En el context actual, l’economia social i solidària (ESS) planteja alternatives al model econòmic convencional, amb l’objectiu de promoure una economia més justa, sostenible i arrelada al territori. Entre aquestes alternatives, les monedes socials i els sistemes d’intercanvi complementaris es presenten com a eines capaces de reforçar el teixit econòmic local i fomentar relacions basades en la cooperació.

Aquest treball analitza el cas de Crisàlide Comunicació, una cooperativa especialitzada en comunicació creativa amb impacte social. L’entitat desenvolupa projectes vinculats a la transformació social, treballant amb administracions públiques, entitats i iniciatives comunitàries. Aquesta orientació la situa plenament dins dels valors de l’ESS, fet que la converteix en un cas rellevant per explorar la possible implantació d’una moneda social.

A continuació, es presenta un anàlisi DAFO per valorar les implicacions d’aquesta iniciativa en el funcionament i desenvolupament de la cooperativa.

2. Anàlisi DAFO

Debilitats (factors interns negatius)

Una de les principals debilitats de Crisàlide és la seva estructura organitzativa reduïda, pròpia d’una cooperativa petita, fet que pot limitar la capacitat per assumir la implementació i gestió d’un sistema de moneda social.

A més, existeix una manca de coneixement tècnic específic en aquest àmbit, que podria dificultar la posada en marxa del projecte i generar incerteses internes.

La implantació també podria comportar una sobrecàrrega de treball, especialment en tasques de coordinació, seguiment i gestió dels intercanvis.

Finalment, cal tenir en compte la dependència de la moneda convencional, ja que gran part de les despeses estructurals de l’entitat continuen requerint pagaments en euros.

Amenaces (factors externs negatius)

Una de les principals amenaces és la possible falta de massa crítica d’usuaris, ja que la utilitat d’una moneda social depèn de la seva acceptació i ús generalitzat dins del territori.

També existeix una certa incertesa jurídica, que pot generar inseguretat en la implementació d’aquest tipus d’iniciatives.

Una altra amenaça és la possible desconfiança inicial per part de clients, proveïdors o altres agents econòmics, especialment si no perceben beneficis immediats.

Finalment, es pot produir una fragmentació d’iniciatives similars al territori. No obstant això, aquesta situació també podria transformar-se en una oportunitat si es promou la coordinació i la creació de xarxes més àmplies.

Fortaleses (factors interns positius)

Crisàlide Comunicació compta amb un fort alineament amb els valors de l’economia social i solidària, com la cooperació, la sostenibilitat i el compromís social.

A més, disposa d’una àmplia experiència en projectes col·laboratius, treballant amb administracions públiques, entitats socials i iniciatives comunitàries, fet que facilita la creació de xarxes de confiança.

La seva activitat en l’àmbit de la comunicació li atorga una capacitat estratègica per difondre i dinamitzar iniciatives, un element clau per a la implantació d’una moneda social.

Finalment, la seva flexibilitat organitzativa li permet adaptar-se a noves formes d’innovació social.

Oportunitats (factors externs positius)

La implantació d’una moneda social pot contribuir a enfortir el teixit econòmic local, fomentant el consum de proximitat i la cooperació entre entitats.

També permet optimitzar recursos infrautilitzats, facilitant intercanvis que no depenen exclusivament de la moneda convencional.

Una altra oportunitat és la possibilitat d’integrar la moneda social en projectes de comunicació comunitària que Crisàlide ja desenvolupa, ampliant el seu impacte social.

A més, pot afavorir la creació d’aliances amb altres actors de l’ESS, reforçant les xarxes de col·laboració.

Finalment, aquest tipus d’iniciatives poden millorar la resiliència econòmica davant situacions de crisi.

3. Reflexió crítica: finances ètiques, bancs del temps i monedes socials

La implantació d’una moneda social s’ha d’entendre dins d’un ecosistema més ampli que inclou les finances ètiques i els bancs del temps.

Les finances ètiques ofereixen una gestió responsable dels recursos dins del sistema convencional, mentre que les monedes socials i els bancs del temps introdueixen una lògica alternativa basada en la reciprocitat, la confiança i la valoració del temps i les capacitats.

En el cas de Crisàlide, aquestes eines poden reforçar el seu posicionament com a agent de transformació social. No obstant això, també plantegen reptes importants, com la necessitat de garantir la sostenibilitat del sistema, evitar la sobrecàrrega organitzativa i assegurar una participació activa de la comunitat.

Un dels elements clau és la massa crítica, que requereix la implicació d’actors rellevants com comerços, administracions públiques i altres entitats del territori. Així mateix, la formació esdevé essencial per convertir una debilitat inicial en una fortalesa estratègica.

D’altra banda, el risc de fragmentació ha de ser abordat des d’una perspectiva de cooperació entre iniciatives, afavorint la creació de xarxes més àmplies i eficients.

4. Conclusions

En conclusió, la implantació d’una moneda social a Crisàlide Comunicació presenta un alt potencial com a eina d’innovació social, coherent amb la seva activitat i els seus valors.

La seva experiència en projectes de comunicació social i treball en xarxa constitueix una base sòlida per impulsar aquest tipus d’iniciatives. No obstant això, la seva viabilitat dependrà de la capacitat de l’entitat per gestionar diversos reptes, com la generació de confiança, l’assoliment d’una massa crítica suficient i la inversió en formació.

A més, és fonamental entendre la moneda social com un instrument complementari, capaç d’ampliar les possibilitats d’intercanvi i reforçar les dinàmiques comunitàries, però no de substituir el sistema econòmic convencional.

En definitiva, si s’implementa de manera estratègica i participativa, la moneda social pot esdevenir una eina clau per reforçar el paper de Crisàlide com a agent de transformació social i dinamització del territori.

Referències bibliogràfiques

• Xarxa d’Economia Solidària. (2020). L’economia social i solidària a Catalunya. Xarxa d’Economia Solidària.
  https://xes.cat/
• REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (2019). Carta de principios de la economía solidaria. REAS.
  https://www.economiasolidaria.org/principios/
• Banco de España. (2018). Las monedas complementarias y su papel en la economía. Banco de España.
  https://www.bde.es/
• Lietaer, B. A. (2001). The future of money: Creating new wealth, work and a wiser world. Century.
  https://monneta.org/wp-content/uploads/2020/11/Future-of-Money-Bernard-Lietaer.pdf
• Gesell, S. (1916). The natural economic order. Peter Owen.
  https://archive.org/details/naturaleconomico00geseuoft
• Coop57. (2021). Finances ètiques i solidàries: una alternativa real. Coop57.
  https://www.coop57.coop/
• Fiare Banca Etica. (2022). Què són les finances ètiques? Fiare Banca Etica.
  https://www.fiarebancaetica.coop/ca
• Ajuntament de Barcelona. (2018). Monedes socials i economies comunitàries: experiències a Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
  https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/

Després d’analitzar el cas de Bauharum Handmade i d’haver explorat a fons el webinar de l’August Corrons, m’ha quedat gravada la idea que el diner no és una entitat rígida que ens ve imposada, sinó que es tracta d’un acord social entre les persones d’una comunitat per utilitzar un símbol com a mitjà d’intercanvi.

