Una aposta per l’economia de barri:

Keras Buti és una associació i cooperativa que busca generar valor a partir del mercat agroecològic; alhora que busca recuperar la vida als barris, emprant principalment la cuina i el menjar, tot sempre des d’una perspectiva social.

Per tal d’impulsar aquest tipus de negoci, pertanyent a l’economia social i solidària, val la pena plantejar quins efectes tindria la incorporació d’una moneda complementària en el model.

Cuinant la implementació:

Comencem amb una ràpida explicació de què són els sistemes monetaris complementaris:

Aquests sistemes neixen amb la idea de fomentar els projectes socials, ambientals i econòmics de caràcter regional; posant en valor actius i recursos que el sistema monetari “tradicional” no posa, principalment per la condició d’escassetat i, conseqüentment, de reserva de valor i creació d’interès (Corrons, 2017). Així, en cap cas es tracta de substituir el sistema monetari actual, sinó de reforçar-lo en aquelles parts on més ho necessita, fomentant el desenvolupament econòmic i social de manera regional (Corrons, 2026).

Des d’aquesta perspectiva, Keras Buti ja té molt en comú, puix el seu model econòmic busca actuar de manera regional (actua principalment en els barris de l’Hospitalet, i la collita prové del Parc Agrari del Baix Llobregat). Sumem a tot això que els seus projectes per donar vida als barris (La Marmita, La Suculenta, etc.) també es troben en barris de l’Hospitalet i busquen fomentar la interacció entre els veïns.

Així doncs, se’ns presenta una oportunitat de crear un sistema monetari complementari per donar suport a aquest model de negoci, parlant així de fomentar aquest sistema des de la base (és a dir, són institucions privades les que creen i participen activament en el sistema [no hi ha participació pública]).

L’ús d’una moneda creada per l’entitat (suposant que altres companyies no s’hi sumin a la proposta, tot i que si suposéssim el contrari trobaríem un augment de l’impacte del projecte) permetria donar incentius a la participació del voluntariat en el procés productiu; puix pagar amb aquesta moneda l’esforç dels treballadors, permet donar una recompensa molt assequible per a la cooperativa i pagar “en espècies” a escala pràctica (és a dir, es dona una moneda intercanviable per productes que ofereix l’entitat).

També podria actuar per millorar la circularitat dels consumidors dins de l’oferta de productes i serveis de l’entitat: no només permet una opció de pagament amb temps de treball (és a dir, consumir els productes de la cooperativa i pagar amb temps de voluntariat), sinó que si l’interès no està en els productes de la collita, també es podria gastar aquesta moneda en els altres projectes de l’entitat (l’ús de la cuina comunitària [La Marmita], o la cuina i menjador La Suculenta, per posar alguns exemples).

Es crea també l’oportunitat de fomentar la interacció social amb l’intercanvi d’aquesta moneda, creant una xarxa de solidaritat ciutadana que podria donar lloc a tot un servei de voluntariat per a accions socials diverses dins dels barris de l’Hospitalet.

Dit això, aquest tipus d’iniciatives no estan mai exemptes de dificultats i problemes:

Per una banda, com s’ha dit prèviament, aquest sistema quedaria sustentat per la pròpia empresa, i generalment sol ser motiu d’abandonament a llarg termini; de 306 iniciatives de monedes complementàries entre 2007 i 2023, només continuen actives 65 (Ossorio, 2024). Si el suport principal estigués en mans de l’ajuntament (d’Hospitalet, en aquest cas), hi hauria una perspectiva més positiva a llarg termini. Parlem d’una corporativa de mida reduïda, així que no podem esperar una gran repercussió d’un sistema complementari en el barri sense el suport d’altres entitats que hi vulguin col·laborar. Sota aquest context, podria generar-se una circulació massa interna, i acabar actuant més com un sistema de punts, en comptes de com a moneda complementària.

Afegim la poca potència que té l’associació en l’ús de noves tecnologies, la falta d’experiència en la digitalització tampoc jugaria a favor en aquesta iniciativa i, sense dubte, suposaria un repte per a l’entitat. Caldria considerar el temps d’implementació de la moneda, puix les dimensions de l’empresa i la falta d’experiència comportarien una implementació lenta, progressiva i segurament amb un gran marge de millora a llarg termini. Una solució a curt termini seria fer la moneda en físic, per tal de fer una prova pilot del seu funcionament i facilitar la gestió, només necessitant un petit control digital amb fulls de càlcul.

Finalment, també trobem els problemes habituals de la implementació d’una moneda complementària, que és la poca acollida inicial, la desconfiança general a un sistema alternatiu i la complexitat que suposa en el marc legal i fiscal.

Així i tot, podem veure que la iniciativa s’alinearia, i molt, amb els valors principals de l’entitat, i es podria reforçar la cohesió social i econòmica dels barris de l’Hospitalet de Llobregat; i que els riscos són pocs en comparació, puix en cas de no prosperar, no comportaria pèrdues importants.

A tall de conclusió i resum, s’ofereix una matriu DAFO que sintetitza aquest escrit:

Fonts:

Canva. Canva. https://www.canva.com/.

Corrons, A. [August] (2017). Monedas complementarias: dinero con valores. Revista Internacional de Organizaciones, 2017-06 (18), p.109-134.

Corrons Giménez, A. F. [August Francesc] (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. [Treball final de màster]. Universitat Jaume I – Universitat de València. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476.

Corrons, A. [August] (2026). La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. [Recurs d’aprenentatge audiovisual]. Universitat Oberta de Catalunya. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991.

Economia Solidaria (s.d.). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. https://xes.cat/economia-solidaria.

Keras Buti (s.d.), LaFundació. https://lafundicio.net/kerasbuti/.

Keras Buti (s.d.). Pam a Pam. https://pamapam.cat/directori/escola-popular-keras-buti/.

Ossorio, M. A. [Miguel Ángel] (20 de juny de 2024). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. Universitat Oberta de Catalunya. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica?utm_source=chatgpt.com.

[No s’ha usat la IA en aquest treball].

Primer de tot, vull començar situant breument el cas analitzat. Som Mobilitat és una cooperativa de consum sense ànim de lucre que ofereix serveis de carsharing amb vehicles elèctrics per a particulars, entitats, empreses, administracions públiques i comunitats energètiques. El seu model ja està molt vinculat a la sostenibilitat, a la mobilitat compartida i a la idea de reduir la necessitat de tenir un vehicle en propietat. A més, el servei funciona principalment a través d’una app, on l’usuari pot carregar el moneder virtual, reservar el vehicle, obrir-lo i utilitzar-lo.

En aquest cas, la proposta seria desenvolupar una moneda social pròpia o vinculada a l’ecosistema de Som Mobilitat. Aquesta moneda no substituiria l’euro, sinó que funcionaria com una moneda complementària, digital i d’ús parcial. És a dir, no es podria pagar el 100% del servei amb aquesta moneda, sinó només una part, per exemple fins a un 20% del preu de la reserva. Aquesta idea encaixa amb la definició de les monedes socials com a monedes complementàries que busquen fomentar el consum local, la proximitat i les xarxes comunitàries.

La moneda l’emetria Som Mobilitat, però podria funcionar en col·laboració amb ajuntaments, entitats locals, cooperatives, comerços de proximitat i proveïdors vinculats a l’economia social i solidària. La podrien rebre els usuaris, les entitats col·laboradores i alguns proveïdors. Es podria aconseguir a través d’accions com l’ús responsable del servei, la incorporació de nous socis, la participació en activitats comunitàries, la cessió d’espais d’aparcament o energia per part de comunitats energètiques, o també aprofitant hores no utilitzades en acords amb ajuntaments.

Aquesta proposta té sentit perquè Som Mobilitat ja treballa amb administracions públiques mitjançant paquets d’hores anuals perquè els treballadors municipals puguin utilitzar els vehicles de manera flexible. També ofereix gestió a través de l’app, manteniment, assegurança i informes mensuals d’ús i impacte ambiental. Per tant, ja existeix una base organitzativa i tecnològica que podria facilitar una prova pilot d’aquesta moneda.

Un aspecte important que ha sortit en el feedback rebut és que aquesta moneda no hauria de ser percebuda només com un descompte. Estic d’acord amb aquesta crítica, perquè si només serveix per pagar menys, pot perdre el seu sentit transformador. Per evitar-ho, proposaria que la moneda tingués una data de caducitat, per exemple de sis mesos. Això faria que els usuaris tinguessin més incentiu a utilitzar-la i que circulés més ràpidament dins de l’ecosistema local. També evitaria que s’acumulés sense ús real. D’aquesta manera, la moneda tindria més capacitat per generar activitat econòmica i social dins de la xarxa de Som Mobilitat.

Anàlisi DAFO

Fortaleses

Una de les principals fortaleses és que Som Mobilitat ja té una base digital molt clara. L’ús de l’app i del moneder virtual faria que la implementació d’una moneda social fos més fàcil que en altres entitats menys digitalitzades.

