1. Presentació de l’entitat Prodis

La Fundació Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca), amb seu a Terrassa i fundada l’any 1960, és una organització sense ànim de lucre dedicada a millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual, paràlisi cerebral o malaltia mental. El seu enfocament posa la persona al centre, reinvertint íntegrament els seus excedents en el projecte social per fomentar l’autonomia i la inclusió dels seus usuaris.

Com a resident a Terrassa, he decidit centrar el meu anàlisi en aquesta fundació. Aquesta elecció no és casual, ja que viure a la mateixa ciutat m’ha permès ser testimoni directe de com aquesta entitat s’ha convertit en un pilar fonamental per a la cohesió social del nostre territori.

2. Síntesi del curs: ESS, digitalització i finances ètiques

Al llarg d’aquest curs hem analitzat com Prodis representa els valors de l’Economia Social i Solidària, passant de la teoria a propostes d’aplicació real:

• Principis de l’ESS: com ja vam analitzar anteriorment, Prodis construeix una economia basada en l’equitat i el treball digne. El seu model de reinversió total dels excedents garanteix que el benefici econòmic sigui un benefici social per a la comunitat
• Digitalització inclusiva: es proposa l’ús de la tecnologia per a l’accessibilitat cognitiva, traduint dades complexes a una lectura més fàcil per fomentar la democràcia interna i la transparència.
• Finances ètiques i monedes socials: com ja vam explorar el potencial d’un banc del temps a Terrassa com una eina que dignifica el temps dels usuaris fora del mercat tradicional i reforça el circuit de proximitat amb els proveïdors locals.

3. Alineament amb les polítiques públiques

Prodis se situa dins dels instruments institucionals més rellevants:

• ODS i Agenda 2030: on té un impacte directe en l’ODS 8 (treball decent), l’ODS 10 (reducció de desigualtats) i l’ODS 12 (consum responsable) mitjançant el seu catering de proximitat.
• Pla d’acció per a l’ESS de la UE i PERTE: Prodis és un node clau per a la recepció de fons destinats a la professionalització i innovació tecnològica en el sector de les cures.
• Xarxa d’ateneus cooperatius: la col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental facilita la intercooperació amb altres entitats del territori.

4. Contractació pública

D’acord amb la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, la contractació responsable és l’instrument més potent per a la sostenibilitat de Prodis.

La reserva de mercat per a les administracions de Terrassa haurien de prioritzar Prodis en serveis de logística sostenible (vehicles elèctrics), bugaderia i neteja industrial. És a dir, l’ajuntament i altres institucions haurien de donar prioritat a Prodis en serveis com la bugaderia, la restauració de km 0 o el transport sostenible. En quant a les licitacions conjuntes, Prodis pot unir forces amb altres entitats socials de la ciutat per presentar-se juntes a contractes públics importants. D’aquesta manera, poden repartir-se la feina i les despeses de gestió, aconseguint arribar on soles no podrien.

5. Interacció amb l’entitat

Durant la realització d’aquest article, he intentat establir contacte amb els responsables de la Fundació Prodis mitjançant diversos correus electrònics per validar aquestes propostes. Malgrat això, no he rebut una resposta formal, i per tant, puc interpretar aquesta situació com una mostra de la gran càrrega de feina que tenen les entitats socials en el seu dia a dia. A més, demostra que cal més suport públic per finançar no només les activitats, sinó també el personal que s’encarrega de la gestió i de parlar amb la comunitat.

6. Valoració general

Prodis és un motor essencial per a la transformació social a Terrassa, però el seu veritable cor són les persones, famílies, professionals i voluntaris que fan possible el projecte cada dia. El seu futur depèn de saber utilitzar la tecnologia de forma senzilla i de crear una xarxa econòmica local on les persones siguin el motor del canvi, garantint així que ningú es quedi enrere. Perquè, al cap i a la fi, l’economia només té sentit si està al servei de la vida i de la dignitat de tothom.

“El veritable cor són les persones, famílies, professionals i voluntaris que fan possible el projecte cada dia”.