Aplicant això Bauharum Handmade de la Nàdia a la Cerdanya, veig clar que per a una artesana autònoma, la dependència absoluta de l’euro suposa un risc real, i la moneda social apareix com una eina clau perquè el valor que ella genera es quedi realment a la comarca i no s’escapi cap a grans plataformes externes.

El fet de formar part de Pam a Pam és una fortalesa fonamental, ja que aquesta validació dins de l’Economia Social i Solidària (ESS) construeix la confiança necessària perquè la comunitat acabi acceptant una moneda alternativa.

El seu producte, les espelmes de cera de soja, es presenta com un bé de consum circular i sostenible ideal per ser l’eix d’un intercanvi de proximitat que permeti reduir la petjada ecològica del territori.

Però la debilitat principal segueix sent la solitud de la Nàdia a l’obrador, ja que la gestió d’una moneda nova requereix un temps i una formació dels quals sovint no disposa. El meu company David m’ha aportat una solució molt bona, i es que a través del Banc del Temps, li permetria a la Nàdia intercanviar el seu producte o els seus tallers per hores de gestió administrativa o suport tecnològic, resolent la seva sobrecàrrega operativa sense haver de dependre de la liquiditat en euros. Alhora, sobre l’amenaça que pot suposar el turisme a la Cerdanya; mentre jo dubtava si la moneda social podria ser una «barrera» pel client de fora, el David m’ha fet veure que es pot transformar en un atribut de marca: un segell d’identitat que diferencia Bauharum com un projecte totalment arrelat al territori per a aquell visitant que busca un consum més conscient.

Aquest enfocament permet potenciar l’oportunitat de l’efecte multiplicador local, aconseguint que els diners circulin entre els comerços de la zona en lloc de marxar a grans corporacions. Tot i que no podem ignorar el risc de la trampa de la liquiditat, ja que la Bauharum Handmade igualment necessita euros per comprar les matèries primeres.

El futur de Bauharum ha de passa inevitablement per un model híbrid. Crear aquest «amortidor» local és, en definitiva, fer resiliència econòmica i mantenir l’autonomia de l’artesania del Pirineu davant de possibles crisis globals. Aplicar aquest enfocament panàrquic ens permet utilitzar les finances ètiques per garantir que el teixit artesà de la muntanya tingui una xarxa de seguretat pròpia i sòlida. No trobeu?

Moltes gràcies!

Mariona

Bibliografia

• Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico..
• Corrons, A. (2026, 7 d’abril). Webinar: La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Universitat Oberta de Catalunya.
• La Turuta. (s. d.). Què és la Turuta? Vilanova i la Geltrú..
• Pam a Pam. (2026). Bauharum Handmade: Fitxa d’entitat.

IA Per polir aquesta síntesi m’he ajudat de la IA (Gemini) com a suport per estructurar el text. M’ha servit per resumir tots els conceptes teòrics de l’August Corrons en el cas pràctic, tot i que l’anàlisi de les fortaleses de Bauharum i la visió final sobre la resiliència del territori són fruit de la meva pròpia reflexió i també s’ha utilitzat per crear la imarge del DAFO.

Una moneda complementària, social, local o alternativa és un instrument de pagament que s’utilitza en un àmbit local per adquirir productes, serveis o coneixements.

La cooperativa Artijoc no disposa de moneda complementària, però si n’hagués de dur a terme una, li’n proposaria una amb les característiques següents:

La moneda s’anomenaria “dau” i es podria adquirir fent compres de qualsevol dels seus productes. La podrien obtenir els clients que compren alguna joguina o els centres educatius que adquireixen les estructures de fusta per les escoles; i també per la participació del projecte que estan desenvolupant “Quan s’obre la maleta, s’obre la conversa”.

En primer lloc, els daus tindrien una durada de sis mesos per utilitzar-los i, un cop transcorregut aquest període, es perdrien. D’aquesta manera, la moneda es mantindria en circulació i no quedaria estancada. Es podria utilitzar per obtenir descompte en els productes, però fins a un màxim d’un 40%, i també disposarien de productes exclusius que només es poden adquirir mitjançant daus. Per tant, els daus no tindrien la funció de substitueir l’euro, sinó que funcionarien com a una moneda complementària. Per cada 5 euros de compra s’obtindria un dau.

En segon lloc, els daus no es plantegen només com a un sistema de descomptes, sinó com a una eina per fomentar la participació en activitats i reforçar el vincle entre la cooperativa i la seva comunitat de clients. Així, proporcionarien valor propi i no només valor de descompte. Tal com han comentat els companys, aquestes activitats podrien consistir en tallers familiars o en sessions participatives per fomentar que els infants utilitzin joguines adequades pel seu creixement i desenvolupament. De totes maneres, serien activitats que s’anirien renovant segons la demanda que hi hagués del seu públic objectiu.

En tercer lloc, cal remarcar que la utilització d’aquesta moneda complementària es trobaria regulada en una normativa que crearia la cooperativa i que seria pública per a tothom, per tal d’oferir transparència als seus clients.

Per últim, l’Observatori de la Moneda Complementària és una entitat que s’encarrega específicament d’acompanyar, assessorar i donar suport a ajuntaments, entitats social, comercials i empresarials que podria ajudar a Artijoc amb qualsevol problema i/o dubte que els sorgís en tot el procés d’implementació de la moneda.

Tot seguit es troba l’anàlisi DAFO de la integració d’una moneda complementària a la cooperativa Artijoc:

DEBILITATS:

• Depèn exclusivament del seu ús, ja que si les persones no fan servir aquesta moneda, no té cap sentit mantenir-la.

• Implica costos d’implementació, tant de recursos tecnològics (ja que s’ha de fer digital) com de temps, perquè és una feina extra a desenvolupar a partir de la seva implementació.

• Limita el seu ús a Artijoc, ja que és un sistema monetari complementari molt restringit, en no poder-se utilitzar en cap altre establiment.

• Comporta haver d’actualitzar els productes que es poden obtenir amb la moneda perquè no siguin sempre els mateixos, de la mateixa manera que amb les activitats.

AMENACES:

• Pot provocar que els clients no l’utilitzin per considerar-ho massa complicat o perquè no percebin l’interès suficient per fer-la servir.

• Si no s’utilitza prou, pot generar mancança de moviment de la moneda, fet que suposaria perdre el sentit de mantenir-la.

• Pot generar desinterès al llarg del temps si no es manté actualitzada perquè les persones no perdin el seu interès.

• Perjudici davant la competència, ja que les grans empreses ja disposen de punts per obtenir descomptes, que poden suposar més simples, fet que pot causar que els clients prefereixin acudir-hi.

FORTALESES:

• Facilita un sistema bastant senzill, ja que no és complex i el pot utilitzar qualsevol persona que disposi d’un dispositiu mòbil des del qual es pugui descarregar l’aplicació.

• Fomenta la fidelització de clients, perquè els daus s’aconsegueixen a través de les compres. Per tant, s’incentiva a les persones que comprin productes o participin en el seu projecte per així aconseguir més daus.

• Reforça els principis d’Economia Social i Solidària. Gràcies als daus s’aconsegueix crear una comunitat amb les famílies usuàries i els centres educatius.

