Publicat per

Petits passos, salts de gegant: l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima

Publicat per

Petits passos, salts de gegant: l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima

Petits passos, salts de gegant: l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima La Fundació Nzuri Daima és una organització no governamental creada…
Petits passos, salts de gegant: l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima La Fundació Nzuri Daima és una organització…

Petits passos, salts de gegant: limpacte social de la Fundació Nzuri Daima

La Fundació Nzuri Daima és una organització no governamental creada l’any 2012 per la seva fundadora Almudena Barbero. El seu objectiu és impulsar causes socials a zones amb desigualtat i vulnerabilitat. La seva activitat se centra principalment a Àfrica, especialment en comunitats amb pocs recursos.

L’organització compta amb diferents projectes que d’alguna manera busquen contribuir a millorar la vida de les persones i promoure la inclusió social, especialment entre dones i infants, que sovint són els col·lectius més vulnerables.

Entre les seves iniciatives hi ha projectes d’ajuda a refugiats, programes per afavorir el desenvolupament laboral de les dones, projectes mediambientals com la plantació d’arbres, així com iniciatives relacionades amb la salut, l’educació, l’art i la cultura. També desenvolupen projectes humanitaris i programes d’apadrinament per donar suport a infants i famílies.

Un dels projectes més recents de la fundació està dirigit a la lluita contra el suïcidi infantil al Sudan del Sud sota el lema “Contra las cuerdas”. En aquesta zona, molts infants viuen en situació de misèria per la falta d’alimentació, amb molt pocs recursos impossibilitant l’accés a l’educació a causa de diversos conflictes armats. Aquesta situació provoca desajustos emocionals a molts infants i adults, motiu pel qual la fundació impulsa projectes relacionats amb l’educació, la cultura i el suport comunitari per millorar el benestar de la població. Segons UNICEF, el darrer any hi ha hagut un fort augment de mortalitat infantil per falta d’alimentació i hi ha aproximadament 7,9 milions de criatures que no tenen accés a l’escola.

 

La fundació s’encarrega de recaptar recursos econòmics i materials per poder dur a terme tots aquests projectes. Pel que fa als recursos econòmics, es busquen donacions de particulars i entitats, i també es sol·liciten subvencions a l’administració pública.

La fundació compta amb una botiga online on es poden adquirir productes per ser consumits al Sudan  del Sud o bé per ser consumits a Espanya.

A banda dels recursos econòmics, també es recullen recursos materials. S’accepten donacions com material escolar, material sanitari i objectes usats, com bicicletes i roba, entre altres. Tot aquest material es fa arribar al seu destí mitjançant contenidors enviats als països on es desenvolupen els projectes.

Per tal de fer els enviaments de manera més eficient, les recollides es concentren i s’agrupen abans de ser transportades. D’aquesta manera s’aconsegueix reduir costos i també l’impacte ambiental, ja que s’optimitzen els transports i s’eviten enviaments innecessaris en línia amb el compromís amb la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient.

Cal tenir en compte que molts d’aquests projectes es desenvolupen gràcies a la participació de voluntaris ja que és una entitat que promou la solidaritat i la cooperació. Aquestes accions s’alineen amb alguns dels principis de l’economia social i solidària, com la centralitat de les persones, la solidaritat, la cooperació i el compromís amb el medi ambient.

Aquesta investigació més detallada de l’entitat em fa veure que realment és una entitat molt involucrada en l’ajuda humanitària, però que potser intenta abastar molts fronts al mateix temps. Hi ha molts projectes diferents i tots ells força generals, però trobo a faltar informació més detallada sobre cadascun d’ells, com per exemple els resultats o l’impacte concret que tenen.

Alhora, també em sembla que hi ha poca transparència en alguns aspectes, ja que a la pàgina web manca d’informació clara sobre com es gestionen els recursos econòmics i materials que es recapten. Seria interessant que l’entitat expliqués amb més detall com s’utilitzen les donacions i quina part dels recursos es destina a cada projecte.

Per millorar aquests últims punts, l’entitat podria millorar la seva transparència publicant informes detallats dels projectes i fomentar la participació de la comunitat en la presa de decisions.