Bibliografia (Normativa APA)

• Ajuntament de Terrassa. (2024). Pla Local d’Economia Social i Solidària.
• Cahn, E. S. (2014). Dinero que no tiene precio: los Bancos del Tiempo en épocas de cambio. El Blog Alternativo.
• Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.
• Corrons Giménez, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. Treball d’Investigació. Universitat Jaume I – Universitat de València.
• European Commission. (2021). Building an economy that works for people: an action plan for the social economy.
• Fundació Prodis. (2024). Memòria d’activitats i Pla de Voluntarietat Corporativa. https://prodis.cat/
• Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic. Butlletí Oficial de l’Estat, 272.
• Ministerio de Trabajo y Economía Social. (2023). PERTE de la Economía Social y de los Cuidados. Gobierno de España.
• REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (2022). Carta de la Economía Solidaria. https://www.economiasolidaria.org/
• Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (s.f.). Què és l’ESS?. https://xes.cat/

Ús d’intel·ligència artificial:  He utilitzat Gemini com a eina de suport en la revisió final del text, la cohesió de l’argumentació, la clarificació dels títols i el format APA de les referències bibliogràfiques.

1. Presentació del cas i del model cooperatiu

He treballat Sostre Cívic durant el curs perquè aborda un problema molt clar: l’accés a l’habitatge. En molts territoris, especialment en zones urbanes o amb molta pressió immobiliària, tenir un habitatge estable s’ha convertit en una dificultat important per a moltes persones. Per això, aquest cas m’ha semblat interessant des del principi. Sostre Cívic no proposa només habitatges més assequibles, sinó una manera diferent d’entendre la propietat, el finançament, la participació i la vida comunitària.

El seu model es basa en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La propietat dels habitatges és col·lectiva i les persones sòcies hi accedeixen amb un dret d’ús estable, a través d’una aportació inicial i unes quotes mensuals vinculades als costos reals del projecte (Sostre Cívic, s. d.-a). Aquesta diferència és important perquè allunya l’habitatge de la lògica especulativa: ja no es tracta de comprar per obtenir benefici, sinó de viure en un espai gestionat col·lectivament i pensat per mantenir-se fora del mercat especulatiu a llarg termini.

2. Aprenentatges del curs: ESS, digitalització i finances alternatives

Els reptes anteriors m’han ajudat a mirar Sostre Cívic des de diferents perspectives. Des dels valors de l’economia social i solidària, l’entitat encaixa amb principis com la governança democràtica, el no lucre especulatiu, l’arrelament territorial, la sostenibilitat i l’orientació al bé comú (REAS Red de Redes, 2022).

També he vist que la digitalització pot ser útil, però només si està al servei del projecte cooperatiu. En el cas de Sostre Cívic, “La Interna” facilita l’accés a documents, debats i eines vinculades als projectes, i pot ajudar a reforçar la participació i la transparència (Sostre Cívic, s. d.-b). Ara bé, la tecnologia no és positiva per si sola: ha de servir per facilitar la democràcia interna, no per generar dependències o barreres.

Pel que fa a les finances alternatives i les monedes complementàries, la conclusió és similar. Poden reforçar vincles comunitaris, però no poden substituir les necessitats estructurals d’un projecte d’habitatge: sòl, obres, manteniment, finançament i estabilitat econòmica. En aquest àmbit, poden tenir sentit com a eina comunitària, però no com a solució principal al problema del finançament (Corrons, 2015).

3. Sostre Cívic dins els grans marcs de política pública

Aquest quart repte permet mirar Sostre Cívic des d’una escala més àmplia. La pregunta ja no és només si l’entitat és coherent amb els valors de l’ESS, sinó quin paper poden tenir les polítiques públiques perquè aquest model no quedi com una experiència puntual.

En aquest sentit, el cas es pot relacionar amb l’Agenda 2030, especialment amb l’ODS 11 sobre ciutats i comunitats sostenibles, i també amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que reconeix el paper de l’economia social en una economia més inclusiva, sostenible i orientada a les persones (Nacions Unides, s. d.; Comissió Europea, 2021a).

Aquesta connexió és important perquè Sostre Cívic no només construeix o gestiona habitatges. També planteja una manera diferent d’organitzar l’accés a l’habitatge, basada en l’ús, la propietat col·lectiva i la participació. Per això pot encaixar amb polítiques públiques que busquin ampliar el parc d’habitatge assequible i reduir la pressió especulativa.