• Genera valor propi, ja que hi ha joguines que només es poden aconseguir amb daus, cosa que aporta valor a la cooperativa.

OPORTUNITATS:

• Permet ampliar-se a futurs projectes que desenvolupi la cooperativa.

• Fomenta la participació en el projecte “Quan s’obre la maleta, s’obre la conversa”. En el cas que es comencessin a desenvolupar tallers per ensenyar a usar joguines correctament, els daus també podrien ajudar a augmentar la seva participació.

• Crea diferenciació i innovació respecte la competència. Aquesta iniciativa posiciona a la cooperativa en comparació amb la resta de botigues de joguines convencionals.

• Permet establir col·laboracions amb altres entitats locals que comparteixin els valors de la cooperativa del municipi de Cardedeu, on tenen la botiga física.

En conclusió, la moneda complementària “dau” d’Artijoc és una eina que pot aportar valor tant a la cooperativa com a la seva comunitat, ja que no només serveix per incentivar les compres, sinó també per fomentar la participació i el vincle amb les famílies i els centres educatius. Tot i que presenta algunes limitacions, com la seva dependència de l’ús per part dels clients o el fet que només es pugui utilitzar dins d’Artijoc, també ofereix moltes oportunitats de creixement i diferenciació respecte a altres botigues. Per tant, si es gestiona correctament i es manté actualitzada, pot arribar a ser un element clau per la seva cooperativa.

BIBLIOGRAFIA

Diputació de Barcelona. (febrer de 2024). Las monedas locales y su rol en la dinamización del comercio de proximidad.https://www.diba.cat/es/web/comerc/-/las-monedas-locales-y-su-rol-en-la-dinamizacion-del-comercio-de-proximidad

Ossorio, M.A. (juny de 2024). Monedas complementarias: el motor oculto del desarrollo local en España e Iberoamérica. Universitat Oberta de Catalunya. https://www.uoc.edu/es/news/2024/monedas-complementarias-motor-oculto-del-desarrollo-local-en-espana-iberoamerica

Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet. (s.f.) La Moneda Local.https://www.gramenet.cat/es/sites/moneda-local/

Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. (juliol de 2016). Reglament del circuit de comerç social de Santa Coloma de Gramanet. https://www.gramenet.cat/fileadmin/Files/Ajuntament/comercio/moneda_local/docscast/REGLAMENTO_DEL_CIRCUITO_DE_COMERCIO_SOCIAL_DE_SANTA_COLOMA_DE_GRAMENET.pdf

Economía solidaria. (s.f.) Carta de Principios de la Economía Solidaria.https://www.economiasolidaria.org/carta-de-principios-de-la-economia-solidaria/

Canva. https://www.canva.com/templates

ÚS D’INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

He utilitzat la intel·ligència artificial únicament com a suport per revisar aspectes ortogràfics i gramaticals del text, amb l’objectiu de corregir possibles errors. L’eina d’intel·ligència artificial que he utilitzat ha estat ChatGPT.

En el cas de Fiare Banca Ètica, la possible introducció d’una moneda social local pot encaixar bastant amb els seus objectius, sobretot pel que fa al suport a projectes amb impacte social i al reforç de l’economia de proximitat. Aquest tipus d’eines permeten fomentar intercanvis dins d’una comunitat i generar dinàmiques econòmiques més col·laboratives, alineades amb els valors de l’economia social i solidària.

Una de les principals fortaleses de Fiare és que ja parteix d’un model basat en la participació i en uns valors socials molt clars. El fet que les persones sòcies tinguin un paper actiu en la presa de decisions facilita la connexió amb iniciatives col·lectives com les monedes socials o altres sistemes d’intercanvi. A més, la seva trajectòria en el finançament de projectes amb impacte social la posiciona com una entitat amb credibilitat dins d’aquest àmbit.

Tot i això, probablement el seu paper més interessant no seria tant crear directament una moneda social, sinó actuar com a suport o impulsor d’aquest tipus d’iniciatives. Per exemple, podria ajudar a finançar-ne l’inici, oferir orientació tècnica o connectar diferents actors del territori per fer viable el projecte. Això permetria reduir riscos i augmentar les probabilitats d’èxit.

Pel que fa a les debilitats, cal tenir en compte que Fiare opera dins d’un marc financer regulat, cosa que pot limitar la seva capacitat per integrar sistemes alternatius com una moneda social. A més, posar en marxa una iniciativa així requereix temps, recursos i una comunitat implicada; si aquesta base no existeix, és difícil que funcioni de manera estable.

En relació amb les oportunitats, una moneda social pot ajudar a reforçar l’economia local, fent que els intercanvis es quedin dins del territori i creant vincles més forts entre persones i entitats. A més, si es combina amb eines digitals, es pot facilitar molt la seva gestió, fent els intercanvis més àgils i transparents.

Finalment, també hi ha alguns riscos a considerar. El principal és que no hi hagi prou ús per part de la comunitat, fet que faria que el projecte perdi sentit. També pot ser complicat coordinar a tots els implicats. També s’ha de tenir clar que aquest tipus de monedes tenen un paper complementari i no substitueixen el sistema financer tradicional, sinó que funcionen com una eina addicional per generar cohesió social i dinamitzar l’economia local.

En definitiva, la moneda social pot ser una bona oportunitat per reforçar el paper de Fiare Banca Ètica dins del territori, però el seu èxit dependrà de la implicació de la comunitat, de la seva bona gestió i de la capacitat d’adaptar-la a la realitat concreta.

BIBLIOGRAFIA

Alcañiz, G. (2019). Las monedas sociales en la Economía Social y Solidaria. Revista de Antropología Social.

Corrons, A. (s.d.). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament local (webinar UOC).

Economiasolidaria.org. (s.d.). Moneda social: definició i funcionament. https://www.economiasolidaria.org/

Fiare Banca Ètica. (s.d.). Qui som i model de banca ètica. https://www.fiarebancaetica.coop/

Fiare Banca Ètica. (s.d.). Política de crèdit. https://www.fiarebancaetica.coop/ca/identitat/politica-de-credit/

García, A. (2014). Monedas sociales: cómo funcionan.

OCU. (2021). Monedas sociales para fomentar el comercio local.

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s.d.). Què és l’Economia Social i Solidària. https://xes.cat/

Entrevista sobre La Turuta (recurs d’aprenentatge R3, UOC).

Diferenciaentre.es. (s.d.). Moneda social: concepto y funcionamiento.

Una aposta per l’economia de barri:

Keras Buti és una associació i cooperativa que busca generar valor a partir del mercat agroecològic; alhora que busca recuperar la vida als barris, emprant principalment la cuina i el menjar, tot sempre des d’una perspectiva social.

Per tal d’impulsar aquest tipus de negoci, pertanyent a l’economia social i solidària, val la pena plantejar quins efectes tindria la incorporació d’una moneda complementària en el model.

Cuinant la implementació:

Comencem amb una ràpida explicació de què són els sistemes monetaris complementaris:

Aquests sistemes neixen amb la idea de fomentar els projectes socials, ambientals i econòmics de caràcter regional; posant en valor actius i recursos que el sistema monetari “tradicional” no posa, principalment per la condició d’escassetat i, conseqüentment, de reserva de valor i creació d’interès (Corrons, 2017). Així, en cap cas es tracta de substituir el sistema monetari actual, sinó de reforçar-lo en aquelles parts on més ho necessita, fomentant el desenvolupament econòmic i social de manera regional (Corrons, 2026).

