L’impuls d’una moneda social o de sistemes d’intercanvi no monetari podria tenir un impacte significatiu en una entitat com l’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV), pel seu fort arrelament territorial, la vocació d’inclusió social i la seva base comunitària.

Com vam poder observar al webinar de l’August Corrons, les monedes complementàries permeten fomentar intercanvis dins d’una comunitat, reforçar l’economia local i generar cohesió social, en contextos amb escassetat de recursos o desigualtats.

Anàlisi DAFO sobre la influència que podria exercir l’impuls d’una nova moneda social local a l’AECV:

Fortaleses (internes)

• Arrelament territorial i capital social: L’AECV com està i treballa directament amb el barri de Ciutat Vella, es troba en un entorn ideal per implementar una moneda local basada en confiança i proximitat.
• Experiència en inclusió social: Tenen molta experiència en treballar amb persones amb barreres econòmiques, la moneda social seria un reforç d’aquest objectiu.
• Base comunitària consolidada: Tenen una relació directa amb famílies, joves i col·lectius vulnerables, això facilitarà l’acceptació d’un sistema alternatiu d’intercanvi.
• Capacitat de treball en xarxa: Les col·laboracions amb altres projectes, com Espai de Mar i Ravalora’t, poden també formar part de l’ecosistema de la moneda.

El valor que tenen no és només econòmic, sinó que la moneda pot actuar com a reconeixement del temps, l’esforç i el compromís, això ajudarà a l’apoderament comunitari, tal com van comentar els companys al debat anterior.

Debilitats (internes)

• Limitació de recursos i capacitat operativa: Gestionar o implementar una moneda social requereix temps, tecnologia i governança.
• Poca experiència en finances alternatives: L’AECV no és una entitat financera, pot faltar coneixement tècnic.
• Governança digital poc desenvolupada: La participació encara no està estructurada digitalment, com s’ha comentat en anteriors aportacions.
• Dependència de finançament públic: Els sistemes alternatius poden ser complicats per adoptar-los si no estan alineats amb administracions.

La debilitat no és tant la tecnologia, sinó el disseny i la capacitat d’organització del sistema.

Oportunitats (externes)

• Millora de la inclusió social real: A través d’intercanvis o participació comunitària, es permetria accedir a activitats a persones sense capacitat econòmica.
• Reconeixement de tasques invisibles: Hi haurà suport entre famílies, voluntariat i es dinamitzarà tot.
• Cohesió i sentiment de pertinença: S’augmentaria el vincle amb el barri i la comunitat.
• Cooperació amb altres entitats ESS: Podria generar una xarxa local d’intercanvi en educació, esport i serveis socials.
• Efecte multiplicador local: Els recursos podran circular dins del barri i reforçarà el comerç de proximitat.

En un barri com Ciutat Vella, aquestes accions poden evitar la fuita de valor cap a grans actors externs, per tant, podrà reforçar l’economia de proximitat.

Amenaces (externes)

• Baixa adopció o confiança inicial: Si la comunitat no entén o no veu que és útil aquesta moneda alternativa, llavors pot fracassar.
• Barreres culturals i educatives: Aquests usos són complexos per a alguns col·lectius.
• Marc legal i regulatori poc clar: Això pot crear incertesa, especialment si es tenen relacions amb administracions.
• Risc d’exclusió digital: Al final, les persones poden preferir el sistema monetari tradicional per la seva simplicitat en comptes de l’alternatiu, les persones amb dificultat per accedir de manera digital poden quedar excloses.
• Dependència d’una massa gran: El sistema no funcionarà si no hi ha prous actors que hi participin en aquesta nova moneda social.

La tensió entre digitalització i inclusió és un problema si el sistema és massa digital, perquè pot generar noves barreres. Per això, el model o sistema ha de ser híbrid (digital + presencial) per garantir l’accessibilitat real a tothom.

Necessitats que podria cobrir

• Accés a activitats esportives per persones amb pocs recursos.
• Participació comunitària amb intercanvi de temps o de serveis.
• Fidelització de famílies i usuaris.
• Reconeixement de tasques comunitàries a través de voluntariat i suport.

Exemple d’aplicació: Un jove que no té recursos, podria obtenir crèdits ajudant en activitats i utilitzar aquests crèdits per accedir a entrenaments o al campus.

Reflexió crítica

La moneda social és una infraestructura social que requereix disseny, governança i ús real.

S’ha de garantir que la massa crítica d’usuaris l’utilitzi, assegurar la circulació de la moneda, evitar la complexitat excessiva i mantenir la coherència amb els valors de l’ESS.

La clau per l’AECV seria implementar un sistema progressiu i senzill amb banc del temps, crèdits comunitaris i aplicació en activitats concretes. El model tindrà alta utilitat i baix risc per ser validat.

La implementació d’una moneda social a l’AECV pot ser una eina potent per millorar la inclusió, la cohesió i l’economia local, però s’ha de fer amb criteri i amb un model híbrid. S’hauria de crear una moneda simple per activar intercanvis reals, reconèixer el valor comunitari i construir un sistema accessible, simple i adaptat al territori. Per poder posar en valor allò que el mercat convencional no reconeix.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Decidim. (2026, 3 septiembre). https://decidim.org/es/

Fuster Morell, M., Espelt, R. i Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991

Introducció
En aquesta activitat analitzo com podria afectar la implantació d’una moneda social local a Molsa Casellas, una botiga ecològica d’Esplugues de Llobregat vinculada a l’Economia Social i Solidària. Per fer-ho, he elaborat una anàlisi DAFO on identifico les possibles fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces d’aquest tipus d’iniciatives.

1. Debilitats
Una de les principals dificultats seria la manca de recursos per implementar i gestionar aquest sistema. També podria haver-hi desconeixement per part dels clients, cosa que dificultaria la seva adopció. A més, aquest tipus de sistema necessita una base de participants prou gran per funcionar correctament, cosa que pot ser complicada en una fase inicial.
També, a partir del feedback dels companys, es pot considerar que la mida reduïda de l’entitat, tot i ser una limitació, podria facilitar la comunicació amb els clients i la difusió d’aquest tipus d’iniciatives en una fase inicial.

2. Amenaces
Entre les amenaces, destaca la possible baixa acceptació per part dels clients o altres comerços. També pot ser difícil mantenir el sistema en el temps si no hi ha prou implicació. A més, el sistema econòmic tradicional és més senzill, fet que pot dificultar la implantació d’aquest tipus d’iniciatives.
A més, tal com s’ha comentat en el debat, la continuïtat del sistema pot dependre del suport d’altres actors del territori, com administracions públiques o altres entitats, que poden ajudar a reforçar la seva viabilitat a llarg termini.

3. Fortaleses
Molsa Casellas ja treballa amb un model basat en el consum local i ecològic, fet que encaixa molt bé amb la lògica de les monedes socials. A més, té relació amb productors de proximitat i uns valors clars d’Economia Social i Solidària, com la sostenibilitat i el compromís amb la comunitat. També pot comptar amb una base de clients sensibilitzats, més oberts a participar en aquest tipus d’iniciatives.