Bibliografia

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Wikipedia (s.d). Fundació Nzuri Daima. Wikipeida, la enciclopedia libre.  https://es.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3n_Nzuri_Daima

Intermon Oxfam (s.d.). https://www.oxfamintermon.org/es/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (s.d). https://xes.cat/economia-solidaria

UNICEF (s.d). Fundació Unicef. https://www.unicef.es/causas/emergencias/sudan?gclsrc=aw.ds&gad_source=1&gad_campaignid=23369329424&gbraid=0AAAAADtUya0lPEcrktMS-uUwyZQjG-iJ_&gclid=Cj0KCQiA2bTNBhDjARIsAK89wlFqM4_OJZFEHpGEkJnsCUjsBupgWY3hzz8jdQNXDTCoyEsqubbYKmAaAtWvEALw_wcB

Núria Gironell Parramon

Debat1el Petits passos, salts de gegant: l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima

  1. Víctor Fernández Morodo says:

    Hola Núria,
    M’ha semblat molt interessant el teu anàlisi, sobretot per la varietat de projectes i l’impacte social que poden tenir en contextos vulnerables.
    Coincideixo amb la teva reflexió final: el fet d’abastar molts àmbits pot dificultar veure l’impacte concret de cada projecte. Potser incorporar indicadors més específics ajudaria a reforçar l’anàlisi.
    També crec que la digitalització podria millorar la transparència que comentes, per exemple amb informes accessibles o eines de seguiment dels projectes.
    Enhorabona per el treball.

    Salutacions
    Víctor Fernández

Publicat per

Comunitat Activa, persones, oportunitats i barri construint futur

Publicat per

Comunitat Activa, persones, oportunitats i barri construint futur

L´entitat escollida és Comunitat Activa, un projecte que va néixer l´any 2011 al barri de la Torrassa ala ciutat de l´Hospitalet de…
L´entitat escollida és Comunitat Activa, un projecte que va néixer l´any 2011 al barri de la Torrassa ala ciutat…

L´entitat escollida és Comunitat Activa, un projecte que va néixer l´any 2011 al barri de la Torrassa ala ciutat de l´Hospitalet de Llobregat. Aquesta iniciativa va sorgir gràcies a la implicació d´un grup de veïns preocupats per la situació social del barri en especial per a les persones en situació de vulnerabilitat.

Amb el temps aquest projecte va passar a ser gestionat pel Grup ABD (Associació Benestar i Desenvolupament), que es tracta d´una entitat amb més de quaranta anys d´experiència en l´àmbit social, dedicada a combatre les desigualtat i promoure la inclusió social i sanitària., amb aquesta nova gestió va permetre ampliar l´abast i poder reforçar l´estructura.

La principal finalitat de Comunitat Activa es afavorir la inclusió social i laboral de persones en situacions de vulnerabilitat, per tal de poder-ho aconseguir ofereix suport, orientació i recursos adaptats individualment a cada cas amb un objectiu de millora en la inserció laboral i les condicions de vida. Aquest projecte també busca facilitar l´accés a una feina i crear també una xarxa de suport comunitari que reforci el sentiment de pertinença, confiança entre els participants.

Les actuacions es desenvolupen mitjançant itineraris personalitzats que tenen en compte les competències i les necessitats formatives de cada persona, d´aquesta manera es proporciona un acompanyament integral que combina orientació laboral, formació específica, suport social o assessorament energètic.

Pel que fa a la visió el projecte comparteix els valors d´ABD, un ús ètic dels recursos i un tracte respectuós i digne cap a les persones usuàries. L´objectiu és contribuir a la construcció d´una societat mes justa i inclusiva amb igualtat d´oportunitats per a totes les persones.

L´estructura de l´organització és molt àmplia ja que ABD desenvolupa projectes a escala autonòmica i estatal, està formada per més de 2.000 persones (principalment dones) entre professionals com treballadors, educadors socials, psicòlegs, voluntariat i xarxes locals d´acompanyament.

En relació amb l´Economia Social i Solidària (ESS) la Comunitat Activa està plenament identificada ja que prioritza les persones per sobre del benefici econòmic, aplica els valors fonamentals de l´ESS d´aquesta manera.

  • Equitat, promoure la igualtat d´oportunitats mitjançant l´acompanyament i accés als recursos bàsics
  • Sostenibilitat i arrelament territorial, ja que actua amb transparència i publica informes de sostenibilitat i la col.laboració amb entitats de proximitat.
  • Gestió democràtica, ja que les decisions es prenen d´una manera participativa.
  • Participació, ja que es fomenta la implicació activa de les persones usuàries
  • Justícia social, ja que defensa els drets humans i un tracte digne sense que hi hagi discriminacions.