Des d’aquesta perspectiva, Keras Buti ja té molt en comú, puix el seu model econòmic busca actuar de manera regional (actua principalment en els barris de l’Hospitalet, i la collita prové del Parc Agrari del Baix Llobregat). Sumem a tot això que els seus projectes per donar vida als barris (La Marmita, La Suculenta, etc.) també es troben en barris de l’Hospitalet i busquen fomentar la interacció entre els veïns.

Així doncs, se’ns presenta una oportunitat de crear un sistema monetari complementari per donar suport a aquest model de negoci, parlant així de fomentar aquest sistema des de la base (és a dir, són institucions privades les que creen i participen activament en el sistema [no hi ha participació pública]).

L’ús d’una moneda creada per l’entitat (suposant que altres companyies no s’hi sumin a la proposta, tot i que si suposéssim el contrari trobaríem un augment de l’impacte del projecte) permetria donar incentius a la participació del voluntariat en el procés productiu; puix pagar amb aquesta moneda l’esforç dels treballadors, permet donar una recompensa molt assequible per a la cooperativa i pagar “en espècies” a escala pràctica (és a dir, es dona una moneda intercanviable per productes que ofereix l’entitat).

També podria actuar per millorar la circularitat dels consumidors dins de l’oferta de productes i serveis de l’entitat: no només permet una opció de pagament amb temps de treball (és a dir, consumir els productes de la cooperativa i pagar amb temps de voluntariat), sinó que si l’interès no està en els productes de la collita, també es podria gastar aquesta moneda en els altres projectes de l’entitat (l’ús de la cuina comunitària [La Marmita], o la cuina i menjador La Suculenta, per posar alguns exemples).

Es crea també l’oportunitat de fomentar la interacció social amb l’intercanvi d’aquesta moneda, creant una xarxa de solidaritat ciutadana que podria donar lloc a tot un servei de voluntariat per a accions socials diverses dins dels barris de l’Hospitalet.

Dit això, aquest tipus d’iniciatives no estan mai exemptes de dificultats i problemes:

Per una banda, com s’ha dit prèviament, aquest sistema quedaria sustentat per la pròpia empresa, i generalment sol ser motiu d’abandonament a llarg termini; de 306 iniciatives de monedes complementàries entre 2007 i 2023, només continuen actives 65 (Ossorio, 2024). Si el suport principal estigués en mans de l’ajuntament (d’Hospitalet, en aquest cas), hi hauria una perspectiva més positiva a llarg termini. Parlem d’una corporativa de mida reduïda, així que no podem esperar una gran repercussió d’un sistema complementari en el barri sense el suport d’altres entitats que hi vulguin col·laborar. Sota aquest context, podria generar-se una circulació massa interna, i acabar actuant més com un sistema de punts, en comptes de com a moneda complementària.

Afegim la poca potència que té l’associació en l’ús de noves tecnologies, la falta d’experiència en la digitalització tampoc jugaria a favor en aquesta iniciativa i, sense dubte, suposaria un repte per a l’entitat. Caldria considerar el temps d’implementació de la moneda, puix les dimensions de l’empresa i la falta d’experiència comportarien una implementació lenta, progressiva i segurament amb un gran marge de millora a llarg termini. Una solució a curt termini seria fer la moneda en físic, per tal de fer una prova pilot del seu funcionament i facilitar la gestió, només necessitant un petit control digital amb fulls de càlcul.

Finalment, també trobem els problemes habituals de la implementació d’una moneda complementària, que és la poca acollida inicial, la desconfiança general a un sistema alternatiu i la complexitat que suposa en el marc legal i fiscal.

Així i tot, podem veure que la iniciativa s’alinearia, i molt, amb els valors principals de l’entitat, i es podria reforçar la cohesió social i econòmica dels barris de l’Hospitalet de Llobregat; i que els riscos són pocs en comparació, puix en cas de no prosperar, no comportaria pèrdues importants.

A tall de conclusió i resum, s’ofereix una matriu DAFO que sintetitza aquest escrit:

Fonts:

Canva. Canva. https://www.canva.com/.

Corrons, A. [August] (2017). Monedas complementarias: dinero con valores. Revista Internacional de Organizaciones, 2017-06 (18), p.109-134.

Corrons Giménez, A. F. [August Francesc] (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. [Treball final de màster]. Universitat Jaume I – Universitat de València. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476.

Corrons, A. [August] (2026). La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. [Recurs d’aprenentatge audiovisual]. Universitat Oberta de Catalunya. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991.

Economia Solidaria (s.d.). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. https://xes.cat/economia-solidaria.

Keras Buti (s.d.), LaFundació. https://lafundicio.net/kerasbuti/.

Keras Buti (s.d.). Pam a Pam. https://pamapam.cat/directori/escola-popular-keras-buti/.

Ossorio, M. A. [Miguel Ángel] (20 de juny de 2024). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. Universitat Oberta de Catalunya. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica?utm_source=chatgpt.com.

[No s’ha usat la IA en aquest treball].

Primer de tot, vull començar situant breument el cas analitzat. Som Mobilitat és una cooperativa de consum sense ànim de lucre que ofereix serveis de carsharing amb vehicles elèctrics per a particulars, entitats, empreses, administracions públiques i comunitats energètiques. El seu model ja està molt vinculat a la sostenibilitat, a la mobilitat compartida i a la idea de reduir la necessitat de tenir un vehicle en propietat. A més, el servei funciona principalment a través d’una app, on l’usuari pot carregar el moneder virtual, reservar el vehicle, obrir-lo i utilitzar-lo.

En aquest cas, la proposta seria desenvolupar una moneda social pròpia o vinculada a l’ecosistema de Som Mobilitat. Aquesta moneda no substituiria l’euro, sinó que funcionaria com una moneda complementària, digital i d’ús parcial. És a dir, no es podria pagar el 100% del servei amb aquesta moneda, sinó només una part, per exemple fins a un 20% del preu de la reserva. Aquesta idea encaixa amb la definició de les monedes socials com a monedes complementàries que busquen fomentar el consum local, la proximitat i les xarxes comunitàries.

La moneda l’emetria Som Mobilitat, però podria funcionar en col·laboració amb ajuntaments, entitats locals, cooperatives, comerços de proximitat i proveïdors vinculats a l’economia social i solidària. La podrien rebre els usuaris, les entitats col·laboradores i alguns proveïdors. Es podria aconseguir a través d’accions com l’ús responsable del servei, la incorporació de nous socis, la participació en activitats comunitàries, la cessió d’espais d’aparcament o energia per part de comunitats energètiques, o també aprofitant hores no utilitzades en acords amb ajuntaments.

Aquesta proposta té sentit perquè Som Mobilitat ja treballa amb administracions públiques mitjançant paquets d’hores anuals perquè els treballadors municipals puguin utilitzar els vehicles de manera flexible. També ofereix gestió a través de l’app, manteniment, assegurança i informes mensuals d’ús i impacte ambiental. Per tant, ja existeix una base organitzativa i tecnològica que podria facilitar una prova pilot d’aquesta moneda.