4. Oportunitats
La implantació d’una moneda social podria reforçar el consum local i ajudar a fidelitzar els clients. També permetria crear més vincle amb el territori i establir col·laboracions amb altres entitats de l’ESS. A més, podria contribuir a promoure un model econòmic més sostenible i diferenciar-se d’altres comerços més convencionals.
A partir de les aportacions dels companys, es pot destacar que la necessitat d’una base de participants també es pot veure com una oportunitat per crear noves col·laboracions amb altres entitats del territori. En aquest sentit, es podria començar amb un projecte pilot amb clients i productors locals per provar el funcionament de la moneda social i fomentar la intercooperació.
També es podria explorar la possibilitat d’utilitzar la moneda social per afavorir intercanvis de serveis dins la comunitat, reforçant així el vincle social i l’impacte local.

Reflexió crítica
Les monedes socials, juntament amb altres eines com els bancs del temps o les finances ètiques, poden contribuir a reforçar l’economia local i a generar relacions més cooperatives entre les persones i les entitats del territori.
En el cas de Molsa Casellas, aquestes iniciatives poden ajudar a enfortir el seu impacte social i comunitari, però la seva implementació requereix una base comunitària sòlida, confiança i una bona coordinació amb altres actors.
Per això, considero que una estratègia progressiva, començant amb iniciatives petites o projectes pilot, pot ser clau per garantir l’èxit i l’acceptació d’aquest tipus de sistemes.

Bibliografia:

Pam a Pam. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://pamapam.cat

Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Economia social i solidària. Recuperat de https://xes.cat

Essencialis. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://essencialis.es/listifier/molsa-casellas/

Les monedes complementàries són una manera innovadora de desenvolupar aspectes socials i econòmics dins de l’economia social i solidària (ESS), ja que ajuden a crear xarxes de valor que no depenen només de la moneda oficial. No es proposen eliminar l’euro, sinó de sumar-s’hi, reforçant així l’economia de proximitat, la cohesió social i la viabilitat dels projectes comunitaris.

En aquest sentit, estudiar el cas de La Fageda és molt rellevant. Aquesta organització esta ben vinculat amb el territori i una missió social clara enfocada en la inclusió laboral de les persones amb dificultats, aix’o vol dir que la introducció d’una moneda social ha de ser vista com una eina per dinamitzar la comunitat.

La Fageda presenta diverses fortaleses que ajuden a la seva implicació en projectes com les monedes socials o les finances ètiques. En primer lloc, el seu profund vincle amb la comunitat local i la seva relació estable amb el territori és essencial per al funcionament d’aquests sistemes. A més, el seu model s’ajusta perfectament als valors de l’ESS (solidaritat, sostenibilitat i enfocament en les persones), cosa que facilita l’acceptació d’aquestes iniciatives. També té una base de clients fidels que valoren el seu impacte social, la qual cosa podria potenciar la seva participació en circuits econòmics alternatius.

Per últim, la seva habilitat per comunicar i sensibilitzar és una fortalesa important, ja que les monedes socials necessiten la comprensió i la participació activa de la comunitat.

Debilitats

La Fageda treballa en el sector de l’alimentació amb una infraestructura estable i una gran dependència del sistema econòmic tradicional, fa que sigui difícil incorporar una moneda social al centre del seu negoci. A més, posar en marxa aquests sistemes comporta una complexitat en l’organització (gestió, tecnologia, formació), i pot provocar obstacles d’acceptació entre els empleats i els clients si no hi ha coneixements previs sobre la matèria.

Com comentaven els companys, és important considerar el perill de falta de concreció: si no hi ha una aplicació definida (per exemple, relacionada amb el comerç local o serveis concrets), la proposta pot resultar massa teòrica.

Per últim, hi ha el perill de desviació estratègica, és a dir, que la iniciativa pugui desviar recursos i atenció de l’objectiu principal: la inclusió social i laboral.

Oportunitats

Les oportunitats són rellevants si la seva aplicació es dissenya d’una manera realista. Una moneda social podria enfortir el vincle amb el territori i promoure xarxes de col·laboració amb comerços locals i altres organitzacions, tal com van suggerir els companys durant la xerrada. ambé podria estimular circuits econòmics locals més adaptables, fomentant formes d’intercanvi més solidàries i millorant la implicació de la comunitat. En aquesta línia, podria usar-se per a serveis relacionats (activitats comunitàries, tallers, col·laboracions locals). Tambés, podria millorar la visibilitat de La Fageda com un projecte innovador dins de l’Economia Social i Solidària, reforçant el seu efecte social i educatiu.

Amenaces

Pel que fa a les amenaces, un dels principals perills és la poca adopció. Si la moneda no s’utilitza suficientment, podria acabar sent només un símbol sense cap efecte en l’economia. Ja que hi ha riscos relacionats amb la legalitat i la tributació, així com restriccions que provenen del sistema econòmic habitual. Tal com es discutia en el debat, surten a la llum preguntes importants com:

• Com es manegen els pagaments amb els proveïdors?
• Qui es fa càrrec dels costos d’implementació?
• Com s’integra dins d’una organització que opera amb grans distribuïdors?

Hih ha el perill de diferències en l’accés, sobretot relacionades amb les habilitats digitals, i el risc que el sistema creï més càrrega administrativa que no pas avantatges reals.

Reflexió crítica final

Després d’estudiar i avaluar les opinions rebudes, es pot dir que introduir una moneda social a La Fageda només tindria valor si es considera com una eina complementària i concreta, relacionada amb la comunitat i amb activitats determinades, i no com un element fonamental del seu model econòmic.

El veritable valor d’aquestes iniciatives no és tant econòmic com comunitari: la seva eficàcia depèn de la capacitat de créixer relacions econòmiques genuïnes dins del grup. Per aquest motiu, en comptes de buscar integrar-la a la producció principal, podria ser més adequat investigar-la dins àmbits de col·laboració local, intercanvi de serveis o activitat comunitària.

Bibliografia

• Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. UOC.
• Articles, V. T. E. (2025). Monedes socials i alternatives. Valors.
• Diputació de Barcelona. Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat.
• Xarxanet.org. El valor de les monedes complementàries en les entitats.
• La Fageda (2026). La Fageda Fundació. https://www.fageda.com/

INFORME FINAL

1. Introducció: marc conceptual i contextualització

Les monedes complementàries constitueixen una de les expressions més innovadoresdins del paradigma de l’economia social i solidària (ESS), en tant que introdueixen formes alternatives de circulació del valor econòmic que no depenen exclusivament del sistema monetari convencional basat en l’euro.

Tal com recull la literatura especialitzada, aquests instruments no tenen com a finalitat substituir la moneda de curs legal, sinó complementar-la, generant circuits econòmics paral·lels que afavoreixen la resiliència territorial, la cohesió comunitària i l’enfortiment del teixit socioeconòmic local.

En aquest marc teòric, les cooperatives de l’ESS representen un entorn especialment interessant per a l’experimentació d’aquest tipus d’instruments, atesa la seva estructura democràtica, la seva orientació al bé comú i la seva capacitat d’articular xarxes econòmiques basades en la confiança i la participació.

En concret, el present informe analitza la viabilitat estratègica de la implantació d’una moneda social en el si de Som Energia, cooperativa de producció i comercialització d’energia renovable, amb l’objectiu d’avaluar tant les oportunitats com les limitacions estructurals d’aquesta proposta.

2. Aproximació analítica: naturalesa del cas estudiat

Som Energia opera en un sector altament regulat, intensament capitalitzat i profundament intervingut per marcs normatius estatals i europeus. Aquest fet condiciona de manera determinant qualsevol intent d’introducció de sistemes monetaris alternatius en l’àmbit estrictament energètic.