També està compromesa amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) contribuint a la lluita contra la pobresa i les desigualtats.

Actualment, desenvolupen la seva activitat a Catalunya amb una seu a l´Hospitalet del Llobregat i l´altre al barri de Sants-Montjuïc i tenen el suport d´administracions públiques com són l´Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials.

El projecte aposta per a un acompanyament integral que combina formació tècnica i suport personal. En el context actual del mercat laboral es caracteritza per la precarietat laboral, la temporalitat i l´exigència amb la qual cosa es deixa fora del sistema a les persones que no han tingut accés a formacions, per tant, aquesta entitat té un vincle amb l´ESS tant pels aquests valors com per la manera d´actuar però penso que té diversos reptes per afrontar com pot ser la dependència del finançament públic i la necessitat d´arribar a tots els col.lectius que són vulnerables sense exclusions.

Pel que fa a l´impacte els resultats són positius, han ajudat a moltes persones a recuperar l´autoestima i accedir a feines molt dignes. També han contribuït a generar una comunitat de suport que millor el benestar emocional i social de la gent.

Les perspectives futures són molt favorables, amb el creixement del projecte i el canvi d´ubicació a un espai mes gran a Sants demostren la seva expansió i consolidació juntament amb les col·laboracions amb empreses com la Fundació Nortempo. Amb tota aquesta sèrie d´aliances els permet augmentar les oportunitat laborals i poder ampliar l´impacte social de la entitat.

Comunitat Activa – presentació

 Bibliografia

Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Impulsem l’ESS. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria

BLOC4BCN. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots. https://bloc4.coop/ess/

Grup ABD.  https://abd.ong/ca/historia/

Grup ABD. Comunitat Activa. https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/

Grup ABD. L’equip. https://abd.ong/ca/equip/

Comunitat Activa. (s.f.). LinkedIn – Comunitat Activa. https://www.linkedin.com/showcase/comunitat-activa/

Grup ABD. (2023, 30 març). Comunitat Activa Sants es trasllada a un espai nou, més ampli, per implementar nous projectes d’inserció sociolaboral. https://abd.ong/ca/desigualtat/comunitat-activa-sants-es-trasllada-a-un-espai-nou-mes-ampli-per-implementar-nous-projectes-dinsercio-sociolaboral/

Grup ABD. (2024, 27 novembre). Comunitat Activa organitza una sessió d’entrevistes ràpides per facilitar l’ocupabilitat. https://abd.ong/ca/inclusio-i-pobresa/comunitat-activa-organitza-una-sessio-dentrevistes-rapides-per-facilitar-locupabilitat/

Debat0el Comunitat Activa, persones, oportunitats i barri construint futur

No hi ha comentaris.

Publicat per

Cultura, cooperativisme i comunitat: el model de La Ciutat Invisible

Publicat per

Cultura, cooperativisme i comunitat: el model de La Ciutat Invisible

https://www.invisible.coop/ Descripció detallada de l’entitat i la seva relació amb l’Economia Social i Solidària La Ciutat Invisible és una cooperativa de treball…
https://www.invisible.coop/ Descripció detallada de l’entitat i la seva relació amb l’Economia Social i Solidària La Ciutat Invisible és una…

https://www.invisible.coop/

Descripció detallada de l’entitat i la seva relació amb l’Economia Social i Solidària

La Ciutat Invisible és una cooperativa de treball situada al barri de Sants (Barcelona), creada l’any 2005 amb la voluntat de construir alternatives econòmiques i laborals diferents del model empresarial tradicional. El projecte neix vinculat als moviments socials i cooperatius del barri, amb l’objectiu de combinar activitat econòmica amb transformació social i cultural.

La seva activitat més visible és una llibreria especialitzada en pensament crític, feminisme, moviments socials i economia alternativa. Tot i això, la cooperativa no funciona únicament com un comerç, sinó com un espai cultural i comunitari on també es desenvolupen activitats de formació, recerca social, presentacions, debats i projectes vinculats al cooperativisme.