També és una cooperativa amb valors molt vinculats a la sostenibilitat, la participació i el consum responsable. Per tant, la moneda social encaixaria bastant bé amb la seva identitat.

Una altra fortalesa és que ja existeixen relacions amb ajuntaments, entitats i comunitats locals. Això podria facilitar que la moneda no quedés només dins de Som Mobilitat, sinó que també es pogués utilitzar en altres espais de l’economia social i solidària.

Finalment, la moneda podria ajudar a fidelitzar els usuaris i a reforçar el sentiment de comunitat. No seria només una eina de pagament, sinó també una manera de reconèixer la participació i el compromís dels socis.

Debilitats

La principal debilitat és que pot complicar l’ús de l’aplicació. Si l’usuari ha d’entendre euros, moneder virtual, moneda social, límits de pagament i caducitat, pot ser que el sistema sembli massa complex.

També pot generar una barrera per a persones amb menys habilitat digital. Som Mobilitat ja depèn molt de l’app, i afegir una nova capa pot dificultar encara més l’accés a alguns perfils.

Una altra debilitat és la càrrega de gestió. Caldria controlar l’emissió de moneda, els usos, la caducitat, els saldos i les entitats col·laboradores. Si no es fa bé, podria suposar més feina de la que realment compensa.

També hi ha el risc que la moneda tingui pocs llocs on gastar-se. Si només es pot utilitzar en poques reserves o en poques entitats, el seu impacte seria limitat.

Oportunitats

Una oportunitat clara és reforçar la relació entre Som Mobilitat, ajuntaments i altres entitats de l’economia social. La moneda podria ajudar a crear un ecosistema local més fort, on el valor generat no marxi fora, sinó que es quedi dins de la comunitat.

També podria servir per donar ús a recursos infrautilitzats. Per exemple, hores de vehicle que no s’utilitzen, places d’aparcament, energia compartida o serveis de persones i entitats del territori.

A més, aquesta moneda podria diferenciar Som Mobilitat d’altres empreses de carsharing més convencionals. No només oferiria un servei de mobilitat, sinó també una eina de transformació social.

També es podria combinar amb bancs del temps. Els bancs del temps funcionen amb la idea que l’hora és la unitat de valor i permeten intercanviar serveis, habilitats i coneixements entre persones d’un mateix territori. En el cas de Som Mobilitat, això podria aplicar-se a tasques comunitàries, tallers d’ús del servei, suport a nous usuaris o activitats de difusió.

Amenaces

La principal amenaça és que la moneda acabi sent només un descompte simbòlic. Si no circula prou o no té usos reals, pot perdre força i convertir-se en una simple promoció comercial.

També hi ha el risc que hi hagi poca acceptació per part dels usuaris o de les entitats col·laboradores. Perquè funcioni, cal una massa mínima de participants.

Una altra amenaça és la possible confusió legal, fiscal o comptable. Encara que sigui una moneda complementària, caldria definir molt bé com es registra, com es declara i quins límits té.

Finalment, també hi ha el risc que la cooperativa assumeixi massa càrrega organitzativa. Si el projecte no es fa de manera progressiva, podria distreure recursos d’altres prioritats de Som Mobilitat.

Reflexió crítica

Des del meu punt de vista, les finances ètiques, les monedes socials i els bancs del temps poden aportar molt valor a una organització com Som Mobilitat, però només si es fan amb una planificació clara. Les finances ètiques no són només una manera diferent de finançar-se, sinó que també impliquen coherència, transparència, participació i compromís amb l’impacte social i ambiental. Aquests principis són importants perquè eviten que la proposta sigui només una acció de màrqueting.

En el cas de Som Mobilitat, la moneda social podria ajudar a reforçar la seva missió cooperativa. No només es tractaria de compartir cotxes elèctrics, sinó de crear una xarxa més àmplia de consum responsable, mobilitat sostenible i col·laboració local. Per exemple, un usuari podria rebre moneda per portar nous socis, per participar en activitats de difusió o per fer un ús responsable del servei. Després podria gastar aquesta moneda en una part de la reserva del vehicle o en serveis d’entitats col·laboradores.

Ara bé, també cal ser crítics. Una moneda social no és bona només pel fet de ser social. Si està mal dissenyada, pot generar confusió, poca participació o una càrrega excessiva per a l’entitat. Per això, crec que seria millor començar amb una prova pilot en un municipi concret, durant sis o dotze mesos. Aquesta prova hauria de tenir uns indicadors clars: nombre d’usuaris actius, nombre d’entitats participants, volum de moneda emesa, volum de moneda gastada, velocitat de circulació i satisfacció dels usuaris.

També considero important incorporar la proposta de caducitat que ha sortit en el feedback. Aquesta idea ajudaria a evitar l’acumulació i faria que la moneda tingués més moviment. Si la moneda caduca, els usuaris tenen més incentiu a gastar-la i això pot generar més activitat dins de la xarxa local.

En conclusió, Som Mobilitat té unes condicions bastant favorables per impulsar una moneda social: és una cooperativa, té una base digital, treballa amb ajuntaments i té una missió vinculada a la sostenibilitat. Tot i això, la proposta hauria de ser gradual, clara i fàcil d’utilitzar. La moneda no hauria de substituir l’euro ni convertir-se només en un descompte, sinó actuar com una eina complementària per reforçar la cohesió social, la participació i l’economia local.

Bibliografia

Cooperativa La Fàbrica. (s. d.). Les monedes socials. https://www.coopelafabrica.cat/wp-content/uploads/QUADERN-MONEDES-SOCIALS_web.pdf

Público. (2017). Els bancs del temps, una eina més viva que mai. https://www.diaripublic.cat/els-bancs-temps-eina-mes-viva-mai.html

Som Mobilitat. (s. d.). Servei de carsharing: compartir vehicles elèctrics. https://sommobilitat.coop/?utm_source=chatgpt.com

Som Mobilitat. (s. d.). Lloguer per hores per a administracions públiques. https://sommobilitat.coop/lloguer-per-hores-administracions-publiques/

Xarxanet. (2023). Escàner de les Finances Ètiques: eina per mesurar el compromís del sector financer amb els principis ètics. https://xarxanet.org/noticies/economic/escaner-de-les-finances-etiques-eina-mesurar-el-compromis-del-sector-financer-amb-els-principis

Aquest document analític es complementa amb el vídeo de síntesi adjunt, on se sintetitzen de forma executiva les conclusions estratègiques i el pla d’acció per a Icaria.

Superant el sostre de l’euro: innovació monetària i arquitectura financera a Icaria

1. L’enfocament estratègic: del creixement financer a la sobirania de circulació del valor

L’anàlisi de la possible implementació d’un sistema monetari complementari a Icaria obliga a situar l’entitat dins d’un marc més ampli que el de la seva activitat socioeducativa: el de la infraestructura econòmica del territori. Si la digitalització actua com a infraestructura tecnològica per escalar l’impacte, l’arquitectura financera n’és el mecanisme operatiu que en determina la viabilitat.

La diagnosi posa de manifest una tensió estructural en l’Economia Social i Solidària (ESS): la necessitat de finançar projectes inclusius dins d’un sistema monetari basat en l’escassetat, l’endeutament i la rendibilitat financera. Tal com assenyala Uclés Aguilera (2010), aquest marc genera dinàmiques incompatibles amb els ritmes de reproducció social i ecològica. En termes monetaris, això es tradueix en una pressió estructural cap al creixement continu derivada del mecanisme d’interès compost, que condiciona l’assignació de recursos i prioritza el curt termini.

En aquest context, la “monetització de la solidaritat” no s’ha d’entendre com un procés d’acumulació, sinó com el disseny institucional de mecanismes que permetin reorganitzar la circulació del valor a escala local mitjançant finances ètiques, sistemes de crèdit mutu i monedes socials. Tal com planteja Corrons (2026), aquestes eines no substitueixen la moneda oficial, sinó que en corregeixen les disfuncions territorials mitjançant la recirculació i l’arrelament econòmic.

2. Diagnosi de l’arquitectura de valor actual

Icaria opera principalment a través de circuits de finançament convencionals —subvencions públiques i liquiditat en euros—, la qual cosa implica una dependència estructural de fluxos externs. Tot i disposar d’un capital relacional elevat dins la Comunalitat Reus Sud, aquest no es tradueix en mecanismes econòmics propis capaços de reduir la necessitat de liquiditat.

Des d’una perspectiva institucional, l’entitat no activa encara instruments de coordinació econòmica basats en la reciprocitat. No obstant això, l’evidència empírica mostra que en contextos amb alta densitat relacional, els sistemes de crèdit mutu i les monedes complementàries poden incrementar la resiliència econòmica mitjançant la retenció del valor i la reducció de dependències externes (North, 2010; Lietaer, Ulanowicz, & Goerner, 2012).