A diferència d’altres sectors de l’economia social, el mercat elèctric presenta una rigidesa estructural que dificulta la substitució del mitjà de pagament, ja que la pràctica totalitat de les transaccions es realitzen en euros i estan sotmeses a requisits fiscals, tarifaris i regulatoris estrictes.

Així, la introducció d’una moneda social en aquest context no pot ser interpretada com un mecanisme de substitució monetària, sinó únicament com un instrument complementari aplicable a serveis perifèrics o ecosistèmics vinculats a l’activitat cooperativa.

3. DAFO estratègic ampliat 

 Impacte d’una moneda social local a Som Energia

4. Aportacions del debat i integració del feedback

El procés de debat amb companys i companyes ha permès enriquir substancialment l’anàlisi inicial, introduint una dimensió més operativa i realista de la proposta.

En particular, s’ha destacat la idea de transformar els socis en agents coproductors, especialment en àmbits com la rehabilitació energètica o l’assessorament tècnic, la qual cosa suposa un canvi de paradigma: de consumidors passius a participants actius en la generació de valor.

Així mateix, s’ha plantejat una qüestió estratègica fonamental:

És més viable una moneda única digital per a tota la cooperativa o un model obert que integri monedes locals ja existents per evitar la desconnexió territorial i el risc de “moneda fantasma”?

Aquesta pregunta posa de manifest que la viabilitat del sistema no depèn únicament del seu disseny tècnic, sinó de la seva capacitat real de circulació, arrelament territorial i acceptació social.

5. Reflexió crítica: finances ètiques, bancs del temps i monedes socials

Les finances ètiques i les monedes complementàries no poden ser interpretades com alternatives completes al sistema monetari tradicional, sinó com a instruments de transformació socioeconòmica local, amb un impacte fonamentalment qualitatiu més que quantitatiu.

En el cas de Som Energia, la implementació d’una moneda social només resulta coherent si s’orienta a espais no regulats directament pel mercat energètic, és a dir, a activitats complementàries que reforcin el teixit comunitari.

Els bancs del temps i les monedes socials comparteixen una lògica comuna: la revalorització de les relacions socials com a base de l’intercanvi econòmic. Aquest fet introdueix una dimensió profundament transformadora, en tant que desplaça el focus del capital financer cap al capital social.

Tanmateix, el principal repte estructural resideix en evitar la institucionalització de sistemes simbòlics sense activitat econòmica real. L’evidència empírica mostra que la sostenibilitat d’aquests sistemes depèn menys de la tecnologia i més de la seva integració en la vida quotidiana de la comunitat.

6. Conclusions

L’anàlisi realitzada permet concloure que la implantació d’una moneda social en el si de Som Energia presenta una viabilitat limitada en l’àmbit del seu negoci principal, però pot adquirir un valor estratègic significatiu en la seva dimensió ecosistèmica i comunitària.

En aquest sentit, la moneda social només pot entendre’s com un instrument de reforç de l’ecosistema cooperatiu, i no com un mecanisme de substitució del sistema monetari convencional.

El seu valor principal no és financer, sinó social, relacional i territorial, en la mesura que pot contribuir a activar dinàmiques econòmiques més resilients, participatives i arrelades al territori.

7. Bibliografía

• Articles, V. T. E. (2025, gener 1). Monedes socials i alternatives. Valors. Disponible a: https://valors.org/monedes-socials-i-alternatives/
• Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Enregistrament de vídeo]. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991
• de Barcelona, D. (s/f). Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat – Comerç. Comerç. Disponible a: https://www.diba.cat/ca/web/comerc/-/monedes-complementaries
• El valor de les monedes complementàries en les entitats. (s/f). Xarxanet.org. Disponible a: https://xarxanet.org/economic/noticies/el-valor-de-les-monedes-complementaries-en-les-entitats

8. Ús de l’Intel·ligència Artificial

En el desenvolupament del present informe s’ha utilitzat intel·ligència artificial generativa (ChatGPT) com a eina de suport metodològic per a la revisió lingüística, la millora de l’estructura argumentativa i la coherència textual.

La IA ha estat emprada exclusivament com a instrument d’assistència, sense substituir el procés d’anàlisi crític ni la construcció conceptual del treball, que han estat desenvolupats de manera autònoma.

En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i dels comentaris rebuts al debat per intentar concretar millor quin paper podria tenir una moneda social en el cas d’Arç Cooperativa.

En la primera versió ja comentava que no veia clar que la moneda social pogués ser una eina central dins de l’activitat d’Arç, sobretot pel tipus de servei que ofereix (assegurances). A partir del feedback rebut, aquesta idea s’ha reforçat, però també m’ha ajudat a veure que potser la qüestió no és tant si encaixa o no, sinó en quins àmbits concrets es podria aplicar de manera més realista.

En aquest sentit, una idea que m’ha semblat interessant és que la moneda social no s’hauria d’aplicar directament al servei principal, sinó a activitats més complementàries o relacionals dins de l’entitat.

Fortaleses

Jo crec que Arç parteix d’una base bastant bona per participar en iniciatives d’aquest tipus. Sobretot perquè ja forma part de l’economia social i solidària, i això fa que els seus valors encaixin amb el que proposen les monedes socials: cooperació, sostenibilitat i impacte social (Arç Cooperativa, s. d.; Corrons, 2026).

També penso que el fet que treballi amb moltes entitats socials pot facilitar la seva participació en una xarxa d’aquest tipus. Això es veu en el cas de la Turuta, on la participació de la comunitat és clau perquè funcioni (Associació ECOL3VNG, s. d.).

A més, el fet que sigui una entitat amb experiència i certa estructura pot ajudar a generar confiança en aquest tipus d’iniciatives.

Debilitats

La principal debilitat continua sent que el tipus d’activitat d’Arç (assegurances) no és fàcil d’adaptar a una moneda social. No és un servei de consum quotidià, i això limita molt la seva aplicació directa (Corrons, 2026).

També crec que perquè funcioni una moneda social cal una implicació real de la comunitat, i no està clar que totes les entitats o clients d’Arç estiguin disposats a utilitzar-la.

A més, tal com es veu en el cas de la Turuta, l’impacte econòmic pot ser limitat i el creixement lent, cosa que pot fer que, si no hi ha un ús clar, la iniciativa perdi força amb el temps (Associació ECOL3VNG, s. d.).

Oportunitats

On jo hi veig més potencial és en la part relacional i territorial. Una moneda social podria ajudar a reforçar la relació d’Arç amb altres entitats i generar més cooperació dins del territori (Corrons, 2026).

A partir del feedback rebut, crec que una opció interessant seria aplicar la moneda no al producte principal, sinó a serveis complementaris com formació, assessorament o activitats comunitàries. Això podria facilitar una aplicació més realista i útil.

També podria servir per diferenciar-se dins del sector assegurador i reforçar la seva imatge com a entitat compromesa amb models econòmics alternatius.

A més, crec que és important diferenciar el paper de les finances ètiques, que en el cas d’Arç són l’eix principal, respecte a les monedes socials o els bancs del temps, que tindrien un paper més complementari i orientat a reforçar la dimensió comunitària.

Aquesta idea també encaixa amb les finances ètiques, ja que busquen orientar els recursos econòmics cap a projectes amb impacte social i ambiental (Cajamar Caja Rural, s. d.).

Amenaces

Una de les principals amenaces és la manca d’ús. Si la moneda no té una utilitat clara i quotidiana, pot quedar com una iniciativa més simbòlica que real.