Amb el temps, La Ciutat Invisible ha ampliat les seves línies d’activitat incorporant projectes editorials, assessorament a iniciatives cooperatives i la venda de productes ètics i de proximitat. Aquesta diversificació mostra que l’activitat econòmica s’entén com una eina per sostenir un projecte amb impacte social i no com una finalitat basada exclusivament en el benefici econòmic.

Aplicació dels principis de l’Economia Social i Solidària

Un dels elements que millor defineix La Ciutat Invisible és la seva organització cooperativa. La gestió es basa en la participació de les persones sòcies, seguint el principi d’igualtat en la presa de decisions. Això implica una manera diferent d’organitzar el treball, més col·laborativa i menys jeràrquica que en empreses convencionals.

El projecte també posa especial èmfasi en la qualitat del treball. La cooperativa va néixer amb la intenció de generar alternatives al treball precari dins del sector cultural, apostant per condicions laborals més estables i coherents amb els valors socials que defensa. En aquest sentit, el treball no es concep només com una font d’ingressos, sinó com un espai de participació i desenvolupament col·lectiu.

Un altre aspecte rellevant és el fort arrelament territorial. La Ciutat Invisible participa activament en la vida social del barri de Sants i col·labora amb altres iniciatives cooperatives, formant part d’un ecosistema d’economia social basat en la cooperació més que en la competència. L’espai funciona sovint com a punt de trobada cultural i social, reforçant la comunitat local.

A més, el tipus de productes i continguts que ofereix promou formes de consum responsable. La selecció editorial i els productes tèxtils responen a criteris socials i ètics, fomentant una mirada crítica sobre els models de producció i consum actuals.

  Context econòmic i social

La Ciutat Invisible desenvolupa la seva activitat dins del sector del consum cultural i del comerç local de proximitat. Aquest sector ha experimentat canvis importants en els darrers anys a causa de la digitalització, l’augment del comerç electrònic i la concentració del mercat editorial en grans plataformes i cadenes comercials.

Aquestes transformacions han modificat els hàbits de consum, afavorint la compra ràpida i globalitzada en detriment dels espais culturals locals. Davant d’aquest context, les llibreries independents han hagut de redefinir el seu paper, passant de ser únicament punts de venda a convertir-se en espais culturals i comunitaris.

En aquest sentit, La Ciutat Invisible respon a una necessitat social concreta: generar espais de trobada, debat i accés a continguts crítics que difícilment tenen presència en circuits comercials convencionals. Així, el projecte s’inscriu dins d’un model de consum responsable i de proximitat, propi de l’economia social, on el valor no es troba només en el producte sinó també en l’impacte cultural i social que genera.

Reflexió crítica i propostes de millora

Tot i que La Ciutat Invisible encaixa clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, considero que afronta alguns reptes importants. Un dels principals és la dependència d’un públic sensibilitzat amb el consum crític, que encara representa una part reduïda del mercat.

També pot existir una tensió entre la necessitat de generar ingressos estables i la voluntat de mantenir criteris ètics i preus accessibles. A més, a mesura que els projectes cooperatius creixen, la gestió democràtica pot esdevenir més complexa i requerir nous mecanismes d’organització interna.

Analitzar aquesta entitat m’ha ajudat a entendre que aplicar els valors de l’economia social a la pràctica no elimina les dificultats econòmiques, sinó que implica gestionar equilibris constants entre coherència social i viabilitat econòmica.

Per reforçar encara més la seva connexió amb els principis de l’ESS, el projecte podria ampliar la seva presència digital mantenint criteris cooperatius i ètics, reforçar les aliances amb altres iniciatives d’economia social per compartir recursos i visibilitat, i impulsar activitats educatives orientades a públic jove que ajudin a ampliar el consum crític. Igualment, podria ser interessant comunicar de manera més sistemàtica l’impacte social que genera la cooperativa.

Aquestes iniciatives podrien contribuir a consolidar la sostenibilitat del projecte sense perdre la seva identitat ni els valors que el defineixen.