4. Administració pública, sòl i finançament

La relació amb l’administració pública és clau perquè el model cooperatiu en cessió d’ús necessita condicions que difícilment es poden generar només des de l’autogestió. La mateixa cooperativa defensa que aquest model pot encaixar amb polítiques públiques d’habitatge, sobretot quan hi ha cessió de sòl, dret de superfície o col·laboració amb administracions públiques (Sostre Cívic, s. d.-c).

Aquesta idea també apareix en la resposta rebuda per correu electrònic de l’entitat. Sostre Cívic assenyala que l’accés al sòl i al finançament són dos dels principals reptes de qualsevol projecte d’habitatge cooperatiu (Sostre Cívic, comunicació personal, 11 de maig de 2026). Per tant, el paper de l’administració no s’hauria de limitar a contractar serveis. En aquest cas, és més important crear condicions perquè el model sigui viable, replicable i estable.

Això passa per instruments com la cessió de sòl públic, el dret de superfície, els concursos amb criteris socials, el suport tècnic, el finançament públic, les línies de crèdit adaptades i uns marcs normatius que reconeguin millor el cooperativisme d’habitatge. Aquesta lectura també es veu en els materials publicats per la mateixa entitat, on Sostre Cívic reclama més suport públic per consolidar el model, defensa el reconeixement del cooperativisme en cessió d’ús dins els plans estatals i europeus d’habitatge, i fa una crida als ajuntaments perquè impulsin projectes mitjançant sòl o immobles municipals (Sostre Cívic, 2025a, 2025b, 2025c).

Per això, no es tracta només d’ajudar una cooperativa concreta. La qüestió és si aquest model pot formar part d’una política pública d’habitatge més estable, menys especulativa i centrada en el dret d’ús.

5. Contractació pública responsable: oportunitats i límits

La contractació pública socialment responsable també pot tenir un paper en aquest procés, però cal entendre-la bé. No es tracta només de comprar o contractar al preu més baix, sinó d’introduir criteris socials, ambientals i comunitaris. La guia europea sobre compra pública social defensa que les administracions poden tenir en compte objectius com la inclusió, la sostenibilitat, la qualitat de l’ocupació o l’impacte comunitari (Comissió Europea, 2021b). En la mateixa línia, la guia interactiva de REAS sobre contractació i compra pública responsables planteja incorporar criteris socials, ètics i ambientals en les compres i contractacions públiques (REAS Red de Redes, 2025).

Aplicat a Sostre Cívic, això vol dir que les polítiques públiques vinculades a habitatge, rehabilitació o gestió comunitària haurien de valorar l’impacte social, l’arrelament territorial, la participació democràtica i l’estabilitat residencial. Ara bé, també cal ser realista: Sostre Cívic no és una empresa proveïdora convencional. El seu paper sembla més rellevant en fórmules de col·laboració público-cooperativa, cessió de sòl, dret de superfície, convenis o finançament adaptat a projectes d’habitatge assequible i estable.

Aquí apareix el límit principal. El suport públic pot ser molt útil, però també pot generar dependència. En la resposta rebuda, Sostre Cívic remarca la importància de mantenir l’autonomia organitzativa i la capacitat de decisió pròpia de les cooperatives. Una dependència excessiva del suport públic podria fer-les més vulnerables davant canvis polítics o pressupostaris, o dificultar la consolidació d’un model autogestionat i comunitari (Sostre Cívic, comunicació personal, 11 de maig de 2026).

Per tant, el suport públic hauria d’enfortir el model, no substituir-ne la lògica cooperativa. Créixer amb ajuda de l’administració no hauria de significar convertir-se en una simple executora de polítiques dissenyades des de fora.