També hi ha el risc de generar confusió sobre el paper d’Arç, ja que és una entitat amb una funció molt definida dins de les finances ètiques, i afegir-hi una moneda social sense un objectiu clar podria desviar el focus.

Finalment, el sistema econòmic actual, basat en l’euro, continua sent una barrera important perquè aquest tipus d’iniciatives tinguin un ús més ampli.

Reflexió final

En conclusió, crec que les monedes socials poden ser una eina interessant per a Arç, però no com a element central, sinó com a complement.

El més important, des del meu punt de vista, és trobar en quins àmbits concrets poden aportar valor real, especialment en la part més comunitària i relacional de l’entitat.

Tot i això, també penso que tenen limitacions importants, i que el seu èxit depèn molt de la participació i de la utilitat real que tinguin dins del territori.

Per tant, crec que si s’implementen de manera gradual i en contextos concrets, poden aportar valor a llarg termini, però sempre com una eina complementària i no com a base del model.

Referències bibliogràfiques

Arç Cooperativa. (s. d.). Web oficial. https://arc.coop/

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris [recurs d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Associació ECOL3VNG. (s. d.). Entrevista a l’Associació ECOL3VNG (la Turuta) [vídeo].

Cajamar Caja Rural. (s. d.). Finanzas y medio ambiente. https://publicacionescajamar.es/series-tematicas/banca-social/finanzas-y-medio-ambiente/

Ús de la IA

He utilitzat ChatGPT només com a ajuda per revisar la redacció i detectar possibles frases poc clares. Les idees principals, el DAFO i la reflexió final els he treballat a partir dels materials del repte i del debat amb els companys.

Cal assenyalar que el Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf no és una cooperativa ni una entitat amb ànim de lucre, sinó una organització de base assembleària orientada a la defensa del dret a l’habitatge. Aquesta naturalesa implica que no opera sota lògiques econòmiques convencionals ni té com a objectiu l’intercanvi mercantil, sinó la transformació social i la defensa col·lectiva dels drets.

Per aquest motiu, l’anàlisi DAFO s’ha adaptat per posar el focus en elements socials, comunitaris i organitzatius, més que no pas en criteris estrictament econòmics.

L’impuls d’una moneda social o d’altres mecanismes d’intercanvi no monetari ho consideraré com una eina complementària que podria reforçar les dinàmiques de suport mutu existents dins del sindicat, més que no pas com una eina econòmica en sentit estricte.

2. Anàlisi DAFO

Fortaleses

El sindicat presenta un fort arrelament territorial i una base social organitzada, personalment crec que és la clau de l’èxit, ja que ajuda a impulsar iniciatives col·lectives. La seva experiència en mobilització i acció comunitària facilita la participació i l’autoorganització.

A més, els seus valors van de la ma amb l’economia social i solidària , fet que afavoreix la incorporació d’eines com monedes socials o bancs del temps. També disposa de xarxes de col·laboració amb altres entitats i cooperatives del territori, que podrien generar sinergies.

Debilitats

Entre les limitacions internes destaca la manca de recursos, especialment en termes de temps i capital humà, ja que es tracta d’una organització militant. Podria ben ser que cap dels militants pogués comprometres al 100% per tirar l’acció endevant.

També pot existir una manca de coneixement tècnic per gestionar una moneda social, així com una elevada dependència de la participació activa sostinguda. En aquest sentit, hi ha el risc que aquesta iniciativa es percebi com una càrrega addicional i no com una prioritat dins dels objectius principals del sindicat.

Oportunitats

Aquest tipus d’iniciatives poden reforçar la cohesió comunitària i generar circuits alternatius de suport mutu, augmentant la resiliència de les persones llogateres.

També poden afavorir l’arrelament territorial i la cooperació amb altres actors del teixit associatiu del Penedès i el Garraf. A més, poden donar resposta a necessitats concretes com l’intercanvi de serveis (cures, assessorament, suport logístic).

Recollint el feedback dels companys,  els dos comentaris consideraven rellevant la possibilitat d’iniciar petites i concretes proves pilot, centrades en intercanvis de serveis entre membres del sindicat. Aquest enfocament permetria provar la utilitat real de la iniciativa sense assumir grans riscos ni sobrecarregar l’organització.

Amenaces

Entre els riscos externs destaca la possible baixa adopció per part de la comunitat, especialment si no es percep com una eina necessària.

També poden existir reticències o desconfiança envers sistemes alternatius, així com dificultats derivades del marc legal i fiscal. La sostenibilitat a llarg termini pot veure’s compromesa si no s’assoleix una massa crítica suficient, i poden aparèixer desigualtats en l’accés o la participació.

CONCLUSIÓ

L’anàlisi realitzada mostra que les monedes socials, els bancs del temps i les finances ètiques poden tenir un potencial rellevant en entorns comunitaris, tot i que el sindicat pude no és el millor context  el seu valor  no és principalment econòmic, sinó social.

Aquestes eines poden contribuir a reforçar el suport mutu, generar xarxes de confiança i facilitar la resolució de necessitats quotidianes entre persones que comparteixen problemàtiques similars. En aquest sentit, poden ser coherents amb els valors del sindicat i complementar la seva acció política.

Tanmateix, també plantegen reptes importants. El principal és evitar que una eina d’aquest tipus desviï recursos i energies d’una organització que ja funciona amb una alta intensitat militant. A més, la seva implementació requereix una base social activa i compromesa, així com una percepció clara d’utilitat.

Per això, sembla més adequat plantejar aquestes iniciatives de manera gradual i experimental , abans de considerar la creació d’una moneda social més complexa.

En definitiva, la seva viabilitat dependrà de la capacitat d’integrar-les de manera orgànica dins les dinàmiques existents, assegurant que reforcen i no substitueixen o desvien la funció principal del sindicat.

Bibliografia

• Laville, J. L. Economia solidària: una perspectiva internacional. Icaria.
• Coraggio, J. L. . Economia social i solidària: el treball abans que el capital. Abya-Yala.
• North, P. Local Money: How to make it happen in your community. Green Books.
• Blanc, J. “Classifying ‘CCs’: Community, complementary and local currencies”. International Journal of Community Currency Research, 15.

Ús de la IA

Per a l’elaboració d’aquesta activitat s’ha utilitzat Chat GPTcom a eina de suport en la redacció i estructuració del text.

L’ús de la IA s’ha limitat a tasques de suport i revisió.

AMPANS, com a entitat de l’ESS orientada a la inclusió de persones amb discapacitat i altres col·lectius en risc d’exclusió, participa en projectes socials i col·laboracions solidàries, i té un compromís fort amb l’economia circular. Actualment, no disposa de cap sistema de moneda social local ni d’intercanvi no monetari identificat com a tal, i la seva incorporació podria reforçar la diversificació de fonts de finançament, la cohesió comunitària i la inclusió, però cal plantejar-se fins a quin punt cobriria una necessitat real. 

En aquest sentit, el repte principal d’aquesta anàlisi no és només decidir si es pot implementar o no, sinó definir com fer-ho perquè generi intercanvis reals entre els stakeholders i que, alhora, sigui útil per a l’organització i contribueixi a l’empoderament dels seus usuaris.  

L’anàlisi DAFO realitzada aporta una valoració detallada de l’impacte que tindria la implementació d’una moneda social local o d’un sistema d’intercanvi no monetari a la Fundació. El quadre adjunt identifica fortaleses internes, com l’àmplia base d’stakeholders (usuaris, famílies, treballadors i ciutadania) i el posicionament favorable dins l’ESS, que faciliten aquest tipus de projectes i es poden potenciar a través de les oportunitats externes, com l’empoderament comunitari, la diversificació financera i el reforç territorial a la Catalunya Central.  

