Debat1el Petits passos, salts de gegant: l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima

  1. Víctor Fernández Morodo says:

    Hola Núria,
    M’ha semblat molt interessant el teu anàlisi, sobretot per la varietat de projectes i l’impacte social que poden tenir en contextos vulnerables.
    Coincideixo amb la teva reflexió final: el fet d’abastar molts àmbits pot dificultar veure l’impacte concret de cada projecte. Potser incorporar indicadors més específics ajudaria a reforçar l’anàlisi.
    També crec que la digitalització podria millorar la transparència que comentes, per exemple amb informes accessibles o eines de seguiment dels projectes.
    Enhorabona per el treball.

    Salutacions
    Víctor Fernández

Debat3el Cultura, cooperativisme i comunitat: el model de La Ciutat Invisible

  1. Eloy Hospital Llop says:

    La Ciutat Invisible permet identificar un projecte molt coherent amb els principis de l´Economia Social i Solidària es especial a la gestió democràtica, a l´arrelament al territori i la cultura crítica.

    El model combina activitat comercial amb la llibreria i els seus productes amb l´activitat comunitària i política. Això genera una fortalesa ja que genera capital social però també pot comportar riscos, quan el valor cultural i comunitari es alt però els marges econòmics són baixos la tensió entre la seva missió i la seva viabilitat pot ser intensificant. En el món actual que està dominat per les grans plataformes digital la competència en el preu és difícil d´assumir per una cooperativa de proximitat.

    En quant a la governança que és l´element clau en els models de cooperativa pot ser complexa a mesura que el projecte creix, la participació requereix temps i mecanismes clars a l´hora de prendre decisions, per tant, pot existir el perill de sobrecàrrega o una concentració informal del lideratge.

    Com a punt crític hi ha la dependència del públic que està sensibilitzat amb el consum crític, tot i que ha augmentat en els darrers anys continua sent poc. La sostenibilitat a llarg termini pot exigir ampliar la seva base social sense canviar la seva identitat, penso que aquí hi ha un repte estratègic per aquesta entitat.

  2. David Serres Olmeda says:

    Hola Verònica.

    Crec que has explicat molt bé com l’activitat econòmica de “La ciutat invisible”, es relaciona amb objectius culturals i socials del barri de Sants, la qual cosa crec que jo he fet molt de passada en el meu treball i hauré de revisar.  Connectes molt bé els principis de l’ESS, amb el foment del consum responsable, la seva gestió democrática, que está ben arrelada al barri i la importància del treball digne.

    Per altra banda, com que soc molt amic de les dades, m’hagués agradat saber més informació sobre la seva activitat cultural o el nombre de persones que están associats.

    Per acabar trobo ben encertades les propostes de millora, però crec que haurien estat millor articulades si en els reptes detectats, haguessis reflexionat si el model cooperatiu te certs límits o per exemple com afecta la competència de les plataformes digitals.

    Molt bona feina.

     

  3. Judith Rodríguez Ferrero says:

    Bon dia,
    M’ha semblat molt interessant l’entitat que has escollit i la manera com has explicat la seva relació amb l’Economia Social i Solidària. Crec que La Ciutat Invisible és un bon exemple de projecte cooperatiu que combina activitat econòmica amb impacte social i cultural. Especialment m’ha semblat rellevant el seu arrelament al barri de Sants i la manera com funciona com a espai cultural i de trobada per a la comunitat.
    També estic d’acord amb la reflexió que fas sobre els reptes que afronten aquest tipus d’iniciatives, especialment la competència amb grans plataformes digitals i la necessitat de trobar un equilibri entre sostenibilitat econòmica i coherència amb els valors de l’ESS. Considero que aquests projectes són importants perquè demostren que és possible desenvolupar activitats econòmiques amb una mirada més social i transformadora.
    Molt top!

Debat2el CIPO – Una visió de present i també de futur

  1. Eloy Hospital Llop says:

    Cèsar

    Trobo molt encertat l´anàlisis que has fet de CIPO en especial quan destaques la coherència que hi ha entre la seva forma jurídica i la seva missió social. Trobo molt encertat l´explicació de com la cooperativa aplica els principis de l´ESS sobretot en el fet que prima la persona sobre el capital i la reinversió dels excedents en benefici col·lectiu. també trobo molt encertat que posis en valor el càlcul del Valor Social Integrat ja que aporta una visió quantitativa a l´impacte social ja que moltes vegades queda invisible.

    Com una aportació complementària es podria profunditzar més en la dimensió transformadora de l´ESS, trobo que seria molt interesant analitzar fins a quin punt promouen una participació real de les persones en la presa de decisions, en les entitats d´inclusió sociolaboral la democràcia interna ha de tenir uns mecanismes ben adaptats per tal de que funcioni correctament.

    També es podria analitzar com es posiciona dintre de l´ecosistema cooperatiu del territori amb les possibles aliances estratègiques per tal de reforçar el seu impacte social i ambiental.

    Però en conjunt el teu informe és molt sòlid.

  2. David Hernandez Dominguez says:

    Bona tarda Cesar,

    M’ha semblat molt interessant la teva aportació, ja que és una entitat molt arrelada a Sabadell i amb una trajectòria llarga dins de l’economia social i solidària. CIPO és molt important perquè combina la inclusió sociolaboral de persones amb discapacitat i genera activitat econòmica real en diferents sectors productius, són 2 elements rellevants de l’ESS.

    El Valor Social Integrat (VSI) que comentes em sembla un indicador molt útil, perquè permet quantificar l’impacte social real de les organitzacions de l’ESS, entitats com CIPO retornen a la societat un valor social molt superior al valor econòmic directe que poden produir.

    En relació als punts de millora, considero que la sostenibilitat ambiental és molt correcte. Han de començar a utilitzar vehicles elèctrics o models de mobilitat més sostenibles juntament amb les activitats que poden desenvolupar com la gestió de residus o manteniment d’espais verds.

    En cooperatives que treballen amb col·lectius vulnerables, és complicat garantir la participació real i accessible per a totes les persones, és interessant la teva reflexió sobre la participació interna i es podrien desenvolupar mecanismes adaptats de participació per reforçar la democràcia de l’organització.

    Podries també aprofundit més en el paper de CIPO dins de l’ecosistema local de l’economia social, com tenen cooperació amb altres entitats i poden generar sinergies.

    Gràcies per compartir aquesta entitat, que posa en valor iniciatives locals amb un impacte real al territori on actualment visc.

    Salutacions,

    David Hernández