Bon dia!

Bé, doncs tal i com han fet la resta de companys, adjunto a continuació la proposta de DAFO sobre la possible aplicació de monedes socials en la meva entitat, «La Cristaleria», en relació amb la presentació del Webinar, contingut de l’assignatura i fonts externes citades dins del mateix text

Ofereixo adjuntada una eina visual .perquè es faci més senzilla la lectura, i a continuació els punts desenvolupats.

Així doncs, iniciem amb les Debilitats:

– Com a primera debilitat trobaríem la capacitat de gestió de l’entitat. Com bé podeu saber si heu anat llegint el fil de l’entitat, es tracta d’un equip petit, de 9 treballadors, que per poder dur a terme la gestió administrativa que comportaria portar al mateix el sistema monetari tradicional amb un altre paral·lel, així com la gestió que haurien de fer per la pròpia moneda.

– En segon lloc, l’entitat necessita de la moneda oficial per la seva pròpia sostenibilitat. Té despeses com lloguer, llum, o els propis treballadors que s’han de pagar en euros, i per tant tindria una limitació en la quantitat de moneda social que l’entitat podria acceptar.

– Com a debilitat, a més, podríem identificar una manca d’entitats i persones externes a la amteixa participant d’aquesta moneda.

Continuem amb les amenaces:

– En primer lloc trobaríem una manca de confiança inicial. La ciutadania pot no veure el valor d’aquesta moneda o no percebre-ho com quelcom segur. Així doncs, això podria provocar un baix ús d’aquesta moneda i per tant que fos un fracàs.

– En segon lloc, podríem identificar també el risc de que la moneda només circulés entre les entitats socials i no arribés al comerç general. Això faria que l’impacte d’aquesta i utilitat per les persones que en fessin ús fos mínim.

En tercer lloc, identifiquem les fortaleses:

– La primera fortalesa que identifiquem és l’alta participació de persones a l’entitat. La Cristaleria de per si ja té una gran base social i això faria que es partís d’una base prou establerta en la comunitat.

– En segon lloc, la nostra entitat té experiència en l’intercanvi no monetari, en tant que moltes vegades actua en col·laboració amb altres entitats o persones buscant xarxes i suport mutu, fent així de forma involuntària un intercanvi encara que no sigui anomenat com a tal.

– Aquestes mateixes xarxes que l’entitat ja té creades, ens poden servir per crear un circuit intern ben establert on la moneda social tindria utilitat des d’un primer moment, i per tant una millor implantació.

Finalment, definim les oportunitats:

– En un entorn com Lleida, establir una moneda social al territori fomentaria que es realitzessin projectes socials a nivell de territori, evitant la fuga de capital a grans corporacions que no participarien en aquesta moneda. Així doncs, aquests diners que potser marxarien de l’àmbit de l’ESS es mantenen en aquesta.

– En segon lloc, la creació d’aquesta moneda fomentaria la solidaritat a la ciutat, així com les sinèrgies entre entitats del tercer sector i població, potenciant aquestes mateixes.

– Finalment, aquesta moneda té resiliència davant de crisis en el sistema monetari tradicional. Ajudaria a mantindre l’activitat social quan ens trobem davant d’una situació de crisis pròpia del sistema capitalista. Aquestes monedes aporten liquiditat en contexts de crisis. (Bigas, s.f.)

Així doncs, La Cristaleria podria beneficiar-se àmpliament de la implantació de la moneda social, però es mantindria igualment vinculada a l’economia tradicional i hauria de fer molts esforços perquè dins de la xarxa social mateixa funcionés.

Bibliografia:

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.

Ara que ja he rebut l’aportació del meu company, ja puc realitzar l’anàlisi DAFO final. A continuació, presento la publicació definitiva per a l’Àgora de Folios, on integro l’estudi del cas de Prodis amb les reflexions clau sorgides del debat, especialment pel que fa a la viabilitat de la moneda social i el valor del Banc del Temps.

Recordem que Prodis (Fundació Pro Discapacitats Intel·lectuals de Terrassa) és una entitat sense ànim de lucre compromesa amb la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral.