A més, si el sistema es dissenya des d’inici amb criteris clars d’accessibilitat, aquesta podria convertir-se en una fortalesa estratègica, especialment en una entitat amb perfils d’usuaris diversos com AMPANS. Per això, és important plantejar i apostar per formats senzills i visuals (formes i colors fàcilment identificables) i formats híbrids (combinant suports físics i digitals), si cal, per garantir-ne l’accés i comprensió d’ús per part de tothom. 

Per altra banda, la complexitat gestora i els possibles problemes d’accessibilitat per a alguns usuaris amb discapacitat destaquen com a debilitats. Aquestes dificultats s’agreugen amb amenaces com els riscos de baixa participació, els contratemps legals o la competència amb altres iniciatives locals similars.  

També cal tenir en compte que, en un entorn fortament vinculat al finançament públic i a la prestació de serveis socials, cal definir molt bé els espais d’ús de la moneda per evitar que el sistema acabi tenint només un valor simbòlic o pedagògic. Així doncs, tenint en compte tots els ítems esmentats, el repte d’AMPANS és assegurar que la moneda tingui un sentit econòmic i social concret dins del projecte, tant per als usuaris com per al territori. 

Aquesta DAFO posa de manifest el punt de partida per a la presa de decisions estratègiques en relació amb la implementació efectiva de la moneda, maximitzant les fortaleses i oportunitats (FO) i minimitzant les debilitats i amenaces (DA), prioritzant eines senzilles i accessibles, i promovent aliances amb entitats i comerços locals. En comparació amb altres casos, com CIPO*, on la moneda pot tenir un ús més intern i pedagògic, en el cas d’AMPANS caldria pensar en una proposta externa més orientada a generar participació activa i impacte comunitari. 

 Som-hi!

Anna Vilamú 

*CIPO: Cas analitzat per un dels companys de l’Aula, una entitat d’inserció sociolaboral que comparteix la missió d’inclusió de persones amb discapacitat a Sabadell. 

Ús de la IA 

He fet ús de la IA per a la correcció dels textos finals. L’eina emprada ha estat Perplexity AI, amb el prompt: “corregeix el text i estructura, si cal, i marca les modificacions” per fer una última revisió. 

Fonts consultades: 

Can-Men. (2014, març 31). Dinero que no tiene precio: Pdf sobre los BANCO DE TIEMPO como cambio de paradigma [Entrada en un blog]. El Blog Alternativo. https://www.elblogalternativo.com/. https://www.elblogalternativo.com/2014/03/31/dinero-que-no-tiene-precio-pdf-sobre-los-banco-de-tiempo-como-cambio-de-paradigma/ 

Canva. (s.d.). Canva [Pàgina web]. Recuperat 26 d'abril de 2026, de https://www.canva.com/projects 

Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Enregistrament de vídeo].  https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991 

Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico. [Treball d’investigació]. Slideshare. Recuperat 10 de abril de 2026, de https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476 

Fundació d’atenció i inserció persones amb discapacitat AMPANS. (s.d.).  Recuperat 8 de abril de 2026, de https://ampans.cat/ 

Huguet, C. (2026, abril 10). CIPO: Fem una moneda solidària? [Entrada en unn blog]. Àgora de Folios, 21.346 – Alternatives econòmiques – Aula 1, UOC. https://aula.uoc.edu/courses/lti_context_id:a7a343cf56bb682cbd4f3744a75c7f55871ea31b/external_tools/5905

En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i dels comentaris rebuts al debat per concretar millor quin paper podria tenir una moneda social local en el cas de Coop57. La idea principal que mantinc és que una moneda social no hauria de ser una eina central dins de la cooperativa, perquè Coop57 ja té una funció molt definida dins de les finances ètiques: captar estalvi i canalitzar-lo cap al finançament de projectes de l’economia social i solidària. Per això, la pregunta sería en quines funcions concretes podria aportar valor real sense desviar l’entitat de la seva missió principal.

Els comentaris dels companys m’han ajudat a precisar millor aquesta idea. D’una banda, han reforçat dues fortaleses que jo ja apuntava: que la moneda social només tindria sentit com a eina complementària i que la credibilitat de Coop57 podria ser un factor important per generar confiança en una possible iniciativa d’aquest tipus. De l’altra, m’han ajudat sobretot a concretar quin paper seria realista per a Coop57: no tant el de gestora directa d’una moneda, sinó més aviat el d’agent de suport, articulació i connexió territorial. També m’han fet veure més clar que el debat no és només ideològic, sinó molt pràctic: una moneda social només té sentit si té utilitat clara, governança definida i viabilitat real.

DAFO definitiu

Fortaleses

Crec que Coop57 té fortaleses reals per participar en una iniciativa vinculada a una moneda social local o a altres mecanismes d’intercanvi complementari. La primera és la coherència de valors. Coop57 ja treballa des d’una lògica de confiança, cooperació, democràcia, transparència i arrelament territorial, i això fa que la idea d’una moneda social no sigui aliena a la seva cultura organitzativa.

Una altra fortalesa important és que no parteix de zero. La cooperativa ja està vinculada a una xarxa d’entitats i projectes de l’ESS que, en alguns territoris, podrien generar circuits d’intercanvi local amb una certa base prèvia. En aquest sentit, un dels comentaris rebuts em sembla especialment útil perquè reforça la idea que la credibilitat de Coop57 podria ser un actiu molt rellevant: si una iniciativa així comptés amb el seu suport, probablement generaria més confiança que no pas si la impulsés una entitat desconeguda.

Debilitats

La principal debilitat és que Coop57 no està pensada per gestionar el dia a dia d’una moneda social local. La seva funció pròpia és la intermediació financera ètica i el finançament de projectes de l’ESS, no la dinamització d’intercanvis quotidians entre persones, comerços o serveis de proximitat. Per això, si s’hi impliqués massa, podria acabar entrant en un terreny que no és exactament el seu.

Aquí és on el feedback rebut m’ha ajudat més a millorar el plantejament. En la meva primera versió jo deia que la moneda social podia ser complementària, però ara crec que queda més clar que el paper més coherent de Coop57 no seria el de gestora directa, sinó el de suport, connexió i legitimació dins d’un territori concret. Dit d’una altra manera, la seva aportació no seria tant fer funcionar operativament la moneda, sinó ajudar a donar-li xarxa, sentit i coherència dins d’un ecosistema local de l’ESS.

També hi ha una altra limitació important: no totes les entitats sòcies tindrien la mateixa utilitat ni la mateixa capacitat de participació en una iniciativa d’aquest tipus. Per això, si no es concreten molt bé els usos, el territori i els actors implicats, la proposta podria quedar massa abstracta.

Oportunitats

On jo hi veig més potencial és en la possibilitat de reforçar el teixit local de l’ESS. Una moneda social local podria ajudar a fer circular alguns intercanvis, consums o serveis dins d’un mateix ecosistema de proximitat i connectar millor projectes que comparteixen valors però que, a la pràctica, no sempre cooperen tant com podrien.