Això indica que la limitació d’Icaria no és tant de recursos socials com d’arquitectura econòmica.

3. Anàlisi DAFO: influència de la innovació monetària i financera

Icaria presenta un conjunt de fortaleses clarament alineades amb els requisits de funcionament dels sistemes monetaris alternatius. Disposa d’un capital social elevat, trajectòria consolidada i capacitat de dinamització comunitària. Aquests factors són crítics, ja que, tal com assenyala Cortés García (2008a), aquests sistemes es basen en la “garantia social” i no en avals financers tradicionals. A més, la seva orientació cap a col·lectius vulnerables la posiciona com a agent clau per activar intercanvis en l’àmbit de l’economia de les cures, habitualment infrarepresentada en el mercat formal.

Tanmateix, aquestes fortaleses conviuen amb debilitats estructurals rellevants. Icaria no disposa de la capacitat financera ni de la massa crítica necessària per sostenir sistemes monetaris complexos. La literatura mostra que molts sistemes d’intercanvi fracassen per manca de continuïtat en l’oferta i desequilibris operatius (Seyfang, 2001; North, 2010). Això limita la viabilitat d’una implementació autònoma.

Pel que fa a les oportunitats, les monedes complementàries, els sistemes de crèdit mutu i els instruments de finances ètiques permeten incrementar la recirculació del valor i reduir la dependència de la moneda oficial. A més, poden activar activitats econòmiques invisibilitzades i reforçar la cohesió social (Corrons, 2026; Lietaer et al., 2012). Si Icaria s’articula amb actors econòmics reals del territori, pot contribuir a democratitzar l’accés a béns i serveis.

No obstant això, les amenaces són igualment significatives. El risc principal és el del “circuit buit”: sense una base suficient d’oferta real, la moneda o el sistema d’intercanvi perd funcionalitat i credibilitat. Tal com assenyala la literatura, la manca de massa crítica i de governança participativa són factors clau de fracàs (Seyfang, 2001; Oliver Sanz, 2016). A això s’hi afegeix el risc de mercantilització de pràctiques comunitàries basades en la reciprocitat.

4. Avaluació d’escenaris i estratègia de risc

Integrant tant l’anàlisi teòrica com el feedback rebut, es poden distingir tres escenaris diferenciats:

Un escenari d’alt risc seria la creació d’una moneda local generalista. Aquest model requereix una massa crítica i una infraestructura que Icaria no pot assumir, amb un alt risc de fracàs i descrèdit.

Un escenari de risc mitjà correspon als sistemes de crèdit comunitari segmentats. Tot i que poden generar impacte en col·lectius específics, existeix el risc de crear circuits econòmics marginals i estigmatitzats (Oliver Sanz, 2016).

Finalment, l’escenari de risc baix —i estratègicament recomanat— consisteix en l’adopció d’un rol de node articulador. En aquest model, Icaria no emet moneda, sinó que facilita sistemes de crèdit mutu entre entitats (B2B) i impulsa un Banc del Temps ciutadà. Aquest enfocament permet activar la circulació de valor sense assumir riscos sistèmics elevats.

5. Condicions de disseny i viabilitat

Per garantir la funcionalitat dels sistemes proposats, cal incorporar condicions de disseny específiques.

En primer lloc, mecanismes anti-acumulació. Basant-se en la teoria de l’oxidació monetària de Gesell, la incorporació de caducitat o depreciació dels saldos incentiva la circulació i evita l’acumulació improductiva (Cortés García, 2008b; Lietaer et al., 2012).

En segon lloc, governança comunitària. Sense mecanismes de participació i validació col·lectiva, els sistemes tendeixen a perdre legitimitat i sostenibilitat.

Finalment, equilibri entre oferta i demanda. Aquest és un requisit estructural: sense una base real d’intercanvis, el sistema no es consolida.

6. Full de ruta d’implementació

L’estratègia d’implementació hauria de seguir una seqüència progressiva.

En primer lloc, la cartografia de l’oferta real del territori, identificant actors amb capacitat d’intercanvi.

En segon lloc, l’activació d’un sistema de crèdit mutu entre entitats i proveïdors, combinat amb un Banc del Temps orientat a la ciutadania.

Finalment, en cas de necessitats d’inversió, l’exploració d’instruments de finances ètiques com els bons de participació solidària, alineats amb els tempos del projecte (Uclés Aguilera, 2010).

Conclusió

La innovació monetària a l’ESS no consisteix a replicar el sistema financer convencional a petita escala, sinó a redissenyar l’arquitectura de circulació del valor. Icaria disposa de les condicions socials per participar en aquests sistemes, però la seva estratègia ha de ser selectiva.

La via més coherent és adoptar un rol de node articulador que activi sistemes de crèdit mutu i intercanvi de temps, combinats amb instruments de finances ètiques. Aquest enfocament permet augmentar la resiliència econòmica, reforçar la cohesió social i mantenir la coherència amb els principis de l’ESS.

Referències (APA 7a ed.)

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya.

Cortés García, F. J. (2008a). Las microfinanzas: caracterización e instrumentos. En Fundación Cajamar (Ed.), Finanzas éticas (Vol. 1). Cajamar Caja Rural.

Cortés García, F. J. (2008b). Las monedas sociales. En Fundación Cajamar (Ed.), Finanzas éticas (Vol. 2). Cajamar Caja Rural.

Lietaer, B., Ulanowicz, R., & Goerner, S. (2012). Is our monetary structure a systemic cause for financial instability? Evidence and remedies from nature. Journal of Futures Studies, 16(2), 1–22.

North, P. (2010). Local money: How to make it happen in your community. Green Books.

Oliver Sanz, E. (2016). Community currency in Spain: Social effects and limitations. Ecological Economics, 121, 20–27.

Seyfang, G. (2001). Working for the Fenland Dollar: An evaluation of local exchange trading schemes. Ecological Economics, 39(3), 331–344.

Uclés Aguilera, D. (2010). Finanzas y medio ambiente. En Fundación Cajamar (Ed.), Finanzas éticas (Vol. 9). Cajamar Caja Rural.

Declaració d’ús d’intel·ligència artificial

Per a l’elaboració d’aquesta activitat s’han utilitzat eines d’intel·ligència artificial ( ChatGPT i Gemini ) com a suport en l’estructuració de l’anàlisi, la millora de la precisió conceptual, l’afinació del llenguatge acadèmic, en la preparació del guió del vídeo i de la presentació de suport. Les propostes generades han estat revisades, contrastades amb la bibliografia utilitzada, revisades i adaptades per l’autora, que assumeix la responsabilitat final del contingut.

L’Economia Social i Solidària i la creació d’una moneda social poden esdevenir una eina interessant per impulsar una economia més cooperativa i arrelada entre els membres de la fundació. No es tracta únicament d’un intercanvi de béns, sinó de fer participar aquelles persones que sovint queden al marge d’aquest tipus de sistema, tot posant en valor capacitats i formes de relació que habitualment queden invisibilitzades.

Tots els petits gestos sumen, i és a partir d’aquest principi que es poden impulsar iniciatives amb un impacte social rellevant. En aquest sentit, el fet de crear una moneda social que impulsi i subvencioni  projectes que la fundació té previst desenvolupar podria arribar a ser un ajut extra per tal d’assolir els objectius desitjats. Alhora, generar espais econòmics alternatius a l’actual model de mercat pot afavorir formes de relació més cooperatives i solidàries, promovent petites accions d’altruisme que contribueixin a construir persones més connectades, participatives i amb una mirada més col·lectiva.

En un món globalitzat com el que vivim i tenint en compte en la geografia on es destinen els recursos i on es desenvolupa l’activitat principal de la fundació, amb necessitats socials i econòmiques significatives, aquesta idea pot ajudar a fomentar valors com la cooperació, la solidaritat i la implicació comunitària sempre que els recursos es gestionin de manera adequada, amb respecte a les possibilitats reals de cada cultura. Aquest fet pot resultar difícil per la combinació de cultures però alhora enriquidor i sensibilitzador si s’actua de manera conscient. A més, resultats positius de les proves pilot en certs territoris poden facilitar l’impuls d’altres iniciatives en economies també regnades per la moneda social creadora de lligams cooperativistes i altruistes.

Tot i això, cal tenir en compte que aquest no seria un camí fàcil. La implementació d’una moneda social implica reptes importants per tots els integrants i tota la comunitat que sustenta la fundació en si. De fet, els mateixos socis i integrants i participants de l’economia social han de ser receptius al moviment social i solidari, per tal de disposar de factor humà potencialment adaptable a les noves regles socials allunyades de les presents en el mercat. Per això, cal realitzar un anàlisi DAFO que permeti a l’entitat identificar les seves debilitat i fortaleses, així com les amenaces i oportunitats del seu entorn, amb l’objectiu de valorar si cal destinar recursos per desenvolupar aquesta idea. Un cop fet l’anàlisi, caldrà veure si la fundació està capacitada per afrontar nous reptes tan motivadors i engrescadors com el fet d’impulsar una moneda social.