Un aspecte important que ha sortit en el feedback rebut és que aquesta moneda no hauria de ser percebuda només com un descompte. Estic d’acord amb aquesta crítica, perquè si només serveix per pagar menys, pot perdre el seu sentit transformador. Per evitar-ho, proposaria que la moneda tingués una data de caducitat, per exemple de sis mesos. Això faria que els usuaris tinguessin més incentiu a utilitzar-la i que circulés més ràpidament dins de l’ecosistema local. També evitaria que s’acumulés sense ús real. D’aquesta manera, la moneda tindria més capacitat per generar activitat econòmica i social dins de la xarxa de Som Mobilitat.

Anàlisi DAFO

Fortaleses

Una de les principals fortaleses és que Som Mobilitat ja té una base digital molt clara. L’ús de l’app i del moneder virtual faria que la implementació d’una moneda social fos més fàcil que en altres entitats menys digitalitzades.

També és una cooperativa amb valors molt vinculats a la sostenibilitat, la participació i el consum responsable. Per tant, la moneda social encaixaria bastant bé amb la seva identitat.

Una altra fortalesa és que ja existeixen relacions amb ajuntaments, entitats i comunitats locals. Això podria facilitar que la moneda no quedés només dins de Som Mobilitat, sinó que també es pogués utilitzar en altres espais de l’economia social i solidària.

Finalment, la moneda podria ajudar a fidelitzar els usuaris i a reforçar el sentiment de comunitat. No seria només una eina de pagament, sinó també una manera de reconèixer la participació i el compromís dels socis.

Debilitats

La principal debilitat és que pot complicar l’ús de l’aplicació. Si l’usuari ha d’entendre euros, moneder virtual, moneda social, límits de pagament i caducitat, pot ser que el sistema sembli massa complex.

També pot generar una barrera per a persones amb menys habilitat digital. Som Mobilitat ja depèn molt de l’app, i afegir una nova capa pot dificultar encara més l’accés a alguns perfils.

Una altra debilitat és la càrrega de gestió. Caldria controlar l’emissió de moneda, els usos, la caducitat, els saldos i les entitats col·laboradores. Si no es fa bé, podria suposar més feina de la que realment compensa.

També hi ha el risc que la moneda tingui pocs llocs on gastar-se. Si només es pot utilitzar en poques reserves o en poques entitats, el seu impacte seria limitat.

Oportunitats

Una oportunitat clara és reforçar la relació entre Som Mobilitat, ajuntaments i altres entitats de l’economia social. La moneda podria ajudar a crear un ecosistema local més fort, on el valor generat no marxi fora, sinó que es quedi dins de la comunitat.

També podria servir per donar ús a recursos infrautilitzats. Per exemple, hores de vehicle que no s’utilitzen, places d’aparcament, energia compartida o serveis de persones i entitats del territori.

A més, aquesta moneda podria diferenciar Som Mobilitat d’altres empreses de carsharing més convencionals. No només oferiria un servei de mobilitat, sinó també una eina de transformació social.

També es podria combinar amb bancs del temps. Els bancs del temps funcionen amb la idea que l’hora és la unitat de valor i permeten intercanviar serveis, habilitats i coneixements entre persones d’un mateix territori. En el cas de Som Mobilitat, això podria aplicar-se a tasques comunitàries, tallers d’ús del servei, suport a nous usuaris o activitats de difusió.

Amenaces

La principal amenaça és que la moneda acabi sent només un descompte simbòlic. Si no circula prou o no té usos reals, pot perdre força i convertir-se en una simple promoció comercial.

També hi ha el risc que hi hagi poca acceptació per part dels usuaris o de les entitats col·laboradores. Perquè funcioni, cal una massa mínima de participants.

Una altra amenaça és la possible confusió legal, fiscal o comptable. Encara que sigui una moneda complementària, caldria definir molt bé com es registra, com es declara i quins límits té.

Finalment, també hi ha el risc que la cooperativa assumeixi massa càrrega organitzativa. Si el projecte no es fa de manera progressiva, podria distreure recursos d’altres prioritats de Som Mobilitat.

Reflexió crítica

Des del meu punt de vista, les finances ètiques, les monedes socials i els bancs del temps poden aportar molt valor a una organització com Som Mobilitat, però només si es fan amb una planificació clara. Les finances ètiques no són només una manera diferent de finançar-se, sinó que també impliquen coherència, transparència, participació i compromís amb l’impacte social i ambiental. Aquests principis són importants perquè eviten que la proposta sigui només una acció de màrqueting.

En el cas de Som Mobilitat, la moneda social podria ajudar a reforçar la seva missió cooperativa. No només es tractaria de compartir cotxes elèctrics, sinó de crear una xarxa més àmplia de consum responsable, mobilitat sostenible i col·laboració local. Per exemple, un usuari podria rebre moneda per portar nous socis, per participar en activitats de difusió o per fer un ús responsable del servei. Després podria gastar aquesta moneda en una part de la reserva del vehicle o en serveis d’entitats col·laboradores.

Ara bé, també cal ser crítics. Una moneda social no és bona només pel fet de ser social. Si està mal dissenyada, pot generar confusió, poca participació o una càrrega excessiva per a l’entitat. Per això, crec que seria millor començar amb una prova pilot en un municipi concret, durant sis o dotze mesos. Aquesta prova hauria de tenir uns indicadors clars: nombre d’usuaris actius, nombre d’entitats participants, volum de moneda emesa, volum de moneda gastada, velocitat de circulació i satisfacció dels usuaris.

També considero important incorporar la proposta de caducitat que ha sortit en el feedback. Aquesta idea ajudaria a evitar l’acumulació i faria que la moneda tingués més moviment. Si la moneda caduca, els usuaris tenen més incentiu a gastar-la i això pot generar més activitat dins de la xarxa local.

En conclusió, Som Mobilitat té unes condicions bastant favorables per impulsar una moneda social: és una cooperativa, té una base digital, treballa amb ajuntaments i té una missió vinculada a la sostenibilitat. Tot i això, la proposta hauria de ser gradual, clara i fàcil d’utilitzar. La moneda no hauria de substituir l’euro ni convertir-se només en un descompte, sinó actuar com una eina complementària per reforçar la cohesió social, la participació i l’economia local.

Bibliografia

Cooperativa La Fàbrica. (s. d.). Les monedes socials. https://www.coopelafabrica.cat/wp-content/uploads/QUADERN-MONEDES-SOCIALS_web.pdf

Público. (2017). Els bancs del temps, una eina més viva que mai. https://www.diaripublic.cat/els-bancs-temps-eina-mes-viva-mai.html

Som Mobilitat. (s. d.). Servei de carsharing: compartir vehicles elèctrics. https://sommobilitat.coop/?utm_source=chatgpt.com

Som Mobilitat. (s. d.). Lloguer per hores per a administracions públiques. https://sommobilitat.coop/lloguer-per-hores-administracions-publiques/

Xarxanet. (2023). Escàner de les Finances Ètiques: eina per mesurar el compromís del sector financer amb els principis ètics. https://xarxanet.org/noticies/economic/escaner-de-les-finances-etiques-eina-mesurar-el-compromis-del-sector-financer-amb-els-principis

Aquest document analític es complementa amb el vídeo de síntesi adjunt, on se sintetitzen de forma executiva les conclusions estratègiques i el pla d’acció per a Icaria.