Aquí també m’ha servit molt el segon comentari rebut, perquè m’ha fet afinar una idea clau: en el cas de Coop57, la pregunta important no és si la moneda social “encaixa” amb la cooperativa, sinó en quins usos molt concrets podria funcionar. Això em porta a pensar que només tindria sentit en forma de prova pilot molt delimitada, en un territori concret, amb una xarxa local de l’ESS ja activa i amb pocs usos però molt clars. Per exemple, intercanvis entre entitats sòcies, serveis comunitaris o circuits de consum de proximitat.

Des d’una mirada més àmplia, crec que també és important diferenciar el paper que poden tenir les finances ètiques, els bancs del temps i les monedes socials. En el cas de Coop57, les finances ètiques són clarament l’eix central, perquè constitueixen la seva funció principal. En canvi, els bancs del temps i les monedes socials serien eines complementàries, més orientades a reforçar relacions de proximitat, suport mutu i circuits locals. Per això, més que substituir el paper de Coop57, aquests mecanismes només tindrien sentit si ajudessin a connectar millor el finançament ètic amb pràctiques comunitàries i territorials més petites i concretes.

Amenaces

També hi ha amenaces importants. La primera és la baixa adopció. Si una moneda social no té una utilitat clara i quotidiana, es pot percebre com una complicació innecessària i quedar en una iniciativa més simbòlica que real. Precisament aquí els comentaris dels companys m’han ajudat a millorar l’anàlisi, perquè m’han fet veure que el problema no és només si la proposta és coherent amb els valors de Coop57, sinó si té governança, utilitat i viabilitat reals.

Una altra amenaça és la confusió de rols. Coop57 ja té una funció molt definida dins de les finances ètiques, i afegir-hi una moneda social sense explicar molt bé per a què serveix, qui la impulsa i quin paper hi té la cooperativa podria barrejar massa conceptes i desdibuixar la seva funció principal.

També hi ha el risc que la iniciativa depengui massa d’un grup petit de persones molt implicades i que, si aquestes es desgasten, el projecte perdi força ràpidament. I finalment, s’hauria de vigilar que una eina així no acabés generant desigualtats entre entitats o persones que, per temps, mida, recursos o ubicació, no hi poguessin participar de la mateixa manera.

Bibliografía

Com ens organitzem. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/com-ens-organitzem

Implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. (2026). Obtenido de DIBA: https://www.diba.cat/ca/web/comerc/moneda-local

La Turuta, la moneda social que s’estrena al Mercat de segona mà i d’intercanvi. (2012). Obtenido de Vilanova i la Geltru: https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=36018414

Memòria d’activitat 2024. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/documento/memòria-dactivitat-2024

Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. (2024). Obtenido de UOC: https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica

Principis ètics. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/principis-ètics

Qui som. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/qui-som

La IA s’ha utilitzat com a eina de suport per ordenar idees, reformular alguns fragments, revisar la correcció lingüística del text i ajudar en la creació de la imatge de suport per representar visualment el DAFO de Coop57. La valoració crítica del cas, la selecció de les idees principals, el contingut final del DAFO i la revisió definitiva del text i de la imatge han estat revisats i decidits per mi.

Les monedes socials són instruments financers d’ intercanvi comunitari que promouen vincles dins d’un territori entre productors i consumidors amb la finalitat de fomentar la cohesió social. A brasil en circulen 182 monedes i segons l’article de xarxanet el 2016  a Catalunya ni circulaven 10

Consulta 10/04/2026: Xarxanet  ed. Ravalnet(2016)  https://xarxanet.org/economic/noticies/coneix-10-de-les-monedes-socials-que-es-fan-servir-al-territori-catala

Segons August Corrons 1  existeix les monedes complementaries son un instrument al servei de la societat que ajuden a superar els buits que genera el sistema monetari convencional en el àmbit local, social i ambiental, entenem com a monedes complementaries els bancs de temps,  el bescanvi  i les monedes locals existents a Catalunya que son essencialment per recolzar el comerç local de proximitat

Encara que la cooperativa l’olivera té una producció artesanal limitada, la qualitat i el projecte han elevat la seva demanda. El sistema actual de venda es fonamenta en vendes externes multicanal i el seu èxit ha creat noves necessitats , el repte actual es cobrir aquestes necessitats amb iniciatives solidaries com bons de participació solidària  i com implantar  noves formes de moneda social en part d’aquestes vendes i els efectes que això comportaria. Aquest DAFO m’ha fet reflexionar i buscar prioritats , els dubtes son limitar la producció i en conseqüència limitar la capacitat d’ “ampliar marges” quedant persones fora del projecte o buscar alternatives financeres solidàries amb capacitat per sumar en el projecte de la cooperativa l’Olivera.

Per donar resposta al comentari del nostre company Pol-Sewlan, en la creació de la moneda social i fer un test en un àmbit reduït , local, al meu parer les dimensions de la Cooperativa l’Olivera no ho permeten. La entitat ni es tan petita per testejar, ni es tan gran per impulsar una moneda pròpia, potser la clau està en vincular-ho a la xarxa de 14 ateneus cooperatius de Catalunya on participa a través de https://ponentcoopera.cat/ i que tenen com objectiu generar emprenedoria col·lectiva, nous projectes socioeconòmics i de transformació social. ODS17 Aliança per objectius

Per donar resposta de la nostra companya Sol Navarro, per complementar l’emissió dels bons solidaris de Cooperativa l’Olivera, posa en valor el sistema Wir suïs: Wir és un banc centralitzat de crèdit mutu per a PIMES suïsses que opera amb una moneda complementària (wir) paritària al franc suís. El banc WIR crea diners en concedir préstecs sense interessos, que les empreses han de retornar venent productes dins la xarxa tancada. El sistema és completament complementari al franc: no es pot comprar wir amb francs ni a l’inrevés, però les contribucions (quota anual 150 francs + 2% per transacció) es paguen en francs. Els membres reben un «paquet WIR» que inclou préstecs immediats de fins a 10.000 wir, i poden pagar parcialment sous en wir als treballadors, qui accedeixen a condicions avantatjoses en crèdits hipotecaris. La xarxa és tancada (només el 16% de les PIMES suïsses en són membres), la qual cosa genera un avantatge competitiu per als associats mitjançant la facturació extra en wir. A diferència del sistema monetari hegemònic, el wir només funciona com a dinamitzador del comerç, no com a objecte d’especulació, la qual cosa li confereix estabilitat. El sistema va haver d’adaptar-se a la llei bancària el 1936, cosa que n’ha facilitat l’èxit i la longevitat.

La meu punt crític es que  Wir em recorda que a Catalunya i la resta d’estat espanyol, a principis de segle passat es van crear unes entitats:  Caixa d’estalvis , que a diferència dels bancs, les caixes no tenien ànim de lucre, tenien objectius de promoció social per reinvertir els seus beneficis en entitats i projectes del territori. Fins que fruit d’un mal govern i del seu creixement desmesurat, van desaparèixer la majoria de les Caixes, tan sols queden la Caixa Ontinyent , Caixa Colonya (Mallorca) , Caixa Guissona, Caixa Enginyers. La pregunta es que s’haurà fet malament per no tenir una entitat Wir al nostre estat.

Per altra banda, tal com comentes, el risc per fer front a l’acumulació, es l’oxidació de la moneda , es la pèrdua del seu valor en cas de acumulació, impulsada per Silvio Gesell (Cortés García, 2008) des del meu punt de vista caldria estudiar les conseqüències d’augmentar la rotació del consum i com afectarien a la ODS12 Consum i producció responsables

 Visita presencial a Cooperativa L’Olivera

Dia: 27/04/2026

Interlocutor: Pau Moragas Vicepresident i responsable de producció de L’Olivera Cooperativa

Pau Moragas entén com la moneda social un intercanvi econòmic i diferència la moneda social local i altres tipus com el bescanvi , els bancs de temps.