Després d’analitzar el material del professor August Corrons, queda clar que el diner és un acord social. Per a una entitat com Prodis, que mou una infraestructura humana i logística tan gran, dependre exclusivament d’un acord extern (l’euro) la fa vulnerable a les retallades públiques o les crisis financeres. Adoptar per una moneda social o un sistema d’intercanvi no monetari a Prodis no és només una estratègia financera, sinó una eina d’empoderament per als seus usuaris i de cohesió amb el teixit de Terrassa.

L’aportació rebuda ha estat clau per aterrar la teoria a la realitat de l’entitat:

• L’ecosistema obert: perquè la moneda sigui una eina de desenvolupament local, Prodis ha d’actuar com a catalitzador, no com a únic node. Cal evitar que la moneda sigui únicament un “val de descompte”.
• Donar prioritat al banc del temps: en el context de la discapacitat, el temps és una unitat de compte que dignifica i és més comprensible, ja que elimina la jerarquia del valor de mercat.
• Implementar mitjançant proves pilot per provar i testar quina acceptació social té abans de l’expansió per a tota la ciutat.

A més, la proposta de pagaments mixts a proveïdors (per exemple: un 2% en moneda social) és una oportunitat d’or per implicar el sector privat en l’economia social. Això transforma la relació mercantil en una col·laboració estratègica: el proveïdor no només ven, sinó que “inverteix” en el teixit social de Terrassa, rebent a canvi un actiu que circula i retorna al seu propi negoci a través del consum local.

A continuació és mostra la matriu DAFO:

Considero que el principal risc és el “voluntarisme”. Perquè aquesta iniciativa sigui sostenible, s’ha d’integrar en la planificació estratègica de l’entitat. Prodis pot actuar com un “node tractor” a Terrassa acceptant moneda social als seus punts de venda i pagant a proveïdors de proximitat.

Això no és només economia; és crear una xarxa de seguretat. Si el sistema monetari global trontolla, Prodis i Terrassa tindran un circuit d’intercanvi propi que garantirà que ningú es quedi enrere.

Bibliografia:

Corrons Giménez, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. Treball d’Investigació. Universitat Jaume I – Universitat de València. (Base teòrica sobre la resiliència i la sostenibilitat dels sistemes monetaris alternatius).

Cahn, E. S. (2014). Dinero que no tiene precio: los Bancos del Tiempo en épocas de cambio. El Blog Alternativo. (Enfocament sobre el canvi de paradigma en els sistemes d’intercanvi).

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.

Fundació Prodis (2024). Memòria d’activitats i Pla de Voluntarietat Corporativa. Recuperat de fundacionprodis.org.

 Ús IA (Geminis):

En la realització d’aquesta activitat, s’ha utilitzat la Intel·ligència Artificial (IA) com a eina de suport en els següents aspectes com el suport en la jerarquia dels encapçalaments per millorar la claredat visual i síntesi de les idees clau, per contrastar els conceptes més tècnics i precisos (com la definició de l’efecte multiplicador local, l’ús de febleses en lloc de debilitats…) i ajuda en la cerca, verificació i format correcte de les referències bibliogràfiques utilitzades.

En el context actual, les iniciatives vinculades a l’economia social i solidària (ESS) busquen alternatives al sistema econòmic convencional que reforcin la cohesió social, la sostenibilitat i l’arrelament territorial. En aquest marc, la possible implantació d’una moneda social local o de sistemes d’intercanvi no monetari pot tenir un impacte significatiu en el funcionament i desenvolupament de la cooperativa Crisalde. A continuació, es presenta una anàlisi DAFO detallada per valorar-ne les implicacions.

