduït , local, al meu parer les dimensions de la Cooperativa l’Olivera no ho permeten. La entitat ni es tan petita per testejar, ni es tan gran per impulsar una moneda pròpia, potser la clau està en vincular-ho a la xarxa de 14 ateneus cooperatius de Catalunya on participa a través de https://ponentcoopera.cat/ i que tenen com objectiu generar emprenedoria col·lectiva, nous projectes socioeconòmics i de transformació social. ODS17 Aliança per objectius

Per donar resposta de la nostra companya Sol Navarro, per complementar l’emissió dels bons solidaris de Cooperativa l’Olivera, posa en valor el sistema Wir suïs: Wir és un banc centralitzat de crèdit mutu per a PIMES suïsses que opera amb una moneda complementària (wir) paritària al franc suís. El banc WIR crea diners en concedir préstecs sense interessos, que les empreses han de retornar venent productes dins la xarxa tancada. El sistema és completament complementari al franc: no es pot comprar wir amb francs ni a l’inrevés, però les contribucions (quota anual 150 francs + 2% per transacció) es paguen en francs. Els membres reben un “paquet WIR” que inclou préstecs immediats de fins a 10.000 wir, i poden pagar parcialment sous en wir als treballadors, qui accedeixen a condicions avantatjoses en crèdits hipotecaris. La xarxa és tancada (només el 16% de les PIMES suïsses en són membres), la qual cosa genera un avantatge competitiu per als associats mitjançant la facturació extra en wir. A diferència del sistema monetari hegemònic, el wir només funciona com a dinamitzador del comerç, no com a objecte d’especulació, la qual cosa li confereix estabilitat. El sistema va haver d’adaptar-se a la llei bancària el 1936, cosa que n’ha facilitat l’èxit i la longevitat.

La meu punt crític es que  Wir em recorda que a Catalunya i la resta d’estat espanyol, a principis de segle passat es van crear unes entitats:  Caixa d’estalvis , que a diferència dels bancs, les caixes no tenien ànim de lucre, tenien objectius de promoció social per reinvertir els seus beneficis en entitats i projectes del territori. Fins que fruit d’un mal govern i del seu creixement desmesurat, van desaparèixer la majoria de les Caixes, tan sols queden la Caixa Ontinyent , Caixa Colonya (Mallorca) , Caixa Guissona, Caixa Enginyers. La pregunta es que s’haurà fet malament per no tenir una entitat Wir al nostre estat.

Per altra banda, tal com comentes, el risc per fer front a l’acumulació, es l’oxidació de la moneda , es la pèrdua del seu valor en cas de acumulació, impulsada per Silvio Gesell (Cortés García, 2008) des del meu punt de vista caldria estudiar les conseqüències d’augmentar la rotació del consum i com afectarien a la ODS12 Consum i producció responsables

 Visita presencial a Cooperativa L’Olivera

Dia: 27/04/2026

Interlocutor: Pau Moragas Vicepresident i responsable de producció de L’Olivera Cooperativa

Pau Moragas entén com la moneda social un intercanvi econòmic i diferència la moneda social local i altres tipus com el bescanvi , els bancs de temps.

Presenta la Memòria 2025 on basa en diferents EIXOS:

• Eix Cooperatiu: Persones treballadores i sòcies: 98 membres actius, 91 professionals tècnics i d’inclusió, 7 membres del consell rector, 51 socis col·laboradors i 2 empreses col·laboradores, que els hi permet:
  • Ingressos 3.591.333,39€
    • 38%Activitat productiva 38,4% Prestació serveis 22.9% Altres ingressos explotació
  • Despeses 3.549.008,28€
    • 38%,46% Personal, 33,30% Explotació (serveis externs) 25,57% Aprovisionament 2,67% Financers i altres
  • Benefici Reinvertit al 100% dins Cooperativa. 42.325,11€
• Eix Inclusió
  • Masia CAN CALOPA de DALT (Barcelona) 20 persones de suport
    • Places de llar residència: 12
    • Persones ateses PSAPLL: 8 (llar pròpia)
    • Persones ateses CET: 8 (centre especial treball)
    • Persones ateses E.I:: 1
  • Vallbona de les monges (Lleida) 27 persones de suport
    • Places de llar residència: 16
    • Persones ateses PSAPLL: 2 (llar pròpia)
    • Persones ateses STO: 11 (servei teràpia ocupacional)
    • Persones ateses SOI: 4 (Servei ocupacional d’incersió)
    • Persones ateses al CET: 8 (centre especial treball)
    • Persones ateses al PSAPLL: 2 (Programa de suport a la pròpia llar)
  • Eix de Producció: Agricultura social, Producte valor afegit, respecte al medi ambient
    • 137 Kgs Verema.126.962 Ampolles 117.592 (L) + 9.370(B)
    • 806 Kgs Olives : Utilització del nou molí 170.605 Kgs
  • Eix Comercial
    • Vendes 148.000 Ampolles oli i vi
    • Facturació: 1.103.000€ 72% vins + 28% olis (92% nacional 8% Export)
      • Facturació botiga On-line 52.000 €
  • Projectes Transversals
    • Exarxament Impacte Global
  • Programes Formatius
    • 294 persones participants

COCEDER, Projecte singular Granadella (Oliveres Ponent) , Comunitats inclusives, Xarxa-i cat , La Drecera, e/s Economia Social, Ponent Coopera, Projecte intercoorperació Palestina