Presenta la Memòria 2025 on basa en diferents EIXOS:

• Eix Cooperatiu: Persones treballadores i sòcies: 98 membres actius, 91 professionals tècnics i d’inclusió, 7 membres del consell rector, 51 socis col·laboradors i 2 empreses col·laboradores, que els hi permet:
  • Ingressos 3.591.333,39€
    • 38%Activitat productiva 38,4% Prestació serveis 22.9% Altres ingressos explotació
  • Despeses 3.549.008,28€
    • 38%,46% Personal, 33,30% Explotació (serveis externs) 25,57% Aprovisionament 2,67% Financers i altres
  • Benefici Reinvertit al 100% dins Cooperativa. 42.325,11€
• Eix Inclusió
  • Masia CAN CALOPA de DALT (Barcelona) 20 persones de suport
    • Places de llar residència: 12
    • Persones ateses PSAPLL: 8 (llar pròpia)
    • Persones ateses CET: 8 (centre especial treball)
    • Persones ateses E.I:: 1
  • Vallbona de les monges (Lleida) 27 persones de suport
    • Places de llar residència: 16
    • Persones ateses PSAPLL: 2 (llar pròpia)
    • Persones ateses STO: 11 (servei teràpia ocupacional)
    • Persones ateses SOI: 4 (Servei ocupacional d’incersió)
    • Persones ateses al CET: 8 (centre especial treball)
    • Persones ateses al PSAPLL: 2 (Programa de suport a la pròpia llar)
  • Eix de Producció: Agricultura social, Producte valor afegit, respecte al medi ambient
    • 137 Kgs Verema.126.962 Ampolles 117.592 (L) + 9.370(B)
    • 806 Kgs Olives : Utilització del nou molí 170.605 Kgs
  • Eix Comercial
    • Vendes 148.000 Ampolles oli i vi
    • Facturació: 1.103.000€ 72% vins + 28% olis (92% nacional 8% Export)
      • Facturació botiga On-line 52.000 €
  • Projectes Transversals
    • Exarxament Impacte Global
  • Programes Formatius
    • 294 persones participants

COCEDER, Projecte singular Granadella (Oliveres Ponent) , Comunitats inclusives, Xarxa-i cat , La Drecera, e/s Economia Social, Ponent Coopera, Projecte intercoorperació Palestina

• Entitats participatives: Economia social i solidària, XES, Coop57, Fiare, Ponent coopera, Pam a Pam, Vogadors, Som energia, Queviure, Fets, Sostre cívic, Federació de cooperatives de treball de Catalunya, Tercer Sector, Icass, Dincat, Federació Allem, Taula d’entitats del tercer sector, Xarxa habitatges d’inclusió social, Fundació tutelar terres de Lleida, Grup Alba, Fundació casa Dalmases, Associació Embús rural, Federació Catalana de voluntariat social, Agroalimentaries, CCPAE, Slow Food, Cultures trobades , Alimentem Collserola, Grup Pagesia Collserola, Clúster oli Catalunya, UVA (Urban Vineyards Association), Territori i Locals, Coceder, Turisme Barcelona, Ruta del vi Lleida, Associació Vall del Corb, DO Costers del Segre, DO Catalunya, ADV Ecològica Terres Ponent, Agència catalana de turisme, Associació catalana de Pedra seca

Fins ara part del finançament s’ha obtingut a través de Títols participatius d’entitats socials com COOP57 , i EIXARCOLANT tipus Singulars participatius

Els títols participatius pensats per particulars a partir de 1000 euros.

Projecte OLIVERA 2040

Refinanciació de 1,100.000 € a través de COOP57 i de ICF Institut Català de Finances

Gestió tensions de tresoreria del circulant entre 250.000 € i 300.000 € a través de 10 préstec social privats de 25.000 € cadascú

En L’Olivera convergeix varis factors, Ha de suportar el cost de productor agrícola,  el cost d’ elaborador de la seva producció , el cost de distribució, i el sobre cost d’Agent SOCIAL d’inserció. El seu objecte principal es incorporar les persones dels marges que la societat per diverses raons deixa fora, descobrir les seves habilitats i transformar-les per generar recursos per poder-los reinvertir en la seva tasca social.

Desprès de la visita i d’enraonar amb persones com el Jordi, em ve al cap una dita mallorquina que diu “ No es pagat” la feina que fan aquesta gent.

BIBLIOGRAFIA

Argandoña, A. (2013, 9 d’octubre). Para qué sirven las monedas locales. IESE Blog Network. https://blog.iese.edu/antonioargandona/2013/10/09/para-que-sirven-las-monedas-locales/

Ecoxarxes. (2020). Explicación práctica sobre Moneda Social. Economia Solidària.  https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

Garcia-Alvarez-Coque, J. M., & Piñeiro, V. (2022). Using collective farming to improve farm structures and drive generational renewal in Spain. EuroChoices, *21*(3), 35-41   https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

UOL Economia. (2025, 19 d’abril). Brasil tem 182 moedas sociais: como elas ajudam a estimular a economia? https://economia.uol.com.br/noticias/redacao/2025/04/20/moedas-sociais.htm

AUGUST CORRONS (2021) Universitat Oberta de Catalunya. La moneda social (cap. 6) | Sharing Economy [Video]. YouTube. https://youtu.be/0mg17UJvH9o?si=jRwvGC32y9V9-eS2

1 SHARING ECONOMY. (2019, 15 Juliol). La moneda social. Blog de Economía y Empresa. https://blogs.uoc.edu/economia-empresa/es/la-moneda-social/

Exoxarxes (2025)  monedes solidaries https://ecoxarxes.cat/ecoxarxes/

Ponent Coopera. (2026, 16 Febrer). Set gestories de Ponent reben el segell “Aquí assessorem l’Economia Social” que atorga Ponent Coopera. https://ponentcoopera.cat/set-gestories-de-ponent-reben-el-segell-aqui-assessorem-leconomia-social-que-atorga-ponent-coopera/

Ponent Coopera. (2026,  25 Abril.). Ponent Coopera: Ateneu Cooperatiu de les Terres de Ponent., dari https://ponentcoopera.cat/

Navarro, J. (2024, 21 d’abril). Caràcter complementari de la moneda WIR a Suïssa. Diari La Veu. https://www.diarilaveu.cat/opinio/caracter-complementari-de-la-moneda-wir-suissa-533558/

Consell de Relacions Laborals. (n.d.). Objectiu 12: Producció i consum responsables. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/ca/consell_relacions_laborals/el_crl/agenda-2030/ods12/

Ús Intel.ligència Artificial IA (ChatGPT): En la realització d’aquesta activitat, s’ha utilitzat la IA com a eina de suport en la jerarquia dels encapçalaments per millorar la claredat visual i síntesi de les idees clau i ajuda en la cerca paraules clau.