  Bibliografia

Directori article – Pam a Pam. (s/f). Pamapam.cat. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://pamapam.cat/directori/ciutat-invisible-sants/

La Ciutat Invisible. (s.d.). La Ciutat Invisible cooperativa. Recuperat de https://www.laciutatinvisible.coop

Instagram. (s/f). Instagram. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.instagram.com/ciutatinvisible/

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s.d.). Economia social i solidària. Recuperat de https://xes.cat

LA CIUTAT INVISIBLE, SCCL. (s/f). Coop57.coop. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://coop57.coop/es/entidad/la-ciutat-invisible-sccl

La Ciutat Invisible. (2020, enero 21). La Comunal. https://lacomunal.coop/projectes/la-ciutat-invisible/?lang=es

Before you continue to YouTube. (s/f). [[Object Object]]. Youtube. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.youtube.com/channel/UCbqmb0PWZXtyUHWo954IXTg

Universidad del Buen Vivir-UBV [@universidaddelbuenvivir-ub1924]. (s/f). Entrevista iván miró-la Ciutat invisible coop [[Object Object]]. Youtube. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.youtube.com/watch?v=NEI26gaATLw

(S/f). Facebook.com. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.facebook.com/laciutatinvisible/?locale=es_ES

(S/f-b). Facebook.com. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.facebook.com/reel/1291743431261342?locale=es_ES

Debat3el Cultura, cooperativisme i comunitat: el model de La Ciutat Invisible

  1. Eloy Hospital Llop says:

    La Ciutat Invisible permet identificar un projecte molt coherent amb els principis de l´Economia Social i Solidària es especial a la gestió democràtica, a l´arrelament al territori i la cultura crítica.

    El model combina activitat comercial amb la llibreria i els seus productes amb l´activitat comunitària i política. Això genera una fortalesa ja que genera capital social però també pot comportar riscos, quan el valor cultural i comunitari es alt però els marges econòmics són baixos la tensió entre la seva missió i la seva viabilitat pot ser intensificant. En el món actual que està dominat per les grans plataformes digital la competència en el preu és difícil d´assumir per una cooperativa de proximitat.

    En quant a la governança que és l´element clau en els models de cooperativa pot ser complexa a mesura que el projecte creix, la participació requereix temps i mecanismes clars a l´hora de prendre decisions, per tant, pot existir el perill de sobrecàrrega o una concentració informal del lideratge.

    Com a punt crític hi ha la dependència del públic que està sensibilitzat amb el consum crític, tot i que ha augmentat en els darrers anys continua sent poc. La sostenibilitat a llarg termini pot exigir ampliar la seva base social sense canviar la seva identitat, penso que aquí hi ha un repte estratègic per aquesta entitat.

  2. David Serres Olmeda says:

    Hola Verònica.

    Crec que has explicat molt bé com l’activitat econòmica de “La ciutat invisible”, es relaciona amb objectius culturals i socials del barri de Sants, la qual cosa crec que jo he fet molt de passada en el meu treball i hauré de revisar.  Connectes molt bé els principis de l’ESS, amb el foment del consum responsable, la seva gestió democrática, que está ben arrelada al barri i la importància del treball digne.

    Per altra banda, com que soc molt amic de les dades, m’hagués agradat saber més informació sobre la seva activitat cultural o el nombre de persones que están associats.

    Per acabar trobo ben encertades les propostes de millora, però crec que haurien estat millor articulades si en els reptes detectats, haguessis reflexionat si el model cooperatiu te certs límits o per exemple com afecta la competència de les plataformes digitals.

    Molt bona feina.

     

  3. Judith Rodríguez Ferrero says:

    Bon dia,
    M’ha semblat molt interessant l’entitat que has escollit i la manera com has explicat la seva relació amb l’Economia Social i Solidària. Crec que La Ciutat Invisible és un bon exemple de projecte cooperatiu que combina activitat econòmica amb impacte social i cultural. Especialment m’ha semblat rellevant el seu arrelament al barri de Sants i la manera com funciona com a espai cultural i de trobada per a la comunitat.
    També estic d’acord amb la reflexió que fas sobre els reptes que afronten aquest tipus d’iniciatives, especialment la competència amb grans plataformes digitals i la necessitat de trobar un equilibri entre sostenibilitat econòmica i coherència amb els valors de l’ESS. Considero que aquests projectes són importants perquè demostren que és possible desenvolupar activitats econòmiques amb una mirada més social i transformadora.
    Molt top!