A partir de l’aportació en el debat del company David Hernández, s’ha ampliat i millorat la proposta inicial de l’anàlisi DAFO.

Per un costat, s’ha donat importància a la complexitat de la dualitat territorial en la que actua la fundació, enfocant la proposta cap a una implementació més localitzada mitjançant proves pilot en comunitats concretes.

Per altra costat, s’ha posat èmfasi al fet d’utilitzar la moneda social com a moneda dinamitzadora i complementària, en cap cas substituir el model actual de finançament.

Finalment, s’ha reforçat la importància a la governança i la confiança com a element clau per garantir el funcionament del sistema ja que, sense aquests factors no tiraria endavant la proposta.

En aquest sentit, s’ha tingut en compte que la proposta inicial, era una proposta bastant ambiciosa pel context actual de la fundació i s’ha redirigint cap a un sistema més senzill i alhora factible.

DAFO

Debilitats

• Dedicació en gestió econòmica i de recursos
• Distribució geogràfica dels recursos
• Limitacions tecnològiques
• Falta de confiança en el sistema
• Possible manca d’ètica i de responsabilitat social amb el pas del temps
• Manca de recursos humans de gestió i control de política econòmica

La fundació Nzuri Daima és una entitat que, com s’ha comentat anteriorment en altres entregues, desenvolupa els seus projectes per mitjà de voluntariat a través de finançament extern. Part d’aquest finançament econòmic prové de subvencions i l’altra de la recaptació en forma de donacions, ja siguin de caràcter econòmic o en espècies.

La introducció d’una nova moneda social hauria de tenir en compte aquesta estructura, així com els coneixements en termes econòmics i de gestió que aquest fet comporta, ja que podria suposar una dificultat afegida en la seva implementació i limitar la capacitat de l’entitat per gestionar-la de manera eficient. A més la gestió pot resultar complexa ja que requereix un control exhaustiu amb l’impacte econòmic que això suposa.

També cal tenir en compte que la distribució geogràfica pot generar dificultats a l’hora de coordinar i garantir una aplicació homogènia del sistema, fet que pot limitar-ne l’eficàcia i comprometre’n la viabilitat si no es gestiona adequadament. No menys important és el grau de desconfiança que pot generar el fet de crear i gestionar una nova moneda.

L’ús de les tecnologies més avançades per tal de facilitar l’efectivitat de les polítiques econòmiques i el seu control exhaustiu pot veure’s limitada per una manca d’un ús expert per part dels recursos humans disponibles, poc tècnics, fet que a més, a més pot anar acompanyat del desconeixementdels mateixos usuaris directes de la moneda social.

Cal tenir en compte que els agents de política poden arribar a aplicar iniciatives pròpies de l’economia de mercat que no tenen en compte les desigualtats econòmiques dels integrants de l’economia social generant inèrcies que poden perjudicar l’assoliment dels objectius socials i solidaris de la mateixa moneda social.

Amenaces

• Frontera, operar en diferents continents
• Cultura
• Dificultats d’implementació per diferents contextos.
• Xoc cultural i moneda social
• Separatisme cultural en l’economia globalitzada
• Obstacles a la creació d’un marc legal

El fet de que l’entitat operi en diferents continents, amb l’obtenció de recursos a Europa, concretament provinents d’Espanya, per ser aportats al continent africà, pot significar una amenaça en primer lloc en termes de legalitat i, alhora, en terme logístics. Els dos continents són ben diferents legalment parlant, i caldrà veure si introduir aquesta moneda és viable o si, per contra, ja s’aporta el rendiment transformat de format material, evitant així possibles problemes d’implementació i de logística.

D’altra banda, la diversitat cultural pot suposar un repte important, ja que les diferents maneres d’entre els sistemes econòmics poden influir en l’acceptació d’una moneda social.

Tot això requereix una coordinació excel·lent entre els membres de l’entitat, així com entre voluntaris i col·laboradors, fet que pot ser una dificultat afegida en l’aplicació pràctica real.

Possible inadaptació de les diferents cultures i nacionalitats a la moneda social.

La mateixa moneda social pot acabar separant economies amb cultures ben diferenciades de  tal manera que l’intent de traspassar fronteres en els agents econòmics participants acabin per separar les economies socials i solidàries i els seus participants en realitats econòmiques, socials i culturals ben distants i aïllades. El reforç a un possible fracàs de la globalització ben entesa és un factor que pot ser exaltat i recalcat per l’economia social i solidària i les noves monedes socials. La moneda social pot implicar un clar separatisme entre els integrants de les societats participants, sobre tot a l’hora de separar cultures distants amb llengües poc properes en arrel històrica.

El mal funcionament i/o el mal ús de la moneda social pot acabar enfrontant grups amb moneda social i amb moneda de crus legal reforçant clubs que ja s’havien generat i aliat en les economies de mercat ordinàries.

En cas que sigui necessari, la creació d’un marc legal pot resultar difícil tant en la seva creació com en la implementació, ja que sovint implica defensar principis que poden entrar en conflicte amb els de l’economia social i solidària.

Fortaleses

• Introducció en els mercats que promou l’entitat
• Cooperativisme
• Integració de personal
• Disposició de mercats propis de l’ESS per tal de provar unes polítiques econòmiques de caire social
• Fomentar la responsabilitat social dintre d’una economia neoliberal irresponsable

La fundació impulsa diferents mercats on es comercialitzen productes nacionals i locals per donar a conèixer la cultura i la manera de fer, i al mateix temps nodrir-se econòmicament. Penso que aquests mercats serien una bona eina per introduir les monedes socials, ja que permetrien una gestió pròpia i fomentarien la cooperativitat entre totes les parts implicades en aquesta iniciativa. De fet, després de l’èxit més probable d’assolir en un mercat més propi i de dimensions més limitades, es podria estendre la mateixa economia social a altres xarxes empresarials locals amb l’afegit d’un ús més massiu de la mateixa moneda social.

A més, el fet de treballar des d’una base cooperativa pot facilitar l’acceptació d’aquest sistema, ja que promou valors com la participació i la responsabilitat compartida. El personal en general es podria veure més implicat, se sentiria més valorat i important,  la qual cosa afavoreix la integració i reforça el sentiment de pertinença dins l’entitat.

L’exposició de la moneda social en els mercats no exclusius de Nzuri Daima pot regenerar la millora en la imatge de l’entitat, augmentant les subvencions i donacions rebudes per l’entitat social.

 Oportunitats

• Visibilitat i impacte social per la innovació
• Generadors d’un sistema econòmic alternatiu
• Empoderament de la comunitat
• Reducció de la dependència i augment de l’autosuficiència
• Política monetària
• Política canviària
• Política fiscal
• Establiment d0una política creditícia per part d’una banca ètica
• Establiment d’un banc del temps

Les oportunitats derivades del desenvolupament d’una moneda social pròpia podrien ser diverses, entre les quals destaco la visibilitat i l’impacte social que pot aportar pel fet d’innovar en termes econòmics. En contextos similars, com és el cas de  Grassroots Economics amb la moneda Sarafu, o iniciatives com Celo Foundation & Mercy Corps Ventures amb els anomenats “Celo dollars” amb la particularitat de ser moneda virtual, s’ha demostrat que les monedes comunitàries poden funcionar com a eina per dinamitzar l’economia local. En aquest sentit, es tracta d’una pràctica poc estesa en entitats amb característiques similars, fet que pot convertir aquesta iniciativa en una oportunitat d’innovació dins el sector.

Totes elles són generadors d’un sistema econòmic alternatiu, fet que permet no dependre exclusivament de recursos externs que, moltes vegades no segueixen els valors de l’economia social i solidària.

El tractar-se de comunitats amb dificultats econòmiques, sovint encapçalades per dones, iniciatives com aquesta podria afavorir un empoderament d’aquest sector de la societat, aportant-los més valor i confiança en elles mateixes, i podent transmetre aquests beneficis també als seus fills, afectats per la situació de vulnerabilitat en que viuen. En aquest sentit, una implementació progressiva de la moneda social en comunitats locals concretes podria facilitar la validació del seu funcionament real, adaptant-se a les necessitats específiques de cada context. D’aquesta manera, es podria reduir la dependència de recursos externs i augmentar l’autosuficiència, facilitant la gestió de situacions quotidianes que, en el moment actual són difícils d’afrontar sense ajuda externa. Alhora, aquesta moneda hauria d’entendre´s com una eina complementària al sistema de finançament existent, orientada a dinamitzar l’economia interna i a generar circuits d’intercanvi reals dins la comunitat.