Superant el sostre de l’euro: innovació monetària i arquitectura financera a Icaria

1. L’enfocament estratègic: del creixement financer a la sobirania de circulació del valor

L’anàlisi de la possible implementació d’un sistema monetari complementari a Icaria obliga a situar l’entitat dins d’un marc més ampli que el de la seva activitat socioeducativa: el de la infraestructura econòmica del territori. Si la digitalització actua com a infraestructura tecnològica per escalar l’impacte, l’arquitectura financera n’és el mecanisme operatiu que en determina la viabilitat.

La diagnosi posa de manifest una tensió estructural en l’Economia Social i Solidària (ESS): la necessitat de finançar projectes inclusius dins d’un sistema monetari basat en l’escassetat, l’endeutament i la rendibilitat financera. Tal com assenyala Uclés Aguilera (2010), aquest marc genera dinàmiques incompatibles amb els ritmes de reproducció social i ecològica. En termes monetaris, això es tradueix en una pressió estructural cap al creixement continu derivada del mecanisme d’interès compost, que condiciona l’assignació de recursos i prioritza el curt termini.

En aquest context, la “monetització de la solidaritat” no s’ha d’entendre com un procés d’acumulació, sinó com el disseny institucional de mecanismes que permetin reorganitzar la circulació del valor a escala local mitjançant finances ètiques, sistemes de crèdit mutu i monedes socials. Tal com planteja Corrons (2026), aquestes eines no substitueixen la moneda oficial, sinó que en corregeixen les disfuncions territorials mitjançant la recirculació i l’arrelament econòmic.

2. Diagnosi de l’arquitectura de valor actual

Icaria opera principalment a través de circuits de finançament convencionals —subvencions públiques i liquiditat en euros—, la qual cosa implica una dependència estructural de fluxos externs. Tot i disposar d’un capital relacional elevat dins la Comunalitat Reus Sud, aquest no es tradueix en mecanismes econòmics propis capaços de reduir la necessitat de liquiditat.

Des d’una perspectiva institucional, l’entitat no activa encara instruments de coordinació econòmica basats en la reciprocitat. No obstant això, l’evidència empírica mostra que en contextos amb alta densitat relacional, els sistemes de crèdit mutu i les monedes complementàries poden incrementar la resiliència econòmica mitjançant la retenció del valor i la reducció de dependències externes (North, 2010; Lietaer, Ulanowicz, & Goerner, 2012).

Això indica que la limitació d’Icaria no és tant de recursos socials com d’arquitectura econòmica.

3. Anàlisi DAFO: influència de la innovació monetària i financera

Icaria presenta un conjunt de fortaleses clarament alineades amb els requisits de funcionament dels sistemes monetaris alternatius. Disposa d’un capital social elevat, trajectòria consolidada i capacitat de dinamització comunitària. Aquests factors són crítics, ja que, tal com assenyala Cortés García (2008a), aquests sistemes es basen en la “garantia social” i no en avals financers tradicionals. A més, la seva orientació cap a col·lectius vulnerables la posiciona com a agent clau per activar intercanvis en l’àmbit de l’economia de les cures, habitualment infrarepresentada en el mercat formal.

Tanmateix, aquestes fortaleses conviuen amb debilitats estructurals rellevants. Icaria no disposa de la capacitat financera ni de la massa crítica necessària per sostenir sistemes monetaris complexos. La literatura mostra que molts sistemes d’intercanvi fracassen per manca de continuïtat en l’oferta i desequilibris operatius (Seyfang, 2001; North, 2010). Això limita la viabilitat d’una implementació autònoma.

Pel que fa a les oportunitats, les monedes complementàries, els sistemes de crèdit mutu i els instruments de finances ètiques permeten incrementar la recirculació del valor i reduir la dependència de la moneda oficial. A més, poden activar activitats econòmiques invisibilitzades i reforçar la cohesió social (Corrons, 2026; Lietaer et al., 2012). Si Icaria s’articula amb actors econòmics reals del territori, pot contribuir a democratitzar l’accés a béns i serveis.

No obstant això, les amenaces són igualment significatives. El risc principal és el del “circuit buit”: sense una base suficient d’oferta real, la moneda o el sistema d’intercanvi perd funcionalitat i credibilitat. Tal com assenyala la literatura, la manca de massa crítica i de governança participativa són factors clau de fracàs (Seyfang, 2001; Oliver Sanz, 2016). A això s’hi afegeix el risc de mercantilització de pràctiques comunitàries basades en la reciprocitat.

4. Avaluació d’escenaris i estratègia de risc

Integrant tant l’anàlisi teòrica com el feedback rebut, es poden distingir tres escenaris diferenciats:

Un escenari d’alt risc seria la creació d’una moneda local generalista. Aquest model requereix una massa crítica i una infraestructura que Icaria no pot assumir, amb un alt risc de fracàs i descrèdit.

Un escenari de risc mitjà correspon als sistemes de crèdit comunitari segmentats. Tot i que poden generar impacte en col·lectius específics, existeix el risc de crear circuits econòmics marginals i estigmatitzats (Oliver Sanz, 2016).

Finalment, l’escenari de risc baix —i estratègicament recomanat— consisteix en l’adopció d’un rol de node articulador. En aquest model, Icaria no emet moneda, sinó que facilita sistemes de crèdit mutu entre entitats (B2B) i impulsa un Banc del Temps ciutadà. Aquest enfocament permet activar la circulació de valor sense assumir riscos sistèmics elevats.

5. Condicions de disseny i viabilitat

Per garantir la funcionalitat dels sistemes proposats, cal incorporar condicions de disseny específiques.

En primer lloc, mecanismes anti-acumulació. Basant-se en la teoria de l’oxidació monetària de Gesell, la incorporació de caducitat o depreciació dels saldos incentiva la circulació i evita l’acumulació improductiva (Cortés García, 2008b; Lietaer et al., 2012).

En segon lloc, governança comunitària. Sense mecanismes de participació i validació col·lectiva, els sistemes tendeixen a perdre legitimitat i sostenibilitat.

Finalment, equilibri entre oferta i demanda. Aquest és un requisit estructural: sense una base real d’intercanvis, el sistema no es consolida.

6. Full de ruta d’implementació

L’estratègia d’implementació hauria de seguir una seqüència progressiva.

En primer lloc, la cartografia de l’oferta real del territori, identificant actors amb capacitat d’intercanvi.

En segon lloc, l’activació d’un sistema de crèdit mutu entre entitats i proveïdors, combinat amb un Banc del Temps orientat a la ciutadania.

Finalment, en cas de necessitats d’inversió, l’exploració d’instruments de finances ètiques com els bons de participació solidària, alineats amb els tempos del projecte (Uclés Aguilera, 2010).

Conclusió

La innovació monetària a l’ESS no consisteix a replicar el sistema financer convencional a petita escala, sinó a redissenyar l’arquitectura de circulació del valor. Icaria disposa de les condicions socials per participar en aquests sistemes, però la seva estratègia ha de ser selectiva.