Publicat per

CIPO – Una visió de present i també de futur

Publicat per

CIPO – Una visió de present i també de futur

Anàlisi de CIPO SCCL i la seva Economia Social i Solidària (ESS) La Cooperativa Industrial de Promoció Obrera (CIPO) és una entitat…
Anàlisi de CIPO SCCL i la seva Economia Social i Solidària (ESS) La Cooperativa Industrial de Promoció Obrera (CIPO)…
Anàlisi de CIPO SCCL i la seva Economia Social i Solidària (ESS)

La Cooperativa Industrial de Promoció Obrera (CIPO) és una entitat ubicada a Sabadell des de fa més de 50 anys. És una entitat que està plenament dedicada a la inclusió sociolaboral de persones que tenen  discapacitat intel·lectual i també malalties mentals.

CIPO, des d’un compromís ètic i de responsabilitat social, treballa en la generació de xarxes i marcs de cooperació amb altres entitats, institucions i empreses

Com aplica CIPO els principis de l’Economia Social i Solidària (ESS) ?

CIPO està catalogada com a una cooperativa de treball associat sense afany de lucre, per tant, ja està integrada dins de les característiques de l’ESS.

Principis actius de la cooperativa:

  • L’òrgan suprem de la cooperativa és l’Assemblea General on es garanteix que la propietat i el control estiguin en mans dels socis i no del capital, aplicant el principi d’una persona, un vot.
  • Es prioritza a la persona sobre el capital, i per tant, els beneficis no es reparteixen entre possibles inversors externs, si no que es fan servir en la mateixa cooperativa i en el seu objecte social que no és més que la millora de la qualitat de vida dels usuaris i per la creació de nous llocs de treball que estiguin protegits.
  • Les retribucions són equitatives i segueixen les directrius que marca la Xarxa d’Economia Solidària (XES) (https://xes.cat/) per tal d’evitar desigualtats extremes.
  • CIPO ha adquirit un compromís amb l’entorn i ha calculat el seu Valor Social Integrat (VSI) en uns catorze milions d’euros segons dades dels darrers exercicis. Aquest valor s’ha calculat mesurant el retorn que la cooperativa i la seva activitat ha generat per la societat, les famílies i l’administració.

Tasques i sectors on opera la cooperativa:

  • Medi natural i jardineria: Aquest servei és el més usat i implementat a la cooperativa. Es realitzen manteniments d’espais públics i també de privats.
  • Participació en la gestió de residus, realitzant una recollida selectiva i de triatge dels residus per tal de contribuir amb l’economia circular i també reduint restes que afectin a la ecologia d’àmbit local.
  • S’ofereixen serveis de restauració i alimentació que funcionen com a escola i d’aquesta manera també fomenten el consum de proximitat.
  • Es realitzen serveis de manipulats a tercers, que de fet és com va començar a operar la cooperativa, però cada cop existeix una major tendència a l’adaptació al nou comerç provocat per la seva digitalització.
  • S’ofereixen serveis de neteja i manteniment d’edificis i empreses donant cabuda a la contractació de persones amb dificultats i ajudant-los a la seva inserció laboral.
En què podria millorar CIPO en relació amb l’ESS ?
  • CIPO està molt centrada en la zona de Sabadell i com a molt dins de l’àmbit de la comarca del Vallès Occidental. Una manera de possible expansió per transmetre la seva filosofia podria ser una associació o col·laboració amb d’altres entitats de l’ESS que els permetin per exemple, utilitzar vehicles elèctrics per reduir la contaminació dels actuals vehicles de motor que fan servir tant per desplaçaments com per a maquinària de treballs de jardineria a gran escala.
  • Una de les premisses de l’ESS és la democràcia interna real i efectiva i per tant, CIPO podria ampliar la participació dels seus treballadors en la presa de decisions, no només laborals, si no també a nivell polític dins la cooperativa.
Bibliografia

Cooperativa Industrial de Promoció Obrera (CIPO) (2026) https://cipo.cat/

ESSCOOP, Red de fomento del cooperativisme, economia social y solidaria en la educación https://www.esscoop.red/que-es-la-ess/que-es-la-economia-social-y-solidaria

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya https://xes.cat/

 

Debat2el CIPO – Una visió de present i també de futur

  1. Eloy Hospital Llop says:

    Cèsar

    Trobo molt encertat l´anàlisis que has fet de CIPO en especial quan destaques la coherència que hi ha entre la seva forma jurídica i la seva missió social. Trobo molt encertat l´explicació de com la cooperativa aplica els principis de l´ESS sobretot en el fet que prima la persona sobre el capital i la reinversió dels excedents en benefici col·lectiu. també trobo molt encertat que posis en valor el càlcul del Valor Social Integrat ja que aporta una visió quantitativa a l´impacte social ja que moltes vegades queda invisible.