Creació de política monetària a partir de la gestió dels fons procedents de subvencions i donacions. La política monetària es concentra en el territori amb moneda social governada per la ESS facilitant el control de la mateixa política. I la pràctica de diferents polítiques monetàries en funció dels trets culturals de cada comunitat són font d’experiències diversificades per la resta de territoris i cultures de l’entitat Nzuri Daima.

Creació de política canviària que estableix el tipus de canvi entre monedes legals oficials i pròpia moneda social de l’ESS afavorint els interessos i els fins polítics per a fomentar la fluïdesa de l’economia de l’entitat social. I solidària.

Creació de política fiscal de subvencions i impostos a productes i serveis expressant en moneda social per tal d’augmentar els preus de productes escassos i reduir els preus dels abundants.

Les tres polítiques poden adaptar-se a les necessitats i recursos disponibles de les comunitats.

Totes aquestes polítiques s’haurien d’implementar de manera progressiva i adaptar-se a les característiques i necessitats de cada context social i cultural.

Bibliografia

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Grassroots Economics (s.d). Grassroots Economics. https://grassrootseconomics.org/

Us de la IA: s’han utilitzat diferents recursos com el LanguageTool i el Softcatalà  per buscar diferent vocabulari, sinònims i sobretot com a corrector ortogràfic.

Les monedes complementàries s’han consolidat com una eina útil per fomentar la cohesió social, impulsar la participació ciutadana i empoderar a la població, especialment en contextos on es vol reforçar el teixit comunitari i l’economia local. Aquests sistemes generen riquesa social, afavoreixen el desenvolupament territorial i faciliten la inclusió de persones amb menys recursos. Alhora, promouen l’economia circular i redueixen la petjada ecològica mitjançant el consum de proximitat i la producció local. Són valors que encaixen plenament amb la missió i la visió de CineCiutat, així com amb els objectius de l’entitat dins l’àmbit cultural i comunitari.

Tal com apunta la bibliografia, les monedes complementàries no pretenen substituir la moneda de curs legal, sinó complementar-la a través de circuits paral·lels que reforcen la resiliència econòmica, especialment en moments de crisi. A diferència de les monedes fiduciàries, no acumulen valor si no circulen i, per tant, eviten la concentració de riquesa. Això permet articular xarxes econòmiques basades en la confiança, la reciprocitat i la participació.

Però si ens centram en el cas a estudiar, CineCiutat, el fet de ser una entitat cultural que funciona a base de voluntaris autoorganitzats planteja un repte específic: discrepàncies sobre el fet de recompensar les tasques de voluntariat, la tensió entre la valorització del temps i la pròpia naturalesa del voluntariat, que es fonamenta en la motivació comunitària i no en la compensació. Aquest punt ha estat destacat també en el debat amb els companys/es, i és una preocupació compartida amb altres projectes similars.

Per aquest motiu, sembla més coherent situar CineCiutat dins una xarxa d’intercanvi territorial més àmplia, vinculada a altres entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS) de Mallorca. En un territori insular, la limitació geogràfica facilita la circulació interna del valor, potencia l’efecte multiplicador i afavoreix la creació d’un ecosistema econòmic local més resilient. Les experiències de Formentera (Molinet) o Menorca (Sa Cala) mostren que una moneda compartida entre diverses entitats pot reforçar la cohesió territorial i dinamitzar l’economia circular. Podent aprofitar la confiança acumulada del projecte Cineciutat, i la capacitat de mobilització ciutadana que ha tengut sempre en els moments més crítics, podria actuar com a motor en les primeres fases d’adopció d’una moneda social, tal com apuntava el company Enric. En el DAFO, l’apartat d’amenaces, explico la importància de la confiança en el model d’intercanvi, i en aquest sentit CineCiutat, podríem afirmar que parteix amb un avantatge que podria ajudar a reduir la desconfiança o la incomprensió inicial.

Per altra banda, després de l’aportació de la companya Margalida he investigat sobre la possibilitat de crear un banc de temps, i en el blog Vivir sin empleo recull l’experiència del Banc de Temps del Círculo Materno Infantil de Mallorca, que mostra com un sistema d’intercanvi basat exclusivament en hores pot generar xarxes de suport molt fortes, en aquest cas, la moneda social no substitueix el voluntariat, sinó que visibilitza i reconeix tasques sovint invisibles, sense convertir-les en una relació mercantil. Aquest model pot inspirar CineCiutat en la mesura que permetria reconèixer tasques comunitàries i dinamitzar activitats culturals o educatives, alhora que reforça els vincles entre projectes culturals, socials i educatius del territori. Creant sinergies i col·laboracions de més impacte, com podria ser amb entitats educatives o culturals, que ja tenen relació amb Cine ciutat, com escoles cooperatives o projectes de mediació cultural. Això podria ser més viable que començar amb sectors més allunyats, com cooperatives agràries o serveis especialitzats. Aquesta priorització permetria un desplegament gradual i sostenible. Aquest enfocament encaixa amb la naturalesa comunitària de CineCiutat i evita la confusió amb una remuneració directa del voluntariat.

A continuació, present el DAFO elaborat per analitzar l’impacte que podria tenir la participació de CineCiutat en una moneda social local integrada en una xarxa d’ESS.

• Debilitats:

Risc de confusió amb la remuneració del temps dels voluntaris, perquè la lògica de valorització del temps pot xocar amb la gratuïtat pròpia del voluntariat.
Dotació de formació a tècnics i voluntaris sobre el sistema d’intercanvi.

Incloure nous projectes pot saturar l’equip ja tensionat de per si, especialment en una organització amb molta dependència del compromís intern.

Cal una infraestructura tecnològica per implementar el nou sistema.

Dependència d’un conjunt d’entitats adherides perquè la moneda tengui circulació real i no quedi com un sistema residual. En cas de tractar-se d’un banc de temps, col·laboració ciutadana activa

Limitació de recursos humans (i, probablement econòmics) per assumir un procés d’implantació i millora constant.

• Amenaces:

Si la moneda substitueix els ingressos monetaris, pot fer que no sigui viable el projecte. Un dels principals objectius és trobar l’estabilitat financera sense deixar enrere i ser fidels als valors.

Obstacles legals/fiscals en la gestió i compliment de les normatives. Com aplicar els impostos, com l’IVA, tan suportat com reperutit.

Baixa adopció inicial o incomprensió del funcionament de la moneda, desconfiança.

Risc de desviar l’atenció de la missió principal de CineCiutat (exhibició i promoció cultural).

Possibles conflictes interpretatius sobre si la moneda social pot substituir o complementar pagaments reals.

Manca d’estabilitat si algunes entitats abandonen la xarxa o no mantenen el volum d’intercanvi necessari.

• Fortaleses:

Base social fidel i participativa (socis, voluntaris, públic compromès), així com la identitat cooperativa i comunitària fortament arrelada.

Oferta cultural pròpia que actua com a actiu d’intercanvi: projeccions, festivals, tallers, col·loquis i activitats educatives.

Reputació i legitimitat dins el teixit cultural i social a l’illa, la cultura té un valor emocional i comunitari que reforça el prestigi i l’ús de la moneda.

Experiència en altres projectes col·laboratius i treball en xarxa, amb capacitat d’articular comunitat al voltant d’un bé cultural compartit.

Situació a Palma, en un node urbà amb concentració d’entitats culturals, socials i de l’ESS, que facilita els intercanvis.

Capacitat de mobilització ciutadana demostrada des del seu origen cooperatiu i del relat de “salvar el cinema”

• Oportunitats:

Creació d’un ecosistema monetari territorial dins l’ESS a Mallorca

Impuls de l’economia circular i del consum local, reduint fugues de valor cap a fora del territori.

Sinergies amb altres entitats de l’ESS de l’illa: socials com Deixalles o Projecte Home, econòmiques i ecològiques com cellers, cooperatives agràries i artesans.

Apropar la cultura a persones amb menors recursos: mitjançant intercanvis no monetaris.

Posicionament de CineCiutat com a referent en innovació social i cultura transformadora.

Possibilitat de crear un “circuit tancat” on la moneda circuli entre entitats locals i tengui un efecte multiplicador de valor.

Resiliència econòmica en contextos de crisi o inestabilitat.

La moneda podria afavorir al fet que ajuts i bons públics fossin destinats al foment del comerç local, evitant la fugida de recursos públics.

Major capacitat d’arrelament territorial en un entorn insular, on la geografia afavoreix la circulació interna del valor.

Possibilitat de generar aliances amb projectes educatius, culturals i ambientals que comparteixen públic i valors.

Ampliació del relat de CineCiutat com a infraestructura cultural amb funció social, no només com a sala de cinema.

