Debat0el Anàlisi DAFO final sobre la influència de l’impuls d’una moneda social al Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Lliurament de l'activitat R3
Publicat per 
Debat0el Moneda Solidària per a l’AMPANS del Futur
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Coop57 i la moneda social local: DAFO definitiu
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el VALORACIÓ MONEDA SOCIAL A L’ENTORN COOPERATIVA L’OLIVERA
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Sostre Cívic i les monedes complementàries: una eina útil si reforça la comunitat, no si substitueix el finançament
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el TEB. Capaços de contribuir a l’ús d’una moneda social?
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el DAFO sobre la influència de les monedes social en Comunitat Activa
- Raquel Gonzalez Molero says:
Hola,
M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi sobre Comunitat Activa, sobretot perquè planteges la moneda social no com una solució immediata, sinó com una eina que hauria d’implantar-se de manera progressiva i adaptada al context real de l’entitat. Crec que aquest punt és molt important, ja que en organitzacions que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat no n’hi ha prou amb crear un sistema alternatiu d’intercanvi: cal assegurar que aquest sigui comprensible, útil i accessible.
Una de les fortaleses que destacaria de la teva proposta és l’arrelament territorial de Comunitat Activa. Aquest element pot ser clau perquè una moneda social local només pot funcionar si existeix una xarxa de confiança entre veïnat, comerços, entitats i persones usuàries. En aquest sentit, comparteixo la idea que iniciatives ja existents, com un mercat solidari o espais d’intercanvi comunitari, podrien ser una bona base per començar. Abans d’implantar una moneda social més complexa, podria ser més viable reforçar experiències senzilles de banc del temps, intercanvi de serveis o xarxes d’ajuda mútua.
També trobo molt encertada la debilitat que assenyales sobre la bretxa digital. Si la moneda social depèn massa d’una aplicació o d’una eina tecnològica, pot deixar fora precisament les persones que més podrien beneficiar-se’n. Per això, crec que seria necessari combinar eines digitals amb mecanismes presencials, acompanyament personalitzat i formació bàsica.
Pel que fa a les amenaces, em sembla especialment rellevant el risc d’estigmatització. Si la moneda social es percep només com una eina per a persones vulnerables, pot perdre capacitat transformadora i reforçar etiquetes socials negatives. Per evitar-ho, seria important que fos una iniciativa oberta a tota la comunitat, on també participessin comerços, veïns, entitats educatives i associacions del barri.
En conclusió, considero que la teva proposta és realista i ben orientada. La moneda social podria reforçar la inclusió, l’economia local i la cohesió comunitària de Comunitat Activa, però només si es construeix des de la participació, la formació i la confiança. M’ha semblat especialment interessant la idea de començar amb experiències petites i anar avançant progressivament cap a un sistema més ampli.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el L’IMPULS D’UNA MONEDA SOCIAL: LA CIUTAT INVISIBLE
- Khalid Kharraz Bahri says:
Hola, Verònica,
M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi, sobretot perquè reflecteix molt bé aquesta idea que les monedes socials no són només una bona proposta teòrica, sinó que depenen molt de com s’implementen en la pràctica.
Crec que encertes especialment quan poses el focus en la massa crítica i la comunicació. En un context com Sants, on ja hi ha una base social sensibilitzada, pot semblar que la moneda social tindria el camí més fàcil, però tal com dius, si la gent no veu clar per a què serveix o no la incorpora al seu dia a dia, pot quedar en una eina més simbòlica que real.
També trobo molt rellevant la contradicció que apuntes entre els valors del projecte i el sistema econòmic dominant. Això fa que, tot i que la iniciativa encaixi ideològicament, la seva aplicació tingui límits pràctics importants.
Potser en aquest sentit, una possible línia seria començar amb usos molt concrets i quotidians (per exemple, activitats culturals, llibres o serveis interns de la cooperativa) per generar hàbit abans d’ampliar-la a altres àmbits del barri.
En general, crec que la teva reflexió és molt encertada perquè no idealitza la moneda social i posa el focus en els reptes reals de funcionament.
Salutacions!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el CIPO: La nostra moneda solidària.
- Khalid Kharraz Bahri says:
César,
He llegit la teva proposta sobre CIPO i m’ha semblat interessant sobretot per com enfoques la moneda social com a eina pedagògica adaptada al perfil dels usuaris. Crec que aquí tens un encert important, perquè no ho presentes com una idea abstracta sinó com una eina aplicada a una realitat concreta.
Després de llegir també els comentaris de la Verònica i l’Anna, em sembla que el punt més rellevant del debat és el límit entre “aprendre dins l’entitat” i “connectar amb la realitat externa”. La teva proposta funciona molt bé com a espai d’aprenentatge segur, però és cert que si es queda només en aquest àmbit pot acabar tenint un impacte limitat en relació amb la inserció sociolaboral.
Potser el més interessant seria no plantejar-ho com una decisió binària (intern o extern), sinó com un sistema que pugui créixer per fases. És a dir, començar amb un ús intern molt simple i estructurat, però amb la idea ja prevista d’introduir connexions externes progressives: famílies, entorn proper o col·laboracions puntuals amb serveis del municipi. Això donaria més sentit a l’eina i evitaria que es quedés com una experiència tancada.
També em sembla molt encertada la part de l’accessibilitat. El fet de pensar en codis visuals o formats molt intuïtius no és només una millora tècnica, sinó una condició gairebé imprescindible perquè el sistema funcioni amb els usuaris de CIPO.
En general, el teu DAFO em sembla ben equilibrat perquè no es queda només amb els beneficis, sinó que també reconeix clarament les limitacions de gestió i d’abast real. Això li dona bastant coherència.
Com a idea final, potser el repte principal no és tant la moneda en si, sinó com es dissenya perquè no perdi connexió amb l’entorn a mesura que es desenvolupa.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona tarda Alba,
El teu anàlisi és molt equilibrada i realista, especialment en com situes la moneda social com una eina complementària i no com una solució global. Es nota molt el diàleg amb les aportacions de la Marta i la Núria, i això enriqueix la proposta perquè evita caure en plantejaments massa idealitzats.
Em sembla especialment encertat com poses el focus en la dimensió de la cooperativa: el límit de tresoreria i la dependència de despeses en euros és un factor clau que sovint s’infravalora en el debat sobre monedes socials. En aquest sentit, la teva conclusió sobre la baixa capacitat d’absorció és molt pertinent i ajuda a aterrar la viabilitat real del model.
També destacaria la idea que el valor pot ser més relacional que econòmic. Aquí crec que hi ha una clau important: en un cas com Konexiona, el potencial transformador no passa tant per generar un nou circuit monetari, sinó per reforçar les dinàmiques d’intercooperació que ja existeixen.
Potser l’únic punt on es podria aprofundir una mica més és en la relació entre escala i impacte: si bé argumentes que la manca de massa crítica és una amenaça, també es podria explorar si precisament aquesta escala petita permet experimentar amb fórmules més flexibles (com el banc del temps o els paquets modulars) sense necessitat d’un sistema de moneda formal.
En conjunt, la teva proposta final em sembla molt coherent: adaptar les eines (moneda social, banca ètica, intercanvi de serveis) a la realitat concreta de la cooperativa, posant al centre la sostenibilitat del projecte i la seva xarxa de confiança.
Salutacions,
Pol