    Com una aportació complementària es podria profunditzar més en la dimensió transformadora de l´ESS, trobo que seria molt interesant analitzar fins a quin punt promouen una participació real de les persones en la presa de decisions, en les entitats d´inclusió sociolaboral la democràcia interna ha de tenir uns mecanismes ben adaptats per tal de que funcioni correctament.

    També es podria analitzar com es posiciona dintre de l´ecosistema cooperatiu del territori amb les possibles aliances estratègiques per tal de reforçar el seu impacte social i ambiental.

    Però en conjunt el teu informe és molt sòlid.

  2. David Hernandez Dominguez says:

    Bona tarda Cesar,

    M’ha semblat molt interessant la teva aportació, ja que és una entitat molt arrelada a Sabadell i amb una trajectòria llarga dins de l’economia social i solidària. CIPO és molt important perquè combina la inclusió sociolaboral de persones amb discapacitat i genera activitat econòmica real en diferents sectors productius, són 2 elements rellevants de l’ESS.

    El Valor Social Integrat (VSI) que comentes em sembla un indicador molt útil, perquè permet quantificar l’impacte social real de les organitzacions de l’ESS, entitats com CIPO retornen a la societat un valor social molt superior al valor econòmic directe que poden produir.

    En relació als punts de millora, considero que la sostenibilitat ambiental és molt correcte. Han de començar a utilitzar vehicles elèctrics o models de mobilitat més sostenibles juntament amb les activitats que poden desenvolupar com la gestió de residus o manteniment d’espais verds.

    En cooperatives que treballen amb col·lectius vulnerables, és complicat garantir la participació real i accessible per a totes les persones, és interessant la teva reflexió sobre la participació interna i es podrien desenvolupar mecanismes adaptats de participació per reforçar la democràcia de l’organització.

    Podries també aprofundit més en el paper de CIPO dins de l’ecosistema local de l’economia social, com tenen cooperació amb altres entitats i poden generar sinergies.

    Gràcies per compartir aquesta entitat, que posa en valor iniciatives locals amb un impacte real al territori on actualment visc.

    Salutacions,

    David Hernández

Publicat per

Anàlisi de Bauharum i de L’ESS

Publicat per

Anàlisi de Bauharum i de L’ESS

Anàlisi de Bauharum i de L’ESS Bauhraum no es només una marca de veles, és un projecte que posa la visa i…
Anàlisi de Bauharum i de L’ESS Bauhraum no es només una marca de veles, és un projecte que posa…

Anàlisi de Bauharum i de L’ESS

Bauhraum no es només una marca de veles, és un projecte que posa la visa i el medi ambient al centre del projecte. S’alinea amb els següents principis:

Sostenibilitat ambiental: Utilitza cera de soja, es a dir cera vegetal i biodegradable en lloc de parafines derivades del petroli. A més, els envasos són reutilitzables i duradors fonamentant l’economia circular.

Compromís amb el benestar Animal, tots els seus productes són Vegan-friendly i lliures de crueltat animal, un principi ètic clau en el consum conscient.

Arrelament i Proximitat: L’elaboració es da des del Cor del Pirineu Català, La web destaca col·laboracions amb altres artesà com els ceramistes que hi ha aquí a la Cerdanya, complint així amb el principi de cooperació entre entitats de proximitat.

Equitat i Treball digne: Es un projecte artesà autogestionat, el valor recau en el temps i el saber fer de l’artesania, lluny de ser explotació laboral de grans cadenes de producció massiva.

El Sector de l’artesania i la llar

Bauharum opera en un context on el consumidor busca tornar a l’origen,

El sector de la decoració eco-friendly, es una tendència creixent de persones que rebutgen fragàncies sintètiques de salut, i prefereixen olis essencials i purs, com els de la Nadia, l’artesà de Bauharum.

El fet d’oferir “recollida de comandes a la Cerdanya” redueix dràsticament la petjada ecològica del transport, fomentant el comerç de km 0 davant el model logístic com el de Amazon.

Reflexió critica i propostes de millora

Tot i que som una consumidora habitual i crec que tenen un model excel·lent, de de la mira de l’ESS es poden proposar millores per enfortir la seva connexió social:

La primera seria interco operació, ara ja col·laborà amb ceramistes de la Cerdanya, però podria formar amb la distribució eco social i fer enviament fora de la comarca.