Podem concloure que la incorporació una moneda social a CineCiutat o dins un sistema d’intercanvi basat en el temps presenta un potencial significatiu per reforçar la dimensió comunitària del projecte i ampliar el seu impacte cultural i social dins el territori. Però aquest només és viable si s’entén com un mecanisme complementari i no com un substitut dels ingressos monetaris necessaris per garantir la sostenibilitat econòmica de l’entitat. La naturalesa del voluntariat, la necessitat de mantenir l’estabilitat financera i els requisits tècnics i organitzatius fan inviable plantejar una moneda social com a eix central del model.

En canvi, el seu ús en activitats comunitàries, educatives o de proximitat podria generar sinergies rellevants. Reforçant la participació ciutadana i consolidar un ecosistema cultural més resilient. La confiança acumulada per CineCiutat i les experiències existents a la comunitat: com el Molinet, Sa Cala o el Banc de Temps del Círculo Materno Infantil de Mallorca, indiquen que hi ha un terreny favorable per explorar aquesta via de manera gradual i estratègica.

Aquesta no hauria de ser concebuda com una solució econòmica, sinó com una eina de dinamització comunitària capaç d’enfortir vincles, visibilitzar tasques col·lectives i ampliar la funció social de CineCiutat dins el territori. El repte, per tant, no és substituir el que ja funciona. Sinó donar un valor extra que reforci la identitat cooperativa i el compromís cultural que defineixen el projecte.

BIBLIOGRAFIA:

• Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya (UOC). https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991
• Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico [Presentación en Slideshare]. Slideshare. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476
• Diputació de Barcelona. (2022). Guia de monedes locals. https://www.diba.cat/documents/153833/343368215/Guia+monedes+locals_ES_web.pdf/01947188-0c77-8342-5c3f-6d326ed83603?t=1671789731172
• López Rodríguez, H. (2010, 24 de setembre). Banco de tiempo: Círculo Materno Infantil de Mallorca. Vivir sin empleo. http://www.vivirsinempleo.org/2010/09/banco-de-tiempo-circulo-materno-de.html
• Observatorio de Monedas Complementarias. (s.f.). Mapeo actual [Recurs digital]. https://observatoriomc.glide.page/dl/16a409/s/19e8b5

ÚS DE IA: He utilitzat l’assistència de l’eina Microsoft Copilot com a suport en diferents fases del procés. Sobretot a l’hora de millorar la qualitat del text, polir fluïdesa, cohesió i claredat del text. Així com reformulació d’alguns pargafs per evitar repetcions i assegurar una estructura coherent.
Promts utilitzats: “ajude’m a connectar les següents idees”, “millora el meu text”

Tot el contingut analític, idees principals, la selecció d’exemples i la interpretació del cas de CineCiutat són pròpies amb el suport dels comentaris i altres entrades dels companys a Actfolio. La IA no ha substituït en cap moment la meva capacitat d’anàlisi ni la presa de decisions,ha actuat únicament com a eina de suport per millorar la presentació i la qualitat formal del treball.

Ús de l’eina Canvas per a realitzar el DAFO.

L’impuls d’una moneda social o de sistemes d’intercanvi no monetari podria tenir un impacte significatiu en una entitat com l’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV), pel seu fort arrelament territorial, la vocació d’inclusió social i la seva base comunitària.

Com vam poder observar al webinar de l’August Corrons, les monedes complementàries permeten fomentar intercanvis dins d’una comunitat, reforçar l’economia local i generar cohesió social, en contextos amb escassetat de recursos o desigualtats.

Anàlisi DAFO sobre la influència que podria exercir l’impuls d’una nova moneda social local a l’AECV:

Fortaleses (internes)

• Arrelament territorial i capital social: L’AECV com està i treballa directament amb el barri de Ciutat Vella, es troba en un entorn ideal per implementar una moneda local basada en confiança i proximitat.
• Experiència en inclusió social: Tenen molta experiència en treballar amb persones amb barreres econòmiques, la moneda social seria un reforç d’aquest objectiu.
• Base comunitària consolidada: Tenen una relació directa amb famílies, joves i col·lectius vulnerables, això facilitarà l’acceptació d’un sistema alternatiu d’intercanvi.
• Capacitat de treball en xarxa: Les col·laboracions amb altres projectes, com Espai de Mar i Ravalora’t, poden també formar part de l’ecosistema de la moneda.

El valor que tenen no és només econòmic, sinó que la moneda pot actuar com a reconeixement del temps, l’esforç i el compromís, això ajudarà a l’apoderament comunitari, tal com van comentar els companys al debat anterior.

Debilitats (internes)

• Limitació de recursos i capacitat operativa: Gestionar o implementar una moneda social requereix temps, tecnologia i governança.
• Poca experiència en finances alternatives: L’AECV no és una entitat financera, pot faltar coneixement tècnic.
• Governança digital poc desenvolupada: La participació encara no està estructurada digitalment, com s’ha comentat en anteriors aportacions.
• Dependència de finançament públic: Els sistemes alternatius poden ser complicats per adoptar-los si no estan alineats amb administracions.

La debilitat no és tant la tecnologia, sinó el disseny i la capacitat d’organització del sistema.

Oportunitats (externes)

• Millora de la inclusió social real: A través d’intercanvis o participació comunitària, es permetria accedir a activitats a persones sense capacitat econòmica.
• Reconeixement de tasques invisibles: Hi haurà suport entre famílies, voluntariat i es dinamitzarà tot.
• Cohesió i sentiment de pertinença: S’augmentaria el vincle amb el barri i la comunitat.
• Cooperació amb altres entitats ESS: Podria generar una xarxa local d’intercanvi en educació, esport i serveis socials.
• Efecte multiplicador local: Els recursos podran circular dins del barri i reforçarà el comerç de proximitat.

En un barri com Ciutat Vella, aquestes accions poden evitar la fuita de valor cap a grans actors externs, per tant, podrà reforçar l’economia de proximitat.

Amenaces (externes)

• Baixa adopció o confiança inicial: Si la comunitat no entén o no veu que és útil aquesta moneda alternativa, llavors pot fracassar.
• Barreres culturals i educatives: Aquests usos són complexos per a alguns col·lectius.
• Marc legal i regulatori poc clar: Això pot crear incertesa, especialment si es tenen relacions amb administracions.
• Risc d’exclusió digital: Al final, les persones poden preferir el sistema monetari tradicional per la seva simplicitat en comptes de l’alternatiu, les persones amb dificultat per accedir de manera digital poden quedar excloses.
• Dependència d’una massa gran: El sistema no funcionarà si no hi ha prous actors que hi participin en aquesta nova moneda social.

La tensió entre digitalització i inclusió és un problema si el sistema és massa digital, perquè pot generar noves barreres. Per això, el model o sistema ha de ser híbrid (digital + presencial) per garantir l’accessibilitat real a tothom.

Necessitats que podria cobrir

• Accés a activitats esportives per persones amb pocs recursos.
• Participació comunitària amb intercanvi de temps o de serveis.
• Fidelització de famílies i usuaris.
• Reconeixement de tasques comunitàries a través de voluntariat i suport.

Exemple d’aplicació: Un jove que no té recursos, podria obtenir crèdits ajudant en activitats i utilitzar aquests crèdits per accedir a entrenaments o al campus.

Reflexió crítica

La moneda social és una infraestructura social que requereix disseny, governança i ús real.

S’ha de garantir que la massa crítica d’usuaris l’utilitzi, assegurar la circulació de la moneda, evitar la complexitat excessiva i mantenir la coherència amb els valors de l’ESS.

La clau per l’AECV seria implementar un sistema progressiu i senzill amb banc del temps, crèdits comunitaris i aplicació en activitats concretes. El model tindrà alta utilitat i baix risc per ser validat.

La implementació d’una moneda social a l’AECV pot ser una eina potent per millorar la inclusió, la cohesió i l’economia local, però s’ha de fer amb criteri i amb un model híbrid. S’hauria de crear una moneda simple per activar intercanvis reals, reconèixer el valor comunitari i construir un sistema accessible, simple i adaptat al territori. Per poder posar en valor allò que el mercat convencional no reconeix.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Decidim. (2026, 3 septiembre). https://decidim.org/es/

Fuster Morell, M., Espelt, R. i Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991

Introducció
En aquesta activitat analitzo com podria afectar la implantació d’una moneda social local a Molsa Casellas, una botiga ecològica d’Esplugues de Llobregat vinculada a l’Economia Social i Solidària. Per fer-ho, he elaborat una anàlisi DAFO on identifico les possibles fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces d’aquest tipus d’iniciatives.

1. Debilitats
Una de les principals dificultats seria la manca de recursos per implementar i gestionar aquest sistema. També podria haver-hi desconeixement per part dels clients, cosa que dificultaria la seva adopció. A més, aquest tipus de sistema necessita una base de participants prou gran per funcionar correctament, cosa que pot ser complicada en una fase inicial.
També, a partir del feedback dels companys, es pot considerar que la mida reduïda de l’entitat, tot i ser una limitació, podria facilitar la comunicació amb els clients i la difusió d’aquest tipus d’iniciatives en una fase inicial.