Debilitats (factors interns negatius)
Una de les principals debilitats que pot presentar la cooperativa és la manca de recursos humans i tècnics especialitzats en la gestió de monedes socials o sistemes d’intercanvi alternatius. La implementació d’aquest tipus d’iniciatives requereix coneixements específics, així com una dedicació de temps i esforç que pot sobrecarregar l’equip existent.
A més, és possible que hi hagi un coneixement limitat dins de l’organització sobre el funcionament pràctic d’aquestes eines, fet que podria dificultar-ne la posada en marxa i generar incerteses internes.
També cal tenir en compte la capacitat operativa: gestionar una moneda social implica processos administratius addicionals, seguiment de transaccions i coordinació amb altres actors.
Finalment, la dependència del sistema econòmic convencional pot limitar la integració real d’aquesta eina, ja que moltes despeses estructurals continuaran requerint pagaments en moneda oficial.

Amenaces (factors externs negatius)
Pel que fa a les amenaces, un dels principals riscos és la baixa acceptació de la moneda social per part de la comunitat local. Sense una massa crítica d’usuaris, la seva utilitat es redueix considerablement.
També existeix un cert grau d’incertesa en el marc legal i regulador, ja que aquest tipus d’iniciatives no sempre estan clarament definides normativament, cosa que pot generar inseguretat.
Una altra possible amenaça és la competència o dispersió d’esforços si existeixen altres projectes similars al territori, fet que podria fragmentar la participació.
Finalment, la desconfiança inicial per part de proveïdors, clients o altres agents pot dificultar la seva adopció, especialment si no es perceben beneficis clars a curt termini.

Fortaleses (factors interns positius)
La cooperativa Crisalde compta amb diverses fortaleses que poden facilitar la seva participació en aquest tipus d’iniciatives. En primer lloc, els seus valors estan alineats amb els principis de l’ESS, com la cooperació, la solidaritat i el compromís social, fet que afavoreix la coherència amb una moneda social.
A més, l’arrelament territorial i la proximitat amb la comunitat són factors clau, ja que aquestes iniciatives funcionen millor en entorns on hi ha relacions de confiança consolidades.
La flexibilitat organitzativa pròpia de les cooperatives també permet adaptar-se amb més facilitat a nous models econòmics.
Finalment, l’experiència en el treball col·laboratiu i en xarxa pot ser un gran avantatge a l’hora de participar en sistemes d’intercanvi i projectes compartits.

Oportunitats (factors externs positius)
La implantació d’una moneda social pot generar múltiples oportunitats per a la cooperativa. D’una banda, pot contribuir a enfortir el teixit econòmic local, fomentant el consum de proximitat i reduint la dependència de mercats externs.
També permet diversificar les formes d’accés a recursos, facilitant intercanvis sense necessitat de disposar de diners convencionals en tots els casos.
En termes de resiliència, aquestes iniciatives poden ajudar la cooperativa a afrontar millor situacions de crisi econòmica, mantenint l’activitat a través de circuits alternatius.
A més, poden afavorir la creació de noves aliances amb altres entitats de l’ESS, generant sinergies i projectes conjunts.
Finalment, cal destacar el potencial impacte social positiu, ja que aquestes eines promouen valors com la solidaritat, la inclusió i la sostenibilitat.

Necessitats de l’entitat que es podrien reforçar
Mitjançant una moneda social o sistemes d’intercanvi no monetari, la cooperativa podria millorar la seva liquiditat, especialment en moments de dificultat econòmica.
També podria accedir a determinats serveis o productes a través de l’intercanvi directe, optimitzant recursos.
A més, aquest tipus d’iniciatives poden incrementar la visibilitat de l’entitat dins del territori i reforçar el seu posicionament com a agent compromès amb l’economia alternativa.
Finalment, permeten consolidar i ampliar les relacions amb altres actors locals, generant una xarxa de suport mutu.

Conclusió
En conclusió, la implantació d’una moneda social local pot representar una oportunitat estratègica rellevant per a la cooperativa Crisalde, especialment en termes de coherència amb els seus valors i d’enfortiment del seu entorn comunitari. No obstant això, per garantir-ne l’èxit, serà fonamental abordar les limitacions internes, invertir en formació i assegurar una bona acceptació i participació per part de la comunitat. Només així es podrà aprofitar plenament el potencial transformador d’aquest tipus d’iniciatives.