6. Altres instruments públics i valoració final

Altres instruments públics també poden ajudar a reforçar aquest ecosistema. Els Ateneus Cooperatius poden donar suport territorial, orientació i acompanyament a iniciatives de l’economia social (Departament d’Empresa i Treball, s. d.). Això pot ajudar a fer més conegut el model, connectar entitats i generar aliances locals. El PERTE d’Economia Social i de les Cures també pot tenir certa relació amb aquest tipus d’iniciatives, però amb prudència: Sostre Cívic no és una entitat de cures en sentit assistencial. En aquest cas, la cura s’hauria d’entendre més aviat com a corresponsabilitat, suport veïnal, convivència i construcció de comunitat (Ministerio de Trabajo y Economía Social, s. d.).

En conjunt, Sostre Cívic té un potencial transformador clar, però no automàtic. Pot contribuir a desmercantilitzar l’habitatge, reforçar la participació democràtica i ampliar el parc residencial no especulatiu. Ara bé, perquè això passi necessita sòl, finançament, suport tècnic i un marc públic estable.

La relació amb l’administració hauria de ser de col·laboració, però no de dependència. L’administració pot aportar recursos, sòl i marc institucional; la cooperativa ha de conservar la seva governança democràtica, l’arrelament comunitari i la capacitat de decidir amb criteris propis. Si aquest equilibri es manté, Sostre Cívic pot deixar de ser només una alternativa interessant i convertir-se en una peça real dins les polítiques públiques d’habitatge i economia social.

Nota metodològica

Per contrastar l’anàlisi amb la mirada directa de l’entitat, s’ha contactat per correu electrònic amb Sostre Cívic. La resposta ha estat rebuda l’11 de maig de 2026 per part de Lucía Basulto Tejedor, tècnica de comunicació de Sostre Cívic. Les seves aportacions s’han incorporat dins l’article com a comunicació personal, especialment en els apartats sobre administracions públiques, col·laboració público-cooperativa, riscos de dependència institucional i potencial estructural del model dins les polítiques d’habitatge.

Bibliografia R4

Comissió Europea. (2021a). Social economy action plan. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/eu-employment-policies/social-economy-and-inclusive-entrepreneurship/social-economy-action-plan_en

Comissió Europea. (2021b). Buying social: A guide to taking account of social considerations in public procurement (2a ed.). https://ec.europa.eu/docsroom/documents/45767

Corrons, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico [Presentació]. SlideShare. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panarquico/44629476

Departament d’Empresa i Treball. (s. d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/ateneus/

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s. d.). PERTE de Economía Social y de los Cuidados. https://www.mites.gob.es/es/sec_eco_social/perte_ESyEC/index.htm

Nacions Unides. (s. d.). The 17 goals. https://sdgs.un.org/goals

REAS Red de Redes. (2022). Carta de principis de l’economia solidària. https://www.economiasolidaria.org/wp-content/uploads/2022/06/Carta_de_la_Econom%C3%ADa_Solidaria_2022_cat.pdf

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). La Interna. https://lainterna.sostrecivic.coop/

Sostre Cívic. (s. d.-c). Administracions públiques. https://sostrecivic.coop/administracions/

Sostre Cívic. (2025a, 18 de març). Transformem el futur de l’habitatge: crida a ajuntaments per impulsar habitatge cooperatiu. https://sostrecivic.coop/crida-a-ajuntaments/

Sostre Cívic. (2025b, 9 d’octubre). Reclamem més suport públic per consolidar el model cooperatiu d’habitatge. https://sostrecivic.coop/reclamem-mes-suport-public-per-consolidar-el-model-cooperatiu-dhabitatge/

Sostre Cívic. (2025c, 24 d’octubre). Sostre Cívic defensa el cooperativisme en cessió d’ús en els plans estatals i europeus sobre habitatge. https://sostrecivic.coop/sostre-civic-defensa-el-cooperativisme-en-cessio-dus-en-els-plans-estatals-i-europeus-sobre-habitatge/

REAS Red de Redes. (2025, 29 de desembre). Presentamos la «Guía interactiva para la contratación y compra pública responsables». https://www.economiasolidaria.org/noticias/presentamos-la-guia-interactiva-para-la-contratacion-y-compra-publica-responsables/

Ús d’intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la revisió final del text, la cohesió de l’argumentació i el format APA de les referències. L’anàlisi, el contacte amb l’entitat, la selecció de fonts i les conclusions són elaboració pròpia.