2. Amenaces
Entre les amenaces, destaca la possible baixa acceptació per part dels clients o altres comerços. També pot ser difícil mantenir el sistema en el temps si no hi ha prou implicació. A més, el sistema econòmic tradicional és més senzill, fet que pot dificultar la implantació d’aquest tipus d’iniciatives.
A més, tal com s’ha comentat en el debat, la continuïtat del sistema pot dependre del suport d’altres actors del territori, com administracions públiques o altres entitats, que poden ajudar a reforçar la seva viabilitat a llarg termini.

3. Fortaleses
Molsa Casellas ja treballa amb un model basat en el consum local i ecològic, fet que encaixa molt bé amb la lògica de les monedes socials. A més, té relació amb productors de proximitat i uns valors clars d’Economia Social i Solidària, com la sostenibilitat i el compromís amb la comunitat. També pot comptar amb una base de clients sensibilitzats, més oberts a participar en aquest tipus d’iniciatives.

4. Oportunitats
La implantació d’una moneda social podria reforçar el consum local i ajudar a fidelitzar els clients. També permetria crear més vincle amb el territori i establir col·laboracions amb altres entitats de l’ESS. A més, podria contribuir a promoure un model econòmic més sostenible i diferenciar-se d’altres comerços més convencionals.
A partir de les aportacions dels companys, es pot destacar que la necessitat d’una base de participants també es pot veure com una oportunitat per crear noves col·laboracions amb altres entitats del territori. En aquest sentit, es podria començar amb un projecte pilot amb clients i productors locals per provar el funcionament de la moneda social i fomentar la intercooperació.
També es podria explorar la possibilitat d’utilitzar la moneda social per afavorir intercanvis de serveis dins la comunitat, reforçant així el vincle social i l’impacte local.

Reflexió crítica
Les monedes socials, juntament amb altres eines com els bancs del temps o les finances ètiques, poden contribuir a reforçar l’economia local i a generar relacions més cooperatives entre les persones i les entitats del territori.
En el cas de Molsa Casellas, aquestes iniciatives poden ajudar a enfortir el seu impacte social i comunitari, però la seva implementació requereix una base comunitària sòlida, confiança i una bona coordinació amb altres actors.
Per això, considero que una estratègia progressiva, començant amb iniciatives petites o projectes pilot, pot ser clau per garantir l’èxit i l’acceptació d’aquest tipus de sistemes.

Bibliografia:

Pam a Pam. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://pamapam.cat

Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Economia social i solidària. Recuperat de https://xes.cat

Essencialis. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://essencialis.es/listifier/molsa-casellas/

Les monedes complementàries són una manera innovadora de desenvolupar aspectes socials i econòmics dins de l’economia social i solidària (ESS), ja que ajuden a crear xarxes de valor que no depenen només de la moneda oficial. No es proposen eliminar l’euro, sinó de sumar-s’hi, reforçant així l’economia de proximitat, la cohesió social i la viabilitat dels projectes comunitaris.

En aquest sentit, estudiar el cas de La Fageda és molt rellevant. Aquesta organització esta ben vinculat amb el territori i una missió social clara enfocada en la inclusió laboral de les persones amb dificultats, aix’o vol dir que la introducció d’una moneda social ha de ser vista com una eina per dinamitzar la comunitat.

La Fageda presenta diverses fortaleses que ajuden a la seva implicació en projectes com les monedes socials o les finances ètiques. En primer lloc, el seu profund vincle amb la comunitat local i la seva relació estable amb el territori és essencial per al funcionament d’aquests sistemes. A més, el seu model s’ajusta perfectament als valors de l’ESS (solidaritat, sostenibilitat i enfocament en les persones), cosa que facilita l’acceptació d’aquestes iniciatives. També té una base de clients fidels que valoren el seu impacte social, la qual cosa podria potenciar la seva participació en circuits econòmics alternatius.

Per últim, la seva habilitat per comunicar i sensibilitzar és una fortalesa important, ja que les monedes socials necessiten la comprensió i la participació activa de la comunitat.

Debilitats

La Fageda treballa en el sector de l’alimentació amb una infraestructura estable i una gran dependència del sistema econòmic tradicional, fa que sigui difícil incorporar una moneda social al centre del seu negoci. A més, posar en marxa aquests sistemes comporta una complexitat en l’organització (gestió, tecnologia, formació), i pot provocar obstacles d’acceptació entre els empleats i els clients si no hi ha coneixements previs sobre la matèria.

Com comentaven els companys, és important considerar el perill de falta de concreció: si no hi ha una aplicació definida (per exemple, relacionada amb el comerç local o serveis concrets), la proposta pot resultar massa teòrica.

Per últim, hi ha el perill de desviació estratègica, és a dir, que la iniciativa pugui desviar recursos i atenció de l’objectiu principal: la inclusió social i laboral.

Oportunitats

Les oportunitats són rellevants si la seva aplicació es dissenya d’una manera realista. Una moneda social podria enfortir el vincle amb el territori i promoure xarxes de col·laboració amb comerços locals i altres organitzacions, tal com van suggerir els companys durant la xerrada. ambé podria estimular circuits econòmics locals més adaptables, fomentant formes d’intercanvi més solidàries i millorant la implicació de la comunitat. En aquesta línia, podria usar-se per a serveis relacionats (activitats comunitàries, tallers, col·laboracions locals). Tambés, podria millorar la visibilitat de La Fageda com un projecte innovador dins de l’Economia Social i Solidària, reforçant el seu efecte social i educatiu.

Amenaces

Pel que fa a les amenaces, un dels principals perills és la poca adopció. Si la moneda no s’utilitza suficientment, podria acabar sent només un símbol sense cap efecte en l’economia. Ja que hi ha riscos relacionats amb la legalitat i la tributació, així com restriccions que provenen del sistema econòmic habitual. Tal com es discutia en el debat, surten a la llum preguntes importants com:

• Com es manegen els pagaments amb els proveïdors?
• Qui es fa càrrec dels costos d’implementació?
• Com s’integra dins d’una organització que opera amb grans distribuïdors?

Hih ha el perill de diferències en l’accés, sobretot relacionades amb les habilitats digitals, i el risc que el sistema creï més càrrega administrativa que no pas avantatges reals.

Reflexió crítica final

Després d’estudiar i avaluar les opinions rebudes, es pot dir que introduir una moneda social a La Fageda només tindria valor si es considera com una eina complementària i concreta, relacionada amb la comunitat i amb activitats determinades, i no com un element fonamental del seu model econòmic.

El veritable valor d’aquestes iniciatives no és tant econòmic com comunitari: la seva eficàcia depèn de la capacitat de créixer relacions econòmiques genuïnes dins del grup. Per aquest motiu, en comptes de buscar integrar-la a la producció principal, podria ser més adequat investigar-la dins àmbits de col·laboració local, intercanvi de serveis o activitat comunitària.

Bibliografia

• Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. UOC.
• Articles, V. T. E. (2025). Monedes socials i alternatives. Valors.
• Diputació de Barcelona. Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat.
• Xarxanet.org. El valor de les monedes complementàries en les entitats.
• La Fageda (2026). La Fageda Fundació. https://www.fageda.com/

INFORME FINAL

1. Introducció: marc conceptual i contextualització

Les monedes complementàries constitueixen una de les expressions més innovadoresdins del paradigma de l’economia social i solidària (ESS), en tant que introdueixen formes alternatives de circulació del valor econòmic que no depenen exclusivament del sistema monetari convencional basat en l’euro.

Tal com recull la literatura especialitzada, aquests instruments no tenen com a finalitat substituir la moneda de curs legal, sinó complementar-la, generant circuits econòmics paral·lels que afavoreixen la resiliència territorial, la cohesió comunitària i l’enfortiment del teixit socioeconòmic local.

En aquest marc teòric, les cooperatives de l’ESS representen un entorn especialment interessant per a l’experimentació d’aquest tipus d’instruments, atesa la seva estructura democràtica, la seva orientació al bé comú i la seva capacitat d’articular xarxes econòmiques basades en la confiança i la participació.

En concret, el present informe analitza la viabilitat estratègica de la implantació d’una moneda social en el si de Som Energia, cooperativa de producció i comercialització d’energia renovable, amb l’objectiu d’avaluar tant les oportunitats com les limitacions estructurals d’aquesta proposta.

2. Aproximació analítica: naturalesa del cas estudiat

Som Energia opera en un sector altament regulat, intensament capitalitzat i profundament intervingut per marcs normatius estatals i europeus. Aquest fet condiciona de manera determinant qualsevol intent d’introducció de sistemes monetaris alternatius en l’àmbit estrictament energètic.

A diferència d’altres sectors de l’economia social, el mercat elèctric presenta una rigidesa estructural que dificulta la substitució del mitjà de pagament, ja que la pràctica totalitat de les transaccions es realitzen en euros i estan sotmeses a requisits fiscals, tarifaris i regulatoris estrictes.