La via més coherent és adoptar un rol de node articulador que activi sistemes de crèdit mutu i intercanvi de temps, combinats amb instruments de finances ètiques. Aquest enfocament permet augmentar la resiliència econòmica, reforçar la cohesió social i mantenir la coherència amb els principis de l’ESS.

Referències (APA 7a ed.)

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya.

Cortés García, F. J. (2008a). Las microfinanzas: caracterización e instrumentos. En Fundación Cajamar (Ed.), Finanzas éticas (Vol. 1). Cajamar Caja Rural.

Cortés García, F. J. (2008b). Las monedas sociales. En Fundación Cajamar (Ed.), Finanzas éticas (Vol. 2). Cajamar Caja Rural.

Lietaer, B., Ulanowicz, R., & Goerner, S. (2012). Is our monetary structure a systemic cause for financial instability? Evidence and remedies from nature. Journal of Futures Studies, 16(2), 1–22.

North, P. (2010). Local money: How to make it happen in your community. Green Books.

Oliver Sanz, E. (2016). Community currency in Spain: Social effects and limitations. Ecological Economics, 121, 20–27.

Seyfang, G. (2001). Working for the Fenland Dollar: An evaluation of local exchange trading schemes. Ecological Economics, 39(3), 331–344.

Uclés Aguilera, D. (2010). Finanzas y medio ambiente. En Fundación Cajamar (Ed.), Finanzas éticas (Vol. 9). Cajamar Caja Rural.

Declaració d’ús d’intel·ligència artificial

Per a l’elaboració d’aquesta activitat s’han utilitzat eines d’intel·ligència artificial ( ChatGPT i Gemini ) com a suport en l’estructuració de l’anàlisi, la millora de la precisió conceptual, l’afinació del llenguatge acadèmic, en la preparació del guió del vídeo i de la presentació de suport. Les propostes generades han estat revisades, contrastades amb la bibliografia utilitzada, revisades i adaptades per l’autora, que assumeix la responsabilitat final del contingut.

L’Economia Social i Solidària i la creació d’una moneda social poden esdevenir una eina interessant per impulsar una economia més cooperativa i arrelada entre els membres de la fundació. No es tracta únicament d’un intercanvi de béns, sinó de fer participar aquelles persones que sovint queden al marge d’aquest tipus de sistema, tot posant en valor capacitats i formes de relació que habitualment queden invisibilitzades.

Tots els petits gestos sumen, i és a partir d’aquest principi que es poden impulsar iniciatives amb un impacte social rellevant. En aquest sentit, el fet de crear una moneda social que impulsi i subvencioni  projectes que la fundació té previst desenvolupar podria arribar a ser un ajut extra per tal d’assolir els objectius desitjats. Alhora, generar espais econòmics alternatius a l’actual model de mercat pot afavorir formes de relació més cooperatives i solidàries, promovent petites accions d’altruisme que contribueixin a construir persones més connectades, participatives i amb una mirada més col·lectiva.

En un món globalitzat com el que vivim i tenint en compte en la geografia on es destinen els recursos i on es desenvolupa l’activitat principal de la fundació, amb necessitats socials i econòmiques significatives, aquesta idea pot ajudar a fomentar valors com la cooperació, la solidaritat i la implicació comunitària sempre que els recursos es gestionin de manera adequada, amb respecte a les possibilitats reals de cada cultura. Aquest fet pot resultar difícil per la combinació de cultures però alhora enriquidor i sensibilitzador si s’actua de manera conscient. A més, resultats positius de les proves pilot en certs territoris poden facilitar l’impuls d’altres iniciatives en economies també regnades per la moneda social creadora de lligams cooperativistes i altruistes.

Tot i això, cal tenir en compte que aquest no seria un camí fàcil. La implementació d’una moneda social implica reptes importants per tots els integrants i tota la comunitat que sustenta la fundació en si. De fet, els mateixos socis i integrants i participants de l’economia social han de ser receptius al moviment social i solidari, per tal de disposar de factor humà potencialment adaptable a les noves regles socials allunyades de les presents en el mercat. Per això, cal realitzar un anàlisi DAFO que permeti a l’entitat identificar les seves debilitat i fortaleses, així com les amenaces i oportunitats del seu entorn, amb l’objectiu de valorar si cal destinar recursos per desenvolupar aquesta idea. Un cop fet l’anàlisi, caldrà veure si la fundació està capacitada per afrontar nous reptes tan motivadors i engrescadors com el fet d’impulsar una moneda social.

A partir de l’aportació en el debat del company David Hernández, s’ha ampliat i millorat la proposta inicial de l’anàlisi DAFO.

Per un costat, s’ha donat importància a la complexitat de la dualitat territorial en la que actua la fundació, enfocant la proposta cap a una implementació més localitzada mitjançant proves pilot en comunitats concretes.

Per altra costat, s’ha posat èmfasi al fet d’utilitzar la moneda social com a moneda dinamitzadora i complementària, en cap cas substituir el model actual de finançament.

Finalment, s’ha reforçat la importància a la governança i la confiança com a element clau per garantir el funcionament del sistema ja que, sense aquests factors no tiraria endavant la proposta.

En aquest sentit, s’ha tingut en compte que la proposta inicial, era una proposta bastant ambiciosa pel context actual de la fundació i s’ha redirigint cap a un sistema més senzill i alhora factible.

DAFO

Debilitats

• Dedicació en gestió econòmica i de recursos
• Distribució geogràfica dels recursos
• Limitacions tecnològiques
• Falta de confiança en el sistema
• Possible manca d’ètica i de responsabilitat social amb el pas del temps
• Manca de recursos humans de gestió i control de política econòmica

La fundació Nzuri Daima és una entitat que, com s’ha comentat anteriorment en altres entregues, desenvolupa els seus projectes per mitjà de voluntariat a través de finançament extern. Part d’aquest finançament econòmic prové de subvencions i l’altra de la recaptació en forma de donacions, ja siguin de caràcter econòmic o en espècies.

La introducció d’una nova moneda social hauria de tenir en compte aquesta estructura, així com els coneixements en termes econòmics i de gestió que aquest fet comporta, ja que podria suposar una dificultat afegida en la seva implementació i limitar la capacitat de l’entitat per gestionar-la de manera eficient. A més la gestió pot resultar complexa ja que requereix un control exhaustiu amb l’impacte econòmic que això suposa.

També cal tenir en compte que la distribució geogràfica pot generar dificultats a l’hora de coordinar i garantir una aplicació homogènia del sistema, fet que pot limitar-ne l’eficàcia i comprometre’n la viabilitat si no es gestiona adequadament. No menys important és el grau de desconfiança que pot generar el fet de crear i gestionar una nova moneda.

L’ús de les tecnologies més avançades per tal de facilitar l’efectivitat de les polítiques econòmiques i el seu control exhaustiu pot veure’s limitada per una manca d’un ús expert per part dels recursos humans disponibles, poc tècnics, fet que a més, a més pot anar acompanyat del desconeixementdels mateixos usuaris directes de la moneda social.