Referències bibliogràfiques

• Xarxa d’Economia Solidària. (2020). L’economia social i solidària a Catalunya. Xarxa d’Economia Solidària.
  https://xes.cat/
• REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (2019). Carta de principios de la economía solidaria. REAS.
  https://www.economiasolidaria.org/principios/
• Banco de España. (2018). Las monedas complementarias y su papel en la economía. Banco de España.
  https://www.bde.es/
• Lietaer, B. A. (2001). The future of money: Creating new wealth, work and a wiser world. Century.
  https://monneta.org/wp-content/uploads/2020/11/Future-of-Money-Bernard-Lietaer.pdf
• Gesell, S. (1916). The natural economic order. Peter Owen.
  https://archive.org/details/naturaleconomico00geseuoft
• Coop57. (2021). Finances ètiques i solidàries: una alternativa real. Coop57.
  https://www.coop57.coop/
• Fiare Banca Etica. (2022). Què són les finances ètiques? Fiare Banca Etica.
  https://www.fiarebancaetica.coop/ca
• Ajuntament de Barcelona. (2018). Monedes socials i economies comunitàries: experiències a Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
  https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/

Primer de tot vull començar desenvolupant breument el sistema de Moneda social que podria desenvolupar Som Mobilitat.

En aquest cas proposem un sistema semiobert de moneda, que estigui en col·laboració amb els ajuntaments i altres entitats locals socials. d’ús parcial (és a dir, que no es pugui pagar el 100% del servei amb la moneda) i digital.

Som Mobilitat ja té acords fets amb ajuntaments on venen hores d’ús per serveis municipals, tant en hores de feina com fora d’hores, si aquestes hores no s’utilitzen, poden anar dirigits a l’usuari amb un descompte del 22%.

En aquest cas la moneda no seria com a substitut de l’euro, sinó una forma complementaria on s’incentivi el consum de la pròpia cooperativa i d’entitats, socials en les que es col·labori, fent un consum local i responsable amb el medi ambient i social.

Explicació concreta de la implementació

• Qui l’emetria: Som Mobilitat.
• Qui la rebria: Usuaris, entitats col·laboradores i proveïdors.
• Com s’aconseguiria: Ús responsable i local, nous socis, aportació d’energia a la xarxa per col·laboració de proveïdors.
• En què es podria gastar: Reserves amb pagament parcial i a les entitats col·laboradores
• Quin límit tindria: 20% del servei.

Analisi DAFO de la implementació.

Fortaleses

• La cooperativa té una base en el suport digital, cosa que fa que la implamentació e integració, no suposaria cap repte.
• Col·laboració amb Ajuntaments i altres cooperatives ja existents.

Debilitats

• Barreres digitals a la gent amb menys destresa tecnològica.
• Pot complicar la facilitat d’ús de l’aplicació al posar una altra capa de moneda d’ús parcial.

Oportunitats

• Base sòlida i àmplia de socis, ja oberts a noves iniciatives socials.
• Possibilitat de convertir-se en un actor principal i de referencia en l’ecosistema de sostenibilitat i ESS.
• Generació de més mercat i de cohesió social, (per exemple amb la remuneració a usuaris en moneda local, per portar nous usuaris al sistema).

Amenaces

• Risc que acabi tenint un paper simbòlic, si a la pràctica té pocs usos o no implica una circulació real, podria acabar tenint un paper de descompte.
• Pot representar una sobrecàrrega a la cooperativa, per exemple en el disseny o en la difusió o explicació de la moneda.

En conclusió, Som Mobilitat té unes clares avantatges tecnològíques que faciliten la implementació, i encaixa molt bé amb els valors i visió de la cooperativa. Ajudaria a la cohesió social i la col·laboració entre cooperatives i ajuntaments.

Bibliografia

Economía Solidaria. Explicación práctica sobre Moneda Social. (2024). https://www.economiasolidaria.org/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

REC. FOMENTA EL COMERCIO LOCAL DE BARCELONA: USA LA MONEDA REC! (2020). https://rec.barcelona/es/inicio/

Corrons, August. (2026). La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. Universitat Oberta de Catalunya.