Així, la introducció d’una moneda social en aquest context no pot ser interpretada com un mecanisme de substitució monetària, sinó únicament com un instrument complementari aplicable a serveis perifèrics o ecosistèmics vinculats a l’activitat cooperativa.

3. DAFO estratègic ampliat 

 Impacte d’una moneda social local a Som Energia

4. Aportacions del debat i integració del feedback

El procés de debat amb companys i companyes ha permès enriquir substancialment l’anàlisi inicial, introduint una dimensió més operativa i realista de la proposta.

En particular, s’ha destacat la idea de transformar els socis en agents coproductors, especialment en àmbits com la rehabilitació energètica o l’assessorament tècnic, la qual cosa suposa un canvi de paradigma: de consumidors passius a participants actius en la generació de valor.

Així mateix, s’ha plantejat una qüestió estratègica fonamental:

És més viable una moneda única digital per a tota la cooperativa o un model obert que integri monedes locals ja existents per evitar la desconnexió territorial i el risc de “moneda fantasma”?

Aquesta pregunta posa de manifest que la viabilitat del sistema no depèn únicament del seu disseny tècnic, sinó de la seva capacitat real de circulació, arrelament territorial i acceptació social.

5. Reflexió crítica: finances ètiques, bancs del temps i monedes socials

Les finances ètiques i les monedes complementàries no poden ser interpretades com alternatives completes al sistema monetari tradicional, sinó com a instruments de transformació socioeconòmica local, amb un impacte fonamentalment qualitatiu més que quantitatiu.

En el cas de Som Energia, la implementació d’una moneda social només resulta coherent si s’orienta a espais no regulats directament pel mercat energètic, és a dir, a activitats complementàries que reforcin el teixit comunitari.

Els bancs del temps i les monedes socials comparteixen una lògica comuna: la revalorització de les relacions socials com a base de l’intercanvi econòmic. Aquest fet introdueix una dimensió profundament transformadora, en tant que desplaça el focus del capital financer cap al capital social.

Tanmateix, el principal repte estructural resideix en evitar la institucionalització de sistemes simbòlics sense activitat econòmica real. L’evidència empírica mostra que la sostenibilitat d’aquests sistemes depèn menys de la tecnologia i més de la seva integració en la vida quotidiana de la comunitat.

6. Conclusions

L’anàlisi realitzada permet concloure que la implantació d’una moneda social en el si de Som Energia presenta una viabilitat limitada en l’àmbit del seu negoci principal, però pot adquirir un valor estratègic significatiu en la seva dimensió ecosistèmica i comunitària.

En aquest sentit, la moneda social només pot entendre’s com un instrument de reforç de l’ecosistema cooperatiu, i no com un mecanisme de substitució del sistema monetari convencional.

El seu valor principal no és financer, sinó social, relacional i territorial, en la mesura que pot contribuir a activar dinàmiques econòmiques més resilients, participatives i arrelades al territori.

7. Bibliografía

• Articles, V. T. E. (2025, gener 1). Monedes socials i alternatives. Valors. Disponible a: https://valors.org/monedes-socials-i-alternatives/
• Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Enregistrament de vídeo]. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991
• de Barcelona, D. (s/f). Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat – Comerç. Comerç. Disponible a: https://www.diba.cat/ca/web/comerc/-/monedes-complementaries
• El valor de les monedes complementàries en les entitats. (s/f). Xarxanet.org. Disponible a: https://xarxanet.org/economic/noticies/el-valor-de-les-monedes-complementaries-en-les-entitats

8. Ús de l’Intel·ligència Artificial

En el desenvolupament del present informe s’ha utilitzat intel·ligència artificial generativa (ChatGPT) com a eina de suport metodològic per a la revisió lingüística, la millora de l’estructura argumentativa i la coherència textual.

La IA ha estat emprada exclusivament com a instrument d’assistència, sense substituir el procés d’anàlisi crític ni la construcció conceptual del treball, que han estat desenvolupats de manera autònoma.

En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i dels comentaris rebuts al debat per intentar concretar millor quin paper podria tenir una moneda social en el cas d’Arç Cooperativa.

En la primera versió ja comentava que no veia clar que la moneda social pogués ser una eina central dins de l’activitat d’Arç, sobretot pel tipus de servei que ofereix (assegurances). A partir del feedback rebut, aquesta idea s’ha reforçat, però també m’ha ajudat a veure que potser la qüestió no és tant si encaixa o no, sinó en quins àmbits concrets es podria aplicar de manera més realista.

En aquest sentit, una idea que m’ha semblat interessant és que la moneda social no s’hauria d’aplicar directament al servei principal, sinó a activitats més complementàries o relacionals dins de l’entitat.

Fortaleses

Jo crec que Arç parteix d’una base bastant bona per participar en iniciatives d’aquest tipus. Sobretot perquè ja forma part de l’economia social i solidària, i això fa que els seus valors encaixin amb el que proposen les monedes socials: cooperació, sostenibilitat i impacte social (Arç Cooperativa, s. d.; Corrons, 2026).

També penso que el fet que treballi amb moltes entitats socials pot facilitar la seva participació en una xarxa d’aquest tipus. Això es veu en el cas de la Turuta, on la participació de la comunitat és clau perquè funcioni (Associació ECOL3VNG, s. d.).

A més, el fet que sigui una entitat amb experiència i certa estructura pot ajudar a generar confiança en aquest tipus d’iniciatives.

Debilitats

La principal debilitat continua sent que el tipus d’activitat d’Arç (assegurances) no és fàcil d’adaptar a una moneda social. No és un servei de consum quotidià, i això limita molt la seva aplicació directa (Corrons, 2026).

També crec que perquè funcioni una moneda social cal una implicació real de la comunitat, i no està clar que totes les entitats o clients d’Arç estiguin disposats a utilitzar-la.

A més, tal com es veu en el cas de la Turuta, l’impacte econòmic pot ser limitat i el creixement lent, cosa que pot fer que, si no hi ha un ús clar, la iniciativa perdi força amb el temps (Associació ECOL3VNG, s. d.).

Oportunitats

On jo hi veig més potencial és en la part relacional i territorial. Una moneda social podria ajudar a reforçar la relació d’Arç amb altres entitats i generar més cooperació dins del territori (Corrons, 2026).

A partir del feedback rebut, crec que una opció interessant seria aplicar la moneda no al producte principal, sinó a serveis complementaris com formació, assessorament o activitats comunitàries. Això podria facilitar una aplicació més realista i útil.

També podria servir per diferenciar-se dins del sector assegurador i reforçar la seva imatge com a entitat compromesa amb models econòmics alternatius.

A més, crec que és important diferenciar el paper de les finances ètiques, que en el cas d’Arç són l’eix principal, respecte a les monedes socials o els bancs del temps, que tindrien un paper més complementari i orientat a reforçar la dimensió comunitària.

Aquesta idea també encaixa amb les finances ètiques, ja que busquen orientar els recursos econòmics cap a projectes amb impacte social i ambiental (Cajamar Caja Rural, s. d.).

Amenaces

Una de les principals amenaces és la manca d’ús. Si la moneda no té una utilitat clara i quotidiana, pot quedar com una iniciativa més simbòlica que real.

També hi ha el risc de generar confusió sobre el paper d’Arç, ja que és una entitat amb una funció molt definida dins de les finances ètiques, i afegir-hi una moneda social sense un objectiu clar podria desviar el focus.

Finalment, el sistema econòmic actual, basat en l’euro, continua sent una barrera important perquè aquest tipus d’iniciatives tinguin un ús més ampli.

Reflexió final

En conclusió, crec que les monedes socials poden ser una eina interessant per a Arç, però no com a element central, sinó com a complement.

El més important, des del meu punt de vista, és trobar en quins àmbits concrets poden aportar valor real, especialment en la part més comunitària i relacional de l’entitat.

Tot i això, també penso que tenen limitacions importants, i que el seu èxit depèn molt de la participació i de la utilitat real que tinguin dins del territori.

Per tant, crec que si s’implementen de manera gradual i en contextos concrets, poden aportar valor a llarg termini, però sempre com una eina complementària i no com a base del model.

Referències bibliogràfiques

Arç Cooperativa. (s. d.). Web oficial. https://arc.coop/

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris [recurs d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Associació ECOL3VNG. (s. d.). Entrevista a l’Associació ECOL3VNG (la Turuta) [vídeo].

Cajamar Caja Rural. (s. d.). Finanzas y medio ambiente. https://publicacionescajamar.es/series-tematicas/banca-social/finanzas-y-medio-ambiente/

Ús de la IA

He utilitzat ChatGPT només com a ajuda per revisar la redacció i detectar possibles frases poc clares. Les idees principals, el DAFO i la reflexió final els he treballat a partir dels materials del repte i del debat amb els companys.