En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i dels comentaris rebuts al debat per concretar millor quin paper podria tenir una moneda social local en el cas de Coop57. La idea principal que mantinc és que una moneda social no hauria de ser una eina central dins de la cooperativa, perquè Coop57 ja té una funció molt definida dins de les finances ètiques: captar estalvi i canalitzar-lo cap al finançament de projectes de l’economia social i solidària. Per això, la pregunta sería en quines funcions concretes podria aportar valor real sense desviar l’entitat de la seva missió principal.

Els comentaris dels companys m’han ajudat a precisar millor aquesta idea. D’una banda, han reforçat dues fortaleses que jo ja apuntava: que la moneda social només tindria sentit com a eina complementària i que la credibilitat de Coop57 podria ser un factor important per generar confiança en una possible iniciativa d’aquest tipus. De l’altra, m’han ajudat sobretot a concretar quin paper seria realista per a Coop57: no tant el de gestora directa d’una moneda, sinó més aviat el d’agent de suport, articulació i connexió territorial. També m’han fet veure més clar que el debat no és només ideològic, sinó molt pràctic: una moneda social només té sentit si té utilitat clara, governança definida i viabilitat real.

DAFO definitiu

Fortaleses

Crec que Coop57 té fortaleses reals per participar en una iniciativa vinculada a una moneda social local o a altres mecanismes d’intercanvi complementari. La primera és la coherència de valors. Coop57 ja treballa des d’una lògica de confiança, cooperació, democràcia, transparència i arrelament territorial, i això fa que la idea d’una moneda social no sigui aliena a la seva cultura organitzativa.

Una altra fortalesa important és que no parteix de zero. La cooperativa ja està vinculada a una xarxa d’entitats i projectes de l’ESS que, en alguns territoris, podrien generar circuits d’intercanvi local amb una certa base prèvia. En aquest sentit, un dels comentaris rebuts em sembla especialment útil perquè reforça la idea que la credibilitat de Coop57 podria ser un actiu molt rellevant: si una iniciativa així comptés amb el seu suport, probablement generaria més confiança que no pas si la impulsés una entitat desconeguda.

Debilitats

La principal debilitat és que Coop57 no està pensada per gestionar el dia a dia d’una moneda social local. La seva funció pròpia és la intermediació financera ètica i el finançament de projectes de l’ESS, no la dinamització d’intercanvis quotidians entre persones, comerços o serveis de proximitat. Per això, si s’hi impliqués massa, podria acabar entrant en un terreny que no és exactament el seu.

Aquí és on el feedback rebut m’ha ajudat més a millorar el plantejament. En la meva primera versió jo deia que la moneda social podia ser complementària, però ara crec que queda més clar que el paper més coherent de Coop57 no seria el de gestora directa, sinó el de suport, connexió i legitimació dins d’un territori concret. Dit d’una altra manera, la seva aportació no seria tant fer funcionar operativament la moneda, sinó ajudar a donar-li xarxa, sentit i coherència dins d’un ecosistema local de l’ESS.

També hi ha una altra limitació important: no totes les entitats sòcies tindrien la mateixa utilitat ni la mateixa capacitat de participació en una iniciativa d’aquest tipus. Per això, si no es concreten molt bé els usos, el territori i els actors implicats, la proposta podria quedar massa abstracta.

Oportunitats

On jo hi veig més potencial és en la possibilitat de reforçar el teixit local de l’ESS. Una moneda social local podria ajudar a fer circular alguns intercanvis, consums o serveis dins d’un mateix ecosistema de proximitat i connectar millor projectes que comparteixen valors però que, a la pràctica, no sempre cooperen tant com podrien.

Aquí també m’ha servit molt el segon comentari rebut, perquè m’ha fet afinar una idea clau: en el cas de Coop57, la pregunta important no és si la moneda social “encaixa” amb la cooperativa, sinó en quins usos molt concrets podria funcionar. Això em porta a pensar que només tindria sentit en forma de prova pilot molt delimitada, en un territori concret, amb una xarxa local de l’ESS ja activa i amb pocs usos però molt clars. Per exemple, intercanvis entre entitats sòcies, serveis comunitaris o circuits de consum de proximitat.

Des d’una mirada més àmplia, crec que també és important diferenciar el paper que poden tenir les finances ètiques, els bancs del temps i les monedes socials. En el cas de Coop57, les finances ètiques són clarament l’eix central, perquè constitueixen la seva funció principal. En canvi, els bancs del temps i les monedes socials serien eines complementàries, més orientades a reforçar relacions de proximitat, suport mutu i circuits locals. Per això, més que substituir el paper de Coop57, aquests mecanismes només tindrien sentit si ajudessin a connectar millor el finançament ètic amb pràctiques comunitàries i territorials més petites i concretes.

Amenaces

També hi ha amenaces importants. La primera és la baixa adopció. Si una moneda social no té una utilitat clara i quotidiana, es pot percebre com una complicació innecessària i quedar en una iniciativa més simbòlica que real. Precisament aquí els comentaris dels companys m’han ajudat a millorar l’anàlisi, perquè m’han fet veure que el problema no és només si la proposta és coherent amb els valors de Coop57, sinó si té governança, utilitat i viabilitat reals.

Una altra amenaça és la confusió de rols. Coop57 ja té una funció molt definida dins de les finances ètiques, i afegir-hi una moneda social sense explicar molt bé per a què serveix, qui la impulsa i quin paper hi té la cooperativa podria barrejar massa conceptes i desdibuixar la seva funció principal.

També hi ha el risc que la iniciativa depengui massa d’un grup petit de persones molt implicades i que, si aquestes es desgasten, el projecte perdi força ràpidament. I finalment, s’hauria de vigilar que una eina així no acabés generant desigualtats entre entitats o persones que, per temps, mida, recursos o ubicació, no hi poguessin participar de la mateixa manera.

Bibliografía

Com ens organitzem. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/com-ens-organitzem

Implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. (2026). Obtenido de DIBA: https://www.diba.cat/ca/web/comerc/moneda-local

La Turuta, la moneda social que s’estrena al Mercat de segona mà i d’intercanvi. (2012). Obtenido de Vilanova i la Geltru: https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=36018414

Memòria d’activitat 2024. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/documento/memòria-dactivitat-2024

Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. (2024). Obtenido de UOC: https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica

Principis ètics. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/principis-ètics

Qui som. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/qui-som

La IA s’ha utilitzat com a eina de suport per ordenar idees, reformular alguns fragments, revisar la correcció lingüística del text i ajudar en la creació de la imatge de suport per representar visualment el DAFO de Coop57. La valoració crítica del cas, la selecció de les idees principals, el contingut final del DAFO i la revisió definitiva del text i de la imatge han estat revisats i decidits per mi.