Les monedes complementàries representen una eina innovadora en el camp socioeconòmic dins de l’economia social i solidària (ESS), ja que permeten establir circuits econòmics que no depenen només de la moneda oficial. Aquestes iniciatives no busquen reemplaçar l’euro, sinó complementar-lo amb l’objectiu de millorar l’economia local, promoure la cohesió social i estimular models més sostenibles. Per tant, un organisme com La Fageda podria satisfer algunes de les seves necessitats mitjançant una moneda social local o altres formes d’intercanvi sense diner. Per exemple, podria enfortir la seva connexió amb la comunitat, augmentar la lleialtat dels clients i crear noves maneres de relacionar-se amb la població, més enllà de la simple compra de productes. Així mateix, podria ajudar a destacar encara més el seu impacte social i promoure un consum més responsable i compromès.

Fortaleses: La Fageda presenta diverses fortaleses internes que li permeten involucrar-se en projectes com monedes socials, finances responsables o bancs del temps. En primer lloc, té un fort arrelament territorial i una relació consolidada amb la comunitat local, un element clau per al funcionament d’aquest tipus de sistemes. A més, el seu model està plenament alineat amb els valors de l’ESS, com la solidaritat, la sostenibilitat i la centralitat de les persones, cosa que facilita l’acceptació d’aquestes iniciatives. També disposa d’una base de consumidors fidelitzats que aprecien el seu impacte social, la qual cosa podria potenciar la seva participació en circuits econòmics alternatius. Per acabar, la seva habilitat per comunicar i crear consciència és una força rellevant, ja que aquestes iniciatives necessiten la comprensió i el compromís de la comunitat.

Debilitats: Tot i aquestes fortaleses, també hi ha restriccions que poden complicar la creació d’una moneda social. La Fageda funciona dins del sector de l’alimentació amb una estructura productiva establerta, el que comporta una forta dependència del sistema econòmic habitual i de l’euro. A més, introduir un sistema així pot causar complicacions organitzatives, ja que necessita recursos, temps i coneixements particulars.  També pot haver-hi dificultats en l’adopció per part dels treballadors o consumidors, especialment si no tenen experiència amb aquest tipus d’eines. Per últim, hi ha el perill que aquesta iniciativa distregui l’atenció de la seva veritable missió, que és la inclusió social i laboral.

Oportunitats: Quant a les oportunitats, una moneda social que sigui local pot tenir un efecte positiu respecte a l’arrelament al territori, la cooperació i la capacitat de recuperació.  Per exemple, podria reforçar les relacions amb altres entitats locals, fomentant xarxes de col·laboració dins del territori. També podria fomentar mètodes d’intercanvi més inclusius i solidaris, així com incrementar la participació de la comunitat en el projecte. A més, podria ajudar a crear circuits econòmics locals que siguin més resistents, especialment en situacions d’incertesa financera. Aquest tipus d’accions també poden millorar la visibilitat de La Fageda i augmentar el seu impacte en la comunitat, situant-la com una organització innovadora dins de l’Economia Social i Solidària.

Amenaces: Al final, també és important considerar diverses amenaces o perills. Un dels més rellevants és la poca acceptació de la moneda social, ja que si no s’usa de forma àmplia pot acabar sent només simbòlica. Igualment, poden sorgir problemes legals o fiscals, així com limitacions que venen del sistema econòmic tradicional. A més, hi ha el perill de crear desigualtats en l’accés o l’ús d’aquestes eines, especialment entre individus amb diverses habilitats digitals. Per últim, si no es dóna una bona gestió, pot convertir-se en una càrrega extra per a l’organització sense aconseguir un impacte real.

Resumint tot aixó, la implamentació d’una moneda social a La Fageda podria millorar diverses necessitats vinculades amb el territori, la comunitat i un consum més responsable. Encara que, la seva posada en marxa hauria de ser gradual i ajustada a la realitat de l’entitat, garantint que proporciona valor sense posar en perill la seva missió principal.