I per el que fa la web, ja es clar el seu punt en la part ambiental però podria publicar un Balanç on explica l’origen exacte de cada matèria primera per educar mes al consumidor.

Per últim la democratització del coneixement, els tallers que realitza són una gran eina d’apoderament però una millora seria oferir algun d’aquest tallers a centres socials o espais comunitaris per apropar l’artesania, un exemple seria fer-ho a la residencia que hi ha a Puigcerdà.

Bibliografia

Bauharum. (2026). Quién soy. Recuperat de https://bauharum.com/es

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? https://xes.cat/economia-solidaria

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (2023). L’estat de l’Economia Social i Solidària a Catalunya: El Balanç Social. https://xes.cat/balanc-social

Debat0el Anàlisi de Bauharum i de L’ESS

No hi ha comentaris.

Publicat per

Comunitat Activa

Publicat per

Comunitat Activa

He escollit Comunitat Activa ja que es tracta d´un projecte d´inclusió sociolaboral impulsat per l´Associació Benestar i desenvolupament (ABD) nascut al barri…
He escollit Comunitat Activa ja que es tracta d´un projecte d´inclusió sociolaboral impulsat per l´Associació Benestar i desenvolupament (ABD)…

He escollit Comunitat Activa ja que es tracta d´un projecte d´inclusió sociolaboral impulsat per l´Associació Benestar i desenvolupament (ABD) nascut al barri de la Torrasa a l´Hospitalet. Té com a missió el fomentar la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat mitjançant itineraris personalitzats d´orientació i formació amb empreses.

 

Considero que és un exemple sòlid d´ESS arrelada al territori i amb un potencial de creixement.

Debat1el Comunitat Activa

Publicat per

MOLSA CASELLAS

Publicat per

MOLSA CASELLAS

He escollit Molsa Casellas, una botiga ecològica situada a Esplugues de Llobregat que forma part de la cooperativa La Molsa. Promou el…
He escollit Molsa Casellas, una botiga ecològica situada a Esplugues de Llobregat que forma part de la cooperativa La…

MOLSA

He escollit Molsa Casellas, una botiga ecològica situada a Esplugues de Llobregat que forma part de la cooperativa La Molsa. Promou el consum responsable, els productes ecològics i de proximitat, i aposta per un model més sostenible.

Considero que encaixa dins l’Economia Social i Solidària perquè prioritza la sostenibilitat, el compromís amb el territori i les necessitats de les persones per sobre del lucre. L’he triada per proximitat, ja que és del meu municipi, i també perquè hi he comprat alguna vegada, fet que em permet tenir-hi una vinculació més propera.

Judith Rodríguez

Debat0el MOLSA CASELLAS

No hi ha comentaris.

Publicat per

L’Olivera Cooperativa

Publicat per

L’Olivera Cooperativa

  Cooperativa l'olivera camps de vinya https://olivera.org/ca/ Bon dia Soc Jordi Colom estudiant ADE ,  estic cursant l’assignatura Alternatives econòmiques. He escollit…
  Cooperativa l'olivera camps de vinya https://olivera.org/ca/ Bon dia Soc Jordi Colom estudiant ADE ,  estic cursant l’assignatura Alternatives…

 

Cooperativa l'olivera camps de vinya https://olivera.org/ca/

Bon dia

Soc Jordi Colom estudiant ADE ,  estic cursant l’assignatura Alternatives econòmiques.

He escollit la cooperativa l’olivera de Vallbona de les Monges perquè des de l’any 1974 està incorporant persones amb discapacitat psíquica en el cultiu i la elaboració de vins i oli ecològic

Vallbona de les Monges està situada a la província de Lleida a la comarca de l’Urgell, limitant a la província de Tarragona i dona resposta a la integració de persones amb discapacitat psíquica de les comarques interiors.

L’entitat forma part del Mapa de l’ESS de Catalunya a través del directori Pam a Pam. La cooperativa l’olivera està orientada cap a  l’Economia Social i Solidària, la sostenibilitat ecològica, el compromís amb el territori, la generació de coneixement compartit i la gestió cooperativa per sobre del lucre.

 

Debat0el L’Olivera Cooperativa

No hi ha comentaris.