En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i de la retroalimentació rebuda al debat per concretar millor quin paper podria tenir una moneda complementària o un sistema d’intercanvi no monetari en el cas de Sostre Cívic. La idea principal que mantinc és que la pregunta no és si una moneda social pot substituir l’euro, sinó en quines funcions concretes podria aportar valor real a una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. Aquest matís és important perquè, en aquest cas, no les plantejo com una alternativa general al sistema monetari oficial, sinó com una eina complementària i limitada a funcions concretes: activar accions i projectes que sovint no es prioritzen amb la moneda convencional, especialment en l’àmbit local, social i comunitari (Corrons i Muns, 2022; Universitat Oberta de Catalunya, 2024). Aquesta lectura també és coherent amb el webinar del repte, on es presenten les monedes complementàries com a instruments vinculats al desenvolupament local i comunitari (Corrons, 2026).

El cas de Sostre Cívic és especialment interessant perquè no es tracta d’una empresa orientada al lucre, sinó d’una cooperativa d’habitatge que es basa en la propietat col·lectiva, el dret d’ús, l’autogestió, la participació democràtica, el suport mutu i la relació amb l’entorn (Sostre Cívic, s. d.-a; Sostre Cívic, s. d.-b). Per això, una eina complementària podria encaixar amb alguns valors de l’economia social i solidària, però només si s’aplica amb una finalitat molt concreta i amb una governança clara.

Ara bé, també cal ser realista: una moneda social no solucionaria el problema estructural de l’accés a l’habitatge. En el cas de Sostre Cívic, el nucli del projecte continua depenent d’aportacions inicials, quotes mensuals, finançament ètic o cooperatiu, manteniment dels edificis i capacitat d’inversió a llarg termini. Per tant, seria un error plantejar una moneda complementària com a substitut dels pagaments principals del model. En aquest àmbit, el finançament ètic encaixa millor amb les necessitats estructurals del projecte, mentre que una moneda social o un banc de temps tindria més sentit en espais comunitaris, de suport mutu o de dinamització local.

A partir del comentari rebut pel company Pol, crec que el punt que cal concretar millor és precisament aquest: la possible aplicació pràctica no hauria de situar-se en el pagament de quotes o en el finançament de l’habitatge, sinó en tasques internes, activitats comunitàries o accions de proximitat. Per exemple, podria tenir sentit en una prova pilot voluntària per reconèixer hores dedicades a suport comunitari, acompanyament veïnal, petites tasques no professionals de manteniment ordinari, dinamització d’activitats col·lectives, intercanvi de materials, participació en projectes del barri o col·laboració amb entitats de l’entorn. En aquest sentit, no entenc les “cures” com un servei professional o assistencial, sinó com a suport comunitari i corresponsabilitat dins del projecte.

Figura 1. DAFO definitiu sobre la possible aplicació d’una moneda complementària a Sostre Cívic. Font: elaboració pròpia amb Canva.

DDAFO definitiu

Fortaleses.
Sostre Cívic té diverses condicions favorables per explorar una iniciativa d’aquest tipus: una base cooperativa, una cultura de participació, una governança democràtica i una vinculació clara amb el territori. A diferència d’altres organitzacions més individualistes o purament comercials, ja parteix d’una comunitat organitzada i d’un model que posa les persones, l’habitatge i l’entorn al centre. Això és important perquè una moneda complementària o un banc de temps només pot funcionar si existeix confiança, participació i una xarxa mínima d’acceptació.

Debilitats.
La principal limitació és que l’habitatge cooperatiu té costos elevats, estables i difícils de cobrir amb eines informals: adquisició o cessió de sòl, obres, manteniment tècnic, assegurances, subministraments, retorn de capital i finançament. Una moneda social té poc marge en aquests àmbits si no hi ha una arquitectura jurídica, comptable i operativa molt sòlida. A més, també pot aparèixer una dificultat interna: no totes les persones residents tenen el mateix temps, energia o capacitat per participar en un sistema d’intercanvi. Si no es dissenya bé, podria generar desigualtats internes o sobrecarregar les persones que ja assumeixen més responsabilitats comunitàries.

Oportunitats.
L’oportunitat principal és utilitzar aquesta eina com a mecanisme de cohesió i dinamització, no com a instrument financer central. Una moneda complementària o un banc de temps podria ajudar a reconèixer tasques que el mercat convencional sovint invisibilitza: suport mutu, organització d’activitats, petites reparacions no especialitzades, reutilització de materials, intercanvi de coneixements o relació amb comerços i entitats locals. L’exemple de La Turuta és útil perquè mostra que aquestes iniciatives poden néixer del territori i articular intercanvis de productes, serveis i projectes socials o ambientals amb suport comunitari i, en alguns moments, institucional (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2012; Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2014). En el cas de Sostre Cívic, això podria reforçar la connexió entre el projecte d’habitatge i el barri, fent que una part de l’activitat econòmica i social generada al voltant de la cooperativa tingués més retorn local.

Amenaces.
La primera amenaça és la baixa adopció. Si la xarxa d’ús és petita o si la moneda només circula dins d’un cercle molt reduït, el sistema perd utilitat ràpidament. La segona és la complexitat legal, fiscal i operativa: caldria garantir traçabilitat, seguretat, criteris clars i una gestió transparent. La tercera és el risc de desviació del focus. Sostre Cívic podria guanyar molt poc si la moneda reforça el projecte, però podria perdre temps i energia si l’eina acaba absorbint recursos que haurien d’anar destinats al dret a l’habitatge, a la convivència o a la consolidació dels projectes.

Per això, la proposta més coherent no seria crear directament una moneda general per a Sostre Cívic, sinó començar amb una prova pilot molt acotada. Aquesta prova podria tenir tres condicions: que fos voluntària, que no substituís cap obligació econòmica formal i que tingués una avaluació clara. Per exemple, es podria provar durant sis mesos en un projecte concret i mesurar indicadors com el nombre d’intercanvis, el tipus de tasques reconegudes, el nivell de participació, la satisfacció de les persones usuàries, la càrrega de gestió generada i els possibles conflictes detectats. Si el resultat fos positiu, es podria ampliar de manera gradual; si no, es podria descartar sense comprometre el funcionament principal de la cooperativa.

D’aquesta manera, les finances ètiques quedarien vinculades a les necessitats estructurals del projecte —finançament, inversió i sostenibilitat econòmica—, mentre que una moneda complementària o un banc de temps tindria més sentit en la dimensió comunitària, relacional i territorial.

En conclusió, una moneda complementària podria aportar valor a Sostre Cívic, però només si s’entén com una eina concreta, limitada i ben governada. No la veig com a substitut del finançament formal ni com a mecanisme principal per sostenir l’habitatge. La veig, sobretot, com una possible infraestructura comunitària per reforçar participació, suport mutu, consum de proximitat, intercooperació i arrelament territorial. En aquest sentit, la seva utilitat dependria menys de la moneda en si mateixa i més de la seva capacitat per reforçar els valors de l’ESS: cooperació, equitat, transparència, sostenibilitat, democràcia interna i retorn social al territori.

Bibliografia

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (2012, 3 d’abril). La Turuta, la moneda social que s’estrena al Mercat de segona mà i d’intercanvi. https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=36018414

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (2014, 8 de juliol). L’Ajuntament de VNG podrà donar “Turutes” en concepte de pagament de serveis ambientals i socials. https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=64731809

Corrons, A., i Muns, L. (2022). Guia metodològica. Implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. Diputació de Barcelona. https://www.diba.cat/ca/web/comerc/moneda-local

Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Material docent]. Universitat Oberta de Catalunya.

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). Principis del model. https://sostrecivic.coop/principis-del-model/

Universitat Oberta de Catalunya. (2024, 20 de juny). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica

Ús d’intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la revisió final del text. L’anàlisi, la selecció de fonts i les conclusions són elaboració pròpia.