En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i de la retroalimentació rebuda al debat per concretar millor quin paper podria tenir una moneda complementària o un sistema d’intercanvi no monetari en el cas de Sostre Cívic. La idea principal que mantinc és que la pregunta no és si una moneda social pot substituir l’euro, sinó en quines funcions concretes podria aportar valor real a una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. Aquest matís és important perquè, en aquest cas, no les plantejo com una alternativa general al sistema monetari oficial, sinó com una eina complementària i limitada a funcions concretes: activar accions i projectes que sovint no es prioritzen amb la moneda convencional, especialment en l’àmbit local, social i comunitari (Corrons i Muns, 2022; Universitat Oberta de Catalunya, 2024). Aquesta lectura també és coherent amb el webinar del repte, on es presenten les monedes complementàries com a instruments vinculats al desenvolupament local i comunitari (Corrons, 2026).

El cas de Sostre Cívic és especialment interessant perquè no es tracta d’una empresa orientada al lucre, sinó d’una cooperativa d’habitatge que es basa en la propietat col·lectiva, el dret d’ús, l’autogestió, la participació democràtica, el suport mutu i la relació amb l’entorn (Sostre Cívic, s. d.-a; Sostre Cívic, s. d.-b). Per això, una eina complementària podria encaixar amb alguns valors de l’economia social i solidària, però només si s’aplica amb una finalitat molt concreta i amb una governança clara.

Ara bé, també cal ser realista: una moneda social no solucionaria el problema estructural de l’accés a l’habitatge. En el cas de Sostre Cívic, el nucli del projecte continua depenent d’aportacions inicials, quotes mensuals, finançament ètic o cooperatiu, manteniment dels edificis i capacitat d’inversió a llarg termini. Per tant, seria un error plantejar una moneda complementària com a substitut dels pagaments principals del model. En aquest àmbit, el finançament ètic encaixa millor amb les necessitats estructurals del projecte, mentre que una moneda social o un banc de temps tindria més sentit en espais comunitaris, de suport mutu o de dinamització local.

A partir del comentari rebut pel company Pol, crec que el punt que cal concretar millor és precisament aquest: la possible aplicació pràctica no hauria de situar-se en el pagament de quotes o en el finançament de l’habitatge, sinó en tasques internes, activitats comunitàries o accions de proximitat. Per exemple, podria tenir sentit en una prova pilot voluntària per reconèixer hores dedicades a suport comunitari, acompanyament veïnal, petites tasques no professionals de manteniment ordinari, dinamització d’activitats col·lectives, intercanvi de materials, participació en projectes del barri o col·laboració amb entitats de l’entorn. En aquest sentit, no entenc les “cures” com un servei professional o assistencial, sinó com a suport comunitari i corresponsabilitat dins del projecte.

Figura 1. DAFO definitiu sobre la possible aplicació d’una moneda complementària a Sostre Cívic. Font: elaboració pròpia amb Canva.

DAFO definitiu

Fortaleses.
Sostre Cívic té diverses condicions favorables per explorar una iniciativa d’aquest tipus: una base cooperativa, una cultura de participació, una governança democràtica i una vinculació clara amb el territori. A diferència d’altres organitzacions més individualistes o purament comercials, ja parteix d’una comunitat organitzada i d’un model que posa les persones, l’habitatge i l’entorn al centre. Això és important perquè una moneda complementària o un banc de temps només pot funcionar si existeix confiança, participació i una xarxa mínima d’acceptació.

Debilitats.
La principal limitació és que l’habitatge cooperatiu té costos elevats, estables i difícils de cobrir amb eines informals: adquisició o cessió de sòl, obres, manteniment tècnic, assegurances, subministraments, retorn de capital i finançament. Una moneda social té poc marge en aquests àmbits si no hi ha una arquitectura jurídica, comptable i operativa molt sòlida. A més, també pot aparèixer una dificultat interna: no totes les persones residents tenen el mateix temps, energia o capacitat per participar en un sistema d’intercanvi. Si no es dissenya bé, podria generar desigualtats internes o sobrecarregar les persones que ja assumeixen més responsabilitats comunitàries.