Cal tenir en compte que els agents de política poden arribar a aplicar iniciatives pròpies de l’economia de mercat que no tenen en compte les desigualtats econòmiques dels integrants de l’economia social generant inèrcies que poden perjudicar l’assoliment dels objectius socials i solidaris de la mateixa moneda social.

Amenaces

• Frontera, operar en diferents continents
• Cultura
• Dificultats d’implementació per diferents contextos.
• Xoc cultural i moneda social
• Separatisme cultural en l’economia globalitzada
• Obstacles a la creació d’un marc legal

El fet de que l’entitat operi en diferents continents, amb l’obtenció de recursos a Europa, concretament provinents d’Espanya, per ser aportats al continent africà, pot significar una amenaça en primer lloc en termes de legalitat i, alhora, en terme logístics. Els dos continents són ben diferents legalment parlant, i caldrà veure si introduir aquesta moneda és viable o si, per contra, ja s’aporta el rendiment transformat de format material, evitant així possibles problemes d’implementació i de logística.

D’altra banda, la diversitat cultural pot suposar un repte important, ja que les diferents maneres d’entre els sistemes econòmics poden influir en l’acceptació d’una moneda social.

Tot això requereix una coordinació excel·lent entre els membres de l’entitat, així com entre voluntaris i col·laboradors, fet que pot ser una dificultat afegida en l’aplicació pràctica real.

Possible inadaptació de les diferents cultures i nacionalitats a la moneda social.

La mateixa moneda social pot acabar separant economies amb cultures ben diferenciades de  tal manera que l’intent de traspassar fronteres en els agents econòmics participants acabin per separar les economies socials i solidàries i els seus participants en realitats econòmiques, socials i culturals ben distants i aïllades. El reforç a un possible fracàs de la globalització ben entesa és un factor que pot ser exaltat i recalcat per l’economia social i solidària i les noves monedes socials. La moneda social pot implicar un clar separatisme entre els integrants de les societats participants, sobre tot a l’hora de separar cultures distants amb llengües poc properes en arrel històrica.

El mal funcionament i/o el mal ús de la moneda social pot acabar enfrontant grups amb moneda social i amb moneda de crus legal reforçant clubs que ja s’havien generat i aliat en les economies de mercat ordinàries.

En cas que sigui necessari, la creació d’un marc legal pot resultar difícil tant en la seva creació com en la implementació, ja que sovint implica defensar principis que poden entrar en conflicte amb els de l’economia social i solidària.

Fortaleses

• Introducció en els mercats que promou l’entitat
• Cooperativisme
• Integració de personal
• Disposició de mercats propis de l’ESS per tal de provar unes polítiques econòmiques de caire social
• Fomentar la responsabilitat social dintre d’una economia neoliberal irresponsable

La fundació impulsa diferents mercats on es comercialitzen productes nacionals i locals per donar a conèixer la cultura i la manera de fer, i al mateix temps nodrir-se econòmicament. Penso que aquests mercats serien una bona eina per introduir les monedes socials, ja que permetrien una gestió pròpia i fomentarien la cooperativitat entre totes les parts implicades en aquesta iniciativa. De fet, després de l’èxit més probable d’assolir en un mercat més propi i de dimensions més limitades, es podria estendre la mateixa economia social a altres xarxes empresarials locals amb l’afegit d’un ús més massiu de la mateixa moneda social.

A més, el fet de treballar des d’una base cooperativa pot facilitar l’acceptació d’aquest sistema, ja que promou valors com la participació i la responsabilitat compartida. El personal en general es podria veure més implicat, se sentiria més valorat i important,  la qual cosa afavoreix la integració i reforça el sentiment de pertinença dins l’entitat.

L’exposició de la moneda social en els mercats no exclusius de Nzuri Daima pot regenerar la millora en la imatge de l’entitat, augmentant les subvencions i donacions rebudes per l’entitat social.

 Oportunitats

• Visibilitat i impacte social per la innovació
• Generadors d’un sistema econòmic alternatiu
• Empoderament de la comunitat
• Reducció de la dependència i augment de l’autosuficiència
• Política monetària
• Política canviària
• Política fiscal
• Establiment d0una política creditícia per part d’una banca ètica
• Establiment d’un banc del temps

Les oportunitats derivades del desenvolupament d’una moneda social pròpia podrien ser diverses, entre les quals destaco la visibilitat i l’impacte social que pot aportar pel fet d’innovar en termes econòmics. En contextos similars, com és el cas de  Grassroots Economics amb la moneda Sarafu, o iniciatives com Celo Foundation & Mercy Corps Ventures amb els anomenats “Celo dollars” amb la particularitat de ser moneda virtual, s’ha demostrat que les monedes comunitàries poden funcionar com a eina per dinamitzar l’economia local. En aquest sentit, es tracta d’una pràctica poc estesa en entitats amb característiques similars, fet que pot convertir aquesta iniciativa en una oportunitat d’innovació dins el sector.

Totes elles són generadors d’un sistema econòmic alternatiu, fet que permet no dependre exclusivament de recursos externs que, moltes vegades no segueixen els valors de l’economia social i solidària.

El tractar-se de comunitats amb dificultats econòmiques, sovint encapçalades per dones, iniciatives com aquesta podria afavorir un empoderament d’aquest sector de la societat, aportant-los més valor i confiança en elles mateixes, i podent transmetre aquests beneficis també als seus fills, afectats per la situació de vulnerabilitat en que viuen. En aquest sentit, una implementació progressiva de la moneda social en comunitats locals concretes podria facilitar la validació del seu funcionament real, adaptant-se a les necessitats específiques de cada context. D’aquesta manera, es podria reduir la dependència de recursos externs i augmentar l’autosuficiència, facilitant la gestió de situacions quotidianes que, en el moment actual són difícils d’afrontar sense ajuda externa. Alhora, aquesta moneda hauria d’entendre´s com una eina complementària al sistema de finançament existent, orientada a dinamitzar l’economia interna i a generar circuits d’intercanvi reals dins la comunitat.

Creació de política monetària a partir de la gestió dels fons procedents de subvencions i donacions. La política monetària es concentra en el territori amb moneda social governada per la ESS facilitant el control de la mateixa política. I la pràctica de diferents polítiques monetàries en funció dels trets culturals de cada comunitat són font d’experiències diversificades per la resta de territoris i cultures de l’entitat Nzuri Daima.

Creació de política canviària que estableix el tipus de canvi entre monedes legals oficials i pròpia moneda social de l’ESS afavorint els interessos i els fins polítics per a fomentar la fluïdesa de l’economia de l’entitat social. I solidària.

Creació de política fiscal de subvencions i impostos a productes i serveis expressant en moneda social per tal d’augmentar els preus de productes escassos i reduir els preus dels abundants.

Les tres polítiques poden adaptar-se a les necessitats i recursos disponibles de les comunitats.

Totes aquestes polítiques s’haurien d’implementar de manera progressiva i adaptar-se a les característiques i necessitats de cada context social i cultural.

Bibliografia

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Grassroots Economics (s.d). Grassroots Economics. https://grassrootseconomics.org/

Us de la IA: s’han utilitzat diferents recursos com el LanguageTool i el Softcatalà  per buscar diferent vocabulari, sinònims i sobretot com a corrector ortogràfic.