• Entitats participatives: Economia social i solidària, XES, Coop57, Fiare, Ponent coopera, Pam a Pam, Vogadors, Som energia, Queviure, Fets, Sostre cívic, Federació de cooperatives de treball de Catalunya, Tercer Sector, Icass, Dincat, Federació Allem, Taula d’entitats del tercer sector, Xarxa habitatges d’inclusió social, Fundació tutelar terres de Lleida, Grup Alba, Fundació casa Dalmases, Associació Embús rural, Federació Catalana de voluntariat social, Agroalimentaries, CCPAE, Slow Food, Cultures trobades , Alimentem Collserola, Grup Pagesia Collserola, Clúster oli Catalunya, UVA (Urban Vineyards Association), Territori i Locals, Coceder, Turisme Barcelona, Ruta del vi Lleida, Associació Vall del Corb, DO Costers del Segre, DO Catalunya, ADV Ecològica Terres Ponent, Agència catalana de turisme, Associació catalana de Pedra seca

Fins ara part del finançament s’ha obtingut a través de Títols participatius d’entitats socials com COOP57 , i EIXARCOLANT tipus Singulars participatius

Els títols participatius pensats per particulars a partir de 1000 euros.

Projecte OLIVERA 2040

Refinanciació de 1,100.000 € a través de COOP57 i de ICF Institut Català de Finances

Gestió tensions de tresoreria del circulant entre 250.000 € i 300.000 € a través de 10 préstec social privats de 25.000 € cadascú

En L’Olivera convergeix varis factors, Ha de suportar el cost de productor agrícola,  el cost d’ elaborador de la seva producció , el cost de distribució, i el sobre cost d’Agent SOCIAL d’inserció. El seu objecte principal es incorporar les persones dels marges que la societat per diverses raons deixa fora, descobrir les seves habilitats i transformar-les per generar recursos per poder-los reinvertir en la seva tasca social.

Desprès de la visita i d’enraonar amb persones com el Jordi, em ve al cap una dita mallorquina que diu “ No es pagat” la feina que fan aquesta gent.

BIBLIOGRAFIA

Argandoña, A. (2013, 9 d’octubre). Para qué sirven las monedas locales. IESE Blog Network. https://blog.iese.edu/antonioargandona/2013/10/09/para-que-sirven-las-monedas-locales/

Ecoxarxes. (2020). Explicación práctica sobre Moneda Social. Economia Solidària.  https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

Garcia-Alvarez-Coque, J. M., & Piñeiro, V. (2022). Using collective farming to improve farm structures and drive generational renewal in Spain. EuroChoices, *21*(3), 35-41   https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

UOL Economia. (2025, 19 d’abril). Brasil tem 182 moedas sociais: como elas ajudam a estimular a economia? https://economia.uol.com.br/noticias/redacao/2025/04/20/moedas-sociais.htm

AUGUST CORRONS (2021) Universitat Oberta de Catalunya. La moneda social (cap. 6) | Sharing Economy [Video]. YouTube. https://youtu.be/0mg17UJvH9o?si=jRwvGC32y9V9-eS2

1 SHARING ECONOMY. (2019, 15 Juliol). La moneda social. Blog de Economía y Empresa. https://blogs.uoc.edu/economia-empresa/es/la-moneda-social/

Exoxarxes (2025)  monedes solidaries https://ecoxarxes.cat/ecoxarxes/

Ponent Coopera. (2026, 16 Febrer). Set gestories de Ponent reben el segell “Aquí assessorem l’Economia Social” que atorga Ponent Coopera. https://ponentcoopera.cat/set-gestories-de-ponent-reben-el-segell-aqui-assessorem-leconomia-social-que-atorga-ponent-coopera/

Ponent Coopera. (2026,  25 Abril.). Ponent Coopera: Ateneu Cooperatiu de les Terres de Ponent., dari https://ponentcoopera.cat/

Navarro, J. (2024, 21 d’abril). Caràcter complementari de la moneda WIR a Suïssa. Diari La Veu. https://www.diarilaveu.cat/opinio/caracter-complementari-de-la-moneda-wir-suissa-533558/

Consell de Relacions Laborals. (n.d.). Objectiu 12: Producció i consum responsables. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/ca/consell_relacions_laborals/el_crl/agenda-2030/ods12/

Ús Intel.ligència Artificial IA (ChatGPT): En la realització d’aquesta activitat, s’ha utilitzat la IA com a eina de suport en la jerarquia dels encapçalaments per millorar la claredat visual i síntesi de les idees clau i ajuda en la cerca paraules clau.

Cooperativa l'olivera camps de vinya https://olivera.org/ca/

Bon dia

Soc Jordi Colom estudiant ADE ,  estic cursant l’assignatura Alternatives econòmiques.

He escollit la cooperativa l’olivera de Vallbona de les Monges perquè des de l’any 1974 està incorporant persones amb discapacitat psíquica en el cultiu i la elaboració de vins i oli ecològic

Vallbona de les Monges està situada a la província de Lleida a la comarca de l’Urgell, limitant a la província de Tarragona i dona resposta a la integració de persones amb discapacitat psíquica de les comarques interiors.

L’entitat forma part del Mapa de l’ESS de Catalunya a través del directori Pam a Pam. La cooperativa l’olivera està orientada cap a  l’Economia Social i Solidària, la sostenibilitat ecològica, el compromís amb el territori, la generació de coneixement compartit i la gestió cooperativa per sobre del lucre.