Oportunitats.
L’oportunitat principal és utilitzar aquesta eina com a mecanisme de cohesió i dinamització, no com a instrument financer central. Una moneda complementària o un banc de temps podria ajudar a reconèixer tasques que el mercat convencional sovint invisibilitza: suport mutu, organització d’activitats, petites reparacions no especialitzades, reutilització de materials, intercanvi de coneixements o relació amb comerços i entitats locals. L’exemple de La Turuta és útil perquè mostra que aquestes iniciatives poden néixer del territori i articular intercanvis de productes, serveis i projectes socials o ambientals amb suport comunitari i, en alguns moments, institucional (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2012; Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2014). En el cas de Sostre Cívic, això podria reforçar la connexió entre el projecte d’habitatge i el barri, fent que una part de l’activitat econòmica i social generada al voltant de la cooperativa tingués més retorn local.

Amenaces.
La primera amenaça és la baixa adopció. Si la xarxa d’ús és petita o si la moneda només circula dins d’un cercle molt reduït, el sistema perd utilitat ràpidament. La segona és la complexitat legal, fiscal i operativa: caldria garantir traçabilitat, seguretat, criteris clars i una gestió transparent. La tercera és el risc de desviació del focus. Sostre Cívic podria guanyar molt poc si la moneda reforça el projecte, però podria perdre temps i energia si l’eina acaba absorbint recursos que haurien d’anar destinats al dret a l’habitatge, a la convivència o a la consolidació dels projectes.

Per això, la proposta més coherent no seria crear directament una moneda general per a Sostre Cívic, sinó començar amb una prova pilot molt acotada. Aquesta prova podria tenir tres condicions: que fos voluntària, que no substituís cap obligació econòmica formal i que tingués una avaluació clara. Per exemple, es podria provar durant sis mesos en un projecte concret i mesurar indicadors com el nombre d’intercanvis, el tipus de tasques reconegudes, el nivell de participació, la satisfacció de les persones usuàries, la càrrega de gestió generada i els possibles conflictes detectats. Si el resultat fos positiu, es podria ampliar de manera gradual; si no, es podria descartar sense comprometre el funcionament principal de la cooperativa.

D’aquesta manera, les finances ètiques quedarien vinculades a les necessitats estructurals del projecte —finançament, inversió i sostenibilitat econòmica—, mentre que una moneda complementària o un banc de temps tindria més sentit en la dimensió comunitària, relacional i territorial.

En conclusió, una moneda complementària podria aportar valor a Sostre Cívic, però només si s’entén com una eina concreta, limitada i ben governada. No la veig com a substitut del finançament formal ni com a mecanisme principal per sostenir l’habitatge. La veig, sobretot, com una possible infraestructura comunitària per reforçar participació, suport mutu, consum de proximitat, intercooperació i arrelament territorial. En aquest sentit, la seva utilitat dependria menys de la moneda en si mateixa i més de la seva capacitat per reforçar els valors de l’ESS: cooperació, equitat, transparència, sostenibilitat, democràcia interna i retorn social al territori.

Bibliografia

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (2012, 3 d’abril). La Turuta, la moneda social que s’estrena al Mercat de segona mà i d’intercanvi. https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=36018414

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (2014, 8 de juliol). L’Ajuntament de VNG podrà donar “Turutes” en concepte de pagament de serveis ambientals i socials. https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=64731809

Corrons, A., i Muns, L. (2022). Guia metodològica. Implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. Diputació de Barcelona. https://www.diba.cat/ca/web/comerc/moneda-local

Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Material docent]. Universitat Oberta de Catalunya.

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). Principis del model. https://sostrecivic.coop/principis-del-model/

Universitat Oberta de Catalunya. (2024, 20 de juny). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica

Ús d’intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la revisió final del text. L’anàlisi, la selecció de fonts i les conclusions són elaboració pròpia.